<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Sela Andreu]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/sela_andreu/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Sela Andreu]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/514689/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Incorporar el género y las mujeres]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/malalts-de-ciutat/incorporar-genero-mujeres_132_3777289.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5287f6fe-c29a-4a75-9002-fc05634fa9a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Una mujer pasea a su bebé por un parque"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es necesario incorporar el género a lo urbano yhacer visible a las mujeres en el espacio público, lugar del que hemos sido sistemáticamente expulsadas, ignoradas e invisibilizadas</p></div><p class="article-text">
        La ciudad ha sido tradicionalmente pensada por y para los hombres, imaginada y dise&ntilde;ada en t&eacute;rminos productivos y de separaci&oacute;n de funciones. El espacio urbanoen que vivimos, por tanto,no es neutro; su disposici&oacute;n otorga privilegios y ordena prioridades.
    </p><p class="article-text">
        Pensar lo urbano desde una perspectiva de g&eacute;nero implica redefinir los objetivos de acuerdo con las diferentes necesidades de las personas y poner sus vivencias y experiencias en el centro de las pol&iacute;ticas. No debe, sin embargo, confundirse &ldquo;g&eacute;nero&rdquo; con &ldquo;mujeres&rdquo;. El g&eacute;nero, como construcci&oacute;n simb&oacute;lica y cultural, es un <em>sistema relacional</em> que se utiliza para se&ntilde;alar las caracter&iacute;sticas y roles socialmente atribuidos a hombres y mujeres.
    </p><p class="article-text">
        Es un lugar com&uacute;n que las personas vivimos la ciudad de distinta manera en funci&oacute;n de nuestro g&eacute;nero, edad, clase social, cultura, nivel de formaci&oacute;n, etc.En  su uso, mujeres y hombres, ni&ntilde;os y ni&ntilde;as, j&oacute;venes y personas mayores, nos apropiamos y sentimos el espacio urbano de forma diferente.
    </p><p class="article-text">
        Analizar la ciudad desde un enfoque de g&eacute;nero descubredistintas geograf&iacute;as cotidianas en lo que respecta a estilos de vida, movilidad y comportamiento. En nuestra sociedad, las mujeres seguimos desarrollando la gran parte de las tareas dom&eacute;sticas y de cuidados, conforme a la l&oacute;gica de la divisi&oacute;n sexual del trabajo y los roles de g&eacute;nero socialmente asignados, que rigen tambi&eacute;n nuestras ciudades. Espacialmente esto se traduce, por ejemplo, en pautas de movilidad diferenciadas. As&iacute;, mientras los recorridos que dibujan los hombres al moverse en la ciudad tienden a ser pendulares (ida y vuelta del trabajo), los desplazamientos de las mujeres suelen ser m&aacute;s complejos y poligonales cuantas m&aacute;s personas dependientes tengan a su cargo, al enlazarel ir y volver del trabajo con otras actividades tales como acompa&ntilde;ar o recoger a sus hijos e hijas del colegio, hacer la compra, el cuidado y la atenci&oacute;n de personas mayores, etc. Este reparto de tareas y roles, por tanto, condiciona nuestra movilidad y ordena los tiempos de la ciudad.
    </p><p class="article-text">
        La percepci&oacute;n del miedo y la inseguridad en el espacio p&uacute;blico tambi&eacute;n var&iacute;a en funci&oacute;n del g&eacute;nero. Y es as&iacute; c&oacute;mo, en ocasiones, las mujeresmodificamos nuestros recorridos o, especialmente si vamos solas o es de noche, evitamos ciertos lugares. Para reflexionar sobre este tema surgi&oacute; el proyecto de 'Mapas de la Ciudad Prohibida' (Bilbao),donde a trav&eacute;s de talleres participativos con mujeres se identificaban lugares conflictivos, los llamados &ldquo;puntos negros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ya hace m&aacute;s de veinte a&ntilde;os (Beijing, 1995) que se habla de <em>transversalizar el g&eacute;nero</em>, a saber, incorporar la perspectiva de g&eacute;nero en todas las pol&iacute;ticas y programas de manera que, antes de tomar ninguna decisi&oacute;n, se haga un an&aacute;lisis de sus efectos sobre mujeres y hombres. El principio de transversalidad (<em>gender mainstreaming,</em> en ingl&eacute;s) parte de la consideraci&oacute;n de que toda acci&oacute;n, pol&iacute;tica o programa tiene consecuencias diferentes para hombres y mujeres. En Espa&ntilde;a, este principio queda recogido en la <em>Ley Org&aacute;nica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres</em>, donde en su art&iacute;culo 31 refiere a la transversalizaci&oacute;n de g&eacute;neroen las pol&iacute;ticas urbanas y la ordenaci&oacute;n territorial.
    </p><p class="article-text">
        La estrategia de transversalidad, mal entendida, se traduce sin embargo en obviar esfuerzos espec&iacute;ficos y pol&iacute;ticas concretas para promover la visibilidad de las mujeres. Lo que cobra especial inter&eacute;s en la ciudad, <em>espacio p&uacute;blico</em> por excelencia, del que hemos sido sistem&aacute;ticamente expulsadas, ignoradas e invisibilizadas.Es necesario, por tanto, trabajar desde dos &oacute;pticas complementarias, esto es, incorporar el g&eacute;nero y las mujeres a lo urbano.
    </p><p class="article-text">
        Por ello aplaudo los esfuerzos que desde esta ciudad de Valencia se est&aacute;n realizando en pro de la incorporaci&oacute;n del g&eacute;nero (valgan como ejemplos <a href="https://forofemurbs.wordpress.com/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">jornadas</a> y <a href="http://www.uv.es/uvweb/cultura/es/exposiciones/presentacion/exposiciones-preparacion/ciudad-mujeres-div-fotografia-espacios-genero-/div-1285866236311/Activitat.html?id=1285976990958" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exposiciones</a> sobre la ciudad, el g&eacute;nero y las mujeres; el Libro Blanco de la Pol&iacute;tica Urbana de la Generalitat o el concurso de ideas de la Plaza de Brujas), pero tambi&eacute;n aquellas acciones que visibilizan a las mujeres (calles con nombre de mujer o sem&aacute;foros paritarios). Es importante, sin embargo, que estas actuaciones no se queden en lo anecd&oacute;tico ysuperficial. Son necesarios, pues, mayores y m&aacute;s s&oacute;lidos compromisos. Y quiz&aacute;s la revisi&oacute;n en curso del PGOU de Valencia sea una ventana de oportunidad en este sentido.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sela Andreu]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/malalts-de-ciutat/incorporar-genero-mujeres_132_3777289.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 18 Oct 2016 17:47:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5287f6fe-c29a-4a75-9002-fc05634fa9a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="296581" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5287f6fe-c29a-4a75-9002-fc05634fa9a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="296581" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Incorporar el género y las mujeres]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5287f6fe-c29a-4a75-9002-fc05634fa9a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Incorporar el gènere i les dones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/malalts-de-ciutat/incorporar-genere-dones_132_3777348.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5287f6fe-c29a-4a75-9002-fc05634fa9a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Una mujer pasea a su bebé por un parque"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cal incorporar el gènere a allò urbà i fer visibles les dones en l’espai públic, lloc d’on hem estat sistemàticament expulsades, ignorades i invisibilitzades</p></div><p class="article-text">
        La ciutat ha estat tradicionalment pensada pels homes i per als homes, imaginada i dissenyada en termes productius i de separaci&oacute; de funcions. L&rsquo;espai urb&agrave; en qu&egrave; vivim, doncs, no &eacute;s neutre; la seua disposici&oacute; atorga privilegis i ordena prioritats.
    </p><p class="article-text">
        Pensar all&ograve; urb&agrave; des d&rsquo;una perspectiva de g&egrave;nere implica redefinir els objectius d&rsquo;acord amb les diferents necessitats de les persones i posar les seues viv&egrave;ncies i experi&egrave;ncies en el centre de les pol&iacute;tiques. No obstant aix&ograve;, no s&rsquo;ha de confondre &ldquo;g&egrave;nere&rdquo; amb &ldquo;dones&rdquo;. El g&egrave;nere, com a construcci&oacute; simb&ograve;lica i cultural, &eacute;s un <em>sistema relacional</em> que s&rsquo;utilitza per a assenyalar les caracter&iacute;stiques i els rols socialment atribu&iuml;ts a homes i dones.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un lloc com&uacute; que les persones vivim la ciutat de distinta manera segons el nostre g&egrave;nere, edat, classe social, cultura, nivell de formaci&oacute;, etc. En l&rsquo;&uacute;s, dones i homes, xiquets i xiquetes, joves i persones grans, ens apropiem i sentim l&rsquo;espai urb&agrave; de manera diferent.
    </p><p class="article-text">
        Analitzar la ciutat des d&rsquo;un enfocament de g&egrave;nere descobreix distintes geografies quotidianes pel que fa a estils de vida, mobilitat i comportament. En la nostra societat, les dones continuem desenvolupant la gran part de les faenes de casa i d&rsquo;atencions, d&rsquo;acord amb la l&ograve;gica de la divisi&oacute; sexual del treball i els rols de g&egrave;nere socialment assignats, que regeixen tamb&eacute; les nostres ciutats. Espacialment aix&ograve; es tradueix, per exemple, en pautes de mobilitat diferenciades. Aix&iacute;, mentre els recorreguts que dibuixen els homes quan es mouen per la ciutat tendeixen a ser pendulars (anada i tornada de la faena), els despla&ccedil;aments de les dones solen ser m&eacute;s complexos i poligonals com m&eacute;s persones dependents tinguen a c&agrave;rrec seu, ja que enllacen l&rsquo;anada i la tornada de la faena amb altres activitats com ara acompanyar o recollir els fills i les filles del col&middot;legi, anar a comprar, la cura i l&rsquo;atenci&oacute; de persones grans, etc. Aquest repartiment de tasques i rols, doncs, condiciona la nostra mobilitat i ordena els temps de la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        La percepci&oacute; de la por i la inseguretat en l&rsquo;espai p&uacute;blic tamb&eacute; varia en funci&oacute; del g&egrave;nere. I &eacute;s aix&iacute; que, de vegades, les dones modifiquem els nostres recorreguts o, especialment si anem soles o &eacute;s de nit, evitem certs llocs. Per a reflexionar sobre aquest tema va sorgir el projecte de &lsquo;Mapes de la Ciutat Prohibida&rsquo; (Bilbao), on a trav&eacute;s de tallers participatius amb dones s&rsquo;identificaven llocs conflictius, els anomenats &ldquo;punts negres&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ja fa m&eacute;s de vint anys (Pequ&iacute;n, 1995) que es parla de <em>transversalitzar el g&egrave;nere</em>, &eacute;s a dir, incorporar la perspectiva de g&egrave;nere en totes les pol&iacute;tiques i els programes de manera que, abans de prendre cap decisi&oacute;, es fa&ccedil;a una an&agrave;lisi dels seus efectes sobre dones i homes. El principi de transversalitat (<em>gender mainstreaming,</em> en angl&eacute;s) parteix de la consideraci&oacute; que tota acci&oacute;, pol&iacute;tica o programa t&eacute; conseq&uuml;&egrave;ncies diferents per a homes i dones. A Espanya, aquest principi es recull en la Llei org&agrave;nica 3/2007, de 22 de mar&ccedil;, per a la igualtat efectiva de dones i homes, on en l&rsquo;article 31 es refereix a la transversalitzaci&oacute; de g&egrave;nere en les pol&iacute;tiques urbanes i l&rsquo;ordenaci&oacute; territorial.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;estrat&egrave;gia de transversalitat, mal entesa, es tradueix tanmateix a obviar esfor&ccedil;os espec&iacute;fics i pol&iacute;tiques concretes per a promoure la visibilitat de les dones. El que cobra un inter&eacute;s especial a la ciutat, <em>espai p&uacute;blic</em> per excel&middot;l&egrave;ncia, d&rsquo;on hem estat sistem&agrave;ticament expulsades, ignorades i invisibilitzades. Cal, doncs, treballar des de dues &ograve;ptiques complement&agrave;ries, aix&ograve; &eacute;s, incorporar el g&egrave;nere i les dones a all&ograve; urb&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve; aplaudisc els esfor&ccedil;os que des d&rsquo;aquesta ciutat de Val&egrave;ncia van fent-se en pro de la incorporaci&oacute; del g&egrave;nere (valguen com a exemples <a href="https://forofemurbs.wordpress.com/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">jornades</a> i <a href="http://www.uv.es/uvweb/cultura/ca/exposicions/presentacio-/exposicions-preparacio/ciutat-dones-div-fotografia-espais-genere-/div-1285866236311/Activitat.html?id=1285976990958" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exposicions</a> sobre la ciutat, el g&egrave;nere i les dones; el &ldquo;Llibre blanc de la pol&iacute;tica urbana de la Generalitat&rdquo; o el concurs d&rsquo;idees de la pla&ccedil;a de Bruges), per&ograve; tamb&eacute; les accions que visibilitzen les dones (carrers amb nom de dona o sem&agrave;fors paritaris). &Eacute;s important, no obstant aix&ograve;, que aquestes actuacions no es queden en all&ograve; anecd&ograve;tic i superficial. Hi calen, doncs, m&eacute;s compromisos i m&eacute;s s&ograve;lids. I potser la revisi&oacute; en curs del PGOU de Val&egrave;ncia siga una finestra d&rsquo;oportunitat en aquest sentit.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sela Andreu]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/malalts-de-ciutat/incorporar-genere-dones_132_3777348.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 18 Oct 2016 17:35:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5287f6fe-c29a-4a75-9002-fc05634fa9a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="296581" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5287f6fe-c29a-4a75-9002-fc05634fa9a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="296581" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Incorporar el gènere i les dones]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5287f6fe-c29a-4a75-9002-fc05634fa9a3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanisme]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
