Cal fer de la provisió dels béns i serveis municipalitzats un fet polític. Això significa aconseguir que no només siguin els càrrecs de la regidoria concreta els que tinguin la capacitat d'intervenir respecte a l'organització d'aquestes esferes recuperades pel terreny públic

A mesura que les organitzacions transformadores han fet forat a l'àmbit institucional, i han anat obtenint major capacitat d'intervenció, retornar al control municipal la prestació de serveis bàsics ha esdevingut un dels objectius congruents amb la voluntat d'un model de provisió de serveis públics, que en els darrers anys, i de la mà de la ideologia neoliberal, ha aconseguit fer penetrar i consolidar-se la lògica del benefici en el que havia estat l'esfera dels drets col·lectius.

Avui, situar en el centre de l'acció política, a escala municipal, la recuperació pública, municipalitzada, de la propietat, gestió i control dels mecanismes que asseguren la provisió de serveis fonamentals per a la ciutadania, esdevé un exercici pedagògic interessantíssim que situa en el centre del debat el model de societat que volem construir. El debat de les remuncipalitzacions permet abordar, a banda de la propietat, altres aspectes que també han de ser constitutius de la nostra intervenció transformadora, tant present com futura. Entre aquests elements hi trobem la participació.

Una característica important de la privatització dels serveis públics és la despossessió que també representen respecte a tot un conjunt de coneixements essencials per la vida de les persones en els municipis. A mesura que la provisió de l'aigua, de l'electricitat, la recollida de residus, etc, se situen en mans d'empreses privades, tot el coneixement sobre la gestió d'aquests aspectes vitals pel bon funcionament del metabolisme municipal s'allunya de la comprensió popular.

Podríem dir que la privatització també suposa una forma d'alienació de la ciutadania respecte al coneixement del funcionament del metabolisme en el que desenvolupa la seva vida. Així doncs els processos de remunicipalització han de servir també per recuperar tot aquest conjunt de processos i coneixements, per situar-los novament en l'àmbit de la comprensió i de la presa de decisions col·lectiva.

La remunicipalització entesa només com la provisió d'un servei situa a la ciutadania en el pla de consumidores que, mitjançant els diners, aconsegueixen proveir-se d'un recurs indispensable. Disposar de, per exemple, la provisió d'aigua des d'un servei municipalitzat sense que a l'obrir l'aixeta cada ciutadà del poble entengui què suposa aquell fet concret i les implicacions que això té pel conjunt de la dinàmica política municipal, pot limitar el procés de remuncipalització al consum d'un recurs en millors condicions, sense copsar tot el que pot suposar aquest fet en el canvi de model societari.

Cal fer de la provisió d'aquells béns i serveis municipalitzats un fet polític. Això significa aconseguir que no només siguin els càrrecs de la regidoria concreta i els tècnics municipals, i potser algunes persones formades dels municipis, els que tinguin la capacitat d'intervenir i decidir respecte a l'organització d'aquestes esferes recuperades pel terreny públic.

Així doncs, cal aconseguir integrar els cicles de provisió de serveis municipalitzats en les dinàmiques pedagògiques a les escoles del municipi, aconseguir generar consells municipals de gestió de l'aigua, dels residus, etc. que integrin als responsables polítics municipals, als tècnics i als veïns i veïnes en un pla de màxima igualtat en l'accés a la informació i en la decisió, tant de la producció com de la gestió i distribució d'allò municipalitzat.

En definitiva, fer de la provisió material d'allò indispensable per a la vida de les persones i per al funcionament municipal, un fet comunitari, esdevé un element fonamental que ha d'acompanyar les nostres propostes remunicipalitzadores. I és que la remunicipalització dels serveis públics no pot convertir-se en un fet aïllat, al contrari, ha d'esdevenir una baula més en la construcció d'una estratègia global de transformació de les nostres societats des d'una perspectiva de justícia, democràcia i viabilitat ecològica.

Hay que hacer de la provisión de los bienes y servicios municipalizados un hecho político. Esto significa conseguir que no sólo sean los cargos de la concejalía concreta los que tengan la capacidad de intervenir respecto a la organización de estas esferas recuperadas por el terreno público

A medida que las organizaciones transformadoras se han hecho un hueco en el ámbito institucional, y han ido obteniendo mayor capacidad de intervención, devolver al control municipal la prestación de servicios básicos se ha convertido en uno de los objetivos congruentes con la voluntad de un modelo de provisión de servicios públicos, que en los últimos años, y de la mano de la ideología neoliberal, ha conseguido hacer penetrar y consolidarse la lógica del beneficio en lo que había sido la esfera de los derechos colectivos.

Hoy, situar en el centro de la acción política, a nivel municipal, la recuperación pública, municipalizada, de la propiedad, gestión y control de los mecanismos que aseguran la provisión de servicios fundamentales para la ciudadanía, se convierte en un ejercicio pedagógico interesantísimo que sitúa en el centro del debate el modelo de sociedad que queremos construir. El debate de las remuncipalizaciones permite abordar, aparte de la propiedad, otros aspectos que también deben ser constitutivos de nuestra intervención transformadora, tanto presente como futura. Entre estos elementos se encuentra la participación.

Una característica importante de la privatización de los servicios públicos es la desposesión que también representa respecto a todo un conjunto de conocimientos esenciales para la vida de las personas en los municipios. A medida que la provisión del agua, de la electricidad, la recogida de residuos, etc, se sitúa en manos de empresas privadas, todo el conocimiento sobre la gestión de este aspectos vitales para el buen funcionamiento del metabolismo municipal se aleja de la comprensión popular.

Podríamos decir que la privatización también supone una forma de alienación de la ciudadanía respecto al conocimiento del funcionamiento del metabolismo en el que desarrolla su vida. Así pues los procesos de remunicipalización deben servir también para recuperar todo este conjunto de procesos y conocimientos, para situarse nuevamente en el ámbito de la comprensión y de la toma de decisiones colectiva.

La remunicipalización entendida sólo como la provisión de un servicio sitúa a la ciudadanía en el plan de consumidoras que, mediante el dinero, consiguen proveerse de un recurso indispensable. Disponer de, por ejemplo, la posibilidad la provisión de agua desde un servicio municipalizado sin que al abrir el grifo cada ciudadano del pueblo entienda qué supone ese hecho concreto y las implicaciones que esto tiene para el conjunto de la dinámica política municipal, puede limitar el proceso de remuncipalización al consumo de un recurso en mejores condiciones, sin captar todo lo que puede suponer este hecho en el cambio de modelo societario.

Hay que hacer de la provisión de aquellos bienes y servicios municipalizados un hecho político. Esto significa conseguir que no sólo sean los cargos de la concejalía concreta y los técnicos municipales, y tal vez algunas personas formadas de los municipios, los que tengan la capacidad de intervenir y decidir respecto a la organización de estas esferas recuperadas por el terreno público.

Así pues, hace falta conseguir integrar los ciclos de provisión de servicios municipalizados en las dinámicas pedagógicas en las escuelas del municipio, conseguir generar consejos municipales de gestión del agua, los residuos, etc. que integren a los responsables políticos municipales, a los técnicos y a los vecinos y vecinas en un plano de máxima igualdad en el acceso a la información y en la decisión, tanto de la producción como de la gestión y distribución de lo municipalizado.

En definitiva, hacer del hecho de la provisión material de lo indispensable para la vida de las personas, y para el funcionamiento municipal, un hecho comunitario, se convierte en un elemento fundamental que debe acompañar a nuestras propuestas remunicipalizadoras. Y es que la remunicipalización de los servicios públicos no puede convertirse en un hecho aislado, al contrario, debe convertirse en un eslabón más en la construcción de una estrategia global de transformación de nuestras sociedades desde una perspectiva de justicia, democracia y viabilidad ecológica.