10

"Hay que dar pasos claros, decididos y contundentes hacia la gestión directa y municipal del agua en el área metropolitana de Barcelona, y mantener la plena soberanía de los ayuntamientos", reclama Eduardo Cáliz, abogado y asesor de la CUP en la AMB

“Si el agua cae, todo florece”, decía Manuel De Pedrolo. Y lo decía porque el agua es un elemento escaso y valioso, imprescindible para la vida, que incluso fue declarada un derecho humano por la ONU en 2010. A pesar de todo, el agua, hoy, aquí y desde ya hace días, es básicamente una fuente de negocio millonario para unos pocos. En el Área Metropolitana de Barcelona (AMB), Agbar controla el suministro domiciliario del agua mediante la empresa mixta Aigües de Barcelona (Agbar 70%, Criteria -La Caixa- 15% y participada por la AMB en un 15% ).

Este control del agua no sería posible sin la relación de Agbar con los partidos que están y han estado en el gobierno de la AMB. El presidente de Agbar, Ángel Simón, fue nombrado en 1989 por Pascual Maragall gerente de la antigua AMB. Durante aquella época, estableció muy buena relación con José Montilla, entonces alcalde de Cornellà. Respecto a CDC, en septiembre de 2015, supimos a través de los medios de comunicación, que el grupo Agbar, mediante sus filiales Aqualia y Sorea, era donante de la fundación CatDem -715.000 euros-, y  la operación estaba siendo investigada por el caso del 3 %.

ICV también tiene vínculos con Agbar, a través de Imma Mayol, exteniente alcalde del Ayuntamiento de Barcelona; y  representó al grupo en las Islas Baleares. Francesc Baltasar, exconseller de Medio Ambiente asesora a Aigües de Barcelona a través de una consultoría propia. Está también Eduard Pallejà, exsecretario de Medio Ambiente durante el tripartito y exalcalde de Rubí, ambos cargos por ICV, y que hoy trabaja como director de la escuela del agua de Suez Environnement –propietaria del 100% de Agbar. Tiene despacho, teléfono y mail de Aigües de Barcelona. La guinda: Elisenda Rius, persona cercana a ICV fue investigada por Antifrau por ocupar un cargo en Agbar tras pasar por el departamento de Medio Ambiente de la Generalitat durante el tripartito.

Encima Agbar gestionó el servicio de agua sin ningún derecho ni ley que la amparase hasta el año 2012, cuando se aprobó el reglamento del servicio del ciclo del agua y se constituyó la empresa mixta, sin que hubiera concurso público. Este reglamento incluía –todavía lo hace– una cláusula de absorción totalmente abusiva, y que invade competencias de normas con rango superior (como el Estatuto de Autonomía y Ley de Bases de Régimen Local) y establece que los ayuntamientos que finalicen contratos privatizados de la gestión del agua (Ripollet, Molinos de Reyes, Corbera, Sant Cugat) deberán integrarse en Aguas de Barcelona. Esto quiere decir que los municipios no pueden decidir.

El TSJC dictó en marzo una sentencia que anulaba el reglamento, la constitución de la empresa mixta y la cláusula de absorción, y hoy, gracias a ello, se abre un abanico de posibilidades para la municipalización real del servicio del agua, un ejercicio de la soberanía municipal. Un abanico de posibilidades, sin embargo, que desgraciadamente no se está acompañando de acciones claras por parte del actual gobierno metropolitano conformado por PSC, Entesa (Barcelona en Comú + ICV) y ERC.

¿Qué pasos está dando el gobierno de la AMB?

Pues el gobierno de la AMB ha creado dos comisiones para estudiar el efecto y la aplicación de la sentencia del TSJC. Unas comisiones codirigidas por Eloi Badia (de l'Entesa) y Antonio Balmón (del PSC), alcalde de Cornellà, actual vicepresidente ejecutivo de la AMB, y que en 2012 ostentaba el mismo cargo. Balmón se expresa en la web de Aigües de Barcelona de la siguiente manera: “la colaboración públicoprivada es un modelo de gestión beneficioso en materias como es el caso del agua”.

Quien también formará parte de la comisión es el secretario de la AMB en 2012 y también ahora: Sebastià Grau, quien avaló la constitución de la empresa mixta sin licitación pública –lo que ha sido el principal objeto de anulación por parte de la sentencia. Se están poniendo los lobos a vigilar las ovejas, y la primera consecuencia de ello que tenemos es el bloqueo. Las comisiones ya hace más de dos meses que se constituyeron y aún no se han reunido ni una sola vez, tal y como reconocieron el último pleno de la AMB. Así vamos.

Además, en el consejo metropolitano del mes de mayo se presentó por parte de la AMB una reforma del reglamento de 2012 que implica constituir una comisión para traspasar la competencia de los ayuntamientos a la AMB, sin cuestionarse que haya ayuntamientos que no quieren traspasarla; ni posibilitar la delegación de competencia de la AMB a los ayuntamientos. Esta modificación no aporta ninguna novedad en el cuerpo legal vigente ya que la legislación de la AMB ya prevé estos dos supuestos tanto en el ROM como la Ley de la AMB, en resumen: marear la perdiz.

No necesitamos ni lobos vigilando las ovejas, ni mareando las perdices. Lo que es necesario es apostar de manera clara y decidida por la soberanía municipal, y sobre todo en relación con los recursos altamente sensibles como el agua –porque sin agua no se puede vivir-. La administración más cercana a la ciudadanía es el ayuntamiento, Y por eso es éste quien puede establecer un control más directo y democrático sobre la gestión del agua. El dinero que paga la ciudadanía por el recibo del agua debe suponer sólo el coste de la prestación del servicio y no el de unos beneficios multimillonarios que desaparecen en manos privadas. Aigües de Barcelona presentó en la última junta de accionistas unos beneficios de 29,1 millones de euros, y aún así pidió una subida de precios de 1,68% en los municipios metropolitanos que gestiona.

La situación es preocupante porque la intención última y no declarada del gobierno metropolitano es disminuir la participación de la AMB en la empresa mixta. La gestión de un bien de primera necesidad no puede ser objeto de negocio, ni en mayor ni en menor porcentaje. La gestión debe ser directa y transparente. No queremos un TMB del agua. Es por ello que hay que hacer pasos claros, decididos y contundentes hacia la gestión directa y municipal del agua en el área metropolitana de Barcelona, y mantener la plena soberanía de los ayuntamientos.

]]>

"Cal fer passos clars, decidits i contundents cap a la gestió directa i municipal de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, i mantenir la plena sobirania dels ajuntament", reclama Eduardo Cáliz, advocat i assessor de la CUP a l'AMB

“Si l'aigua cau, tot floreix”, deia Manuel De Pedrolo. I ho deia perquè l'aigua és un element escàs i valuós, imprescindible per la vida, que fins i tot va ser declarada un dret humà per l'ONU el 2010. Malgrat tot, l'aigua, avui, a casa nostra i des de ja fa dies, és bàsicament una font de negoci milionari per uns pocs. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Agbar controla el subministrament domiciliari de l'aigua mitjançant l'empresa mixta Aigües de Barcelona (Agbar 70%, Criteria –La Caixa– 15% i participada per l'AMB en un 15%).

Aquest control de l'aigua no seria possible sense la relació d'Agbar amb els partits que estan i han estat al govern de l'AMB. El president d'Agbar, Àngel Simón, va ser nomenat l'any 1989 per Pasqual Maragall gerent de l'antiga AMB. Durant aquella època, va establir molt bona relació amb José Montilla, aleshores alcalde de Cornellà. Respecte a CDC, el setembre de 2015, vam saber a través dels mitjans de comunicació, que el grup Agbar, mitjançant les seves filials Aqualia i Sorea, eren donants de la fundació CatDem –715.000 euros-, i estaven sent investigats pel cas del 3%.

ICV també té vincles amb Agbar, a través d'Imma Mayol, extinent alcalde de l'Ajuntament de Barcelona; i el que va representar el grup a les Illes Balears, Francesc Baltasar, exconseller de Medi Ambient que assessora a Aigües de Barcelona a través d'una consultoria pròpia; hi ha també Eduard Pallejà, exsecretari de Medi Ambient durant el tripartit i exalcalde de Rubí, tots dos càrrecs per ICV, i que avui treballa com a director de l'escola de l'aigua per Suez Environnement –propietària del 100% d'Agbar. Té despatx, telèfon i mail d'Aigües de Barcelona. La cirereta: Elisenda Rius, persona propera a ICV va ser investigada per Antifrau per ocupar un càrrec a Agbar després de passar per el Departament de Medi Ambient de la Generalitat durant el tripartit.

A sobre Agbar va gestionar el servei d'aigua sense cap dret ni llei que l'emparés fins l'any 2012, quan es va aprovar el reglament del servei del cicle de l'aigua i es va constituir l'empresa mixta, sense que hi hagués concurs públic. Aquest reglament incloïa –encara l'inclou– una clàusula d'absorció totalment abusiva, i que envaeix competències de normes amb rang superior (com l'Estatut d'Autonomia i Llei de Bases de Règim Local) i estableix que els ajuntaments que finalitzin contractes privatitzats de la gestió de l'aigua (Ripollet, Molins de Reis, Corbera, Sant Cugat) s'hauran d'integrar a Aigües de Barcelona. Això vol dir que els municipis no poden decidir.

El TSJC, però, va dictar al març una sentència que anul·lava  el reglament, la constitució de l'empresa mixta i la clàusula d'absorció, i avui, gràcies a això, s'obre un ventall de possibilitats per la municipalització real del servei de l'aigua, un exercici de la sobirania municipal. Un ventalls de possibilitats, però, que malauradament no s'està acompanyant d'accions clares per part de l'actual govern metropolità conformat per PSC, Entesa (Barcelona en Comú + ICV) i ERC.

Quines passes està fent el govern de l'AMB?

Doncs el govern de l'AMB ha creat dues comissions per estudiar l'efecte i l'aplicació de la sentència del TSJC. Unes comissions codirigides per Eloi Badia (d'Entesa) i Antonio Balmón (del PSC), alcalde de Cornellà, actual vicepresident executiu de l'AMB, i que l'any 2012 ostentava el mateix càrrec. Balmón s'expressa a la web d'Aigües de Barcelona de la següent manera: “la col·laboració publicoprivada és un model de gestió beneficiós en matèries com és el cas de l'aigua”.

Qui també formarà part de la comissió és el secretari de l'AMB el 2012 i actualment, Sebastià Grau, el qual va avalar la constitució de l'empresa mixta sense pública licitació –que ha estat el principal objecte d'anul·lació per part de la sentència. S'estan posant els llops a vigilar les ovelles, i la primera conseqüència que en tenim és el bloqueig. Les comissions ja fa més de dos mesos que es van constituir i encara no s'han reunit ni un sol cop, tal i com van reconèixer al darrer ple de la AMB. Així anem.

A més, en el consell metropolità del mes de maig es va presentar per part de l'AMB una reforma del reglament del 2012 que implica constituir una comissió per traspassar la competència dels ajuntaments a l'AMB, sense qüestionar-se que hi hagi ajuntaments que no volen traspassar-la; ni possibilitar la delegació de competència de l'AMB als ajuntaments. Aquesta modificació no aporta cap novetat al cos legal vigent ja que la legislació de l'AMB ja preveu aquests dos supòsits tant al ROM com a la Llei de l'AMB, en resum: marejar la perdiu.

No necessitem ni llops vigilant les ovelles, ni marejant les perdius, el que és necessari és apostar de manera clara i decidida per la sobirania municipal, i sobretot amb els recursos altament sensibles com l'aigua -perquè sense aigua no es pot viure. L'administració més propera a la ciutadania és l'ajuntament, I per això és aquest qui pot establir un control més directe i democràtic. Els diners que paga la ciutadania pel rebut de l'aigua han de ser només el cost de la prestació del servei i no el d'uns beneficis multimilionaris que desapareixen en mans privades. Aigües de Barcelona va presentar a la darrera junta d'accionistes uns beneficis de 29,1 milions d'euros, tot i així demana una pujada de preus de 1,68% als municipis metropolitans que gestiona.

La situació és preocupant perquè la intenció última i no declarada del govern metropolità és disminuir la participació de l'AMB en l'empresa mixta. La gestió d'un bé de primera necessitat no pot ser objecte de negoci, ni en major ni en menor percentatge. La gestió ha de ser directa i transparent. No volem un TMB de l'aigua. És per això que cal fer passos clars, decidits i contundents cap a la gestió directa i municipal de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, i mantenir la plena sobirania dels ajuntaments.

]]>