La desaparició del fet religiós de la societat moderna ha estat un mite. L'espiritualitat i les identitats religioses són avui ben presents, tan al món global com al món local. El mite apuntava erròniament que l'avenç de la ciència i la industrialització eren incompatibles amb la creença i la pràctica religiosa. Es pensava que ser modern era incompatible amb ser religiós i, per tant, el futur de les religions a Europa, el món i a la nostra ciutat estava predestinat a desaparèixer.

Res més lluny de la realitat. En els darrers anys hem vist com els moviments religiosos han guanyat rellevància i visibilitat arreu del món i la diversitat cultural i religiosa és ja una evidència a la nostra ciutat. L'any 2015 es varen comptabilitzar a Barcelona 513 centres de culte pertanyents a 21 tradicions religioses diferents, dels quals, gairebé la meitat (47,3%) pertanyen a l'església catòlica. Segueixen en nombre les esglésies evangèliques (32,5%), amb la seva enorme diversitat, els oratoris islàmics (4,8) i els centres budistes (4,8%), a més d'altres comunitats amb un nombre menor de centres de culte oberts a la ciutat.

Que Barcelona és una ciutat religiosament diversa és una afirmació que, probablement, avui ja no sorprengui a ningú. No obstant, la presa en consideració de la importància del fet religiós per a la governança de les societats modernes s'ha produït amb retard. Les dificultats per fer efectiva la separació entre l’Església catòlica i l’Estat a casa nostra ha generat en alguns sectors de l’esquerra una comprensible relació d’animadversió envers el fet religiós amb conseqüències directes sobre les polítiques de gestió de les minories i de la diversitat religiosa.

Durant molts anys, tan els representants polítics com molts acadèmics al nostre país han obviat completament la qüestió religiosa i l'han ignorat a l'hora de pensar les polítiques públiques de les societats europees. Això ha provocat que s’hagin mantingut privilegis cap a algunes religions hegemòniques, al mateix temps que es menystenia la realitat i les necessitats d’aquelles confessions més minoritàries.

Un dels reptes més importants avui és garantir un accés igualitari de les entitats religioses a l’àmbit públic, ja sigui per l’ús puntual d’equipaments o de la via pública per fer-hi activitats. Per donar resposta a aquesta necessitat, la setmana passada vam presentar una mesura de govern que estableix criteris equànimes per totes les entitats religioses i de consciència de la ciutat. Criteris que resolen qüestions pendents com el pagament de taxes en l’ús de l’espai públic, o les condicions en que s’ha de fer l’accés puntual de les entitats religioses als equipaments municipals. L’objectiu immediat d’aquesta mesura és evitar situacions de discriminació, però també situacions de privilegi en el tracte a algunes entitats religioses.

No obstant, hem de tenir present que quan parlem de llibertat religiosa i de llibertat de consciència estem parlant d’un dret fonamental. El dret dels creients a la practica de la seva religió, però també el que tenim els ateus a no practicar-la. Desenvolupar uns criteris per la pràctica religiosa puntual en l’espai públic, és garantir un tracte igualitari a tots els ciutadans –siguin de la confessió que siguin- en l’exercici d’un dret. Fer-ho des de la més absoluta neutralitat institucional és un repte que assumim com a govern laic.

I és que potser ha arribat el moment d’assumir l’enfonsament del mite de la desaparició de les religions i afrontar de cara el repte de la governança de la societat diversa. L'emergència de la crisis de governabilitat vinculada a qüestions religioses a països com França, posa en relleu la importància de tenir en compte la variable religiosa com un factor clau en la construcció de la cohesió social. En aquest sentit, impulsar polítiques públiques que reconeixen el fet incontestable de la presencia del pluralisme cultural i religiós de la ciutat en que vivim és també una forma de treballar per la cohesió i la pau social.

La desaparición de lo religioso de la sociedad moderna ha sido un mito. La espiritualidad y las identidades religiosas están, hoy, muy presentes, tanto en el mundo global como en el mundo local. El mito apuntaba erróneamente a que el avance de la ciencia y la industrialización eran incompatibles con la creencia y la práctica religiosa. Se pensaba que ser moderno era incompatible con ser religioso y, por tanto, el futuro de las religiones en Europa, en el mundo y en nuestra ciudad estaba predestinado a desaparecer.

Nada más lejos de la realidad. En los últimos años hemos visto cómo los movimientos religiosos han ganado relevancia y visibilidad en todo el mundo y la diversidad cultural y religiosa es ya una evidencia en nuestra ciudad. En 2015 se contabilizaron en Barcelona 513 centros de culto pertenecientes a 21 tradiciones religiosas diferentes, de los cuales, casi la mitad (47,3%) pertenecen a la iglesia católica. Siguen en número las iglesias evangélicas (32,5%), con su enorme diversidad, los oratorios islámicos (4,8%) y los centros budistas (4,8%), además de otras comunidades con un número menor de centros de culto abiertos en la ciudad.

Que Barcelona es una ciudad religiosamente diversa es una afirmación que, probablemente, hoy ya no sorprenda a nadie. No obstante, la toma en consideración de la importancia del hecho religioso para la gobernanza de las sociedades modernas se ha producido con retraso. Las dificultades para hacer efectiva la separación entre la Iglesia católica y el Estado en nuestro país han generado en algunos sectores de la izquierda una comprensible relación de animadversión hacia el hecho religioso con consecuencias directas sobre las políticas de gestión de las minorías y de la diversidad religiosa.

Durante muchos años, tanto los representantes políticos como muchos académicos en nuestro país han obviado completamente la cuestión religiosa y la han ignorado a la hora de pensar las políticas públicas de las sociedades europeas. Esto ha provocado que se hayan mantenido privilegios hacia algunas religiones hegemónicas, al tiempo que se despreciaba la realidad y las necesidades de aquellas confesiones más minoritarias.

Uno de los retos más importantes de hoy es garantizar el acceso igualitario de las entidades religiosas al ámbito público, ya sea por el uso puntual de equipamientos o de la vía pública para realizar actividades. Para dar respuesta a esta necesidad, la semana pasada presentamos una medida de gobierno que establece criterios ecuánimes para todas las entidades religiosas y de consciencia de la ciudad. Criterios que resuelven cuestiones pendientes, como el pago de tasas en el uso del espacio público, o las condiciones en las que se debe efectuar el acceso puntual de las entidades religiosas a los equipamientos municipales. El objetivo inmediato de esta medida es evitar situaciones de discriminación, pero también situaciones de privilegio en el trato a algunas entidades religiosas.

Sin embargo, debemos tener presente que cuando hablamos de libertad religiosa y de libertad de conciencia estamos hablando de un derecho fundamental: el derecho de los creyentes a la práctica de su religión, pero también el que tenemos los ateos a no practicar ninguna. Desarrollar unos criterios para la práctica religiosa puntual en el espacio público es garantizar un trato igualitario a todos los ciudadanos –sean de la confesión que sean– en el ejercicio de un derecho. Hacerlo desde la más absoluta neutralidad institucional es un reto que asumimos como Gobierno laico.

Y es que, tal vez, ha llegado el momento de asumir el hundimiento del mito de la desaparición de las religiones y afrontar el reto de la gobernanza de la sociedad diversa. La emergencia de la crisis de gobernabilidad vinculada a cuestiones religiosas en países como Francia pone de relieve la importancia de tener en cuenta la variable religiosa como un factor clave en la construcción de la cohesión social. En este sentido, impulsar políticas públicas que reconocen el hecho incontestable de la presencia del pluralismo cultural y religioso de la ciudad en que vivimos es también una forma de trabajar por la cohesión y la paz social.