A pesar de que algunos temas ya están a la agenda, otros continúan siendo un tabú o un melón para comenzar. También este 8M observaremos, como cada año, que los periódicos y medios de comunicación difundirán las campañas institucionales donde los gobiernos reclaman la igualdad. En una página encontraremos el anuncio de la Consejería de Políticas Inclusivas o del Ministerio de Igualdad y unas pocas páginas más atrás los anuncios de prostitución vendiendo, sin mal olor, el cuerpo de las mujeres. Una dicotomía hasta día de hoy incuestionada, las dos caras de una misma moneda que indica como nuestra sociedad el patriarcado todavía está vigente y comparte el canal con los discursos igualitarios.

No importa si vendes un coche, un piso o el cuerpo de una persona, por menos de cinco euros la palabra lo podrás vender a casi cualquier medio impreso. «Alta, morena, bonita, voluptuosa y de complexión delgada», por menos de 40€ conseguimos el anuncio perfecto para hacer del cuerpo de una mujer un objeto mercantil digne de los mejores postores.

Con esta realidad convivimos cada día con total normalidad y con máxima impunidad. Cada día se permite que el cuerpo de las mujeres se convierta en algo susceptible de ser comprado y vendido. Igual que un refresco, un mueble o una prenda de ropa. Por un precio establecido cualquier pagador puede disponer de él y utilizarlo como le convenga: «¿Hay alguna restricción de palabras?», «En principio no, te lo tendría que preguntar, pero mira algún periódico nuestro y te guías».

Las mujeres continuamos siendo objeto de comercio a la sección «adultos» de los clasificados. Los medios impresos acogen con los brazos abiertos los anuncios entre sus páginas mientras el Gobierno mira hacia otro lado. Las noticias de asesinados machistas y las campañas en pro de la igualdad entre hombres y mujeres conviven en sus páginas con los anuncios para prostituir personas.

Como en un coche de segunda mano, sólo hace falta un diario y un bolígrafo para hacer el listado de chicas a «comprar». Podrán elegir si queremos que sean rubias, morenas o asiáticas; si las queremos sumisas y tiernas para satisfacer tus fantasías sexuales. Menos de 100€ y unos pocos centímetros cuadrados son suficiente para vender una mujer, o más de una, en un anuncio de prostitución. Eso sí, unas páginas más adelante encontraremos eslóganes de igualdad y la última víctima del terrorismo machista.

Tot i que alguns temes ja estan a l’agenda, d’altres continuen sent un tabú o un meló per encetar. També este 8M observarem, com cada any, que els periòdics i mitjans de comunicació difondran les campanyes institucionals on els governs reclamen la igualtat. A una pàgina trobarem l’anunci de la Conselleria de Polítiques Inclusives o del Ministeri d’Igualtat i unes poques pàgines més enrere els anuncis de prostitució venent, sense pudor, el cos de les dones. Una dicotomia fins a dia d’avui inqüestionada, les dues cares d’una mateixa moneda que indica com a la nostra societat el patriarcat encara està vigent i comparteix el canal amb els discursos igualitaris.

No importa si vens un cotxe, un pis o el cos d’una persona, per menys de cinc euros la paraula ho podràs vendre a quasi qualsevol mitjà imprés. «Alta, morena, bonica, voluptuosa i de complexió prima», per menys de 40€ aconseguim l’anunci perfecte per fer del cos d’una dona un objecte mercantil digne dels millors postors.

Amb esta realitat convivim cada dia amb total normalitat i amb màxima impunitat. Cada dia es permet que el cos de les dones es convertisca en quelcom susceptible de ser comprat i venut. Igual que un refresc, un moble o una peça de roba. Per un preu establert qualsevol pagador pot disposar d’ell i utilitzar-lo com li convinga: «Hi ha alguna restricció de paraules?», «En principi no, t’ho hauria de preguntar, però mira algun periòdic nostre i et guies».

Les dones continuem sent objecte de comerç a la secció «adults» dels classificats. Els mitjans impresos acullen amb els braços oberts els anuncis entre les seues pàgines mentre el Govern mira cap a un altre costat. Les notícies d’assassinats masclistes i les campanyes en pro de la igualtat entre hòmens i dones conviuen a les seues pàgines amb els anuncis per prostituir persones.

Com en un cotxe de segona mà, només cal un diari i un bolígraf per fer el llistat de xiques a «comprar». Podran triar si volem que siguen rosses, morenes o asiàtiques; si les volem submises i tendres per satisfer les teues fantasies sexuals. Menys de 100€ i uns pocs centímetres quadrats són suficient per vendre una dona, o més d’una, en un anunci de prostitució. Això sí, unes pàgines més avant trobarem eslògans d’igualtat i l’última víctima del terrorisme masclista.

Al BLOC, i també a Compromís, ens ha passat això amb una miqueta de rapidesa. Després d'anys i anys de treball incansable des dels pobles i les comarques ens hem fet grans i en poques legislatures hem aconseguit tot allò que somiàvem: que les polítiques al País Valencià es feren amb una perspectiva valenciana i valencianista. I ara ens toca assumir el creixement i estar a l'altura per a aconseguir un futur sòlid per a la majoria per a la qual governem.

Un repte a què ens hem d'enfrontar amb una organització forta, liderada per persones que es mantinguen fermes enfront de l'adversitat, que treballen a primera línia en els moments bons i en els no tan bons. Per persones rodejades d'equips amb capacitat de treball i resolució, que davant la por es planten i continuen donant la cara. Persones amb capacitat de treball i diàleg, amb voluntat d'arribar a consensos i reconéixer errades per a millorar. Persones valentes, que es deixen la pell i es planten per aconseguir portar el valencianisme polític el més lluny possible.

Sense cap dubte Àgueda Micó ha demostrat tindre tots els valors per a poder assolir la tasca que se'ns encomana ara mateix al BLOC, i a Compromís. Una persona ferma, que ha estat defenent l'organització enfront de tot, que ha buscat el bé comú i ha reconegut les errades quan les ha comés.

A tots estos valors personals cal sumar-hi, per a mi, un dels més importants: l'equip. Al llarg de les últimes setmanes Àgueda ha anat presentat l’equip que l'acompanya. Un equip fort, transversal i ben distribuït territorialment. Un equip que farà de xarxa i de suport per a tot un camí de construcció d'un projecte polític que ha de caminar cap a la consolidació. Persones joves i persones amb experiència, però totes elles preparades per a treballar i liderar el BLOC del futur amb energia.

S’acosta el seté congrés del BLOC. Un esdeveniment que de segur serà una mostra de força del valencianisme polític, una oportunitat per resoldre les xicotetes diferències com sabem, amb diàleg i democràcia. Per tot el que he dit Un país per ponstruir és la meua candidatura. Un equip encapçalat per una dona amb capacitat suficient i demostrada de lideratge. Una candidatura que construeix un grup de treball imparable i convertirà el BLOC i Compromís en el projecte polític hegemònic al País Valencià.