<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Eduard Martínez]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/eduard_martinez/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Eduard Martínez]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/515646/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos años de mordaza: leyes que amenazan derechos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/anos-mordaza-leyes-amenazan-derechos_132_3302529.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dd6bbd09-9f76-4002-a84f-25473937d561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dos años de mordaza: leyes que amenazan derechos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La reforma de la Ley de Seguridad Ciudadana y del Código Penal son dos caras de una misma moneda: el intento de acallar la protesta social y limitar nuestros derechos</p></div><p class="article-text">
        El 1 de julio de 2017 se cumplen dos a&ntilde;os de la entrada en vigor de la reforma del C&oacute;digo Penal y de la Ley de Seguridad Ciudadana, m&aacute;s conocida como Ley Mordaza. Las dos reformas han sido criticadas por organizaciones como Amnist&iacute;a Internacional por representar una restricci&oacute;n innecesaria e injustificada de los derechos a la libertad de reuni&oacute;n, expresi&oacute;n e informaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Ya quedan para el recuerdo colectivo las escenas vividas en el Congreso, cuando un grupo de diputados se amordazaron como se&ntilde;al de protesta o cuando los miembros de un coro fueron expulsados de la c&aacute;mara por cantar &ldquo;La canci&oacute;n del pueblo&rdquo; del musical Los Miserables. Dos im&aacute;genes que representan muy bien qu&eacute; nos ca&iacute;a encima: el intento de silenciar y limitar la protesta social.
    </p><p class="article-text">
        La protesta es una forma de participaci&oacute;n ciudadana en los asuntos p&uacute;blicos. Seg&uacute;n el derecho internacional, el ejercicio de las libertades de reuni&oacute;n pac&iacute;fica, de asociaci&oacute;n y de expresi&oacute;n es fundamental para garantizar la participaci&oacute;n de la gente en el debate y el di&aacute;logo p&uacute;blico con sus representantes.
    </p><p class="article-text">
        Entonces, &iquest;por qu&eacute; limitar estos derechos? Para entender la orientaci&oacute;n de la reforma es importante tener en cuenta el contexto de crisis econ&oacute;mica. Las medidas de austeridad impuestas por los Gobiernos generaron un aumento de la protesta social que se expres&oacute; a trav&eacute;s de numerosas manifestaciones. Ante los dr&aacute;sticos recortes de derechos sociales (salud, vivienda o educaci&oacute;n), el rechazo de la gente fue cada vez m&aacute;s organizado y continuo.
    </p><p class="article-text">
        Entre los a&ntilde;os 2011 y 2014 muchas de las las protestas estuvieron encabezadas por movimientos sociales como el 15M o la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH). A pesar de que se produjeron algunos incidentes violentos, la mayor&iacute;a de las protestas resultaron pac&iacute;ficas. Sin embargo, muchos de estos movimientos y algunos de sus l&iacute;deres fueron objeto de duras cr&iacute;ticas por parte de responsables pol&iacute;ticos y de la polic&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Es en este escenario de aumento de la movilizaci&oacute;n social cuando el Partido Popular impone su mayor&iacute;a para aprobar las reformas de la Ley de Seguridad Ciudadana y del C&oacute;digo Penal. Los dos textos contaron con la oposici&oacute;n del resto de partidos pol&iacute;ticos al Congreso y de la ciudadan&iacute;a en la calle. Incluso, en el &aacute;mbito internacional, varios expertos de Naciones Unidas expresaron su preocupaci&oacute;n denunciando que algunos preceptos en los textos pod&iacute;an representar una restricci&oacute;n desproporcionada de los derechos a la libertad de reuni&oacute;n, expresi&oacute;n e informaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La ley ampl&iacute;a el n&uacute;mero de infracciones relacionadas con actividades de protesta. Las fuerzas de seguridad tienen m&aacute;s poderes para sancionar comportamientos o interferir de manera desproporcionada en su ejercicio de los derechos de la ciudadan&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Pero no s&oacute;lo se han ampliado las sanciones, sino que tambi&eacute;n ha habido un cambio sustancial en su tramitaci&oacute;n. Las faltas que antiguamente se tramitaban por la v&iacute;a penal ahora son sanciones administrativas. Dos procedimientos judiciales diferentes que tienen consecuencias a la hora de reivindicar derechos y demostrar la inocencia de los cargos de los que se pueda acusar alguien.
    </p><p class="article-text">
        A pesar del temor que nos pueda producir la v&iacute;a penal, puesto que implica la posibilidad de imponer penas de prisi&oacute;n, este r&eacute;gimen tiene m&aacute;s garant&iacute;as de protecci&oacute;n de los principios de un juicio justo que la v&iacute;a administrativa.
    </p><p class="article-text">
        No es que el procedimiento administrativo no reconozca la presunci&oacute;n de inocencia, pero a la pr&aacute;ctica es un sistema m&aacute;s complejo y menos garantista con los derechos de los investigados. Prueba de esto es que la administraci&oacute;n es juez y parte del procedimiento sancionador. Tambi&eacute;n el testigo policial se convierte en la principal prueba del proceso, y por lo tanto, cuando no hay testigo que rebata su versi&oacute;n, la defensa tiene pocas posibilidades de &eacute;xito. Adem&aacute;s, los costes de la asistencia jur&iacute;dica de letrado y procurador son elevados.
    </p><p class="article-text">
        Estas dificultades y la posible rebaja del coste de la multa en caso de pagarla durante el periodo voluntario, est&aacute;n provocando que muchas personas no recorran judicialmente y acaben pagando multas que limitan su ejercicio de los derechos humanos. Por lo tanto, la ley ha otorgado m&aacute;s poderes a las fuerzas de seguridad para imponer sanciones, mientras que la ciudadan&iacute;a se encuentra m&aacute;s indefensa para hacer valer sus derechos en el &aacute;mbito judicial.
    </p><p class="article-text">
        En 2016 se impusieron 197.947 sanciones por infracciones relativas a la Ley de seguridad ciudadana. Muchas personas han sido detenidas y sancionadas como consecuencia de sus acciones de protesta y defender sus derechos. Los activistas reconocen que se sienten vigilados y han adoptado una mayor precauci&oacute;n al llevar a cabo o proponer acciones de protesta por miedo a una posible sanci&oacute;n. La reforma de las leyes est&aacute; teniendo un efecto desmovilizador entre muchas personas activistas y colectivos.
    </p><p class="article-text">
        Pero la reforma de la Ley no ha afectado &uacute;nicamente a activistas y colectivos sociales, tambi&eacute;n a periodistas que han visto limitado su derecho a la informaci&oacute;n. La ley establece que se podr&aacute; sancionar el uso no autorizado de im&aacute;genes o datos personales de agentes policiales que puedan poner en peligro su seguridad personal o familiar. Este precepto no supone una prohibici&oacute;n absoluta para grabar a un agente policial, pero la interpretaci&oacute;n de algunos agentes ha provocado que periodistas e informantes hayan sido sancionados mientras realizaban su tarea diaria de informar.
    </p><p class="article-text">
        El miedo a ser multado provoca que algunos periodistas acaben por autocensurarse. Este hecho supone un grave retroceso para la libertad de informaci&oacute;n y la defensa de los derechos humanos, porque, tal y como ha destacado el Comit&eacute; de Derechos Humanos de Naciones Unidas, la importancia de los periodistas y fot&oacute;grafos es fundamental por desvelar y documentar violaciones de derechos humanos que se puedan producir en el contexto de manifestaciones y concentraciones.
    </p><p class="article-text">
        La Ley de Seguridad Ciudadana y algunos aspectos del C&oacute;digo Penal representan una amenaza al derecho a la protesta pacifica y de la libertad de informaci&oacute;n. Las fuerzas de seguridad cuentan con m&aacute;s poderes y capacidad de decisi&oacute;n para aplicar sanciones de forma desproporcionada, mientras que la ciudadan&iacute;a ha visto limitadas las garant&iacute;as para defender sus derechos, y es por eso que activistas y colectivos se ven bajo el punto de mira de las autoridades.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, ante esta situaci&oacute;n donde las instituciones legitiman los recortes de derechos humanos en nombre de la seguridad, es necesario que la ciudadan&iacute;a se empodere y reivindique sus derechos de forma colectiva a trav&eacute;s de movimientos sociales y organizaciones de derechos humanos.
    </p><p class="article-text">
        En estos tiempos de amenaza para las libertades, las de todos y todas, la solidaridad, el activismo y la movilizaci&oacute;n social son m&aacute;s importantes que nunca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Eduard Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/anos-mordaza-leyes-amenazan-derechos_132_3302529.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Jul 2017 13:55:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dd6bbd09-9f76-4002-a84f-25473937d561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="883573" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dd6bbd09-9f76-4002-a84f-25473937d561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="883573" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dos años de mordaza: leyes que amenazan derechos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dd6bbd09-9f76-4002-a84f-25473937d561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos anys de mordassa: lleis que amenacen drets]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/anys-mordassa-lleis-amenacen-drets_132_3302539.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dd6bbd09-9f76-4002-a84f-25473937d561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dos anys de mordassa: lleis que amenacen drets"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana i del Codi Penal són dues cares d'una mateixa moneda: l'intent de fer callar la protesta social i limitar els nostres drets</p></div><p class="article-text">
        L'1 de juliol del 2017 es compleixen dos anys de l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal i de la Llei de Seguretat Ciutadana, m&eacute;s coneguda com a Llei Mordassa. Totes dues reformes han estat criticades per organitzacions com Amnistia Internacional per representar una restricci&oacute; innecess&agrave;ria i injustificada dels drets a la llibertat de reuni&oacute;, expressi&oacute; i informaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Ja queden per al record col&middot;lectiu les escenes viscudes al Congr&eacute;s, quan un grup de diputats es van emmordassar com a senyal de protesta o quan els membres d'un cor van ser expulsats de la cambra per cantar &ldquo;La can&ccedil;&oacute; del poble&rdquo; del musical Els Miserables. Dues imatges que representen molt b&eacute; qu&egrave; ens queia al damunt: l'intent de silenciar i limitar la protesta social.
    </p><p class="article-text">
        La protesta &eacute;s una forma de participaci&oacute; ciutadana en els afers p&uacute;blics. Segons el dret internacional, l'exercici de les llibertats de reuni&oacute; pac&iacute;fica, d'associaci&oacute; i d'expressi&oacute; &eacute;s fonamental per garantir la participaci&oacute; de la gent en el debat i el di&agrave;leg p&uacute;blic amb els seus representants.
    </p><p class="article-text">
        Aleshores, per qu&egrave; limitar aquests drets? Per entendre l'orientaci&oacute; de la reforma &eacute;s important tenir en compte el context de crisi econ&ograve;mica. Les mesures d'austeritat imposades pels Governs van generar un augment de la protesta social que es va expressar a trav&eacute;s de nombroses manifestacions. Davant les dr&agrave;stiques retallades de drets socials (salut, habitatge o educaci&oacute;), el rebuig de la gent va ser cada cop m&eacute;s organitzat i continu.
    </p><p class="article-text">
        Entre els anys 2011 i 2014 moltes de les les protestes van estar encap&ccedil;alades per moviments socials com el 15M o la Plataforma d&rsquo;Afectats per la Hipoteca (PAH). Malgrat que es van produir alguns incidents violents, la majoria de les protestes van resultar pac&iacute;fiques. No obstant aix&ograve;, molts d&rsquo;aquests moviments i alguns dels seus l&iacute;ders van ser objecte de dures cr&iacute;tiques per part de responsables pol&iacute;tics i de la policia.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s en aquest escenari d'augment de la mobilitzaci&oacute; social que el Partit Popular imposa la seva majoria per aprovar les reformes de la Llei de Seguretat Ciutadana i del Codi Penal. Tots dos textos van comptar amb l'oposici&oacute; de la resta de partits pol&iacute;tics al Congr&eacute;s i de la ciutadania al carrer. Fins i tot, en l&rsquo;&agrave;mbit internacional, diversos experts de Nacions Unides van expressar la seva preocupaci&oacute; denunciant que alguns preceptes en els textos podien representar una restricci&oacute; desproporcionada dels drets a la llibertat de reuni&oacute;, expressi&oacute; i informaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La llei amplia el nombre d'infraccions relacionades amb activitats de protesta. Les forces de seguretat tenen m&eacute;s poders per sancionar comportaments o interferir de manera desproporcionada en el seu exercici dels drets de la ciutadania.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; no tan sols s'han ampliat les sancions, sin&oacute; que tamb&eacute; hi ha hagut un canvi substancial en la seva tramitaci&oacute;. Les faltes que antigament es tramitaven per la via penal ara s&oacute;n sancions administratives. Dos procediments judicials diferents que tenen conseq&uuml;&egrave;ncies a l'hora de reivindicar drets i demostrar la innoc&egrave;ncia dels c&agrave;rrecs de qu&egrave; es pugui acusar alg&uacute;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat el temor que ens pugui produir la via penal, ja que implica la possibilitat d'imposar penes de pres&oacute;, aquest r&egrave;gim t&eacute; m&eacute;s garanties de protecci&oacute; dels principis d'un judici just que la via administrativa.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s que el procediment administratiu no reconegui la presumpci&oacute; d'innoc&egrave;ncia, per&ograve; a la pr&agrave;ctica &eacute;s un sistema m&eacute;s complex i menys garantista amb els drets dels investigats. Prova d'aix&ograve; &eacute;s que l'administraci&oacute; &eacute;s jutge i part del procediment sancionador. Tamb&eacute; el testimoni policial esdev&eacute; la principal prova del proc&eacute;s, i per tant, quan no hi ha testimoni que rebati la seva versi&oacute;, els advocats tenen poca possibilitat d'&egrave;xit. A m&eacute;s, els costos de l'assist&egrave;ncia jur&iacute;dica de lletrat i procurador s&oacute;n elevats.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes dificultats i la possible rebaixa del cost de la multa en cas de pagar-la durant el per&iacute;ode voluntari, estan provocant que moltes persones no recorrin judicialment i acabin pagant multes que limiten el seu exercici dels drets humans. Per tant, la llei ha atorgat m&eacute;s poders a les forces de seguretat per imposar sancions, mentre que la ciutadania es troba m&eacute;s indefensa per fer valer els seus drets en l'&agrave;mbit judicial.
    </p><p class="article-text">
        L'any 2016 es van imposar 197.947 sancions per infraccions relatives a la Llei de seguretat ciutadana. Moltes persones han estat detingudes i sancionades com a conseq&uuml;&egrave;ncia de les seves accions de protesta i defensa dels seus drets. Els activistes reconeixen que se senten vigilats i han adoptat una major precauci&oacute; a l'hora de fer o proposar accions de protesta per por a una possible sanci&oacute;. La reforma de les lleis est&agrave; tenint un efecte desmobilitzador entre moltes persones activistes i col&middot;lectius.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la reforma de la Llei no tan sols ha afectat activistes i col&middot;lectius socials, tamb&eacute; els i les periodistes han vist limitat el seu dret a la informaci&oacute;. La llei estableix que es podr&agrave; sancionar l'&uacute;s no autoritzat d'imatges o dades personals d'agents policials que puguin posar en perill la seva seguretat personal o familiar. Aquest precepte no suposa una prohibici&oacute; absoluta per gravar a un agent policial, per&ograve; la interpretaci&oacute; que alguns agents en fan ha provocat que periodistes i informants hagin estat sancionats mentre realitzaven la seva tasca di&agrave;ria d'informar.
    </p><p class="article-text">
        La por a ser multat provoca que alguns periodistes acabin per autocensurar-se. Aquest fet suposa un greu retroc&eacute;s per a la llibertat d'informaci&oacute; i la defensa dels drets humans, perqu&egrave;, tal com ha destacat el Comit&egrave; de Drets Humans de Nacions Unides, la import&agrave;ncia dels periodistes i fot&ograve;grafs &eacute;s fonamental per desvelar i documentar violacions de drets humans que es puguin donar en el context de manifestacions i concentracions.
    </p><p class="article-text">
        La Llei de Seguretat Ciutadana i alguns aspectes del Codi Penal representen una amena&ccedil;a al dret a la protesta pacifica i de la llibertat d'informaci&oacute;. Les forces de seguretat compten amb m&eacute;s poders i capacitat de decisi&oacute; per aplicar sancions de forma desproporcionada, mentre que la ciutadania ha vist limitades les garanties per defensar els seus drets, i &eacute;s per aix&ograve; que activistes i col&middot;lectius es veuen sota el punt de mira de les autoritats.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, davant aquesta situaci&oacute; on les institucions legitimen les retallades de drets humans en nom de la seguretat, cal que la ciutadania s'apoderi i reivindiqui els seus drets de forma col&middot;lectiva a trav&eacute;s de moviments socials i organitzacions de drets humans.
    </p><p class="article-text">
        En aquests temps d'amena&ccedil;a per a les llibertats, les de tothom, la solidaritat, l'activisme i la mobilitzaci&oacute; social s&oacute;n m&eacute;s importants que mai.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Eduard Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/anys-mordassa-lleis-amenacen-drets_132_3302539.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Jul 2017 13:54:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dd6bbd09-9f76-4002-a84f-25473937d561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="883573" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dd6bbd09-9f76-4002-a84f-25473937d561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="883573" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dos anys de mordassa: lleis que amenacen drets]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dd6bbd09-9f76-4002-a84f-25473937d561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
