<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Àngela Vinent]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/angela_vinent/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Àngela Vinent]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/514944/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Manel Andreu: un luchador siempre en alerta]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/manel-andreu-luchador-siempre-alerta_1_3665758.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0f6ac5b3-d010-4713-96f4-eee588ed0d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Manel Andreu: un luchador siempre en alerta"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Con su muerte los movimientos vecinales de Barcelona quedan un poco más huérfanos</p></div><p class="article-text">
        Con la muerte de Manel Andreu, Poblenou queda un poco m&aacute;s hu&eacute;rfano. Y tambi&eacute;n la ciudad de Barcelona y sus movimientos vecinales.
    </p><p class="article-text">
        Hace varios a&ntilde;os, cuando la democracia se empezaba a consolidar, pod&iacute;a dar la impresi&oacute;n de que buena parte del trabajo pendiente en los barrios de la ciudad ya iba por el buen camino. Pero all&iacute; estaba siempre Manel para mantenernos alerta. Y para recordarnos que las luchas no nos las acabar&iacute;amos. Al frente de la Asociaci&oacute;n de Vecinas y Vecinos de Poblenou en diferentes ocasiones, y como presidente de la FAVB (Federaci&oacute;n de Asociaciones de Vecinas y Vecinos de Barcelona) ha dejado una huella imborrable.
    </p><p class="article-text">
        Manel era bueno por dentro y por fuera. Quiero decir que a parte de ser una persona de una calidad humana extraordinaria, su f&iacute;sico transmit&iacute;a bondad. Su hablar reposado y tranquilo ten&iacute;a la fuerza y el convencimiento de que requer&iacute;an las negociaciones m&aacute;s complicadas. Y en tuvo que protagonizar unas cuantas. Vivi&oacute; todas las luchas. En los diferentes barrios de la ciudad. Y en su Poblenou: desde las reivindicaciones casi olvidadas de Fertrat o Wad-Ras durante la segunda mitad de los a&ntilde;os setenta del siglo pasado hasta las m&aacute;s recientes del 22 @ o Can Ricart. 
    </p><p class="article-text">
        Era sindicalista hasta el tu&eacute;tano. Nunca dej&oacute; de involucrarse en defensa de los derechos laborales en la empresa donde trabaj&oacute; de delineante hasta que se jubil&oacute;. Y entonces, al tener m&aacute;s tiempo, redobl&oacute; su participaci&oacute;n en el barrio. All&iacute; estaba permanentemente para alertarnos. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os se hab&iacute;a implicado muy directamente con Apropem-nos, programa que incluye diferentes l&iacute;neas de apoyo a los reci&eacute;n llegados. Cuando estall&oacute; el conflicto con los asentamientos de subsaharianos, Manuel estuvo en primera l&iacute;nea de ayuda.
    </p><p class="article-text">
        Estaba contento de que la Sala Beckett se hubiera instalado en la antigua sede de la Cooperativa Pau i Just&iacute;cia, justo delante de su casa, en la calle Pere IV, donde residi&oacute; toda su vida. No ha tenido tiempo de saber c&oacute;mo evolucionar&aacute; la presencia cada vez m&aacute;s masiva del turismo en el barrio. Estaba preocupado. Quiz&aacute; por eso, en la foto que su familia ha instalado en la sala de velatorio, Manel aparece junto a uno de los &uacute;ltimos n&uacute;meros de la revista Poblenou, &oacute;rgano de la Asociaci&oacute;n de Vecinas y Vecinos, donde en el titular de portada se destaca la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica. Es una fotograf&iacute;a reciente, con la gorra que ya hab&iacute;a convertido en inseparable y con la que siempre lo recordaremos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Àngela Vinent]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/manel-andreu-luchador-siempre-alerta_1_3665758.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 28 Dec 2016 10:04:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0f6ac5b3-d010-4713-96f4-eee588ed0d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="40432" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0f6ac5b3-d010-4713-96f4-eee588ed0d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="40432" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Manel Andreu: un luchador siempre en alerta]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0f6ac5b3-d010-4713-96f4-eee588ed0d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Manel Andreu: un lluitador sempre en alerta]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/manel-andreu-lluitador-sempre-alerta_1_3665888.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0f6ac5b3-d010-4713-96f4-eee588ed0d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Manel Andreu: un lluitador sempre en alerta"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Amb la seva mort els moviments veïnals de Barcelona queden una mica més orfes</p></div><p class="article-text">
        Amb la mort del Manel Andreu, el Poblenou queda una mica m&eacute;s orfe. I tamb&eacute; la ciutat de Barcelona i els seus moviments ve&iuml;nals.
    </p><p class="article-text">
        Fa uns quants anys, quan la democr&agrave;cia es comen&ccedil;ava a consolidar, podia fer la impressi&oacute; que bona part de la feina pendent als barris de la ciutat ja anava pel bon cam&iacute;. Per&ograve; all&agrave; estava sempre el Manel per mantenir-nos alerta. I per recordar-nos que les lluites no ens les acabar&iacute;em. Al capdavant de l&rsquo;Associaci&oacute; de Ve&iuml;nes i Ve&iuml;ns del Poblenou en diferents ocasions, i com a president de la FAVB (Federaci&oacute; d&rsquo;Associacions de Ve&iuml;nes i Ve&iuml;ns de Barcelona) ha deixat una petja inesborrable.
    </p><p class="article-text">
        El Manel era bo per dins i per fora. Vull dir que a part de ser una persona d&rsquo;una qualitat humana extraordin&agrave;ria, el seu f&iacute;sic transmetia bondat. El seu parlar reposat i tranquil tenia la for&ccedil;a i el convenciment que requerien les negociacions m&eacute;s complicades. I en va haver de protagonitzar unes quantes. Va viure totes les lluites. Als diferents barris de la ciutat. I al seu Poblenou: des de les reivindicacions quasi oblidades de Fertrat o Wad-Ras durant la segona meitat dels anys setanta del segle passat fins les m&eacute;s recents del 22@ o Can Ricart. .
    </p><p class="article-text">
        Era sindicalista fins el moll de l&rsquo;os. Mai va deixar d&rsquo;involucrar-se en defensa dels drets laborals a l&rsquo;empresa on va treballar de delineant fins que es va jubilar. I aleshores, en tenir m&eacute;s temps, va redoblar la seva participaci&oacute; al barri. All&agrave; estava permanentment per alertar-nos. Els darrers anys s&rsquo;havia implicat molt directament amb Apropem-nos, programa que inclou diferents l&iacute;nies de suport als nouvinguts. Quan va esclatar el conflicte amb els assentaments de subsaharians, el Manel va estar a primera l&iacute;nia d&rsquo;ajut.
    </p><p class="article-text">
        Estava content que la Sala Beckett s&rsquo;hagu&eacute;s instal&middot;lat a l&rsquo;antiga seu de la Cooperativa Pau i Just&iacute;cia, just davant de casa seva, al carrer Pere IV, on va residir tota la vida. No ha tingut temps de saber com evolucionar&agrave; la pres&egrave;ncia cada cop m&eacute;s massiva del turisme al barri. Estava preocupat. Potser per aix&ograve;, a la foto que la seva fam&iacute;lia ha instal&middot;lat a la sala de vetlla, el Manel apareix al costat d&rsquo;un dels darrers n&uacute;meros de la revista Poblenou, &ograve;rgan de l&rsquo;Associaci&oacute; de Ve&iuml;nes i Ve&iuml;ns, on en el titular de portada es destaca la massificaci&oacute; tur&iacute;stica. &Eacute;s una fotografia recent, amb la gorra que ja havia convertit en inseparable i amb la qual sempre el recordarem.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Àngela Vinent]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/manel-andreu-lluitador-sempre-alerta_1_3665888.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 28 Dec 2016 09:52:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0f6ac5b3-d010-4713-96f4-eee588ed0d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="40432" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0f6ac5b3-d010-4713-96f4-eee588ed0d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="40432" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Manel Andreu: un lluitador sempre en alerta]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0f6ac5b3-d010-4713-96f4-eee588ed0d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
