<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Josep Moya]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/josep_moya/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Josep Moya]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/514152/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Què hem d'aprendre dels atemptats de Barcelona i Cambrils?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/quan-lenemic-existeix-cal-construir-lo_132_3214789.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/38c0690e-fd48-4eb2-93f8-f702a9a0cd0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Què hem d&#039;aprendre dels atemptats de Barcelona i Cambrils?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els comportaments humans són complexos i més quan es tracta d’actes criminals. Els atemptats terroristes d’aquest agost a Barcelona i a Cambrils ens han de fer reflexionar i anar més enllà de les explicacions simples</p></div><p class="article-text">
        Els atemptats terroristes dels dies 17 i 18 d&rsquo;agost a Barcelona i a Cambrils han deixat la ciutadania en un estat d&rsquo;estupor. Ten&iacute;em els antecedents d&rsquo;altres ciutats europees i sab&iacute;em que ens trob&agrave;vem en estat d&rsquo;alerta per&ograve; tend&iacute;em a pensar que el que els havia passat a d&rsquo;altres no ens passaria a nosaltres. No vull entrar en les diverses pol&egrave;miques encetades arran dels successos tr&agrave;gics ni vull fer cap mena de valoracions sobre el que calia haver previst. El que vull fer aqu&iacute; i ara &eacute;s un conjunt de breus reflexions al voltant d&rsquo;uns interrogants que retornen insistentment: Qu&egrave; va passar en la ment dels terroristes? Com ha estat possible que uns joves &ldquo;normals&rdquo;, &ldquo;integrats en la societat&rdquo;, que&nbsp; estudiaven o treballaven, que fins i tot algun d&rsquo;ells havia estat elegit delegat de classe en el centre escolar hagin estat els actors que han causat 16 morts i desenes de persones ferides?
    </p><p class="article-text">
        Per respondre aquestes preguntes no han faltat intents fets des de diversos camps i disciplines: experts en terrorisme jihadista, psic&ograve;legs, professores d&rsquo;&egrave;tica, etc. Aix&iacute;, Lorenzo Vidino, director del Programa sobre Extremisme de la Universitat George Washington, alertava en un article publicat al diari El Pa&iacute;s (el dia 27 d&rsquo;agost), que &eacute;s un error pensar que la integraci&oacute; &nbsp;&eacute;s l&rsquo;ant&iacute;dot de la radicalitzaci&oacute;. I afegia que la major part de la gent radicalitzada a Espanya i Europa s&rsquo;ha criat en una comunitat i&nbsp; forma part de la societat. No obstant aix&ograve;, seguia explicant Vidino, el problema de la radicalitzaci&oacute; no t&eacute; a veure amb la integraci&oacute; sin&oacute; que es relaciona amb un sentiment personal de no pert&agrave;nyer a la societat. Ras i curt, estudiar, treballar, tenir amics o anar de festa pot simular una bona integraci&oacute; social per&ograve; no evita que aquest mateix subjecte que fa una vida aparentment &ldquo;normal&rdquo; visqui immers en un sentiment de decepci&oacute; profunda, intensa, insuportable.
    </p><p class="article-text">
        Hans Magnus Enzensberger, assajista alemany, escriu en el seu llibre <em>El perdedor radical</em> que en els &uacute;ltims dos segles, les societats m&eacute;s exitoses s&rsquo;han guanyat a pols nous drets, noves expectatives i noves reivindicacions i han posat en l&rsquo;ordre del dia conceptes com la dignitat humana i els drets de l&rsquo;home per&ograve;, alhora, s&rsquo;han encarregat d&rsquo;exhibir la desigualtat davant de tots els habitants del planeta i en tots els canals de televisi&oacute; durant les 24 hores del dia. Per aix&ograve;, la decepcionalitat dels &eacute;ssers humans ha augmentat amb cada progr&eacute;s. I &eacute;s en aquest marc social quan apareix la figura del perdedor radical. Aquest individu pot viure en societat per&ograve; se sent excl&ograve;s i f&agrave;cilment acaba concloent que la culpa &eacute;s dels altres. Per&ograve; per qu&egrave; aix&ograve; sigui possible &eacute;s necessari que intervingui un segon element: el discurs de la creaci&oacute; de l&rsquo;enemic.
    </p><p class="article-text">
        Humberto Eco va descriure magistralment la seva naturalesa al defensar la tesi segons la qual tenir un enemic &eacute;s important no solament per definir la identitat d&rsquo;una col&middot;lectivitat sin&oacute; tamb&eacute; per procurar-nos un obstacle respecte del qual mesurar el nostre sistema de valors i mostrar, a l'encarar-lo, el nostre valor. Per tant, quan l&rsquo;enemic no existeix, cal construir-lo. I com &eacute;s descrit l&rsquo;enemic? Doncs amb adjectius com &ldquo;lleig, mesqu&iacute;, tra&iuml;dor o lladre&rdquo;, per&ograve;, fonamentalment, l&rsquo;enemic &eacute;s alg&uacute; que gaudeix imp&uacute;dicament, alg&uacute; que renega de tota moral i s&rsquo;entrega sense l&iacute;mits a tot tipus de desmesura. &Eacute;s una descripci&oacute; que ja podem trobar en les Catilin&agrave;ries de Cicer&oacute; quan presenta els amics de Catilina en termes inequ&iacute;vocs.
    </p><p class="article-text">
        En el passat segle XX v&agrave;rem tenir dos exemples tr&agrave;gics d&rsquo;aquest tipus de discurs: Joseph Goebbels, el ministre de propaganda del III Reich, i la Doctrina Truman, que va inaugurar la guerra freda. I, ara, en les primeres d&egrave;cades del segle XXI ens enfrontem a un discurs molt potent, astutament pensat i basat en el concepte de proclama i en la recuperaci&oacute; de la personalitzaci&oacute; de la guerra. Els terroristes de l&rsquo;Estat Isl&agrave;mic recorren al combat cara a cara i maneguen la carta de la superioritat moral. En paraules de Philippe-Joseph Salazar, porta la personalitzaci&oacute; de la guerra fins al seu extrem l&ograve;gic.
    </p><p class="article-text">
        Per concloure,&nbsp; fins no fa gaire temps, es pensaven els actes terroristes com aquells actes realitzats per fan&agrave;tics pol&iacute;tics i/o religiosos o per persones desarrelades, marginals, fracassades o in&uacute;tils. Ara sabem que l&rsquo;EI es nodreix, sovint,&nbsp; de diplomats, fills de bones fam&iacute;lies, de noies tranquil&middot;les i estudioses o de noies que portaven una vida &ldquo;normal&rdquo; i amb mostres de solidaritat vers els altres.
    </p><p class="article-text">
        I, davant d'aquest conjunt de fen&ograve;mens cal reconsiderar la manera d'enfrontar el problema, sense alarmismes per&ograve; tamb&eacute; sense ingenu&iuml;tats i prestant m&eacute;s atenci&oacute; en aquells punts en els quals s&iacute; que es generen les condicions de la radicalitzaci&oacute;/conversi&oacute; m&eacute;s extrema.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Moya]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/quan-lenemic-existeix-cal-construir-lo_132_3214789.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 30 Aug 2017 16:17:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/38c0690e-fd48-4eb2-93f8-f702a9a0cd0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="733499" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/38c0690e-fd48-4eb2-93f8-f702a9a0cd0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="733499" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Què hem d'aprendre dels atemptats de Barcelona i Cambrils?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/38c0690e-fd48-4eb2-93f8-f702a9a0cd0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Atentado en Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ara calle]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/josep-moreno-opinio_132_3317900.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        I no dir&eacute; res perqu&egrave; sincerament crec que la paternitat ha modificat els meus humors i avui prevaldr&agrave; la salut del meu fill i la meua filla a la del meu fetge i les meues altres adorades v&iacute;sceres. Perqu&egrave; crec que la terra sobre la qual se sostenen els seus col&middot;legis i gronxadors mereix i necessita d'un par&egrave;ntesi que dure m&eacute;s de quatre anys. Per aix&ograve; vull que el president Puig succe&iuml;sca el president Puig, o en defecte d'aix&ograve; que contribu&iuml;sca amb m&eacute;s diputats dels que avui conformen el seu grup a un govern de progr&eacute;s i dignitat. Aix&iacute; que no dir&eacute; res. Res sobre si &ldquo;el PSPV est&agrave; en el seu millor moment&rdquo; o si &eacute;s que alg&uacute; ha conf&oacute;s la part amb el tot. Una altra vegada.
    </p><p class="article-text">
        Avui no far&eacute; mem&ograve;ria sobre fraternitats, lleialtats, integracions o les vergonyes que fa cinc anys vaig veure, vaig sentir i vaig llegir en l'&uacute;ltim congr&eacute;s del PSPV. No vull teoritzar sobre la difer&egrave;ncia entre l'esfor&ccedil;at art de guanyar-se la lleialtat i el vici f&agrave;cil dels qui confonen la convicci&oacute; amb el sou. Deixe per a un altre dia el debat entre aquells que atenen nom&eacute;s als &ldquo;principis&rdquo; i els que &uacute;nicament es preocupen del &ldquo;principal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Calle i no dir&eacute; res avui. I puc fer-ho perqu&egrave; el dia en qu&egrave; em van ordenar que callara va ser precisament el dia en qu&egrave; vaig cridar m&eacute;s fort. Aix&iacute; que ara puc i vull no dir res sobre la sort que espera als que encara creuen que Madrid &eacute;s el punt on es pot recolzar una palanca que moga alguna cosa en aquest PSPV. Els citar&eacute; al profeta Quico Arab&iacute; que fa anys va retratar genialment aquest partit: l'&uacute;nic capa&ccedil; de desafiar les lleis de la f&iacute;sica demostrant que la seua capacitat pirot&egrave;cnica &eacute;s de tal magnitud que fins i tot s&oacute;n capa&ccedil;os de fabricar explosius amb les cendres de l'&uacute;ltima traca.
    </p><p class="article-text">
        Avui calle. I que siga el meu silenci la meua humil contribuci&oacute; a un temps nou que, en el fons, s&eacute; que no vindr&agrave;. Un temps en el qual no se'ns prenga per imb&egrave;cils. Un temps en el qual 23 siguen menys que 33 i quan s'admet un error es t&eacute; el detall d'assenyalar com ha sigut. Calle, perqu&egrave; aix&iacute; potser podr&eacute; escoltar all&ograve; que encara no he sentit; la resta del programa dels qui no m'han dit res m&eacute;s que &ldquo;Ximo no pot tornar a fer la llista&rdquo;. Calle i espere que alguns aprenguen d'una punyetera vegada que hi ha una enorme difer&egrave;ncia entre el lideratge i la componenda. El primer t&eacute; a veure amb el comprom&iacute;s que no sempre acaba amb la derrota. La componenda, per contra, respira el mateix aire que l'estafa i rares vegades acaba en cosa diferent a la tra&iuml;ci&oacute;. Per&ograve; per avui... millor calle.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Moreno, Josep Moya]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/josep-moreno-opinio_132_3317900.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 23 Jun 2017 05:45:23 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Ara calle]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Josep Moreno,Opinió]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què la crisi econòmica afecta tant la salut mental de la ciutadania?]]></title>
      <link><![CDATA[http://diarisanitat.cat/per-que-la-crisi-economica-afecta-tant-la-salut-mental-de-la-ciutadania/]]></link>
      <description><![CDATA[]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Moya]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://diarisanitat.cat/per-que-la-crisi-economica-afecta-tant-la-salut-mental-de-la-ciutadania/]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 22 Apr 2016 18:34:31 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Per què la crisi econòmica afecta tant la salut mental de la ciutadania?]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Por qué la crisis económica afecta tanto a la salud mental de la ciudadanía?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/crisis-economica-afecta-mental-ciudadania_132_4036224.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Tener o no tener, ser o no ser, pertenecer o no pertenecer; el Hamlet actual, consumidor de psicofármacos, es alguien que vive condenado al aislamiento y la exclusión</p></div><div class="list">
                    <ul>
                                    <li><a href="http://diarisanitat.cat/per-que-la-crisi-economica-afecta-tant-la-salut-mental-de-la-ciutadania/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia"><strong>Art&iacute;culo publicado en El Diari de la Sanitat</strong></a></li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        Afirmar que la crisis econ&oacute;mica y el paro tienen consecuencias graves sobre la salud mental de la poblaci&oacute;n no constituye ning&uacute;n descubrimiento, m&aacute;s bien, consideran algunos, es una obviedad. Los profesionales de la salud, la salud mental y los servicios sociales, entre otros, alertan cada d&iacute;a de las manifestaciones cl&iacute;nicas y los elevados niveles de sufrimiento de las personas que acuden a sus servicios pidiendo ayuda. En efecto, desesperanza, irritabilidad, angustia, tristeza, insomnio, sensaci&oacute;n de p&eacute;rdida del control sobre la misma vida y, finalmente, ideaci&oacute;n suicida, son algunos de los s&iacute;ntomas que explican las personas directamente afectadas por la crisis.
    </p><p class="article-text">
        Algunos relatos personales dan cuenta de los elevados niveles de sufrimiento, as&iacute;, una de las personas entrevistadas por un equipo de profesionales del Observatori de Salut Mental de Catalunya explicaba que se sent&iacute;a como un in&uacute;til, que lo tomaban como un &ldquo;marginado de la sociedad como un desecho&rdquo;. Otra persona afirmaba lo siguiente: &ldquo;eso es jodido, &iexcl;luchar siempre y que despu&eacute;s te tomen como una mierda! Vayas donde vayas se te quedan mirando con unas caras tremendas... pero, bueno, &iquest;qu&eacute; le vamos a hacer?&rdquo;. Una tercera persona dec&iacute;a:&ldquo;que no sirvo, no puedo sacar adelante mis proyectos, mis ilusiones, &iquest;qu&eacute; pasa aqu&iacute;?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Estos fragmentos muestran con toda claridad la magnitud del problema. Algunas de ellas piensan en desaparecer, dormir y no despertar, para as&iacute; dejar de pensar, para no tener que enfrentar un nuevo d&iacute;a, sin perspectivas de futuro, sin ninguna luz que las libere de los horizontes negros.
    </p><p class="article-text">
        En algunos casos, estas personas pueden realizar un intento de suicidio que, tr&aacute;gicamente, puede poner fin a su vida. Algunos podr&aacute;n argumentar que se trata de casos aislados, un n&uacute;mero en una estad&iacute;stica, sin embargo, detr&aacute;s de cada una de estas cifras hay una historia, individual y familiar, una biograf&iacute;a que se ha visto truncada. Se podr&aacute; afirmar que estas personas sufr&iacute;an una depresi&oacute;n mayor, sin embargo, &iquest;explicar&iacute;a este t&eacute;rmino, esta categor&iacute;a diagn&oacute;stica de la psiquiatr&iacute;a acad&eacute;mica, el drama de esa persona?
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s a&uacute;n, &iquest;todas ellas, las que sufren diariamente las consecuencias de la crisis y del paro, son enfermos mentales? &iquest;O m&aacute;s bien son personas que tienen s&iacute;ntomas y malestares que podr&iacute;an remitir r&aacute;pidamente si su situaci&oacute;n laboral mejorara, es decir, si se pudieran incorporar nuevamente al mercado de trabajo?
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, todo esto que parece tambi&eacute;n muy obvio, al menos porqu&eacute; es algo que podemos escuchar repetidamente, no se puede explicar &uacute;nicamente por el conjunto de consecuencias econ&oacute;micas inherentes a no tener trabajo. Hay que considerar otros factores.
    </p><p class="article-text">
        En primer lugar, se pierde todo lo que conlleva el puesto de trabajo. As&iacute;, se pierde la estructuraci&oacute;n del tiempo personal y familiar; pero tambi&eacute;n se pierden las experiencias compartidas y los contactos con la gente fuera del n&uacute;cleo familiar; la vinculaci&oacute;n de la persona a metas y prop&oacute;sitos que rebasan el propio Yo; el estatus social y la clarificaci&oacute;n de la misma identidad personal.
    </p><p class="article-text">
        En segundo lugar, hay que considerar el concepto de felicidad que impregna el discurso social. Se trata de un concepto basado, fundamentalmente, en el hiperconsumo, que se caracteriza por un &ldquo;a&uacute;n m&aacute;s&rdquo;, sin l&iacute;mite, sin posibilidad de acotaci&oacute;n. En palabras del fil&oacute;sofo y soci&oacute;logo franc&eacute;s Gilles Lipovetsky, nos encontramos ante una din&aacute;mica consumista que se sostiene en buscar la felicidad privada, la optimizaci&oacute;n de nuestros recursos corporales y comunicativos, la salud ilimitada, la conquista de espacios y tiempos personalizados. Es el consumo en estado puro, entendido como un abanico de servicios para la persona.
    </p><p class="article-text">
        A partir de aqu&iacute;, el gusto por las novedades ha cambiado de sentido, el gusto por el cambio se ha generalizado a todas las capas sociales y en todas las edades. Se desean las novedades comerciales por s&iacute; mismas en raz&oacute;n de los beneficios subjetivos, funcionales y emocionales que procuran. Es as&iacute; como se entra en el fetichismo de las marcas, del lujo y del individualismo. Las colas ante las tiendas de productos de telefon&iacute;a m&oacute;vil cuando sale al mercado una nueva versi&oacute;n de una conocida marca de smartphone son un claro ejemplo de este fen&oacute;meno.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, los j&oacute;venes salen de la impersonalidad por una marca apreciada y con ella no quieren dar testimonio de una superioridad social, sino de su participaci&oacute;n total e igualitaria en los juegos de moda, de la juventud y del consumo.
    </p><p class="article-text">
        Pero, el concepto de felicidad est&aacute; vinculado tambi&eacute;n a un factor, el tercero en la serie que voy desglosando, que consiste en el rechazo m&aacute;s feroz a toda manifestaci&oacute;n de dolor.
    </p><p class="article-text">
        En efecto, el dolor tiene mala prensa, tanto en la vertiente corporal como en la ps&iacute;quica. No soportamos el dolor inherente al envejecimiento de las articulaciones como tampoco soportamos el dolor provocado por un desenga&ntilde;o amoroso. Frente a toda manifestaci&oacute;n &aacute;lgica tendemos a recurrir al uso de f&aacute;rmacos -analg&eacute;sicos, antiinflamatorios, ansiol&iacute;ticos, antidepresivos- para disminuir o anular aquella se&ntilde;al de nuestro cuerpo o de nuestra mente en lugar de iniciar un proceso de reflexi&oacute;n y, en ocasiones de aceptaci&oacute;n, los avatares de la vida.
    </p><p class="article-text">
        El listado es mucho m&aacute;s extenso pero es suficiente para poder comprender la magnitud del problema que surge cuando una persona se queda sin trabajo y va perdiendo poder adquisitivo hasta llegar a un punto extremo. Y es que, junto con las p&eacute;rdidas materiales, hay otros, que podemos resumir en una expresi&oacute;n: ha perdido las referencias argumentales de su felicidad, tal como es entendida en el discurso social actual. No tener poder adquisitivo es no poder acceder al hiperconsumo y, en consecuencia, a no poder participar del juego social imperante. M&aacute;s a&uacute;n, no ser un hiperconsumidor significa tambi&eacute;n, el riesgo de quedar excluido de una din&aacute;mica social basada en &ldquo;eres lo que tienes y es as&iacute; como perteneces al grupo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tener o no tener, ser o no ser, pertenecer o no pertenecer; el Hamlet actual, consumidor de psicof&aacute;rmacos, es alguien que vive condenado al aislamiento y la exclusi&oacute;n. Y para ayudarle es necesario abordar el problema desde una perspectiva social y pol&iacute;tica. Pero esto requerir&iacute;a otro art&iacute;culo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Moya]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/crisis-economica-afecta-mental-ciudadania_132_4036224.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 22 Apr 2016 17:38:41 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[¿Por qué la crisis económica afecta tanto a la salud mental de la ciudadanía?]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Salud mental,Crisis]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
