El consentimiento a nivel social se nutre por la aceptación y normalización de lo que muchas veces hemos repudiado. En este caso la guerra no huye de él. Los medios de comunicación masivos o mass media tienen una gran responsabilidad en esto, dado que son creadores de opiniones debido al encaje que éstos brindan a la selección de conflictos analizados, y la diferente construcción de roles que le brindan a las partes implicadas. El papel de los mass media hacia la guerra viene acompañado de ciertos valores que fomentan la cultura de guerra, asociados, claro está, con el lucro económico que los conflictos armados generan, al igual que el aumento de los presupuestos militares.

El libro Mentes militarizadas, como nos educan para asumir la guerra y la violencia (2016), pone de manifiesto en capítulo VI Mass media y cine: La construcción del consentimiento (escrito por Ainhoa Ruiz), que la militarización social, aumento de presupuestos de defensa, intervenciones militares y comercio de armas, tienen en los mass media un aliado estratégico para la normalización y aceptación de estas medidas. Ruiz deduce un factor determinante en la construcción de dicho consentimiento, dado que “llevar a cabo todas estas medidas requiere no solo de aceptación social, también significa que los valores, intervenciones, actuaciones y las instituciones militares sean vistos con normalidad, aprobación y como una necesidad político-social” (2016:84).

La “normalidad” o “aceptación” de estos valores corresponde a lo que muchas veces se ha denunciado como militarización de nuestras sociedades, aludiendo a lo que Patrick Reagan deduce como los cuatro puntos esenciales para la construcción del consentimiento: envío del mensaje, aceptación del mensaje, el mensaje crea una actitud deseada y las personas asimilan esa actitud (1994).

La sencillez de los cuatro puntos esenciales de Reagan fomenta la aceptación de las guerras por parte del mass media hacia el receptor de esa información. Pero la construcción del consentimiento militar no solo tiene a los mass media como precursores de la militarización de las mentes. La integración de unos valores militares como la jerarquía, poder y obediencia, asociado al significado militarizado de patriotismo, elemento clave en el mundo militar, y la construcción del enemigo es igualmente esencial para la construcción del consentimiento social hacia la guerra.

Estas características asociadas a la integración de unos valores patriarcales y autoritarios, fomentan la construcción de una cultura de guerra como respuesta a lo que se define como una progresiva militarización de la sociedad, al contrario de una cultura de paz y la resolución de conflictos.

Por otra parte, cabe destacar que el continuo aumento que los medios de comunicación han tenido en su capacidad de retransmisión, y por ende mayor cobertura de ciertos conflictos, hace que su capacidad de influencia sea continuamente mayor, lo que se deduce en mayor consentimiento.

Este consentimiento asociado con la continua militarización de la sociedad tiene en la propaganda un generador de apoyos hacia la construcción del consentimiento. Ruiz nos recuerda el caso de la Primera Guerra del Golfo (1991), la cual desde el punto de vista del derecho internacional contaba con el aval de la ONU (Resolución 678), además de una espectacular cobertura mediática nunca antes vista.

Dicho conflicto nos recuerda como los medios de comunicación jugaron un rol determinante en la construcción del consentimiento hacia la invasión de Kuwait, principalmente en lo que respecta a la construcción del enemigo y la amenaza que este representa, promoviendo el uso de la fuerza y por ende su consentimiento.

Los medios de comunicación utilizan la propaganda para fomentar el consentimiento hacia la guerra, pero ¿hacia cuales conflictos? La elección de los eventos violentos en los noticiarios tiene una clara relación con la agenda política, dado que cuanto mayor sea su cobertura, mayor será el conocimiento y posicionamiento de la sociedad hacia un conflicto militar. La elección de conflictos en los mass media genera una serie de control visual hacia qué tipo de información se visualiza y cuál se deja en el olvido. En la actualidad existe una gran cobertura del conflicto sirio, de menor medida en Irak y Afganistán, y prácticamente nula en la República Democrática del Congo (RDC), a pesar de que han muerto más de cinco millones de personas en décadas de conflicto.

El caso de RDC pone en evidencia el abandono mediático que los conflictos africanos tienen, normalizando de cierta forma el conflicto militar como algo continuo y característico de este continente.

La normalización de la violencia que los mass media difunden en muchas regiones del planeta, tiene un claro nexo con los valores militares y por ende la aceptación del conflicto como algo inherente al ser humano. Ruiz destaca que “esta normalización contribuye a la construcción de la visión global que tenemos del mundo en que la violencia es una actitud que empieza siendo intrínseca al ser humano, después aceptable y se acaba transformando en algo necesario e incluso deseado, llegando a ser una opción política cuando se transforma en guerra y en un objeto de mercado.” (2016:89).

La imagen del ser humano violento, asociado a la normalización o aceptación del conflicto, busca en términos generales la legitimación de lo militar en todos sus ámbitos: gastos militares, fabricación de armas, comercio de armas. Dicha legitimación tiene un asocie directo con la creación de amenazas, tal como se ha visto con la llamada “guerra contra el terrorismo” y la creación de diferentes enemigos externos como Al Qaeda o ISIS, al igual que durante la guerra fría, que propició el consentimiento de la carrera armamentista a través del discurso amenazante y la creación de enemigos.

La construcción del consentimiento hacia la guerra por parte de los mass media está cargada de intereses económicos de unos pocos que buscan militarizar nuestras mentes para aceptar y normalizar ciertos conflictos que respondan a sus intereses. Los medios de comunicación muchas veces nos invitan a deducir la existencia de “guerras justas”, las cuales debemos legitimar por “nuestra libertad” y “valores democráticos”, pero la guerra ciertamente es injusta por naturaleza y por ende cruel.

El consentiment a nivell social es nodreix per l'acceptació i normalització del que moltes vegades hem repudiat. En aquest cas, la guerra no fuig d'ell. Els mitjans de comunicació massius o mass media tenen una gran responsabilitat en això, donat que són creadors d'opinions a causa de l'encaix que aquests brinden a la selectivitat de conflictes analitzats i la diferent construcció de rols que li brinden a les parts implicades. El paper dels mass media cap a la guerra ve acompanyat de certs valors que fomenten la cultura de guerra, associats, és clar, amb el lucre econòmic que els conflictes armats generen, igual que l'augment dels pressupostos militars.

El llibre Ments militaritzades, com ens eduquen per assumir la guerra i la violència (2016), posa de manifest al capítol VI Mass media i cinema: La construcció del consentiment (escrit per Ainhoa Ruiz), que la militarització social, l'augment de pressupostos de defensa, les intervencions militars i el comerç d'armes tenen en els mass media un aliat estratègic per a la normalització i acceptació d'aquestes mesures. Ruiz dedueix un factor determinant en la construcció d'aquest consentiment, donat que “dur a terme totes aquestes mesures requereix no solament d'acceptació social, sinó que també significa que els valors, intervencions, actuacions i les institucions militars siguin vistes amb normalitat, aprovació i com una necessitat política-social” (2016:84).

La “normalitat” o “acceptació” d'aquests valors correspon al que moltes vegades s'ha denunciat com a militarització de les nostres societats, al·ludint al que Patrick Reagan dedueix com els quatre punts essencials per a la construcció del consentiment: enviament del missatge, acceptació del missatge, el missatge crea una actitud desitjada i les persones assimilen aquesta actitud (1994).

La senzillesa dels quatre punts essencials de Reagan fomenta l'acceptació de les guerres per part del mass media cap al receptor d'aquesta informació. Però la construcció del consentiment militar no solament té als mass media com a precursors de la militarització de les ments. La integració d'uns valors militars com la jerarquia, poder i obediència, associat al significat militaritzat de patriotisme, element clau al món militar, i la construcció de l'enemic és igualment essencial per a la construcció del consentiment social cap a la guerra.

Aquestes característiques associades a la integració d'uns valors patriarcals i autoritaris, fomenten la construcció d'una cultura de guerra com a resposta al que es defineix com una progressiva militarització de la societat, al contrari d'una cultura de pau i la resolució de conflictes.

D'altra banda, cal destacar que el continu augment que els mitjans de comunicació han tingut en la seva capacitat de retransmissió i, per tant, major cobertura de certs conflictes, fa que la seva capacitat d'influència sigui contínuament major, la qual cosa es dedueix en major consentiment.

Aquest consentiment associat amb la contínua militarització de la societat té en la propaganda un generador de suports cap a la construcció del consentiment. Ruiz ens recorda el cas de la Primera Guerra del Golf (1991), la qual, des del punt de vista del dret internacional, comptava amb l'aval de l'ONU (Resolució 678), a més d'una espectacular cobertura mediàtica mai abans vista.

Aquest conflicte ens recorda com els mitjans de comunicació van jugar un rol determinant en la construcció del consentiment cap a la invasió de Kuwait, principalment pel que fa a la construcció de l'enemic i l'amenaça que aquest representa, promovent l'ús de la força i per tant el seu consentiment.

Els mitjans de comunicació utilitzen la propaganda per fomentar el consentiment cap a la guerra, però cap a quins conflictes? La tria dels esdeveniments violents a les notícies té una clara relació amb l'agenda política, donat que com major sigui la seva cobertura, major serà el coneixement i posicionament de la societat cap a un conflicte militar. L'elecció de conflictes als mass media genera una sèrie de control visual cap a quin tipus d'informació es visualitza i com es deixa en l'oblit. En l'actualitat existeix una gran cobertura del conflicte sirià, de menor mesura a l'Iraq i Afganistan, i pràcticament nul·la en la República Democràtica del Congo (RDC), tot i que han mort més de cinc milions de persones en dècades de conflicte.

El cas de RDC posa en evidència l'abandó mediàtic que els conflictes africans tenen, normalitzant de certa forma el conflicte militar com alguna cosa contínua i característica d'aquest continent.

La normalització de la violència que els mass media difonen en moltes regions del planeta, té un clar nexe amb els valors militars i per tant l'acceptació del conflicte com a una cosa inherent a l'ésser humà. Ruiz destaca que “aquesta normalització contribueix a la construcció de la visió global que tenim del món en què la violència és una actitud que comença sent intrínseca a l'ésser humà, després acceptable i s'acaba transformant en alguna cosa necessari i fins i tot desitjat, arribant a ser una opció política quan es transforma en guerra i en un objecte de mercat” (2016:89).

La imatge de l'ésser humà violent, associat a la normalització o acceptació del conflicte, busca en termes generals la legitimació del militar en tots els seus àmbits: despeses militars, fabricació d'armes, comerç d'armes. Aquesta legitimació té una associació directa amb la creació d'amenaces, tal com s'ha vist amb l’anomenada “guerra contra el terrorisme” i la creació de diferents enemics externs com Al-Qaeda o ISIS, igual que durant la Guerra Freda, que va propiciar el consentiment de la carrera armamentista a través del discurs amenaçador i la creació d'enemics.

La construcció del consentiment cap a la guerra per part dels mass media està carregada d'interessos econòmics d'uns pocs que busquen militaritzar les nostres ments per acceptar i normalitzar certs conflictes que responguin als seus interessos. Els mitjans de comunicació moltes vegades ens conviden a deduir l'existència de “guerres justes” les quals hem de legitimar per “la nostra llibertat” i “valors democràtics”, però la guerra certament és injusta per naturalesa i per tant cruel.