Jorge Moruno es una de esas personas que se dedica a pensar y a explicarnos lo que piensa, y cómo piensa bien y lo explica mejor, es un gozo leerlo. Lo descubrí por su libro “La fábrica del emprendedor, trabajo y política en la empresa-mundo”. Luego vino “No tengo tiempo. Geografías de la precariedad” y, en medio, un puñado de artículos. Ahora ha puesto su pensamiento y sus reflexiones de sociólogo al servicio público, como diputado en la asamblea de Madrid, en las filas de Más Madrid.

Como trata temas que por razón de cargo, y de formación académica, me interesan, le sigo en redes y voy leyendo algunas de sus colaboraciones en prensa. Esta semana publicaba un artículo que tituló En defensa de la izquierda caviar. El título me hizo sonreír y personalmente me llevó a pensar en uno que publiqué hace años que se llamaba 'Elogio de la mediocridad', no tanto porque el contenido se asemeje (que quizás en alguna línea profunda también) sino porque creo identificar una voluntad de romper con el mainstream que se impone o que algunos intentan imponer.

Haciendo un resumen de lo más torpe, diré que Moruno hace un elogio de una ideología, la suya, la mía, que busca que todo el mundo que quiera comer caviar, pueda. Y desmonta con paciencia y contundencia, esta acusación que nos cae encima, de ser hipócritas, por criticar algunas actitudes de los más ricos, y después comer gambas de vez en cuando.

Claro que algunos querrían que continuemos merendando pan con aceite y sal, pero escuchen, si me lo pago con mi salario, tengo derecho a poner jamón del bueno. Y de ello trata nuestra política, de que los salarios sean justos, y permitan a la gente comprar jamón. Que no se lo coma solamente Bertín y sus amigos en ese programa de TV que es una copia triste y descontextualizada de la inquietante película Freaks, que dirigió en 1932 Tod Browning, y que a pesar de que se emite por las tardes, quiere representar a 'la España que madruga'. A nosotros nos quieren en 'la España que mendiga. O que mendruga.

Nos quieren mordisqueando un mendrugo. La derecha sin ilustrar, que es la mayoritaria (y esto tampoco significa que toda la izquierda sea muy leída, que también ves cada cosa...), insiste en la idea de que estamos en contra de la riqueza. Nada más lejos de la verdad. Discutimos cómo esta riqueza se reparte. O mejor, cómo se la reparten. Lo que discutimos y combatimos es la desigualdad estructural, y las políticas de la derecha que se llama liberal y es profundamente conservadora, que persigue consolidar y ampliar esta brecha social entre ricos y pobres, porque saben que de caviar hay poco, y lo quieren todo.

A mí esto de la izquierda caviar me ha traído a la cabeza la idea de la 'derecha Phoskitos'. Son la gente que desayuna con un chándal de marca, unas tostadas de pechuga de pavo y huevos de codorniz, con leche de soja y zumo de naranja de Sudáfrica, o un Açai bowl, pero que les gusta recordar que un día la tata, al llevarlos al cole uniformado, les compró un Phoskitos porque en casa se habían quedado sin kéfir.

Es la gente que dice que ha trabajado para pagarse la carrera, cuando en realidad lo que hizo fue hacer de camarera un verano, en un garito con chill out en la playa de moda, sin saber muy bien si en el whisky se pone o no una rodaja de limón, o si el Ginger ale también tiene zona verde como los Gin Tonic más in. Que está bien, que trabajaste unas horas aquel verano, pero que la carrera en la Universidad Católica te la pagaron tus padres, y el Máster te lo compraste en la sucursal de Matalascabrillas del Duque, del Eidgenössische Technische Hochschule ETH Zürich. Y para que no se ría el diablo, recordaremos que otro verano hiciste de au pair con una buena familia de la Columbia británica.

No. Phoskitos, o cualquier otra porquería industrial, con grasas saturadas que te acompañarán toda tu vida, es lo que teníamos que desayunar los hijos de las familias que no tenían tata, que no tenían tiempo ni dinero para hacer desayunos de influencer, y te mandaban a la escuela como buenamente podían, antes de salir el padre y la madre a ganarse las algarrobas.

'Yo trabajé para ayudar a pagarme la carrera' es algo que nunca oiremos en boca de la gente que nos hemos pagado las carreras trabajando. Trabajando no menos de 40 horas a la semana, y estudiando de noche. Siempre de noche, mientras la 'derecha Phoskitos' iba de concierto, a clases de pádel o de bailes latinos. Que los latinos para bailar, molan.

¡Que yo los entiendo! La vida les ha tratado bien, porque son los suyos los que han puesto las normas de la vida, y les molesta que comamos jamón, o rebanadas de pan con hummus de berenjena con tahine, ya que hemos llegado tarde a las bayas de goji. Pero no soporto este victimismo de 'yo también comí Phoskitos', porque los que tuvimos que comerlos, ahora tenemos colesterol y ellos, gota.

El problema és el somni que el Faraó li va explicar a Josep. “Somiava que em trobava a la vora del Nil. Vaig veure eixir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien eixit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les hagueren engolides: continuaven tan escarransides com abans. En aquest moment m'he despertat.....” I és on estem ara, despertant-nos en mig d'un malson.

Tornar les ajudes a mitjà termini no serà senzill. Tornar-les a curt, impossible. Abans les vaques grasses es menjaven a les magres, ara és a l'inrevés. Cada generació successiva era més rica, de forma que els deutes del passat es reduïen en comparació amb els ingressos. Hui l'envelliment poblacional, el baix nivell en innovació, i l'escàs creixement de la productivitat atempten contra la possibilitat que els nostres fills siguen més rics que nosaltres. De moment ja tenen com problema fer-se càrrec de les nostres pensions, i si els Lehman Brothers agafen la COVID19, el cataclisme serà tan gran, que no tindrem temps de veure el cataclisme del canvi climàtic.

A escala d'empresa, i en termes pràctics, això vol dir que la voluntariosa idea de compensar a tots els afectats per la pandèmia perquè no en són culpable, és impossible. Tot i l'injust finançament podem fer front a una DANA, que és una devastació terrible, però en una zona reduïda i en un temps limitat, però una alteració de la magnitud de la pandèmia, acaba amb les possibilitats de rescatar-ho tot. I la consigna hauria de ser la prudència. Perquè, sempre ho dic, “ni tot està per fer, ni tot serà possible”. No podrem salvar totes les empreses. En prolongar-se la pandèmia i les seues conseqüències, haurem de pensar a protegir a les persones, a qui sí o sí, hem de donar una solució. Assistència pública (prestacions per desocupació, Renda Valenciana d'Inclusió) fins que l'ocupació es recupere.

Estic dient que hem de deixar caure les empreses? No. Tot el contrari. Estic dient que hem de redoblar l'ajuda d'aquelles que són viables, que tenen futur, que poden generar riquesa i ocupació. I necessitem per a eixes empreses, fons que ara dediquem a algunes que no són viables. El professor Joan Romero va dir “la pandèmia no ha aportat res de nou, sinó que accelera processos que ja s'havien activat”. Hem de ser selectius, per prudència, i també per eficiència. Abans de la pandèmia, cada dia obrien i tancaven xicotets comerços. El fracàs de l'emprenedoria (bombolla, per cert, alimentada artificialment pel discurs neoliberal culpabilitzador de qui es queda sense feina) és un drama per als propietaris, però no causa necessàriament un dany permanent en l'economia. Si treballem bé per accelerar la recuperació, sabrem si continua havent-hi demanda suficient d'eixe negoci, o sector, i una nova empresa amb la mateixa propietat o no, ocuparà l'espai. No és eficient seguir pagant el lloguer i els subministraments, o els salaris del que hi treballen, si el negoci no pot funcionar. I eixos recursos no ens ajuden a recuperar l'economia, sent esta recuperació la que els hi podrà retornar les oportunitats.

Tampoc no crec que les administracions haja de subsidiar o donar préstecs a grans empreses amb problemes perquè conserven empleats excedents, als que igualment acabaran acomiadant quan deixen de rebre ajudes. Per a l'erari resulta molt menys costós pagar una prestació decent i suficient per atur als treballadors acomiadats, que subsidiar els llocs de treball per temps indefinit, o fins que s'acaben les ajudes. Si una gran empresa, si una cadena, si una corporació gegantina necessita diners per no haver de tancar, s'ha d'endeutar en el mercat, on hi ha liquiditat regada pels bancs centrals. I si el mercat no els dóna finançament, igual és que no són viables, i cal fer un pensament. Reestructurar-se, transformar-se, reinventar-se, o acomiadar-se i començar de cap nou.

Algú ho havia de dir, i no ho he dit jo, ho ha dit Raghuram G. Rajan. Reconegut economista, que va ser director del Reserve Bank of India, i vinculat a Massachusetts Institute of Technology, a l'Sloan School of Management, i que forma part de l'Escola d'Economia de Chicago. El qui van teoritzar allò que es coneix com a “expectatives racionals”. I ací ho deixe jo. Hauríem d'analitzar molt bé quines són les expectatives racionals de les nostres polítiques.

En aquell Congrés, Morera va encarregar a Josep Melero, aleshores secretari d'organització, la ponència d'estatuts. Jo vaig ser ponent uns anys abans, i vaig aprendre que qui controla els estatuts, controla el partit. Perquè és als estatus on es defineixen els àmbits de decisió. La ponència del 2012 donava tots els poders a la cúpula del Bloc, copiant el model de les organitzacions sòcies, amb la voluntat de configurar un Compromís fet des de les executives, no des de les bases. I per a les executives, no per a les bases.

Però hi hagué una reacció, la del Bloc Jove, qui esmenà dràsticament aquell text, buscant aprofundir en els mecanismes democràtics del partit. Forts de la seua presència a tot el territori, l'organització juvenil, presentà les seues esmenes a les comarques, i les comarques els hi van donar suport. Les bases demanaven més democràcia, més capacitat de decisió. Un excel·lent exemple del qual parlem és aquella esmena que demanava que la tria dels membres del Bloc en l'executiva de Compromís (10), s'hauria de fer a parts iguals per l'executiva (5) i pel Consell Nacional (5). La direcció no ho volia de cap manera, volia reservar-se la capacitat de triar els 10 membres, sense escoltar el que el Consell Nacional, òrgan on resideix la sobirania de la militància, hagués de dir.

Però “el aparato” fracassà. Les comarques es van rebel·lar contra la ponència de Josep Melero, i forçaren el canvi en la redacció. Eixa revolució democratitzadora, defensora del dret a decidir de la militància, era col·lectiva, plural, transversal... Però algú li va posar una veu, una cara, una presència, i va ser Àgueda Micó.

L'entorn de confiança de Morera ho va entendre, i ell acceptà tot i que no gaire convençut. Calia donar encaix a eixa reivindicació, a eixa onada d'aire fresc, que venia de baix, de la gent més jove. I l'operació es va concretar en l'elecció d'Àgueda Micó com Secretaria d'Organització. Una tria molt polèmica per a la vella guàrdia, els “cristians vells” com es fan dir alguns entre l'arrogància i la inconsciència històrica, que mai no ho van acceptar. Es referien a ella com “el Cavall de Troia”. Però no es van parar a pensar qui eren els grecs. I resulta que els grecs eren els renovadors, els que venien a qüestionar la transició de “todo queda atado y bien atado” en la que s'havia convertit el Bloc, i les seues nissagues de poder.

Durant un temps vaig formar part d'aquella executiva, amb veu, però sense vot, per la meua condició de portaveu a la Diputació. Vaig passar molta vergonya de vore els atacs organitzats i en tropell. D'enorme virulència de vegades, amb insults i greus difamacions. I mentre, Àgueda, amb una fortalesa increïble, filla de la convicció inalterable, impulsà la creació d'una comissió tècnica encarregada d'elaborar el reglament de primàries. Sense quotes, clar. Però com va fer Guerra amb l'Estatut català, arribaren els saberuts, els de l'Executiva de Compromís, i van “cepillar” el reglament tècnic. Preferien decidir en una bacanal de quotes, com repartir-se els llocs a les llistes. Ella va mantenir-se en contra. I amb ella alguns. Però els atacs es centraven en ella. Era des del minut zero, la peça de caça major.

I el més trist és que ni tan sols sé si la van convertir en diana per això, o per ser també la impulsora d'una taula salarial per harmonitzar les remuneracions del Bloc que, clar, no agradà a aquells que ben situats a l'ombra adequada, aconseguien sí o sí, els millors llocs, els millor remunerats...

Àgueda Micó ha estat massa sola en la defensa de les normes i bases, de les convocatòries del Consell General, quan des d'Iniciativa s'han tancat en banda. Alguns que ara es reclamen defensors de les essències, estaven en altres coses. Per exemple, en aquella ignominiosa roda de premsa per anunciar desercions, mentre a pocs metres es presentava la candidatura a les Generals.

El Bloc ha patit la dictadura de la minoria dins de Compromís. I de cara al 20D, li va tornar a tocar a ella gestionar una nova escenificació en eixe llarg camí, construït gràcies al suport actiu i passiu dels dimissionaris i alguns més. Ens van tornar a obligar a triar entre una opció indesitjada o el trencament de Compromís. Personalment em va desgastar molt aquell procés. Vaig votar no al pacte amb Podemos. Davant la disjuntiva d'anar sols com a Bloc (els socis ja havien decidit sense esperar-nos), vaig votar sí a una candidatura valenciana d'ample espectre, i quan esta fracassà, vaig tornar a votar que no a anar amb Podemos. Però vaig perdre.

No estic orgullós de com es va gestionar aquell moment, tot i que comprenc que d'opcions no n'hi havia gaires. N'he parlat amb Àgueda i sap que en pense, ara bé, pretendre que la democràcia interna del Bloc es va començar a deteriorar en eixe moment resulta insultant. Pretendre oblidar tot el temps passat, els entrebancs, les mentides, els protocols, els enganys, els sí però no, els reglaments específics per Castelló... Vore ara als responsables de tot allò fer escarafalls per la falta de democràcia interna, ratlla la pornografia. Però vore com algunes d'eixes persones es presenten com a solució, no és que siga pornogràfic, és que esguita. Això sí que és digne de dir-se Cavall de Troia, però el de J.J. Benítez, el de les al·lucinacions col·lectives.

Àgueda Micó no és la solució, però en forma part. És el meu convenciment íntim. Ella, i la gent que com ella, ha apostat i aposta, per un Bloc fort, potent i capaç de fer-se valer al si de Compromís, que és ara com ara, i malgrat tot, el millor que li ha passat al valencianisme polític. Però o repensem i refem Compromís, un Compromís més democràtic i amb regles de joc vinculants i iguals per a tothom, o haurem de fer un pensament.

Ho vaig escriure no fa gaire. Necessitem un Bloc fort, fortíssim. I per a tindre’l a ningú se li escapa el paper dels nous lideratges i referents institucionals. Curiós que molts d’ells siguen atacats pels que ara es presenten de renovadors de la mateixa manera que van atacar Àgueda. Necessitem, deia, un Bloc fort, fortíssim que impregne Compromís d'una forma de fer més democràtica, i de valencianisme. I necessitem un Bloc fort, fortíssim, per si de cas un dia se'ns trenca Compromís de “tanto usarlo”, i hem de bastir una potent formació política d'esquerres, valencianista, ecologista i profundament democràtica. Un reflex del país que volem.

Enric Nomdedéu Biosca és Vicealcalde de Castelló