La mayoría de las encuestas señalan que la participación en las elecciones catalanas del 21D será más alta que en las anteriores elecciones, así como de las más altas de la historia. Sin embargo, es probable que esto no suceda y finalmente la participación no llegue a los niveles de la anterior convocatoria, la más alta hasta el momento en cualquier elección en territorio catalán, el 77,44%.

¿Qué fomenta este error generalizado en todos los sondeos?, o dicho de otra forma, ¿qué nos induce a pensar que habrá menor participación pese a lo que afirman las encuestas? Respondamos a la segunda pregunta primero: el hecho que las elecciones se celebren en un día laborable tendería a marcar más aún el sesgo de clase social –conceptualizada la clase social bajo la perspectiva de Pierre Bourdieu-, tanto en términos de abstención, como en términos de tipos de voto.

Según el autor francés, la relación con lo político en general, y con el campo político en particular, estaría mediada por una composición de capitales –culturales y económicos- que definirían las diferentes posiciones relativas de clase. De este modo, esto se produciría en la medida en que habría posiciones que se sientan inclinadas a participar, e incluso obligadas a hacerlo, considerando lo político como un ámbito noble de acción; mientras que otras serían más proclives a la indiferencia, a una atención intermitente y provisional o a considerar ese ámbito como “algo que no es para gente como yo”, autoexcluyéndose de un ámbito que le excluye socio-históricamente.

Este hecho desbarata la ilusión democraticista de una persona, un voto, pues socialmente esta simetría no existe más que sobre el papel y en lo formal -no hay más que ver la representación por oficios entre los diputados y compararla con la composición por oficio en el conjunto de sociedad, o diferenciar a los diputados electos por la gruesa dicotomía de trabajo manual/trabajo no manual-. Así, el campo político sería un mecanismo de desigualdad social más -la cual se une a la desigualdad en el campo económico, en la escuela, en lo cultural, etc.-.

Bajo esta consideración, aunque la abstención es un fenómeno que no se deje interpretar bajo una única lógica, sí que está fuertemente orientada por la posición relativa de clase, encontrándose más abstencionistas -gente que no tiene nada que hacer con la política “eso no es para mí”, para los que “todos son iguales”, “todos van a lo suyo, a robar”, etc.-, a medida que se desciende en la jerarquía o escala social.

Por ello, nos podemos aventurar a afirmar que el hecho de que las elecciones sean en día laboral hará descender más la participación en aquellas posiciones que son más distantes a las apuestas específicas del juego político -aquellos que no están tan al día con la realidad mediático-política que controla el tertuliano medio-. Si nos centramos en la dicotomía gruesa entre trabajo manual y no manual -dicotomía que encierra lógicas muy heterogéneas, pero con elementos de clase social-, tendrán una abstención mayor aquellas posiciones que tras una jornada de trabajo físico, se les interpele a ir a un colegio electoral para algo que casi “ni les va ni les viene”.

Algo que podría reducir esta tendencia sería el hecho de que, legalmente, se puede solicitar parte de la jornada laboral para ejercer el derecho de voto. Sin embargo, en estas estimaciones no se tiene en cuenta la cantidad de ilegalismos y alegalismos bajo los que trabaja una buena porción de las clases sociales más bajas. Este derecho de poder ausentarse de la empresa para votar será efectivo allí donde se den las condiciones sociales favorables para que se haga efectivo, esto es, en las posiciones más reguladas y/o con menos precarizadas (funcionarios, profesiones liberales, élite obrera, etc.).

En cuanto a la primera pregunta, si este error o sesgo generalizado se confirma, lo que es nuestra apuesta interpretativa -que habrá menor participación a pesar de lo que digan las encuestas-, es porque, aunque parezca paradójico, los “encuestólogos” no son proclives a captar lo social, su variabilidad y sus distribuciones desigualitarias.

En lugar de ello proyectan una posición particular –su propia posición- sobre el resto del cuerpo social; una posición que, si no es percibida como tal, es debido a que se trata de la posición más legitimada. Dicho con otras palabras, bajo la apariencia de cientificidad -a través de la matematización y una supuesta neutralidad axiológica- los profesionales encargados de hacer las encuestas, proyectan inconscientemente un marco cognitivo y evaluativo que no es más que el suyo propio: el de un conjunto de fracciones de clase proyectadas sobre la totalidad del espacio social global bajo la entelequia del “votante medio”. Un votante medio que tal vez contiene muchos más elementos de medias aritméticas que de realidades sociales (un ejemplo de ello sería la “escala ideológica” que presupone una distancia similar de todos los votantes al campo político).

La majoria de les enquestes assenyalen que la participació en les eleccions catalanes del 21D serà més alta que en les anteriors eleccions, així com de les més altes de la història. Si bé, és probable que això no succeeixi i finalment la participació no arribi als nivells de l'anterior convocatòria, la més alta fins al moment en qualsevol elecció en territori català, el 77,44%.

Què fomenta aquest error generalitzat en tots els sondejos?, o, dit d'una altra manera, què ens indueix a pensar que hi haurà menys participació malgrat el que afirmen les enquestes? Responguem a la segona pregunta primer: el fet que les eleccions se celebrin en un dia laborable tendiria a marcar més encara el biaix de classe social -conceptualitzada la classe social sota la perspectiva de Pierre Bourdieu-, tant en termes d'abstenció, com en termes de tipus de vot.

Segons l'autor francès, la relació amb alló polític en general, i amb el camp polític en particular, estaria intervinguda per una composició de capitals -culturals i econòmics- que definirien les diferents posicions relatives de classe. D'aquesta manera, això es produiria en la mesura que hauria posicions que se sentin inclinades a participar, i fins i tot obligades a fer-ho, considerant el polític com un àmbit noble d'acció; mentre que altres serien més proclius a la indiferència, a una atenció intermitent i provisional o a considerar aquest àmbit com una cosa que no és per a gent com jo, autoexcloent-se d'un àmbit que li exclou soci-històricament.

Això desbarata la il·lusió democraticista d'una persona, un vot, ja que socialment aquesta simetria no existeix més que sobre el paper i en el formal -no hi ha més que veure la representació per oficis entre els diputats i comparar-la amb la composició per ofici en el conjunt de societat, o diferenciar els diputats electes per la gruixuda dicotomia de treball manual / treball no manual-. Així, el camp polític seria un mecanisme de desigualtat social més -la qual s'uneix a la desigualtat en el camp econòmic, a l'escola, allò cultural, etc.-. Sota aquesta consideració, tot i que l'abstenció és un fenomen que no es deixa interpretar sota una única lògica, sí que ens apareixeria com fortament orientada per la posició relativa de classe, trobant més abstencionistes -gent que no té res a fer amb la política, “això no és per a mi”, per als que “tots són iguals”, “tots van als seu, a robar”, etc.-, a mesura que es descendeix en la jerarquia o escala social.

Per això, ens podem aventurar a afirmar que el fet que les eleccions siguin en dia laboral farà baixar més la participació en aquelles posicions que són més distants a les apostes específiques del joc polític -aquells que no estan tan al dia amb la realitat mediàtic-política que controla el tertulià mig-. Si ens centrem en la dicotomia gruixuda entre treball manual i no manual -dicotomia que tanca lògiques molt heterogènies, però amb elements de classe social-, tindran una abstenció major aquelles posicions que després d'una jornada de treball físic, se'ls interpel·li a anar a un col·legi electoral per a alguna cosa que gairebé “ni els va ni els ve”.

Una cosa que podria reduir aquesta tendència seria el fet que, legalment, es pot sol·licitar part de la jornada laboral per exercir el dret de vot. No obstant això, en aquestes estimacions no es té en compte la quantitat de il·legalismes i alegalismes sota els quals treballa una bona porció de les classes socials més baixes. Aquest dret de poder absentar-se de l'empresa per votar serà efectiu allà on es donin les condicions socials favorables perquè es faci efectiu, és a dir, en les posicions més regulades i/o amb menys precaritzades (funcionaris, professions liberals, elit obrera, etc. .).

Quant a la primera pregunta, si aquest error o biaix generalitzat es confirma, el que és la nostra aposta interpretativa -que haurà menor participació tot i el que diguin les enquestes-, és perquè, encara que sembli paradoxal, els “enquestòlegs” no són proclius a captar allò social, la seva variabilitat i les seves distribucions desigualitàries.

En lloc d'això, projecten una posició particular -la seva pròpia posició- sobre la resta del cos social; una posició que, si no és percebuda com a tal, és a causa que es tracta de la posició més legitimada.

Dit amb altres paraules, sota l'aparença de cientificitat -a través de la matematització i una suposada neutralitat axiológica- els professionals encarregats de fer les enquestes, projecten inconscientment un marc cognitiu i avaluatiu que no és més que el seu propi: el d'un conjunt de fraccions de classe projectades sobre la totalitat de l'espai social global sota l'entelèquia del “votant mitjà”. Un votant mitjà que, com sabem, conté molts més elements de mitges aritmètiques que de realitats socials (un exemple d'això seria la “escala ideològica” que pressuposa una distància similar de tots els votants al camp polític).