<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Tere Vidal]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/tere_vidal/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Tere Vidal]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/515808/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Viatges sense retorn]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/viatges-sense-retorn_132_3181534.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4a1315d0-79c3-4e27-8fd7-50ced3d19580_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Viatges sense retorn"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El model turístic actual genera impactes ambientals, socials i econòmics devastadors en la població i el territori d’acollida: precarietat laboral, explotació i privatització de recursos naturals, modificació dels trets culturals i folklorització de les tradicions per al gaudi del turista</p><p class="subtitle">En alguns viatges, però, els protagonistes no són els qui es mouen i agafen l’avió, sinó els que són visitats, els qui pateixen una situació de desigualtat injusta provocada pel nostre sistema capitalista però també els qui lluiten per defensar la vida amb tota la dignitat</p></div><p class="article-text">
        Tot un any de treball, d'estr&egrave;s i de presses, de papers i d&rsquo;oficines. Tot un any de feina, de tr&agrave;nsit i d&rsquo;embussos. D&rsquo;esgotament i de cansament. Per&ograve; per fi arriba la calor. I amb ella, els mesos d&rsquo;estiu: arriben les vacances. I amb les vacances, els viatges. I amb els viatges, els turistes... O potser els viatgers?
    </p><p class="article-text">
        En el passat les persones efectuaven viatges per diferents motius concrets: visitar a parents o amistats, per raons m&egrave;diques, per aprendre nous idiomes i costums o per aconseguir una nova feina. El concepte de vacances ja existia, per&ograve; no inclo&iuml;a dins de les seves variables la tend&egrave;ncia actual de visualitzar-les com una necessitat compulsiva.
    </p><p class="article-text">
        Un fenomen m&eacute;s recent el conforma el fet de viatjar per a no fer res, nom&eacute;s descansar o fer-ho sense tenir una idea clara d&rsquo;all&ograve; que es vol realitzar. El concepte &laquo;Turisme&raquo; va sorgir en aquest context i s&rsquo;ha desenvolupat fins als nostres dies. En l&rsquo;actualitat, gran part dels habitants del m&oacute;n occidental dediquem tres o quatre setmanes a l&rsquo;any a fer vacances. Segurament la majoria de nosaltres no concebem les nostres vides sense unes peri&ograve;diques i llargues vacances, les quals han adquirit un car&agrave;cter gaireb&eacute; sagrat en contraposici&oacute; a persones d&rsquo;altres pa&iuml;sos per a qui les vacances, m&eacute;s que una necessitat, s&oacute;n un luxe.
    </p><p class="article-text">
        Amb la finalitat de satisfer el r&agrave;pid creixement de les noves tend&egrave;ncies i patrons de consum dels turistes, el m&oacute;n occidental ha implementat una enorme xarxa de transport terrestre, aeri i mar&iacute;tim aix&iacute; com la construcci&oacute; de complexos hotelers als llocs de dest&iacute;. Aquest model de grans inversions ha comptat amb la complicitat de grans empreses multinacionals i operadores de viatges (la ind&uacute;stria tur&iacute;stica) que ha convertit els turistes en els seus clients. Mentre que en el passat els viatgers acceptaven els destins tal i com eren, avui en dia la ind&uacute;stria tur&iacute;stica insisteix en adaptar-los als interessos i gustos del client. D&rsquo;aquesta manera els turistes senten que s&oacute;n clients i exigeixen i esperen que les circumst&agrave;ncies s&rsquo;ajustin a les seves necessitats. El turista veu les diferents parts del seu viatge com a elements individuals que ell mateix ha seleccionat, pel que accepta m&eacute;s f&agrave;cilment les condicions i naturalesa del dest&iacute; a visitar.
    </p><p class="article-text">
        Aquest model tur&iacute;stic genera impactes ambientals, socials i econ&ograve;mics devastadors en la poblaci&oacute; i el territori d&rsquo;acollida: precarietat laboral, explotaci&oacute; i privatitzaci&oacute; de recursos naturals, modificaci&oacute; dels trets culturals, folkloritzaci&oacute; de les tradicions per al gaudi del turista, etc.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, el Turisme Solidari neix com a contraposici&oacute; a aquest model. Neix com a un moviment social a favor de la sostenibilitat del fenomen tur&iacute;stic, &eacute;s a dir, &eacute;s un model que t&eacute; en compte les variables socials, culturals, econ&ograve;miques i mediambientals, denuncia els impactes negatius que el turisme pot suposar a les societats amfitriones i reclama la responsabilitat dels turistes, empreses, amfitrions i institucions p&uacute;bliques a l&rsquo;hora d&rsquo;afavorir models tur&iacute;stics sostenibles.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha gent, per&ograve;, que no viatja per l&rsquo;atractiu tur&iacute;stic que pugui tenir una destinaci&oacute;, ni per descansar ni per no fer res. Hi ha gent que viatja escapant de tota l&ograve;gica clientelar de la ind&uacute;stria. Hi ha gent que s&rsquo;emociona preparant una motxilla, que tremola quan s&rsquo;acomiada de la fam&iacute;lia i que sent papallones a l&rsquo;est&oacute;mac quan puja a l&rsquo;avi&oacute;. Gent que vol con&egrave;ixer les persones que estan a l&rsquo;altra banda, amarar-se de la seva realitat quotidiana, ser conscient de quines s&oacute;n les seves mancances i dificultats per&ograve;, sobretot, gent que vol aprendre d&rsquo;altres formes de viure i d&rsquo;organitzar-se. Gent que participa dels Camps de Solidaritat, del Moviment de Brigadistes, dels Camps de Treball o de tantes altres experi&egrave;ncies que ofereixen moltes entitats catalanes.
    </p><p class="article-text">
        En aquests viatges els protagonistes no s&oacute;n els qui es mouen i agafen l&rsquo;avi&oacute;, sin&oacute; els que s&oacute;n visitats, els qui pateixen una situaci&oacute; de desigualtat injusta provocada pel nostre sistema capitalista per&ograve; tamb&eacute; els qui lluiten per defensar la vida amb tota la dignitat. I en aquest sentit, els viatgers cal que es desprenguin de la mirada colonial de l&rsquo;home blanc sobre les alteritats. Perqu&egrave; la solidaritat &eacute;s la tendresa dels pobles. Caldr&agrave;, doncs, posar-nos a la mateixa al&ccedil;ada, no donar lli&ccedil;ons, abandonar el sentiment de la pena paternalista i no repartir caramels. Caldr&agrave; que ens mirem als ulls, que tinguem tot el temps del m&oacute;n per a les estones del caf&egrave;, el te o el mate, per tenir converses llargues i profundes amb la gent que ens acollir&agrave; que ens ajudin a comprendre les causes estructurals que estan generant aquesta situaci&oacute; de desigualtat, per reflexionar sobre els nostres trens de vida. Caldr&agrave; desapendre per tornar a aprendre.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        I seran aquests moments els que generaran aires de canvi en la nostra manera de ser i de pensar. Seran les persones que hem conegut les que ens enfocaran cap a on hem de mirar despr&eacute;s del viatge. Les que ens faran adonar dels privilegis inherents a ser blancs i occidentals. Les que donaran sentit a la lluita per un m&oacute;n m&eacute;s just i solidari i aquesta ser&agrave; la manera de cuidar-nos malgrat la dist&agrave;ncia. Aix&iacute;, lluitarem des d&rsquo;aqu&iacute; contra el m&oacute;n que hem vist i no ens agrada, el que ens sembla injust, el que no volem ser. Les persones que haurem conegut ens donaran la for&ccedil;a, l&rsquo;empenta i tot l&rsquo;entusiasme per redirigir les nostres accions quotidianes per la construcci&oacute; d&rsquo;un m&oacute;n en qu&egrave; valgui la pena viure-hi.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El turista mira i no veu res. El viatger mira, veu, s&rsquo;indigna, admira, torna a casa i lluita. Viatjar per a no retornar. De qu&egrave; serveixen els viatges sin&oacute;?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Tere Vidal]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/viatges-sense-retorn_132_3181534.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 Sep 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4a1315d0-79c3-4e27-8fd7-50ced3d19580_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3115113" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4a1315d0-79c3-4e27-8fd7-50ced3d19580_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3115113" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Viatges sense retorn]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4a1315d0-79c3-4e27-8fd7-50ced3d19580_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Viajes sin retorno]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/viajes-retorno_132_3181525.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4a1315d0-79c3-4e27-8fd7-50ced3d19580_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Viajes sin retorno"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Este modelo turístico genera impactos ambientales, sociales y económicos devastadores en la población y el territorio de acogida: precariedad laboral, explotación y privatización de recursos naturales, modificación de los disparos culturales, folclorización de las tradiciones para el goce del turista, etc.</p><p class="subtitle">En estos viajes los protagonistas no son quienes se mueven y cogen el avión, sino los que son visitados, quienes sufren una situación de desigualdad injusta provocada por nuestro sistema capitalista pero también quienes luchan para defender la vida con toda la dignidad</p></div><p class="article-text">
        Todo un a&ntilde;o de trabajo, de estr&eacute;s y de prisas, de papeles y de oficinas. Todo un a&ntilde;o de trabajo, de tr&aacute;fico y de atascos. De agotamiento y de cansancio. Pero por fin llega el calor. Y con &eacute;l, los meses de verano: llegan las vacaciones. Y con las vacaciones, los viajes. Y con los viajes, los turistas... &iquest;O quiz&aacute;s los viajeros?
    </p><p class="article-text">
        En el pasado las personas efectuaban viajes por diferentes motivos concretos: visitar a parientes o amistades, por razones m&eacute;dicas, para aprender nuevos idiomas y costumbres o para conseguir un nuevo trabajo. El concepto de vacaciones ya exist&iacute;a, pero no inclu&iacute;a dentro de sus variables la tendencia actual de visualizarlas como una necesidad compulsiva.
    </p><p class="article-text">
        Un fen&oacute;meno m&aacute;s reciente lo conforma el hecho de viajar para no hacer nada, s&oacute;lo descansar o hacerlo sin tener una idea clara de lo que se quiere realizar. El concepto &laquo;Turismo&raquo; surgi&oacute; en este contexto y se ha desarrollado hasta nuestros d&iacute;as. En la actualidad, gran parte de los habitantes del mundo occidental dedicamos tres o cuatro semanas al a&ntilde;o a hacer vacaciones. Seguramente la mayor&iacute;a de nosotros no concebimos nuestras vidas sin unas peri&oacute;dicas y largas vacaciones, las cuales han adquirido un car&aacute;cter casi sagrado en contraposici&oacute;n a personas de otros pa&iacute;ses para quienes las vacaciones, m&aacute;s que una necesidad, son un lujo.
    </p><p class="article-text">
        Con el fin de satisfacer el r&aacute;pido crecimiento de las nuevas tendencias y patrones de consumo de los turistas, el mundo occidental ha implementado una enorme red de transporte terrestre, a&eacute;reo y mar&iacute;timo as&iacute; como la construcci&oacute;n de complejos hoteleros a los lugares de destino. Este modelo de grandes inversiones ha contado con la complicidad de grandes empresas multinacionales y operadoras de viajes (la industria tur&iacute;stica) que ha convertido los turistas en sus clientes. Mientras que en el pasado los viajeros aceptaban los destinos tal y como eran, hoy en d&iacute;a la industria tur&iacute;stica insiste en adaptarlos a los intereses y gustos del cliente. De este modo los turistas sienten que son clientes y exigen y esperan que las circunstancias se ajusten a sus necesidades. El turista ve las diferentes partes de su viaje como elementos individuales que &eacute;l mismo ha seleccionado, por el que acepta m&aacute;s f&aacute;cilmente las condiciones y naturaleza del destino a visitar.
    </p><p class="article-text">
        Este modelo tur&iacute;stico genera impactos ambientales, sociales y econ&oacute;micos devastadores en la poblaci&oacute;n y el territorio de acogida: precariedad laboral, explotaci&oacute;n y privatizaci&oacute;n de recursos naturales, modificaci&oacute;n de los disparos culturales,&nbsp;folclorizaci&oacute;n&nbsp;de las tradiciones para el goce del turista, etc.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, el Turismo Solidario nace en contraposici&oacute;n a este modelo. Nace como un movimiento social a favor de la sostenibilidad del fen&oacute;meno tur&iacute;stico, es decir, es un modelo que tiene en cuenta las variables sociales, culturales, econ&oacute;micas y medioambientales, denuncia los impactos negativos que el turismo puede suponer a las sociedades anfitrionas y reclama la responsabilidad de los turistas, empresas, anfitriones e instituciones p&uacute;blicas a la hora de favorecer modelos tur&iacute;sticos sostenibles.
    </p><p class="article-text">
        Pero hay gente que no viaja por el atractivo tur&iacute;stico que pueda tener un destino, ni para descansar ni para no hacer nada. Hay gente que viaja escapando de toda l&oacute;gica&nbsp;clientelar&nbsp;de la industria. Hay gente que se emociona preparando una mochila, que tiembla cuando se despide de la familia y que siente mariposas en el est&oacute;mago cuando sube al avi&oacute;n. Gente que quiere conocer a las personas que est&aacute;n al otro lado, empaparse de su realidad cotidiana, ser consciente de cu&aacute;les son sus carencias y dificultades pero, sobre todo, gente que quiere aprender otras formas de vivir y de organizarse. Gente que participa de Campos de Solidaridad, del Movimiento de Brigadistas, de Campos de Trabajo o de tantas otras experiencias que ofrecen muchas entidades catalanas.
    </p><p class="article-text">
        En estos viajes los protagonistas no son quienes se mueven y cogen el avi&oacute;n, sino los que son visitados, quienes sufren una situaci&oacute;n de desigualdad injusta provocada por nuestro sistema capitalista pero tambi&eacute;n quienes luchan para defender la vida con toda la dignidad. Y en este sentido, los viajeros hace falta que se desprendan de la mirada colonial del hombre blanco sobre las alteridades. Porque la solidaridad es la ternura de los pueblos. Har&aacute; falta, pues, ponernos a la misma altura, no dar lecciones, abandonar el sentimiento de la pena paternalista y no repartir caramelos. Har&aacute; falta que nos miremos a los ojos, que tengamos todo el tiempo del mundo para los ratos del caf&eacute;, el t&eacute; o lo mato, para tener conversaciones largas y profundas con la gente que nos acoger&aacute; que nos ayuden a comprender las causas estructurales que est&aacute;n generando esta situaci&oacute;n de desigualdad, para reflexionar sobre nuestros trenes de vida. Har&aacute; falta desaprender para volver a aprender.
    </p><p class="article-text">
        Y ser&aacute;n estos momentos los que generar&aacute;n aires de cambio en nuestra manera de ser y de pensar. Ser&aacute;n las personas que hemos conocido las que nos enfocar&aacute;n hacia donde tenemos que mirar despu&eacute;s del viaje. Las que nos har&aacute;n darnos cuenta de los privilegios inherentes a ser blancos y occidentales. Las que dar&aacute;n sentido a la lucha por un mundo m&aacute;s justo y solidario y esta ser&aacute; la manera de cuidarnos a pesar de la distancia. As&iacute;, lucharemos desde aqu&iacute; contra el mundo que hemos visto y no nos gusta, el que nos parece injusto, el que no queremos ser. Las personas que habremos conocido nos dar&aacute;n la fuerza, el empuj&oacute;n y todo el entusiasmo para redirigir nuestras acciones cotidianas hacia la construcci&oacute;n de un mundo en que valga la pena vivir.
    </p><p class="article-text">
        El turista mira y no ve nada. El viajero mira, ve, se indigna, admira, vuelve a casa y lucha. Viajar para no volver. &iquest;De que sirven los viajes, sino?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Tere Vidal]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/viajes-retorno_132_3181525.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 Sep 2017 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4a1315d0-79c3-4e27-8fd7-50ced3d19580_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3115113" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4a1315d0-79c3-4e27-8fd7-50ced3d19580_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3115113" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Viajes sin retorno]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4a1315d0-79c3-4e27-8fd7-50ced3d19580_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
