A dia d'avui els acords que els Estats estan disposats a assumir a nivell internacional es limiten a l'elaboració d'informes i recomanacions

El passat 19 de setembre es va celebrar a Nova York la Cimera de l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre Refugiats i Migrants, convocada amb l'objectiu d'adoptar compromisos “per a la millora en la protecció dels migrants i refugiats” segons explica l'ACNUR. Resultat d'aquesta cimera ha estat la presentació de la Declaració de Nova York que sense caràcter vinculant “es compromet a a respectar totalment els drets humans de tots els refugiats i migrants”. Des de Stop Mare Mortum, com moltes altres entitats, critiquem la manca de mesures concretes. Una vegada més es tracta d'una declaració d'intencions sense mecanismes que en garanteixin la seva aplicació.

És la primera vegada que l'Assemblea General proposa una cimera específica sobre migracions i refugiats, cosa que situa aquesta problemàtica a l'agenda política internacional. Ara bé, cal reflexionar sobre el moment en què es proposa aquesta cimera: portem dècades amb les denominades crisis migratòries en diferents parts del món però no ha estat fins que ha tocat directament a Europa que se li ha donat importància, temps i espai a l'agenda internacional.

Pot generar canvis aquesta trobada a les polítiques migratòries actuals? L'escenari no porta a gaires esperances pel fet que són els Estats els que gestionen les polítiques migratòries i d'asil. A més a més donat el seu caràcter voluntari, no hi ha mesures contra els països que no compleixin els acords.

A dia d'avui els acords que els Estats estan disposats a assumir a nivell internacional es limiten a l'elaboració d'informes i recomanacions, a la signatura de compromisos genèrics i redacció de declaracions. Mentrestant, milers de persones moren intentant salvar la vida i la de les seves famílies. Si durant el 2015 hi va haver més de 3.700 morts al Mediterrani, el que portem de 2016 ja hi han perdut la vida 3.212 persones. I aquestes són les dades que s'han pogut comptabilitzar. El Mediterrani s'ha convertit en una fossa comuna.

Durant la cimera s'han buscat solucions globals a l'anomenada crisi migratòria i de refugi. Tanmateix molts dels objectius es podrien aconseguir només amb l'acompliment i l'aplicació de compromisos ja existents com la Declaració del Drets Humans, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea o la Carta Africana sobre Drets Humans i dels Pobles, entre d'altres.

Són diversos els exemples que demostren que actualment el Dret Internacional sobre Refugiats no s'està aplicant per part dels Estats: l'acord UE-Turquia, les devolucions en calent a la Frontera Sud o la poca informació que es dóna als CIE per sol·licitar asil.

Per poder acabar amb els desplaçaments forçats al món (65 milions de refugiats segons l'ACNUR) cal tractar les causes a l'origen, moltes provocades pels mateixos Estats que ara rebutgen l'acollida: la venda d'armes, l'explotació de la terra o la participació en guerres en són alguns exemples.

En aquest moment, amb milers de persones que es veuen obligades a fugir de casa seva, Stop Mare Mortum exigeix l'aplicació de les vies segures i legals, mesures que ja existeixen o que estan contemplades, per tal que aquestes persones no hagin de jugar-se la vida. Es tracta de reassentaments, de reubicacions, de visats humanitaris, de reagrupacions familiars, de poder sol·licitar asil a ambaixades i consolats o visats d'estudiants. Aquestes mesures només depenen dels Estats i són els Estats els que poden impedir que no morin més persones al mar. Precisament un informe d' Intermón-Oxfam posa en evidència la ridícula actuació del govern espanyol en aquesta matèria.

Des de Stop Mare Mortum denunciem que aquestes cimeres no serviran de res si no s'analitzen les causes que generen els desplaçaments, si no s'estableixen mecanismes per combatre-les i tampoc si no s'exigeix als Estats de posar en pràctica les vies segures i legals. Aprofitem per recordar la importància de respectar els Drets Humans a les fronteres, d'enderrocar les tanques, d'eliminar les concertines, de tancar els CIE, de fer desaparèixer les fronteres externes i internes, de lluitar contra el racisme institucional i frenar els brots xenòfobs, entre d'altres reivindicacions.

Hem de treballar per aconseguir una societat on totes les persones tinguem els mateixos drets i on respectem les diferents cultures i creences. Sabem que hi ha molta feina per fer, i la seguirem fent amb o sense cimeres, amb o sense una nova declaració internacional, des de l'acció més propera fins a la denúncia més llunyana. Perquè migrants en som tots i la nostra societat ser més justa quan totes gaudim del mateixos drets.

A día de hoy los acuerdos que los Estados están dispuestos a asumir a nivel internacional se limitan a la elaboración de informes y recomendaciones

El pasado 19 de septiembre se celebró en Nueva York la Cumbre de la Asamblea General de las Naciones Unidas sobre Refugiados y Migrantes, convocada con el objetivo de adoptar compromisos “para la mejora en la protección de los migrantes y refugiados” según explica ACNUR. Resultado de esta cumbre ha sido la presentación de la Declaración de Nueva York que sin carácter vinculante “se compromete a respetar totalmente los derechos humanos de todos los refugiados y migrantes”. Desde Stop Madre Mortum, como muchas otras entidades, criticamos la falta de medidas concretas. Una vez más se trata de una declaración de intenciones sin mecanismos que garanticen su aplicación.

Es la primera vez que la Asamblea General propone una cumbre específica sobre migraciones y refugiados, lo que sitúa esta problemática en la agenda política internacional. Ahora bien, hay que reflexionar sobre el momento en que se propone esta cumbre: llevamos décadas con las denominadas crisis migratorias en diferentes partes del mundo pero no ha sido hasta que ha tocado directamente en Europa que se le ha dado importancia, tiempo y espacio en la agenda internacional.

¿Puede generar cambios este encuentro a las políticas migratorias actuales? El escenario no lleva a muchas esperanzas debido a que son los Estados los que gestionan las políticas migratorias y de asilo. Además dado su carácter voluntario, no hay medidas contra los países que no cumplan los acuerdos.

A día de hoy los acuerdos que los Estados están dispuestos a asumir a nivel internacional se limitan a la elaboración de informes y recomendaciones, a la firma de compromisos genéricos y redacción de declaraciones. Mientras tanto, miles de personas mueren intentando salvar la vida y la de sus familias. Si durante el 2015 hubo más de 3.700 muertos en el Mediterráneo, en lo que llevamos de 2016 ya han perdido la vida 3.212 personas. Y estos son los datos que se han podido contabilizar. El Mediterráneo se ha convertido en una fosa común.

Durante la cumbre se han buscado soluciones globales a la llamada crisis migratoria y de refugio. Sin embargo muchos de los objetivos se podrían lograr sólo con el cumplimiento y la aplicación de compromisos ya existentes como la Declaración de los Derechos Humanos, la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea o la Carta Africana sobre Derechos Humanos y de los Pueblos, entre otros.

Son varios los ejemplos que demuestran que actualmente el Derecho Internacional sobre Refugiados no se está aplicando por parte de los Estados: el acuerdo UE-Turquía, las devoluciones en caliente en la Frontera Sur o la poca información que se da en los CIE para solicitar licitar asilo.

Para poder acabar con los desplazamientos forzados en el mundo (65 millones de refugiados según ACNUR) hay que tratar las causas en el origen, muchas provocadas por los mismos Estados que ahora rechazan la acogida: la venta de armas, la explotación de la tierra o la participación en guerras son algunos ejemplos.

En este momento, con miles de personas que se ven obligadas a huir de sus casas, Stop Madre Mortum exige la aplicación de las vías seguras y legales, medidas que ya existen o que están contempladas, para que estas personas no tengan que jugar -se la vida. Se trata de reasentamientos, de reubicaciones, de visados humanitarios, de reagrupaciones familiares, de poder solicitar asilo en embajadas y consulados o visados de estudiantes. Estas medidas sólo dependen de los Estados y son los Estados los que pueden impedir que no mueran más personas en el mar. Precisamente un informe de Intermón-Oxfam pone en evidencia la ridícula actuación del Gobierno en esta materia.

Desde Stop Madre Mortum denunciamos que estas cumbres no servirán de nada si no se analizan las causas que generan los desplazamientos, si no se establecen mecanismos para combatirlas y tampoco si no se exige a los Estados de poner en práctica las vías seguras y legales. Aprovechamos para recordar la importancia de respetar los derechos humanos en las fronteras, de derribar las vallas, de eliminar las concertinas, de cerrar los CIE, de hacer desaparecer las fronteras externas e internas, de luchar contra el racismo institucional y frenar los brotes xenófobos, entre otras reivindicaciones.

Debemos trabajar para conseguir una sociedad donde todas las personas tengamos los mismos derechos y donde respetamos las diferentes culturas y creencias. Sabemos que hay mucho trabajo por hacer, y la seguiremos haciendo con o sin cumbres, con o sin una nueva declaración internacional, desde la acción más cercana hasta la denuncia más lejana. Porque migrantes somos todos y nuestra sociedad ser más justa cuando todas gozamos de los mismos derechos.