Durant uns mesos la Model ens parla i paga la pena visitar-la i escoltar-la. Però el futur memorial hauria de poder anar un pas més enllà i oferir una mirada polièdrica i incisiva sobre el paper de la presó a la nostra societat durant el darrer segle

Més de quaranta anys després de que es comencés a plantejar oficialment la necessitat de tancar la Model, aquest cop sí les promeses s’han fet realitat. La sortida dels darrers presos representa una fita carregada de simbolisme, d’història i de futur.

Amb les cel·les buides s’obre una nova etapa per a l’hotel Entença, en la que el dret del veïnat a disposar dels equipaments i zones verdes llargament reivindicats s’haurà de conjugar amb el dret col·lectiu a conèixer la història de la presó i honorar la memòria de les persones que la van patir.

Sobre aquesta premissa, que avui quasi ningú discuteix, es contraposen dues opinions aparentment antagòniques: la que prioritza la regeneració de l’espai enderrocant la major part de l’edifici, enfront de la que aposta per conservar l’estructura radial, o una gran part, sense renunciar als nous usos i serveis que necessita el barri.Tot apunta a que l’equilibri s’haurà d’assolir a través d’un procés participatiu on els actors implicats tindran l’oportunitat de defensar la seva postura.

D’entrada, un motiu per a felicitar-nos i mantenir l’esperança en que s’arribi a un consens. Més encara si ho comparem amb el que va succeir fa uns anys amb la presó de Carabanchel, a Madrid, de la que només queda un immens solar ple de males herbes que mai ha acollit ni el centre de memòria ni l’hospital que reclamaven els veïns.

Un primer tast del que podria arribar a ser el futur espai d’història i memòria de la Model ja és visitable. El Departament de Justícia de la Generalitat, titular de l’edifici fins a finals d’aquest any, s’ha afanyat a preparar l’exposició La Model ens parla com a complement a la visita d’algunes parts de la presó. Aprofitar la rellevància publica del tancament, l’interès dels mitjans de comunicació i de la mateixa ciutadania és, sense cap mena de dubte, un encert. I la gran quantitat de persones que s’han inscrit per visitar-la sembla donar la raó a la iniciativa.

L’exposició, situada a la cinquena galeria, selecciona 13 moments i 13 protagonistes per il·lustrar l’impacte d’alguns dels principals esdeveniments polítics i socials del segle XX rere les reixes. Gràcies a una museografia sòbria però efectiva, d’una llambregada els visitants es poden fer una composició de lloc del que ha estat la història recent de Catalunya vista a través del prisma de la presó. Si més no, d’alguns episodis.

Possiblement massa pocs com per abastar un període tan extens; segurament massa complexos per a reduir-los a 30 línies i una imatge. Seleccionar només 13 fragments d’entre 113 anys i més de 200.000 expedients d’interns conservats a l’arxiu no és una tasca senzilla, i encara que haguessin estat el doble -l’espai ho permetia- forçosament haurien quedat noms, anys i dades fora del catàleg.

No mereixia Huertas Claveria un record del seu cas? I els militants del PSUC -sigla que sorprenentment no apareix escrita ni un sol cop- detinguts el 1948 en la “caiguda dels 80”? I Angel Pestaña? La llista seria inacabable, certament. I totes les víctimes mereixen la mateixa consideració.

Potser per aquesta raó, treure a la llum les històries de persones menys conegudes, que no pas anònimes, hauria ajudat a despersonalitzar una repressió que s’acarnissà, com amb bon criteri s’assenyala a la mostra, amb interns per delictes de tota mena, però que a la fi només està representada en la seva majoria per presos i personatges il·lustres, quasi tots ells amb entrada a l’enciclopèdia. És veritat que serveixen de pretext per explicar un moment històric que els depassa, però no ho és menys que la seva rellevància eclipsa als seus coetanis.

Possiblement per limitacions tècniques, la mostra no fa ús de l’abundant material autobiogràfic que es conserva relacionat amb l’experiència del captiveri. Testimonis escrits i orals són pràcticament absents del fil narratiu. Una llàstima. Cap motiu no justifica però, que no hi hagi cap dona entre els personatges ressenyats.

La Model va ser una presó d’homes, però entre el tancament de la presó de Les Corts, el 1955, i la inauguració de La Trinitat, el 1963, també va recloure preses polítiques i comunes. En qualsevol cas, no s’hauria d’haver deixat passar l’ocasió d’explicar i homenatjar la figura de la dona de pres. Mares, esposes i filles han estat -i continuen sent- cabdals en el suport als seus familiars, alhora que víctimes indirectes de la reclusió masculina. No mereixien, de nou, el càstig de l’oblit.

Per una raó ben diferent, que hi siguin les víctimes de la repressió, però no els victimaris que la van exercir, constitueix una altra oportunitat perduda. Només un dels prohoms que van inaugurar la presó mereix un apunt, però cap més referència a la identitat dels carcellers que la van governar des de llavors, alguns de tan infausta memòria com el sacerdot Martin Torrent, qui en plena postguerra considerava afortunats els presos republicans perquè a diferència de la resta de mortals, ells sí sabien quan els arribaria l’hora final… davant de l’escamot d’afusellament.

O el funcionari que va matar a cops a un pobre diable conegut com l’Habichuela un mes abans de la mort de Franco, fet que provocà un amotinament en protesta pels maltractes que eren objecte els presos. I de sobte, la narració es talla abruptament el 1984, després del traspàs de competències en administració penitenciària a la Generalitat, passant de puntetes i sense cap anàlisi pels 33 anys de gestió autonòmica de la presó. Període que ha estat de tot, menys tranquil.

Durant uns mesos la Model ens parla i paga la pena visitar-la i escoltar-la. Però el futur memorial hauria de poder anar un pas més enllà i oferir, amb més temps i mitjans, una mirada polièdrica i incisiva sobre el paper de la presó a la nostra societat durant el darrer segle i un altaveu a les experiències de les centenars de milers de persones que per motius ben diversos van patir privació dels drets fonamentals a l’ombra dels seus murs.

Els actes impunes del passat se’ns presenten com un buit ètic en el present: aquesta impunitat impedeix la veritat sobre el passat i que es faci justícia

Si la tortura fou una realitat estructural de la dictadura, la pervivència en el temps de la seva impunitat s’ha d’acceptar com un fruit amarg de la nostra democràcia en construcció? La Llei d’Amnistia de 1977, per la que tanta mobilització social hi va haver, en sí mateixa no impedeix l’obertura de causes per tortures, per detencions il·legals, per sentències judicials sense garanties, per execucions sumaríssimes i desaparicions forçades durant la dictadura. Són les seves interpretacions restrictives per part dels magistrats les que tanquen vies d’accés a la justícia per aquests fets. Allò fonamental és que l’Estat democràtic, ni el 1978 ni el 2016, no ha qüestionat l’equiparació, la igualació, entre els autors de les tortures i les persones que les patiren. De fet, ha fixat una doctrina d’equiparació ètica entre servidors i col·laboradors de la dictadura i els seus opositors. El resultat d’aquesta política constitueix un particular model espanyol d’impunitat, que ha estat ratificat amb la Llei de memòria històrica aprovada pel Congrés dels diputats el 2007.

La tortura, com a pràctica habitual i utilitzada de manera permanent durant el franquisme, avui ja no existeix. La Constitució del 1978 prohibeix els tractes inhumans o degradants i el Codi Penal ha tipificat la tortura com a delicte. Això no significa que des de llavors cap persona, mai i en cap cas, hagi estat torturada o hagi patit maltractaments per part de funcionaris i agents de l’Estat. Tot el contrari, tenim evidenciés de que això no és així. Cal distingir una dictadura on la tortura és un element estructural i una democràcia en construcció on hi ha pràctiques a eradicar. I caldria treballar decididament per la no repetició d’allò que és intolerable.

El Comitè contra la Tortura de l’ONU, el 2015, en el sisè informe periòdic dedicat a Espanya, va presentar les seves observacions. Tot i reconèixer la bona feina feta per l’Estat assenyala preocupacions i recomanacions. Relatives, per exemple, a la definició i tipificació com a delicte de la tortura; a què la tortura no hauria de prescriure; a la detenció en règim d’incomunicació; al necessari enregistrament en espais de detenció; a les conegudes “devolucions en calent” de persones migrants; a les sol·licituds d’extradició per a presumptes responsables de tortures durant el franquisme que han estat denegades per l’Estat; a l’amnistia que afecta els casos de violacions de drets humans ocorreguts durant la Guerra Civil i el franquisme; als Centres d’Estança Temporal d’Immigrants; a l’ús que es pot donar al règim d’aïllament; a l’ús excessiu de la força per part d’agents de l’ordre; a l’absència d’investigacions exhaustives i eficaces; a les dificultats per a la reparació i rehabilitació de les víctimes de tortura; a la violència contra les dones… La llista de preocupacions i recomanacions és llarga i significativament comença amb la impunitat que evita que coneguem, jutgem i reparem allò que va passar durant la Guerra Civil i el franquisme.

Els actes impunes del passat se’ns presenten com un buit ètic en el present. Aquesta impunitat impedeix la veritat sobre el passat, que es faci justícia i que hi hagi reparació pels dolors i les injustícies que s’han patit. Hauríem de pensar, també, com aquesta impunitat, aquest buit ètic, condiciona el nostre present i futur com a societat. Si no parlem d’allò que queda amagat en la impunitat, d’aquelles males pràctiques que donaven vida al franquisme, on acabarà? Si no hi posem llum, si no busquem la veritat del que va passar, si no intentem que hi hagi justícia i reparació, no estarem contribuint a que continuï present? Si no ens decidim a fer front a la tortura d’ahir no estem contribuint a la seva presència avui? Quins són els valors que sustenten una democràcia que permet la impunitat?

Ens sembla necessari reflexionar sobre la forma de justícia transicional en el particular model d'impunitat espanyol. Una qüestió que té molt a veure amb l'anomenada “Querella argentina” que des de diferents associacions i de forma coordinada ha estat i és un esforç per buscar justícia. El proper dimecres 9 de novembre tindrà lloc a El Born, dins del cicle Evocacions de la ruïna, la jornada Accions i narracions ètiques en la construcció de la democràcia. Per iniciar el diàleg participaran Carles Vallejo (Associació d’Expresos Polítics de Catalunya), Anna Maria Batalla (Plataforma pel Futur Monument a les Preses de Les Corts), Alejandro Forero (Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura), Eduard Martínez (Amnistia Internacional), Xavier Muñoz Soriano (Tanquem els CIE), Mercedes García Aran (catedràtica de Dret Penal de la UAB) i José Ricardo de Prada (magistrat a la Sala Penal de l’Audiència Nacional i jutge internacional del Mecanisme Residual per a Tribunals Internacionals Ad Hoc). Tothom hi està convidat. La jornada, el diàleg, té com a objectiu reflexionar sobre la democràcia com un procés mai del tot acabat, sinó en permanent construcció, que ha de fer front a desafiaments com el de la impunitat i la tortura.

Los actos impunes del pasado se nos presentan como un vacío ético en el presente: esta impunidad impide la verdad sobre el pasado y que se haga justicia

¿Si la tortura fue una realidad estructural de la dictadura, la pervivencia en el tiempo de su impunidad se debe aceptar como un fruto amargo de nuestra democracia en construcción? La Ley de Amnistía de 1977, por la que tanta movilización hubo, en sí misma no impide la apertura de causas por torturas, por detenciones ilegales, por sentencias judiciales sin garantías, por ejecuciones sumarísimas y desapariciones forzadas durante la dictadura. Son sus interpretaciones restrictivas por parte de los magistrados las que cierran vías de acceso a la justicia por estos hechos. Lo fundamental es que el Estado democrático, ni en 1978 ni en 2016, no ha cuestionado la equiparación, la igualación, entre los autores de las torturas y las personas que las sufrieron. De hecho, ha fijado una doctrina de equiparación ética entre servidores y colaboradores de la dictadura y sus opositores. El resultado de esta política constituye un particular modelo español de impunidad, que ha sido ratificado con la Ley de Memoria Histórica aprobada por el Congreso de los diputados en 2007.

La tortura, como práctica habitual y utilizada de manera permanente durante el franquismo, hoy ya no existe. La Constitución de 1978 prohíbe los tratos inhumanos o degradantes y el Código Penal ha tipificado la tortura como delito. Esto no significa que desde entonces ninguna persona, nunca y en ningún caso, haya sido torturada o haya sufrido malos tratos por parte de funcionarios y agentes del Estado. Todo lo contrario, tenemos evidenciara de que esto no es así. Hay que distinguir una dictadura donde la tortura es un elemento estructural y una democracia en construcción donde hay prácticas a erradicar. Y habría que trabajar decididamente por la no repetición de lo que es intolerable.

El Comité contra la Tortura de la ONU, en 2015, en el sexto informe periódico dedicado a España, presentó sus observaciones. A pesar de reconocer el buen trabajo realizado por el Estado señala preocupaciones y recomendaciones. Relativas, por ejemplo, a la definición y tipificación como delito de la tortura; a que la tortura no debería prescribir; a la detención en régimen de incomunicación; a la necesaria grabación en espacios de detención; a las conocidas “devoluciones en caliente” de personas migrantes; a las solicitudes de extradición por presuntos responsables de torturas durante el franquismo que han sido denegadas por el Estado; a la amnistía que afecta a los casos de violaciones de derechos humanos ocurridos durante la Guerra Civil y el franquismo; a los Centros de Estancia Temporal de Inmigrantes; al uso que se puede dar al régimen de aislamiento; al uso excesivo de la fuerza por parte de agentes del orden; a la ausencia de investigaciones exhaustivas y eficaces; a las dificultades para la reparación y rehabilitación de las víctimas de tortura; a la violencia contra las mujeres... La lista de preocupaciones y recomendaciones es larga y significativamente comienza con la impunidad que evita que conozcamos, juzguemos y reparemos lo que ocurrió durante la Guerra Civil y el franquismo.

Los actos impunes del pasado se nos presentan como un vacío ético en el presente. Esta impunidad impide la verdad sobre el pasado, que se haga justicia y que haya reparación por los dolores y las injusticias que se han sufrido. Deberíamos pensar, también, como esta impunidad, este vacío ético, condiciona nuestro presente y futuro como sociedad. ¿Si no hablamos de lo que queda escondido en la impunidad, de aquellas malas prácticas que daban vida al franquismo, dónde acabarán? ¿Si no ponemos luz, si no buscamos la verdad de lo que pasó, si no intentamos que haya justicia y reparación, no estaremos contribuyendo a que continúe presente? ¿Si no nos decidimos a hacer frente a la tortura de ayer no estamos contribuyendo a su presencia hoy? ¿Cuáles son los valores que sustentan una democracia que permite la impunidad?

Nos parece necesario reflexionar sobre la forma de justicia transicional en el particular modelo de impunidad español. Una cuestión que tiene mucho que ver con la llamada “Querella argentina” que desde diferentes asociaciones y de forma coordinada ha sido y es un esfuerzo para buscar justicia. El próximo miércoles 9 de noviembre tendrá lugar en El Born, dentro del ciclo Evocaciones de la ruina, la jornada Acciones y narraciones éticas en la construcción de la democracia. Para iniciar el diálogo participarán Carlos Vallejo (Asociación de Expresos Políticos de Cataluña), Anna Maria Batalla (Plataforma para el Futuro Monumento de las Presas de Les Corts), Alejandro Forero (Coordinadora Catalana para la Prevención y Denuncia de la Tortura), Eduard Martínez (Amnistía internacional), Xavier Muñoz Soriano (Tanquem els CIE), Mercedes García Aran (catedrática de Derecho Penal de la UAB) y José Ricardo de Prada (magistrado en la Sala Penal de la Audiencia Nacional y juez internacional del Mecanismo Residual para a Tribunales Internacionales Ad Hoc). Todo el mundo está invitado. La jornada, el diálogo, tiene como objetivo reflexionar sobre la democracia como un proceso no terminado, sino en permanente construcción, que debe hacer frente a desafíos como el de la impunidad y la tortura.

"Es preciso responder si la pervivencia de la impunidad puede justificarse como un fruto amargo en la historia de la propia democracia", plantean Javier Tébar, César Lorenzo y Jordi Mir, Comisariado de la exposición “A mí esto me pasó. De torturas e impunidades, 1960-1978”

“A mí esto me pasó. De torturas e impunidades, 1960-1978” es la primera exposición de índole histórica que aborda este tema desde que hace cuatro décadas se produjera el tránsito de la dictadura al sistema democrático en España. Ello constituye, en nuestra opinión, un motivo para la reflexión sobre los orígenes y la consolidación de la democracia en nuestro país. Bien es verdad, como ha analizado Juan Albarrán Diego, que la tortura mereció la atención, durante la etapa de la transición, de diferentes expresiones y representaciones artísticas (desde Fina Miralles, Francesc Abad, Olga Pijoan o Francesc Torres hasta Pedro Garhel), pero a partir de 1982 tendió a quedar invisibilizada. Aun así, hoy debemos tener muy en cuenta el Proyecto de investigación de la tortura en el País Vasco (1960-2013), encargado por el Gobierno autonómico, cuyos resultados fueron presentados hace unos pocos meses. Pero no podemos dejar de pensar en el trabajo que nos queda por delante.

“A mí esto me pasó” ha sido recientemente inaugurada en El Born CCM como primera pieza del programa Evocaciones de la ruina, que se prolongará hasta el próximo mes de enero de 2017. Las críticas vertidas contra la exposición “Franco. Victoria. República. Impunidad y espacio urbano”, otra pieza de este programa, que será inaugurada el próximo 18 de octubre, quizá no nos estén ayudando a incorporar al debate público el asunto de la tortura en dictadura y la impunidad en democracia. ¿Están las “estatuas” dejándonos ver más allá?

El itinerario de “A mí esto me pasó” empieza con una fotografía, conservada en el Arxiu Fotogràfic de Barcelona, cuya autoría y fecha exacta (acaso finales de los años sesenta o principios de los setenta) se desconocen. Nos propone un relato sobre el pasado. Se ha dicho que las fotografías congelan un instante, nos transmiten la mirada sobre un paisaje, sobre un cuerpo, sobre un rostro. Conservan un momento de alegría, de dolor, de desesperación, de euforia o de cotidianidad. Son documentos del pasado y fuentes para la historia. Conservan enigmas, deben ser interpretadas.

El encuadre de la imagen nos muestra una escena cotidiana. El personaje principal es el espacio urbano. Estamos a la altura del número 43 de la Via Laietana, un bulevar emblemático de la capital catalana donde se hallaba, y sigue estando hoy, la sede de la Jefatura Superior de Policía. Entre el tráfago habitual de la calle sobresalen dos figuras. La primera es un miembro de la Policía Armada, un “gris” como se decía entonces, que vigila la zona, y tras el que se encuentra estacionado un jeep policial. La segunda es la de un joven que, según como se mire, puede parecernos el chaval de barrio que protagoniza la novela de Juan Marsé Últimas tardes con Teresa; un obrero que espera noticias de algún compañero de trabajo detenido; o incluso un confidente que forma parte de la extensa red de colaboradores de la Brigada Político Social, la policía política del régimen, como el retratado por Ignacio Martínez de Pisón en El día de mañana. En cualquier caso, el joven observa la fachada, la Jefatura Superior, que está fuera del encuadre. La comisaría de Via Laietana está pero no se ve; como las torturas, que causaron tanto dolor pero de las que no parecen quedar rastros públicos.

Consideramos que estamos ante interrogantes que hay que resolver. Por eso, la exposición plantea tres preguntas con el objetivo de comprender y explicar un fenómeno como la práctica de la tortura durante la dictadura, sus consecuencias y la pervivencia de la impunidad en democracia. La primera pregunta tiene que ver con la imagen que hoy se tiene de lo que fue la dictadura. Ante las explicaciones de lo que significó el régimen del general Franco y del conocimiento de la violencia institucional, uno puede encontrarse con que las generaciones más jóvenes se pregunten: “Pero… ¿eso ocurrió?”. El segundo interrogante al que trata de dar respuesta la exposición es: ¿hubo dignidad en la sociedad de aquellos años? Ante estas preguntas, los argumentos que se dan son explícitos y podemos sintetizarlos diciendo: eso le pasó a la gente que conservó la dignidad bajo la dictadura y que se enfrentó a ella.

Si eso le sucedió a una parte de la gente que quiso ejercer derechos de ciudadanía no permitidos bajo una dictadura, la tercera pregunta que se deriva a continuación es: ¿cómo se actúa ante las torturas de la dictadura en una sociedad que se considera democrática? La transición política española tuvo un precio, al igual que lo han tenido todas las transiciones. Pero la cuestión que es preciso responder ahora es si la pervivencia de la impunidad puede justificarse como un fruto amargo en la historia de la propia democracia. Reflexionar sobre esto no significa identificar la transición política como la fuente de todos los males de la actual situación del país. La pregunta queremos centrarla en la construcción y posterior consolidación del sistema democrático. Hay que preguntarse necesariamente sobre las raíces de los valores que consideramos democráticos en nuestra sociedad y estimular un debate público sobre la responsabilidad, la ética y la política.

Las personas que vivieron la experiencia de la tortura deben ser escuchadas, es necesario conocer sus historias para tratar de acercarnos a la verdad. El Estado democrático no puede negar parte de sus vivencias y arrinconarlas a un espacio oscuro del pasado. Estas personas no parecen dispuestas a aceptar que se les siga pidiendo siempre lo mismo: que se queden calladas y que no constituyan una interferencia, una incomodidad en la memoria colectiva; en definitiva, que su memoria sea recluida en el ámbito privado.

Jorge Semprún sufrió torturas por parte de las autoridades nazis en el París ocupado y habla de ello en Ejercicios de supervivencia, obra póstuma y recientemente traducida al castellano. En su relato nos ofrece una reflexión que tiene un carácter universal: no puede haber perdón ni olvido. No se puede pedir perdón y olvido en episodios que forman parte de la historia de la humillación. No se puede pedir perdón y olvido ante actos que han pretendido volver indignas a las personas que los han sufrido. Lo que les sucedió no puede constituir, rememorando al poeta Luis Cernuda, un espacio “donde habite el olvido”.

"La qüestió a respondre és si la pervivència de la impunitat pot justificar-se com un fruit amarg en la història de la pròpia democràcia", reflexionen Javier Tébar, César Lorenzo i Jordi Mir, Comissariat de l’exposició “Això em va passar. De tortures i d’impunitats, 1960-1978”

“Això em va passar. De tortures i d’impunitats, 1960-1978” és la primera exposició de caràcter històric que tracta aquest tema d’ençà que fa quatre dècades es produís el trànsit de la dictadura al sistema democràtic a Espanya. Que així sigui constitueix, al nostre parer, un motiu per a la reflexió sobre els orígens i la consolidació de la democràcia al nostre país. És cert, com ha analitzat Juan Albarrán Diego, que la tortura va merèixer l’atenció, durant l’etapa de la transició, de diferents expressions i representacions artístiques (des de Fina Miralles, Francesc Abad, Olga Pijoan o Francesc Torres fins a Pedro Garhel), però a partir de 1982 va tendir a quedar invisibilitzada. Amb tot, avui cal tenir molt present el Projecte d’investigació de la tortura al País Basc (1960-2013), encarregat pel Govern autonòmic, els resultats del qual es van presentar fa pocs mesos. Però no podem deixar de pensar en la feina que tenim pendent.

“Això em va passar” ha estat recentment inaugurada a El Born CCM com la primera peça del programa Evocacions de la ruïna, que es desenvoluparà fins el pròxim 8 de gener de 2017. Les crítiques sorgides contra l’exposició “Franco. Victoria. República. Impunitat i espai urbà”, una altra peça d’aquest programa, que s’inaugurarà el pròxim 18 d’octubre, potser no ens estan ajudant a incorporar al debat públic la qüestió de la tortura en dictadura i la impunitat en democràcia. Les “estàtues” ens estan deixant veure més enllà?

L’itinerari d’“Això em va passar” comença amb una fotografia, conservada a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, de la qual se’n desconeixen l’autor i la data exacta (és potser de finals dels anys seixanta o principis dels setanta). Ens proposa un relat sobre el passat. S’ha dit que les fotografies congelen un instant, ens transmeten la mirada sobre un paisatge, sobre un cos, sobre un rostre. Conserven un moment d’alegria, dolor, desesperació, eufòria o quotidianitat. Són documents del passat i fonts per a la història. Conserven enigmes, han de ser interpretades.

L’enquadrament de la imatge ens mostra una escena quotidiana. El personatge principal és l’espai urbà. Som a l’alçada del número 43 de Via Laietana, un bulevard emblemàtic de la capital catalana on estava llavors, i continua estant avui, la seu de la Jefatura Superior de Policía. Entre el tràfec habitual del carrer sobresurten dues figures. La primera és un membre de la Policia Armada, un “gris” com es deia a l’època, que vigila la zona i darrere del qual hi ha estacionat un jeep policial. La segona figura és la d’un jove que, segons com es miri, pot semblar-nos el xaval de barri que protagonitza la novel·la de Juan Marsé Últimas tardes con Teresa; un obrer que espera notícies d’algun company de feina detingut; o, fins i tot, un confident que forma part de l’extensa xarxa de col·laboradors de la Brigada Político Social, la policia política del règim, com el retratat per Ignacio Martínez de Pisón a El día de mañana. En tot cas, el jove observa una façana, la Jefatura Superior, que està fora de l’enquadrament. La comissaria de Via Laietana hi és però no es veu; com les tortures, que van generar tant dolor però de les quals no semblen quedar-ne rastres públics.

Considerem que estem davant d’interrogants que cal resoldre. Per això, l’exposició planteja tres preguntes amb el propòsit de comprendre i explicar un fenomen com la pràctica de la tortura en la dictadura, les seves conseqüències i la pervivència en democràcia de la impunitat. La primera pregunta té a veure amb la imatge que avui es té del que va ser la dictadura. Davant de les explicacions del que va significar el règim del general Franco i del coneixement de la violència institucional, hom pot trobar-se que les generacions més joves es preguntin: “Però... això va passar?”. El segon interrogant que tracta de respondre l’exposició és: va haver-hi dignitat en la societat d’aquells anys? Davant d’aquestes preguntes, els arguments que es donen són explícits i podem sintetitzar-los dient que: això li va passar a la gent que va mantenir la dignitat sota la dictadura i s’hi va enfrontar.

Si això li va passar a una part de la gent que va voler exercir drets de ciutadania no permesos sota una dictadura, la tercera pregunta que se’n deriva a continuació és: com s’actua davant de les tortures de la dictadura en una societat que es considera democràtica? La transició política espanyola va tenir un preu, com l’han tingut totes les transicions. Però la qüestió a respondre ara és si la pervivència de la impunitat pot justificar-se com un fruit amarg en la història de la pròpia democràcia.

Reflexionar sobre això no significa identificar la transició política com la font de tots els mals de l’actual situació del país. La pregunta la volem centrar en la construcció i posterior consolidació del sistema democràtic. Cal interrogar-se necessàriament sobre les arrels dels valors que considerem democràtics en la nostra societat i estimular un debat públic sobre la responsabilitat, l’ètica i la política.

Les persones que van viure l’experiència de la tortura han de ser escoltades, s’han de conèixer les seves històries per tractar d’aproximar-nos a la veritat. L’Estat democràtic no pot negar part de les seves vivències i mantenir-les dins d’un espai obscur del passat. Aquestes persones no semblen disposades a acceptar que se’ls continuï demanant sempre el mateix: que restin callades i que no constitueixin una interferència, una incomoditat en la memòria col·lectiva; en definitiva, que la seva memòria es reclogui en l’àmbit privat.

Jorge Semprún va patir tortures per part de les autoritats nazis al París ocupat i en parla a Ejercicios de supervivencia, obra pòstuma i recentment traduïda al castellà. En el seu relat ens ofereix una reflexió que té un caràcter universal: no hi pot haver ni perdó ni oblit. No es pot demanar perdó i oblit en episodis que formen part de la història de la humiliació. No es pot demanar perdó i oblit per actes que han volgut tornar indignes les persones que els han patit. Allò que els va passar no pot constituir, rememorant al poeta Luis Cernuda, un espai “donde habite el olvido”.