<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Fina Rubio]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/fina_rubio/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Fina Rubio]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/514147/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Els temps de les dones: pobresa o saturació?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/els-temps-dones-pobresa-saturacio_132_3536778.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5afcb6bf-de13-4026-916a-bce4ffd82edd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els temps de les dones: pobresa o saturació?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les polítiques de conciliació han fet recaure sobre les dones la responsabilitat de trobar solucions sense alterar el model social de divisió sexual del treball</p></div><p class="article-text">
        La idea que les dones patim pobresa de temps s'ha instal&middot;lat en els discursos reivindicatius de la igualtat de g&egrave;nere. S&rsquo;intenta, amb aquesta expressi&oacute;, fer patents les dificultats de les dones per fer compatibles el treball productiu i el treball reproductiu, en unes jornades que ja no es poden estirar m&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Intentar donar resposta a aquestes dues esferes suposa, per a la majoria de les dones, fer malabars amb el seu temps, deixar sota m&iacute;nims els temps propis i acumular tensions que acaben tenint impacte directe en la nostra salut emocional i f&iacute;sica.
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;n nombrosos els estudis que coincideixen en senyalar la bretxa de g&egrave;nere que existeix en la responsabilitzaci&oacute; del treball de cura de les persones. L&rsquo;Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comer&ccedil; de Barcelona n'ha presentat un recentment on assegura que les dones dediquem gaireb&eacute; quatre hores i mitja di&agrave;ries a les tasques de la llar i la fam&iacute;lia, dues hores di&agrave;ries m&eacute;s que els homes.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta bretxa agafa pes en la franja d&rsquo;edat dels 30 als 44 anys, coincidint amb l&rsquo;inici de vides en parella i de la maternitat, quan les dones dediquem, de mitjana, 2 hores i 13 minuts diaris m&eacute;s al treball de cures i dom&egrave;stic que els nostres companys. La bretxa es va eixamplant de manera sistem&agrave;tica fins a arribar a assumir-lo pr&agrave;cticament en solitari a partir dels 65 anys, quan les dones hi dediquen 4 h. 28&rsquo; i els homes, 30 minuts.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, vincular la cruesa d&rsquo;aquesta realitat a pobresa de temps de les dones no ens ajuda a entendre'n els perqu&egrave;s. Al contrari, situa el focus d&rsquo;atenci&oacute; en un lloc que desdibuixa les causes reals de problema i, com a conseq&uuml;&egrave;ncia, pot acabar anant-nos en contra.
    </p><p class="article-text">
        El nostre problema no est&agrave; en no tenir temps suficient, sin&oacute; en el fet que el temps que tenim est&agrave; sobrecarregat, per haver de donar resposta, alhora, al temps productiu i al temps reproductiu en un model social que no valora les cures com a treball real.
    </p><p class="article-text">
        La percepci&oacute; de temps esc&agrave;s, de pobresa de temps, est&agrave; constru&iuml;da sobre la diferent c&agrave;rrega global de treballs que suporten les dones. A la base de l'explicaci&oacute; hi trobem la divisi&oacute; sexual del treball, que ens situa com a responsables principals del treball de sosteniment de la vida. Una desigualtat amb tota la vig&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        El temps de les dones &eacute;s un temps saturat. No som pobres en temps, no en necessitem m&eacute;s de temps en abstracte. Necessitem buidar-lo de tasques que haurien d&rsquo;assumir-se de manera compartida a les llars quan, fins ara, en molts casos s&oacute;n assumides gaireb&eacute; de manera exclusiva per les dones.
    </p><p class="article-text">
        Homes i dones disposem del mateix temps: 24 hores al dia, 365 dies l&rsquo;any. La gran difer&egrave;ncia rau en les desiguals c&agrave;rregues que unes i altres hem de fer-hi encabir, en les diferents percepcions de l'&uacute;s del temps i en el valor i reconeixement social que donem al treball segons si &eacute;s dins o fora del mercat.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s una situaci&oacute; nova. De la m&agrave; de la consolidaci&oacute; del capitalisme industrial del segle XIX i de les reivindicacions i lluites dels moviments obrers, emergeix una organitzaci&oacute; del temps social que fixa la idea de la jornada dels tres 8: 8 hores de treball, 8 hores per viure, 8 hores de descans. Certament han estat necess&agrave;ries moltes lluites socials per acabar imposant la jornada laboral de 8 hores, i fer-ho ha suposat una conquesta irrenunciable, que avui tornem a veure perillar.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; tamb&eacute; &eacute;s cert que aquesta idea acab&agrave; de fixar en el discurs i en l&rsquo;ordre simb&ograve;lic l&rsquo;exclusi&oacute; del treball reproductiu de l&rsquo;esfera socialment visible, alhora que obria una profunda bretxa en l&rsquo;&uacute;s dels temps d&rsquo;homes i dones. A la pr&agrave;ctica, donava resposta a les necessitats i reivindicacions masculines d&rsquo;una societat estructurada sobre els fonaments del patriarcat.
    </p><p class="article-text">
        Les 8 hores de treball estaven clarament delimitades per les 8 hores de treball productiu. Les 8 hores d&rsquo;oci responien a necessitats masculines que, en cap cas, inclo&iuml;en els treballs de reproducci&oacute; i cura, i les 8 hores de descans no serien les mateixes per a dones i per a homes. El treball reproductiu adjudicat a les dones i adscrit a l&rsquo;esfera &ldquo;privada&rdquo;, rest&agrave; invisible, tot i ser imprescindible per a la nova organitzaci&oacute; econ&ograve;mica i social que aixecava el capitalisme industrial.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta organitzaci&oacute; masculina dels temps, encara vigent en l&rsquo;imaginari, l&rsquo;estructura i la pr&agrave;ctica social, les dones hem hagut de fer encabir les hores del treball de cura, no visible, no reconegut, no comptabilitzat. En l&rsquo;intent, fem jocs malabars entre diferents opcions: redu&iuml;m jornades laborals &ndash;som les que acumulem el percentatge m&eacute;s gran de jornades parcials&ndash; ; desistim de fer carreres professionals que ens exigeixen temps que no tenim i veiem com la nostra posici&oacute; en el treball productiu &eacute;s profundament desigual, subordinada i prec&agrave;ria; escurcem al m&agrave;xim el temps propi, el que podem dedicar a nosaltres mateixes, al nostre oci; i esgarrapem hores de descans en l&rsquo;intent d&rsquo;arribar a tot. Ens deixem la pell, per&ograve; malgrat aix&ograve; les dificultats continuen estan en el mateix punt i les tensions s&oacute;n permanents.
    </p><p class="article-text">
        Les pol&iacute;tiques de conciliaci&oacute; han posat l&rsquo;&egrave;mfasi en la relaci&oacute; entre la persona &ndash;la dona- i el mercat laboral i han fet recaure sobre les dones la responsabilitat de trobar-hi solucions per fer-la possible, sense alterar el model social de divisi&oacute; sexual del treball. Per aix&ograve;, m&eacute;s que suposar un aven&ccedil; per a les dones, sovint han tingut l&rsquo;efecte de refor&ccedil;ar el sistema de divisi&oacute; sexual del treball i han suposat una major precarietat laboral, sense eliminar les tensions i les dificultats reals.
    </p><p class="article-text">
        Ens cal anar a l&rsquo;arrel del desigual repartiment dels treballs. Per aix&ograve;, estirant de la proposta de Just&iacute;cia de G&egrave;nere de Nancy Fraser, proposo tres estrat&egrave;gies d&rsquo;actuaci&oacute;, una f&ograve;rmula de &ldquo;3-R&rdquo; que ens haurien d&rsquo;ajudar a avan&ccedil;ar en aquest cam&iacute;:
    </p><p class="article-text">
        <strong>Redistribuci&oacute; </strong>de les tasques de cura entre homes i dones. L'objectiu que ens hem de fixar &eacute;s el 50%-50%, en l&iacute;nia amb els Objectius del Mil&middot;lenni 2030 que proposa les Nacions Unides. Homes i dones ens hem de fer corresponsables, en igualtat de temps de dedicaci&oacute;, del treball de cura. Aquest &eacute;s un objectiu que demana, directament, la implicaci&oacute; dels homes. Les dones ja ens n'estem fent c&agrave;rrec, amb escreix.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Resignificaci&oacute;</strong>. Cal atorgar valor social als treballs de cura. Perqu&egrave; sigui aix&iacute;, cal fer-los visibles, incloure'ls a les comptabilitats nacionals i recon&egrave;ixer-ne el valor econ&ograve;mic i l'aportaci&oacute; als PIB nacionals. Si ho f&eacute;ssim, veur&iacute;em, com senyala l&rsquo;estudi de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, que el PIB catal&agrave; puja un 23,4% i que l&rsquo;aportaci&oacute; del treball de cura majorit&agrave;riament a esquena de les dones supera els 50.000 milions d&rsquo;euros anuals.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Reorganitzaci&oacute; dels temps socials. </strong>Hem de trencar amb la divisi&oacute; entre producci&oacute; i reproducci&oacute;, posar les cures al centre del model econ&ograve;mic, per la qual cosa, &eacute;s imprescindible fixar-nos l'objectiu de promoure canvis profunds en les relacions i en les regles fonamentals que estructuren el mercat de treball<strong>. </strong>No ens val que, de nou, es reorganitzin els temps des d&rsquo;una visi&oacute; masculina parcial, que obvi&iuml; el treball que t&eacute; lloc cada dia fora del mercat. Necessitem uns temps socials organitzats des d'un paradigma que atorgui centralitat a la sostenibilitat de la vida.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Fina Rubio]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/els-temps-dones-pobresa-saturacio_132_3536778.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Mar 2017 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5afcb6bf-de13-4026-916a-bce4ffd82edd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1020741" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5afcb6bf-de13-4026-916a-bce4ffd82edd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1020741" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els temps de les dones: pobresa o saturació?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5afcb6bf-de13-4026-916a-bce4ffd82edd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los tiempos de las mujeres: ¿Pobreza o saturación?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/tiempos-mujeres-pobreza-saturacion_132_3536546.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5afcb6bf-de13-4026-916a-bce4ffd82edd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los tiempos de las mujeres: ¿Pobreza o saturación?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las políticas de conciliación han hecho recaer sobre las mujeres la responsabilidad de encontrar soluciones sin alterar el modelo social de división sexual del trabajo</p></div><p class="article-text">
        La idea de que las mujeres sufrimos pobreza de tiempo se ha instalado en los discursos reivindicativos de la igualdad de g&eacute;nero. Se intenta, con esta expresi&oacute;n, hacer patentes las dificultades de las mujeres para hacer compatibles el trabajo productivo y el trabajo reproductivo, en unas jornadas que ya no se pueden estirar m&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Intentar dar respuesta a estas dos esferas supone, para la mayor&iacute;a de las mujeres, hacer malabares con su tiempo, dejar bajo m&iacute;nimos los tiempos propios y acumular tensiones que acaban teniendo impacto directo en nuestra salud emocional y f&iacute;sica.
    </p><p class="article-text">
        Son numerosos los estudios que coinciden en se&ntilde;alar la brecha de g&eacute;nero que existe en la responsabilizaci&oacute;n del trabajo de cuidados de las personas. Seg&uacute;n el recientemente presentado por el Observatorio Mujer, Empresa y Econom&iacute;a de la C&aacute;mara de comercio de Barcelona, las mujeres dedicamos casi cuatro horas y media diarias a las tareas del hogar y la familia, dos horas diarias m&aacute;s que los hombres.
    </p><p class="article-text">
        Esta brecha coge peso en la franja de edad de los 30 a los 44 a&ntilde;os, coincidiendo con el inicio de vidas en pareja y de la maternidad, cuando las mujeres dedicamos, de media, 2 horas y 13 minutos diarios m&aacute;s al trabajo de cuidados y dom&eacute;stico que nuestros compa&ntilde;eros. La brecha se va ensanchando de manera sistem&aacute;tica hasta llegar a asumirlo pr&aacute;cticamente en solitario a partir de los 65 a&ntilde;os, cuando las mujeres dedican 4 h. 28&rsquo; y los hombres, 30 minutos.
    </p><p class="article-text">
        Aun as&iacute;, vincular la crudeza de esta realidad a pobreza de tiempo de las mujeres no nos ayuda a entender los porqu&eacute;s. Al contrario, sit&uacute;a el foco de atenci&oacute;n en un lugar que desdibuja las causas reales del problema y, como consecuencia, puede acabar y&eacute;ndonos en contra.
    </p><p class="article-text">
        Nuestro problema no est&aacute; en no tener tiempo suficiente, sino en el hecho de que el tiempo que tenemos est&aacute; sobrecargado, por tener que dar respuesta, a la vez, al tiempo productivo y al tiempo reproductivo en un modelo social que no valora los cuidados como trabajo real.
    </p><p class="article-text">
        La percepci&oacute;n de tiempo escaso, de pobreza de tiempo, est&aacute; construida sobre la diferente carga global de trabajos que soportan las mujeres. En la base de la explicaci&oacute;n, encontramos la divisi&oacute;n sexual del trabajo, que nos sit&uacute;a como responsables principales del trabajo de sostenimiento de la vida. Una desigualdad con toda la vigencia.
    </p><p class="article-text">
        El tiempo de las mujeres es un tiempo saturado. No somos pobres en tiempo, no necesitamos m&aacute;s tiempo en abstracto. Necesitamos vaciarlo de tareas que deber&iacute;an asumirse de manera compartida en los hogares cuando, hasta ahora, en muchos casos son asumidas casi de manera exclusiva por las mujeres.
    </p><p class="article-text">
        Hombres y mujeres disponemos del mismo tiempo: 24 horas al d&iacute;a, 365 d&iacute;as al a&ntilde;o. La gran diferencia radica en las desiguales cargas que unas y otras tenemos que meter en el d&iacute;a a d&iacute;a, en las diferentes percepciones del uso del tiempo y en el valor y reconocimiento social que damos al trabajo seg&uacute;n s&iacute; es dentro o fuera del mercado.
    </p><p class="article-text">
        No es una situaci&oacute;n nueva. De la mano de la consolidaci&oacute;n del capitalismo industrial del siglo XIX y de las reivindicaciones y luchas de los movimientos obreros, emerge una organizaci&oacute;n del tiempo social que fija la idea de la jornada de los tres 8: 8 horas de trabajo, 8 horas para vivir, 8 horas de descanso. Ciertamente han sido necesarias muchas luchas sociales para acabar imponiendo la jornada laboral de 8 horas, y hacerlo ha supuesto una conquista irrenunciable, que hoy volvemos a ver peligrar.
    </p><p class="article-text">
        Pero tambi&eacute;n es cierto que esta idea acab&oacute; de fijar en el discurso y en el orden simb&oacute;lico la exclusi&oacute;n del trabajo reproductivo de la esfera socialmente visible, a la vez que abr&iacute;a una profunda brecha en el uso de los tiempos de hombres y mujeres. A la pr&aacute;ctica, daba respuesta a las necesidades y reivindicaciones masculinas de una sociedad estructurada sobre los fundamentos del patriarcado.
    </p><p class="article-text">
        Las 8 horas de trabajo estaban claramente delimitadas por las 8 horas de trabajo productivo. Las 8 horas de ocio respond&iacute;an a necesidades masculinas que, en ning&uacute;n caso, inclu&iacute;an los trabajos de reproducci&oacute;n y cuidados, y las 8 horas de descanso no ser&iacute;an las mismas para mujeres y para hombres. El trabajo reproductivo adjudicado a las mujeres y adscrito a la esfera &ldquo;privada&rdquo;, rest&oacute; invisible, a pesar de ser imprescindible para la nueva organizaci&oacute;n econ&oacute;mica y social que levantaba el capitalismo industrial.
    </p><p class="article-text">
        En esta organizaci&oacute;n masculina de los tiempos, todav&iacute;a vigente en el imaginario, la estructura y la pr&aacute;ctica social, las mujeres hemos tenido que dar cabida a las horas del trabajo de cuidados, no visible, no reconocido, no contabilizado. En el intento, hacemos juegos malabares entre diferentes opciones: reducimos jornadas laborales &#9472;somos las que acumulamos el mayor porcentaje de jornadas parciales&#9472; ; desistimos de hacer carreras profesionales que nos exigen tiempos que no tenemos y vemos como nuestra posici&oacute;n en el trabajo productivo es profundamente desigual, subordinada y precaria; acortamos al m&aacute;ximo el tiempo propio, el que podemos dedicar a nosotras mismas, a nuestro ocio; y ara&ntilde;amos horas de descanso en el intento de llegar a todo. Nos dejamos la piel, pero a pesar de esto las dificultades contin&uacute;an estando en el mismo punto y las tensiones son permanentes.
    </p><p class="article-text">
        Las pol&iacute;ticas de conciliaci&oacute;n han puesto el &eacute;nfasis en la relaci&oacute;n entre la persona &#9472;la mujer&#9472; y el mercado laboral y han hecho recaer sobre las mujeres la responsabilidad de encontrar soluciones para hacerla posible, sin alterar el modelo social de divisi&oacute;n sexual del trabajo. Por eso, m&aacute;s que suponer un adelanto para las mujeres, a menudo han tenido el efecto de reforzar el sistema de divisi&oacute;n sexual del trabajo y han supuesto una mayor precariedad laboral, sin eliminar las tensiones y las dificultades reales.
    </p><p class="article-text">
        Nos hace falta ir a la ra&iacute;z del desigual reparto de los trabajos. Por eso, estirando de la propuesta de Justicia de G&eacute;nero de Nancy Fraser, propongo tres estrategias de actuaci&oacute;n, una f&oacute;rmula de 3 R que nos tendr&iacute;an que ayudar a avanzar en este camino:
    </p><p class="article-text">
        <strong>Redistribuci&oacute;n</strong> de las tareas de cuidados entre hombres y mujeres. El objetivo que nos tenemos que fijar es el 50%-50%, en l&iacute;nea con los Objetivos del Milenio 2030 que propone las Naciones Unidas. Hombres y mujeres nos tenemos que hacer corresponsables, en igualdad de tiempo de dedicaci&oacute;n, del trabajo de cuidados. Este es un objetivo que pide, directamente, la implicaci&oacute;n de los hombres. Las mujeres ya nos estamos haciendo cargo de &eacute;l, con creces.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Resignificaci&oacute;n</strong>. Hay que otorgar valor social al trabajo de cuidados. Para que sea as&iacute;, hay que hacerlos visibles, incluirlos en las contabilidades nacionales y reconocer el valor econ&oacute;mico y la aportaci&oacute;n a los PIB nacionales. Si lo hici&eacute;ramos, ver&iacute;amos, como se&ntilde;ala el estudio del Observatorio Mujer, Empresa y Econom&iacute;a, que el PIB catal&aacute;n sube un 23,4% y que la aportaci&oacute;n del trabajo de cuidados mayoritariamente a espaldas de las mujeres supera los 50.000 millones de euros anuales.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Reorganizaci&oacute;n </strong>de los tiempos sociales. Tenemos que romper con la divisi&oacute;n entre producci&oacute;n y reproducci&oacute;n, poner las cuidados en el centro del modelo econ&oacute;mico, para lo que es imprescindible fijarnos el objetivo de promover cambios profundos en las relaciones y en las reglas fundamentales que estructuran el mercado de trabajo. No nos vale que, de nuevo, se reorganicen los tiempos desde una visi&oacute;n masculina parcial, que obvie el trabajo que tiene lugar cada d&iacute;a fuera del mercado. Necesitamos unos tiempos sociales organizados desde un paradigma que otorgue centralidad a la sostenibilidad de la vida.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Fina Rubio]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/tiempos-mujeres-pobreza-saturacion_132_3536546.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Mar 2017 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5afcb6bf-de13-4026-916a-bce4ffd82edd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1020741" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5afcb6bf-de13-4026-916a-bce4ffd82edd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1020741" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los tiempos de las mujeres: ¿Pobreza o saturación?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5afcb6bf-de13-4026-916a-bce4ffd82edd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Trabajo,Conciliación]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
