Dir que es persegueix la criminalització de la pobresa o que no s'ofereixen solucions a qui està en l'okupació és del tot inconsistent i allunyat de la realitat

Amb la Proposició de Llei que debatem demà al Congrés, tenim un clar objectiu i que ningú s'enganyi: Protegir el petit propietari i evitar que pugui veure okupat el seu habitatge habitual perquè ha decidit, per exemple, anar-se'n uns dies al poble a visitar els seus familiars (això és un cas real), alhora que protegir a qui té adjudicat un habitatge social però no pot instal·lar-s'hi perquè algú ja l'ha okupat de forma il·legal.

El Partit Demòcrata sempre està al costat de realitzar polítiques efectives que permetin garantir un habitatge digne a les persones amb risc d'exclusió habitacional -ho vam demostrar diàriament en la nostra acció de govern a la Generalitat- i per això, tenim molt clar que no podem girar l'esquena als indesitjats efectes col·laterals que la picaresca ha promocionat al voltant de la necessitat habitacional. Sens dubte, això deteriora la convivència, qüestiona el legítim dret a la propietat de les persones i, a més, i no menys greu, condemna a la ineficàcia les polítiques públiques en matèria d'habitatge perquè famílies amb dret a un habitatge social no poden accedir-hi perquè es troba okupat en aplicació de la “Llei del més fort”.

És per això que al costat de més i millors polítiques d'habitatge, millor regulació en matèria de lloguer perquè es pugui abordar un índex de referència en els preus que allunyi del parc de l'especulació o més cessió d'habitatge en mans d'entitats financeres en favor de les administracions públiques, junt a tot això dic que cal omplir les llacunes legals existents que impedeixen garantir dos drets constitucionals que avui estan en col·lisió: el dret a gaudir de la propietat i el dret a tenir un habitatge digne.

La Proposició de Llei que defensem demà al Congrés proposa un mecanisme de desokupacions per la via civil en supòsits no d'impagaments de rendes de lloguer, no d'impagaments de quotes hipotecàries, no de desallotjaments de precaris conseqüència d'un acord entre la propietat i l'ocupant sense cap contraprestació. Tampoc d'empara als grans tenidors d'habitatges com podrien ser les entitats financeres. En absolut! El que es pretén és fer possible que qui té un habitatge en la qual passar els caps de setmana amb la seva família, no la trobi okupada de la nit al dia, sense possibilitat de poder fer res de manera efectiva, més que recórrer a la via penal, i mentrestant, veure com amb total impunitat, la gaudeix algú altre amb tot allò privat i íntim que es troba al seu interior.

No ens podem permetre tancar els ulls i confondre la necessitat de més i millors polítiques en matèria d'habitatge amb girar l'esquena a la cada vegada més abundant proliferació d'organitzacions que rebenten literalment pisos, per posar-los en lloguer submergit, com denunciava fa poc l'ajuntament de Mollet del Vallès i que per tant es lucren delictualment a través de la necessitat habitacional, aprofitant el buit legal en l'ordenament jurídic civil o que exigeixen el pagament d'elevades sumes de diners als propietaris, a canvi de desallotjar l'habitatge. No ens podem permetre més casos com de la Llagosta, on famílies treballadores, que amb dificultat han obtingut finançament per adquirir un habitatge en propietat, no puguin ni entrar en els seus habitatges i, a més, no hi hagi manera legal de poder desallotjar els okupes.

Volem respostes en la legislació que siguin efectives i és per això que plantegem aquesta Proposició de Llei que a més preveu una cautela garantista, que és que tan aviat s'iniciï el procediment serà posat en coneixement de l'administració competent, perquè pugui avaluar si les persones okupants estan en situació d'exclusió residencial o no i, si escau poder donar-los l'atenció que necessitin d'acord amb els mecanismes establerts.

Dir que es persegueix la criminalització de la pobresa o que no s'ofereixen solucions a qui està en l'okupació és del tot inconsistent i allunyat de la realitat del que preveu la Proposició de llei.

Tenim l'opció de millorar aquesta proposició en el tràmit parlamentari, respectant els objectius perseguits que entenc són compartits per la majoria. No ho desaprofitem.

El Partit Demòcrata ho té molt clar. Ho comparteixes? Segur que sí.

Decir que se persigue la criminalización de la pobreza o que no se ofrecen soluciones a quien está en la okupación es del todo inconsistente y alejado de la realidad

Con la Proposición de Ley que debatimos mañana en el Congreso, tenemos un claro objetivo y que nadie se lleve a engaño: Proteger al pequeño propietario y evitar que pueda ver okupada su vivienda habitual porque ha decidido, por ejemplo, irse unos días al pueblo a visitar a sus familiares (esto es un caso real), a la vez que proteger a quien tiene adjudicada una vivienda social pero no puede instalarse en ella porqué alguien ya la ha okupado de forma ilegal.

El Partit Demòcrata siempre está al lado de realizar políticas efectivas que permitan garantizar una vivienda digna a las personas con riesgo de exclusión habitacional –lo demostramos a diario en nuestra acción de gobierno en la Generalitat– y para ello, tenemos muy claro que no podemos dar la espalda a los indeseados efectos colaterales que la picaresca ha promocionado en torno a la necesidad habitacional. Sin duda, ello deteriora la convivencia, cuestiona el legítimo derecho a la propiedad de las personas y además, y no menos grave, condena a la ineficacia las políticas públicas en materia de vivienda porque familias con derecho a una vivienda social no pueden acceder a ella porque se encuentra okupada en aplicación de la “Ley del más fuerte”.

Es por ello que junto a más y mejores políticas de vivienda, mejor regulación en materia de alquiler para que se pueda abordar un índice de referencia en los precios que aleje al parque de la especulación o más cesión de vivienda en manos de entidades financieras en favor de las administraciones públicas, junta a todo ello digo, hay que rellenar las lagunas legales existentes que impiden garantizar dos derechos constitucionales que hoy están en colisión: el derecho a disfrutar de la propiedad y el derecho a tener una vivienda digna.

La Proposición de Ley que defendemos mañana en el Congreso propone un mecanismo de desokupaciones por la vía civil en supuestos no de impagos de rentas de alquiler, no de impagos de cuotas hipotecarias, no de desalojos de precarios consecuencia de un acuerdo entre la propiedad y el ocupante sin contraprestación alguna. Tampoco de amparo a los grandes tenedores de viviendas como podrían ser las entidades financieras. ¡En absoluto! Lo que se pretende es posibilitar que quien tiene una vivienda en la que pasar los fines de semana junto a su familia, no se la encuentre okupada de la noche a la mañana, sin posibilidad de poder hacer nada de manera efectiva, más que recurrir a la vía penal, y mientras tanto, ver cómo con total impunidad, la disfruta otro con todo lo privado e íntimo que se encuentra en su interior.

No podemos permitirnos cerrar los ojos y confundir la necesidad de más y mejores políticas en materia de vivienda con dar la espalda a la cada vez más abundante proliferación de organizaciones que revientan literalmente pisos, para ponerlos en alquiler sumergido, como denunciaba hace poco el ayuntamiento de Mollet del Vallés y que por lo tanto se lucran delictualmente a costa de la necesidad habitacional, aprovechando el vacío legal en el ordenamiento jurídico civil o que exigen el pago de elevadas sumas de dinero a los propietarios, a cambio de desalojar la vivienda. No podemos permitirnos más casos como de La Llagosta, donde familias trabajadoras, que con dificultad han obtenido financiación para adquirir una vivienda en propiedad, no puedan ni entrar en sus viviendas y además no haya manera legal de poder desalojar a los okupas.

Queremos respuestas en la legislación que sean efectivas y es por ello que planteamos esta Proposición de Ley que además prevé una cautela garantista que es que tan pronto se inicie el procedimiento será puesto en conocimiento de la administración competente, para que pueda evaluar si las personas okupantes, están en situación de exclusión residencial o no y en su caso poder darles la atención que precisen de acuerdo con los mecanismos establecidos.

Decir que se persigue la criminalización de la pobreza o que no se ofrecen soluciones a quien está en la okupación es del todo inconsistente y alejado de la realidad de lo que prevé la Proposición de Ley.

Tenemos la opción de mejorar esta proposición en el trámite parlamentario, respetando los objetivos perseguidos que entiendo son compartidos por la mayoría. No lo desaprovechemos.

El Partit Demòcrata lo tiene muy claro. ¿Lo compartes? Seguro que sí.