La ciutat, eixe lloc de trobades, ple de vida, on la gent va i torna, on tots tindríem cabuda... acaba de perdre a un dels seus majors valedors: el professor Josep Sorribes Monrabal. Un valencià sabut, honrat, íntegre, crític, generós, sense més ambició que la de fer un País millor per a tothom. 

Parlar d’un bon amic i una bona persona quan mor és sempre complicat i sabem que és massa fàcil caure en el tòpic. Malgrat el risc, Pep Sorribes es mereixedor del nostre reconeixement públic, tant per mèrits personals com per un acte de justícia cívica. El seu sant i senya sempre va ser treballar per fer espais de convivència on tinguera cabuda tothom, on el protagonista fora l’home, lluny dels interessos partidistes, allunyat de la desigualtat i de la injustícia. El Pep Sorribes que hem conegut era l’home jovial, enginyós, irònic, punxós, que estimava per damunt de tot a la ciutat de València i la seua rodalia, encara que aquesta rodalia estava més enllà del Segura pel sud i de l’Ebre pel nord. El territori ideal per a Pep Sorribes era aquell espai utòpic que Tomàs Moro havia definit com a la Ciutat on la igualtat, la tolerància, la justícia s’exerciren en bé del benestar comú. Pot ser per açò que molts del seus desitjos es quedarien en un pur somni.

Josep Sorribes Monrabal ha tingut el privilegi de ser el primer professor d’economia del fet urbà de la Universitat de València; cap abans d’ell pot dir que haja desenrotllat des de la Universitat de València, idees, conceptes, anàlisis o aportacions, per construir la ciutat com ell ho ha fet. Es cert que la ciutat la composen tants protagonistes com quasi habitants poden haver-hi. Tanmateix, Sorribes tenia una característica i era la d’unir a la gent, de posar-los en un mateix lloc per construir una ciutat per a tothom, fer la ciutat possible. També es cert que Sorribes fou un professor d’economia; en sabia de classes socials, d’interessos econòmics, de protagonistes profitosos que havien desfet aquells llocs de convivència que podien ser les ciutats. Algunes vegades, irònicament assenyalava els  protagonistes que eren al capdavant de les grans perdudes, incloses les oportunitats, que la ciutat ha patit. Però sobre tot cal posar de relleu que Josep Sorribes va desenvolupar la seua tasca acadèmica des d’una profunda vocació docent, un concepte tan poc valorat en els darrers anys, però que ell va practicar amb un gran compromís pedagògic i sense vanitat i, per això, va ser recompensat amb l’estima dels seus alumnes.

La Facultat d’Econòmiques de València es sentirà molt orgullosa d’haver vist nàixer a un dels pocs economistes urbanistes que hem tingut.. Cap com ell ha sabut ajuntar la visió de l’economista amb la de l’urbanisme i la governança del territori. Els seus treballs, especialment sobre la ciutat de València, el no cap-i-casal que deia ell, i sobre l’Àrea Metropolitana de València, són referències obligades per a qualsevol estudiós. En un article de no fa massa temps deia: “En el darrer article parlàvem de l’anomalia metropolitana i de la cridanera manca de propostes per a conformar un govern metropolità seguint la tendència europea i el sentit comú. En absència de govern supramunicipal i en presència de la ”lògica del mercat“ el resultat és, en el cas de l’Àrea Metropolitana de València, la congestió metropolitana”.

Esta passió pels coneixements econòmics de la ciutat, però també del territori, el va dur a escriure un bon grapat d’obres de caràcter acadèmic, social, tècnic i polític. Nosaltres voldríem destacar algunes de les seues publicacions més recents: La Ciudad, Economía, Espacio, Sociedad y Medio Ambiente; Valencia 1940-2014 construcción y destrucción de la ciudad; Nou viatge pel País Valencià (2 vol.); València 1808-2015; Notícia del País Valencià i; Ni Casta ni caspa.

També cal destacar el seu compromís en el món urbanístic, tant com a membre de l’Institut de Desenvolupament Local, de l’Aula de la Ciutat, o dirigint el blog La ciutat pensada, així com per haver exercit com a cap de gabinet de l’alcalde de la ciutat de València (Ricard Pérez Casado) entre els anys 1983 al 1989, moments essencials per a la construcció de la actual ciutat de Valencia (com és el llit del Túria).

És difícil destriar en la trajectòria intel·lectual i humana de Pep Sorribes el seu compromís cívic, des d’una posició crítica i alhora respectuosa amb l’antagonista. Cosa fàcil de dir i difícil de practicar quan aquests antagonistes son “els meus benvolguts promotors” o “el pensament buit de Rita Barberà”

El seu posicionament va ser clar i rotund sobre la societat, el territori, la cultura i la llengua del país. Les seues intervencions periodístiques són innombrables. Solia parlar del les ciutats del país, esquarterat per unes anacròniques províncies i abocat a la desfeta per una classe dirigent dimissionària i manifestament millorable. Com a mostra aquest paràgraf seu: “En aquest article el pacient lector no trobarà cap anàlisi acurada. Em limitaré a comunicar l’efecte que sobre el meu minvant optimisme va tenint dia rere dia l’acumulació de desficacis. Una acumulació que em fa visualitzar el Crit de Munch.”

No podem deixar de banda és la seua visó liberal i ètica de tot comportament social i polític, en el seu cas, des l’esquerra i des del seu concepte de ciutadania republicana. Pot ser que el llibre on millor quede reflectit açò és en Ni casta ni caspa: Valors, economia i territori. un llibre, altament recomanable i la millor via per accedir al pensament i actitud vital de Pep Sorribes. En paraules d’ell: “Per coherència amb el propi codi liberal, una persona d’esquerres hauria de ser profundament respectuós amb les diferències de tota mena en la mesura en que aquestes diferències son conseqüència de la llibertat individual. Les diferències de credo, raça i opcions sexuals (entre altres) no poden ser motiu de discriminació social i, el racisme, la violència de gènere, la xenofòbia, la homofòbia i, en general, la intolerància, son malalties socials que cal combatre amb fermesa”.

Des del territori de les dimissions estant, cal dir que la “secessió dels rics” és una expressió que ha fet fortuna en els darrers anys, tal vegada perquè explicita de forma senzilla una realitat com ha estat sempre la pregona insolidaritat dels rics. Solidaritat i rics són termes antitètics entre altres coses perquè, en la història, la pobresa de molts (de la immensa majoria) només s’explica per la riquesa d’una immensa minoria (els rics). Tots o pràcticament tots els modes de producció i en les formacions socials de les quals en tenim constància (l’esclavisme, el feudalisme i el capitalisme, sota els successius adjectius de comercial, industrial, financer, global, informacional, etc.) s’han basat en el manteniment de desigualtats tan fortes com injustes, ad majorem Dei gloriam dels qui s’aprofiten del “sistema”, acumulant riquesa i poder. 

Una acumulació sempre instrumentada per estructures polítiques ad hoc, bé siguen obertament dictatorials o formalment democràtiques (liberal /conservadores o socialdemòcrates). La màxima gatopardiana d’allò que tot canvie perquè res canvie és malauradament una constant. Cal, però, apressar-se a fugir de mecanicismes ximples i grollers tot reconeguent la relativa autonomia de l’esfera política i la seua capacitat, relativa no cal dir-ho, d’incidir en la redistribució de la renda tot minvant el creixement de la desigualtat. Si més no, aquesta llunyana esperança és encara vigent. 

Evidentment, “els rics”, aquesta immensa minoria que ostenta el poder econòmic i polític, és una denominació genèrica on hom hi pot trobar un ample ventall de situacions que van des dels dictadors habituals en països on la misèria és la norma als multimilionaris internacionals i nacionals, passant  pel paper rellevant dels capos de màfies i dels beneficiats de les relacions privilegiades amb els entorns polítics, com és el cas de Rússia o Xina, que temps enrere concentraven esperances de canvi. I també a Espanya, amb el seu capitalisme d’amics que mena i ocupa els òrgans de l’Estat, el deep State, en benefici dels interessos de l’IBEX 35 i de l’oligarquia resident a Madrid, altrament dita espanyola.

Qualsevol observació de “l’estat del món” a hores d’ara sols ens deixa un sabor amarg, una flaire pútrida, un crit d’ira, el  j’acusse de Zola. Tant se val que fixem l’esguard en les megalòpolis de la misèria, la crisi dels refugiats, en el black lives matter o les múltiples manifestacions d’un descontent profund fins i tot en països benestants o relativament benestants. Tampoc convé oblidar que les crisis del “sistema” (la del 2008-2013, la pandèmia actual...), són sempre asimètriques, un bonic eufemisme per a no reconèixer obertament que no tots som iguals ni davant la llei ni davant hisenda i que els grups “vulnerables” son legió. L’eslògan de “no deixar ningú al darrere” fa envermellir davant de les diferències de renda i d’oportunitats i de la presència de bretxes de tota mena (digitals i no digitals). Fins i tot, hi ha una “innovació” ( Catarroja descoberta!!) que ve a dir que la “recuperació” tindrà forma de “K”, una manera gràfica de dir que, superat el punt més baix de la crisi, quan començe  la recuperació, ben aviat aquesta prendrà dues trajectòries: cap a dalt o cap a baix. No cal dir quins grups socials n’agafaran un o altre camí.

Si escollim l’escala més pròxima (la secessió dels rics opera en totes les escales), l’agreujament de la desigualtat és una evidència constatada que, a més, s’incrementarà en l’esdevenir de la pandèmia. Les perspectives macro i microeconòmiques no són gens afalagadores (PIB, ocupació, dèficit, deute, impactes sectorials, increment de la pobresa severa...). Davant d'aquest estat de coses i la necessitat d’augmentar la despesa “social” i de mantenir un cert nivell d’activitat econòmica, se senten veus que reclamen, amb una certa candidesa, que col·laboren més aquells que més en tenen. És ben sabut que, a Espanya, el sumatori d’evasió fiscal (pràctica reconeguda i permesa), SICAV’s i altres enginyeries financeres, assoleix xifres astronòmiques i que, malgrat ser cert que la despesa pública no és un model d’eficiència, el que hi ha és un dèficit d’ingressos i no un excés de despesa.

La imposició directa recau majoritàriament sobre les esquenes d’assalariats i jubilats i la imposició indirecta (l’IVA) no discrimina per renda. Qualsevol intent de forçar l’statu quo , via reformes fiscals i redistribució de la càrrega, ensopega amb la resistència numantina de la dreta econòmica i política, la qual,  això sí, se suma al “clamor”: que “ho pague l’Estat” sense que, per un altre costat, tinguen la més mínima intenció d’arrimar el muscle. De nou torna a eixir la pregona insolidaritat dels rics, cosa, per altra banda, absolutament previsible. 

Si som realistes, ho tenim ben magre. L’acció conjunta de la fira mediàtica i de les baralles polítiques (els escàndols del rei emèrit i la deslegitimació de la monarquia imposada per Franco; l’affaire Kitchen; el conflicte a Catalunya; el desgovern a Madrid, els difícils acords per a aprovar els pressupostos, etc.) poden distreure’ns. Les faves es couen en altres indrets i els rics tenen el mal costum, com la banca, de guanyar sempre, especialment en les crisis.

Deixem la secessió dels rics per a parlar d’un altre embolic ben punyent: la dimissió del País que protagonitzen les “nostres” elits, una dimissió que ens condemna  de forma constant i progressiva a la invisibilitat, l’infrafinançament, i el retrocés de la nostra llengua i la nostra cultura. No cal fer de ploramiques. La qüestió ve (¿caldrà repetir- ho?), de molt lluny. Ja després de la derrota de les Germanies començà un procés de castellanització, molt agreujat per la Nova Planta borbònica del 1707, la consolidació d’un estat militar-jacobí i centralitzat (que es pretén nació sota el nacionalisme castellà dominant), i el regal afegit de 40 anys  de dictadura franquista. L'herència, però, no ho justifica tot. 

Ha plogut molt del 1975 ençà i si la situació actual és, com a mínim, preocupant, caldrà esbrinar-ne els motius. Fa 45 anys vam poder creure que amb la mort del generalíssim s’obria una possibilitat de redreçament, una esperança engrescadora en el futur del País que podia mobilitzar voluntats. Joan Fuster ja ens havia assenyalat camins per a superar la nostra permanent somnolència digestiva. 

Tanmateix les coses rutllaren malament, començant per la tramposa Constitució del 1978 amb una unitat d’Espanya i una monarquia fraudulenta imposades manu militari. Amb l’afegit d’un títol VIII que ens deixava en autonomia de segona conformada per la voluntat de les províncies limítrofes, però que ens prohibia la federació amb altres comunitats autònomes (art. 145.1)  i que ens han volgut vendre com “quasi federal”, tot i no tindre cap control sobre les ingressos. Com diu Pérez Royo, una adaptació del franquisme a la democràcia on tot restava lligat i ben lligat. 

Una Constitució sacralitzada que demana a crits una profunda reforma, però a la quual s’oposen la dreta econòmica i política i l’esquerra espanyolista, allò que s’autoanomena “bloc constitucionalista”. Una Constitució que, salvades les primeres turbulències, podria haver estat reformada a finals del vuitanta quan ja estàvem a la UE i a l'OTAN i quan els perills d’involució havien minvat  considerablement, però que, ben al contrari, ha estat reinterpretada de manera restrictiva, atemptat contra el mateix esperit constitucional, per un ultraconservador Tribunal Constitucional.

L’esmentat article 145.1 ha actuat com a vertader tallafocs que ens aïlla als valencians del nostre àmbit lingüístic i cultural (els tan blasmats Països Catalans). Un aïllament suïcida que entrebanca seriosament la normalització i ens priva d’un espai comunicatiu propi. Al tall de l’argument convé  treure a col·lació les reflexions de Joan Fuster (Un país sense política. Ed. La Magrana 1976 Pgs  67, 68, 73-77) on reclamava que també des del Principat es fera l’esforç  de sumar esforços. Si més no, hauríem entre tots de bastir la nació cultural que ens pertoca. 

Una reflexió especialment oportuna a data d’avui, perquè el conflicte a Catalunya ha fet encara més difícil la normalitat en l’intercanvi cultural i n’ha accentuat l’endogàmia al Principat, cosa comprensible però poc profitosa. Tanmateix, no insistirem en les evidències: s’estiga o no d’acord, cap demòcrata hauria d’acceptar que vagen a la presó líders polítics per les seues idees com diu l’Informe de l’ONU sobre presos polítics a Espanya, ni que la Fiscalia actue contra el tercer grau penitenciari concedit, ni que s’inhabiite Torra per la famosa pancarta, ni que hi haja una policia política fabricant proves falses, que es negue la  comunicació en la llengua comuna entre els àmbits territorials de llengua catalana.... Tot sona massa a la “justa revenja per rebel·lió” aplicada el 1707.

En aquest procés de “desactivació” hi ha també “factors interns” que no s'han de menystenir. El primer, òbviament, la calculada estratègia  anticatalana made in  Broseta, Abril Martorell, Attard, Ramon Izquierdo, Giner Boira i Carrau Leonarte, que comptà amb la inestimable col·laboració violenta del GAV (per cert, que Attard tenia còpia notarial de la creació d’aquest col·lectiu anticatalanista parapolicial). Una estratègia que donà els fruits desitjats perquè no sols facilità el retorn de la dreta, implantà la por i la impunitat, bandejà la cultura i la universitat, sinó també aconseguí que l’Estatut d’autonomia del 1983 renunciara a massa coses (símbols, denominació, dret civil, nacionalitat etc..) i deixara el tema de la llengua en una calculada indefinició la qual, al remat, esdevingué un vertader secessionisme lingüístic. El PSPV-PSOE es mostrà conciliador, tebi i quan no frívol (“hay animales invertebrados que viven tan ricamente”, Lerma dixit) i, en 1995, el triomf seguit de la dreta durant 20 anys, fou l’enèsim colp de gràcia.

¿Què ha succeït del 2015 ençà sota el govern del Botànic? Evidentment, la dreta ha tornat a reproduir la sempiterna baralla arran de la Llei de Plurilingüisme i hem tornat a veure pancartes tan esfereïdores com aquella de “Que no se rian de nuestros hijos” (SIC). Malgrat els esforços d’Escola Valenciana i de l’habitual resistència, amb cada vegada menys efectius, la castellanització avança i hem renunciat a allò, aparentment tan romàntic, de “fer país”. No ens hem espolsat les espardenyes i continuem presoners de la síndrome del Tio Canya: “Set vegades va fer cua en presentar uns papers per no saber expressar-se en llengua de forasters”. 

Hem? Tal vegada no siga correcte utilitzar la primera persona del plural en lloc de la tercera. Evidentment, la consciència de país no és cap fet immanent i en absència d’una voluntat col·lectiva de “voler ser”, senzillament, no hi ha projecte de futur. És aquest un afer col·lectiu i també de dignitat individual, però la responsabilitat més gran recau directament en les nostres elits polítiques i intel·lectuals. Han tirat la tovallola, o això sembla, cosa que hom podria esperar de la dreta econòmica i política que mai ha cregut en el país, però no pas d’altres agents. La frase de Joan Fuster que deia “el País serà d’esquerres o no serà” no era cap ocurrència.

Seria poc honest menystenir els esforços per exigir un finançament just, en l’increment de la despesa social, en tornar a obrir una ràdio i televisió valenciana degradada i tancada pel PP, etc. però en l’àmbit polític i cultural que ens ocupa, hi ha massa símptomes d’esgotament del projecte, d’esfondrament, de no generar gaire conflictes amb Madrid, de tebi conformisme, de “prudència”. Fins i tot hi ha un corrent que, de fet, rebaixa les “expectatives”. Una via que planteja que podem aspirar a ser una regió amb forta personalitat (no més enllà ) sempre i quan bastim una identitat col·lectiva potent sobre els pilars dels drets de la ciutadania i la cohesió social, però no en la identitat cultural. Un camí que, s’argumenta, seria més factible i transitable i menys “divisori” (com si la divisió fora responsabilitat d’aquell que parla la seua llengua en el seu país, i no a l’inrevés). 

Opinions que tenen una flaire a renúncia, les quals, en separar la llengua i la cultura del projecte de redreçament econòmic i social, cauen en una mena d’esquizofrènia maniquea. Sols des de la voluntat col·lectiva de ser (indissociable de la llengua i la cultura) se’n poden abordar els reptes d’enfortir una personalitat. Els dèficits aclaparadors de finançament, infraestructures i serveis reclamen reivindicacions i accions que sols es poden fonamentar en un projecte coherent de país.

Perquè en definitiva, amb quins diners es finançarà aqueixa societat cohesionada de fort contingut social? O és que encara no sabem que si tenim un finançament penós, una manca d’inversions, un eix mediterrani ajornat, etc., és simplement perquè som valencians, pels nostres trets catalanescs, reals o potencials, i d’ací la impossibilitat de relació amb Catalunya per terra, cable i ones, i la prohibició expressa en la constitució de federar-se. 

Sense país, sense la dignitat personal de no renunciar a la pròpia llengua i cultura (sense vergonya diria Jaume I), ni ens en sortirem ni aconseguirem redreçar la nostra cohesió social ni la nostra economia. Demanar als culturalment minoritzats que en renuncien per a evitar divisions, èticament fa mal a l’ànima i a l’enteniment. 

Fuster solia dir les coses amb prou claredat: “Més d’ un cop ho he dit i redit: a tot estirar soc ”nacionalista“, en la mesura que m’obliguen a ser-ho, l’indispensable i prou. Perquè ben mirat ningú no és nacionalista sinó enfront d’un altre nacionalista, en bel·ligerància sorda o corrosiva, per evitar senzillament l’oprobi o la submissió... Hi ha qui és ”nacionalista“ sense adonar-se’n que ho és i s’indigna quan troba resistència... ¿I quan es faran el favor , ”ells“  de no forçar-nos a ser ”nacionalistes“? ”Ells. Tots plegats...“ (op. cit, pgs. 135- 136). ¿Caldrà  aclarir que ”ells“ són els nacionalistes espanyols?.

Al remat, al nostre país patim la secessió dels rics i, ex aequo, la dimissió protagonitzada per les nostres elits. Tant de bo si  errem, però sense un projecte de País mínimament coherent continuarem sent invisibles subalterns, aïllats i pobres ... Houston, tenim més d’un problema!.

Nèstor Novell i Josep Sorribes

En temps de pesta tot el sistema de valors canvia: el confinament, la quarantena, obliga a la solitud i a un canvi de vida quotidiana que qüestiona hàbits, consums i relacions familiars, socials i laborals. Per la seua banda, la por d’encomanar-se de la malaltia du a la reflexió personal sobre el sentit de la vida. Una reflexió que comença per preguntar-se sobre les eleccions que s’han fet en la vida, sobre allò a què s’ha renunciat o s’ha transigit, per passar després a qüestionar-se l’escala de valors socials i polítics. És per això que hom enyora una major presència de filòsofs, psicòlegs, científics i sociòlegs als mitjans de comunicació i menys militars i discursos bèl·lics a l’hora d’explicar la situació.

No hi ha dubte que socialment, i econòmicament, moltes coses canviaran o haurien de canviar. En tot cas, és presumible que la percepció social respecte a certs temes serà diferent a la que es tenia abans de la pandèmia i, això, sense entrar en la qüestió dels efectes psicològics sobre les persones. Tot i que allò pitjor, des del punt de vista de la salut, de la societat i de l’economia encara està per vindre, voldríem compartir una sèrie de reflexions de caràcter general al respecte.

1.- Per al sempre negat nacionalisme espanyol, essencialista i carrincló, Madrid no pot ser un singular més al si d’una pretesa pluralitat de l’estat, sinó que ha de ser el cor d’un destí comú per a tots els espanyols, també en la malaltia. El quadre, amb dades de morts pel virus a 24-3-2020 -en ple esclat dels casos afectats dies abans de la declaració de l’estat d’alerta- mostra ben clarament que Madrid havia d’haver estat confinada com ho va estar Lombardia a Itàlia, abans que contagiats indetectats escamparen amb rapidesa el virus arreu del territori estatal, incloent la inversemblant i irresponsable fugida a “Levante” i Andalusia. Per això a Itàlia el nivell d’expansió de la malaltia a la resta del territori és molt més lenta o, com a Portugal, l’expansió és ben diferent a l’estatal. Però allò que digué el president espanyol de “no hi ha territoris sinó individus” volia justificar la unitat nacional per damunt de la realitat geogràfica de l’epidèmia. Ara, és clar que, una vegada escampada la malaltia per tota la unidad patria, d’aquí salimos todos juntos, (i revueltos) al cost personal que siga per a aqueix todos patriòtic que ens iguala metafísicament.

2.- Si el problema és global i afecta de manera desigual els territoris i les corresponents estructures socials, caldria una gestió global de la crisi, especialment en allò que fa referència als estudis i la investigació del fenomen, fabricació de material assistencial i recerca de solucions sanitàries, però després haurien de ser les administracions més properes al territori les que haurien d’implantar les estratègies més adients atesa la seua major agilitat, coneixement de la realitat i precisió en la diagnosi. Per això, ni s’entén el tancament de fronteres entre els estats europeus ni la negativa de l’estat espanyol a definir polítiques territorials en funció del grau i evolució de la malaltia, i a més, en qüestions com la sanitat, l’educació i els serveis socials i la desinfecció (no caldria desplegar la UME) que són competències locals o autonòmiques. Competències sense els recursos adients (aquesta és un altra qüestió) perquè el govern central encara manté un alt percentatge de la despesa pública i un nombre injustificat de funcionaris. Una despesa que, en 2018, fou executada en un 35% per l’administració central, un 27’91% per les comunitats autònomes, un 26’ 35% per la Seguretat Social i sols un 10’72% per l’administració local (ajuntaments i diputacions, bàsicament).

El “comandament únic” deixat en mans sanitàries en un ministeri sense competències, ateses les competències exclusives de les CC.AA, ha donat lloc a retards burocràtics, repartiments de materials gens transparents i uns elevats graus d’ineficàcia. L’estat d’alarma hauria d’haver estat prèviament consensuat amb les comunitats autònomes tot establint els mecanismes de coordinació i suport. Però això haguera demanat canviar el xip mental i oblidar-se de “las provincias” per apostar per la legalitat i la diversitat plurinacional de l’estat.

3.- Si alguna cosa ens ensenya aquesta pandèmia és que el mercat no és el millor sistema per fer front als riscos de pandèmies ni als desastres mediambientals. En ares al mercat s’han reduït les inversions en sanitat i les grans farmacèutiques han obviat els riscos d’unes pandèmies anunciades. La proximitat de la darrera crisi i de la darrera pandèmia ha estat paradigmàtica, reveladora, perquè molts individus s’adonen que només amb l’acció col·lectiva, el control i la solidaritat social es possible fer un canvi de rumb. El neoliberalisme que ha obviat els problemes mediambientals, la necessària investigació sanitària i les inversions en recursos socials, educatius, culturals i hospitalaris, mostrarà la seua pitjor cara quan les persones se n’adonen de la correlació entre el coronavirus i l’alleujament del sistema per mètodes darwinians de vells, dèbils i pobres. Quan les UCI dels hospitals, davant les insuficiències del sistema, acaben prioritzant pacients.

4.-Davant les ben sabudes receptes neoliberals que cal aprimar el sector públic perquè no podem pagar el nostre estat del benestar, l’experiència per la qual estem passant de segur que farà reflexionar les persones sobre tot allò que s’ha construït damunt d'aquella gran mentida, i entendran la importància de la sanitat, l’educació, la formació, la cultura i els serveis socials públics, universals i de gestió territorialitzada, és a dir, d’un autèntic i solvent sistema públic valencià a hores d’ara semiprivatitzat (hospitals i residències privades o de gestió privada, escoles privades i concertades, serveis socials en mans de l’Església, etc.), insuficient i amb una insultant manca de finançament per part de la patriòtica i autodenominada autoridad competente.

5.- Pot ser que aquesta crisi faça reflexionar els valencians sobre la importància del medi, de la salut i de l’educació, de valorar l’espai públic, les botigues i els productes de proximitat, el patrimoni cultural i lingüístic, de la necessitat de defendre allò comú i la solidaritat. I també, de la urgència d’un model productiu alternatiu, de creixement autosostingut, més enllà del model immobiliari-turístic i de consumisme desaforat.

Hi ha un risc, avalat pels tics autoritaris i unitaristes que ha seguit l’estat espanyol, que la crisi sanitària i econòmica siga utilitzada per ideologies autoritàries, per salvadors de la pàtria, per imposar el seu discurs davant la crisi econòmica i de valors socials. Si això passa també seria responsabilitat de la societat i dels representants polítics que renuncien a enfortir els trets i els mecanismes de cohesió i d’autoreconeixement. Perquè és evident que aquells territoris amb una societat més cohesionada, reivindicativa i dinàmica tindran majors possibilitats d’encarar millor els reptes post-crisi i els canvis imprescindibles en el sistema polític, en el productiu i en les noves formes de treball.

6.- En aquest sentit, superada la crisi sanitària (la qual cosa depèn d’un desenvolupat sistema d’investigació en xarxes globals), la desfeta econòmica serà terrible al nostre país. Un país de petita i microempresa, farcida d’autònoms i de contractats temporals en els sectors del turisme, el comerç i la construcció, que patirà una situació ben preocupant. Hom no en veu una altra que un fort finançament a les persones, el qual només el podria facilitar Europa (una Europa que desconfia dels balafiaments de l’estat espanyol en AVE i obres faraòniques), una aposta per la indústria, l’agricultura i els serveis avançats. Tot açò només podria ser possible a mitjà i llarg termini i, per tant, s’obri la necessitat d’implantar un sistema (no una subvenció a curt termini) d’un salari bàsic de subsistència per tothom i l’ajornament del pagament dels subministraments fixos, com ara l’electricitat, i dels impostos de les petites empreses i els autònoms. En darrer lloc, atesa l’especialització de la banca en operacions financeres globals, caldria una banca de reconstrucció del teixit productiu a escala europea i una banca comercial de proximitat a escala territorial, en el nostre cas, una banca pública valenciana de suport al sistema productiu.

Una mica de macroeconomia

Un futur poc encoratjador que encara ens provoca més maldecaps si no ens podem sostreure a pensar en el dia de després i en les conseqüències socials i econòmiques de la paràlisi que s’escampa com una taca d’oli. En els darrers dies s’han vessat opinions força escaients (Jordi Palafox, Gustau Muñoz, Javier Ferri, etc.) allunyades de les estimadivinacions (Palafox dixit) que ens permetem recollir, tot afegint alguna reflexió addicional.

En primer lloc, sembla prou evident que no es pot sostenir una interrupció prolongada i molt menys indefinida de l’activitat econòmica sense que els efectes siguen devastadors en un context de globalització i interdependència. Fins i tot si la crisi epidèmica s’aturara en un termini relativament curt (posem-ne dos o tres mesos), els efectes ja serien evidents i seriosos, com ho demostra la quantitat d'ERTO que es multipliquen amb velocitat més de virus que de creuer, sense comptar amb l’elevat nombre de gent que no té ni tan sols possibilitats d’acollir-se a aquesta fórmula temporal.

Uns efectes que son asimètrics a escala dels estats-nació. Parlant només d’Europa, les estructures econòmiques, socials i polítiques poden ser més o menys sanejades o resilients i el sud d’Europa -els famosos PIGS- sempre surt pitjor parat. També són asimètriques les conseqüències a l’interior dels països i, a casa nostra, els autònoms, precaris i temporals -que en són legió- s'enduen la pitjor part.

Cal ser molt naïf per a creure’s que la desitjada i llunyana recuperació adoptarà la ja popular forma de V, és a dir, una recuperació a curt termini on “tot tornarà a ser igual”. Les injeccions de liquiditat poden moderar l’impacte a curt termini però el dia de desprès caldrà fer front a un greu problema de confiança i d’expectatives. Ni el consum ni la inversió respondran amb cap mena d’automatisme i trigaran un temps a assolir nivells precrisi, suposant que les mesures de política econòmica s’allunyen tant del austericidi com d’errors del Plan E de Zapatero del 2008, que suposà un malbaratament de recursos.

Moltes activitats (comerços, restauració, petites empreses de serveis...) han tancat i sense ajudes intenses i eficients, com apunta Gustau Muñoz, proliferaran les suspensions de pagaments, les fallides i l’atur, absorbit en part pels ERTO, esdevindrà definitiu, i s’incrementarà la taxa d’atur fins als nivells de la crisi del 2008. Restablir nivells de demanda que activen l’economia és una tasca feixuga i, com diu Jordi Palafox: “comparando el fomento de la demanda con un caballo y al gobierno con su jinete; éste puede evitar que el equino abreve pero es imposible que lo haga si no tiene sed. Y más si ésta confinado en su cuadra, podría añadirse”.

Malgrat la resistència d’Alemanya i Holanda (comprensible per la memòria dels balafiaments de l’època “daurada”), a hores d’ara sembla bastant evident que només si es fa una emissió mutualitzada de bons garantida per la UE, que vaja (en interessos i amortitzacions) a càrrec del seu pressupost, i que es col·locaren en els fons d’inversió, estaríem en condicions de bastir una mena de Pla Marshall que actuara com a motor d’arrencada (com una manivela dels cotxes antics). Un pla que fora capaç d’absorbir el sumatori de shocks que han aturat en sec l’economia i que afecten la utilització dels factors productius (en atur forçós), la confiança i expectatives, la demanda de consum i d’habitatges, les exportacions (incloent- hi el turisme) i la morositat bancària.

Si no s’opta per una mutualització del deute tornarem, com ja passà el 2008, al fet que cada estat utilitze el MEDE (Mecanisme Europeu d’Estabilització) per a finançar un deute exponencial derivat de la baixada d’ingressos i l’increment de la despesa que sempre acompanya les crisis i que colpeja més durament els grups socials vulnerables. Una via que comporta uns compromisos de reducció del deute i retalls en la despesa social.

Parlem de futur

És costum parlar del fet que les crisis poden propiciar aprendre dels errors i introduir canvis qualitatius fent de la necessitat virtut. El problema és que, en la pràctica, aquesta propensió és baixa i feble. En la crisi del 2008 es parlà de “la fi del capitalisme” i totes les declaracions oficials rebutjaven, a casa nostra, el boom del taulell. Tanmateix, la construcció havia agafat impuls abans de l’epidèmia i el turisme continuava sent el bàlsam de Fierabràs. L'esbombat “nou model econòmic” no ha arribat a estrenar-se i el País Valencià fa front a la crisi del dia de després en una situació de debilitat estructural.

L’escepticisme no és virtut recomanable però els nostres governants necessiten un aggiornamento urgent i el conjunt de la societat un pensament que vaja més enllà dels tòpics dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS): bon material per als discursos però d’escassa utilitat per a fer front a la crisi. En canvi, seria desitjable que l’anàlisi de la crisi qüestionara els valors dominants i ens ajudara a definir què volem ser de majors.

Ni tenim l’estat més descentralitzat d’Europa ni tenim un sistema educatiu i sanitari de suficient qualitat, i menys si, a les primeres de canvi, es centralitza i es burocratitza. El tema de les proves víriques és ben significatiu, perquè els especialistes sanitaris ens han demostrat que fer tantes proves a persones com siga possible, com han fet sistemes sanitaris potents com Xina, Corea, Japó o Alemanya, és imprescindible per a contenir la pandèmia, però el nostre sistema sanitari és incapaç de fer aquest seguiment. Per això, ateses les deficiències estructurals i les competències de les CC.AA. en sanitat, hauria estat més prudent i eficaç articular una mena de coordinació federal, com han fet la majoria dels estats europeus, per afrontar les decisions sanitàries corresponents.

Així, la crisi ha posat de relleu deficiències estructurals dels sistema sanitari (la descapitalització, la privatització, les residències de majors, el desmantellament dels equips d’investigació) i de l’educatiu, però també ha fet relliscar els mecanismes de coordinació i cooperació, posant en evidència que estem lluny de resoldre el conflicte territorial. Podríem anar oblidant-nos d’una fictícia i imposada unitat d’Espanya i aprofitar la crisi per a, d’una vegada, reformar la Constitució i esdevindre un estat federal eficient. L’experiència -també en la crisi- de l’estat federal i dels lands alemanys ens hauria de servir d’alguna cosa. De no fer-ho, els fets del passat recent i les actituds mentals vigents no permeten gaire esperança, la deslegitimació continuarà i el problema s’enquistarà, generant costos creixents. Tal vegada un federalisme asimètric amb un sostre de competències (opcional) com el d’Euskadi fora una opció sensata. L’altra, és el dret a decidir. A més, no cal dir que, vist l’espectacle, seria precís i saludable que poguérem votar en llibertat si volem una monarquia pseudo-parlamentària imposada pel dictador, que, d’entrada, cap demòcrata hauria d’acceptar.

Malgrat la incertesa que domina l’evolució epidèmica, la paràlisi econòmica i l’agreujament de l’atur i de la desigualtat social són, malauradament, fets predictibles i el País Valencià afrontarà aquest escenari en situació de debilitat estructural perquè ni el finançament, ni les infraestructures, ni el nivell d’autodeterminació, permetran que deixem de ser una societat subalterna, donant-li la raó al comte-duc d’Olivares quan deia dels valencians que “teníamoslos por más muelles”. La crisi que ens ve no sols no pot ser excusa per a no abordar canvis polítics pertinents. Sense aquests canvis continuarà el declivi.

El País Valencià ha de ser un espai compartit d’interessos, voluntats, referents, complicitats, valors i emocions. L’adscripció al País per a molts és un sentiment de pertinença heretat, per a altres és un sentiment de pertinença que la realitat social del lloc on viu li planteja de bell nou, però per a tots  és un acte d’elecció individual fet des de la introspecció personal. Sentir-se part del País, tenir la consciència de pertànyer-hi, comporta estimar-se'l per tot el món que hi viu, un afecte intergeneracional que es fa extensible als trets característics que ens han deixat en herència els nostres avantpassats.

El País, però, el conforma totes les persones que hi viuen i desenvolupen la seua vida, al marge dels seus orígens, la voluntat de pertinença i les identitats de cada u. Per això, en primer lloc, el País ha de ser un espai d’oportunitats materials i culturals i, un projecte d'aprofundiment democràtic i de respecte a la diversitat. I tot com a com a base d'una reinterpretació permanent de la identitat col·lectiva.

2.-Amb la transició democràtica, les dretes, la majoria hereteres dels sectors socials del franquisme, mantingueren la seua influència al si d’un estat monàrquic-democràtic centralitzat a Madrid. D'aquesta manera, continuaren sustentant la seua privilegiada posició econòmica i política en una visió uninacional, centralista i radial de l’estat, així com en el control dels aparells de l'Estat. El capitalisme d'amics: IBEX-35, l’església, els mitjans de comunicació, i els alts funcionaris de l’estat, avui encarnen  el  que és l'Estat i el Madrid capital de tot. És per això que l’estat actual manté els seus tics autoritaris, avorreix de la plurinacionalitat i de la diversitat de l’estat. I això explica que, a l’estat espanyol, la crisi territorial, la crisi de valors democràtics i la crisi econòmica enquistada en les classes populars, tenen un origen comú.

A hores d’ara podríem dir sense cap exageració que ens trobem en un estat d’emergència, perquè el fracàs de l’organització territorial de l’estat és tan evident com l’existència d’un conflicte obert de legitimitat que afecta a la Constitució de 1978. Una Constitució que com ha demostrat Pérez Royo fou fruït d’una transició controlada pel franquisme per a que no es qüestionara ni la monarquia, ni la unitat d’Espanya, ni les elits del poder central. Una Constitució que demana a crits una profunda reforma a la qual, tanmateix, s’oposa de forma aferrissada la dreta mentre que, des de l’esquerra espanyola (especialment des del PSOE) -si esquerra són, que diria Joan Fuster-, es fan declaracions retòriques de federalisme i de plurinacional, sempre amb la boca petita, perquè no poden amagar la pervivència d’una cultura espanyolista-unitarista majoritària i una acceptació de l'estatu quo territorial i econòmic.  Més enllà del bloqueig polític actual, tot fa que siga molt poc probable canvis qualitatius, ni a curt ni a mitjà termini.

Almenys haurien d’acceptar, com deia Isaiah Berlin, que els estats liberals poden ser multiculturals i multinacionals, i no identificar necessàriament nació i estat.

3.- En aquest context tan desfavorable, cal esbrinar un futur que vist el panorama esdevé molt utòpic però, sense el qual, només roman la resignació. Malgrat la pervivència (amb problemes generacionals) d’un corrent que encara creu que Fer País paga la pena, des dels poders fàctics i polítics assistim  a un procés de dimissió i, en el millors dels casos, a una mena de projecte híbrid i paralitzant. Els poders econòmics (i les seues institucions) es troben còmodes amb un “regionalismo bien entendido” que té el suport de l’església, de les capes socials més conservadores i d’un anticatalanisme visceral que ha estat  convenientment conreat per la dreta política i sociològica. Per altre costat, des del poder polític (Generalitat, Diputacions i Ajuntaments), que des de 2015 està protagonitzat pel PSOE, Compromís i Unides Podem, la resposta és prudent quan no tèbia i poruga, perquè  les forces polítiques d’obediència estatal mantenen la seua fidelitat a Madrid i, perquè totes s'hi troben captives de la demagògia anticatalanista.

Mentre els partits polítics, les institucions públiques i privades i els moviments socials no tinguen una visió global de País, el futur no sembla esperançador. En aquest sentit es fa essencial la creació d'un espai polític superador de l’obsoleta, jacobina, ineficient i caciquil  divisió en tres províncies i, especialment, cal un espai comunicatiu propi, independent i d'àmbit valencià.

4.- Sobre aquesta dimissió de l’esquerra respecte el projecte de País (per a la dreta és una posició secular) hi ha alguns temes que demanen més atenció.

En primer lloc, cal trencar definitivament  amb el regionalisme ben entès d’una regió que es limita a ofrenar noves glòries a Espanya i a queixar- se de greuges comparatius, sense que mai no arribe la sang al riu. Si volem ser valencians ens hem de creure que podem ser-ho i preguntar-nos quin és el camí. En els processos socials, com ho és Fer País,  són inseparables el real i l’imaginari, la institucionalització efectiva i el simbolisme, les pràctiques d’exercici del poder i les pràctiques de legitimació del poder, però  allò més important és el: com, a partir de què, per qui i per a què es construeix un País, és a dir, cal partir d’una “idea o projecte de País” que tinga en compte les diferents realitats que el sustenten.

En segon lloc, la llengua ha de ser una prioritat absoluta. El requisit lingüístic, l’educació o els mitjans públics de comunicació (qüestionats per la reacció) son fonamentals però insuficients. La normalització exigeix molta més claredat, decisió i recursos i una política activa de foment de la llengua en tots els àmbits. Hem d’invertir la tendència a la castellanització i a la subalternitat de la nostra llengua. Una llengua només existeix si el seu ús és viu en tots els àmbits socials. L’existència de valencians castellanoparlants o la multiculturalitat vinculada a la immigració no en poden ser causa de dimissió.

Si els valencianoparlants volem viure en la nostra llengua i en la nostra cultura no ho és perquè pensem que el valencià siga un bé cultural a protegir, sinó perquè és la nostra llengua i la nostra cultura, és a dir, perquè  per a nosaltres té un significat que no en té cap altra, en tant que ens fa sentir-nos nosaltres mateixos.

L’actual genocidi lingüístic que practica l’estat espanyol i els partits d’àmbit espanyol, per acció o per omissió, -fins el punt de no reconèixer ni la unitat de la llengua catalana-, no només causa un dolor irreparable des del punt de vista social, sinó també psicològic i personal. La llengua és un cas paradigmàtic (com també ho és la igualtat de gèneres o la igualtat racial) de per què un dret individual ha d’esdevindre un dret social, perquè sense el qual el dret individual no s‘hi pot exercir. És per això que l’ús normal i viu de la llengua pròpia esdevé un dret bàsic dels drets humans que reclama polítiques de discriminació positiva.

El valencià, amb el català de Mallorca, de la Franja de Ponent, d’Andorra i de Catalunya, delimita una nació cultural, la qual, com en tants altres casos, no té perquè donar necessàriament pas a una nació política comuna. Però atès el caràcter castellanista i unitarista de l’Estat Espanyol, és bastant evident  que només salvarem la llengua, i no només al nostre País, si som capaços de refer la comunitat cultural, intel·lectual, artística i comunicativa del nostre àmbit lingüístic.

Però a més, hem de considerar que el català no només és un patrimoni nostre i del conjunt dels catalano parlants, també forma part del patrimoni comú de tos els que vivim al País, com també ho són les altres llengües i cultures que conviuen a les nostres terres.

5.-Un tercer tema conflictiu és el de la confusió entre identitat i tradició i la contraposició entre identitat cultural i eficiència territorial. En primer lloc, ser valencians no pot ser sinònim de conrear de forma compulsiva festa i tradició sense parar esment de l’arrel religiós de la major part de les tradicions i de la buidor  de la festa com a leit motiv. Això forma part d’un valencianisme identitari light, d’un folclorisme que hauria de tindre un lloc  secundari en un projecte de País. Com diu Manuel Castells: la cultura és sovint allò pel que s’està disposat a lluitar, no allò que se suposa que es comparteix.

Per altra banda, per raons d’eficiència, cal una nova organització territorial basada en ens supramunicipals (de grandària i competències a estudiar) els enemics dels quals son unes provincianes i obsoletes diputacions i un cantonalisme municipal que confon la identitat (cadascú pot mantenir la seua història local i les seues festes) amb la racionalitat que demana exercir l’avantatge col·laboratiu. La Generalitat hauria de fer costat a un projecte com aquest, allunyant-se de la por (al conflicte amb les diputacions) i del recel a uns nous ens territorials que li hauran de prendre, òbviament, recursos i protagonisme. No cal dir que tenim al davant una tasca immensa de pedagogia, però fugir és morir.

6.- Tot plegat, sense un sentiment de pertinença, una dosi suficient d’autoestima i una voluntat col·lectiva de ser, els “grans temes” (com ara el corredor mediterrani, el finançament, les inversions, la visibilitat i tot un seguit de temes d’àmbit de país o locals) no tenen força reivindicativa perquè ni tenen suport social ni estan explicats al si del context valencià. No ens enganyem, si estem mal finançats, si patim de manca d’inversions en infraestructures, si el nostre sistema productiu és basa en sectors econòmics empobridors social i mediambientalment, si som políticament irrellevants al conjunt de l’estat, és perquè som valencians, és a dir, perquè aquest és el rol que ens han assignat les elits de la Llotja del Bernabeu, i també, perquè els valencians no hem sabut bastir un projecte social de futur.

Al nostre País, a hores d’ara, els interessos individuals o corporatius tenen més força que no pas els de  la societat real d’un País que no es viscut com a propi. Per tant, no es tracta de fer un País només per un pocs, sinó per a tots els valencians, des de la convicció que un País és la gent i els que el fan són les persones.

7.- Un projecte de construcció del País necessita  comptar amb una capitalitat efectiva i la ciutat de València no exerceix de cap i casal  més enllà de la seua retòrica. Seguint la tradició blasquista, la ciutat es mira el melic i discuteix tan apassionadament com estèril els seus problemes, sense alçar mai la vista al seu entorn (l’àrea metropolitana i el País) i sense recuperar  la Mediterrània com a àmbit preferent de projecció exterior. Sense una capitalitat exercida amb fermesa i diàleg, el provincianisme i el provincialisme guanyen  i les forces centrífugues entrebanquen qualsevol projecte col·lectiu.

8.- Parlant de la projecció exterior, el País ha de ser un projecte obert i els seus àmbits preferents són la Mediterrània i Europa però també les relacions multilaterals en una cada vegada més llunyana Espanya federal. Tot i que la Constitució de 1978 prohibí expressament la federació de comunitats autònomes, per història, llengua, cultura, i també per l’economia, la relació amb Catalunya hauria de normalitzar-se. Un País Valencià aïllat  no és viable i, el nostre soci, per moltes dificultats que genere  la crisi territorial actual, hauria de ser Catalunya.

El País pot prendre nota de models de fer País o de fer nació típics de països desenvolupats de petita dimensió, com Quèbec, Suècia o Suïssa. Són països que a partir d’un pacte entre el poder regional/nacional amb els diversos sectors socials i econòmics, han apostat fortament per la cohesió social sustentada en la llengua i la cultura pròpia i les noves TIC.  Aquest pacte «nacional» els ha permés bastir una nova política econòmica que cerca un equilibri entre competència i cooperació a escala territorial i així, aprofitar la major capacitat d’especialització i de flexibilitat dels sistemes de producció regional per aconseguir externalitats positives superiors a les de les grans corporacions d’àmbit estatal. L’estratègia els ha possibilitat estructurar cadenes de valor tant a escala territorial com global i una creixent internacionalització de la seua economia i de la seu societat.

9.- Valencians però també republicans. La monarquia no només és un insult a la intel·ligència, sinó una imposició franquista. Sense una consulta amb garanties cap demòcrata pot acceptar cap suposada legitimitat monàrquica. A més, un País Valencià republicà podria recuperar allò millor de la tradició de la Revolució Francesa, de la Constitució dels Estats Units (Jefferson) i de la defensa del principis liberals de respecte als drets humans i el laïcisme, sense renunciar als valors del valencianisme democràtic, perquè les societats no són conglomerats d’individus amb llibertats formals guiats per una abstracta raó d’estat o universal.

A hores d’ara, tant els estats com les nacions han de fer front a la tensió creixent entre la identitat pròpia i l’espai col·lectiu comú, que es transforma a una velocitat de vertigen i que hom es veu amb la impossibilitat d’assimilar-lo. Per la seua banda, els totpoderosos estats resten en mans de les grans decisions dels  que vertaderament manen (els que concentren el poder econòmic) i  van perdent gran part de la seua capacitat redistributiva i de  la seua capacitat de dissenyar una política econòmica  afavoridora dels seus ciutadans.

L’aposta republicana és una aposta per liberalisme-comunitarista, per allò que Montserrat Guibernau anomena una identitat cosmopolita, és a dir, per buscar una síntesi entre els valors liberals dels postulats cosmopolites i els valors dels nacionalismes democràtics que possibiliten  identitats nacionals obertes, poroses i plurals.

Ben segur que la societat és cada vegada més plural, global i complexa i, el valencians en formem o volem formar part, però les solucions als nostres reptes econòmics, socials, culturals i polítics, només es poden fer des de la nostra comunitat local i des de la constant aposta per la democratització i el respecte a la diversitat, és a dir, des d’un País: valencià republicà.

10.- Les idees adés expressades sols tracten de posar una mica d’ordre en un pensament, sinó utòpic almenys molt optimista, de com podríem esdevenir un País que deixara de ser subaltern i provincià.

Avui els territoris i les ciutats competeixen a escala internacional. Els estats, la política, la ciutadania i la democràcia es mostren cada vegada més impotents davant l’economia i els fluxos financers internacionals. Tot i això, hi ha llocs on l’estat és un aliat, però ens altres n’és una rèmora que surt massa cara, com és el nostre cas. Nosaltres proposem fer una relectura, econòmica, cultural i social del País per bastir un projecte de futur: no nacionalista -si ens ho permet l’asfixiant nacionalisme espanyol-, sinó nacional, republicà, inclusiu i integrador, és a dir, un País basat en un cosmopolitisme bastit, exercit i interpretat des de les pròpies condicions vitals. Aquesta és, si més no, la hipòtesi de treball (i el somni).

Després de tres anys de pluges minses, absència de fred i molt de vent -“aigó us demanem i vos ens dau vent”, de sobte, amb el to tràgic i calamitós dels mitjans de comunicació, ens anuncien l’arribada d’una ciclogènesi explosiva. Les pluges, aquesta vegada molt civilitzades, han fet una bona saó en uns bancals assedegats i han omplit el terra de pètals rosacis i translúcids, com si de petits papers de seda posats a remull es tractara. Ja veurem que en resta de la collita.

L’ametler, un arbre tant comú a les nostres terres de secà, ja fa anys que està en franc retrocés. És un arbre oriental -citat al Paradís Terrenal- que per a viure ací necessitat d’unes atencions periòdiques i sàvies. L’arbre ha perdut les pluges, l’esporgada, el adobs i la rella fa temps i ha anat desapareixent lentament i inexorable del nostre paisatge. En aquestes valls la mitjana d'edat de les persones està al voltant del 80 anys. En algun moment, algú urbanita ben intencionat volgué fer la seua contribució al medi natural i introduí un quants esquirols que s’han multiplicat com a conills. Ara, aquest simpàtic i golós animalet -“mira iaio, un altre que s‘enfila a un arbre”, es menja l’ametla, sense distingir entre comunes i marcones, amb un delit delictiu. Si alguns pocs llauradors encara aguantaven: -“més per la dignitat heretada de mantindre de bon veure el bancal que no per guanyar diners”-, ara, atesa l'edat i els insuportables preus de les importacions d'Amèrica, (el nostre frai Juníper Serra els hi va introduir l’arbre), cal pensar-s’ho.

Tendim a oblidar que l’origen de la nostra indústria i el nostre comerç es troba en la producció agrària autòctona. El cas paradigmàtic -fins la meua generació- va ser la taronja, com per als meus avis va ser la pansa, i abans la seda. No ens adonem de la creativitat insuperable dels nostres llauradors, reconvertits parcialment a industrials, en la reconversió dels nostres productes de secà. Més enllà de l’oli i el vi, i si deixem de banda el cava del Penedès, què seria del Nadal sense el torró -i el gelat- de Xixona, sense el panfígols i el dàtils d’Elx, sense el raïm Aledo de Novelda o sense les olives farcides alcoianes? I ja se sap, una cosa porta a l’altra, i del llautó per a la geladora al joguet d’Ibi, i del comerç del torró i de l’espardenya d’espart al de la sabata.

Però sembla que al valencians tot ens agafa a contrapeu. La demanda de marcona, una ametla de gran i merescut prestigi, ha reviscolat com si fos un important actiu financer, el mateix que li ha passat al Parc Industrial de Sagunt: es ven tot el que hi ha a la venda. Han arribat els xinesos i a nosaltres ens ha pillat en saragüells, amb els camps abandonats i els vells solitaris als pobles, juguen al xamelo, xerren sota l'arbre de la plaça o miren la televisió. Ells que aconseguiren dur la llum, l’aigua potable i el telèfon al poble. Els que aconseguiren obrir mercat i un futur per als seus fills, i una pensió digna per a ells, ara no podrien ni crear les condicions vitals mínimes per als seus nets. Segons les grans companyies i l’administració que treballa al seu servei, no són rendibles ni per a dotar-los d’allò que són serveis bàsics d’ara: centre social i de salut, escola o internet de banda ampla i que els permetria retindre la població més jove.

Qui ha dedicat a aquest món una mirada seriosa, més enllà de l'excursionista de cap de setmana o del reportatge bucòlic tan allunyat de la realitat social i humana de les valls? El llaurador, com el mariner, no entén de paisatges, un concepte urbà, perquè la terra no ha estat altra cosa que un dur i constant lloc de treball que cal protegir de maleses -el nom ho diu tot- i dels animals, també els urbans. Els vells rurals veuen atònits la immoralitat econòmica que mostren les televisions, el capitalisme de casino madrileny que deriva sempre cap a l'autoritarisme, la impunitat immoral dels corruptes dirigents valencians (jutges, empresaris i polítics del PP) i, el bandejament d'un món i uns principis ètics que aferissadament havien defensat. Tot plegat una resignada i malèfica metàfora d'una vida i una forma d'entendre la vida que s'ensorra,

Convindrem que la solitud és terrible i una de les situacions més tristes a les que ens condueix el sistema neoliberal capitalista de producció global. Però si al món rural en té amb el seu punt de tragèdia quotidiana -la processó sempre va per dins-, la seua és una solitud solidària i d’una humanitat bàsica. Molt més durament es viu a les ciutats. Milers de persones que viuen aïllades a les seues petites caixes apilades de formigó, o a la no-ciutat d’una urbanització, sense ningú amb qui dialogar o amb qui donar-se suport mutu.

Continuem pensant la ciutat com el centre de la civilitat, del negoci, de les llibertats i de la lliure circulació del pensament i les idees. Però quan en parlem, tant de la que vivim com de les que visitem, en realitat en referim al centre de la ciutat, la ciutat construïda des de l’antiguitat fins la primera part del segle XX – tot i que degradada i reconstruïda en els darrers decennis per salvar-la i/o per posar-la al servei del turisme de masses-. La resta, els barris, on viu la gran majoria de la població, són espais inhumans, mal construïts i mal urbanitzats -i els valencians en tenim exemples en totes i cadascuna de les nostres viles.

En aquests barris els seus habitants ja no senten cap vincle vital raonable entre ells. Com diu Stefan Hertmans «estan sumits en la barbàrie actual: carrers lletjos, inseguretat subjectiva en una escalada que va des de la indiferència fins l’hostilitat latent, prejudicis amb els altres i, a continuació, aversió cap a la resta, comportament de supervivència primari i competitiu, i, en darrer lloc, catàstrofes humanes». Ací les persones viuen alienes als discursos, als relats i als interessos econòmics, polítics, culturals o intel·lectuals de les elits ciutadanes. Són espais de desarrelament, deshumanitzats i aculturalitzats, d’amuntegament d’immigrants, però constitueixen el gruix urbà del nostre món. Aquests suburbis, no ens enganyem amb la paraula, són cada vegada més la ciutat real, i mostren l’ocàs de la societat il·lustrada i humanista que un dia volgueren ser les ciutats europees.

Ací és on la solitud és més profunda i la insolidaritat és fa tristament més evident. La propera vegada que aneu a París, a Washington, a Marsella, a Nàpols o a València, eixiu del centre i entreu, si teniu valor, allà on viu la majoria de la població del món. I ja em direu de la ciutat i de les bondats del sistema!

El districte industrial va ser definit per Marshall com una procés de localització en un espai geogràfic concret, la majoria de vegades espontani, d’indústries d’un mateix sector, incloses les auxiliars i complementàries. Les empreses hi aconsegueixen unes economies externes derivades tant de l’especialització com de la difusió de coneixements.

Al País Valencià en tenim un bon grapat de districtes industrials: la sabata al Vinalopó; el tèxtil a l’Alcoià-Comtat-Vall d’Albaida; el taulell a la Plana i l’Alcalatén, el turisme a Benidorm... i d’uns altres possibles com el de la salut i l’agroalimentari a la costa de les Comarques Centrals Valencianes. Altres districtes han desaparegut, com el del moble i les làmpades a l’Horta. El cas de la Ford, molt important, és un tema a banda.

És clar que hauria de ser els agents socials que intervenen en el territori, organitzats i amb capacitat de lideratge, i no el sector econòmic, qui hauria de marcar les polítiques de desenvolupament  territorial. Tanmateix, els districtes industrials, atés el seu caràcter territorial, marquen l’esperit de l’àrea urbana que defineixen –especialment de la ciutat que  hi assumeix el rol de centre de coneixement i de serveis a empreses-. En tindre unes problemàtiques productives comunes, la implantació de xarxes lligades als avantatges col·laboratius, d’empreses i de municipis, s’hi fa més fàcil, més evident i més ràpida, i per això, les ciutats centrals del districte tendeixen a ser llocs d’irradiació de la “modernitat industrial” a la resta del País.

No és aquest, però, el cas dels districtes industrials valencians. Ni en aquells que mostren una estructura territorial més feble: el calcer del Vinalopó i el tèxtil l’Alcoià-el Comtat-la Vall d’Albaida, ni tampoc en aquells que s’han constituït com a models d’èxit: el paviment ceràmic la Plana, els productes d’oci i joguets per a la infància de la Foia de Castalla i la indústria turística de Benidorm. I això és especialment greu en uns moments que s’albira un futur per a les PIMES de caràcter meta-multisectorial

Els condicionaments imposats pel denominat capitalisme de casino i el bandejament del projecte de País que es va fer durant la transició a la democràcia i ha tingut el seu reflex en l’esdevenir econòmic.

Els nous empresariat industrial dels anys 70 i 80, que capgiraren un País d’economia agrària a un altre d’industrial, en compte de liderar el canvi econòmic restaren sotmesos a política empresarial dels sectors financers i de l’especulació urbana de les antigues elits franquistes. Al capdavall la ideologia els ha fet jugar en contra dels seus propis interessos econòmics (Instituts Tecnològics, Arc Mediterrani, anticatalanisme…)

Els més de 20 anys de governs de PP han dut a una desindustrialització i a un model econòmicament i ecològica insostenible que de retruc ha dut a la descapitalització de moltes empreses industrials que han invertint en el sector financer-immobiliari en detriment de la modernització i la innovació del sector. Un incentiu més per accentuar el model de competitivitat basat en els preus

En darrer lloc, la connivència (tant propi dels sectors immobiliaris i dels contractes concessionals) entre l’empresariat i l’administració ha donat com a resultat, en els nostres pobles i ciutats, un urbanisme i una arquitectura ben sovint penoses; la destrucció dels centres històrics –per desídia o per intervencions de marcat caràcter especulatiu-; i el desenvolupament caòtic de polígons industrials –massa vegades a costa de les millors terres de conreu- mal dotats en infraestructures bàsiques de caire mediambiental, logístic  o de TICs. En resum, un negoci especulatiu fàcil i ràpid a canvi de mínimes exigències en normes mediambientals, dotacions públiques, planificació territorial o recuperació del patrimoni –ni tampoc en inspeccions urbanístiques o laborals-. I tot, sense parlar dels PAIs abandonats a la solitud dels fanals i de la cugula, i de les conegudes “compensacions” inconfessables.

El districte del calcer

Les Valls del Vinalopó és una àrea de gran dinamisme industrial del País. El producte estrella és el calcer. Tot i ser un gran eix de connexió per carretera i ferrocarril no n’ha estat rellevant per a vertebrar les Valls. Ni la geografia, ni la història, ni l’economia, ni les administracions, ni la llengua hi han ajudat a fer les coses diferents. El Baix Vinalopó produeix el 62% de les sabates de l’àrea (41% de la producció estatal); el Vinalopó mitjà, el 30%; i l’Alt Vinalopó, el 8%.

Amb les successives crisi el sector ha seguit un procés de descentralització de la producció, tant espacialment com, sobretot, en unitats productives de petita grandària. La descentralització es desenvolupa en base a les relacions de subcontractació i d’informalització dels contractes. La subcontractació hi supera el 50% de l’activitat econòmica i l’economia oculta suposa 40% del total del cost de producció.

A les Valls hi han tres nuclis  on es localitzen les xarxes territorials locals, flexibles, informals, bastant jerarquitzades i basades en la confiança mútua: Villena i el corredor Almansa–Iecla, la conurbació Elda-Petrer i, l’àrea Elx-Crevillent-Baix Segura. En cap cas, però, no s’ha articulat un sector del calcer, ni un mercat d’empreses auxiliars ni un mercat de treball que abastés el conjunt del territori. La vall de Novelda-Monòver-el Pinòs està especialitzada pedra natural (marbre i bateig), raïm i condiments.

Elx no mai s’ha projectat a escala territorial més enllà de les xarxes d’informalització cap el Bais Segura per aconseguir mà d’obra barata. Molt feble ha estat la relació amb els microclústers de Villena i Elda-Petrer. Hi ha pesat més l’especialització comarcal en tipologia de calcer; la reduïda dimensió del sector auxiliar, i la manca de polítiques territorials adients.

Si Elx no ha apostat per capitalitzar, amb la generositat que requereix ser capital, l’eix industrial que defineix les comarques del sud, la Diputació tampoc no ha apostat mai per cohesionar el districte industrial obsedida en la capitalitat d’Alacant, en l’imaginari impossible del triangle Alacant-Elx-Santa Pola, l’ampliació del qual és el projecte de Mario Gaviria de l’ALIBEL: el triangle més Benidorm. El projecte provincialista deixa l’herència  d’una Oriola que mira cap a Múrcia, una Alacant tancada en si mateixa, una Elx isolada i un Alcoi mirant-se el seu històric melic.

El districte del tèxtil

Si mirem el conjunt del País veurem que no hi ha enlloc un rerepaís tan potent com vertebrat per l’eix Alcoi-Ontinyent. Ací el territori s’articula del a base de subcomarques: una vall, una foia. Una petita constel·lació de 3 o 4 pobles generen un petit sistema industrial o agrícola local. L’àrea, però, resta dividida administrativament per una caòtica divisió comarcal i provincial. Per reblar el clau, des del localisme provincià de València-ciutat o Alacant-ciutat, no han vist altra cosa que una barrera muntanyenca, un confí, o una font de recursos materials i humans, en compte d’entendre’l com l’ espai que fa de frontissa, de ròtula, entre el nord i el sud del País. Segurament és per això que un projecte vertebrador i modernitzador, al cor del País, entre la costa i l’interior, com les Comarques Centrals Valencianes els fos sobrer. Aquestes comarques són el rerepaís emprenedor, sobri, industrial i innovador i és la reserva cultural, lingüística i mediambiental per excel·lència.

L’àrea reclama una política territorial adient i una més gran coordinació entre els diversos nuclis especialitzats, especialment davant la pèrdua de la capitalitat i centre difusor de les innovacions que realitzava la ciutat d’Alcoi. Al districte industrial el nivell d’ocupació industrial és superior al 36% (17% al País), però va perdent població: la millor preparada.

El model de desenvolupament de l’àrea s’estructura en quatre sistemes industrials locals que tenen dinàmiques ben diferents. Una sub-comarca d’elevat creixement, la Foia de Castalla; una altra de creixement moderat, Cocentaina-Muro-Ontinyent; i una tercera estancada, la Foia d’Alcoi.

Les relacions al si de l’eix del tèxtil, Alcoi-Cocentaina-Ontinyent, estan determinades pels serveis de subcontractació dels processos productius, el transport, la ma d’obra especialitzada, el manteniment, el subministrament de maquinària, i la prestació de serveis financer i d’assessorament. Les col·laboracions entre els diversos processos que conformen la cadena de valor han estat escasses i conjunturals -ben al contrari que a la Foia de Castalla-, però especialment el tèxtil ha patit la dependència exterior dels processos amb major valor afegit genera: canals de distribució, sector químic i nous tèxtils tècnics, i maquinària.

Alcoi s’ha volgut constituir com el centre funcional i de difusió de tot l’eix industrial del tèxtil acumulant serveis i funcions: financera, administrativa, formativa serveis a la indústria,  i innovadora (AITEX i CEEI-Alcoi). El sector terciari hi significa el 61,5% de l’ocupació. Però a la ciutat no hi ha lideratge, ni econòmic ni territorial, i especialment, li ha mancat generositat amb l’entorn que capitalitza. No hagut cap preocupació ni cap política orientada a la ciutat lineal Alcoi-Cocentina–Muro.  La ciutat continua fidel a una trajectòria històrica de ciutat tancada en el seu propi municipi i, així,  ha passat de ser la 3a ciutat valenciana a ser la que fa 15.

Fa pocs anys, per fi, es va poder constituir la Mancomunitat l’Alcoià-Comtat, la MAC. Un bon senyal, sense dubte, però un instrument insuficient per a gestionar qüestions claus com la cogestió del terreny industrial, l’impuls de cadenes de valor o la innovació al sector.

Per la seua banda Ontinyent, actual capital fabril del tèxtil, tampoc exerceix de capital del districte, ni tampoc de la comarca. El municipalisme de curta mirada també s’imposa en una ciutat que s’ha escampat insosteniblement en milers de xalets per tot el terme.

El districte de la Foia de Castalla

Castalla, Ibi, Onil i Tibi, pertanyen a la comarca de l’Alcoià –“més perquè els alcoians ho volen que no pas per nosaltres”. La crisis de les grans empreses del joguet va ser l’inici del canvi radical en la comarca. L’alcalde Vicent Garcia aconseguí del SEPES generar una gran  oferta de sòl industrial de qualitat. Ara la taxa d’ocupació dels polígons industrials és superior al 90%. Noves empreses, creades pels tècnics de les antigues grans empreses, amb la intensa col·laboració d’AIJU, s’especialitzaren en la prestació de serveis que requereixen un major grau de qualificació: distribució, disseny i subcontractació de part del procés productiu.

La Foia ha aconseguit que els avantatges que s’associen a les economies d’aglomeració i especialització també es donen en aquest  entorn industrial de PIME. La subcomarca s’ha convertit en una àrea especialitzada en la subcontractació de processos industrials

A hores d’ara el joguet estricte només hi representa el 11,60% de la producció. Precisament l’estructura de PIMES, amb la seua gran capacitat d’adaptació i el seu saber-fer productiu, és l’avantatge competitiu que permet a les empreses de la Foia de Castalla abordar de manera continuada el desenvolupament de productes amb major valor afegit i en un nombre cada vegada major de sectors (construcció, embalatge i envàs especialitat, automòbil, aeronàutic o energies renovables) per al mercat estatal o estranger. La Llotja d’Inversió d’Ibi permet, també via WEB,  encomanar qualsevol producte que necessites i en molt poc de temps et contesten amb un pressupost.

Aquest model d’èxit, ¿no hauria de ser un exemple a imitar? .El gerent d’Actiu (mobiliari) de Castalla acaba de guanyar el premi de millor empresari europeu i Ibi serà declarada en breu la millor ciutat europea en innovació del sistema productiu local-.  ¿No caldria facilitar la connexió entre els sectors del districte de la Foia amb els sectors dels districtes industrials veïns?. La divisió provincial, la manca de lideratge i la minsa visió territorial no haurien de continuar sent l’excusa.

El districte del taulell i paviment ceràmic

El tret territorial que defineix el l’àrea és la dualitat taronja/ceràmica i la seua distribució discreta entre diversos municipis.  El sector industrial és d’un gran dinamisme, especialment el més innovador: les frites. Hi ocupa 35.000 empleats en més d’un miler d’empreses que realitzen el 94% de la producció de l’Estat i ocupen el tercer lloc en la quota de mercat mundial.

El districte clúster té com activitat principal la producció de rajoles i paviments ceràmics que acull un munt d’empreses especialitzades i avançades tecnològicament, en argila atomitzada, maquinària, esmalts i colors ceràmics; un altre grapat d’empreses d’activitats auxiliars: serveis industrials, serveis tecnològics, logístic, etc.; i en darrer lloc, un important entorn institucional (ASCER, AIECE, ICT, ALICER, ANNFFEC, ASEBEC, UJI, UPV, CEVISAMA…) que funciona amb demostrada eficiència

El sector ha mostrat una major resiliència durant la crisi i genera unes importants expectatives de futur. Sense cap mena de dubte, han estat les institucions de l’entorn científic i tecnològic, l’aposta pel coneixement i la innovació, mitjançant l’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), l’Institut de Ceràmica i Vidre del CSIC i l’Associació d’Investigació de les Indústries Ceràmiques (AICE) on rau l’èxit empresarial

Com diu Josep Sorribes, “les ciutats del ”districte“, no es caracteritzen precisament  per un entorn  urbà mínimament ”amigable“ i civilitzat  i, a més, han estat escenari en la mateixa mesura, o més, de la quimera immobiliària. On han anat a parar els importantíssims guanys del sector?”

El dinàmic sector industrial i les diverses administracions públiques, ací també, tenen un deute pendent amb el territori i la seua estructuració. Quina ciutat capitalitza l’àrea?: ninguna. Quina planificació té el territori?: no cap. Borriana, la capital històrica, és una illa taronjaire, com Betxí, al bell mig de l’àrea industrial. Castelló fa de capital administrativa i Vila-real, a qui li pertocaria assumir la capitalitat industrial, no ho fa. Ací cada un ha anat al seu aire per a fer un imponent desplegaments de polígons industrials: allà la Vall d’Uixó, a cavall entre l’Espadà i el Palància; per una altra banda Onda, a cavall de l’Espadà i de la Plana; més amunt Sant Joan de Moró i l’Alcora de gran tradició ceràmica, entre l’Alcalatén i la Plana; ací la més acurada Vila-real i Almassora. Un moviment de camions tumultuós, un moviment de cotxes incessant, uns pobles abandonats del bons gust i PAIs impossibles, i xalets il·legals, i massificació a la costa, i irrisòria xarxa de transport públic…

El model d’indústria turística de Benidorm

Benidorm és un model de ciutat compacta per a turisme no residencial. Ha fugit de l’elitisme i ha apostat per la gran massa de classes mitjanes i treballadores. Està preparada per oferir oci, consum i diversió a xiquets, joves i majors, a obreres, empresaris, professionals o jubilats, a persones de rendes altes o de pressupostos ajustats, a turistes de parella o a turistes familiars, a persones procedents d’Espanya endins o de qualsevol part del món. És el tercer destí turístic de l’Estat després de Barcelona i Madrid: prop d’11 milions en hotels, uns 2 milions i mig en apartaments reglats i no reglats, i 1 milió i mig en càmpings. Tot plegat 15 milions de pernoctacions anuals, el 48,2% d’Espanya i el 51,8% de fora.

A Benidorm ha predominat el concepte d’indústria sobre el d’especulació urbana. És un exemple del triomf de la indústria familiar, uns empresaris locals que ha sabut jugar a l’àmbit global. Hosbec no és només la seua patronal, és també el lloc d’acord, en base al respecte a la idea triomfadora, de les polítiques bàsiques del sector turístic benidormenc. 

Els empresaris de Benidorm tenen raó en dir que les administracions, la valenciana i l’estatal, no han donat resposta a les necessitats estructurals de Benidorm: No és municipi turístic i la ciutat té un endeutament permanent per les grans despeses que té de població surant que no paga IBI; les infraestructures de comunicacions (aeroport, AVE) s’han dissenyat sense tindre en compte la ciutat i el tren de la costa València–Alacant no s’ha acaba mai de fer.

HOSBEC mai no han volgut jugar amb força un lideratge que ningú li hauria discutit. Les seues accions s’han circumscrit al tema hoteler i al finançament de campanyes. És cert que solucionat el problema de l’aigua –el model de gestió de la qual és un exemple a seguir- , ni els ajuntaments ni la Diputació no han fet res per a la coordinació comarcal, però la manca de política territorial de Benidorm és injustificable. L’aposta per diversificar l’oferta turística aprofitant l’important àrea industrial, mediambiental i patrimonial del l’interior de les Marines, el Comtat i l’Alcoià i la Vall d’Albaida no ha passat de Guadalest.

La construcció de Terra Mítica s’ha carregat l’àrea verda que delimitava el creixement de la ciutat i li donava un plus de qualitat mediambiental, i en canvi ha obert a l’especulació urbanística terrenys per a xalets en propietat que són l’antítesi del model Benidorm. La vulnerabilitat de la ciutat rau en la seua dependència d’una demanda externa de ciutats llunyanes les condicions socials i econòmiques de les quals no pot preveure, com tampoc pot preveure les decisions dels grans tour operadors internacionals.

En els propers anys Benidorm ha de fer una l’aposta per una profunda reconversió urbanística, de la seua escena urbana, del seu paisatge i per la sostenibilitat, especialment l’energètica. Com molts altres destins turístics en els quals viu una important colònia resident ha de fer  una aposta per passar  de ser un destí turístic a ser una ciutat de prestació de serveis, de ciutat de congressos i d’atracció d’intel·ligència aprofitant els seus recursos i les seues grans infraestructures. La seua capitalitat com a ciutat de serveis avançats s’ha de fer evident, si més no, a les Marines i la resta de les Comarques Centrals Valencianes.

Però passem a parlar d’un tercer nivell de xarxes de ciutats, a l’autonòmic (és a dir, de País). Quin paper haurien de jugar les nostres ciutats?. Deixaré de banda el 80% dels nostres 542 municipis que tenen menys de 20.000 habitants (el 71% amb menys de 5.000), incapaços en termes financers i recursos humans de fer front a les seues obligacions (i així ens ha lluït la cosa en el desenvolupament urbanístic). Ens n’hem de fixar en el 12% restant: els 50 entre 20 i 50 mil habitants i, especialment, en les 15 ciutats de més de 50 mil sobre les quals pivota l’estructuració del País. Si, perquè ni Castelló, ni València ni Alacant, miren més enllà del seu propi melic, i des de fa més de 30 anys que ningú dóna resposta als necessaris canvis en l’estructura administrativa i territorial valenciana.

La història ens ha portat a ser un poble insolidari i individualista. No és el moment de raonar-ho, però sense dubte, alguna cosa hi té a veure allò del sentiment de poble incomplet que deia Joan Fuster. Aquest individualisme insolidari també es manifesta als municipis. Raó té Josep V. Boira quan diu que avui és més difícil explicar el beneficis de la comarcalització que no abans. Pel camí de l’ajornament de les solucions anem perdent moltes oportunitats.

Ja seria hora que la Generalitat renunciara al model d’administració centralista i actuara tenint en compte la diversitat del territori valencià i les seues particulars condicions socials, culturals i econòmiques. La solució no és altra que descentralitzar la seua actuació en les possiblement 5 Governacions, les quals acollirien, amb molt de grat, una política territorial adreçada al conjunt de la seua base productiva, social i mediambiental. La divisió provincial és artificial i anacrònica; la seua gestió és ineficaç i molt cara; la seua representativitat té greus dèficits democràtics: i a més, en “sacralitzar” les ratlles en el territori, genera greus fractures, no només físiques i econòmiques, sinó també respecte la percepció del conjunt del territori valencià.

A escala municipal, caldria apostar pel principi de subsidiarietat (amb ens locals multinivell, dedicats a la provisió de serveis públics i de participació i gestió més propers al ciutadà); aprofundir en els processos d’avantatge col·laboratiu (economies d’escala, maximització de les externalitats positives i minimització de les negatives i, planificar a escala escaient, les indivisibilitats) i aplicar el principi de proporcionalitat en el repartiment de funcions (la grandària dels ens administratius ha de ser adequada a les funcions que tenen encomanades).

Són principis comuns arreu d’Europa que ens portaria, per una banda, a una llei de comarcalització (les 15 o 16 comarques de gestió) que aproximara les decisions al ciutadà i gestionara la majoria de les competències dels municipis de menys de 20.000 habitants, per una altra, a un clar reforçament de les instàncies municipals més petites, establint un marc clar de col·laboració/agrupació municipal (espontani i/o incentivat) per a la gestió conjunta de segons quines competències i, en darrer lloc, a l’assignació d’una estratègia territorial de les ciutats de més de 20.000 habitants al si de cada comarca i de cada governació.

Quan parlem de xarxes territorials de ciutats intermèdies el paradigma és les Comarques Centrals Valencianes (CCV) o possible Governació de les Muntanyes, però qui diu les CCV també podria dir el corredor del Vinalopó, l’àrea metropolitana de València amb les Riberes i el Camp de Túria, o escala de comarca funcional, els Ports i el Maestrat, o l’eix Sagunt-Sogorb.

Un informe de l’OCDE ja alertava del perill que tenen les àrees intermèdies – aquelles que es troben entre dues àrees metropolitanes- d’empobrir-se si no tenen la capacitat de desenvolupar una estratègia territorial pròpia basada en la col·laboració de les ciutats i dels agents socials. L’efecte d’absorció d’activitat econòmica i de prestació de serveis per part de les grans ciutats de l’entorn les perjudica. De fet, si mirem el que ha passat en els darreres 25 anys veurem que aquest procés d’empobriment s’hi ha incrementat i s’ha vist agreujat per les polítiques de desindustrialització i les de suport a la construcció, el turisme i el comerç urbà, que són sectors basats en contractes temporals i salaris molt baixos.

En el cas de les CCV, l’àrea (quatre o cinc comarques funcionals) ve definida per una constel·lació de ciutats mitjanes: Xàtiva, Ontinyent, Alcoi, Benidorm, Dénia i Gandia, i altres una mica més petites (la Vila, Xàbia, Oliva, Albaida, Canals, Banyeres, Ibi, Cocentaina....) que encerclen una àrea rural d’alt valor antropològic, paisatgístic i mediambiental que en realitat, justifica i explica la resta del territori.

Econòmicament s’estructura per una densa xarxa de petites i mitjanes empreses: turístiques, comercials, d’indústria agroalimentària i de serveis a la costa; i industrials, de logística i de serveis a l’interior. Totes plegades necessiten, i Ibi i el treball d’AIJU és l’exemple a seguir, una revolució en el sector de serveis a l’empresa que force la col·laboració mútua i la creació de cadenes de valor flexibles i diverses arreu del territori. La col·laboració en xarxa de les ciutats permetria generar sinèrgies que crearen l’ambient d’innovació i les iniciatives necessàries per fer realitat projectes estratègics de desenvolupament que beneficiaren el conjunt de l’àrea. No podem oblidar que aquest territori fa de frontissa entre les dos conurbacions del País, el Camp d’Alacant i l’Horta de València que continuen sense mirar-se una a l’altra, absortes en els seus respectius melics.

Tindran la capacitat les ciutats mitjanes del País de cercar amb èxit un model de col·laboració?. L’empresariat, els sindicats, els centres de formació i els dispositius d’innovació s’organitzaran per aconseguir una política territorial adequada a la seua àrea?. Estarà la Generalitat per la labor d’atendre les demandes dels territori?. Algunes iniciatives positives hi han, però… en fi, els déus proveiran.

Al territori, les ciutats, segons la seua grandària i la seua importància, juguen diferents lligues. És indubtable que Barcelona, Londres, París Frankfurt o Milà, per posar alguns exemples, juguen una lliga, si més no europea, que reclama una major col·laboració, competitiva és clar. És evident que mesures en matèries de seguretat, nivell dels impostos i taxes o d’implantació de restriccions al turisme, posem per cas, d’una d’aquestes ciutats, repercuteix directament en les altres. Hi ha veus, com la de Richard Sennet que reclama la constitució d’una xarxa europea de ciutats al marge dels estats, atès que aquests, després d’haver abandonat el món rural, han abandonat també les ciutats.

No soc dels que creuen en l’Europa de les ciutats, sinó en l’Europa dels territoris que són vertebrats per les ciutats, però això no lleva cap argument a la necessària cooperació entre les ciutats ni a la justa reclamació d’una major grau d’autonomia política i financera. Per cert, hauria de jugar València en aquests lliga europea?: indiscutiblement. Però hi juga?: en absolut.

Si baixem d’escala, ens trobem en el nivell dels estats. En els que són centralistes i uniformitzadors com el nostre és sagnant la connivència entre la capital de l’estat i l’estat. Així, Madrid i la seua àrea metropolitana,la 5a d’Europa, s’estén per 330 municipis de la Comunitat de Madrid i de les províncies d’Àvila, Segovia, Guadalajara i Toledo. Madrid és província (però només a efectes electorals), capital de comunitat autònoma, capital de l’àrea metropolitana, i capital de l’estat, cadascuna de les quals li subministra importants rendes de capitalitat i inversions a dojo. Madrid hagués pogut ser un districte federal per no acumular la capitalitat de l’estat i la de la comunitat autònoma, però no ha estat així i entén, en la seua lògica, que això del federalisme va en contra dels seu interessos. Tot i la bona voluntat que li posà Maragall, el federalisme, allò d’un estat fet de nacions, a Castella no s’ho creu ningú i, com a molt, hi ha que arriba a una mena de federalisme jacobí.

Per altra banda, el sistema político-administratiu espanyol està muntat de manera que el mecanismes de coordinació i cooperació multilaterals entre les comunitats autònomes són inexistents, amb les consegüents disfuncions. Una clara negació de la cultura de cooperació combinada amb una pressió constant de l’estat cap a la recentralització.

En prop de 40 anys de democràcia, Madrid s’ha convertit en la capital política, administrativa, industrial, financera i comercial de l’estat. L’acumulació d’infrastructures és enorme, moltes d’elles comptabilitzades en la balances fiscals regionals com de tots els espanyols: terminals d’aeroport, museus, teatres, auditoris, recintes ferials, carreteres, autovies, trens de rodalies, metro, etc. I entre més, tota la xarxa radial de ferrocarrils –les convencionals i les d’AVE, també les de l’eix Mediterrani (?). Avui Madrid concentra la seu de les grans empreses de producció, les de serveis i les financeres, i pot fer pagar impostos més baixos atesa la bona salut de les seues finances en tindre de l’estat inversions de tota mena. Però a més, concentra el poder polític, el poder mediàtic i el d’allò que es denomina la Brigada Aranzadi –els alts càrrecs dels grans cossos de l’administració: del poder executiu, legislatiu, judicial, militar i eclesiàstic-. Avui Espanya és Madrid i la idea d’Espanya és la mentalitat que destil·la aquesta concentració de poder i d’interessos, centralista, uniformista i castellanista. Les declaracions dels implicats a la Gurtel fan una fotografia impagable d’aquest poder, públic i privat, concentrat a la llotja del Bernabeu, fent negocis confessables i inconfessables.

Què fan la resta de les ciutats de l’estat davant d’una competència tan desigual? No haurien de treballar en xarxa per fer front a aquesta situació.? En el cas del Corredor Mediterrani, per posar l’exemple més recent on se’ns ha quedat cara d’idiota una vegada més, no haurien de plantar cara també les altres ciutats de l’estat?. Barcelona ho fa a mitges, i València?: No juga a la lliga europea, però vol jugar a la lliga de l’estat?. Per poder-ho fer caldria que fos el cap i casal del País, però dubte que arribe a ser-ho de la seua àrea metropolitana. Si la Declaració de València és l’inici d’una nova etapa, benvinguda siga. El cas d’Alacant és pitjor.

El Corredor Mediterrani, el preferent per a nosaltres perquè ens connecta a Europa, significa el 50% de la població de l'estat, el 51% de les exportacions, el 45% del PIB, el 47% del teixit productiu, el 46% dels llocs de treball, el 63% del trànsit de mercaderies portuàries... Aquestes dades el justificarien des del punt de vista de la racionalitat econòmica i mediambiental, no només des del País Valencià estant, sinó també des del punt de vista estatal. Però la qüestió no és racional, és la manifestació del nacionalisme espanyol: cal dificultar les relacions econòmiques entre Catalunya i València (que vol dir també entre els ports, els aeroports i amb Europa). També passa el mateix amb el corredor de l’Ebre: Si ací tenim el coll de botella de Vandellòs, allà està el de Castejón de l’Ebre: A la pàgina web de Renfe podeu voreu que de València a Saragossa per tren (246 Km) el temps del trajecte és de 5 hores; de València a Bilbao (472 Km, via AVE Madrid) és de 8 hores, i el de Barcelona –Bilbao (467 Km) de 7 hores. Aquesta és la comunicació ferroviària entre les principals ciutats de l’estat després dels milers de milions invertits en l’AVE: allò que no va a Madrid és ignorat, encara que el balafiament de recursos siga enorme.

Cal congratular-se perquè la nova Generalitat i també els empresaris n’han donat un suport decidit a la reclamació. Tot i que, aquests últims, de coneguda actitud reverencial amb el poder (encara recordem la seua posició en la desfeta del sistema financer valencià o en l’aposta per “l’eje de la prosperidad”), no pogueren evitar dir: “Espanya a més de radial també ha de ser perimetral”. No està gens malament el joc d’equilibris!. Pitjor ha estat la premsa regional: “el president de la Generalitat no acudirà a l’aquelarre nacionalista” referint-se a l’acte pel Corredor Meditarrani de l’Institut Villalonga.

L’Espanya radial condemna a València i a Alacant a ser “estacions termini”. La qüestió és si els nostres empresaris estarien per elaborar un nou relat de País, és a dir, si voldrien recuperar les relacions històriques amb el Mediterrani: les Balears, l’Algèria, les Dues Sicílies, amb l’Occitània, clar que amb Barcelona i Saragossa i Europa, i també amb Granada, i amb Lisboa via Ciudad Real. Un relat molt més ric, i més si va acompanyat per la reindustrialització i la millora de la productivitat i dels salaris, que el d’una visió radial que ha transformat l’estructura econòmica de la Península a un cost, material i immaterial, excessiu i massa sovint insuportable.