<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Annabel Jové Mestres]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/annabel_jove_mestres/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Annabel Jové Mestres]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/515121/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobre el tiempo invisible de las mujeres]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/tiempo-invisble-mujeres_132_3615016.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">¿Tiempo de cuidado de niños irreconciliable con tiempo de cuidado del desarrollo profesional propio?</p></div><p class="article-text">
        El trabajo exploratorio encargado por Barcelona Activa: &iquest;Beb&eacute;s en el aula? ha permitido recoger, analizar y ahora trasladar algunas reflexiones a Dones en Xarxa
    </p><p class="article-text">
        Mujeres -y hombres- entre los &ldquo;veinti muchos&rdquo; y los &ldquo;treinta y pico&rdquo;. En la curva ascendente de la poblaci&oacute;n econ&oacute;micamente activa. Un dilema vital: Tener o no tener descendencia. Decidir no tenerla, leg&iacute;timo. Decidir no tener por miedo a no poder ni saber c&oacute;mo mantenerla, tal vez es una problem&aacute;tica relevante. No deber&iacute;a dejar indiferente a los organismos competentes.
    </p><p class="article-text">
        Se&ntilde;ala el director del Centro de Estudios Demogr&aacute;ficos en el art&iacute;culo &ldquo; No vull. No Toca. Amb qui? Massa Tard. <em>&rdquo; El descenso de la natalidad desde 1975 ha sido vertiginosa. Tres, cuatro hijos/as era &ldquo;lo normal&rdquo;. Un/a hijo/a coma treinta y pico es la media actual. La inestabilidad laboral es uno de los or&iacute;genes &ldquo; </em>Ahora bien, como en tantos aspectos que sucumben en el terreno de lo&rdquo; dom&eacute;stico &ldquo;; faltan datos; estudios que las reclamen para trasladarlas a informaciones que corroboren o refuten hip&oacute;tesis. Lo que no se visualiza, no se hace visible, no existe. Permanece en el limbo.
    </p><p class="article-text">
        Lo que s&iacute; hay son indicadores. <em>&ldquo;La edad media de las mujeres al tener el primer hijo no para de retrasarse. En Catalu&ntilde;a actualmente son algo mas de 31 a&ntilde;os&rdquo;.</em>
    </p><p class="article-text">
        Una vez se tiene descendencia, coinciden los tiempos de ejercer el rol de padres y madres con el periodo crucial para el desarrollo profesional. Concurren, en estos a&ntilde;os decisivos, dos fen&oacute;menos simult&aacute;neos: 
    </p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li>La descendencia trasciende. A los hijos/as se les ama incondicionalmente (deplorables excepciones aparte). Cuanto m&aacute;s peque&ntilde;os, m&aacute;s requieren presencia, atenci&oacute;n y cuidado a discreci&oacute;n; tiempo de dedicaci&oacute;n. &iquest;De qui&eacute;n? En las culturas del sur de Europa, sobre todo de las madres, porque<em> &ldquo;Se considera que es su rol, su responsabilidad&rdquo;</em> dice Lourdes Mu&ntilde;oz, experta en igualdad y presidenta d'Open Data. <em>&ldquo;Tener la casa y los ni&ntilde;os en la cabeza&rdquo;.</em></li>
                                    <li>En esta misma cabeza y en la misma etapa se requiere tiempo para el crecimiento formativo y profesional. Alta concentraci&oacute;n, dedicaci&oacute;n y atenci&oacute;n.</li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        Si se dispone de un trabajo estable, se trabaja en una organizaci&oacute;n con responsabilidad social real, si hay suficiente renta econ&oacute;mica, red familiar y amical disponible, fuerte convicci&oacute;n en la importancia de la propia trayectoria profesional; les ser&aacute; m&aacute;s f&aacute;cil. Emplear&aacute;n todos los medios para compaginar el cuidado del ni&ntilde;o con el progreso formativo y laboral propio. Cierto que hay mujeres con horizontes brillantes que asumen satisfechas dedicarse en exclusiva al cuidado de los ni&ntilde;os mientras la pareja trabaja. Est&aacute;n en su derecho. Ahora bien, hay suficientes indicadores que, una vez se pierde el tren profesional, es, cuando menos, dif&iacute;cil de recuperarlo. Como manifiesta Yolanda Trivi&ntilde;o, creadora y directora de Valkiria Coworking Space, &ldquo;<em>Que las madres dejen de trabajar para cuidar al ni&ntilde;o/a convirti&eacute;ndolo en el centro de su vida es peligroso, est&aacute;n condicionando su futuro. Ahora, es perfectamente respetable &rdquo;</em>.
    </p><p class="article-text">
        Dicho esto, lo tienen peor aquellas provenientes de niveles educativos bajos, con fracaso escolar en la espalda y previsible poca motivaci&oacute;n para la formaci&oacute;n y su desarrollo profesional, con rentas humildes, trabajos inexistentes, precarios o inestables y una red familiar y relacional d&eacute;bil . Si las unidades familiares no pueden soportar el gasto de una guarder&iacute;a y/o los ni&ntilde;os/as no han sido admitidos en las guarder&iacute;as de titularidad p&uacute;blica (desbordadas, en general, en las ciudades grandes, por la demanda). Plazas que tampoco son gratuitas a no ser que se cumplan unos criterios estrictos; entonces, sin ning&uacute;n otro tipo de apoyo p&uacute;blico, no hay elecci&oacute;n. Es probable que &ldquo;decidan&rdquo; quedarse en casa con el ni&ntilde;o. &ldquo;Ni. Ni &rdquo;. Ni se formar&aacute;n ni trabajar&aacute;n fuera de casa. Invisibles y solas.
    </p><p class="article-text">
        Otras, buscar&aacute;n marcos alternativos. Comenta Laxmi Fernandez, participando de un grupo de crianza compartida cuando su ni&ntilde;o no pudo entrar en la guarder&iacute;a p&uacute;blica &ldquo;Cuando los beb&eacute;s son tan &rdquo;peques&ldquo;, necesita una tribu, una red que te apoye, gestionarte con la casa y el mundo laboral y no sentirte tan sola&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Una disyuntiva sobrevuela el an&aacute;lisis: &iquest;Es incompatible el cuidado y bienestar de los ni&ntilde;os con el crecimiento profesional de sus madres?
    </p><p class="article-text">
        Se&ntilde;ala Chelo Chacartegui, experta en derecho laboral e igualdad de oportunidades &ldquo;Hay que dejar de culpabilizar a las mujeres que apuestan tambi&eacute;n por su desarrollo profesional y personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Reflexiona Elisa Stinus, especialista en usos del tiempo e igualdad &ldquo;M&aacute;s all&aacute; de generar tensiones, conciliaci&oacute;n laboral versus bienestar de los ni&ntilde;os, ser&iacute;a necesario reconciliarlos. Tan importante es facilitar la trayectoria profesional de las mujeres como facilitar el cuidado en el &aacute;mbito dom&eacute;stico.
    </p><p class="article-text">
        En las edades en las que son madres tal vez se encuentra uno de los focos cruciales de la desigualdad.
    </p><p class="article-text">
        Por parte de los organismos competentes que apuestan por una igualdad de oportunidades real y para transformar de forma efectiva la realidad actual, &iquest;que hace falta?
    </p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li>Hacer visible la problem&aacute;tica, poner el foco, recoger, analizar y hacer &ldquo;hablar&rdquo; los datos.</li>
                                    <li>Avanzar en consenso, contrastando puntos de vista, construyendo redes entre agentes de inter&eacute;s.</li>
                                    <li>Hacer pruebas piloto para mujeres (y hombres) con ni&ntilde;os peque&ntilde;os. Apunta B&aacute;rbara Carfer, madre entrevistada &ldquo;Las Administraciones deber&iacute;an arriesgarse y planear pruebas piloto. Encontrar modelos a proponer a madres y padres con ni&ntilde;os. Es un universo complejo. Y muy diverso&rdquo;.</li>
                                    <li>&ldquo;Dise&ntilde;ar pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de usos sociales del tiempo. Considerar el tiempo como un derecho de las personas, la gente debe tener derecho a poder utilizar el tiempo para desarrollarse profesionalmente&rdquo;, manifiesta Carmen Freixa experta en igualdad y especialista en pol&iacute;ticas de usos del tiempo.</li>
                                    <li>&ldquo;Tomar decisiones arriesgadas y valientes que ayuden a madres y padres a compaginar relaci&oacute;n y crianza de sus hijos/as con su progreso laboral y profesional&rdquo;, expresa Manel Bardavio, experto en pol&iacute;ticas de igualdad de g&eacute;nero.</li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        Hace falta  en definitiva, dedicar recursos, enfocar, tomar decisiones, dise&ntilde;ar pol&iacute;ticas, consensuar, probar, hacer redes efectivas, dar ayudas flexibles y colectivas, abrir el debate sobre el invisible tiempo de las mujeres con ni&ntilde;os y su gesti&oacute;n. Tiempo, siempre el tiempo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Annabel Jové Mestres]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/tiempo-invisble-mujeres_132_3615016.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Feb 2017 10:05:24 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Sobre el tiempo invisible de las mujeres]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobre el temps invisible de les dones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/temps-invisible-dones_132_3615036.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El temps de cura d’infants és irreconciliable amb el temps de cura del desenvolupament professional propi?</p></div><p class="article-text">
        El treball exploratori encomanat per Barcelona Activa '<em>Nadons a l&rsquo;aula?' &nbsp;</em>ha perm&egrave;s recollir, analitzar i traslladar algunes reflexions a <em>Dones en Xarxa.</em>
    </p><p class="article-text">
        Dones &ndash;i homes- entre els vint-i-bastants i els trenta-i-escaig. A la corba ascendent de la poblaci&oacute; econ&ograve;micament activa. Un dilema vital: Tenir o no tenir descend&egrave;ncia. Decidir no tenir-ne, leg&iacute;tim. Decidir no tenir-ne per por a no poder ni saber com mantenir-la, tal vegada &eacute;s una problem&agrave;tica rellevant. I aix&ograve;, no hauria de deixar indiferent als organismes competents.
    </p><p class="article-text">
        Assenyala el director del Centre d&rsquo;Estudis Demogr&agrave;fics, Albert Esteve Pal&oacute;s, a l&rsquo;article <a href="http://cat.elpais.com/cat/2015/03/04/catalunya/1425485597_954258.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'No vull. No Toca. Amb qui? Massa Tard!'</a>&nbsp;que&nbsp;&ldquo;la davallada de la natalitat des de 1975 ha estat vertiginosa. Tres, quatre fills/es era &rdquo;el normal&ldquo;. Un/a fill/a com a trenta-i-escaig &eacute;s la mitjana actual. La inestabilitat laboral &eacute;s un dels or&iacute;gens&rdquo;. Ara b&eacute;, com en tants altres aspectes que sucumbeixen en el terreny d&rsquo;all&ograve; &ldquo;dom&egrave;stic&rdquo;, manquen dades, estudis que les reclamin per traslladar-les a informacions que corroborin o refutin hip&ograve;tesis. El que no es visualitza, no es fa visible i per tant, no existeix. Roman en el llimb.
    </p><p class="article-text">
        El que s&iacute; que hi ha s&oacute;n indicadors.:&nbsp;L&rsquo;edat mitjana de les dones en tenir el primer fill no para de retardar-se. A Catalunya actualment s&oacute;n els 31 anys i escaig.
    </p><p class="article-text">
        Una vegada es t&eacute; descend&egrave;ncia, coincideixen els temps d&rsquo;exercir el rol de pares i mares amb el per&iacute;ode crucial per al desenvolupament professional. Concorren, en aquests anys decisius, dos fen&ograve;mens simultanis:
    </p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li>&nbsp;La canalla transcendeix. &nbsp;Als &nbsp;fills/es &nbsp;se&rsquo;ls &nbsp;estima &nbsp;incondicionalment &nbsp;(deplorables excepcions a banda). Com m&eacute;s petits, m&eacute;s requereixen pres&egrave;ncia, atenci&oacute; i cura a discreci&oacute;; temps de dedicaci&oacute;. De qui? En les cultures del sud d&rsquo;Europa, sobretot de les mares, perqu&egrave; &ldquo;<em>Es considera que &eacute;s el seu rol, la seva responsabilitat&rdquo; </em>diu Lourdes Mu&ntilde;oz, experta en igualtat i presidenta d&acute;Open Data. <em>&ldquo;Tenir la casa i la canalla al cap&rdquo;.</em></li>
                                    <li>En aquest mateix cap i en la mateixa etapa es requereix temps pel creixement formatiu i professional. Alta concentraci&oacute;, dedicaci&oacute; i atenci&oacute;.</li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        Si es disposa d&rsquo;una feina estable, es treballa en una organitzaci&oacute; amb responsabilitat social real, si hi ha prou renda econ&ograve;mica, xarxa familiar i amical disponible, forta convicci&oacute; en la import&agrave;ncia de la pr&ograve;pia traject&ograve;ria professional, els ser&agrave; m&eacute;s f&agrave;cil. Empraran tots els mitjans per compaginar la cura de l&rsquo;infant amb el progr&eacute;s formatiu i laboral propi. Cert qu&egrave; hi ha dones amb horitzons brillants que assumeixen satisfetes dedicar-se en exclusiva a tenir cura de la canalla mentre la parella treballa. Hi tenen tot el dret. Ara b&eacute;, hi ha prou indicadors que, una vegada es perd el tren professional &eacute;s, si m&eacute;s no, dif&iacute;cil de recuperar-lo. Com manifesta Yolanda Trivi&ntilde;o, creadora i directora de Valkiria Coworking Space, &ldquo;que les mares deixin de treballar per cuidar el nen/a convertint-lo en el centre de la seva vida &eacute;s perill&oacute;s, estan condicionant el seu futur. Ara, &eacute;s perfectament respectable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Dit aix&ograve;, ho tenen pitjor aquelles provinents de nivells educatius baixos, amb frac&agrave;s escolar a l&rsquo;esquena i previsible poca motivaci&oacute; per la formaci&oacute; i el seu desenvolupament professional, amb rendes humils, treballs inexistents, precaris o inestables i una xarxa familiar i relacional feble. Si les unitats familiars no poden suportar la despesa d&rsquo;una &nbsp;escola bressol &nbsp;i/o els nenes/es no han estat admesos a les llars d&rsquo;infants de titularitat p&uacute;blica (desbordades, en general, a les ciutats grans, per la demanda). Places que tampoc s&oacute;n gratu&iuml;tes a no ser que s&rsquo;acompleixin uns criteris estrictes. Aleshores, sense cap altra mena de suport p&uacute;blic, no hi ha elecci&oacute;. &Eacute;s probable que &ldquo;decideixin&rdquo; quedar-se a casa amb l&rsquo;infant. &ldquo;Ni-Ni&rdquo;: Ni es formaran, ni treballaran fora de casa. Invisibles i soles.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altres, cercaran&nbsp; marcs &nbsp;alternatius. Comenta &nbsp;Laxmi &nbsp;Fernandez, &nbsp;participant d&rsquo;un grup &nbsp;de crian&ccedil;a compartida quan el seu nen no va poder entrar a l&rsquo;escola bressol p&uacute;blica:&nbsp;&ldquo;Quan els beb&egrave;s s&oacute;n tan &rdquo;peques&ldquo;, necessites una tribu, una xarxa que et faci costat, gestionar-te amb la casa i el m&oacute;n laboral i no sentir-te tan sola&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Una disjuntiva sobrevola l'an&agrave;lisi: &Eacute;s incompatible la cura i benestar dels infants amb el creixement professional de llurs mares?
    </p><p class="article-text">
        Assenyala Chelo Chacartegui, experta en dret laboral i igualtat d&rsquo;oportunitats que &ldquo;s'ha de deixar de culpabilitzar &nbsp;les dones que aposten tamb&eacute; pel seu&nbsp;desenvolupament professional i personal&rdquo;. Elisa &nbsp;Stinus, &nbsp;especialista &nbsp;en &nbsp;usos&nbsp; del &nbsp;temps&nbsp; i &nbsp;igualtat, reflexiona que &ldquo;m&eacute;s &nbsp;enll&agrave; &nbsp;de generar tensions, conciliaci&oacute; laboral versus benestar dels infants, caldria reconciliar-los. Tan important &eacute;s facilitar la traject&ograve;ria professional de les dones com facilitar la cura en l&rsquo;&agrave;mbit dom&egrave;stic&rdquo;. A les edats en qu&egrave; s&oacute;n mares tal vegada es troba un dels focus crucials de la desigualtat.
    </p><p class="article-text">
        Per tant, per part dels organismes competents que aposten per una igualtat d&rsquo;oportunitats real i per transformar de forma efectiva la realitat actual, <strong>qu&egrave; cal?</strong>
    </p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li>Cal fer visible la problem&agrave;tica, posar-hi el focus, recollir, analitzar i fer &ldquo;parlar&rdquo; les dades.</li>
                                    <li>Cal avan&ccedil;ar en consens, contrastant punts de vista, construint xarxes entre agents d&rsquo;inter&egrave;s.</li>
                                    <li>Cal fer proves pilot per dones (i homes) amb infants petits. Apunta B&aacute;rbara Carf&iacute;, mare entrevistada: &ldquo;Les Administracions haurien d&rsquo;arriscar-se i planejar proves pilot. Trobar models a proposar a mares i pares amb infants. &Eacute;s un univers complex. I molt divers&rdquo;.</li>
                                    <li>&ldquo;Cal dissenyar pol&iacute;tiques p&uacute;bliques d&rsquo;usos socials del temps. Considerar el temps com un dret de les persones, la gent ha de tenir dret a poder utilitzar el temps per a desenvolupar-se professionalment&rdquo;, manifesta Carme Freixa experta en igualtat i especialista en pol&iacute;tiques d&rsquo;usos del temps.</li>
                                    <li>&ldquo;Cal prendre decisions arriscades i valentes que ajudin a mares i pares a compaginar la&nbsp;relaci&oacute; i crian&ccedil;a dels seus fills/es amb el seu progr&eacute;s laboral i professional&rdquo;<em>, </em>expressa Manel Bardavio, expert en pol&iacute;tiques d&rsquo;igualtat de g&egrave;nere.</li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        Cal, en definitiva, dedicar-hi recursos, enfocar, prendre decisions, dissenyar pol&iacute;tiques, consensuar, provar, fer xarxes efectives, donar ajudes flexibles i col&middot;lectives, obrir el debat sobre l&rsquo;invisible temps de les dones amb canalla i la seva gesti&oacute;. Temps, sempre el temps.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Annabel Jové Mestres]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/temps-invisible-dones_132_3615036.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Feb 2017 11:23:38 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Sobre el temps invisible de les dones]]></media:title>
    </item>
  </channel>
</rss>
