En el país de Vladimir Putin, las víctimas de violencia doméstica casi nunca denuncian, pues deben reunir ellas mismas todas las pruebas de la agresión y acudir a los tribunales para probarlo

Hay demasiados países en el mundo en los que se considera que la violencia de género, en sus diferentes manifestaciones, es algo que hay que arreglar dentro de las paredes del “hogar”. Y en demasiados pocos países se adopta un lenguaje específico de género en sus leyes contra la violencia doméstica. O se adoptan leyes específicas contra la violencia de género.

En América Latina, por ejemplo, la legislación específica de varios países, reconoce la violencia contra la mujer como una forma de discriminación basada en el género y prevé atender a las víctimas. En la India, existe una Ley de Protección de la Mujer frente a la violencia doméstica. Y en determinados países de Oriente Medio -que sin mencionarlos, seguro nos vienen a la mente- no tienen leyes específicas para afrontar el problema ni de la violencia de género, ni de la violencia doméstica.

En cualquier caso, la ONU en 2008 creó un modelo marco que instaba a los Estados a adoptar una definición amplia de violencia doméstica, compatible con las normas internacionales y mucho antes, instó a los estados a adoptar una legislación amplia encaminada a prevenir corregir y castigar todas las formas de violencia contra las mujeres y niñas.

En Europa, nos lo tomamos muy en serio. Casi todos los países de la UE, tienen asumido un texto normativo para perseguir y sancionar la violencia de género, la diferencian de la violencia doméstica y además se trabaja desde diferentes instancias oficiales y civiles, en la sensibilización y prevención. Pero ni mucho menos, está todo hecho.

En Estados Unidos, el Congreso aprobó en 2013 una reforma de la Ley de la Violencia de Género, que extendía protección a víctimas homosexuales. Pero el partido del presidente Trump, impidió con todas sus fuerzas que a las inmigrantes indocumentadas víctimas de la violencia de género, se les facilitara el acceso a un visado. Situación que sí contemplamos en España.

En Finlandia, a pesar de la severa ley contra la violencia de género, entre el 40 y 50% de las mujeres ha sido víctima de la violencia de género por parte de algún hombre. Posiblemente conozcamos esa cifra porque las mujeres sí se atreven a denunciar y la persecución al agresor es de oficio por el Estado.

¿Y qué sucede en Rusia? En Rusia, una mujer muere asesinada cada 40 minutos. Esto es 14.000 al año. “El 90% de las víctimas no denuncia y el 90% que sí lo hace no se presenta al juicio” No tienen una ley específica contra la violencia de género. Sí contra la violencia doméstica.

En el Estado del presidente Vladimir Putin, las víctimas de violencia doméstica casi nunca denuncian, pues deben reunir ellas mismas todas las pruebas de la agresión y acudir a los tribunales para probarlo. Con el agresor en casa y sin ninguna protección institucional ni legislativa, ¿quién tiene el valor de hacerlo?

La violencia de género es socialmente encubierta por una sociedad impregnada de valores ultraconservadores que considera que el machismo es la forma natural de convivencia y tolera que sea el hombre quien “imparta justicia dentro del hogar, si es necesario”.

Hace un año, se introdujo en el Código penal ruso, la actuación de oficio del Estado en casos de violencia doméstica. Pero ese pequeño avance, sólo ha durado un año. Es bien sabido que Putin es un férreo defensor de los valores tradicionales y consideraba que castigar a un padre por dar unos cachetes a su hija (cuando la autoridad del padre, no se debe cuestionar) era una intromisión en la vida privada de la familia. Como cuando en España se decía que si el vecino le pegaba a la mujer, no era asunto nuestro y que “los trapos sucios se lavan en casa”.

Lejos de combatir la violencia de género, el país soviético, recientemente ha aprobado una ley que despenaliza la violencia doméstica. Esto significa que pegar a la mujer, hija o abuela, una vez al año, no será delito. Sólo si el agresor vuelve a pegar dentro del año, podrá ser procesado penalmente, llegando a ser castigado con prisión. Pero.. y si, ¿sólo le hiciera falta una vez al agresor para causar una muerte dentro del ámbito familiar? En el peor de los casos, las consecuencias pueden ser devastadoras. En el menos malo, las consecuencias psicológicas, demoledoras.

Las promotoras de la iniciativa de ley de despenalización de la violencia doméstica, son 4 congresistas mujeres que forman parte de “Rusia Unida”, el partido político del presidente Putin.

“Las mujeres somos criaturas débiles, todo nos está permitido. No nos ofendemos, ni siquiera cuando un marido pega a su mujer, de la misma manera que se ofende un hombre cuando se le humilla. No se puede humillar a un hombre”, estas palabras fueron pronunciadas por la senadora Elena Mizúlina, famosa por promover la ley contra la propaganda homosexual y la prohibición del aborto.

Extraños compañeros de viaje se ha buscado el nuevo presidente de los Estados Unidos, Donald Trump. No es gratuito que hayan salido millones de mujeres el primer día de su mandato para reivindicar los derechos de las mujeres, no sólo de América, sino las de todo el mundo. También las de Rusia.

Al país de Vladimir Putin les víctimes de violència domèstica gairebé mai denuncien, doncs han de reunir elles mateixes totes les proves de l'agressió i acudir als tribunals per a provar-ho

Hi ha massa països al món on es considera que la violència de gènere, en les seves diferents manifestacions, és una cosa que cal arreglar dins de les parets de la “llar”. I en massa pocs països s'adopta un llenguatge específic de gènere en les seves lleis contra la violència domèstica. O s'adopten lleis específiques contra la violència de gènere.

A l'Amèrica Llatina, per exemple, la legislació específica de diversos països, reconeix la violència contra la dona com una forma de discriminació basada en el gènere i preveu atendre les víctimes. A l'Índia, hi ha una Llei de Protecció de la Dona davant de la violència domèstica. I en determinats països de l'Orient Mitjà -que sense esmentar-los, segur ens vénen a la ment-no tenen lleis específiques per a afrontar el problema ni de la violència de gènere, ni de la violència domèstica.

En qualsevol cas, l'ONU el 2008 va crear un model marc que instava els estats a adoptar una definició àmplia de violència domèstica, compatible amb les normes internacionals i molt abans, va instar els estats a adoptar una legislació àmplia encaminada a prevenir corregir i castigar totes les formes de violència contra les dones i nenes.

A Europa, ens ho prenem molt seriosament. Gairebé tots els països de la UE, tenen assumit un text normatiu per perseguir i sancionar la violència de gènere, la diferencien de la violència domèstica i a més es treballa des de diferents instàncies oficials i civils, per a la sensibilització i prevenció. Però ni de bon tros, està tot fet.

Als Estats Units, el Congrés va aprovar el 2013 una reforma de la Llei de la Violència de Gènere, que estenia protecció a víctimes homosexuals. Però el partit del president Trump, va impedir amb totes les seves forces que a les immigrants indocumentades víctimes de la violència de gènere, se'ls facilités l'accés a un visat. Situació que sí contemplem a Espanya.

A Finlàndia, tot i la severa llei contra la violència de gènere, entre el 40 i 50% de les dones ha estat víctima de la violència de gènere per part d'algun home. Possiblement coneguem aquesta xifra perquè les dones sí s'atreveixen a denunciar i la persecució a l'agressor és d'ofici per l'Estat.

I què passa a Rússia? A Rússia, una dona mor assassinada cada 40 minuts. Això és 14.000 a l'any. “El 90% de les víctimes no denúncia i el 90% que sí que ho fa no es presenta al judici” No tenen una llei específica contra la violència de gènere. Sí contra la violència domèstica.

A l'Estat del president Vladimir Putin, les víctimes de violència domèstica gairebé mai denuncien, doncs han de reunir elles mateixes totes les proves de l'agressió i acudir als tribunals per a provar-ho. Amb l'agressor a casa i sense cap protecció institucional ni legislativa, qui té el valor de fer-ho?

La violència de gènere és socialment encoberta per una societat impregnada de valors ultraconservadors que considera que el masclisme és la forma natural de convivència i tolera que sigui l'home qui “imparteixi justícia dins de la llar, si cal”.

Fa un any, es va introduir al Codi penal rus, l'actuació d'ofici de l'Estat en casos de violència domèstica. Però aquest petit avanç, només ha durat un any. És ben sabut que Putin és un ferri defensor dels valors tradicionals i considerava que castigar un pare per donar unes plantofades a la seva filla (quan l'autoritat del pare, no s'ha de qüestionar) era una intromissió en la vida privada de la família. Com quan a Espanya es deia que si el veí li pegava a la dona, no era cosa nostra i que “els draps bruts es renten a casa”.

Lluny de combatre la violència de gènere, el país soviètic, recentment ha aprovat una llei que despenalitza la violència domèstica. Això vol dir que pegar a la dona, filla o àvia, un cop l'any, no serà delicte. Només si l'agressor torna a colpejar-la dins de l'any, podrà ser processat penalment, arribant a ser castigat amb presó. Però .. i si, només li calgués un cop l'agressor per causar una mort dins l'àmbit familiar? En el pitjor dels casos, les conseqüències poden ser devastadores. En el menys dolent dels casos, les conseqüències psicològiques, demolidores.

Les promotores de la iniciativa de llei de despenalització de la violència domèstica, són 4 congressistes dones que formen part de “Rússia Unida”, el partit polític del president Putin.

“Les dones som criatures febles, tot ens està permès. No ens ofenem, ni tan sols quan un marit pega a la seva dona, de la mateixa manera que s'ofèn un home quan se li humilia. No es pot humiliar un home”, aquestes paraules van ser pronunciades per la senadora Elena Mizulina, famosa per promoure la llei contra la propaganda homosexual i la prohibició de l'avortament.

Estranys companys de viatge s'ha buscat el nou president dels Estats Units, Donald Trump. No és gratuït que hagin sortit milions de dones el primer dia del seu mandat per reivindicar els drets de les dones, no només d'Amèrica, sinó les de tot el món. També les de Rússia.