10

La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute reclama que el Govern català vagi més enllà en l’anàlisi del Deute en el marc del grup de treball creat recentment i es comprometi amb una auditoria ciutadana i integral

Un deute de 70.000 milions d'euros no és poca cosa per a la Generalitat de Catalunya. El 2015 un de cada quatre euros i mig del pressupost es va destinar a pagar el deute i els seus interessos. Des del 2007 deute públic català s'ha multiplicat per 4,5, en un procés en espiral en el que cada any la Generalitat s'endeuta encara més per poder fer front al deute acumulat. Endeutar-se per pagar deute.

Si al pagament del deute sumem altres compromisos ineludibles com el pagament de peatges a l'ombra i altres finançaments estructurats per la construcció d'infraestructures, en el pressupost resta molt poc marge per a la realització d'un pla de xoc que afronti amb garanties la situació d'emergència social que viu bona part de la població catalana.

En aquest marc una de les exigències de la CUP-Crida Constituent en el seu pacte amb Junts pel Si va ser la revisió de què hi ha darrera d'aquest deute a través d'una auditoria del mateix. De moment, el Govern català ha creat un grup de treball obert als diferents grups parlamentaris per analitzar la situació d'endeutament de la Generalitat.

Per què una auditoria del deute públic català?

L'opacitat generalitzada respecte a l'endeutament públic dificulta molt que la ciutadania en pugui conèixer els aspectes rellevants. Una de les qüestions menys transparent és a qui devem i en quines condicions. En el cas català sabem que el 70% del deute de la Generalitat és amb l'Estat, acumulat a través dels mecanismes de liquiditat (el Fons de Liquiditat Autonòmic -FLA- i el Pla de Pagament a Proveïdors). Però no hi ha cap detall disponible sobre a qui devem els 28.000 milions restants de deute de la Generalitat i les entitats públiques. D'altra banda, sabem que fins el 2014 el 70% dels recursos del FLA han estat destinats a pagar deute i els seus interessos, per tant, a “rescatar” els creditors de la Generalitat, però no coneixem qui són aquests creditors.

L'auditoria és doncs imprescindible per trencar amb l'opacitat que regna en la “conselleria del deute”, així com per desmuntar el discurs que culpabilitza la població per “haver viscut per sobre de les nostres possibilitats”, i també per definir com volem que es gestioni el finançament públic, el deute i, en general, les polítiques públiques en el futur.

A curt termini, una auditoria ciutadana del deute i altres polítiques públiques ens ha de permetre entendre també quins son els marges de maniobra reals per definir i aplicar un pla de xoc que ens permeti fer front a l'emergència social del país. Només coneixent el detall de a qui devem, en quines condicions, per què i si el procés d'endeutament ha estat legal i responsable, podem negociar en condicions amb els creditors.

Com volem que sigui l'auditoria a Catalunya?

En primer lloc entenem que l'auditoria o és ciutadana o no és. Encarregar una auditoria a PWC o Deloitte no abordaria cap dels objectius anteriorment detallats. És més, una auditoria realitzada per una empresa externa seguint amb l'actual tònica d'opacitat només serveix perquè aquestes empreses segueixin acumulant coneixement i la societat seguim estant en la inòpia sobre la dimensió del problema.

En aquest sentit entenem que el procés de l'auditoria s'ha de dotar de mecanismes de transparència, d'accés a la informació, que ha d'estar disponible en format obert, així com de possibilitats de participació en els anàlisi i la presa de decisions. Una possibilitat, necessària però no suficient, seria dotar el procés d'un portal a internet on es disposi tota la informació, des dels documents a analitzar fins als informes que puguin elaborar tant els tècnics del propi departament com experts externs.

A més, l'anàlisi ha de ser integral i ens ha d'ajudar a entendre el context (econòmic però també polític i social) en el que s'ha acumulat aquest deute, o els impactes ambientals, socials o de gènere dels projectes o processos finançats amb el mateix. En definitiva, una auditoria integral i ciutadana ens ha de permetre abordar com recuperar la nostra sobirania i la confiança en les institucions democràtiques.

Un procés sense final

No entenem l'auditoria com un procés puntual, amb inici i final, sinó com un procés continuat en el temps. Un cop abordada una primera fase d'analitzar la situació general d'endeutament, el procés d'auditoria ha de posar en marxa mecanismes de rendició de comptes en relació a projectes concrets o polítiques determinades. A través d'aquests mecanismes hem de poder analitzar, per exemple, si la Línia 9 del metro o el Canal Segarra-Garrigues s'han realitzat sense irregularitats.

Volem saber per què algunes infraestructures han costat molt més del pressupostat (i no volem que ens ho expliquin, sinó treure les nostres pròpies conclusions a partir de l'accés a la informació original), volem conèixer les condicions de finançament d'autopistes i altres infraestructures, volem saber si hi ha rastres del 3% en els comptes de la Generalitat… i sobretot volem establir un sistema permanent de rendició de comptes que eviti, o almenys dificulti, la mala gestió econòmica per part dels representants polítics. I és per això que l'auditoria no s'acaba mai.

I tot això, qui i com es fa?

El procés d'auditoria ciutadana s'ha de dotar de recursos humans i tècnics, així com econòmics, per poder-se dur a terme. S'han de poder crear equips mixtos, de tècnics interns (personal de la Generalitat) i expertes externes. Aquestes expertes han de respondre a la integralitat de l'Auditoria, és a dir, s'han de constituir equips interdisciplinaris i diversos, que puguin abordar un anàlisi financer, però també anàlisis d'impacte social, ambiental o de gènere, entre d'altres. Les expertes per tant no poden ser només economistes de tall neoliberal.

Aquests equips aportarien els seus anàlisis a una comissió parlamentària constituïda ad hoc per fer seguiment de l'auditoria. Però també la societat civil organitzada, al tenir disponible la informació, podrà aportar les seves pròpies lectures i anàlisis, presentant-les a través d'espais de participació i en aquesta mateixa comissió.

Aquesta possibilitat de participació s'haurà d'acompanyar d'una intensa campanya de comunicació, de forma que la ciutadania no organitzada pugui tenir accés als avenços del procés d'auditoria a través dels mitjans públics de comunicació. Aquesta es pot acompanyar de presentacions i debats en el territori, així com de mecanismes per atendre les consultes i dubtes de la població respecte al procés.

En un procés d'auditoria ciutadana la població no només té accés a la informació, sinó que idealment ha de poder tenir la darrera paraula sobre què fer amb els deutes o els processos de gestió pública auditats. Amb la informació sobre la taula de com s'ha generat el deute, però també de quines conseqüències pot tenir tant pagar com no pagar, hem de poder decidir col·lectivament què fem amb aquest deute. La recuperació plena de la nostra sobirania depèn també de que sigui la ciutadania qui decideixi si vol seguir lligada a deutes il·legítims o trencar les cadenes del deute, assumint-ne les conseqüències.

]]>

La Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda reclama que el Gobierno catalán vaya más allá en el análisis de la Deuda en el marco del grupo de trabajo creado recientemente y se comprometa con una auditoría ciudadana e integral

Una deuda de 70.000 millones de euros no es poca cosa para la Generalitat de Catalunya. En 2015 uno de cada cuatro euros y medio del presupuesto se destinó a pagar la deuda y sus intereses. Desde 2007 la deuda pública catalana se ha multiplicado por 4,5, en un proceso en espiral en el que cada año la Generalitat se endeuda aún más para poder hacer frente a la deuda acumulada. Endeudarse para pagar deuda.

Si al pago de la deuda sumamos otros compromisos ineludibles como el pago de peajes en la sombra y otras financiaciones estructuradas para la construcción de infraestructuras, en el presupuesto queda muy poco margen para la realización de un plan de choque que afronte con garantías la situación de emergencia social que vive gran parte de la población catalana.

En este marco una de las exigencias de la CUP-Crida Constituent en su pacto con Junts pel Sí fue la revisión de qué hay detrás de esta deuda a través de una auditoría del mismo. De momento, el Gobierno catalán ha creado un grupo de trabajo abierto a los diferentes grupos parlamentarios para analizar la situación de endeudamiento de la Generalitat.

¿Por qué una auditoría de la deuda pública catalana?

La opacidad generalizada respecto al endeudamiento público dificulta mucho que la ciudadanía pueda conocer los aspectos relevantes. Una de las cuestiones menos transparente es a quien debemos y en qué condiciones. En el caso catalán sabemos que el 70% de la deuda de la Generalitat es con el Estado, acumulada a través de los mecanismos de liquidez (el Fondo de Liquidez Autonómico -FLA- y el Plan de Pago a Proveedores). Pero no hay ningún detalle disponible sobre a quien debemos los 28.000 millones restantes de deuda de la Generalitat y las entidades públicas. Por otra parte, sabemos que hasta 2014 el 70% de los recursos del FLA han sido destinados a pagar deuda y sus intereses, por tanto, a “rescatar” a los acreedores de la Generalitat, pero no conocemos quiénes son esos acreedores.

La auditoría es pues imprescindible para romper con la opacidad que reina en la “conselleria de la deuda”, así como para desmontar el discurso que culpabiliza la población por “haber vivido por encima de nuestras posibilidades”, y también para definir cómo queremos que se gestione la financiación pública, la deuda y, en general, las políticas públicas en el futuro.

A corto plazo, una auditoría ciudadana de la deuda y otras políticas públicas nos permitirá entender también cuáles son los márgenes de maniobra reales para definir y aplicar un plan de choque que nos permita hacer frente a la emergencia social del país. Sólo conociendo el detalle de a quien debemos, en qué condiciones, por qué y si el proceso de endeudamiento ha sido legal y responsable, podemos negociar en condiciones con los acreedores.

¿Cómo queremos que sea la auditoría en Catalunya?

En primer lugar entendemos que la auditoría o es ciudadana o no es. Encargar una auditoría a PWC o Deloitte no abordaría ninguno de los objetivos anteriormente detallados. Es más, una auditoría realizada por una empresa externa siguiendo con la actual tónica de opacidad sólo sirve para que estas empresas sigan acumulando conocimiento y la sociedad seguimos estando en la inopia sobre la dimensión del problema.

En este sentido entendemos que el proceso de la auditoría debe dotarse de mecanismos de transparencia, de acceso a la información, que debe estar disponible en formato abierto, así como de posibilidades de participación en los análisis y la toma de decisiones. Una posibilidad, necesaria pero no suficiente, sería dotar al proceso de un portal en internet donde se disponga toda la información, desde los documentos a analizar hasta los informes que puedan elaborar tanto los técnicos del propio departamento como expertos externos.

Además, el análisis debe ser integral y debe ayudarnos a entender el contexto (económico pero también político y social) en el que se ha acumulado esta deuda, o los impactos ambientales, sociales o de género de los proyectos o procesos financiados con la misma. En definitiva, una auditoría integral y ciudadana nos permitirá abordar cómo recuperar nuestra soberanía y la confianza en las instituciones democráticas.

Un proceso sin final

No entendemos la auditoría como un proceso puntual, con inicio y final, sino como un proceso continuado en el tiempo. Una vez abordada una primera fase de analizar la situación general de endeudamiento, el proceso de auditoría debe poner en marcha mecanismos de rendición de cuentas en relación a proyectos concretos o políticas determinadas. A través de estos mecanismos tenemos que poder analizar, por ejemplo, si la Línea 9 del metro o el Canal Segarra-Garrigues han realizado sin irregularidades.

Queremos saber por qué algunas infraestructuras han costado mucho más de lo presupuestado (y no queremos que nos lo cuenten, sino sacar nuestras propias conclusiones a partir del acceso a la información original), queremos conocer las condiciones de financiación de autopistas y otros infraestructuras, queremos saber si hay rastros del 3% en las cuentas de la Generalitat ... y sobre todo queremos establecer un sistema permanente de rendición de cuentas que evite, o al menos dificulte, la mala gestión económica por parte de los representantes políticos. Y es por eso que la auditoría no se acaba nunca.

¿Quién y cómo se hace todo esto?

El proceso de auditoría ciudadana debe dotarse de recursos humanos y técnicos, así como económicos, para poder llevar a cabo. Se deben poder crear equipos mixtos, de técnicos internos (personal de la Generalitat) y expertas externas. Estas expertas deben responder a la integralidad de la Auditoría, es decir, se deben constituir equipos interdisciplinarios y diversos, que puedan abordar un análisis financiero, pero también análisis de impacto social, ambiental o de género, entre otros. Las expertas por lo tanto no pueden ser sólo economistas de corte neoliberal.

Estos equipos aportarían sus análisis a una comisión parlamentaria constituida ad hoc para hacer seguimiento de la auditoría. Pero también la sociedad civil organizada, al tener disponible la información, podrá aportar sus propias lecturas y análisis, presentándolas a través de espacios de participación y en esta misma comisión.

Esta posibilidad de participación se deberá acompañar de una intensa campaña de comunicación, de forma que la ciudadanía no organizada pueda tener acceso a los avances del proceso de auditoría a través de los medios públicos de comunicación. Esta se puede acompañar de presentaciones y debates en el territorio, así como de mecanismos para atender las consultas y dudas de la población respecto al proceso.

En un proceso de auditoría ciudadana la población no sólo tiene acceso a la información, sino que idealmente debe poder tener la última palabra sobre qué hacer con las deudas o los procesos de gestión pública auditados. Con la información sobre la mesa de cómo se ha generado la deuda, pero también de qué consecuencias puede tener tanto pagar como no pagar, tenemos que poder decidir colectivamente qué hacemos con esta deuda. La recuperación plena de nuestra soberanía depende también de que sea la ciudadanía quien decida si quiere seguir ligada a deudas ilegítimas o romper las cadenas de la deuda, asumiendo las consecuencias.

]]>