Ha passat ja una setmana des que va tenir lloc la Fira Literal, Fira d'Idees i Llibres Radical, i de la tempesta de la polèmica en relació a la visita de la històrica militant palestina Leila Khaled a Barcelona. Fins al dia d'avui, les editores i editors impulsors de la Fira havíem volgut defugir d'aquesta polèmica, però creiem que cal fer arribar una sèrie de reflexions sobre la forta pressió que hem rebut per fer-nos desistir de convidar-la. Finalment la fira va ser un èxit, amb més de 15.000 visitants. L’estada de la Leila va ser tranquil·la i va poder sentir el suport de moltes persones, col·lectius i institucions.

Malgrat això, les editorials i l’equip de persones que impulsem la Fira Literal ens hem vist atacades en diferents nivells per voler desenvolupar la nostra tasca professional, la difusió d'idees i llibres de pensament crític. Per tots els flancs hem rebut atacs: associacions extremistes, opinòlegs, periodistes amb poc o gens de sentit deontològic de la professió, partits polítics amb representació al consistori, i un trist etcètera. Per desgràcia, també hem estat acompanyats de significatius silencis, per part d'altres professionals i representants institucionals. Esperem que mai hagin de recordar el famós sermó de Martin Niemöller “Què haguera dit Jesucrist?”, erroniament atribuit a Bertolt Brech, on sentencia “Ara venen per mi. I no hi ha ningú que aixequi la veu”.

I amb això encetem la clau de la polèmica. Per què convidar a Leila Khaled a Barcelona? En primer lloc, per desfer un greuge amb la història d'aquesta ciutat. El 2008 les mateixes forces reaccionàries que ens han atacat van aconseguir el seu objectiu de prohibir l'entrada a Barcelona de Khaled. En segon lloc, l’hem convidat pel nostre compromís amb la pau arreu i més concretament, la pau a Palestina. Com a societat, ens permetrem tornar a cometre l'error d'anomenar terrorista a una de les agents de la pau com han sigut Mandela, McGuiness, Davis o Otegi als seus respectius països? I per últim, per l'aportació com a testimoni literari àrab, com ja van ser Darwish o Kanafani. Ens podem permetre el luxe de tancar els ulls a l'aportació literària de Palestina com a poble veí del Mediterrani? Nosaltres davant d'aquests dubtes tenim una resposta: Barcelona necessita més que mai a Leila Khaled, de fet, necessitem que neixin Leilas a cada instant.

Molta gent diversa ha defensat el que en una societat democràtica hagués estat el lliure desenvolupament de les nostres funcions socials com activistes culturals. Podem dir que, després de l'èxit d'assistència, el veïnat de Barcelona i el conjunt de persones d'arreu que van venir a la fira van trencar el setge que hem patit. 

Hi ha hagut veus que deien que s'havien de retirar els recursos públics a la fira. Cal aclarir, però, que la fira només finança una part petita de l'esdeveniment amb recursos públics. Com hem après de la gestió comunitària, el que és públic és el que és de tothom, no allò que gestiona l'administració. De fet, amb aquests recursos i d'altres vinguts de l'autogestió (micromecenatge, inscripcions, espònsors cooperatius, venda de material, ...) es vol retornar al veïnat de Barcelona una part dels recursos que ells destinen en forma d'impostos en una activitat cultural d'alta qualitat, de lliure accés i de forma gratuïta. La participació d'enguany ha estat de més de 15.000 persones i de més de 70 projectes editorials d'aquí i de tota Europa. Són dades que fan palesa la necessitat que tenia la ciutat d'un esdeveniment d'aquestes característiques.

Estem compromeses a difondre totes les veus que ens facin més lliures i que lluitin contra la desigualtat. Amants de les llibertats, no ens deixem cohibir i defensem els drets i les llibertats amb fermesa, sempre en ofensiva fins que no hi hagi ni posseïdors ni desposseïts.

*Autoria compartida per Jordi Panyella (Pol·len), Aida I. De Prada (Pol·len), Mar Carrera (Pol·len), Simón Vázquez (Tigre de Paper), Marc Garcés (Tigre de Paper), Arnau Carné (Tigre de Paper), José Luis Ponce (Bellaterra), Joan Carbonell (Icaria editorial), Desireé Herrera (Icaria editorial), Anna Monjo (Icaria editorial), Sergi Espinosa (Ateneu l'Harmonia)

Ha pasado una semana ya desde que acabó la Feria Literal, Feria de Ideas y Libros Radicales, y de la tormenta de la polémica en relación a la visita de la histórica militante palestina Leila Khaled en Barcelona. Hasta el día de hoy, las editoras y editores impulsores de la Feria habíamos querido evitar esta polémica, pero creemos que hay que reflexionar sobre la fuerte presión que hemos recibido para que no invitáramos a Khaled. Finalmente la feria fue un éxito, con más de 15.000 visitantes. La visita de Leila fue tranquila y pudo sentir el apoyo de muchas personas, colectivos e instituciones.

Sin embargo, las editoriales y el equipo de personas que impulsamos la Feria Literal nos hemos visto atacadas a diferentes niveles por querer desarrollar nuestra labor profesional, la difusión de ideas y libros de pensamiento crítico. Por todos lados hemos recibido ataques: asociaciones extremistas, opinólogos, periodistas con poco o ningún sentido deontológico de la profesión, partidos políticos con representación en el consistorio, y un triste etcétera. Por desgracia, también hemos estado acompañados de significativos silencios, por parte de otros profesionales y representantes institucionales. Esperamos que nunca tengan que recordar el famoso sermón de Martin Niemöller “¿Qué hubiera dicho Jesucristo?”, erróneamente atribuido a Bertolt Brech, donde sentencia “Ahora vienen por mí. Y no hay nadie que levante la voz”.

Y con esto abrimos la clave de la polémica. ¿Por qué invitar a Leila Khaled a venir a Barcelona? En primer lugar, para deshacer un agravio con la historia de esta ciudad. En 2008 las mismas fuerzas reaccionarias que nos han atacado lograron su objetivo de prohibir la entrada a Barcelona de Khaled. En segundo lugar, la hemos invitado por nuestro compromiso con la paz en todo y más concretamente, la paz en Palestina. Como sociedad, nos permitiremos volver a cometer el error de llamar terrorista a una de las agentes de la paz como han sido Mandela, McGuiness, Davis o Otegi en sus respectivos países? Y por último, por la aportación como testimonio literario árabe, como ya fueron Darwish o Kanafani. Nos podemos permitir el lujo de cerrar los ojos a la aportación literaria de Palestina como pueblo vecino del Mediterráneo? Nosotros ante estas dudas tenemos una respuesta: Barcelona necesita más que nunca a Leila Khaled; de hecho, necesitamos que nazcan Leilas a cada instante.

Mucha gente diferente ha defendido el que en una sociedad democrática hubiera sido el libre desarrollo de nuestras funciones sociales como activistas culturales. Podemos decir que, tras el éxito de asistencia, los y las vecinas de Barcelona y el conjunto de personas que vinieron a la feria rompieron el cerco que hemos sufrido.

Ha habido voces que decían que se tenían que retirar los recursos públicos para la feria. Hay que aclarar, sin embargo, que la feria sólo financia una parte pequeña del evento con recursos públicos. Como hemos aprendido de la gestión comunitaria, lo público es lo que es de todos, no lo que gestiona la administración. De hecho, con estos recursos y otros venidos de la autogestión (micromecenazgo, inscripciones, patrocinadores cooperativos, venta de material...) se quiere devolver al vecindario de Barcelona una parte de los recursos que ellos destinan en forma de impuestos en una actividad cultural de alta calidad, de libre acceso y de forma gratuita. La participación de este año ha sido de más de 15.000 personas y de más de 70 proyectos editoriales de aquí y de toda Europa. Son datos que ponen de manifiesto la necesidad que tenía la ciudad de un evento de estas características.

Estamos comprometidas a difundir todas las voces que nos hagan más libres y que luchen contra la desigualdad. Amantes de las libertades, no nos dejemos cohibir y defendamos los derechos y las libertades con firmeza, siempre en ofensiva hasta que no haya ni poseedores ni desposeídos.

*Autoría compartida por Jordi Panyella (Pol·len), Aida I. De Prada (Pol·len), Mar Carrera (Pol·len), Simón Vázquez (Tigre de Paper), Marc Garcés (Tigre de Paper), Arnau Carné (Tigre de Paper), José Luis Ponce (Bellaterra), Joan Carbonell (Icaria editorial), Desireé Herrera (Icaria editorial), Anna Monjo (Icaria editorial), Sergi Espinosa (Ateneu l'Harmonia)