Ser la alternativa de izquierdas que venza al PP va a tener en el equipo de Pedro Sánchez la consistencia y la fuerza inyectada desde una red de militancia que se ha movilizado como nunca

Han sido muchas las vivencias de esta campaña que consume sus últimas horas. No ha sido una campaña más. No en nuestro equipo. Ha sido una campaña de pirámide invertida. Ideas y esfuerzo; líder y activistas en la misma War Room. Trabajando unidos, codo con codo, con la mirada fijada en un único objetivo: sentar las bases del renacimiento de nuestro partido socialista y devolverle el papel protagonista a quien nunca debió sentirse desatendido.

Ha sido una campaña diferente, también, porque los que vamos a votar este domingo somos socialistas y queremos lo mejor para España, para sus gentes, y para el PSOE. Todos estamos en esto, algunos desde hace tiempo, porque coincidimos en el objetivo común de defender el Estado del Bienestar que tanto costó arrebatarle a la derecha; a esa misma que nos avergüenza todos los días con su corrupción, la que castiga sin compasión a la ciudadanía con sus políticas antisociales.

Y dicho esto, también ha sido una campaña distinta porque lo que hemos vivido en las últimas semanas ha sido una auténtica revolución cívica, una transformación emocional. De la desesperanza a la ilusión renacida.

Fui de los que por desgracia tuve que vivir en primera persona aquel Comité Federal del 1 de octubre que nos sumió en la tristeza. Tomábamos una senda equivocada cuando el camino certero nos lo estaban indicando desde la calle: la militancia, el electorado... Miles y miles de personas que no comprendían cómo el principal abanderado de la izquierda asumía y sucumbía a dejarle camino libre a Rajoy.

Pedro Sánchez no se rindió. No sólo dimitió como Secretario General. También renunció a su escaño para poder seguir cumpliendo con la palabra dada. Y su coherencia decidida fue el germen que nos espoleó a todos. No sólo a militantes. Al menos eso nos indican las últimas encuestas en las que las expectativas electorales de un PSOE liderado por él son mejores (y no por pocos puntos de diferencia) que las generadas por las otras candidaturas.

Porque los tiempos cambian a una velocidad que no nos puede superar. La política también. La opinión ya no está en manos de referentes únicos. Todo tenemos opinión. La información –y por lo tanto el buen criterio–, están más universalizados que nunca. Cada vez es más difícil estar a la altura y hay que estar en continua actitud de escucha.

La sociedad del siglo XXI ya no se construye con las mismas herramientas. Los valores a defender son idénticos a los luchados desde la fundación, pero para convencer a la mayoría hoy en día ya no basta con la sabiduría o la oratoria de nuestros mejores, necesitamos la participación activa de esa misma mayoría.

El reto sigue siendo superar las graves desigualdades que no han parado de crecer por culpa de la crisis. Ser la alternativa de izquierdas que venza al Partido Popular va a tener en el equipo de Pedro Sánchez la consistencia y la fuerza inyectada desde una red de militancia que se ha movilizado como nunca. Hemos vivido el resurgir de las bases. El WhatsApp y las redes sociales han ardido de ilusión. Todo el mundo quería sumar. Todo el mundo sumó. Y esa va a ser la primera victoria.

Hemos sido lo que, sin duda, va a ser el PSOE a partir de ahora, una organización más abierta y participativa, que respete y honre su pasado, pero que será fiel a sus principios incluso en los peores momentos de desfallecimiento. En definitiva, esa izquierda transformadora que desde la coherencia, la credibilidad y la honestidad va a trabajar ‘para’ y ‘con’ todos y todas.

Ser l'alternativa d'esquerres que guanyi el PP tindrà en l'equip de Pedro Sánchez la consistència i la força injectada des d'una xarxa de militància que s'ha mobilitzat com mai

Han estat moltes les vivències d'aquesta campanya que consumeix les seves últimes hores. No ha estat una campanya més. No pel nostre equip. Ha estat una campanya de piràmide invertida. Idees i esforç, líder i activistes en el mateix War Room. Treballant units, colze a colze, amb la mirada fixada en un únic objectiu: establir les bases del renaixement del nostre partit socialista i tornar-li el paper protagonista a qui mai hauria d'haver-se sentit desatès.

Ha estat una campanya diferent, també, perquè els que votarem aquest diumenge som socialistes i volem el millor per Espanya, per la seva gent, i pel PSOE. Tots estem en això, alguns des de fa temps, perquè coincidim en l'objectiu comú de defensar l'Estat del Benestar que tant va costar prendre a la dreta; a aquesta mateixa dreta que ens avergonyeix tots els dies amb la seva corrupció, que castiga sense compassió la ciutadania amb les seves polítiques antisocials.

I dit això, també ha estat una campanya diferent perquè el que hem viscut les últimes setmanes ha estat una autèntica revolució cívica, una transformació emocional. De la desesperança a la il·lusió renascuda.

Vaig ser dels que per desgràcia va haver de viure en primera persona aquell Comitè Federal l'1 d'octubre que ens va sumir en la tristesa. Preníem un camí equivocat quan el camí precís ens l'estaven indicant des del carrer: la militància, l'electorat... Milers i milers de persones que no comprenien com el principal abanderat de l'esquerra assumia i sucumbia a deixar camí lliure a Rajoy.

Pedro Sánchez no es va rendir. No només va dimitir com a secretari general. També va renunciar al seu escó per poder seguir complint amb la paraula donada. I la seva coherència decidida va ser la llavor que ens va esperonar a tots. No només als militants. Almenys això ens indiquen les últimes enquestes en què les expectatives electorals d'un PSOE liderat per ell són millors (i no per pocs punts de diferència) que les generades per les altres candidatures.

Perquè els temps canvien a una velocitat que no ens pot superar. La política també. L'opinió ja no està en mans de referents únics. Tot tenim opinió. La informació –i per tant el bon criteri–, estan més universalitzats que mai. Cada vegada és més difícil estar a l'alçada i cal estar en contínua actitud d'escolta.

La societat del segle XXI ja no es construeix amb les mateixes eines. Els valors a defensar són idèntics als lluitats des de la fundació, però per convèncer la majoria avui en dia ja no n'hi ha prou amb la saviesa o l'oratòria dels nostres millors, necessitem la participació activa d'aquesta mateixa majoria.

El repte segueix sent superar les greus desigualtats que no han parat de créixer per culpa de la crisi. Ser l'alternativa d'esquerres que venci al Partit Popular tindrà en l'equip de Pedro Sánchez la consistència i la força injectada des d'una xarxa de militància que s'ha mobilitzat com mai. Hem viscut el ressorgir de les bases. El WhatsApp i les xarxes socials han cremat d'il·lusió. Tothom volia sumar. Tothom va sumar. I aquesta serà la primera victòria.

Hem estat el que, sens dubte, serà el PSOE a partir d'ara, una organització més oberta i participativa, que respecti i honri el seu passat, però que serà fidel als seus principis fins i tot en els pitjors moments de defalliment. En definitiva, aquesta esquerra transformadora que des de la coherència, la credibilitat i l'honestedat va a treballar 'per' i 'amb' tots i totes.