Imagine's que viu enmig del cor del Cabanyal. Els 21.000 metres quadrats que té aquesta àrea representen el 0,0175% de la superfície total del barri.

Pregunte's per què ací es concentra el 80% dels problemes de convivència? Perquè està anant-se’n veïnat que no pot suportar tant de conflicte?

El motiu, de tots conegut, és el tràfic de drogues, galls de baralla, falta de respecte al dret al descans, a la salut, la brutícia escampada per les voreres tots els dies al costat dels mobles domèstics, sofàs inclosos, que serveixen per a atendre còmodament els punts de venda de droga. En definitiva, que les condicions públiques que fan molt difícil la vida en el domicili familiar, l'estabilitat de la convivència familiar, estan concentrades en aquesta zona del cor del Cabanyal.

Aquest és l'exercici que li propose: Vosté viurà durant quatre anys en un d'aquests carrers, esperant la normalitat de la qual gaudeixen a Patraix, Algirós, o qualsevol altre barri de la ciutat. Només això: normalitat. Però van passant els mesos, els anys, els estius…, i els crits, músiques, barbacoes fumejants, continuen apareixent en qualsevol moment i a uns decibels que envaeixen la seua casa.

Els estius són especials, tan sols el que succeeix en els 5 mesos d'estiu és causa més que suficient per a alterar la convivència durant tot l'any, perquè les famílies no tenen temps per a retrobar l'equilibri necessari per a viure la resta de l’any, quan ja es poden tancar les finestres.

Tinga en compte que el comportament incívic que altera la seua vida no està supeditat a cap ordre horari, en qualsevol moment, del dia o de la nit, esclata i ací està, dins de la seua casa, per sorpresa. I a poc a poc, dia a dia, es va instal·lant dins del seu cap, alterant els seus nervis, la seua salut, la seua capacitat de relacionar-se de forma natural amb els seus veïns. A poc a poc veu com s'alteren les relacions entre els membres de la família que comparteixen domicili. Va al metge i, com presenta un estat d'alteració nerviosa, li recepten els medicaments necessaris per a superar l'estat d'ànim pel qual està passant, inclosos els ansiolítics per als moment més difícils de superar. Però la causa que produeix “la malaltia” no té tractament mèdic, no el pot ajudar la Seguretat Social. I els serveis socials?, es preguntarà. Simplement no estan, no pot comptar amb ells.

Per favor, espere. Sé que el seu instint de supervivència li dirà que millor deixe de posar-se en la situació d'uns altres, que deixe d'imaginar i torne al seu domicili real. Però per favor, continue fent un esforç, continue intentant posar-se en el lloc de les famílies que pateixen aquesta situació. Si segueix amb mi, ha de considerar que aquestes veïnes/ns suporten aquestes condicions des de fa 12 anys o més.

No les abandone, són persones que han resistit el temps de l'agressió urbanística iniciada en 1998, veïnes que van resistir perquè la seua vida i la seua dignitat estaven en el lloc del qual les volien expulsar. Veïnes/ns que, amb el canvi de direcció política a l'Ajuntament de València, van posar les seues esperances de tornar a una normalitat pública i ambiental com la gaudida pels seus conveïns del Cabanyal –Canyamelar.

Doncs bé, és molt possible que en aquest moment puga vostè cpmprendre millor que ja estan terroritzades de patir un nou episodi com el de l'estiu de 2018. Ja han començat a notar els canvis estacionals, la seua experiència és molt gran i saben molt bé el que se'ls ve damunt.

En aquests tres o quatre últims anys hi ha hagut famílies que no han tingut més remei que marxar del barri, expulsades per les condicions de l'espai públic on vivien i sempre ha sigut després de l'estiu quan la crisi s’ha fet insuportable.

I ara asumisca una dosi de dolorosa incomprensió per part dels seus governants en els que tantes esperances havia posat. També d'una part de les noves organitzacions socials nascudes al calor de la lluita contra la destrucció. Organitzacions sorgides, en la majoria dels casos, a partir de 2010, quan ja estava completament en vigor l'Ordre Ministerial que va significar la fi del PEPRI. Aquestes organitzacions i, sobretot, els seus components solen estar molt actius en les xarxes de comunicació, facebook, twitter, etc. I és en aquests espaïs on es publiquen missatges d’incomprensions i desqualificacions quan les veïnes es queixen de les seues condicions de vida.

Damunt de les circumstàncies per les que passa aquest sector del veïnat, resulta que són insultades/atacades de xenòfobes, agents gentrificadors que treballen per als fons voltors d’especulació immobiliària. I aquesta idea arriba ràpid a totes aquelles famílies que viuen tranquil·les al seu espai urbà. Una injustícia que té una gran importància perquè altera les emocions personals ja prou deteriorades.

Què fem? Ara què fem? És el crit de desesperació que s'escolta quan passes per aquests carrers. És el crit de desesperació de les poques persones que han resistit aquests últims vint anys en aquesta zona. Que són poques, sí, però per això mateix necessiten ajuda del govern municipal i del veïnat del barri i de la ciutat en general.

Ja han passat quatre anys des del canvi del 2015. Crec que esperaran 20 dies més a una resposta dels partits que governaren fins al 2023. Si no hi ha resposta pot passar qualsevol cosa. Què faria vosté?

Así pues, es la Generalitat Valenciana la que representa el órgano superior de dirección y coordinación de protección civil en la Comunitat Valenciana ante catástrofes como la ocurrida.

El 29 de octubre 2024 nos encontramos con la siguiente situación, en febrero del año 2023, siendo presidente de la Generalitat Ximo Puig, se creaba la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE), versión autonómica de la Unidad Militar de Emergencias (UME), que tenía como objeto “hacer frente a las necesidades derivadas de la respuesta en emergencias, en los términos establecidos en la planificación de protección civil de la Comunitat Valenciana”.

En mayo de 2023 el Gobierno valenciano pasa a manos del PP y Vox. Pocos meses después, en noviembre del 2023 (ver eldiario.es del 30/10/2024), el Pleno del Consell derogaba por la vía de urgencia el decreto de creación de la UVE, con lo cual se suprimía esta entidad. La razón esgrimida fue que el actual gobierno consideraba que había vías más eficientes para paliar las posibles catástrofes.

En su momento, la portavoz y consellera de Hacienda del mencionado Gobierno de coalición, Ruth Merino, explicó que el actual ejecutivo consideraba otras vías “más eficientes” para coordinar las emergencias y con menor gasto presupuestario que la UVE.

Así las cosas, las competencias en materia de emergencias en la Generalitat se agregaron a las de la Conselleria de Justicia, uno de los departamentos que quedó en manos de Vox tras el acuerdo de gobierno entre los dos partidos que se reparten la Administración autonómica.

La desgracia que ha traído la riada es descomunal pero no es sorprendente, estaba contemplada tanto en los estudios e informes de la Confederación Hidrográfica del Júcar como de otros organismos estudiosos del tema, universidades, geógrafos, etc. Son muchas las riadas como la actual que han configurado una parte de nuestras vidas y nuestra historia.

En desastres de esta magnitud la gestión durante la primera semana es fundamental para evitar más dolor al ya provocado por la pérdida de vidas y la destrucción.

Todo el detalle de estos 7 días horribles, y los que vendrán, está perfectamente documentado en todos los medios de comunicación para que podamos sacar nuestras propias conclusiones. Materia hay de sobra. La población afectada no ha sido atendida por los poderes públicos, solo gracias al esfuerzo titánico de los propios vecinos afectados y a la solidaridad de decenas de miles de personas que se han volcado en ayudar se ha podido sobrevivir con dignidad.

La Confederación Hidrográfica del Júcar es un organismo dependiente del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, que debe regular las redes hidrológicas de una demarcación en la que el Júcar es el río principal.

Entre sus funciones principales están:

Los límites de la CHJ comprenden territorios de las provincias de Alicante, Albacete, Castellón, Cuenca, Murcia, Teruel, Tarragona y Valencia.

La CHJ ha hecho proyectos para evitar las inundaciones devastadoras que hemos sufrido hace una semana, pero no se han ejecutado. Se podría haber evitado la inundación y la mala gestión posterior.

Mientras que la CHJ tiene obras previstas contra las riadas en la zona inundada desde hace 15 años, los municipios llevan años reclamando esas obras pendientes desde 2009, ¿saben por qué no se han ejecutado? Por falta de financiación, normal en una autonomía de las peor, si no la peor, financiada de todo el Estado.

Lo que no es normal es por qué este debate -el de la falta de obras tan necesarias por falta de financiación-, no se ha comenzado ya, por qué tanto retraso, por qué esta dejadez. Y lo que es peor, si la ciudadanía no toma conciencia de la importancia de esta cuestión, que podría haber evitado en buena medida el desastre, no creo que entre en la agenda de los partidos. También todos los colectivos no gubernamentales deberían tomar buena nota: sin financiación no hay estado de bienestar posible.

Així doncs, és la Generalitat Valenciana la que representa l'òrgan superior de direcció i coordinació de protecció civil en la Comunitat Valenciana davant catàstrofes com l'ocorreguda.

El 29 d'octubre 2024 ens trobem amb la següent situació, al febrer de l'any 2023, sent president de la Generalitat Ximo Puig, es creava la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE), versió autonòmica de la Unitat Militar d'Emergències (UME), que tenia com a objecte “fer front a les necessitats derivades de la resposta en emergències, en els termes establerts en la planificació de protecció civil de la Comunitat Valenciana”.

Al maig de 2023 el Govern valencià passa a les mans del PP i Vox. Pocs mesos després, al novembre del 2023 (veure eldiario.es del 30/10/2024), el Ple del Consell derogava per la via d'urgència el decret de creació de la UVE, amb la qual cosa se suprimia aquesta entitat. La raó esgrimida va ser que l'actual govern considerava que hi havia vies més eficients per a pal·liar les possibles catàstrofes.

En el seu moment, la portaveu i consellera d'Hisenda de l'esmentat Govern de coalició, Ruth Merino, va explicar que l'actual executiu considerava altres vies “més eficients” per a coordinar les emergències i amb menor despesa pressupostària que la UVE.

Així les coses, les competències en matèria d'emergències en la Generalitat es van agregar a les de la Conselleria de Justícia, un dels departaments que va quedar en mans de Vox després de l'acord de govern entre els dos partits que es reparteixen l'Administració autonòmica.

La desgràcia que ha portat la riuada és descomunal però no és sorprenent, estava contemplada tant en els estudis i informes de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer com d'altres organismes estudiosos del tema, universitats, geògrafs, etc. Són moltes les riuades com l'actual que han configurat una part de les nostres vides i la nostra història.

En desastres d'aquesta magnitud la gestió durant la primera setmana és fonamental per a evitar més dolor al ja provocat per la pèrdua de vides i la destrucció.

Tot el detall d'aquests 7 dies horribles, i els que vindran, està perfectament documentat en tots els mitjans de comunicació perquè puguem traure les nostres pròpies conclusions. Matèria hi ha de sobres. La població afectada no ha sigut atesa pels poders públics, només gràcies a l'esforç titànic dels propis veïns afectats i a la solidaritat de desenes de milers de persones que s'han bolcat a ajudar s'ha pogut sobreviure amb dignitat.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer és un organisme dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que ha de regular les xarxes hidrològiques d'una demarcació en la qual el Xúquer és el riu principal.

Entre les seues funcions principals estan:

• Elaboració del Pla Hidrològic de la demarcació, així com el seu seguiment i revisió.

• Gestió dels riscos d'inundació

Els límits de la CHJ comprenen territoris de les províncies d'Alacant, Albacete, Castelló, Conca, Múrcia, Terol, Tarragona i València.La CHJ ha fet projectes per a evitar les inundacions devastadores que hem patit fa una setmana, però no s'han executat. Es podria haver evitat la inundació i la mala gestió posterior.

Mentre que la CHJ té obres previstes contra les riuades en la zona inundada des de fa 15 anys, els municipis porten anys reclamant eixes obres pendents des de 2009, saben per què no s'han executat? Per falta de finançament, normal en una autonomia de les pitjor, si no la pitjor, finançada de tot l'Estat.

El que no és normal és per què aquest debat -el de la falta d'obres tan necessàries per falta de finançament-, no s'ha començat ja, per què tant de retard, per què aquesta deixadesa. I el que és pitjor, si la ciutadania no pren consciència de la importància d'aquesta qüestió, que podria haver evitat en bona part el desastre, no crec que entre en l'agenda dels partits. També tots els col·lectius no governamentals haurien de prendre bona nota: sense finançament no hi ha estat de benestar possible.