Casualitats de la vida, els temporals marítims d'enguany i les destrosses que han ocasionat al litoral del País Valencià han coincidit amb el llançament de la Conselleria de Territori del Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL). Dos temes que han generat una bona bronca i que tenen difícil solució. Bon embolic per a l'administració, que té en peu de guerra a molta gent que viu i té interessos en la costa.

I després estem nosaltres, els ecologistes, dient-li a l'administració que siga més ambiciosa i accelere la protecció de la costa de l'urbanisme i del formigó, en contra d'eixa moltíssima gent. I no ho diem per dir-ho, sinó que portem repetint que la situació actual és insostenible, que la mar reclama terres i guanya terreny, deixant les platges cada vegada pitjor i les cases e infraestructures de primera línia més amenaçades encara.

Davant d'esta situació, l'administració fa sempre el mateix: reconstruir passejos i més espigons i transvasaments de sorra allà on l'arriba el pressupost, i ho fa de forma improvisada i urgent per a callar a veïns i alcaldes... I així fins al pròxim temporal. Els únics beneficiats, les empreses de la construcció, que s'embutxaquen uns bons diners públics com si se'ls emportara la mar. En aquest país sempre guanyen els mateixos.

Aquesta situació no pot ser eterna. Cal aplicar solucions a llarg termini i parlar amb franquesa. Hem de confessar que no som capaços de mantindre la línia de costa, està retrocedint i la mar, tard o d'hora, acaba engolint platges i cases en molts llocs. Necessitem un pla de veritat per a afrontar esta complexa situació o acabarem amb quasi tota la costa convertida en una escullera, les platges i les dunes desaparegudes i el turisme arruïnat.

Del Govern central poc podem esperar després de retallar la Llei de Costes. Només les efímeres intervencions de sempre amb les empreses de sempre. Ara bé, el PATIVEL, al qual Acció Ecologista-Agró ha al·legat, podria ser una bona oportunitat per a començar a ordenar el litoral. Però, manca d'ambició i ni tan sols tracta el tema. Una llàstima, perquè el PATIVEL podria ser la ferramenta per a planificar de manera ordenada una retirada gradual de les construccions en primera línia i també l'eina per a protegir de veritat els pocs espais lliures d'edificació que queden al litoral, ja siguen agrícoles, urbanitzables o zones humides.

Els poblats marítims, les urbanitzacions, les infraestructures, els passejos i fins i tot els horts que estan protegides amb esculleres cada dia són més i les esculleres més grans. I al final, no es podran mantindre, perquè la mar se les engolirà i ens gastarem fortunes refent esculleres. Cal plantejar-se el contrari: Retirar-se i alliberar la costa. I fer-ho ja, i no quan siga tard. Ara, encara estem a temps de retirar-nos de manera ordenada i no traumàtica, compensant a la gent damnificada i no malbaratant els diners públics en obres inútils amb data de caducitat: el pròxim temporal.

Hem d'alliberar les platges, engolides per la mar d'una banda i pel formigó per l'altra, i, a mig i llarg termini, necessitem estratègies per a recuperar l'aportació dels sediments atrapats en els embasaments, solucionar les afeccions portuàries, restaurar la protecció natural de dunes litorals i praderies submarines i, per descomptat, lluitar de veritat contra el Canvi Climàtic, tant al País Valencià com a la resta del Planeta. Però, sobretot, cal explicar bé i amb franquesa el problema a la gent i afrontar-lo amb valentia. Perquè la memòria és curta i la mar massa obstinada.

*Jorge Mateos, Acció Ecologista-Agró