Odi, ràbia, ira, incomprensió, frustració, són alguns sentiments que cada dia podem experimentar davant diferents situacions o vivències i que alliberem reactivament; i açò es tradueix en conductes violentes i agressives cap als altres i, en conseqüència, cap a la nostra persona.

La realitat és que trobem violència a l'àmbit familiar, a l'escola, al treball, a l'àmbit polític, a l'esportiu, als mitjans de comunicació i, com no, als carrers i a les xarxes. Segons el Ministeri de l'Interior, en 2017 han augmentat els delictes més greus, aquells contra la integritat de les persones.

Per violència entenem qualsevol fórmula intencionada on una o més persones fereixen, ataquen o danyen la sensibilitat, dignitat o integritat d'una o més persones, física, moral, sexual i sempre psicològicament parlant. I per no deixar-nos cap tipus al marge, direm que també s'exerceix violència a través de les institucions, les polítiques o les lleis.

La violència masclista, l'assetjament escolar, la violència per la condició sexual, l’exercida políticament i social o l’originada amb motiu de la raça o la religió, defineixen una societat on la violència té el seu lloc i això, necessàriament, ens porta a viure amb por.

La por entesa des de dues vessants distintes i complementàries. La que la persona agressora exerceix sobre la víctima o víctimes per aconseguir els seus propòsits; i la que sent la pròpia agressora a perdre allò que vol, a no aconseguir els seus propòsits o a deixar al descobert la seua pròpia vulnerabilitat.

És possible que totes les persones puguem ser víctimes i agressores a l'hora? I si la violència té la seua arrel en la por, serà imprescindible fer conscients eixes pors per poder-les superar?

En aquest punt, l'educació emocional juga un paper essencial, ja que a través de les seues competències podrem aconseguir aquests objectius.

Diu Rafael Bisquerra que “una persona que gaudeix de benestar emocional no té necessitat d'adoptar comportaments violents”. És a dir, una persona feliç, satisfeta i orgullosa d'ella mateix i de la seua vida intenta mantenir eixe estat emocional de benestar, i no crea ni fomenta conflictes. Tot el contrari, s'esforça per minorar-los.

L'educació emocional és una forma de prevenció primària inespecífica dels problemes de convivència. A través del coneixement i assoliment de les seues competències, els membres de la societat estarem més preparats per gestionar amb èxit les nostres pors individuals, però també col·lectives. Així mateix serem capaços de canalitzar adequadament l'energia que prové d'emocions com l'odi o la ira.

A nivell personal, haurem de treballar i assolir estratègies de regulació emocional que ens permeten reconduir les emocions citades anteriorment i que, com sabem, poden desencadenar en comportaments violents. Serà molt important també desenvolupar la nostra autoestima, conèixer i fer nostres estratègies de vida i benestar que ens permeten focalitzar en aquells aspectes més positius de la vida per fomentar-los i donar-los força, en detriment de les rancúnies, la ràbia o l'odi.

A nivell col·lectiu i, en concret, en el context educatiu, volem fer ressò del model dialògic de resolució de conflictes. La proposta tracta de conscienciar sobre la no naturalització de la violència en cap context ni a cap edat; es coneix amb el nom de ‘Violència 0 des dels 0 anys’. Açò ens porta a la necessitat de crear espais lliures de violència, on es treballe la no acceptació de cap tipus de comportament violent i s'ensenye a rebutjar-los. A més, es reforcen aspectes importants, com els comportaments igualitaris, respectuosos, d'ajuda, i s'aprofundeix en el concepte d'amistat, donant valor al bon tracte entre iguals.

I si totes comencem a fer alguna cosa al respecte? I si totes ens responsabilitzem dels nostres actes i assumim amb dignitat els errors? I si totes fomentem la vida i comencem a tenir cura de nosaltres? Aleshores, l'esperança formarà part del que sentim en relació a aquesta problemàtica i l'èxit estarà més a prop.

Segurament tu, que ara estàs llegint aquestes línies, et sents identificada com a persona, sigues home o dona i, com també em passa a mi, no t'hages sentit bé en els moments on alguna cosa t’impedia fer allò que senties.

Per què tendim a amagar els nostres sentiments? Per què no ens mostrem lliures d'expressar allò que sentim?

Les emocions ens humanitzen, ens diferencien d'altres espècies animals i són el nostre passaport per gaudir d'unes relacions personals satisfactòries, atès que som éssers socials, i així, podem aconseguir el benestar individual i col·lectiu.

En canvi, amb el pas del temps, creixem i aprenem a reprimir-les i/o descontrolar-les.

Per què? Per a què?

La nostra societat i els processos de socialització a través dels quals ens convertim en ciutadans i ciutadanes, però també en veïns i veïnes, amics, amigues, mares, pares, o alumnat per exemple; ens ensenyen, fent ús, inclús d'alguns mecanismes implícits, que l'expressió emocional és signe de debilitat o vulnerabilitat davant la voràgine que és la nostra societat capitalista. Per tal de no mostrar-nos com som, d'amagar el que sentim, necessitem utilitzar «màscares o cuirasses», mecanismes simbòlics molt útils per no deixar veure la nostra part més emocional. Així aconseguim crear el personatge de la nostra vida, aquell que és allò que voldríem ser, el que ens deixen ser o, simplement, el que altres volen que siguem.

Vivim aleshores una contradicció constant que ens allunya de la nostra identitat i essència, i ens connecta amb la part més reactiva i agressiva de nosaltres mateixos; al temps que ens distancia del benestar.

És en aquest punt on conformem una societat individualista, injusta, intolerant o insolidària. És així com cada cop tenim més problemes de convivència, de relació, d'estrès i de violència. És, des d'aquest punt més reactiu, des d'on no podem resoldre els nostres conflictes de manera adequada i sentim odi, insatisfacció, frustració o ira.

Revertir aquesta situació està en les nostres mans. Comencem per valorar i permetre'ns l'expressió del que sentim. Identifiquem bé allò que realment necessitem i tornem a connectar amb la nostra part més humana, les emocions.

L'expressió adequada d’emocions és una pràctica saludable. Saber i entendre què ens passa a nosaltres i als altres ens apropa a la consciència emocional i, per tant, ens facilita l'auto-coneixement, ens ajuda a millorar els nostres estats d'ànim i mantindre unes relacions satisfactòries. Gestionar les pròpies emocions ens serveix per resoldre de manera adequada els conflictes i superar les adversitats amb més garanties d'èxit. Fer de la resiliència i la positivitat un estil de vida ens facilita afrontar els entrebancs i eixir-ne enfortits, a més, millora l’autoestima i consolida la nostra autonomia emocional. Ser agraïts, saber reconèixer els nostres errors, acceptar-nos i perdonar-nos ens fa socialment competents. Aprendre a escoltar-nos, gaudir dels nostres silencis, mirar endins i, en definitiva, practicar les habilitats de vida i benestar, ens aporta serenitat i pau interior.

Tot plegat és necessari per tal de poder viure en un món més solidari, en un país més just, en una ciutat més participativa, en un barri més compromès amb un veïnat més respectuós i amb persones que puguen mostrar la millor versió d’elles mateixes.

Tenim al nostre abast la clau perquè juntes, i també per separat, gaudim d’allò que tenim i, a més, trobem el que ens manca.

Coneguem la fórmula per viure plenament les nostres vides. Fem-ne ús, reeduquem-nos emocionalment, potenciem les nostres capacitats i habilitats. Focalitzem en tot allò positiu que tenim i repensem-nos com a persones. Reconstruïm-nos com a societat i podrem fer front a tot allò que ens deshumanitza.

Aquesta columna pretén acostar l'educació emocional a les lectores i donar a conèixer estratègies que ens permeten viure amb plenitud les nostres vides.

Així, per finalitzar proposem un exercici pràctic amb l'objectiu de gaudir de nosaltres mateixes durant alguns minuts al dia, per exemple, a la dutxa, o uns instants abans de dormir. L'activitat suposa prendre consciència plena de les accions que realitzem de forma mecànica i focalitzar durant el temps en què les realitzem en les sensacions del nostre cos i no en els pensaments. Així, mentre ens dutxem, intentarem estar presents i reconèixer les sensacions agradables de l'aigua calenta recorrent el nostre cos o el perfum del sabó que usem; si ens assalten pensaments, els apartarem de la nostra ment i tornarem a focalitzar l'atenció en olors i sensacions. Abans de dormir, podem recórrer el nostre cos des del cap fins als peus i prestarem atenció a les pressions de cadascuna de les parts amb el llit i la postura.

Aquesta proposta de plena consciència ens ajudarà a dedicar-nos temps al dia i, amb la pràctica, aprendrem a evadir-nos dels pensaments i calmarem la nostra ment; serà el principi del camí cap al nostre interior. Gaudim-ho.