<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Carla Vall i Duran]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/carla_vall_i_duran/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Carla Vall i Duran]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/515680/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Una setmana apuntant les violències masclistes que vivim diàriament]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/dosi-masclisme-diari_132_3280279.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4caba323-859a-4fb8-a6dc-43108a28f2f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una setmana apuntant les violències masclistes que vivim diàriament"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La setmana passada vaig proposar-me quantificar tots aquestes violències al llarg d’una setmana, volia veure per mi mateixa si n’hi havia per tant o per més</p></div><p class="article-text">
        Fa un temps li vaig llegir a Virginia Woolf que feminisme era que una dona expliqu&eacute;s la veritat sobre la seva vida. Aix&iacute;, parlo de mi, cosa que de per si, ja ens costa una mica a les dones: per exposar-nos, per ser el centre d&rsquo;atenci&oacute;&hellip;, de les coses que m&rsquo;han passat en els darrers set dies. Sovint, amb les dones que m&rsquo;envolten parlem de com n&rsquo;&eacute;s d&rsquo;esgotador patir totes aquestes viol&egrave;ncies que actuen en un estrat baix per&ograve; constant en les nostres vides. (Els micro)masclismes s&oacute;n presents de manera perp&egrave;tua a les nostres vides i actuen com la gota malaia que va erosionant autoestima i salut de les dones.
    </p><p class="article-text">
        Va ser al 1990, quan el psic&ograve;leg Luis Bonino encunya el terme micromasclisme per anomenar a aquestes viol&egrave;ncies de baixa intensitat per&ograve; quotidianes d&rsquo;homes dirigides a dones. Aquestes poden ser des de piropejar, seguir pel carrer, fixar rols de g&egrave;nere, comentaris destinats a sexualitzar l&rsquo;ambient, denigrar&hellip; Bonino els anomena micro perqu&egrave; ent&eacute;n que s&oacute;n lleus i que l&rsquo;autor pot dirigir, per exemple, una sola paraula a la v&iacute;ctima -perqu&egrave; s&iacute;, perqu&egrave; som v&iacute;ctimes i supervivents dels (micro)masclismes constants-. Qu&egrave; hagu&eacute;s passat si hagu&eacute;s estat una dona qui hagu&eacute;s posat nom a aquestes viol&egrave;ncies?
    </p><p class="article-text">
        Potser mai li hauria dit <em>micro</em>. Perqu&egrave; no s&oacute;n <em>micro</em>, s&oacute;n viol&egrave;ncies estructurals que de manera no organitzada s&oacute;n exercides per homes per recordar-nos quin &eacute;s el nostre espai. No cal cap organitzaci&oacute;, ja que l&rsquo;estructura patriarcal, en aquest sentit, actua com si es tract&eacute;s d&rsquo;una acci&oacute; coordinada descentralitzada: a cada espai, se&rsquo;ns assignar&agrave;/patirem el nostre rol de g&egrave;nere. Aix&ograve; t&eacute; afectacions debastadores en cadascuna de nosaltres ja que suposen un esgotament emocional greu pel seu c&uacute;mul diari. I s&iacute;, no us penseu que aix&ograve; &eacute;s una cosa que em passa al carrer amb desconeguts i que quan arribo a casa estic resguardada.
    </p><p class="article-text">
        Els masclismes afecten les esferes p&uacute;bliques i &iacute;ntimes de les nostres vides i ho impregnen tot. En l&rsquo;&agrave;mbit de proximitat &eacute;s freq&uuml;ent veure com les dones (sobretot si som joves/migrades/diverses) no som escoltades, se&rsquo;ns assignen les tasques menys reconegudes, no se&rsquo;ns d&oacute;na espai ni pres&egrave;ncia, al lloc de treball se&rsquo;ns assetja sobre si volem ser mares,&hellip; les nostres parelles ens assignen el rol d&rsquo;organitzadores generals de la llar, les tasques tradicionalment assignades al nostre g&egrave;nere, etc&egrave;tera.
    </p><p class="article-text">
        Segurament aix&ograve; ha estat aix&iacute; des que vaig ser socialitzada com a dona, per&ograve; si intento fer una mica m&eacute;s de mem&ograve;ria i recordo la primera vegada que &ldquo;em va passar alguna cosa&rdquo;, va ser un cl&agrave;ssic: tenia 11 anys i duia un vestit esportiu de color gris, al passar pel costat d&rsquo;una obra un paleta em va cridar &ldquo;te follar&iacute;a&rdquo;. Em va impactar molt&iacute;ssim i vaig dir-li al meu pare, ell em va respondre que a partir d&rsquo;aquell moment &ldquo;em passaria&rdquo; moltes m&eacute;s vegades. Crec que ell va ser conscient, amb pena, del que m&rsquo;esperava com a dona i tenia ra&oacute;, &ldquo;m&rsquo;ha passat&rdquo; moltes vegades m&eacute;s. Diria que &eacute;s una constant i que des que vaig ser-ne conscient, segurament cada dia &ldquo;m&rsquo;ha passat&rdquo;<em>,</em> volia dir &ldquo;m&rsquo;han fet, alguna cosa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tornant a l&rsquo;actualitat, la setmana passada vaig proposar-me quantificar tots aquestes viol&egrave;ncies al llarg d&rsquo;una setmana. Volia veure per mi mateixa si n&rsquo;hi havia per tant o per m&eacute;s. Aix&iacute; doncs, de manera senzilla, cada cop que em feien alguna cosa, feia una petita nota de veu especificant la conducta, qu&egrave; m&rsquo;havia dit en concret i com m&rsquo;havia sentit jo en aquell moment, si havia pogut respondre-li o no. D&rsquo;aquesta manera, al cap de set dies tenia un total de 23 comentaris sobre el meu aspecte f&iacute;sic que anaven des de &lsquo;preciosa&rsquo; fins a &lsquo;te la meter&iacute;a hasta el fondo&rsquo;. I s&iacute;, em fa una mica de vergonya escriure aquestes paraules, molta m&eacute;s de la vergonya que va tenir qui me les va dir.
    </p><p class="article-text">
        Segurament, un dels principals obstacles per superar el masclisme diari &eacute;s que ens sentim avergonyides per la viol&egrave;ncia que patim, mentre que els agressors gaudeixen de la seva impunitat exercint-la. Dins d&rsquo;aquest per&iacute;ode, m&rsquo;han tocat en tres ocasions en el transport p&uacute;blic, sent que en una de les ocasions el conductor del bus li va demanar que baix&eacute;s ja que ho havia fet contra altres usu&agrave;ries. Primer vaig pensar, mira, almenys alg&uacute; ha fet quelcom; despr&eacute;s vaig pensar, en realitat, podr&iacute;em estar parlant d&rsquo;un delicte d&rsquo;abusos sexuals tan normalitzat que li demanem que baixi del bus i problema resolt.
    </p><p class="article-text">
        En total, hi va haver 29 micromasclismes en aquella setmana, de mitjana quatre al dia, algunes vegades em vaig veure en cor de respondre i d&rsquo;altres, no. Malgrat ser conscient que la majoria de viol&egrave;ncies sexuals venen de l&rsquo;entorn proper, tamb&eacute; vaig patir una nit tornant a casa mentre un home em seguia durant diversos carrers. Per &uacute;ltim, cap home va dirigir m&eacute;s d&rsquo;un micromasclisme contra mi, sin&oacute; que eren 29 masclistes diferents.
    </p><p class="article-text">
        Ara b&eacute;, deixem de parlar de mi, fem un c&agrave;lcul aproximat de la nostra ciutat, pensem en quantes dones hi viuen o hi treballen, multipliqueu aquesta prudent dada de quatre (micro)masclismes diaris pels milers de dones que habitem la ciutat. Un pas m&eacute;s enll&agrave;: si b&eacute; podem pensar que cada abusador pot perpetrar m&eacute;s d&rsquo;un micromasclisme diari i dirigir-los a diverses dones, entre quants masclistes ens desenvolupem?
    </p><p class="article-text">
        Per acabar, posem-li altres noms, que totes siguem la protagonista de la nostra hist&ograve;ria: preguntem (-li/-nos) si li passa a la C&egrave;lia, a l&rsquo;Irene, a la Mireia, a l&rsquo;Anna, a la Maria, a la F&agrave;tima, a la Yun,&hellip; i a totes i cadascuna de les dones que coneixem.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carla Vall i Duran]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/dosi-masclisme-diari_132_3280279.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 16 Jul 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4caba323-859a-4fb8-a6dc-43108a28f2f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="140059" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4caba323-859a-4fb8-a6dc-43108a28f2f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="140059" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una setmana apuntant les violències masclistes que vivim diàriament]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4caba323-859a-4fb8-a6dc-43108a28f2f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Manada, el Chicle, Los Violadores del Fitness y el resto de hombres normales]]></title>
      <link><![CDATA[http://catalunyaplural.cat/es/manada-chicle-los-violadores-fitness-y-resto-hombres-normales/]]></link>
      <description><![CDATA[]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carla Vall i Duran]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[http://catalunyaplural.cat/es/manada-chicle-los-violadores-fitness-y-resto-hombres-normales/]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Jan 2018 08:20:28 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La Manada, el Chicle, Los Violadores del Fitness y el resto de hombres normales]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[La Manada]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una semana apuntando violencias machistas que sufrimos a diario]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/dosis-machismo-diario_132_3280214.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4caba323-859a-4fb8-a6dc-43108a28f2f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una semana apuntando violencias machistas que sufrimos a diario"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Me propuse cuantificar todas estas violencias a lo largo de una semana, quería ver por mí misma si era para tanto o para más</p></div><p class="article-text">
        Hace un tiempo le le&iacute; a Virginia Woolf que feminismo era que una mujer contara la verdad sobre su vida. As&iacute;, hablo de m&iacute;, lo que de por s&iacute; ya nos cuesta un poco a las mujeres: por exponernos, por ser el centro de atenci&oacute;n..., de las cosas que me han pasado en los &uacute;ltimos siete d&iacute;as. A menudo, con las mujeres que me rodean, hablamos de cu&aacute;n agotador es sufrir todas estas violencias que act&uacute;an en un estrato bajo, pero constante en nuestras vidas. Los (micro)machismos est&aacute;n de manera perpetua en nuestras vidas y act&uacute;an como la gota malaya que va erosionando la autoestima y salud de las mujeres.
    </p><p class="article-text">
        Fue en 1990 cuando el psic&oacute;logo Luis Bonino acu&ntilde;a el t&eacute;rmino 'micromachismo' para nombrar a estas violencias de baja intensidad pero cotidianas de hombres dirigidas a mujeres. Estas pueden ser desde piropear, seguir por la calle, fijar roles de g&eacute;nero, comentarios destinados a sexualizar el ambiente, denigrar... Bonino los llama micro al entender que son leves y que el autor puede dirigir, por ejemplo, una sola palabra a la v&iacute;ctima &ndash;porque s&iacute;, somos v&iacute;ctimas y supervivientes de los (micro)machismos constantes&ndash;.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; hubiera pasado si hubiera sido una mujer quien hubiera puesto nombre a estas violencias? Quiz&aacute;s nunca le habr&iacute;a dicho micro. Porque no son micro, son violencias estructurales que de manera no organizada son ejercidas por hombres para recordarnos cu&aacute;l es nuestro espacio. No hay ninguna organizaci&oacute;n, ya que la estructura patriarcal, en este sentido, act&uacute;a como si se tratara de una acci&oacute;n coordinada descentralizada: en cada espacio, se nos asignar&aacute;/sufriremos nuestro rol de g&eacute;nero. Esto tiene efectos devastadores en cada una de nosotras ya que suponen un agotamiento emocional grave por su c&uacute;mulo diario.
    </p><p class="article-text">
        Y s&iacute;, no cre&aacute;is que esto es algo que me pasa en la calle con desconocidos y que cuando llego a casa estoy resguardada. Los machismos afectan las esferas p&uacute;blicas y &iacute;ntimas de nuestras vidas y lo impregnan todo. En el &aacute;mbito de proximidad es frecuente ver c&oacute;mo las mujeres (sobre todo si somos j&oacute;venes / migradas / variadas) no somos escuchadas, nos asignan las tareas menos reconocidas, no se nos da espacio ni presencia, en el lugar de trabajo se nos acosa sobre si queremos ser madres, nuestras parejas nos asignan el rol de organizadoras generales del hogar, las tareas tradicionalmente asignadas a nuestro g&eacute;nero, etc.
    </p><p class="article-text">
        Seguramente esto ha sido as&iacute; desde que fui socializada como mujer, pero si intento hacer algo m&aacute;s de memoria y recuerdo la primera vez que &ldquo;me pas&oacute; algo&rdquo;, fue un cl&aacute;sico: ten&iacute;a 11 a&ntilde;os y llevaba un vestido deportivo de color gris, al pasar junto a una obra un alba&ntilde;il me grit&oacute; &ldquo;te follar&iacute;a&rdquo;. Me impact&oacute; much&iacute;simo y se lo cont&eacute; a mi padre, &eacute;l me respondi&oacute; que a partir de ese momento me pasar&iacute;a muchas m&aacute;s veces. Creo que &eacute;l fue consciente, con pena, de lo que me esperaba como mujer y ten&iacute;a raz&oacute;n: me ha pasado muchas veces m&aacute;s. Dir&iacute;a que es una constante y desde que fui consciente de ello cada d&iacute;a &ldquo;me ha pasado&rdquo;, quer&iacute;a decir, &ldquo;me han hecho&rdquo; algo.
    </p><p class="article-text">
        Volviendo a la actualidad, la semana pasada me propuse cuantificar todas estas violencias a lo largo de una semana. Quer&iacute;a ver por m&iacute; misma si era para tanto o para m&aacute;s. As&iacute; pues, de manera sencilla, cada vez que me hac&iacute;an algo, hac&iacute;a una peque&ntilde;a nota de voz especificando la conducta, qu&eacute; me hab&iacute;an dicho en concreto y c&oacute;mo me hab&iacute;a sentido yo en ese momento, si hab&iacute;a podido responder o no. De este modo, al cabo de siete d&iacute;as, ten&iacute;a un total de 23 comentarios sobre mi aspecto f&iacute;sico que iban desde &ldquo;preciosa&rdquo; hasta &ldquo;te la meter&iacute;a hasta el fondo&rdquo;. Y s&iacute;, me da un poco de verg&uuml;enza escribir estas palabras, mucha m&aacute;s que la verg&uuml;enza que tuvo quien me las dijo.
    </p><p class="article-text">
        Seguramente, uno de los principales obst&aacute;culos para superar el machismo diario es que nos sentimos avergonzadas por la violencia que padecemos, mientras que los agresores gozan de su impunidad ejerci&eacute;ndola. Dentro de este espacio de tiempo, me han tocado en tres ocasiones en el transporte p&uacute;blico, en una de las ocasiones el conductor del bus le pidi&oacute; que bajara ya que lo hab&iacute;a hecho contra otras usuarias. Primero pens&eacute;, mira, al menos alguien ha hecho algo; luego pens&eacute;, en realidad, podr&iacute;amos estar hablando de un delito de abusos sexuales tan normalizado que le pedimos que baje del bus y problema resuelto.
    </p><p class="article-text">
        En total, hubo 29 micromachismos en esa semana, un promedio cuatro al d&iacute;a, algunas veces me vi con &aacute;nimo de contestar y otros, no. A pesar de ser consciente de que la mayor&iacute;a de violencias sexuales vienen del entorno cercano, tambi&eacute;n sufr&iacute; una noche volviendo a casa, mientras un hombre me segu&iacute;a durante varias calles. Por &uacute;ltimo, ning&uacute;n hombre dirigi&oacute; m&aacute;s de un micromachismo contra m&iacute;, sino que eran 29 machistas diferentes.
    </p><p class="article-text">
        Pero ahora, dejemos de hablar de m&iacute;, hagamos un c&aacute;lculo aproximado en nuestra ciudad, pensemos en cu&aacute;ntas mujeres viven o trabajan, multiplique ese prudente dato de cuatro (micro)machismos diarios por los miles de mujeres que habitamos la ciudad. Un paso m&aacute;s all&aacute;: si bien podemos pensar que cada abusador puede perpetrar m&aacute;s de un micromachismo diario y dirigirlos a varias mujeres, &iquest;entre cuantos machistas nos desarrollamos?
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, pong&aacute;mosle otros nombres, que todas seamos la protagonista de nuestra historia: preguntemos (le / nos) si le pasa a C&egrave;lia, a Irene, a Mireia, a Anna, a Maria, a F&aacute;tima, a Yun,... y a todas y cada una de las mujeres que conocemos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carla Vall i Duran]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/dosis-machismo-diario_132_3280214.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 15 Jul 2017 17:10:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4caba323-859a-4fb8-a6dc-43108a28f2f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="140059" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4caba323-859a-4fb8-a6dc-43108a28f2f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="140059" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una semana apuntando violencias machistas que sufrimos a diario]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4caba323-859a-4fb8-a6dc-43108a28f2f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Machismo,Micromachismos,Violencia machista]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
