Els orígens d’Urbàlia Rurana cal buscar-los en els anys vuitanta amb el grup Cànem, en una època en què la música folk estava desprestigiada i arraconada a casa nostra. Enmig d’aquell panorama poc gratificant, els antics components de Cànem van decidir arrencar una nova formació musical —com explica Toni Torregrossa— veu, guitarra i alma mater del grup: “Havíem tocats junts a Cànem i ens movíem tots entre la cançó i folk, i per això vam promoure Urbàlia Rurana, un grup que naixia del folk, però amb un plantejament més ètnic, proper al que aviat en dirien, músiques del món, i per això el nostre primer disc incloïa un cant de batre, valsets o peces d'estil balcànic, entre altres ritmes”.

Eren les acaballes dels anys vuitanta i principis dels noranta i les músiques del món (de quin món? En dirien alguns, fent-ne broma) començaven a sonar arreu de molts festivals, sobretot a la Mediterrània que, durant una gran part de l’any, en especial a l’estiu, convida a cantar i ballar a l’aire lliure.

En aquell context de sonoritats universals, unides a la Mediterrània en el sentit més ampli, quallava aquest projecte, lliure i sense compromisos discogràfics, per amor a la música. Ho conta Carles Gil, mandolina, acordió i veu, i un dels més veterans del grup: “Hem fet i fem les coses que ens agraden i ens diverteixen, però 35 anys són molts anys, i la majoria de nosaltres hem hagut de compaginar la música amb els treballs, per això per Urbàlia han passat molts músics, entre anades i vingudes, a més de la plantilla fixa dels fundadors [diuen entre riures], que proveníem de Cànem”.

Dels cassettes a l’Spotify

Des del seu sorgiment fins ara han passat per diverses etapes, membres del grup que han anat canviant, i una mena de metamorfosi permanent, nous reptes, gires, projecció internacional, de tot fins a arribar a l’era digital amb la plataforma Spotify: “Hi hagué un noment, entre 1995 i 2005, en què eixíem molt de gira, tant per Catalunya, menys a casa nostra, per raons diverses, però també a fora, a Portugal, Alemanya, Itàlia, Anglaterra, França, i havíem de programar-nos molt bé perquè teníem feines paral·leles. I en aquell moment vam fer un primer intent de professionalitzar-nos, però fou complicat”.

Per damunt d’aquesta complicació, i dedicant-li moltes hores, els d’Urbàlia Rurana no s’han baixat mai dels escenaris i ara, en el llindar de les falles, quan la ciutat brama de trons i llums, aquest dissabte pujaran a un de ben gros, el del Palau de les Arts, al Cap i Casal. I ho faran per a celebrar aquest “miracle” de la natura musical que han estat i són, en un concert que sonarà com una festa, i viceversa.

A l’auditori valencià, acompanyats d’altres músics com La Xafigà o la Romàntica de Saladar, tocaran els seus temes de sempre i els que han anat escrivint i gravant en els darrers anys, acompanyats en ocasions de la cantant Noèlia Llorens Titana, o del músic Pau Puig. “Pau interpretarà diverses peces i de segur que viurem moments especials”. Ho comenta Toni Torregrossa, a qui després de tants anys encara li costa una mica de creure que Urbàlia Rurana continue dempeus. No debades aquest concert emblemàtic du al darrere el lema: “35 anys i avant”. “L'objectiu del concert és celebrar el nostre 35è aniversari envoltats de la nostra família, dels amics i dels nostres seguidors”, diu Torregrossa.

Dels “quatre gats de poble” a l’esclafit musical

Amb el rerefons del panorama musical valencià potent i radiant d’avui, amb veus i projectes com ara La Maria, Sandra Monfort, Pep Gimeno Botifarra o Noèlia Llorens Titana, costa d’imaginar aquell quasi desert escènic de fa trenta-cinc anys, en què la música tradicional valenciana era menyspreada, cosa de “quatre gats de poble”. Tanmateix, la irrupció d’un grup ja mític com Al Tall, va significar un abans i un després al bell mig d’una tendència més melòdica i ensucrada, i en un moment en què la Nova Cançó ja no tenia el mateix sentit, una vegada consolidades la democràcia i les llibertats.

Però com que als valencians les coses no ens venen quasi mai de cara, també en els noranta —i en ple segle XXI, qui ho hauria dit!— ens cal seguir bregant per crear, produir i fer sonar en públic música valenciana i en valencià. I això ho saben molt bé els components d’Urbàlia Rurana, exemple de lluita i constància per la seua música, de resiliència i de metamorfosi, sense perdre’n l’essència ni el sentit de l’humor. No debades l’any 2010 van celebrar el seu vintè aniversari amb una festa que van batejar “20 anys en crisi”.

Ni nostàlgics, ni pessimistes: trenta-cinc anys i avant!

Al contrari del que molts podrien estat temptats de pensar, el grup assegura que la cita d’aquest dissabte “ni és un comiat ni una celebració per a nostàlgics”. “El que volem fer —insisteixen a l’uníson— és una festa centrada en el que tenim: d’una banda, haver arribat fins ací, i d’altra, un present esplendorós en quant a la qualitat i la quantitat de músics i grups en valencià a casa nostra”.

Present en estat pur, fruit del treball, de la il·lusió i d’un grapat d’encerts. Perquè ningú hagués imaginat que en aquest país el nostre, on la música tradicional valenciana havia estat durant anys menystinguda, arraconada i oblidada, grups com ara Al Tall o d’Urbàlia Rurana durien la nostra música arreu del món durant dècades.

Després de més de tres dècades, de molts canvis, amb governs de cara i altres en contra, amb crisi i sense crisi, amb era analògica i amb era digital, els Urbàlia Rurana han vist desfilar el món davant seu i part del món els ha vist desfilar a ells. Alguns se n’han anat del grup perquè la vida corre, altres hi han tornat després d’un temps, i mentrestant, Urbàlia Rurana s'ha mantingut fidel a la música popular, entre la música tradicional valenciana i les músiques mediterrànies, fusionant ritmes, tonalitats, harmonies i companyonia.

Folk, malgré tout

Així és com Urbàlia Rurana, entre l'amateurisme i la professionalitat, ha consolidat una música folk amb caràcter valencià, agafant la inspiració des del sud d’Europa fins al nord d’Àfrica. Nadant entre dues aigües, físiques i metafòriques, i sempre n’han eixit surant: La darrera vegada, sense anar més lluny, durant la dana d’octubre de 2024, quan el local de Benetússer on assajaven i guardaven part del seus instruments i equipament, va ser negat per l’aigua i el fang.

No és fàcil ser valencians, i no només pels entrebancs de la classe política de torn, que no és poc! sinó perquè els valencians duem en l’ADN una mena d’autoestima fràgil, “incapaços de vegades de creure'ns el talent autòcton”. Malgrat això, amb un camí de llarg recorregut i amb ganes de continuar, Urbàlia Rurana no se’n va, simplement se’n va de festa, i ho fa amb tots aquells que vulguen acompanyar-los aquest dissabte, en un concert on actuaran Jaume Gosàlbez (dolçaina, saxo soprano, flauta, tarota i veu), Mertixell Lausuch (dolçaina, clarinet i veu), Bernat Pellisser (percussió), Carles Gil (mandolina, acordió i veu), Toni Torregrossa (veu, guitarra i guitarró), Salva Pellisser (percussió) i Joan Buigues (tuba).

Sens dubte, és l’hora de celebrar i repassar l'àmplia trajectòria d’Urbàlia Rurana, una formació mítica del folk amb alè valencià, però també de celebrar la llavor que van plantar i que han recollit molts grups i músics valencians, cadascú fent-la pròpia a la seua manera.

Sobre Raimon s’ha dit i escrit molt. De fet, ja n’hi havia biografies i retrats. El primer, el de Joan Fuster, quan el cantant a penes tenia 23 anys, al qual difícilment se li podia dir biografia, fou més aviat el retrat d’un jove cantant que causava sorpresa i admiració. Molts anys després, el 2004, es publicà L'art de la memòria, de David Escamilla i Raimon. La construcció d'un cant, d'Antoni Batista, el 2005. Algú podria pensar, però seria un mal pensat, que ja s’havia dit i escrit tot sobre Raimon, però no és el cas.

A diferència del treball de Batista, “més acadèmica i sociològic,  escrit per un especialista en el vessant musical” —comenta Alberola—  i el d’Escamilla, “un recorregut per les seues cançons”, Aquest jo que jo soc (Ara llibres) “abraça la figura i l’obra de Raimon d’una manera integral i total. Cap dels treballs publicats fins ara havia abordat Raimon fins al final de la seua carrer musical, ni l’havia explicat en la seua dimensió global”. L’autor insisteix en què ha volgut posar èmfasi en els seus orígens i en la seua projecció internacional, “bastant desconeguda, d’altra banda”. Ens ho comenta mentre prenem cafè i conversem al costat del claustre de la Universitat de la Nau, on començà tot per a Raimon va més de 60 anys, quan recità en públic uns versos d’Ausiàs March, i on avui, en companyia del l’escriptor i periodista Paco Cerdà, presentarà el llibre.

Conec Miquel Alberola des de fa trenta-cinc-anys, d’ell vaig aprendre alguns aspectes importants de  l’ofici del periodita. L’admire i el respecte, però sempre em desconcerta la seua manera de dir-les “ben grosses” sense moure ni una pestanya. El seu sentit de l’humor és admirable i la seua prosa, encara més. Abans d’engrescar-me amb Aquest jo que jo soc sospitava que seria un goig de lectura, ara ho puc confirmar.

Més enllà d’un cantautor amb una guitarra

“Sovint la gent té la imatge d’un Raimon amb una guitarra i prou, coneixen les seues cançons primeres, però poc més —explica Alberola— però Raimon és molt més, fou el primer cantant en cantar en català a l’Olympia de París , actuà diverses vegades a Amèrica, a la del Nord i a la del Sud, també molt a Europa, al Japó. Raimon va posar la poesia de Salvador Espriu i dels clàssics del Segle d’Or catalans en boca de molts. Com, si no, tindríem avui un edifici al port de València que es diu ”Veles e vents“!? Raimon està en nosaltres, és la nostra memòria”.

Aquesta dimensió complexa de Raimon, tan gran i insòlita alhora, en una època plena de repressió i censura en què un cantant valencià triomfava a Madrid cantant en català, i fins i tot a les comissaries li demanaven autògrafs els policies, és el que ha retratat Alberola. I ho ha fet contextualitzant les anades i vingudes de Raimon, els seus dubtes i encerts, les seues crisis, els viatges, les pauses, tot, emmarcat en cada moment històric i polític, perquè no es pot entendre Raimon fora de context: “Per entendre Raimon —explica l’autor de la biografia— cal anar-se’n als orígens, a una ciutat profundament marcada pel bombardeig de 1939 i pel llarg silenci imposat pels vencedors, i prèviament arrasada pel foc i humiliada en el segle XVIII. La por, les necessitats de la família, els jocs de carrer, la llengua amb què aprengué a estimar i jugar i una memòria col·lectiva estan molt presents en els primers anys de Raimon”. Potser és per tot això que “Raimon ens commou a tots perquè forma part de les nostre vides —comenta Alberola— i en aquest sentit he tractat de fer un llibre molt valencià, vull dir, explicant les coses des d’una òptica valenciana i parlant de classes dirigents valencianes de totes les èpoques”.

“Tampoc no era fàcil —matisa l’autor del llibre— perquè Raimon no és un personatge, com podia ho era Josep Pla, i calia acostar-se a ell des d’una altra òptica. Per això no he tractat d’abordar-lo com un mite o figura icònica, tot i que ho és, sinó com un homenatge a la seua autenticitat, persistència i a una fidelitat doble, a la seua persona, a allò en què ha cregut sempre, i a la col·lectivitat a la que pertany”. “A més —afegeix— Raimon ha estat sempre un home amb una autoexigència molt gran, sembla que mai prou satisfet amb el que feia, ple de dubtes, i això també ho ha reflectit molt bé en els seus dietaris”.

Alberola en esta pur: rigor i humor

Potser alguns lectors —si han llegit els llibres esmentats adés i els dietaris de Raimon, tal com era el meu cas— dubten sobre allò que els pot contar de nou i aportar Aquest jo que jo soc. També jo m’ho plantejava, però ho feia amb un matís: “Sí, molt del trobaré al llibre ho conec, però ara vull que m’ho conte Miquel Alberola amb la seua prosa, la seua mirada, i el seu sentit de l’humor”.

I així ha esta, i Aquest jo que jo soc m’ha atrapat des del primer moment amb el seu viatge periodístic i literari on, cada capítol, cada aventura i desventura, prenen sentit i encert i ajuden a entendre —entre altres coses i amb matisos— d’on ve Raimon, com arribà on arribà i en quina mesura tot aquell “miracle” i treball posà els sediments per l’esclat musical en català que hem viscut els valencians des de fa més de dues dècades i que ara reviscola amb força de nou.

En Aquest jo que jo soc hi ha molt d’Alberola: el seu esperit, el rigor periodístic, la ironia, el compromís pel país i la llengua, la prosa fluïda, clara i atractiva, i un gran bagatge periodístic i cultural. Però li ho vull escoltar dir a ell: Què hi ha d’Alberola en aquest llibre, li pregunte? “Doncs tot, clar. L’he fet jo i m’hi he implicat molt”, respon ras i curt.

Com ell mateix explica, era un llibre que demanava molt de context, i per això calia un treball exhaustiu de documentació: “he estat més de dos anys treballant 7 i 8 hores cada dia, i això que estic jubilat [esbossa un somriure], he passat moltes hores llegint sobre Raimon, escoltant-me la seua obra, parlant amb ell, recopilant entrevistes, consultant arxius i treballant també sobre una cronologia prèvia que havia anat preparant Annalisa al llarg dels anys, però en la qual faltaven alguns aspectes que he anat completant”.

“Amb tot —aclareix el periodista Alberola— no és un llibre acadèmic, és una barreja de periodisme narratiu i assaig”. Li pregunte d’on i de qui va sorgir la idea, “de tots dos, apunta, Raimon creia que era un bon moment per publicar-la i jo el coneixia des de feia molts anys i m’hi vaig engrescar”. Li done l’enhorabona perquè em consta que Raimon és un home molt exigent: “Ho és, i tant! Però per sort tots dos estem contents amb el resultat”.

A propòsit de Raimon, admirats i commoguts

Per escriure una biografia cultural i literària, feta amb la complicitat del biografiat, calen ingredients i circumstàncies ben diverses, però, sobretot, “una situació i una història”, com diria Vivian Gorncik, i saber trobar el to, el ritme, l’angle, i lligar-ho tot en un relat, en una narrativa al voltant d’una aventura vital, molt més enllà i molt més ambiciosa que una cronologia. Tot això ho ha aconseguit Miquel Alberola.

Capaç de saber on posar la mirada i amb quina intensitat, el periodista de Quatretonada, poble ben proper a Xàtiva, ha creat un retrat seductor i definitiu del que ha estat el cantant valencià més universal i complex de la història i un dels cantants en català amb major trajectòria i reconeixement musical, tant a casa nostra com internacionalment.

Amb detall, sensibilitat, respecte, amistat i rigor, el llibre capta i transmet el batec vital de Raimon, la seua coherència, l’amor per aquelles amics que el feren a ell i amb qui tantes hores compartí, el dolor per la seua pèrdua, el pas del temps, i l’exigència i la fidelitat a una manera de dir i de viure.

Com diu Alberola: “Raimon no està de moda, però és actual. L’escoltem avui igual que fa seixanta o cinquanta anys, admirats i commoguts”.

Ens trobem davant de l’estació del Nord. Naina —nom artístic d’Aina Escrivà— arriba en tren des d’Algemesí, el seu poble. Camina amb seguretat i lleugeresa alhora, amb la gorra girada a l’estil rebel, unes ulleres de montura metàl·lica petites que li donen aire de xica tímida, pantalons amples, sabates esportives, dues arracades daurades no massa grans i un rostre fresc, sense maquillatge, que atresora tota la naturalitat d’un matí de dilluns. Anem directes a prendre un cafè. Cal despertar i encarar la setmana, i Naina —després d’un any de debut en l’escena musical i un primer disc— ha reprès els estudis i ho compagina tot. Estudia Educació Infantil: “sempre has de tenir un pla B —diu— i m’agradaria molt treballar amb els xiquets”. No descarta estudiar Magisteri després: “voldria ser mestra de música, una manera de posar juntes les meues dues passions”. Les coses clares i els peus a terra.

Aquest jove cantant, que s’ha enlairat com un coet, parla amb una calma i una maduresa poc habituals per a la seua edat. Entrà en la música per la porta gran, amb un sold out a la sala 16 Toneladas de València ara fa un any, i amb l’estima i suport d’artistes com La Fúmiga. Des d’aleshores no ha parat d’actuar i fer camí. És conscient de l’estrella que du al darrere: “Tot ha anat tan ràpid que quasi no he tingut temps d’assumir-ho, i m’ha costat creure que tenia ja un disc a la mà”. “Soc autodidacta, no he anat al conservatori, però vinc d’una família de músics. A casa cantàvem tots al voltant del piano per Nadal. Mon pare és director de coral, la meua iaia pianista, la meua tieta ballarina, el meu tiet professor de música, la mare artista i cuinera, la creativitat em ve de lluny”.

Diu que de menuda tirava més cap al vessant plàstic, com sa mare, que li agradava dibuixar, però que a poc a poc va anar veient com cantant s’explicava millor: “m’agradava crear i contar històries quan cantava, i avui escric lletres que em naixen a partir d’un sentiment o una situació. Venen quan volen, i de vegades les atrape al vol. Després ens ajuntem amb els productors a fer uns dies de composició, a veure què ens agrada, què volem fer i dir, què creem”.

Aina arriba a l’escena musical valenciana en un moment ple de propostes noves: La Xica, Abril, Malifeta i d’altres que es renoven i consoliden, Esther, La Maria, el mestratge de Sandra Monfort. Totes juntes fan tremolar: “La música en valencià viu un moment ple de diversitat i força. Hi ha molt de talent, però no li prestem l’atenció que caldria. Les dones estem fent ara el que volem en música, cadascuna amb projectes i personalitats ben diferents i és això el que ens caracteritza. La música és encara una indústria molt masculinitzada, i volen fer-nos creure que només hi ha lloc en un cartell per a una de nosaltres, però estem intentant no caure en el joc de competir i demostrar que una és millor que altra. A les dones se’ns demana molt més i se’ns intenta equalitzar molt sovint. En algunes reunions professionals he arribat a sentir que la meua opinió valia menys que altres pel fet de ser dona i jove, una adolescent en línia de transició”.

Una irrupció fulminant

Després d’un any sonant en festivals i concerts, conquerint seguidors en les xarxes, amunt i avall d’escenaris del País Valencià i de Catalunya, Naina sedueix el públic allà on va i a les primeres fileres dels seus concerts hi ha sovint xiquetes i xiquets que la canten, la ballen i l’admiren: “M’enorgulleix molt saber que el futur de la música en valencià està en les primeres files dels meus concerts perquè elles són el futur de la nostra llengua i que bé que els pares els hi duguen, és important”.

Naina canta a l’amor amb naturalitat i gràcia, amb un punt de revenja i “maldat”, una mena de “Pecat mortal”, com diu una de les seues cançons. Canta als amics, a l’amor i als seus orígens: “La manera de mantenir la nostra llengua és parlant-la i cantant-la, i és també un favor que li estem fent a la nostra música”. El compromís amb el seu país el va plasmar en “Al meu país” amb la veu, també, de Ginestà, una declaració d’amor als paisatges, a la gent i la llengua que l’han vista i l’han feta créixer.

Vives o mortes

El seu primer treball, Atrevida (Halley Records, 2025), assentava les bases de la seua música. A partir d’ell i amb temes nous, arriba Vives o mortes (Halley Records, 2026), on s’acompanya de grans figures de l’escena, com La Fúmiga, els seus “padrins” musicals, però també Figa Flawas i Ginestà: “Són els grups i músics que jo he escoltat i admirat des de fa anys i els estic molt agraïda que hagen confiat en mi quan jo estava en la partida. Haver pogut remar i avançar amb ells, ja grans i consolidats, ha estat importantíssim”.

La cantant d’Algemesí ha crescut envoltada de música: “M’agraden molts estils i ara estic tocant l’ukelele, és facilet i em dona molt de joc. Des de menuda ha escoltat Els Beatles i Lluís Llach, però també Pau Alabajos, La Fúmiga, Ginestà i tants altres. Artur (La Fúmiga) ha estat un regal en la meua vida, era el meu ideal i ara és com un germà gran. He crescut vitalment i profundament gràcies a ell”.

Rebutja les etiquetes en la música, però si ha de triar-ne alguna, Naina parla de la seua música com pop amb tocs urbans i electrònics, però també ritmes disco, o la bachata del, ja mític, “No sé ballar”. Els seus directes tenen una posada en escena lluminosa i dinàmica: dues ballarines, un DJ, un xic que l’acompanya amb el fraseig i, sobretot, molta energia i un punt de provocació i rebel·lia.

Quan li pregunte a què respon el títol del seu disc, Vives o mortes, comenta que és una reflexió sobre si allò que fem i triem en el dia a dia ens dona vida o ens la treu. Un debat intern: dubtes, creences, emocions i contradiccions.... Tot això es destil·la per les seues cançons, paral·lel a la intensitat amb què es viu als 19 anys, quan en un sol dia anem de dalt a baix, amb pujades i davallades: “Vives o mortes” és precisament la cançó que obre el seu primer LP, i ve acompanyada, entre altres, de “Tot o res”, i de les ja conegudes, “Atrevida”, “Enamorar-se de mi”, “Tabú” o “No sé ballar”, una cançó que encomana ganes de viure i ballar.

Li dic que cada vegada que l’escolte em puja l’ànim “Me n’alegre, per a mi és especial perquè la gravar-la amb La Fúmiga fou com un somni, a més, [riu]: és cert que no sé ballar, però mira... Qui ho diria! [li comente i riem totes dues]: ”Sempre he sigut molt vergonyosa i a casa no es podien ni imaginar que anés a traure un disc i actuar en públic perquè sempre havia sigut tímida i callada, però la veritat és que a casa m'han recolzat i han cregut en mi, fins i tot quan vaig deixar temporalment els estudis per centrar-me en el meu projecte musical, i els estic molt agraïda. El regal més bonic que puc tindre en la via és veure els meus contents i orgullosos“.

Però no tot és bufar i fer ampolles: “Quan estàs de gira hi ha un gran contrast perquè a dalt de l’escenari et sents la més estimada del món i quan vas a l’hotel a dormir i et trobes sola a l’habitació és ben diferent. Els pares m’ho van dir, que havia d’estar preparada per a viure moltes experiències i emocions noves, però el que m’aporta la música passa per damunt d’això. Em dona moltes coses bones i el que més m’agrada és poder musicar històries reals que he viscut”.

Aina torna al tren i Algemesí, té classe a la vesprada, i aviat molts assajos perquè l’estiu ve carregat de festivals i actuacions, “mire el calendari i estic al·lucinada”, diu. Haurà de renunciar a anar d’acampada en Pasqua amb els amics. Sap que cal triar, que no es pot tenir tot, i ara ella viu un moment dolç d’èxits i compromisos, com els d’aquest estiu al festival Pirata Beach a Gandia i el Portal Blau a Empúries. Aneu prenent-ne nota, amb tots vosaltres: Naina, pur voltatge musical.

L’escriuen sobre les cobertes dels llibres amb majúscula, REBEL. Rebel és una paraula que evoca la lluita, que incita a l’inconformisme, a la rebel·lió. Com els seus creadors diuen: “Sabem que hem nascut per a anar contracorrents”. Aquesta és la declaració d’intencions que envolta l’editorial creada pel tàndem Pau Alabajos, cantautor i dramaturg nascut a Torrent el 1882, i Ricard Chulià, periodista i escriptor, també torrentí, de 1983. Tots dos són els responsables d’una aventura que, a primera vista, no arribem a ubicar dins de cap gènere literari o tendència. Tampoc no ho busquen, apunten. Tanmateix, tenen un sentit i un projecte clar.

Conversem amb Pau Alabajos i Ricard Chulià en un hotel cèntric, just darrere del Mercat Central, entre carrers on la ciutat pren una narrativa especial, molt literària. Ens conten com i perquè s’han engrescat en aquest ofici de fer llibres. Un ofici que demana passió, sensibilitat, professionalitat i molt de bagatge cultural i literari.

REBEL (Rebel Edicions) va nàixer la primavera de 2025, aviat celebraran el seu primer aniversari. Fins ara han publicat cinc títols i han llançat quatre col·leccions diferents. El seu primer llibre —amb un tiratge de 2.000 exemplars— fou Versos a la vietnamita. Antologia incompleta de la poesia catalana antifranquista, obra del mateix Alabajos, i un dels seus encerts editorials fins a la data.

Versos a la vietnamita és un llibre àlbum de tapa dura i disseny molt atractiu, amb pròleg significatiu del músic de rap Valtònyc, i es tanca amb un CD de versions de poemes musicats per Alabajos. El llibre naix, en part, d’un nou paradigma, comenta Alabajos, autor, per la seua part, de la biografia Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble: “Avui pràcticament ningú compra CDs i fer vinils és molt car, són objectes quasi de culte, però a una part important del públic dels concerts li agrada poder dur-se a casa un record, un testimoni amb lletres i cançons gravades i el llibre àlbum està tenint molt bona acollida. La gent s’estima que li signes el llibre i sent que se’n du una part del recital amb ells”. Com explica Alabajos, Versos a la vietnamita “no és una simple antologia poètica, sinó que els poemes estan immersos en una narrativa, un context i una línia temporal, per tal que s’entenguen millor i expliquen una època continguda en la força d’imatges i pensaments poètics”.

El nom del llibre Versos a la vietnamita fa referència a les vietnamites, les impressores NeoCyclostile de finals del XIX, pioneres en la reproducció mecànica de documents i que durant la dictadura franquista es van fer servir per a imprimir i escampar les idees i les consignes en la clandestinitat. Com explica el cantautor i editor de Torrent, “és un llibre que vol rescatar i divulgar el llegat d’una poesia rebel, escrita durant una època sense llibertat”. Pau Alabajos —que ha posat en marxa diferents muntatges poètics i teatrals i que imparteix tallers de literatura en centres de Secundària— assegura que el desconeixement per part dels estudiants de la nostra història més recent és cada dia “major i més preocupant” i que “arribar a ells a través de la música és un camí més directe i més fàcil”. “Un percentatge cada vegada més elevat dels estudiants manifesten simpatia i intencions de vot cap a la ultra dreta, i això fa feredat”.

Memòria del fang

Un dels altres títols clau de l’editorial és Memòria del fang, amb una tercera edició en marxa. Un projecte fotogràfic i literari, exercici de memòria col·lectiva, que recull diversos testimonis de l’endemà de la tragèdia de la dana d’octubre de 2024. Del dolor a la reflexió, i de la pèrdua a l’esperança compartida, Memòria del fang obre un debat col·lectiu sobre com reconstruir el país des del territori i en temps d’emergència climàtica. El volum reuneix fotografies de Rose Hurtado (València, 1993) —fotògrafa especialitzada en retrat i directora d’art— i els textos de Pau Alabajos i Ricard Chulià, a partir de les converses amb testimonis del món de la cultura, la música, el teatre, la literatura, el sindicalisme, l’activisme, la docència i els serveis públics. Un relat coral i emotiu que analitza el present i el futur a partir de la tragèdia, acompanyat per les imatges corprenedores d’Hurtado, capturades als pobles que van patir la riuada.

Ricard Chulià —autor de País Valencià: eixida d’emergència i Pla Sud, i que ha centrat la seua obra en memòria, identitat i política valenciana— considera que llibres com aquests ajuden a fer una “teràpia col·lectiva” perquè “hi havia molta gent que encara no s’havia pogut parar a reflexionar i parlar en veu alta sobre el que els havia passat, engrescats com estaven en refer casa i vida, i ara han trobat un lloc i el moment per fer-ho”.

Més enllà d’una qüestió de noms

Chulià és també l’autor d’un dels llibres d’assaig de REBEL, En defensa de València. Toponímia i dominació nacional, ja per la tercera edició, una cosa “totalment inesperada per a un llibre sobre un tema tan específic”, diuen. Comentem que així és el món dels llibres, incert i ple de sorpreses, de vegades fins i tot bones [riem tots tres]. Chulià explica que a l’hora d’escriure’l “la qüestió de l’accent de València era l’anècdota de partença, però de fet ens hi juguem molt més, perquè des de l’Estat espanyol fan servir la toponímia urbana com a mecanisme de construcció nacional”.

Els pregunte si no els fa por llançar-se a un negoci tan imprevisible i d’èxits tan incerts, com és fer llibres. “Es diu que es publica massa, apunta Chulià, però això és molt relatiu, massa per a qui? Per a una llengua minoritària i minoritzada com la nostra es publica massa? Si ho penses, a penes fa uns anys que podem accedir a una part important de l’assaig europeu i nord-americà en la nostra llengua. No crec en aquest ‘es publica massa’. Tots dos coincideixen en què han muntat REBEL per fer una feina encara pendent a València: ”explicar la història més actual del nostre país des dins de casa“. ”Es diu que el poble que no coneix la seua història està condemnat a repetir-la, però també —matisa Chulià— els pobles a qui se’ls ha explicat la història a mitges, o distorsionada, com sol ser el nostre cas, estan condemnats a repetir-la. En Memòria del Fang les veus són la dels altres, nosaltres només hem recollit i transcrit, és la memòria col·lectiva la que parla“.

La música és un puntal clau

La música és un puntal clau de l’editorial, com a prova el llibre L’Espurna i la Flama, d’Aitana Alfonso Martínez de Lejarza (València, 2021) amb fotografies de Julio Cebolla. Un llibre que analitza què ha fet i fa avui la música per totes les persones que sentim, somiem, parlem i cantem en català i que “arriba en un moment d’inflexió i canvi en la nostra música”, en paraules de Rafa Xambó.

Però si la música és un patrimoni “intangible”, un altre patrimoni, aquest més tangible, és la pilota valenciana i els trinquets. Ho recullen en el llibre Pelayo blues de Sergi Dubà Cardo, una guia profunda per un dels barris més singulars de València, Pelayo, i una literatura que, en paraules de Rafa Lahuerta —autor del pròleg— “fa de la cartografia un apèndix personal i oníric” recollint “l’alé atàvic d’un poble que seguix sense saber el que serà de major”.

Aquest és també l’alè atàvic que trobem al darrere de REBEL, on han apostat per autors de no-ficció, llibres compromeses amb la memòria i la cultura, i un assaig capaç d’analitzar la política i la societat més recent, i engrescar el debat a la plaça pública. Compromesos i agosarats —van dur el seu primer llibre a la passada Fira del Llibre de València quan la cola de l’enquadernació encara estava tendra— Chulià i Alabajos creuen en els llibres com a eines de transformació social.

Arribem a Paiporta dilluns a migdia. El sol brega per eixir, però els núvols no li ho posen fàcil. Donen pluges per a les dues, amb sort, ens donarà temps de parlar amb l’artista Lluci Juan i recórrer  i visitar amb ella els voltants de la nau on, fins al moment de la dana de 2024, tenia el seu magatzem i on treballava de tant en tant.

Trobar la nau de Lluci Juan en aquest paratge, en mig d’hortes on encara es visualitza la destrossa de la riuada, no és fàcil si no coneixes el terreny, per això, Lluci Juan ve a buscar-nos a un punt de referència amb el seu cotxe —un cotxe nou i gran que lloga per a desplaçar-se sovint entre Madrid, on viu part del temps, i Aielo, on té el seu taller. La seguim amb el taxi entre horts i carrers de terra estrets. A poc a poc el paisatge de Paiporta ha anat refent-se, però estem al cor de la zona zero, on la destrossa fou descomunal. 

Arribem a la nau. Entre 2023 i octubre del 2024 Lluci Juan, vivia entre Madrid, Aielo i Paiporta, on aquesta propietat familiar li servia de magatzem i on l’artista treballava ocasionalment. Coses de l’atzar –uns actes de vandalisme i un incendi en les proximitats de la zona– van fer que Juan traslladés l’obra que tenia a la nau al seu taller d’Aielo, tot just setmanes abans de la dana. Des d’aleshores, i a causa de les inundacions, les portes de la nau, que quedà coberta de fang i vegetació, estan bloquejades i encara no hi ha pogut entrar: “Va ser un miracle que l’aigua no s'ho enduguera tot per davant, si la construcció continua en peu és per palmeres que tenim ací davant [ens assenyala amb el dit i la mirada] elles van fer de barrera natural i va aturar l’aigua i el fang”. Lluci encara s’esborrona quan pensa que en determinats moments estigueren a punt de construir una vivenda en aquesta nau. Atzarosament, no van obtenir la llicència municipal d’obres, entre altres raons, perquè la van considerar una zona inundable. I ho era.

Lluci va viure la seua infantesa i joventut a Aielo, i es traslladà a València per a estudiar Belles Arts, on feu l’especialitat d’escultura. No se’n va anar d’Erasmus  ni en llicenciar-se va pensar en viatjar a l’estranger a provar sort, sinó que tornà al seu poble. “Tenia clar que el meu projecte artístic estava vinculat al territori i a la natura, i per això vaig crear el meu taller, El Taller d’Art, a una casa gran, al poble on havia nascut i viscut gran, envoltada de natura i en un context rural. Són 120 metres quadrats on guarde de tot, material, obra acumulada, projectes en els quals estic treballant, però ara que el gaste també com a magatzem, comença a quedar-se ja una mica menut” [diu mentre somriu].

L’experiència a Madrid 

Veient-la tan avesada a viure al camp, i sabent que ara passa gran part del seu temps a Madrid, li pregunte com és la vida Madrid a la gran ciutat, i com resultat obrir-se camí com a artista plàstica tan arrelada al territori en una gran ciutat. “La veritat és que tenia els meus dubtes, una ciutat nova, una altra llengua, però he tingut sort perquè ja estava en contacte amb gent de Madrid per les xarxes socials i m’hi he sentit de seguida molt ben acollida. Madrid m’ha sorprès per a bé, em feia més por del que realment ha estat”.

Amb tot, i sabent que el taller d’Aielo se li queda petit, m’intriga saber com s’ho fa per a treballar a Madrid, on es complica molt trobar espais grans accessibles: “Allà em toca treballar en una habitació, i en comparació [riu] encara és pitjor, però m’organitze i a Madrid faig el treball d’ordinador i la vida social, i me’n vinc a Aielo per crear obra i treballar en els projectes que duc entre mans”. Lluci obri el maleter del cotxe i ens el mostra: “és una mena de casa flotant, ja veieu com el duc, fet un croquis, ple fins al sostre”. Agafa unes caixes i les col·loca a terra per tal de mostrar-nos part del seu treball més recent, Paiporta, Memòria del fang. 

L’homenatge de Lluci Juan a les víctimes de la dana

De dins del maleter ixen les caixes de fusta on transporta la seua obra, tot va al mil·límetre, encaixat perquè res no es trenque: “Els escultors sempre hem d’invertir tant de temps i diners en l’embalatge i en el transport de l’obra com en l’obra mateixa” [comenta mentre riu]. I ens ensenya unes peces de fang extretes dels voltants de la seua nau amb les petjades dels gossos de rescat que buscaren les víctimes de la riuada: “Ha estat complicat coure-les —explica—perquè no és un fang per a fer peces d’art, sinó un fang ple de llim i es trencava molt fàcilment. Vaig haver d’agafar les mostres amb un encofrat i transportar-les amb molta cura. Ara, amb una ajuda que he rebut del Ministeri de Cultura, he pogut construir aquestes caixes on les puc dur amunt i avall, perquè són ben fràgils, però al principi era més complicat perquè era un projecte fet íntegrament amb els meus recursos”.

El passat mes d’octubre, i amb motiu del primer aniversari de la dana, LLuci Juan va presentar el seu treball Paiporta, Memòria del fang a la galeria Freijo de Madrid en homenatge a les víctimes de la dana: les peces de fang que recullen la memòria van ser acompanyades de testimonis reals llegits de manera col·lectiva. A la cita —un muntatge artístic que Lluci durà pròximament a Paiporta— van acudir també representats de “7291 Verda y Justicia”, entre altres col·lectius.

Després d’anys d’activisme i treball cultural arrelat al seu territori, l’obra de Lluci Juan comença a fer-se lloc en alguns espais de l’art contemporani: “Potser ara estic fent l’Erasmus que no vaig fer en el seu moment” [bromeja l’artista].  En tot cas, el seu treball ha trobat una bona acollida a Madrid. De fet, Lluci Juan va estar present en ARCO 25 amb una acció artística on va visualitzar la situació de precarietat en què es troben les artistes afectades per la dana amb una performance en què utilitzava el fang de la riuada. Artistes a qui l’associació valenciana d’Artistes Visuals, AVVAC, de la qual Lluci n’és membre, ha ajudat a refer-se de la desfeta causada per la riuada.

Treballar l’art de manera col·lectiva

Des de sempre, i ara combinant-ho amb la seua vida a Madrid, Lluci Juan ha optat per treballar l’art des d’un entorn rural, concretament arrelada a la seua comarca, la Vall d’Albaida, “on hi ha un moviment artístic i cultural interessant”, com explica. El Taller d’Art d’Aielo ha estat i és, de fet, un punt d’encontre amb altres artistes dels voltants i de més enllà, un espai de creació i de resistència. Al capdavall, Juan entén l’art com una eina de transformació i de rebel·lió, de resposta davant del malestar i de les injustícies socials.

En el Taller d’art, una casa antiga de poble, guarda obra i molts records: “Sempre he defensat l’art des del territori i la perifèria, les meues obres funcionen com actes de resistència, tracte de qüestionar estructures de poder, el patriarcat, i el model de vida a què ens mena el capitalisme, a més, sempre he treballat en col·laboració amb col·lectius socials i amb membres de la meua comunitat per crear peces tant col·lectives com personals”. 

Parlem del món del galerisme, el qual, apunta l’artista valenciana, viu encara una mica d’esquena a l’art no urbà: “són encara pocs els artistes que treballen aquest àmbit, però, a poc a poc l’art contemporani comença a mirar cap al món rural, i tu, com a artista, també has d’estar en contacte amb les galeries. De fet, estic fent col·laboracions puntuals amb algunes galeries, i presentant projectes a concursos i convocatòries que puguen ajudar a promoure la meua obra, perquè la venda és complicada”. 

Descriure la pràctica artística de Lluci Juan no és fàcil, diria que és un equilibri entre la reflexió conceptual i la sensibilitat estètica. El seu projecte artístic — proper a la idea dels drets culturals, entenent que no hi ha alta i baixa cultura i que tothom té dret a la cultura— està estretament vinculat a l’experiència personal i també social, col·lectiva, i part de la seua obra és el resultat de transformar experiències viscudes i materials diversos amb significat simbòlic en reflexions sobre la sostenibilitat i la justícia social.  

El resultat és un treball en constant moviment i experimentació, una obra artística amb arrels en les tradicions locals, però amb una visió crítica que la fa global, perquè la millor manera de ser universal és no girar l’esquena a allò que tenim més a prop.

Un espai carregat de memòria

Lluci Juan és una dona compromesa amb el que fa, apassionada, decidida a buscar un sentit a la vida a través de l’art i viceversa. Passegem al seu costat mentre ens mostra els voltants de la nau i ens explica com va sorgir el projecte Paiporta, Memòria del fang.

Em criden l’atenció les seues mans, grans i treballades, amb les ungles pintades de blanc i negre de manera alterna. Contrasten amb els camells delicats i el seu cos menut i prim. Són les mans d’una escultora que igual dibuixa que pinta, que treballa el fang o la fusta. Va vestida amb un pantaló texà i una samarreta negres que fan el seu cos encara més prim i es posa una camisa, també negra, per a eixir en els fotos. Té una femineïtat natural. 

Avui hi ha una llum especial, com si anunciés pluja, quin cosa, justament ací! El blau del cel, el verd de la vegetació, el negre de la seua roba i el roig dels seus llavis són, tot plegat, imatges amb força que Jesús fotografia amb atenció, sempre atent al gest inesperat.

Ens acomiadem de Lluci i anem a la recerca del taxi que ens durà de tornada a València. De camí passem per davant de l’antic camp de futbol, El Palleter, totalment arrasat des de la riuada. Continuem caminant i visualitzem uns matalassos amuntegats formant dues columnes grans en terra, com dues escultures de la memòria enmig del no res. És una imatge que impacta. Ens aturem per fer-ne unes fotos i li comente a Jesús un instant de la novel·la d’Elsa Morante La història, on descriu els matalassos que circulaven amunt i avall per la Roma devastada per l’ocupació nazi i la guerra, matalassos que corrien per damunt dels caps, duts al vol entre quatre mans.

No em trac la imatge del cap: matalassos pegant tombs per una ciutat en runes i afamada, matalassos en carros, símbols d’exili i èxode, matalassos enmig del no res, arrossegats per la força d’una riuada. Difícil venir a Paiporta i no sentir el calfred de la tragèdia. Les seues petjades no moriran mentre artistes com Lluci Juan els donen forma i veu en el paisatge de la memòria.

La història d´És naufragi (Drassana) comença quasi com acaba, amb les mans empastifades dins d’un pastís de llima: “La primera vegada que va esclafir en un plor descontrolat estava fent un pastís de llima [...] Plorava amb tot el ser, sense jutjar-se gens, mentre llevava pinyols i feia mesures.  El cervell i el cos dissociats. Un pensant, l’altre plorant amb una desesperació que li semblava aliena, amb un crit ofegat a la gola i les mans tremoloses, brutes d’oli i farina”. 

Magda Simó arrenca així una novel·la que vibra des del principi al final i on cada capítol és una mena de relat o escena “aïllada” que, a mesura que avança la història, encaixa en un engranatge literari en perpetu moviment. Tot plegat, al meu parer, ben susceptible de dur al cinema. Però qui és Madga Simó? Jesús Císcar i jo hem quedat amb ella davant de la Llotja de València, un dels escenaris de la novel·la, per tal de conèixer millor el seu batec literari.

És una vesprada de gener plena de reflexos daurats i el sol cau sobre els carrers com el caramel d’una crema catalana. La llum de València —que hauria de cotitzar en borsa— entapissa les parets del gòtic civil de la Llotja. A l’ombra fa fred, però quan arriben, els raigs de sol consolen de tota fredor.

Magda Simó arriba amb els llavis pintats de roig —comme d’habitude—, els ulls maquillats darrere d’unes ulleres negres grans de pasta i una boina negra posada de gaidó, com una partisana. En el fons ho és, és una partisana de la literatura i del periodisme. Vestida de roig i negre, jersei roig, falda curta de quadres blancs i negres, botes baixes i còmodes negres i mitges negres, camina esperitada pel mig del carrer. És menuda i prima i les ulleres ressalten en el seu rostre de complexió clara. Els seus cabells pèl rojos llargs i esponjosos, que es perceben des de lluny, sobresurten de la boina, lleugerament arrissats en les puntes i amb un serrell perfecte. Té una imatge inconfusible. 

Si em digués que acaba de passar per perruqueria i maquillatge, m’ho creuria: va impecable. Però resulta que s’ha passat tot el dia fent encàrrecs amunt i avall, i encara no acabat. Mira per on, no se li ha mogut ni un cabell de la cara. Això sí que és art! Així que Jesús li fa unes fotografies al voltant de la Llotja i de seguida se n’anem tots tres a la recerca d’una cafeteria tranquil·la —missió no sempre fàcil— on poder conversar una estona i poder fer més fotografies.

Magda Simó va nàixer a La Jana (Baix Maestrat), un poble de menys de 1.000 habitants, a prop de Morella i a mitja hora de Tortosa i va estudiar periodisme a Barcelona: “Quan me’n vaig anar a Barcelona a penes si havia estat a València, des de La Jana hem mirat sempre més cap al nord del país que cap al sud, de fet, de fet, la gent de La Jana naixia a Tortosa”. A Barcelona es feu periodista, estudià dos màsters, treballà i, tot plegat, s’hi va estar deu anys, de 1999 a 2009. “Fou una experiència molt enriquidora, però la vida es posava complicada”. Eren anys difícils, estàvem en plena crisi econòmica, i entre això, allò, i l’amor, Simó es traslladà a València. 

Ara viu a Alfafar, però conserva molts vincles amb el seu poble, sobretot amb la família, i un accent i una parla de terres d’interior del nord del país, territoris de transició dialectal, amb unes “r” relaxades al final, uns “v” i “g” suaus i el present d’infinitiu acabat amb o, entre altres trets. Assegura que “la manera de créixer a un poble, on tothom et coneix, et fa un caràcter diferent i tens una part d’arrelament. D’adolescent i de jove vols marxar, però després sempre hi vols tornar”.

Quan començà a escriure? “Sempre he escrit, molts relats, algun premi d’institut, i novel·les que començava i deixava a mitges, però no m’havia plantejat mai publicar, en canvi, la història d’És naufragi va sorgir com un rampell i pensava que tenia entitat, no volia que es quedara al calaix”. “Així que, esperonada per una amiga, m’hi vaig posar i vaig escriure la novel·la en un any, sense a penes revisar-la ni reescriure-la perquè no hi havia temps i, a més, quan escric ho he cogut tot molt abans al cap i surt com surt”. ¿Però la va acabar contrarellotge, veritat, perquè arribà la dana, també a casa seua, just quan estava al final de la novel·la? “La dana vingué quan em faltaven molts pocs capítols i només 10 dies de termini per a presentar-me al Premi Lletraferit i clar, en arribar l’aigua a casa, la novel·la va passar al darrer pla i ens vam posar tots a traure fang del garatge, però cinc dies després la vaig reprendre i la vaig acabar a temps”. Ben justeta? “I tant justeta, al darrer moment, però tenia clar el final, així que envoltada d’un escenari catastròfic i surrealista i amb el pati gens tranquil, amb els xiquets per casa i enmig d’aquell ambient tant trist i surrealista, vaig posar-li fi. Per sort, tinc una escriptura molt lineal i no li pego moltes voltes”. Potser part d’aquella tristesa i la incomprensió davant de com havia passat una bestiesa semblant, van amarar una mica el final de la història.

“No voldria ser una crítica literària, m’estimo parlar dels llibres que m’agraden i recomanar-los” 

Magda Simón és una comunicadora nata i una magnífica lectora i prescriptora. Li pregunte; ¿Si quan estem malalts anem al metge i ens recepta medicines, per què no acudir a una prescriptora literària quan no sabem què llegir o per on tirar? [i riu]: “Justament! M’agrada aquesta comparació perquè jo mateixa vaig escriure un article on parlava d’això, de la figura de la prescriptora literària, no voldria ser una crítica literària, no vull fer mal a ningú ni carregar-me cap llibre, quina necessitat tindria jo, em demano. M’estimo parlar dels llibres que m’agraden i recomanar-los”. 

De fet, entre 2021 i 2025, Magda Simó va conduir A cau de lletra, un espai quinzenal de llibres dins del magazine matinal d’À Punt Ràdio: “agafàvem un fil temàtic a propòsit d’un llibre i fèiem entrevistes i altres pinzellades, sèries, pel·lícules, vaig poder entrevistar escriptors molt interessants, fou bonic”. Però com totes les coses bones, aquesta també s’acabà: “em proposaren fer l’espai en el magazine A poqueta nit, entre les 10 a 11 i vaig dir que no, m’estimo ser a casa a aquestes hores”.

És més que comprensible, li dic. Com la protagonista anònima de la seua novel·la, Magda Simó també és mare i sap com de complicat és poder harmonitzar feina, maternitat, vida social, sex appeal i altres romanços. “I tant, jo he pogut escriure quan he deixat de ser autònoma i tindre una subsistència coberta i no haver de treballar 10 hores o més al dia. La cambra pròpia ja la tenim, ara necessitem el temps” [diu amb certa ironia]. 

Periodista de mena, col·labora amb Lletraferit i el diari Público, fa un temps va posar en marxa, “per amor a l’art”, un digital de divulgació literària amb Ricard Chulià, que duia per nom A Cau d’orella, com no! Actualment, i des de fa pocs anys, treballa en el departament de premsa i comunicació de l’Institut Valencià de Cultura, però fou periodista free lance i autònoma durant una dècada, així que té el terreny ben apamat. “Hi ha una sensibilitat que comparteixes entre el periodisme i la literatura, però són àmbits prou separats per a mi, de fet, he escrit en poder deixar de costat el frenesí laboral del periodisme per lliure”. Descarta, però, dedicar-se exclusivament a la literatura: “És ben complicat i, en tot cas, seria estar sota molta pressió, per publicar un llibre rere un altre, i no sé si es perdria part de la diversió i el plaer que em produeix escriure relaxadament”. Probablement ja va tenir prou pressió amb haver d’acabar És naufragi en cinc o sis dies. 

El vertigen d’una primera novel·la

Assegura que quan li van comunicar amb un àudio que havia guanyat el Premi Lletraferit, s’ho va haver d’escoltar diverses vegades: “no m’ho creia, i quan es va publicar ho vivia amb molta por, ja veuràs, ara em destrossaran, pensava, i no només no fou així, sinó que el llibre fou ben acollit, i encara està viu  i em dona sorpreses, comentaris bonics a les xarxes, entrevistes com aquesta. Amb tot el que es publica, és un miracle que algú trie el teu llibre per a llegir”. Potser no li falta raó, atesa la vida curta, quasi fulminant, que tenen els llibres darrerament i l’allau de novetats. 

Agraïda de mena, honesta, senzilla, aquesta escriptora emergent s’ha enfangat, mentre treia fang, en una història contada al revés, la d’una dona jove “bastant desficaciada” que, aparentment, no té motius per fer-ho petar tot, però que, cosa insòlita, de colp i volta se’n va i deixa la família, abandona el vaixell. Ho comentem i parlem d’alguens obres de la literatura universal al voltant del tema, com ara el conte La mare de Natalia Ginzburg i El despertar de Kate Chopin. És naufragi  és també una novel·la protagonitzada per dones: una sense nom i altres, que sí tenen nom i estan arrelades al poble de l’autora, darrere d’una història real.

 “La fugida de la protagonista de la novel·la no està planificada —explica Magda— és una dona que es troba al límit de les seues possibilitat mentals i emocionals i fuig per impuls. Que hi haja dones que també ho abandonen tot, és un fet que hauríem de normalitzar, al meu poble hi havia algunes històries d’aquestes i no se’n parlava, era tabú, secret total. Moltes més se n’haurien anat, però no ho feien pel pes tan fort de la responsabilitat i la culpa que les dones hem dut sempre a sobre.” I a vostè els secrets li atrauen? “Crec que són una matèria literària potent. Mai arribes a conèixer la gent, per molt que et penses que sí, tots tenim secrets, i tirar d’aquest fil és un gran incentiu per a escriure històries”. 

“Per a mi la literatura és com un riu que se me’n du”

Rafa Lahuerta em va dir que vostè havia recomanat en un dels seus programes Demon Copperhead, de Barbara Kingsolver, i em feu il·lusió, perquè Kingsolver és una de les autores nord-americanes que més m’agraden i m’acompanya des de fa trenta anys. “A mi aquesta novel·la em va fascinar, la trobo boníssima, no he llegit encara res més d’ella, però ho faré”. I ja què estem, què ens recomana llegir, què llegeix vostè? “M’agrada molt Maggie O’Farrel, Delphine de Vigan, Shirley Jackson, Donna Tart, El jilguero, Annie Ernaux, Laila Martínez, la seua novel·la Carmoma és molt bona”. I Ginzburg? També. I entre les clàssiques? Jane Eyre i Katherin Anne Porter, una autora nord-americana del sud dels anys vint que he llegit amb passió. 

Parlem també dels seus referents dins de la literatura catalana, i assegura que li fascina Irene Solà, “la manera com se te’n du, per a mi la literatura és com un riu que se me’n du i això em passa amb pocs autors, i em dona igual el que m’estiguen contant, la història no m’importa tant, com la manera com m’ho conten”. “També m’agraden molt i recomanaria Carlota Gurt, Raquel Ricart, Maria Climent, Núria Cadenes i Joan Lluís Lluís, ho he llegit pràcticament tot d’ell, em fasina com escriu”. Li esmente Els invisibles, un llibret on, aquest autor de la Catalunya Nord desgrana amb fermesa i sensibilitat els seus lligams i estima per la llengua catalana. 

Magda Simó assegura que li agraden els llibres breus: “jo era d’acabar un llibre encara que no m’agradés i em forçava fins al final, ara ja no ho faig, i per això  els llibres breus, trobo que són d’agrair, no fan tanta mandra i els dus a la motxilla [riu de nou]. ”Fixa’t –comenta amb un somriure mig “maliciós”–, les dones solem escriure llibres curts perquè tenim menys tendència a perdre el temps i anem al gra“. Em fa riure, hi estic d’acord. De fet, Simó acaba rapidet amb alguns dels tòpics al voltant de l’escriptura: l’escriptura necessita calma, un espai i una atmosfera adients per a la creació, i molta reescriptura. Els primers llibres solen necessitar molt de treball d’edició... Ella, però, ha anat com una fletxa, ha escrit una novel·la breu amb capítols curts molt ben entrelligats, i ha fet diana.

Repasse mentalment i amb una rapidesa, potser pròpia de dona, les lectures que Magda ha esmentat i de sobte em fixe que, tret de Joan Lluís Lluís, només hi ha escriptores. No desvetllaré cap secret ni faré cap descoberta: les escriptores avui llegim moltes més autores que autors, en general. Va com va, i potser ja era hora que anés així. Per alguna cosa serà... 

Li pregunte en què està treballant actualment, em comenta que du una novel·la entre les mans, però que ara la té aturada: “la tinc una mica al calaix, en un moment de crisi –diu dibuixant una ganyota divertida— ja ho reprendré, no tinc cap pressió ni pressa”.

Des de la seua òptica, com a periodista dins del circuit de la cultura i com a prescriptora literària professional, li demane que pose el termòmetre a la literatura escrita en català al País Valencià en els darrers deu anys: “Igual que ocorre en la música, en la literatura vivim un bon moment, amb una gran diversitat d’autors i gèneres: hi ha novel·la negra, romàntica, històrica, auto ficció, bona literatura juvenil, assaig, i en molts casos publicats per editorials valencians, i tot això demostra bona salut, però potser hi ha prou a millorar encara en qüestió de suport econòmic i social a la cultura”.  

Personalment, està contenta amb els seus editors de Drassana? “Molt perquè han sabut respectar el meu model de llengua, i fins i tot l’han millorat, alhora que m’han acompanyat i ajudat en el procés d’edició, i no sempre és fàcil trobar editors així”.

Eixim de l’hotel Vincci Mercat, al carrer de la Llanterna, cada vegada queden menys llocs on poder fer una entrevista amb tranquil·litat, sense ofegar-se amb la calefacció o quedar-se gelada amb l’aire condicionat, sense la música alta i impertinent de fons, amb bon cafè, bones butaques, i, sobretot, uns finestrals des d’on veus passar la vida. 

Fa pena anar-sen, la conversa és ben agradable, però Magda Simó ha d’anar a buscar el seu fill i potser pel camí maquinarà alguna història o personatge, perquè aquesta dona és una escriptora de raça, i ho ha demostrat amb una novel·la escrita a raig, però amb fermesa, una història amarada de de dolor i impuls, tocada per unes dosis d’humor magistrals.

Ens trobem amb Sandra Monfort a la cafeteria de l’hotel Estimar, al costat Universitat de la Nau. Hi ha massa gent per poder parlar i, com que no fa fred, li suggerim pujar a la terrassa, al rooftop, des d’on hi ha unes vistes magnífiques de València. Són les cinc de la vesprada, els núvols s’allargassen i la llum és prodigiosa. Amb calma ens acomodem i conversem a prop del cel.

Fa dies que escolte en bucle la seua versió del poema de Joan Fuster, Ara que vens primavera. M’esborronen la suavitat i rotunditat amb què interpreta la cançó, la senzillesa i bellesa de la música del poema: “És curiós, comenta Sandra, m’ho han dit més persones, que els agrada molt i, igual que tu, que per què no la grave, m’ho hauré de plantejar”. Algú ha escrit a les xarxes al respecte: “Impressionant, un raig i una brisa d’esperança immensa, m’has obert les finestres de l’ànima i ara corre una brisa neta i pura.”

Fem un poc de flashback abans de començar a parlar del present: recordem, el seu primer disc, Empelt, ara fa deu anys, amb Toni Fort (ZOO) i el grup de folk fusió Xaluq, la creació de Marala amb la catalana Selma Bruna i la mallorquina Clara Fiol —això sí que era vertebrar el territori—. Amb elles gravà A trenc d'alba (2021), reconegut amb un Premi Ovidi Montllor i un Enderrock Balear. Paral·lelament, amb una capacitat de treball i gestió que tomben de tos, Sandra Monfort publicà el seu primer treball en solitari, Niño reptil ángel i fou nomenada artista revelació pels Premis Carles Santos.

Un any després Marala tornava, més fortes que mai, amb Jota de morir i iniciava una gira llarga i intensa —Palau de les Arts, Palau de la Música de Barcelona, La Rambleta—, entre molts concerts. Desembarcaven a l’escenari amb una posada en escena ambiciosa, plena de sorpreses, canvis, i uns vestuaris  “irreverents” i trencadors. El folk i la música d’arrels es fusionava amb el techno, el rock i un aire punk i gòtic.

Poc després, el 2023, amb el seu darrer disc, La Mona, Sandra Monfort trencà tots els motlles barrejant la tradició amb la música contemporània com poques vegades havíem vist fer fins aleshores. En La Mona escoltavem ritmes de reggeaton, folk, jota, o de bachata, com en Asusena, una cançó declaració d’ànim o de desànim, un punt i final amb un toc d’humor, marca de la casa, on Sandra xiuxiueja i canta alhora amb dolçor i contundència allò de: No em mires aixina /  Estic a punt de partir-me en dos /  Ja saps, no puc estar sempre tan fina/  La vida apreta i jo em bade com un meló.

Sí, jo ja estic cansà /  Deixeu-me fugir tranquil·la/  He fet tot el que m’han manat/  Almenys deixeu-me morir tranquil·la.

Pedreguer-Barcelona, anada i tornada

Comencem parlant del seu poble, Pedreguer, a la Marina Alta, on va tornar, una vegada finalitzada l’aventura de Barcelona, i on ara viu: “És el millor poble del món [diu rient i amb convenciment], cada setmana hi ha activitat cultural i sempre està tot ple, encara que no coneguin què ni qui van a vore, però la roda cultural està lubricada. També són boueros, clar, però és un poble molt dinàmic i dona per a tot. Pedreguer és una bombolla on s’està bé dins del panorama desolador del País Valencià, quasi una excepció”.

Li pregunte com i on començà el seu idil·li amb la música: “Mon pare m’apuntà a classes de música, a coral i a piano, i ell es posà a aprendre a tocar la dolçaina al mateix temps. La meua família s’ha nodrit de música, a casa escoltàvem música i els ha agradat sempre l’art i la cultura, a més, sempre m’han donat molt de suport”. Comentem com d’important és això: “Al principi em va costar una mica, però sí, em van entendre, i em van dir, si vols ser la número 1, a full, a tope i em van recolzar. Ma mare treballa de caixera en un supermercat i fa vídeos de tot i els ho ensenya als clients, quasi podríem dir que és la meua manager” [diu rient].

La música forma part de la vida de Sandra Monfort des de sempre: “Comencí a estudiar als sis anys i no he parat des d’aleshores. Primer a l’escola del poble i després al Conservatori de Dénia, on vaig fer fins al grau mitjà de guitarra, perquè del piano vaig passar a la guitarra, i el gran pas el vaig donar a Barcelona, a l’ESMUC, l’Escola Superior de Música de Catalunya”.

L’ESMUC fou un abans i un després: “Volia obrir-me a altres músiques, no només la clàssica, i allà em vaig nodrir de jazz, flamenc, folk i músiques tradicionals, a Barcelona hi havia música grega i turca  en molts locals, un tot de ritmes mediterranis i em vaig amarar de tot allò i ho vaig integrar en la meua música, a mesura que anava desmuntant la música tradicional valenciana i lligant-la a la música àrab. De l’ESMUC sempre ixen molts projectes musicals”.

Parlem d’aquella època, de tot el que la va influir i l’ha dut a ser avui una artista consolidada, que viu de la música i és referent per a molts altres músics, capaç de compondre, cantar i produir la seua pròpia música. com ha fet amb l’EP La Moma de Nit, i la d’altres músics: “A Barcelona vaig conèixer Feliu Gasull, guitarrista i compositor, un professor que em va influir molt i em va impulsar a la composició, perquè fins aleshores jo només interpretava. Aleshores vaig començar a agafar una cançó tradicional i a arranjar-la per a guitarra i veus, i a poc a poc la meua carrera s’ha construït sobre això. Agafava ”hits“ de la música tradicional valenciana i veia que sobre això podia oferir una proposta musical diferent i nova.

Sandra recorda aquells anys a la Ciutat Comtal amb molta estima: “foren anys clau per a la meua formació en tots els sentits. Recorde que quan vaig arribar a l’ESMUC venia del Conservatori clàssic, d’estudiar darrere d’una partitura, i quan vam fer les primeres festes amb els companys, tots cantaven i tocaven rumbes i altres músiques sense partitura. Jo no sabia fer això, així que de seguida em vaig posar a practicar a casa per poder tocar també a les festes” [comenta entre riures].

Foren anys intensos, plens de vivències i aprenentatges. D’aquelles experiències va eixir el disc Empelt, on hi ha una mescal de flamenc, jazz i de música tradicional. Un dia Sandra feu les maletes i se’n tornà al poble, a Pedreguer, on tant li agrada viure, “soc de poble i la vida de poble és ben bonica”. I des d’aquell moment no ha parat de fer música: “em vaig posar a treballar en arranjaments per a altres músics, fins que vam formar Marala”.

I amb Marala arribà l’escàndol

“Marala fou un moment de canvi i inspiració, vam aprendre molt juntes i vam compartir molt. Era una època de molta feina perquè duia dos projectes musicals endavant alhora, el meu i Marala. ¿I no es molestaven mútuament?, li pregunte: ”En absolut, més enllà d’una qüestió de falta de temps, no era cap problema. Es nodrien mútuament, el que aprenia en un costat ho abocava en l’altre i viceversa, Marala ens espitxava en els nostres projectes personals i entre nosaltres no ens sentíem mai mal, ni competien“.

Però va arribar un moment... “Sí, el moment arribà perquè Marala havia sorgit d’un impuls de curiositat i amistat, quasi més com un joc que per a aconseguir un èxit. I arribà un moment en què ens ho vam plantejar: eren molts bolos, molta feina i energia, i era difícil tindre una rutina i una estabilitat econòmica, i tot això és molt cansat per al cos, el sacseig és fort, energèticament parlant. I ho dúiem prou bé, però va haver-hi un moment en gener del 2024, en acabar la gira, que ens va sobrepassar”. Just quan més èxit teníeu: “Sí, vam deixar-ho en el moment més àlgid, i en realitat fou una decisió política, prioritzar la vida pròpia i el nostre benestar per damunt de l’èxit. Feia pena, però fou molt bonic acabar bé i pensant que era pel nostre benestar col·lectiu. Fou un aprenentatge alt. I vam deixar el grup, que no l’amistat”, [subratlla amb el gest].

Música per tots els costats

Sandra Monfort viu ara un moment bonic en la seua trajectòria artística. Les cantants emergents l’admiren, és referent per a elles, i s’estimen compartir algun dels seus temes amb ella. Veus com Abril i Esther, entre altres, han cantat amb l’artista de Pedreguer.

El seu darrer disc, La Mona, ha sonat i sonarà, és molt bo, versàtil, genuí, dinàmic, ple de ritmes que sorprenen i es queden en el record, unes harmonies i uns arranjaments preciosos, i unes lletres que t’estrenyen el cor: “Estic plena de música des de ben menuda i ha estat una progressió plena de canvis. I potser en el meu cas, des del punt de vista de la programació, és potser complicat saber on col·locar-me perquè abrace tots els estils i escolte de tot. Mira, aquest matí al gimnàs escoltava Don Giovanni de Mozart, però un altre dia serà música techno. El meu pecat és que m’agrada molt la música: la clàssica, les músiques del món, el techno, el jazz, i la meua música és així, ho recull tot. Depén del moment de creació en què estic i com em sent, seguisc la meua intuïció. Vull fer el que m’abelleix, més enllà del que em diu la indústria de la música”.

En això, en la independència artista i creativa, Sandra Monfort es mostra molt ferma: “És important que els artistes siguem fidels a dir el que volem dir, més enllà de modes i tendències i del que ens apunten que hem de fer. I és important fins i tot des del punt de vista de la imatge, de la nostra estètica”. No hi ha dubte, d’això, Sandra Monfort sempre ens sorprén als seus concerts i als videoclips: “Amb Marala, per exemple, vam anar d’allò més pur a allò més acústic i electrònic i amb un muntatge escènic important, i alguns ens deien: ‘us creieu les Spice Girls valencianes o què? Doncs per què no” [i riu].

Parlar amb Sandra Monfort és un goig. Propera, divertida, culta i intel·ligent, té les idees claríssimes, transmet serenitat, i una saviesa cultural i emocional que encomana vida. No de bades ha superat  fa poc una malaltia lenta i dolorosa, de la qual ha eixit amb més ganes de tirar endavant que mai.

Sandra Monfort és inclassificable, igual compon i canta un pasodoble, que una jota, que interpreta un poema de Fuster des de dins de l’ànima. Un dia es vesteix de llarg i tul, i un altre de bakalaera. Per a ella la imatge és una mena de divertimento: “M’ho prenc com una performance, i em transforme performant, vestir-me així o allà, igual soc la diva folklòrica del bancal que una cantant elegant, això em fa sentir-me en moviment i m’ho passe molt bé triant el vestuari i els pentinats”.

Tanmateix, no és, ni molt menys, una banalitat: “Tinc molt present quins són els escenaris i el públic per a qui actue, perquè segons el context, a cada ocasió li va un vestuari diferent, i fins i tot em mire molt què diré en cada concert. Intente ser conscient del moment polític que vivim i dir el que pense. Els que ens dediquem a la música tenim una mena d’altaveu per propulsar i projectar el que pensem que s’ha de transformar. És clar que no els hem de fer cas a tots”.

 “La música és un motor de transformació”

Parlem del poder de la música, de la capacitat que té d’anar més enllà de fronteres autonòmiques i lingüístiques i d’arribar a tot arreu. Parlem dels bons moments que ha viscut i viu de nou la música en català al País Valencià i de l’auge de les feus femenines valencianes: “La música és un motor de canvi fort, de transformació, i ho vam vore ja fa uns anys, amb Obrint Pas, Zoo, Orxata Sound System. La música ens ajunta entre territoris i ens ha ajudat a organitzar-nos, a compartir, a parlar i discutir de tot, i és ací on comencen els canvis. Ajuntar-se és el primer pas per a guanyar el canvi”.

I per a resistir, li dic: “I tant! Ser cantautor en valencià a casa nostra és un acte de resistència. Ací, si no diem el que volem i reivindiquem la nostra llengua i la nostra cultura, ens la lleven de les mans”.

Els seus projectes actuals

Li pregunte en què està treballant en aquests moment i em comenta que està fent bandes sonores de curtmetratges i músiques per a documentals, i que torna a la música d’arrel, a la música tradicional mediterrània: “Sent que el meu avatar de diva del folk m’ha allunyat d’on volia. Quan vaig decidir dedicar-me a la música era perquè volia tocar la guitarra i amb el temps m’he col·locat en un lloc més performista i ara vull tornar a la catarsi de tocar”.

Tinc curiositat per saber amb què ens sorprendrà pròximament:“Tinc un espectacle nou amb data de presentació pròxima que estarà ple de pinzellades del que significa per a mi la música tradicional: el Misteri d’Elx, el cant d’estil, els fandangos, les malaguenyes, tot passat per un filtre contemporani i diferent. Serà música tradicional, però no un espectacle tradicional”. Venint de Sandra Monfort, no podria ser altrament. ¿I per a quan un disc nou, Sandra? “Pròximament, també estic treballant en això”.

Sandra Monfort és una roda de força, treball, música i passió, i si de tant en tant cau, s’alça rapideta. De fet, l’estiu passat, després d’un bac i diverses fractures, se’l va passar en cadira de rodes. Tot i així, no es va baixar dels escenaris.

Parlem de música i músiques, de festivals com el Povorina Folk, al Povo, a Terol, on vaig veure actuar Eliseo Parra per primera vegada i li comente la meua admiració per ell: “Eliseo Parra és un gran referent per a mi, vaig gravar el meu primer treball al seu estudi d’Àvila, i hi vaig descobrir la seua col·lecció impressionant d’instruments i documentació sobre músiques tradicionals. És qui més en sap”.  Sandra comenta altres músics i cantants que l’han guiada i inspirada, com ara Laura Ferrer, Tarta Relena, Maria Arnal, Rodrigo Cueva,  i Silvia Pérez Cruz, per descomptat. “Amb Sílvia tinc amistat. Ella ha sigut inspiradora per a totes nosaltres, un referent pe a les dones que fem música d’arrel i fusió”.

M’agradaria saber quina és la seua cançó especial, la que més li toca el cor: “Moreneta, sens dubte, la vaig escriure la vetlla que la meua iaia faltés i la vaig cantar al seu soterrament”. “Per a mi era una persona molt especial, lligada a la vida de família i de poble tan bonica, la relació amb els iaios, anar a dinar els diumenges a ca la iaia i els estius a la caseta. Jo m’he criat així i els estime molt i els enyore”. Moreneta és un cant d’amor i enyorança tendre i bellíssim: Tu, reina de la primavera /  Alegre companyera /  M’has deixat els teus ulls / I la teua solera / Mira, mira-la que guapa, ella / Mira-la com se’n va / Amb la faena ja feta /   Deixant un rastre de perfum / De fenoll i de llorer /  Anima dolç de séquia.

Baixem de la terrassa i Jesús Císcar —que ens ha acompanyat durant la conversa, a l’aguait dels primers plans—, li fa una foto a l’entrada de l’hotel. Ens acomiadem de Jesús i passegem pel centre València cap al Centre Octubre, on actuen Va de dones. Sandra les coneix, per descomptat, i s’anima a vindre a escoltar-les. Pel camí parlem de Rosalia i de Sílvia Pérez Cruz i dels seus anys a l’ESMUC i a Barcelona.

De sobte, em comenta que va estar a punt d’estudiar Veterinària, però que la vida va fer un tomb quan la acceptaren per cursar-hi estudis superiors de guitarra: “Ho veia molt difícil, d’entrar-hi, i era una mica escèptica abans de fer les proves, i entre més de trenta en triaren tres, i jo era una d’elles. La meua professora de música a Dénia em va dir: ‘Sandra, no ho veus, t’han seleccionat, alguna cosa tindràs, no pots no anar-hi, i així fou. Ara, quan hi pense ric, no em veig amb els guants de làtex escorcollant en l’interior d’un vaca”.

Per descomptat, molt més divina, imprevisible, i artista amb la guitarra al coll i damunt d’un escenari, que darrere d’una vaca. Perquè quan s’hi posa, Sandra Monfort és tan glamurosa com Lady Gaga, tan picant com una Spice Girl, i tan jotera com ella sola: una jotera inrreductible.

Parlem amb Esther al Centre Octubre de València una vesprada de dilluns. L’ambient està molt tranquil i a la cafeteria estem pràcticament a soles. Per a Esther és un escenari molt familiar, treballa ací, en Acció Cultural del País Valencià. Ens conta que els seus pares hi han estat socis tota la vida i que ha viscut el compromís polític i cívic des de menuda. No debades ha decidit cantar i fer música pop en valencià.  

Xarrem una mica de tot plegat i ens diu que va de bòlit avançant feina perquè divendres se’n va amb la seua banda als Països Baixos. Allà tocaran en una fira europea, juntament amb altres artistes, dins del marc d’un projecte cultural amb fons europeus dedicat a músiques en llengües minoritàries. El punt d'inici fou la Fira Trovam de Música de Castelló, on va nàixer una versió coral de Nevar a València, un dels temes del disc Patraix de Tardor. En la gravació van participar Esther, La Maria i Pau Alabajos, a més de la banda occitana Brama, el cantant xipriota Demetris Mesimeris, i la cantautora frisona Immen. El resultat de l'experiència, emotiva i potent, continua en ruta, de moment pels Països Baixos i potser més enllà.

A Esther li agrada recordar com, ja de ben menuda, no estava mai quieta: “m’agradava molt cantar i ballar i no parava, ni a casa ni al carrer. Ma mare em deia: para una miqueta, xiqueta”. Ho conta amb un somriure, amb els ulls lluminosos i el seu accent de terres del nord, genuí i seductor. S’expressa amb alegria i contundència, amb l’autenticitat d’aquella xiqueta que, fa més de vint anys, es quedava embadalida davant d'Operación Triunfo (OT).

Com que no parava de cantar i ballar, quan tenia quatre anys els seus pares la van apuntar a l'Escola de Música de Vinaròs per fer classes de música, on va començar a tocar la viola i als 11 anys va prendre classes de cant i piano: “ Vaig començar jove, però no he arribat a cursar estudis professionals de música però he dedicat moltes hores a classes de cant, toco la guitarra i abans de cantar en directe coneixia bé què era un escenari perquè havia fet dansa i teatre de més jove”.

Esther és una tot terreny: veu, cos i ment li permeten expressar-se amb confiança i amb control de la situació quan puja a l’escenari: “tantes activitats artístiques des de menuda m’ha donat taules, com se sol dir” [somriu]. I a poc a poc he anat aprenent a regular el moviment sobre l’escenari, a no passar-me, sobretot tot quan deixo la guitarra i em poso a ballar“ [riu].

Començà a gravar els seus primers vídeos molt jove i a donar-se a conèixer a través d’Instagram i de Youtube. En ells cantava en acústic, cançons de desamor, retrats de vida, de moments difícils, una autobiografia a cor obert i amb veu esquinçada. Als divuit anys s’instal·là a València per a estudiar Educació Social i es llançà a tocar als carrers de la ciutat i a presentar-se a càstings de concursos i programes de televisió, entre ells, Operación Triunfo.

Inquieta de mena, Esther no ha parat des d’aleshores. El 2018 participà en el programa d'À Punt “Cantant al Cotxe” on va conéixer Àlex Blat, cantant del grup Tardor i el seu actual productor. Junts van crear Valenta, himne del futbol femení. Poc després va signar amb l’agència i segell discogràfic Primavera d'Hivern, on va treballar durant un temps: “Quan vaig començar el meu projecte musical i artístic el que més em tranquil·litzava era que no m’havia plantejat mai seriosament el que anava a fer. Va anar sorgint tot, una cosa darrere de l’altra, i quan vaig signar amb Primavera d’Hivern, em vaig quedar quasi tres anys treballant amb ells a l’oficina perquè m’interessava molt el que hi havia darrere del segell i la manera de treballar de Cesc Domènech. Hi vaig aprendre molt, des de dins de la indústria discogràfica, i això m’ha ajudat a tindre-hi una relació més sana, perquè, a banda de les qüestions més logístiques i pròpies de la indústria de la música, sé que en el procés artístic hi ha la base i la resta ho relativitzo”.

Una cosa darrere de l’altra, el 2021 va publicar el seu EP Les teues ales, pel qual fou nominada als Premis Carles Santos i als Ovidi Montllor com a millor artista revelació i pel millor disseny. Un any després, Esther va publicar el seu primer LP anomenat Les cartes que mai vaig cremar, amb col·laboracions d'Àlex Blat i Sandra Montfort. Aquell mateix any interpretà amb Àlex Blat el tema oficial per promoure la pilota valenciana, Juguem amb el món. La cantant de Vinaròs anava llançada: dos discos, nominacions, festivals, dos temes emblemàtics i col·laboracions importants, també amb La Fúmiga, en la cançó “Hora blava” del disc Fotosíntesi. 

'Tot Comença', el darrer disc

Des de llavors Esther —Esther Querol Forner de nom complet— ha anat consolidant i matisant el seu projecte artística i aviat farà un any del llançament del seu darrer treball Tot Comença, produït per Àlex Blat, un gir musical que l’ha duta a un so potent, amb un treball més electrònic, d’inspiracions més rock i punk: “Ha sigut un canvi progressiu, he anat acostumant-me a cantar amb més gent sobre l’escenari. Ara em trobo més segura i tranquil·la i, tot i que les cançons segueixen sent molt íntimes, hi ha més moviment en els directes i altres sons nous”.

Tot Comença l’ha duta de gira per molts llocs: “En la primavera i l’estiu del 25 vam tocar en molts festivals, vam presentar el disc en maig a l’Eccleptic de Vinaròs, després vam anar al Satélite Festival, a Mallorca, a La Prèvia de València, l’Enderrock Sona de Barcelona, i a Les Nits al Castell a Xàtiva, entre altres. Ha estat un no parar”, comenta. “Ara estem renovant el directe, fent-lo més llarg, i en els pròxims concerts aportarem coses noves i hi inclourem cançons d’abans que havíem deixat de tocar i algunes col·laboracions que hem fet amb altres cantants i grups i que estem reversionant. A més, tenim la intenció de traure algun single per a allargar la vida d’aquesta gira i donar-li vida al darrer disc que, per nosaltres, ha sigut molt important”. Apassionada de mena, Esther agafa la directa: “Un dels problemes de la música d’avui —explica— és que tot va massa ràpid. Abans un disc durava dos o tres anys i ara és fulminant. Trobo que els artistes hem d’anar per davant d’aquesta velocitat i fer valdre el nostre treball amb més calma”.

Esther parla de calma, però ho fa amb rapidesa, enèrgicament, amb la potència que té la seua veu i el seu físic. És una dona alta, forta, amb una melena castanya tocada de metxes clares, ulls foscos, grans i en forma d’ametlla, i uns llavis perfilats a la quasi perfecció. Té un rostre harmoniós i amable, de faccions molt mediterrànies. De tant en tant s’aparta els cabells cap a darrere amb un moviment sec o es puja la cremallera de la jaqueta esportiva negra, un gest mig inconscient. Vesteix de manera informal i moderna, combinant el negre brillant de la caçadora amb l’estampat de lleopard la seua falda llarga i estreta. Diria que tot li queda bé: l’he vista actuar de llarg, amb falda de seda, amb texans i samarreta, amb vestit curt, cinturó i boques roqueres, sap dur-ho tot.

“M’agrada explorar-ho tot”

En directe Esther és magnètica, la manera com es mou per l’escenari, modulant els moments d’intensitat i els d’intimitat, m’agrada quan seu a la vora de l’escenari per interpretar una balada. Li comente que en eixos moments em recorda Amaral: “M’ho han dit algunes vegades, jo no hi havia pensat, però em fa gràcia. M’estimo explorar-ho tot. Ara el meu projecte és més de banda i em plau veure com l’equip confia en mi i cada vegada treballem millor junts. Tot això —continua dient—  sense abandonar l’acústic de tant en tant, és clar, perquè m’agrada molt la calma que et dona i la connexió amb el públic. M’estimo explorar la part més propera, una mena de tu a tu, més íntim, perquè em dona molt bon feedback”.

Les plataformes i la música

Li pregunte per la relació entre la música i les plataformes digitals:“Les plataformes ajuden a créixer i a estar present. Per desgràcia, de vegades te toca ser ”barbie“ creadora de continguts quan tu voldries ser ”barbie“ cantant i, malauradament, hi ha pocs programes de ràdio i de televisió. A més, quan algú ens contracta, no es fixa en les cròniques o les crítiques que t’han fet en els mitjans, miren les visualitzacions en Spotify, Youtube o Instagram. I les plataformes no sempre són coherents amb el que fas i el que vols amb la teua música, però la qüestió és anar treballant”.

Parlem dels músics referents per a ella. Li dic que em recorda la cantant francesa ZAZ, sobretot en cançons com “massa tard”, i quan interpreta “Tinc una casa menuda” em fa pensar en la primera Tracy Chapman –guitarra en mà, reivindicativa i íntima— que cantava en els bars de Boston i gravava el seu primer disc el 1988, Esther naixeria deu anys després. No li sonen molt, però s’encurioseix i em diu que les escoltarà: “Admiro molt el treball del trio Marala i de Sandra Monfort en solitari i darrerament escolto molt Samurai, una artista de Madrid que és similar al meu gènere, també escolto The Beaches i algunes altres bandes dels EEUU i d’Anglaterra que tenen pocs oients i es coneixen poc”.

Aquesta jove de Vinaròs canta i retrata moments viscuts amb les amigues, històries de desamor, els nervis just abans de pujar a l’escenari, com la balada pop-rock que interpreta amb el cantant Miki Núñez, o l’amor per la mare en Fet a mida, “és la cançó que més m’estimo” —diu Esther—, també una de les meues favorites.

El seu darrer disc, Tot Comença, és un treball dinàmic on les guitarres i la música electrònica es deixen sentir més, si bé conté també temes íntims, com apunta Esther: “Tot Comença parla més aviat d’un procés vital i personal, és una radiografia d’un procés de dol, de canvis, de relacions amb la família, amb la mare, amb les amigues, tot allò que ha influït en el meu projecte musical i que em dona inspiració”. Les amigues —diu— són un puntal clau en la seua vida: “Ara estic molt motivada en escriure cançons sobre l’amistat, les amigues són una xarxa important pe a mi. Venen a tots els concerts, et fan sentir a casa a tot arreu, també a València, que no era el meu lloc, i on m’han ajudat a fer-lo meu”.

Des del nord del País Valencià

Dinàmica, roquera i amb banda o íntima i en acústic, aquesta artista vinguda del nord ha arribat als escenaris de tot arreu del nostre territori, i més enllà, com una fletxa, directa al cor de molts joves que, com ella, es mouen entre la passió, la vulnerabilitat i força.

Desembarcà a València el 2016, després passà un any a Barcelona i de nou a València. Quan li demane com la reben en tornar a Vinaròs, somriu: “Torno a Vinaròs quan puc, sobretot per veure la família, però no sempre és fàcil. Curiosament, com diu ma mare ‘nadie es profeta en su tierra’, i Vinaròs és un poble que té poc amor per la cultura i la música, quasi que m’hi feien més cas quan concursava en OT que ara. A més, des que canvià el govern local, amb el PP i Vox hi ha ben poques ocasions d’actuar a casa meua, al no ser que siga per iniciatives privades. El més a prop que he cantat darrerament és a Benicarló”. Ho diu sense acritud, només ho constata amb contundència. “A més –apunta— anar a Vinaròs és, d’entrada, complicat perquè hi estem molt mal comunicats, i aprofito per llançar una denúncia i una reivindicació: la discriminació tan forta que hi ha en infraestructures i inversions cap al nord del País Valencià, on tenim una xarxa cultural molt fluixa i es fa difícil treballar allà. Necessitem millorar la nostra estructura cultural i lingüística, però la descentralització i vertebració del nostre país és molt complicada. A la Safor i a la Marina —per exemple— hi ha un teixit cultural més sòlid, però al nord es complica, tret de l’Aplec dels Ports i l’Aplec del Penyagolosa, hi ha poc de moviment”.

El caliu de la sala de concerts

Li pregunte on se sent millor, si en els escenaris de festivals o a sales de concert: Tinc una relació d’amor-odi amb els festivals. M’agraden i són una oportunitat perquè la gent et conega, però on hi haja una sala de concerts... M’estime molt l’energia que et dona la sala, i de vegades valoro més la qualitat que la quantitat“. ”El directe —insisteix— és el moment on defenses el teu talent i la teua capacitat de comunicar, la manera com condueixes la posada en escena, i com convences i sedueixes el públic amb la veu, el teu estil. Has de procurar que siga estètic i que hi haja una sintonia amb el que vols comunicar sobre l’escenari i el teu projecte musical. Per primera vegada tenim ara estilista a l’hora de dissenyar els directes i treballem els colors i la imatge de tots els músics en escena i m’agrada, ho disfruto“.  ”D’altra banda –matisa— trobades com el Festival Mediterránea de Gandia, amb música pop, indie i electrònica de tot l’estat, ens han donat una de les millors experiències, perquè a aquí s’aplega un públic molt diferent del de la “bombolleta”del públic dels festivals de música en valencià, gent que no et coneixeria si no vingués a aquesta festival. Amb tot — afegeix—  festivals com el Festivern, Feslloc i l’Aplec dels Ports, són molt especials i construeixen una xarxa on cal estar, un circuit important per a la música en valencià, sobretot en un moment en què l’Administració no aposta per nosaltres“.

Amb més o menys suport públic, no sembla, a primera vista, que li afecte massa: “Els músics fem i farem tot el que calga, independentment de si fem una música amb més càrrega política o menys, formem part d’una estructura important i la recolzarem entre tots”. “La música valenciana viu un moment molt bo, amb veus noves, molt emprenedores, moltes d’elles dones, artistes amb talent que estan recollint èxit. Som artistes amb projectes ben diferents que es complementen i enriqueixen l’escenari. Si hi ha una companya meua en un cartell i jo no, no em sentiré mai mal per això. Cada vegada en som més i estem més presents, però encara és complicat trobar-nos juntes en un cartell, trobar-te amb elles de manera regular”.

Temes com La millor de les mentides, Tot Comença, Torno a mi i Si te’n vas no han deixat de sonar en els festivals de música, ni en Spotify. I caçons com Des d’aquí dalt han tingut molt d’èxit. Darrere d’elles hi ha una Esther diferent, més sòlida, amb uns directes, cada volta, més enèrgics visuals, i una banda ampliada que reflecteix la seua evolució musical. La d’una artista que no ha deixat de créixer. La seua pròxima actuació, feu lloc a l’agenda, serà, juntament amb Sandra Monfort, el pròxim 28 de febrer, dins dels concerts de La Pèrgola, a la Marina de València.

Amb la mort de José Luis Falcó (València, 1952) se’n va una de les veus més discretes de la poesia valenciana, la d’un poeta pur, un “outsider” que “anava per lliure”. Difícil d’associar a cap escola o grup poètic, Falcó fou proper a la generació dels 70 i un gran estudiós de la poesia espanyola contemporània. Amics i alumnes el recorden avui amb estima i admiració.

José Luis Falcó Gens fou professor de Teoria Literària i Literatura Comparada a la Universitat de València i un gran crític poètic i investigador. Una dedicació que el duria, juntament amb la professora Fanny Rubio, a publicar el 1981 Poesía española contemporánea (1939-1980), on els seus plantejaments trencaven amb la rigidesa generacional i amb el cànon poètic convencional i que mostrava atenció als poetes de l’exili i a altres poetes “rars” o menys coneguts. 

Mirant cap als seus orígens, José Luis Falcó Gens venia de família benestant. Els oncles per part de la família materna fundaren la indústria Bombas Gens, dedicada a la maquinària agrícola, la fàbrica de la qual és avui un centre d’art modern. José Luis,  en canvi, tal com el recorda Vicent Berenguer, poeta i editor que el conegué molt bé: “no era ”gens“ era molt ”falcó“, visionava tant les perspectives com també els detalls... en poesia, en literatura”.

Així era Falcó, un home i un poeta estimat pels seus amics i pels seus alumnes. Els seus gran amics, no oblidem, foren José María Izquierdo, Alfons Cervera, Miguel Mas, Jaime Siles, Marc Granell, Josep Piera, César Simón i Francisco Brines, entre altres. Amb molts d’ells va compartir taula i tertúlia, revistes, plaquettes i mols projectes literaris. També amb el poeta i agitador cultural, Uberto Stabile, qui la tardor del 2024 visità València per a inaugurar a l’Sporting Club de Russafa una exposició que celebrava els 40 anys de la Tertúlia de Cavallers de Neu. En ella es mostraven imatges de l’època, articles i publicacions d’aquells nou anys dels quals també formà part José Luis Falcó.

Quan València bullia d’activitat poètica

La dècada dels setanta i vuitanta i part dels noranta eren moments en què València bullia d’activitat poètica, de tertúlies de cafè, de plaquetes, edicions rares i de revistes literàries, com ara Cuervo, que passà a ser Quervo, per qüestions legals, i a la qual Falcó se sumà el 1983, assumint-ne la col·lecció de poesia.

En els setanta jo era una criatura, però al final dels vuitanta i part dels noranta vaig freqüentar les tertúlies poètiques de la ciutat de València i vaig viure el que quedava encara d’aquella explosió poètica. Foren moltes nits i matinades de versos i conversa: al Café-llibreria Cavallers de Neu, en alguna ocasió al mític Malva, el Café Malvarrosa, però sobretot en  les nits de La Forest d’Arana (coneguda com la Tertúlia de La Forest), primer al pub Arana del carrer de Dalt, després a Gestalguinos, al Café del Mercat i finalment al Cafè Lisboa, el del carrer Cavallers, i última parada: el de la Plaça del Doctor Collado. En alguna d’aquelles nits em vaig creuar amb Falcó, segur.

Ànimes de la Forest d’Arana van ser Pere Bessó, Francesc Collado, Manel Rodríguez Castelló i Manel J. M. Romero, provocant moltes hores de debat, una revista i publicacions que són avui documents valuosos per a conèixer aquella època.

Els que conegueren Falcó molt bé el recorden com un home i un poeta particular, discret, ànima lliure que estimava molt la poesia i que, per aquesta raó, s’implicava en projectes poètics i feia acte de presència en presentacions i converses, venia a escoltar i veure amics. Era fàcil veure’l en alguna d’aquelles nits valencianes.

Pere Bessó recordava aquests dies el poeta Falcó com “un dels companys de les tertúlies poètiques primerenques que es feien en la València dels 70, en el procés de transició de llengua. La majoria de poetes treballàvem en la revista 'Múrice' i en tenim tantes anècdotes, ai! Des de Pepe Piera a Marc(os) Granell, Blas Muñoz, Carmen Soto, Alvaro García, Vicente Contreras, Emilio Tadeo Blanco o Miguel Romaguera, fins al Pere, jo mateix, aleshores Pedro Bes(s)ó... Una llarga nòmina de poetes que s'acostaven a les tertúlies d''Almirante', 'Ascot', a casa de Manolo i Marcos Granell i, de seguida, a la de Vicente Barreira i Esperanza Fontecha...” “Eren anys en què –recorda Bessó—Falcó escrivia poemes amb una factura de versos curts i intensa volada sota el mestratge espiritual de Juan Ramón Jiménez...”

L’agitació cultural d’aquell moment, finals del franquisme i durant la Transició, estava molt lligada a la poesia, en les tertúlies es debatia de literatura, però també de filosofia i política. Era pura efervescència poètica.

Propi d’aquell època, José Luis Falcó entenia la poesia com a pràctica col·lectiva, una conversa ininterrompuda i una forma de resistència cultural. Era l’esperit d’un temps, d’una nocturnitat amb poca traïdoria. Més aviat, d’una nocturnitat que agermanava. En aquell context, Falcó formà part de la mateixa promoció poètica que autors com Marc Granell, Joan Navarro o Josep Piera.

A Marc Granell, amb qui va compartir moltes hores de tertúlia al Malva, el va unir des de ben jove una gran amistat:  “Fou la primeríssima amistat, després de Jaime Siles, com a professor de la poesia. Amb Falcó vam formar el primer grup de poesia, ens coneixíem des del col·legi El Pilar, de l’any 69-70. Un dia va vindre a casa i em va dir que em coneixia del patí, i que venia preguntar-me si jo escrivia i a partir d’aquell moment vam formar el grup que ens déiem surrealistes, perquè volíem ser-ho, volíem ser avantguardistes: Nacho Rando, Santiago Muñoz, Jose María Izquierdo, Falcó i jo i d’ací arrancà la nostra amistat i el nostre primer treball poètic. Després entràrem en contacte amb Josep Piera i Eduard Verger i no vam parar en vint anys de fer tertúlies i per a mi és importantíssim”.

Com a poeta, diu Marc Granell: “érem molt diferents ell i jo, jo sempre aproximant-me més a Machado, però ell era més pur, per a ell la poesia era la puresa màxima, i li tenia molt de respecte i per això precisament no ha publicat tot el que podia haver publicat i també és des d’eixe pensament, trobe, que no va poder passar a escriure en valencià”.

La seua obra poètic

José Luis Falcó publicà una obra coherent al llarg del temps, aliena a modes i tendències. Era la poesia d’un poeta molt particular i que es prodigava poc en el mitjans de comunicació. Part de la seua producció aparegué en edicions vinculades a projectes col·lectius i revistes literàries. Entre els seus llibres destaquen Lebrel de sombras (1978), El encanto de la serpiente (1980), Paisaje dividido (1981), Diez fragmentos en abril (1984), Siete sueños más tarde (1996) i Penúltima piel (2016), on es reuneix la seua poesia entre 1996 i 2012.

Segurament, que no hi haja a penes informació disponible sobre Falcó en les xarxes socials és significatiu de la seua actitud de viure i de practicar la poesia i la literatura amb un profund coneixement, però sempre en àmbits personals, aliè a les vanitats. De fet, fou un poeta que publicà la majoria dels casos en editorials menudes, i que no tenia afany de protagonisme. Un bon poeta i un estudiós de la poesia que es lliurà a la seua tasca com a docent a la Universitat de València, on ha deixat tants grats records en l'alumnat que l'ha conegut.

Aquelles nits poètiques s’han “perdut”, però la seua veu implacable i el seu mestratge constant perduren.

Apareix radiant sobre l’escenari, vestida de roig, lluenta com una cirera, feta un esclat de música i somriure. Du una caçadora de pell ajustada i brillant i una faldilla molt curta amb llaçada gran, la forma i el color evoquen el moment: Nadal. L’aspecte nadalenc i dolç contrasta amb unes botes altes amb plataforma d’estil militar, pròpies del punk. Du els cabells recollits cap a darrere en un monyo i un maquillatge lleuger que li donen frescor i glamour. És dolça i potent com una cirera: “Bona nit, Alboraia  —diu enèrgica—  avui és una vesprada especial perquè ací acabem una gira, just abans del Festivern, on estrenarem un directe nou amb una Abril diferent que està creixent, i on cantarem per primera volta en viu el tema que molts ja coneixeu, himne del festival: Ai mareta” 

Fa una nit freda a Alboraia, deu graus al ras de l’Horta, però Abril ha vingut decidida a cantar i ballar i a fer cantar i ballar el públic que l’espera al Passeig d’Aragó des de fa una estona. De seguida omple l’escenari amb els seus moviments, s’hi passeja amb gràcia. Sona bé, harmoniosa, amb matisos, ni el fred ni el vent fluixet de l’hivern fan deslluir el seu directe. Sobre l’escenari bateria i guitarra, i de fons els sintetitzadors i els efectes de veu gravats per a l’ocasió. 

El seu rostre és expressiu, de mirada espurnejant. Modula el gest i la veu com vol, els adapta a ritmes diferents, cada cançó és una proposta distinta, i totes juntes creen, sense gens de pànic, una harmonia escènica que sintonitza amb el públic del FestiJove, el festival de música jove en valencià que organitza l’Ajuntament d’Alboraia per Nadal. Les colles de xics i xiques joves i adolescents ballen i canten els temes que coneixen de memòria i les més menudes salten en la primera fila, entusiasmades de veure una estrella valenciana del pop de tan a prop. Coneixen totes les cançons i les canten amb els seus pares i mares que estan al darrere: s’ho passen en gran, potser somien en ser cantants algun dia. 

Nous directes i una Abril més electrònica

Les vespres de Nadal i al cor de l’Horta, Abril dona ací per finalitzats un estil de concerts que l’han duta per molts escenaris valencians i catalans. Assegura que a partir d’ara els seus directes sonaran diferents: “hi haurà més ball, més techno, serà un directe més complicat, amb més jocs de llums i més efectes d’il·luminació, molt més visual, amb més extres, més electrònica, sons més foscos, i tot prou més dinàmic, serà el doble de tot, la bomba” [diu emocionada i riu]. 

No fa molts anys, Abril també fou una xiqueta espectadora de concerts en primera fila. Ens ho conta al camerino improvisat per a l’ocasió, a la vora de l’escenari, on Jesús Císcar —que no ha parat de fer-li fotos durant el concert— aprofita ara per traure’n alguns primers plans: “Porte des dels 15 anys dient que vull ser cantant, crec que ho tenia clar des de xicoteta”, conta Abril després de l’actuació.

Arribar al Festivern

I ho ha aconseguit, tot i que diu que encara no s’ho creu: “Ha anat tot molt ràpid i encara no m’ho crec. Fa dos dies estava somiant en ser cantant i ara estic ací, nerviosa per cantar al Festivern, on més del món m’il·lusionava cantar perquè  me l’estime molt aquest festival i duc anys anant-hi, des dels 14 anys, i de veres que no imaginava mai que als 22 anys estaria allà dalt cantat amb Botifarra”. Se li dibuixa l’entusiasme en el rostre i en la veu. Està en una etapa clau i bonica de la seua carrera musical, un moment emergent on tot és possible, ho sap i ho transmet. Abril és un esclat de ritmes i veus. 

Parlem amb la cantant de Benissa entre penjadors de roba i efectes personals, on fa una estona es preparava per a donar el millor d’ella sobre l’escenari. Ens parla de la seua formació musical: “Em vaig formar com a saxofonista i durant dos anys he seguit classes de cant, perquè sabia el que volia fer i no he parat fins aconseguir-ho”. Com tants altres artistes valencians, Abril ha passat per una banda de música, la del seu poble, on ha aprés música i de la qual encara forma part.

De cantautora a cantant pop

En la carrera d’Abril són clau la seua família, els amics, i en especial el seu cosí Pasqu, pianista d’Aspencat, el grup de Xaló amb estil d’ska i reggae que tant ens ha fet ballar: “Al principi jo volia tirar cap a la cançó d’autora, amb guitarra en mà. Havia escoltat molt Sabina i Serrat amb la mare, i també Sílvia Pérez Cruz i Amaral, però el meu cosí em va animar a fer una música més pop, i a poc a poc he anat aplegant una mica les dues coses, amb alguns temes més íntims i amb altres molt més ballaors”, explica mentre Jesús li fa algunes fotos. 

De fet, durant el concert Abril no ha deixat de ballar, de vegades sola, d’altres amb Paula i Iris, dues ballarines que l’han acompanyada fins ara i seguiran acompanyant-la en els nous directes. Però també, al llarg de l’actuació, ha trobat i ha donat al públic moments íntims i emotius, un d’ells amb la versió que ha fet del “Va com va” d’Ovidi Montllor, el seu petit homenatge, juntament amb el guitarrista de Pego, Enric Moll, al cantant d’Alcoi, que ens va deixar ara fa 30 anys: “A tu t’han dit preciós, a mi m’han dit tu calla, va com va... Va com vull, com volem” canta Abril. I és que en ella està també present el llegat musical d’altres temps: els cantautors, els boleros, una manera de cantar...

“Va com vull, com volem...” I potser no li falta raó perquè Abril modula la veu com vol, puja i baixa, té potència i dolçor alhora, i una bona varietat de registres. Està en un bon moment, no ha parat des de primavera. Tot això “i més encara”, ens diu, és el que vol mostrar en el Festivern, que se celebrarà a Tavernes de la Valldigna entre els pròxims dies 29 i el 31 i on tocaran més de 20 artistes, entre ells: Malifeta, Biznaga, Auxili, Buhos o La Fúmiga, que s’acomiada dels escenaris. “Estic que no toque terra pensant que estrenaré juntament amb Pep Gimeno ”Botifarra“ i Figa Flawas la cançó himne del festival de 2025”. Fa dies que l’escoltem en les plataformes, es diu “Ai mareta”, un tema amb música d’arrels que culmina en techno, molt en harmonia amb el festival, amb una lletra que ens parla del desig, la festa i el ritual d’anar al Festivern any rere any. Una bona manera d’acabar l’any amb tres veus de luxe.

Així és Abril, apassionada, “afortunada”, com diu el seu top ten, i agosarada. Una Abril decidida que ha posat la directa i que s’estima la seua llengua i creu en la terra que l’ha vista nàixer i créixer, La Marina; en una llavor que anem sembrant: “no ens podran guanyar mai si ens donem la mà”, canten Aspencat en L’herència, un grup a qui ella ret homenatge en una de les seues cançons. 

Abril és somiadora, però això no li impedeix de tindre els peus a terra. En els seus plans de futur està compatibilitzar la docència amb la música. Actualment estudia quart curs de Filologia Catalana a Alacant i té molt clar que li apassiona la música, però també la literatura. En les lletres de les seues cançons, de fet, trobem una Abril que busca imatges poètiques, metàfores i sonoritat en les paraules: “Els llavis parlaven, formant un idioma / Paraules, fonemes, ni versos ni prosa /

Ferotge, salvatge, fugaç i fogosa / Una melodia curteta, sabrosa /  [...] Fer riure a cabassos com les pessigolles / El temps és un lladre amb passamuntanyes /Arribes de sobte, com les matinades [...] Cent núvols fent cua per una cirera / Lluenta, lleugera, penjant-te a l’orella / El sol enlluerna amor i tendresa / La lluna reflecta, la vida comença[...] canta en Dona’m, un tema que comença amb un piano suau de fons i va creixent amb la seua veu, un dels meus temes favorits, i també del seu públic.

Ressons de primavera

Al seu voltant tot pren ressons de primavera: el seu nom artístic és Abril i  va llançar el seu primer àlbum el passat mes de març on cantava allò de: “...Dona’m la primavera, fulles de la llimera, dona’m el mes d’abril...”. Aquesta jove artista, que als quinze anys ja volia cantar i somiava en ser cantautora amb guitarra en mà, s’ha convertit en un nom emergent del pop valencià, que igual canta a ritme de bolero que de reggeaton, que incorpora reminiscències de folk, o combinava pop electrònic, rock i altres ritmes. Entrà de ple al món de la música pop i els escenaris amb només 21 anys amb la publicació d’Instruccions per estimar una cirera, un disc que és un viatge íntim i poètic de vuit temes, on Abril explora l'amor, el desig i la connexió amb la natura. En les seues cançons ha construït una atmosfera que combina pop electrònic amb elements orgànics i que compta amb grans col·laboracions del panorama musical valencià, com la cançó que ha gravat amb La Fúmiga, “Te'n vas anar”, un tema que combina l'estil de les dues propostes musicals o “Una història infinita”, el bolero amb Sandra Monfort, que comença suau i acaba amb una força inesperada.

“Afortunada”, més que un títol, una premonició

“Afortunada” —un dels temes del disc que més ha sonat i que li ha donat molta popularitat— defineix en un sol mot, i com una mena premonició, el seu estat d’ànim. Abril se sent afortunada: “No podia imaginar que tot anara a aquesta velocitat i de vegades em costa de creure-ho”. I així és, ha esta fugaç: traure disc i encetar gira i això no sempre ocorre: “Vaig traure el disc en març i era un moment delicat perquè arribava ja una mica tard per als festivals d’estiu”, explica, “però ha sigut el contrari, no he parat de cantar i donar concerts, més d’una trentena”.

La seua música beu d’allò que escolta i estima. Li agrada molt el techno de Billie Eilish, la música de Sandra Monfort i la Rosalia d’abans, la de Motomami, però també Rita Payés i Maria Arnal, Charli XcX i Zetak, amb qui ha compartit escenari en el FestiGata del passat estiu. Entre les veus que escolta i admira, hi ha també la cantant basca SÜNE i el duo gallec Fillas de Cassandra. “Les vull tindre a prop aquestes cantants, hi ha molt de talent entre les dones, diria que és on més n’hi ha, ho han demostrat als darrers premis Ovidi Montllor. I ja era hora que omplírem cartells i escenaris”.

Aquesta aventura iniciàtica —recorda amb emoció quan es va estrenar cantant amb el grup La Raíz, a Alacant, davant de 10.000 persones— culmina ara amb un directe nou i potent que la portarà a festivals importants. De moment, moltes experiències i “un equip al·lucinant treballant amb mi, que tenen ells més ganes de fer coses quasi que jo i això il·lusiona i anima molt” [comenta mentre riu].

Per ara, Abril ja té un àlbum que ha sonat i sonarà, i un segon treball discogràfic en projecte per al 2027: “Estic treballant en alguns temes per a un nou àlbum, però de moment volem gaudir del primer disc i tocar-lo en directe durant el 2026”. A més, diu que continuarà amb els estudis de Filologia Catalana i tocant el saxofon en la banda del seu poble. La vida li ha canviat, sí, s’ha enlairat amb força, però sembla tenir el cap en la faena i els peus a terra. Ara bé, quan canta vola i ens fa volar. 

Trobar un nom artístic amb espurna i fàcil de recordar no és gens fàcil, però Marina Bolea (Benimaclet, 1997), cantant i violinista valenciana, l’ha trobat. Ella és, així tan directe, La Xica. Sona espontani –“pensat i fet”- però en la música de Marina Bolea res no s’improvisa: són ja anys d’ofici i estudi. Als tres anys anava a les classes per a menuts de la banda de música de Benimaclet, als set, passà a estudiar música i violí al Conservatori. El 2018 començà a compondre cançons infantils amb una amiga i entre 2019 i 2024 fou cantant i integrant del grup Maluks. Aquella banda de “dance hall”, formada per quatre músiques joves valentes, va triomfar, molta gent ballà amb elles, van rebre el premi Carles Santos al millor disc de música urbana per “Cor i foc”, i van deixar clar que no eren “flor d’estiu”. Per a Marina Bolea: “Maluks fou una escola d’escenari i rodatge”.

Any i escaig després de la dissolució de Maluks, l’artista valenciana fa un canvi de ruta i es presenta en solitari sota el nom de La Xica. Però... ¿Qui és la xica? “La Xica soc jo -ens explica Marina-, així és com em deia la meua iaia i com em diuen en la família. És un nom molt ‘cultural’ amb connotacions valencianes perquè els valencians als fills els diem els xics, el xic, la xica...”

Amb el nom, però també amb alguns dels ritmes dels seus temes, La Xica— amb arrels a Finestrat, però criada a Benimaclet (València), un barri que adora i on ha triat viure— enceta ara una etapa musical diferent on recerca ritmes nous, però també reivindica les seues arrels i la seua identitat. La Xica és així, fusiona pop electrònic amb elements tradicionals valencians i aviat traurà el seu primer disc, després vindrà una gira de concerts que ja està preparant. De moment, podem escoltar sis dels temes en uns videoclips que exploren registres i textures diferents, algunes més dures i fosques, com la de la cançó Amagatall, altres més dolces i oníriques, com en Núvol, o la bogeria i l’alegria festívola de Tarongina i “Endimonià”.

Hem quedat amb Marina Bolea perquè ens conte quina és aquesta aventura a què s’ha llançat ara amb una energia d’alt voltatge. I ací la tenim, dolça, brillant, culta i divertida. Aquesta jove de Benimaclet, que de dia és mestra d’infants i de nit cantant, és una veu potent i particular que se suma, des de fa uns anys, a l’escena musical valenciana actual, una escena bategant i brillant que, cada dia més, s’escriu en clau de dona. Elles ocupen cartells, escenaris i festivals. Amb tots vosaltres: La Xica.

Té bona veu –du uns anys formant-la i treballant-la— però diu que la veu precisament és el seu punt més feble i se l’ha de cuidar molt: “qualsevol cosa que em passa en la vida va a parar a la veu”, comenta. Per això, abans d’eixir a escena ni fuma ni beu: “l’alcohol deshidrata molt, una coca-cola i endavant”. Mestra d’infantil i cantant, s’entén que la veu és el seu tresor.

Veure els artistes fora de l’escenari o del vídeo clip resulta curiós. A La Xica encara no l’he vista sobre l’escenari, espere tindre’n aviat l’ocasió, però així al natural, la Marina Bolea que hi ha darrere de La Xica em sembla una dona jove senzilla, atractiva, dolça, gens pretensiosa, una artista que traspua energia, serenitat, força i genialitat, tot plegat. No va de diva, però és divina. Genuïnament divina. Viu la música amb naturalitat: “els pares sempre han estat amants de la música i les meues amigues també estaven en la música, així que era el meu camí”. “Per què no puc ser un núvol, solcar lentament el cel, Per què no puc ser un núvol, trencar els esquemes del temps. I se m’omplin els ulls de pluja i no sé per què, que s’ha obert dins de mi una capsa, un riu al desert, i per fi la pluja allibera el cant que esperem”.

Marina Bolea és música de formació clàssica i des de fa uns anys forma part de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València: “m’encanta vindre ací perquè és una orquestra gran i sona bé, a més, fem gires i és la meua manera de mantindre el contacte amb la música clàssica i el violí”. El camí de la música, però, no és fàcil, demana constància i té les seues contradiccions: “Vaig acabar un poc cremada del conservatori, perquè és un sistema educatiu tradicional que en alguns aspectes mata un poc la música i es deixa molts artistes pel camí. En el món clàssic acabem sent reproductors de partitures i hi ha poc espai per a la creativitat. De fet, quan vaig acabar el conservatori tenia pànic de tocar davant del públic, però aquests anys, tant en Maluks com en l’Orquestra, he aprés molt i he fet amistats que portaré per sempre”.

De l’ukelele als sintetitzadors

Fou cap al 2018 que Marina Bolea, ukelele en mà, començà a fer cançons infantils amb una amiga: “Havia acabat el conservatori i necessitava alguna cosa diferent, em veia capaç de canar i en eixe moment m’agradava el soul i Maluks començà així, un poc de soul i música electrònica. A Núria la coneixia del barri, a Laura de l’Orquestra i a Maria de la vida”. “En aquell moment —assenyala— hi havia pocs grups de dones, Pupiles i poc més i semblaven el moment i el lloc idonis. Va anar molt bé i vam gravar dos discos en cinc anys. Foren anys de rodatge: ací vaig descobrir l’escenari i vaig aprendre molt com a artista, cantant, compositora, de tot, sobretot cap al final, que vaig començar a produir el nostre treball perquè sonara cada vegada millor, i per això, en acabar Maluks, jo necessitava seguir. Era una corba d’aprenentatge que no volia parar”.

I no ha parat. De fe, per a Marina Bolea deixar-ho i començar de nou fou quasi la mateixa cosa: “abans de dissoldre el grup ja tenia un parell de cançons i sentia que allò era diferent del que havia fet fins aleshores i que no entrarien en Maluks”.

Conscient de les dificultats de l’ofici, La Xica assegura que li agradaria molt dedicar-se a la música, però de moment no pot: “Tot el que fe fet m’ho he pagat amb el meu esforç. Hem rebut algunes ajudes públiques, però són insuficients. En l’etapa de Maluks la posada en escena era prou espectacular i cara. Ara, amb La Xica, vaig amb banda i això dona mobilitat i dinamisme i pel que fa a les llums i l’escenari, intente ser més austera i prudent perquè ja he aprés que costa molt, sobretot transportar-ho”. “Estic esforçant-me perquè el producte siga bo i la posada en escena, pràctica. Aixina i tot, duem molts coses amunt i avall: sintetitzadors, altaveus, micròfons, instruments...”. La vida dels músics també és això: traginar, somiar i fer apostes de futur.

“Tot queda a casa”

Ella és forta, però tot això no es fa a soles. Li pregunte a Marina quin ha estat el seu suport durant tots aquests anys. “Doncs la família, tinc tota la família implicada en el meu projecte [i riu]. Ma tia Empar és, ara per ara, la meua manager. Han cregut en mi i han valorat el meu treball sempre. La meua família és meravellosa”. I Jesús Císcar ho confirma. Coses del directe, mentre fem l’entrevista descobrim que Císcar és família llunyana de Marina i que coneix sa tia, la manager, sa mare, els oncles i, en especial, la seua iaia, amb qui Jesús tenia un vincle estret. Com són les coses, qui ho anava a dir! Riem i ens sentim com a casa. “Tot queda a casa”, diu Marina amb aquest somriure que encomana vida.

A més de la família, Marina assegura que en aquests anys també ha estat molt important Jota Terranegra, la seua parella i el seu productor: “Ells és un suport molt important, l’altra part del projecte La Xica. Ja ens va ajudar molt en el darrer disc de Maluks, sobretot en la darrera cançó No te’n vas”.

Vull saber com es troba ara amb la música, què sent davant d’un projecte nou tan personal: “Em sent més nueta perquè començar un projecte sola comporta molt, i ho sé perquè ja he viscut la indústria de la música i fa vertigen, però a nivell musical estic més connectada perquè m’hi reconec molt, ara escric la música per a mi i des de mi. A més, és un disc on hi ha un treball de recerca sonora, amb col·laboracions com el quartet de cordes de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat i el dolçainer Hèctor Peropadre”, entre altres.  Tot i així, els nervis del principi estan presents: “Però ara mateix també soc una artista que comença, no tinc cap oficina, però tinc contactes dels darrers cinc anys i persones amigues que m’ajuden amb les xarxes i que m’aconselen. Som una mena d’equip”.

De moment, La Xica està posada en cos i ànima en el concert de presentació del disc, que no tardarà, “però guarde la data en secret, ehhhh”, i mentrestant segueix component, assajant, muntant videoclips i preparant la propera gira en solitari. Energia, no li’n falta, a més, és una artista de dalt a baix: “Ara necessite algú de confiança que no s’aprofite de mi ni del meu treball. Així és, ser dona en aquest món de la música és una barrera més que encara hem de superar”. Fa poc Amaya va dir en una entrevista: “Tant de bo arribe el dia en què no em facen la pregunta: Què és ser dona en la indústria de la música”. Li dic que per sort no li l’hem feta, “cert, millor” [riu de nou].

Per als artistes que comencen, siga en grup o en solitari, la relació amb els mitjans de comunicació i la indústria de la música és important: “En el meu cas, m’he sentit ben acollida en els mitjans de comunicació i les xarxes i han passat coses molt xules, com que Maluks va coincidir amb la pandèmia i aleshores es feien moltes coses per entretenir la gent que estava a casa, també el grup també va ocupar un espai en allò”. I la indústria musical com et tracta? “Això és un altre tema, et tracten amb molt de paternalisme i desconfiança, sobretot quan ets dona i jove: a vore estes xiquetes què faran, pensaven. Trobe que ens van infantilitzar un poquet, o ho van intentar...”

Cartells i festivals plens de noms de dona

Li propose fer una radiografia ràpida del panorama musical actual i a Marina se li dibuixa un somriure de satisfacció: “Doncs ara mateixa vivim un moment de recerca i troballes encapçalat per dones i això em fa feliç. Cada vegada ocupem més els cartells i els escenaris, i si en som més, menys seran els que podran dir que no ho aconseguim. Per alguna cosa es comença, i sobretot es comença per estar ahí”. “Com a dona et diré que tenim molta pressió, més que els homes, pressió per demostrar que allò que fem és increïble, però vull mirar l’horitzó en positiu i veure totes les dones que fem música en aquests moments. Crec que això els obligarà a programar-nos més”. Tot apunta que el panorama musical valencià està canviant, redefinint-se: “Fins ara diria que hem hagut de ”barallar-nos“ per fer-nos un lloc i si arriba el moment que hi haurà lloc per a totes, serà bonic. Cartells de festivals i concerts plens de xiques, tant de bo!”.

La vulnerabilitat i la força

¿Com definiries el projecte La Xica? “Com la capacitat d’ajuntar força i vulnerabilitat. Hi ha moments durs amb sintetitzadors on l’electrònica té més distorsió i una veu més degradada, però de sobte trobe un paisatge més suau, amb una harmonies més amable i dolça i totes les cançons reflecteixen eixos contrastos, tant a nivell musical com a nivell vital”.

Per ara, Marina Bonea ha gravat sis temes i sis vídeo clips ben diferents entre ells: Amagatall, que evoca la resiliència entre baixos profunds i sintetitzadors foscos: “és una cançó introspectiva, que parla més de mi, amb un so fosc i dur”, Tarongina, un tema ple de vitalisme amb ritmes de drum'n bass i break beat, i en el vídeo del qual La Xica llueix entre blaus i blancs, caixons de taronges, i la flor de tarongina.  O Endimonià, una peça electrònica propera al trance festiu que homenatja la cultura popular valenciana: “són les festes del poble, i toca eixir i lluir la faldilla”.

Apassionada, arrelada a la terra, però amb una capacitat innovadora innata, La Xica ha trobat aquest punt en què l'experimentació no està renyida amb l’herència i la tradició. Al cap i a la fi, la vida és definir identitats i l’art, també la música, en sap molt, d’això. Vista en primer plànol, en persona, Marina Bonea és una persona tranquil·la, però lluitadora, on de vegades també aterra la ràbia, el desencant, la ansietat. Tot això, i l’amor, per descomptat, navega per la seua música: “Vam decidir ser brigada / l’amor és un accident / és el que jo no esperava / uns ulls que miren tan cert”, o “cada cop apreta un poc menys ja la corda  / cada pas em dona ales per volar / els somnis compartits amb tu de matinada entren per la porta…”.

Anem arribant a la fi de la nostra conversa i Jesús posa dos noms sobre la taula: Rosalia i Extremoduro. “No aconseguisc saber qui és Rosalia, em pareix poc real i la veig amb molta impostura, però la música que fa em sembla excepcional: els seus recursos, com clava l’orquestra, l’estètica... D’Extremoduro vaig aprendre molt, m’apuntava les lletres. Robe Iniesta tenia una capacitat excepcional d’ajuntar molta força i molt sensibilitat alhora. I d’altra banda, hi ha artistes que no m’agraden tant, però amb qui connecte molt”.

Li preguntem quina música escolta. “De tot, en tots els gèneres trobe quelcom inspirador. M’agraden molt els artistes francesos: Magma, Daft Punk o músics com Carlos Ares. També la música tradicional, vaig començar a cantar per les albades, per la versió que en feia Diana, d’Orxata Sound System, de La dansa del Vetlatori. Em fascinaven els girs del cant d’estil i durant un temps vaig anar modulant al veu, amb logopèdia i classes de cant i acabes arribant a registres on abans no arribaves i finalment, ací estic, he introduït el cant d’estil en la meua música sense adonar-me’n, no ha estat premeditat, i és un poc atzarós perquè La Maria i Botifarra ho fan i ho fan molt bé”.

A Marina Bolea li agrada el poble, la festa de carrer, però també els moments de pau i una vida tranquil·la: passejar, llegir, badar. ¿Què estàs llegint ara? Una vida moderna de Manuel Vicent, la vida de Conxita Piquer. I recentment he llegit Les nostres mares, de Gemma Ruiz, i La mare de Frankenstein d’Almudena Grandes. I dels polítics que ens governen, ¿què en diries? “Que ahir mateix vaig fer vaga amb altres mestres. El que estan fent amb la llengua, l’educació i la cultura és molt fort, amb el que ha costat que no es qüestionara la llengua en aquest país! I ara venen i provoquen en els xiquets i el jovent un clima i una actitud negativa envers la llengua que ja estava pràcticament superada”. 

No exagere si dic que visitar la FIL de Guadalajara –ciutat meca del tequila i de la literatura– hauria de ser un pelegrinatge indefugible al llarg de la vida d’una escriptora. I ho dic per dues raons: primera, perquè  d’ací estant prens consciència de la dimensió i el poder de la paraula escrita i parlada, i segona, perquè t’hi adones que els llibres, la lectura i la literatura no són “aficions” de minories, com sovint pensem o volen que pensem, sinó que convoquen i mouen masses, en el millor sentit de la paraula. Enguany, a més, hi havia una altra raó per visitar la FIL, la seua convidada d’honor: Barcelona i la literatura catalana en un sentit ampli.

Arribar a la FIL per primera vegada és una experiència que no s’oblida: les dimensions del palau d’exposicions, la música al carrer, la gent, de totes les edats i d’allò més heterogènia, fent cua, “formant”, com en diuen els mexicans, per a entrar-hi. Però sobretot, baixar els primers graons i veure la llibreria i l’auditori destinats a Barcelona i la seua literatura amb aquell Vindran les roses de Rodoreda que llueix a tot arreu de Guadalajara, també coneguda com la ciutat de les roses. Tot això són coses que passen una volta en la vida, sensacions que no s’obliden.

Diumenge passat vaig desembarcar en la FIL en companyia de l’escriptora Núria Cadenes. Només baixar del taxi, i no eren encara les deu del matí, la gent, molts d’ells joves, ja esperava en una renglera llarga per a poder entrar-hi: agafar lloc en algun dels nombrosos actes del dia i escoltar els autores convidats, aconseguir un exemplar signat o, simplement, caminar i mirar llibres entre centenars d’estands plens de literatura.

L’entrada, a preus populars, 30 pesos per a adults, 25 per a xiquets, i 20 per a estudiants (al voltant d’un euro i mig com a màxim), garanteix que moltíssimes persones puguen visitar la fira fins i tot diverses vegades al llarg dels nou dies que dura. I sí senyors, la gent paga per la literatura, i tant que paga! I la recaptació és gran, imagineu que vora un milió de persones visità la FIL l’any 2024. Potser la gratuïtat absoluta no sempre esdevé la millor opció perquè a voltes du a no valorar allò que se’ns ofereix, sobretot si es tracta de cultura.

Entrar, doncs, per primera vegada a la FIL és tota una experiència, no només perquè hi ha únicament una primera vegada en la vida per a cada cosa, sinó també per les dimensions del recinte, la grandesa de l’esdeveniment i la resposta entusiasta dels visitants, entre ells milers d’estudiants, et deixen clar que aquesta ciutat s’estima i respecta la literatura i els escriptors. Any rere any, la FIL és una fita i una festa esperada i cobejada.

Aquestes noies que trencaren el motlle

Dit tot això, serien les deu del matí quan Núria Cadenes i una servidora vam arrencar la nostra conversa literària al voltant d’Aquestes noies que van trencar el motlle. El llegat de les escriptores catalanes. L’auditori, que anà omplint-se a poc a poc a mesura que Núria Cadenes modulava els braços i la veu, acabà de gom a gom. Paraula en l’aire i confessions de lectora en mà, Cadenes —que viu la literatura i és literatura en estat pur— feu un recorregut per dues de les seues escriptores més estimades, Caterina Albert i els seus contes, que tan bé coneix Núria Cadenes i que l’han guiat com a narradora i Mercè Rodoreda, una escriptora sense la qual no podem entendre la literatura universal. Amb passió, com ella sol fer, Cadenes va llegir algun poema i paraules de Rodoreda davant d’un públic ben engrescat. En poc més de deu minuts, teníem l’auditori en la butxaca de la literatura.

Eren moltes les autores de les quals parlar, però per raons òbvies calia triar. I Rodoreda és la veu més internacional de la literatura catalana, llegida i estimada a tot el món i, en especial, a Mèxic. L’escriptora d’origen mexicà Sandra Cisneros, icona de la literatura xicana va escriure un pròleg sincer i divertit per a la traducció anglesa que feu David H. Rosenthal d’El carrer de les Camèlies.  En Camellia Street contava Cinseros que la primera vegada que va sentir el nom de Mercè Rodoreda va ser a Texas: “No coneix vostè Mercè Rodoreda?”, li va preguntar un guardacotxes. “García Márquez la considera una de les millors escriptores d’aquest segle”, li va dir. Ella li demanà que li anotés el nom en un paper i pensà que una coincidència tal, Garcia Márquez i un guardacotxes texà, no podien estar equivocats... Un any després va comprar i llegir la traducció al castellà de La plaça del diamant.

Era el 1983 quan Cisneros va visitar Barcelona per primera vegada, molt poc abans que Rodoreda morís i en aquells dies l’escriptora d’origen mexicà, però que va créixer a Chicago, ignorava que l’escriptora visqués encara. Seria anys després que aquell texà li parlaria de Rodoreda i després de llegir les paraules d’un crític francès, que la novel·lista i contista catalana acabaria per seduir-la: “U sent que aquesta petita dona treballadora de Barcelona ha parlat a favor de tota l’esperança, tota la llibertat i tota la valentia del món. I que ha creat un dels llibres de major rellevància universal que l’amor —esmentem finalment la paraula— podria haver escrit”.

Però parlant de dones trencadores, no pogué faltar en la conversa de diumenge a la FIL la veu d’Aurora Bertrana, música, escriptora, periodista, cronista i viatgera agosarada qui, el 1931 escrigué en el diari La Nau: “Tímidament i discretament, amb una gràcia encisera, molt llatina, aquestes noies es fan periodistes, donen conferències, formen societats, escriuen llibres”. O el periodisme modern, fascinant, i també trencador, d’Irene Polo, que ens deixà tan jove, ni el posat seductor i transgressor i la fermesa i gràcia a l’hora de nomenar les coses de Rosa Maria Arquimbau. Totes elles viuen avui en nosaltres, igual que Montserrat Roig, hereva d’una tradició i alhora gran trencadora ella mateixa, i a qui la nit inaugural de la FIL va retre un homenatge  força emotiu.

Totes elles foren dones fortes i veus poderoses que ens han acompanyat i ensenyat molt, com igualment ho foren Camelina Sánchez-Cutillas i Maria Beneyto. I per això enguany a la FIL –dirigida per Marisol Schulz, una de les dones més influents de Llationoamèrica, filla d’una valenciana que va sentir parlar valencià a casa d’ella i que va viure un temps a Barcelona– han arribat les evocacions naïfs però profundes d’aquella xiqueta que narrava la seua infantesa i el declivi d’un paradís en un poble mariner com Altea darrere d’aquella Matèria de Bretanya, però també la perplexitat i el dolor d’una València que es va veure coberta i arrasada pel fang l’any 1957, i que amb tant de nervi, vivesa i realisme va narrar i descriure Maria Beneyto en El riu ve crescut.

Sí, totes elles, cadascuna a la seua manera i des del seu lloc, van trencar el motlle, i en gran mesura, si avui escriptores com ara Núria Cadenes, Empar Moliner, Raquel Ricart, Blanca Llum Vidal, Irene Solà, Núria Bendicho, i tantes altres, són on son i són qui són, és perquè poden mirar enrere i sentir-se acompanyades. Perquè totes aquelles noies trencadores els han donat i donen encara forma i sentit, afany de viure i d’escriure, una dolça companyia i uns referents sense els quals avui no seríem qui som, no seríem aquí, tampoc a la FIL.

Sobre la meua taula han coincidit tres llibres, dos dels quals encara haig de ressenyar. ¿Com és que estan tots tres junts? Senzillament perquè hi ha un lligam fort entre ells: d’un costat la mort com a tema. El suïcidi, la mort sobtada o l’assassinat de persones molt estimades i properes. Morts al voltant de les quals sovint hi ha misteri, dubtes, silencis, i moltes preguntes. D’altre costat, l’escriptura testimonial i la memòria. Un primera persona, però, que es torna universal perquè interpel·la molts lectors. Les parts vermelles. Autobiografia d’un judici de Maggie Nelson, del qual parlaré ara i ací, és un dels tres llibres que esmentava. Els altres dos són, si teniu curiositat, L’any del pensament màgic de Joan Didion i A la natura les coses simplement creixen de Yiyun Li, del qual, aviat en parlaré.

Feia temps que volia llegir Maggie Nelson (Califòrnia, 1973). La trobava sovint citada en altres llibres i connectada amb autores com Didion, Li, o Vivian Gornick.Totes són veus potents i radicals i tenen punts convergents. Nelson, igual que Didion i Gornick, és una escriptora molt propera al periodisme, a la crònica, a l’assaig, al pensament que divaga entre temes i terrenys ben diversos, propers a les inquietuds de les dones. Una autora que construeix el seu relat entre el testimoni personal i la realitat social. Allò que diria Gornick: “no escric sobre mi, escric des de mi”. I així és.

Maggy Nelson, professora de la Universitat de Califòrnia, poeta, crítica i assagista, s’apropa sovint a l’assaig des de l’autobiografia, com en el cas de Les parts vermelles, però també des de la teoria social, la filosofia, i fins i tot des d’una visió poètica de la vida i la mort, com a moments crucials que arriben a tocar-se i tancar un cicle. Els seus llibres solen desafiar qualsevol classificació i és, en part per això, que són atractius i magnètics. No he pogut deixar de llegir Les parts vermelles, l’he arrossegat per dos avions i un hotel amb deler.

Nelson, autora també de títols com ara Bluets, obra a mig camí entre la poesia, l’assaig filosòfic i la narrativa, Sobre la llibertat i Els argonautes –guardonat amb National Book Critics Circle Award al millor assaig de l’any i llibre de referència per a milers de lectors–, s’apropa a temes ben diversos com ara l’amor, les relacions familiars, la mort, la justícia, la por, la violència contra les dones, la natura i la llibertat, entre altres. I ho fa d’una manera poc convencional, amb una narrativa gens lineal, i una lucidesa poc habitual per connectar i associar idees, lectures i els fets que van sorgint amb experiències personals. Arribats a aquests punt, em fa pensar en una altra de les autores clau avui en l’assaig contemporani, Rebecca Solnit.

A partir d’una experiència dramàtica lligada a la seua família, l’assassinat de la seua tieta Jane Mixer, a qui ella mai no va conèixer, Nelson escriu un llibre de poesia, Jane, per al qual investiga la mort misteriosa de la tieta des d’àmbits ben distints: les notícies i articles en hemeroteques, bibliografia sobre psicologia, sobre serial killers, pel·lícules, entrevistes amb policies, està desbordada per tota la informació que troba al voltant de dones mortes en mans de psicòpates. I just quan es troba a punt d’acabar el llibre, esgotada, però perseverant perquè té un compromís editorial, ocorre allò inesperat. Nelson que, quan tinguera el llibre a les mans, pensava: “se sentiria alliberada. Passaria a altres projectes que no tenien res a veure amb assassinats. No miraria més enrere”, es veu de sobte embolicada en un altre projecte literari al voltant de la mort de la Jane. I tot, arran de la trucada d’un inspector de Michigan que anuncia: “Tenim bons motius per creure que aquest cas avança ràpidament cap a una resolució satisfactòria”.

L’autobiografia d’un judici

I el cas es reobri i dona pas al judici. És en aquest moment, tot i que Nelson encara no ho sap, que comença a escriure mentalment Les parts vermelles, un llibre que la du a fer memòria, que la transporta a la infantesa i la joventut, dins d’una família gens convencional, i marcades per la pèrdua, la mort, el misteri, els silencis i la traïció. Tots aquests sentiments i experiències s’ajunten en una crònica que va del carrer a la llar, dels tribunals al bosc, de la biblioteca al parc, d’un motel de carretera a una cafeteria. Un llibre obsessió i obsessiu que la persegueix durant un temps: “Un dels propòsits que em movia mentre escrivia el llibre era que els esdeveniments del judici, de la meva infantesa, de l’assassinat de la Jane i del mateix acte d’escriure compartissin un sol moment en el temps i l’espai”. Un informe des del terreny, com en diu Nelson. 

A partir d’un cas particular, Les parts vermelles va molt més enllà, penetrant i exposant les conseqüències, tant personals com polítiques, de l’obsessió col·lectiva amb la mort violenta de les dones. El llibre, a partir d’experiències pròpies i reflexions antigues, planteja com viure amb i després de la por: “Passejar tota sola pel carrer a la nit, o estirar-me ben a la vora de la terra, anònima, invisible, flotant. Ser ‘un home en la multitud’ , o al revés, estar a soles amb la Natura o amb el teu Déu. Reclamar l’espai públic que et correspon mentre sents com et fons en la seva generositat, en la seva sublimitat. Entrenar-te per a la mort a força de sentir-te completament buida, però d’alguna manera viva encara. És una sensació que han intentat una vegada i una altra, en diferents llocs i moments, que les dones no poguéssim tenir. N’hi ha molts que encara ho intenten. Ens han dit tantes vegades que anar soles pel carrer a altes hores de la nit és exposar-se a la catàstrofe que no hi ha manera de saber si estàs sent atrevida i lliure o estúpida i autodestructiva. I de vegades entrenar-se per la mort és entrenar-se per la mort i fora”.

La família de Maggie Nelson ha lidiat des de sempre amb la mort, la rebel·lia, les absències, ella i sa mare han passat molts moments en la vida sense a penes parlar-se. La infantesa i la joventut no han estat fàcils, encara menys per a Emily, la germana de Maggie, desapareguda d’escena durant molts anys. Al llarg del procés, del judici, i del llibre, la relació mare-filla va transformant-se, com un ésser viu que evoluciona. Però no només entre elles dues hi ha canvis, també amb l’avi i amb la germana. De sobte, tot trontolla, i ells, que en tan rares ocasions es reuneixen, es veuen junts, exposats al passat, a pors, a silencis i fantasmes. Enmig de tot això, alguns lligams són molts forts, i Nelson ho retrata fabulosament: “Però ni la distància ni el silenci no aconseguien atenuar l’influx de la meva mare des de la Costa Oest, a gairebé cinc quilòmetres de distància. El notava gairebé cinc mil quilòmetres de distància. El notava cada dia, com si estiguéssim penjades dels extrems oposats d’una llarg vara en equilibri. Cada nit era conscient que totes dues ens preparàvem soles el sopar, escoltant la ràdio o obrint una ampolla de vi. Sabia que totes dues pensàvem en l’altra, que totes dues capejàvem com podíem aquell fons compartit de penses i angoixes, recolzant-nos –o amb l’esperança de poder-nos recolzar– en la nostra feina de professores, de lectores, d’escriptores”

L’humor de Maggie Nelson en aquest llibre, tan seriós i dolorós, apareix quan menys t’ho esperes, com quan descriu com celebraven Nadal, una volta que la seua mare se’n va cansar, de Nadal: “La meva mare va decidir que havia arribat l’hora de saltar-nos el Nadal a la torera i canviar-lo per un viatge a Mèxic, que vam fer durant uns quants anys seguits. No recordo que el meu padrastre ens hi acompanyés més que una sola vegada. M’agradava anar a Mèxic, perquè en termes generals consistia a enfilar-me per ruïnes empinades durant el dia i emborratxar-me amb la meva mare als bars de vora la platja quan es feia de nit, però aquells viatges sempre em provocaven la sensació desagradable que érem unes fugitives, que fugíem d’alguna cosa més que del Nadal”.

Si hi ha un aspecte que m’ha fascinat en especial del llibre és com Nelson aconsegueix crear un fil narratiu i una tensió a partir d’un judici que va i ve en el temps, com pot articular una biografia, la seua, i la vida de la seua família al voltant d’aquest fet traumàtic i violent. I com la Maggie Nelson nena i adolescent trauen el nas fora amb força i realisme. Tenim la sensació de viatjar en el temps. Diferents plànols, realitats, personalitats i tempus que Nelson aconsegueix harmonitzar, mentre fa la crònica d’un judici amb precisió i tot de detalls. Un relat també de com funciona la justícia als Estats Units, de la degeneració humana, de la violència masclista, de la tasca policial, dels interessos al voltant dels quals s’articulen els mitjans de comunicació. Un relat valent, honest i profund. Una rebel·lió conra la hipocresia.

Escriu Alfons Cervera en el pròleg de Fang.Un 29 d’octubre que l’humor de Manel Gimeno ens ajuda a mirar amb claredat i lucidesa a través de la foscor del fang i les mentides. Tanmateix, fer riure i riure un any després de la dana “no ha estat gens fàcil”, comenta el mateix Gimeno: “no he pogut, ni volia tampoc, fer humor amb les víctimes. Tenia un bloqueig absolut, i per això ho vaig focalitzar en el personatge de Carlos Mazón”.

Els jocs de paraules, els referents socials i culturals, l’expressió gràfica caricaturitzada, la comicitat, la ironia i l’exageració són de vegades la manera més efectiva de reflectir la realitat i arribar als lectors. Manel Gimeno —guionista, il·lustrador, grafista i editor— es mou des dels anys setanta en aquest terreny amb destresa, gràcia i seguretat.

Publicat per l’editorial Afers de Catarroja, una de les localitats devastades on van morir 25 persones, Fang. Un 29 d’octubre —que es presentarà el pròxim dia 10 a Arribada Llibres, a València— posa la mirada crítica i, en ocasions devastadora, sobre la realitat política valenciana i les seues conseqüències nefastes en molts terrenys: la llengua, la cultura, la llibertat d’expressió i, sobretot, la gestió d’emergències durant la barrancada d’octubre del 2024.

Què i qui hi havia darrere de Mazón?, Com arribà a ser Molt Honorable? I com de gran li queda el càrrec, són algunes de les qüestions que abraça aquesta proposta gràfica i còmica d’un autor a qui li agrada que el ser dibuix “s’entenga a la primera i siga el més clar possible. En Fang, Manel Gimeno ha estat capaç de crear un relat fluid, mordaç, divertit i esclaridor que, tot i prendre’n distància, ”no ens distancia de l’horror“.

Parlem amb ell sobre com es va gestar aquest projecte, però també sobre la seua trajectòria com a guionista i autor de còmics, i posem la mirada en el còmic i la novel·la gràfica de factura valenciana.

Vostè és dibuixant, guionista, il·lustrador... Té moltes facetes.

Sempre he estat molt proper a la paraula, però també he dibuixat en molts moments. Hi ha dibuixants orgànics, dels que dibuixen sense parar. Jo no. Jo dibuixe per obligació. Em costa molt i em fan enveja els que sempre estan observant al seu voltant i dibuixant. Per mi el dibuix és un mitjà. Jo soc bàsicament guionista.

Com riure, un any després de la dana?

A mi m’agrada que els meus personatges siguen simpàtics, però en aquest cas m’ha costat molt i, a mesura que anava avançant el còmic, veia com les expressions anaven canviant i ja no eren tan simpàtiques. M’agrada que el dibuix s’entenga a la primera, i m’esforce perquè siga el més clar possible.

Després d’una tragèdia, ens pot ajudar l’humor?

Ens ajuda perquè l’humor sempre és sanador i perquè ens dona distància i potser una certa reflexió, ens ajuda a posar les contradiccions i les coses absurdes en evidència. La major part dels textos que apareixen en globus són reals, són declaracions literals, i la rèplica o el dibuix que les acompanya ajuden a crear l’humor, la situació ridícula, molt sovint a partir d’allò real que algun polític ha dit.

Tanmateix, tractar una catàstrofe amb humor és molt delicat i complicat. Quan i com comença a veure que té un còmic al cap sobre un tema tan dolorós i devastador?

La idea sorgeix després de la catàstrofe i en veure el comportament del President. Davant de la Indignació i el malestar que sent i la vergonya aliena que genera, em demane què puc fer jo, què està en la meua mà. I aleshores el còmic naix d’un ciutadà que es vol expressar, que vol posar en evidència les maneres de governar latents i que, a causa de la gestió catastròfica, es fan evidents. Tanmateix, no he pogut, ni volia tampoc, fer humor amb les víctimes. Tenia un bloqueig absolut, i per això ho vaig focalitzar en el personatge de Carlos Mazón. Al principi, potser per pudor, no pensava escriure res relacionat amb la dana perquè pensava ‘qui soc jo per a opinar’, però clar que puc, soc un ciutadà més, doncs sí, també puc, i ho he fet.

Molt sovint el que diuen les vinyetes del còmic ens sona molt perquè ho hem escoltat als mitjans de comunicació, en les xarxes. ¿El seu humor està molt lligat a l’actualitat periodística?

L’humor d’actualitat funciona perquè ha passat una cosa i hi ha unes referències, però quan passa el temps se n’oblidem. Per això en el còmic he creat les referències amb el text que encapçala cada pàgina, per tal de guiar i contextualitzar el lector, per a crear un fil conductor. ¿Qui sap a hores d’ara qui és el torero Charlie? L’humorista d’actualitat deixa testimoni d’uns fets i “desapareix”, però crec que és una bona forma de fer memòria “històrica” recent. El llibre té vocació de crònica en forma d’humor gràfic, diria que és això una crònica dels últims dos anys del govern del PP valencià en forma d’humor gràfic.

Part dels dibuixos i caricatures procedeixen de la seua pàgina d’humor gràfic “El Bolero de Manel” publicada en la Cartelera Turia. Vostè és un històrica de la cartellera valenciana: ¿quants anys du posant-li rostre al despropòsit polític?

Vaig treballar durant molts anys en la cartellera com a maquetador, portadista i articulista, després ho vaig deixar durant un temps, i hi vaig tornar el 2020. I com a anècdota, just després de fer el primer acudit sobre la covid, va vindre el confinament, i aleshores ja no hi havia ànim per acudits, tots tancats a casa. Amb tot, calia eixir endavant i amb humor, i durant cinc anys he treballat de manera continuada en la cartellera, vora 300 pàgines d’humor, a voltes vinyetes, a voltes una historieta de dos o tres pàgines, de manera que havia ajuntat un material molt fresc i graciós.

Fang. Un 29 d’octubre s’estructura en tres parts: Els inicis, Molt Honorable i La catàstrofe, on el fang ja no abandona Mazón, per més que ell còrrega. És una cronologia i crònica dels fets que mostra i ridiculitza l’arribada i la trajectòria política del President. ¿Ho tenia tot al cap o sorgia a mesura que avançava en el treball?

Fou una reacció a la realitat, a la seua actitud amb la dana i les víctimes. En principi no tenia cap animadversió cap a ell. Però m’interessava molt donar testimoni de com estaven intentant acabar amb la nostra llengua i la nostra cultura, després d’unes dècades de molt de treball i esforços, amb tant que ens ha costat arribar on hem arribat: l’escola en valencià, editorials valencianes i en valencià, una Acadèmia de la Llengua. Amb la seua política han fet mal culturalment parlant, però també professionalment, moralment, ideològicament. Voler acabar amb això, amb tot el que tenim, d’un dia per a un altre m’indigna i em motiva per a fer dibuixos. I a partir de la gestió cultural que han fet, ho lligue amb la dana, i així sorgeix el relat.

Com definiria el seu humor?

El meu humor és blanc, transparent, de rostres senzills, simpàtics, fins i tot amb un toc naïf, com és el cas de Fang. Un 29 d’octubre. M’agrada fer riure la gent. M’he dedicat sempre a escriure per a xiquets, amb historietes, cançons, amb guions, quan feia el programa A la Babalà en Canal 9, o amb els còmics i les historietes que publique a la revista Camacuc des de fa anys. I això es nota. I tot això lliga amb el que et deia fa un moment, tot aquest treball per als xiquets, tots aquests joves lectors, tenia i té un sentit, i no vull que això s’acabe, que s’ho carregue ningú.

Al llarg de la seua trajectòria ha fet coses molt diferents: còmic didàctic, guions, humor d’actualitat, relats de sèrie negra. On es troba més a gust?

Probablement escrivint per als menuts. De fet, Fang no és el meu àmbit o hàbitat natural. Mirant en perspectiva, diria que he fet moltes coses, i que no sempre controle el meu camí, el meu destí, i això té un punt de sorpresa. En principi per a mi era més fàcil escriure que dibuixar, escriure relats en antologies, relats de sèrie negra o futurista, com les que publicava en Bésame Mucho o treballar com a guionista. Però quan Canal 9 va tancar vaig tornar al còmic i he treballat des d’aleshores en un projecte de còmic divulgatiu, didàctic i històric, enfocat en les escoles. He treballat molt amb la llibreria Futurama, i amb la revista Camacuc i en diversos projectes, en còmics sobre Joan Fuster, sobre Aldaia, sobre el poeta Estellés, sobre el Jardí del Túria, amb el llibre El riu que riu. I és un treball que faig molt a gust, perquè investigue, parle amb els cronistes i els historiadors locals, em documente en hemeroteques, faig fotografies. I sovint és un treball en equip, he treballat amb Marc Llorens i José Fonollosa. M’agrada molt aquest treball de recerca, en televisió he fet semblant quan feia documentals.

¿Què és més difícil dibuixar per a un públic infantil o per a un públic adult?

Dibuixar per a xiquets és més difícil, perquè una de les meues normes és el respecte cap al lector i tinc molt viva la memòria com a lector de menut. De xiquet em passava la vida llegint: la selecció de Bruguera, novel·les de l’oest, el meu record de major felicitat era llegir Pumby. Els comprava amb mon pare en una llibreria de vell, números anteriors saldats i em llegia 4 números, perquè cada 4 números es tancava una història. Els llegia seguits i per a mi era la major felicitat imaginable.

Com és el seu procés creatiu? Què arriba primer, el text o el dibuix?

Els textos venen sempre al final. Tinc la idea i de vegades comence a dibuixar sense tindre el guió clar. I quan acabe de dibuixar no el rotule fins al darrer moment, perquè sempre poden canviar coses, notícies noves. I de vegades no l’envie, m’espere i me’l torne a mirar per afegir-li un matís, la paraula justa. Per a mi la paraula és clau, no puc oblidar que vinc del guió i els textos me’ls mire molt, una coma o un detall fan que l’efecte siga més banal o més impactant.

Què és el millor que li ha aportat el seu ofici?

Sent un agraïment profund per tots els tebeos que vaig llegir de menut. I m’esforce molt per a que allò que escric tinga gràcia i un sentit, que siga divertit. Si un còmic per a xiquets no és divertit, aleshores no té sentit. No ha des ser un altre llibre de text, sinó que ha d’aportat alguna cosa diferent. Aquest és el terreny on millor em trobe, és el que més m’agrada fer. Potser per això els dibuixos de Fang tenen també eixe punt infantil, divertit, fresc, apareixen com a personatges, en principi, simpàtics, tot i que a poc a poc van transformant-se i alguns deixen de ser agradables. Sempre m’han agradat molts els tebeos, la televisió, el cinema, els curtmetratges, la ficció, i he tingut la sort de poder-m’hi dedicar i viure d’això, i el meu treball és la manera de retornar tot allò que a mi em va donar felicitat de xiquet i de jove. Una devolució en agraïment.

Parlem ara del còmic i dels il·lustradors valencians. ¿Vivim un bon moment per al còmic valencià?

En el còmic i la il·lustració valenciana hi ha un moviment d’autores dones molt bones, les quals han aportat al còmic mirades i lectors nous i diferents. El món del còmic i del tebeo ha estat fins ara molt testosterònic, molt masclista, i ara totes aquestes autores, noms com ara Cristina Duran, Anna Penyas, Julia Cejas, Zoraida Zaro, Lydia Sánchez, Núria Tamarit, entre altres, han obert noves mirades i camins. Sense oblidar els grans noms d’autors com Paco Roca, Miquel Calatayud, Miquel Àngel, Giner Bou, i la mateixa Cristina Duran, més lligats a la novel·la gràfica.

Què és el que caracteritza la novel·la gràfica respecte al còmic?

La novel·la gràfica és diferent del còmic. Normalment té uns continguts que parlen per a adults, és més extensa que el còmit, no té els límits l’extensió clàssica dels plecs de paper de 44, com era el cas del clàssic Astèrix, o 64, de Tintín, però, en canvi, té un format més reduït. A més, en la novel·la gràfica pots contar el que vulgues i potser per això ha permés incorporar-se al món del llibre il·lustrat i del còmic autors i lectors que abans no llegien ni compraven còmics i ara sí ho fan. La novel·la gràfica ha captat lectors nouvinguts i ha creat un públic. Ara bé, viure d’això està a l’abast de molts pocs. La clau és publicar fora, que et traduisquen. La ratlla entre ser un “pringat” o una estrella és molt fina. Vull dir, passa un poc com en el món del llibre, pocs en viuen, o com amb la classe mitjana, cada dia la franja mitjana s’estreteix més i els extrems s’aguditzen.

Al seu còmic Fang trobem algunes referències literàries: “Quan va despertar el fang encara era allí” o “Ens odien i això no té importància; però ens obliguen a odiar-los, i això sí que en té”.

Són referències que el lector potencial pot tenir o no, però no importa. Si no les té, ja les buscarà, investigarà, forma també part del joc lector.

Les referències a les víctimes en Fang són escasses, però contundents. En una vinyeta Mazón es desperta cada matinada a la mateixa hora. No diré més...

La vinyeta final la vaig haver de refer a mesura que s’actualitzava la informació. Vaig dir: pareu màquines.

Què és el que més el trau de polleguera de Mazón?

La xuleria i la prepotència amb què parla. La seua actitud i, per damunt de tot, el que està fent amb la cultura i la llengua dels valencians, i més per damunt encara, que no reconega la responsabilitat que tenia com a President dels valencians.

I ara que deixa de ser President i ha demanat perdó, què en diria?

Afegiria dues o tres pàgines amb nous dibuixos i vinyetes al text, perquè tant de desgavell i espectacle polític em mouen a escriure i dibuixar, però ja no és possible. El llibre havia d’eixir en aquestes dates i no podíem espera més a veure què feia Mazón, però sens dubte que m’hauria donat per a uns quants acudits, per amargs que foren.

La societat valenciana té bon sentit de l’humor?

Sempre m’he qüestionat molt això del valencià “socarró”, perquè quan toques temes com la Mare de Déu, la paella o la taronja, no reaccionen bé. Als valencians potser ens agrada més riure dels altres que de nosaltres mateixos. ¿És un poble amb sentit de l’humor? No sé si soc qui per a dir-ho. En tot cas sí que som un poble alegre i positiu, però amb humor, humor, no sé què dir. Hi ha molt d’allò que “no em toquen lo meu”.

Les gales literàries poden fer-se eternes, soporíferes, compromisos dels quals no es pot fugir fàcilment. Però també poden ser nits divertides, emotives, moments de reivindicació política i social, de retrobada amb companys i amics i fins i tot una passejada sota la pluja a ritme de batucada. La cultura –ho va dir Montserrat Roig i ho va recordar la nit de divendres Sandra Capsir, subdirectora de Bromera– és l’opció política més revolucionària a llarg termini.

Potser és per tot el que hem passat els valencians darrerament que hi havia ganes de gala, ganes de riure i de festa, i fou molta gent la que vingué a Alzira a celebrar la cultura i el 40è aniversari de l’editorial Bromera. I sí, l’equip Bromera i una alcaldia compromesa amb la cultura, amb l’alcalde Alfons Domínguez al capdavant, ho van fer possible.

Que bonic és quan els polítics baixen al terreny dels carrers per a parlar amb la gent, ballar amb ells, i celebrar amb orgull l’esforç de la cultura del seu país. Que bonic veure tot un equip de gent ballant i brindant amb els lectors que generació rere generació, llegeixen, escriuen o tradueixen llibres i articles de i per a Bromera. 

Tot això va ocórrer el passat divendres en la celebració del lliurament dels Premis Ciutat d’Alzira a la capital de la Ribera Alta, en un ambient festiu, però també emotiu, molt marcat pel record i per l’homenatge a les víctimes de la barrancada del 29 d’octubre de 2024. Amb un discurs reivindicatiu i de resistència per part de gran part dels escriptors guanyadors, però també per les autoritats i els organitzadors. “La llengua no es negocia i la cultura es respecta i es cuida”, van dir alguns dels guardonats.

Estàvem citats a les set i mitja de la vesprada al Gran Teatre d’Alzira, però ja se sap que arribar a Alzira un divendres en hora punta no és fàcil: eixir de València suposà ja 45 minuts de conducció de formiga. Per això, no fou fins a les vuit que la gala començà. El Gran Teatre –un teatre modernista que continua en peu des de 1921, després d’haver sofert successives inundacions i incendis– estava ple i ningú no hauria imaginat que les dues hores que vam estar asseguts a les butaques passarien volant.

Doncs sí, sembla que tot és possible amb la gràcia i l’humor intel·ligent de l’actriu i còmica d’Ontinyent Maria Juan, qui va conduir la gala, ja ho havia fet l’any passat, amb enginy, espontaneïtat, amb un guió magnífic al darrere, enhorabona als artífexs, amb molt d’ofici, i un sentit de l’humor i ironia que tombaven de tos. I és que Maria Juan és, amb tots els meus respectes, una “mala bèstia” de l’escenari. 

La pluja ens va acompanyar

La nit la va obrir una pluja escenificada sobre l’escenari amb un espectacle de dansa contemporània que va cobrir el pati de butaques amb un plàstic fi i transparent que onejava, com una riuada imparable, per damunt dels caps dels convidats. Encara no sabien que en eixir de la gala els rebria la pluja al carrer: la vida està plena d’ironies.

Després del soroll de la pluja, l’emoció, i els aplaudiments d’homenatge a totes les persones que tant han sofert i perdut tant a causa de les inundacions passades, les veus potents dels germans Penalba, Jonatan i Christian, van omplir el teatre amb una versió amb sintetitzadors del Vetlatori a l’albat: “Nostres vides són els rius / que van a para al mar. / Diuen que això és el morir / però els camps els va regar, pluja evaporà del mar”.

Un desplegament d’artistes va fornir la gala amb una proposta ben diversa i sòlida: la veu potent d’Esther des de Vinaròs, Naina, una jove rapera de 18 anys d’Alginet i dues ballarines plenes d’energia i ritme que l’acompanyaven, el viatge performàtic dels Versonautes, i les acrobàcies aèries delicades i poètiques de la ballarina Alba Blanco. I tot això, es pot fer i es feu el passat divendres a Alzira en la nostra llengua. Qui no vulga veure-ho, que s’ho faça veure!

Al final de la gala, quan semblava que tot s’acabava –després de més de dues hores als seients i sense sopar encara– i quan els assistents començaven a inquietar-se, aparegué en escena Choriza May, artista drug queen de Guadassuar, amb una entrada triomfal seguida per una batucada. 

I a ritme de batucada, els assistents a la gala isqueren xino-xano del teatre  i, sota la pluja i darrere dels tambors, ompliren els carrers de camí de La Gallera per a sopar, mentre la gent pel carrer ens mirava i es demanava expectant què passava. Després del cercaviles divertit i remullat, ens esperava un sopar-còctel on podies anar de taula en taula, com qui va de flor en flor, picant d’ací i d’allà, barra lliure, bon vi. No faltava de res, tot boníssim. I és que a les deu i mitja de la nit hi havia molta gana!

L’hora de felicitar els guardonats de la nit

Era l’hora de parlar, de menjar, fer-se fotos i, sobretot, de felicitar els guardonats: Carme Cardona, per la seua novel·la Les síl·labes del teu nom, una història amb tints policíacs que retrata el més baix de l’ésser humà. Cardona feu un parlament emotiu i reivindicà la cultura com a eina sanadora d’una societat. Josep Julien, premi de Teatre amb Totes les flors, una trobada entre dues dones de generacions allunyades, però unides per un misteriós present. Eusebi Ayensa, autor de l’assaig Per què Grècia, avui?Qui deixà clar que la Grècia moderna continua sent una potència cultural de primer ordre, i M. Carme Arnau, autora de La impermanència de l’ésser un títol profund, de poemes profunds, molt musicals, i d’estructura formal molt acurada. 

Salutacions i felicitacions també per a Joan Carles Ventura, Premi de Narrativa Juvenil per Realitat viral, que feu un discurs en clau social i política i va denunciar l’absència de la televisió pública valenciana en una gala com la de divendres passat. Ventura ha escrit una novel·la de misteri sobre la cara fosca d’internet i els somnis quimèrics de notorietat en les plataformes. Teresa Broseta fou la guardonada amb en la modalitat de Narrativa Infantil per La nit és fosca, una de pirates capitanejada per Cocudoboco, el vaixell pirata més atrotinat de tots els que solquen la mar. 

I com no, ara que els negacionistes pretenen fer-se amb les regnes del nostre autogovern, celebrar més que mai el vessant científic de la vetllada, amb Nicanor Alonso i Miguel Ángel Mirás, científics gallecs guanyadors del premi de divulgació científica amb Alicia y Benito contra Eva. Un recorrido por los secretos de la criptografía, on plantegen com –en una societat on cada volta estem més desprotegits i espiats– es pot protegir la informació que no volem compartir amb tercers i examinen els mètodes utilitzats al llarg de la història per a ocultar o revelar missatges secrets. Un esment especial per part del jurat anà per a Manel Perucho amb Ecos de l’univers violent, finalista en aquesta categoria. La Plataforma de Voluntariat Valenciana, guanyadora del guardó honorífic per votació popular, Premi Didín Puig, va rebre l’ovació i l’aplaudiment més sentit de la nit. 

I per si era poc...

I per si era poc, només calia travessar el carrer i una estora groga duia els convidats cap a l’auditori de la Casa de la Cultura, on Choriza May feu cantar i ballar tothom, dempeus i a les butaques. Una funció divertidíssima que acabà amb la versió tecno del Bolero de Guadassuar, acompanyat pel grup de danses d’Alzira sobre l’escenari. Moments abans els havíem vist al còctel amb uns vestits i uns pentinats esplèndids. La nit avançava, i amb una copa en mà, tots els assistents a la festa van brindar per Bromera, per la cultura i per la literatura en la nostra llengua. 

El toc final el va posar la DJ Esta tía es tonta, que aconseguí fer alçar tothom de la butaca per a ballar, primer agafats en un trenet al voltant del pati de butaques, i després sobre l’escenari, per si era poc...

Algú havia dit que els gales literàries són avorrides? Dons, que ho retire! 

Una hora abans que el passat dissabte comencés a València l’homenatge a les víctimes de la gota freda, la gent s’acostava a la porta del teatre Olympa per confirmar la seua assistència i recollir l’entrada reservada. Diversos voluntaris organitzaven dues cues per garantir que tothom tingueren un seient i per poder donar cabuda a aquells que arribaven en el darrer moment.

A l’interior altres voluntaris indicaven on anar per omplir l’aforament de manera ordenada. A les onze del matí, mitja hora abans del començament, el pati de butaques estava ja ple. Gent vinguda de diferents comarques, famílies senceres, gent jove, acudien a l’acte homenatge organitzat per les associacions principals de víctimes de la dana. “No us sentiu sols” era el missatge que tots els assistents volien llançar. 

No defugir la remor dels morts, donar suport i caliu als seus familiars, fer-los saber que no estan a soles, que tot i que hi haurà molt de soroll al seu voltant, com els va dir Beatriz Garrote, la cara més visible de l’associació de víctimes del metro, referent i alè per als organitzadors de l’acte: “Podeu comptar amb nosaltres sempre que ho necessiteu. No perdeu el focus. Hi haurà molt de soroll. El govern valencià no representa la societat valenciana, ni tan sols els seus votants. No us sentiu sols, perquè no hi esteu”.

Sentir-se acompanyats, escoltats, compresos, saber que no se’ls oblida, és més que necessari per poder sobreviure al dolor de la pèrdua i a l’absurd de la impunitat envers els responsables polítics. No s’explica que en una societat construïda sobre valors democràtics un president autonòmic que ha negligit les seues obligacions, que ha mentit, que ha tergiversat versions, que no explica ni aclareix on estava quan la gent moria amb el fang a la gola, que busca culpables a tort i dret i que menysté el dolor de les víctimes, continue governant. Perquè que el president valencià es mantinga en el poder impedeix que les víctimes giren full, i “girar full”, en la mesura del possible, és necessari per guarir el cor i continuar vivint. No a girar full, però sí a sentir que no estan sols, va ajudar l’acte de dissabte passat. 

Minuts després de les onze i mitja el teatre estava en absolut silenci. Encara no s’havien apagat els llums i la gent guardava ja els telèfons, mentre esperava expectant en un silenci de respecte i estima, trencat a penes per les passes suaus de la Muixaranga d’Algemesí, tan tocats també els muixaranguers pel fang, els quals, acompanyats per la veu dels caps de colla, dibuixaren diverses torres humanes caminant pels passadissos del teatre a ritme de el tabal. El silenci el trencà del tot amb un fort aplaudiment i l’emoció continguda dels assistents. Minuts després, amb la Muixaranga sonant de fons, una gran torre humana coronada per una xiqueta va omplir l’escenari del teatre fins a tocar el sostre, o podríem dir el cel. Davall la camisa de ratlles verdes i roges, tots ells duien una samarreta blanca amb una dedicatòria: “20:11, ni oblit ni perdó”. L’hora fatídica en què sonà l’alarma del sistema Es-Alert, quan el fang ja ho havia negat tot.

Estic segura que darrere del silenci de dissabte molts ens demanàvem: ¿Què hem fet els valencians per merèixer aquest càstig, aquests governants? Plou sobre mullat: riuades i barrancades desastrosament gestionades, un dels pitjors accident de metro en la història d’Europa. I sí, és clar, els accidents i els desastres naturals ocorren, però prenen dimensions salvatges i dramàtiques quan no hi ha una política eficient de prevenció ni de gestió d’emergències, i quan la “reconstrucció” provocada pels desastres s’allargassa tant. 

No hem fet res de dolent els valencians, és clar. Els valencians no hem fet res per enfadar els deus i que ens envien càstigs i plagues. I tanmateix, sofrim com a societat les conseqüències demolidores de governants dèspotes, corruptes, negligents i, sobretot inútils. La mateixa Mònica Oltra —víctima també d’aquest despotisme i present dissabte passat a l’homenatge— ho va dir ja fa anys: “són més perillosos per inútils que per corruptes”.

Posar rostre i veu a les xifres

L’homenatge de dissabte passat fou una mena catarsi col·lectiva, sobretot perquè el poble valencià, i en especial les famílies i els amics de les víctimes encara no podran plorar els seus morts en pau mentre el president Mazón  continue en el poder. 

Posar rostre i veu a la tragèdia, a la xifra tortuosa de 229 morts, i als desapareguts que encara avui van apareixent, té el poder de construir un relat, un relat necessari, el relat de les víctimes i el poble, el de tots aquells que van estar presents en les hores de la caos i molt després: bombers, metgesses, infermeres, voluntaris joves, i no tan joves, vinguts de tot arreu, protecció civil, forces de seguretat, la comunitat educativa, artistes. Narrar, contar i construir un relat per tal que el poder no n’invente el seu, perquè no canvie, maquille o deforme els fets al seu gust o conveniència. Narrar en forma de poema, de carta, de memòries, de crònica periodística, amb imatges i records, reconstruir els fets amb testimonis, amb les últimes paraules dels que se’n van anar, amb els seus noms i cognoms, tot això es va fer dissabte passat durant l’homenatge a les víctimes de la barrancada.

I es feu en un silenci solemne, només trencat per les històries i els relats dels familiars de les víctimes i de testimonis diversos de la tragèdia, i per la veu de Pau Alabajos, que interpretà la cançó que va escriure sobre aquell accident de metro que va fer 43 morts i 47 ferits el 3 de juliol de 2006, per la veu profunda de Miquel Gil i tota Catarroja, i per Eva Romero qui, acompanyada al piano per Miquel Colonques, feu una versió esglaiadora de “Jo vinc d’un silenci” de Raimon, amb un últim vers: “un silenci que la gent romprà”, que ho deia tot. 

I sí, dissabte passat, tot i que semble una paradoxa, la gent va rompre el silenci amb silenci. I en la penombra d’un teatre on tantes vegades hem rigut, el plor i els sanglots que maldaven per no brollar, aplaudiments, i la quietud del públic. Durant més de dues hores pràcticament ningú no es va moure. Mirades atentes a l’escenari i moltes mans que feien el gest d’eixugar-se les llàgrimes. Era impossible no plorar.

Versava Ovidi Montllor: “Serà un dia que durarà anys...les ciutats seran rius plens de gent”. Doncs sí, serà una nit que durarà anys, i les ciutats veuran rius plens de gent, com dissabte passat. 

Amb les botes, les graneres, i les cistelles tacades de fang en la memòria i damunt de l’escenari, es tancà un homenatge que seguirà obert mentre els “lladres de sobretaula”, com evocava la cançó de fons, continuen impunes: “I ara totes alcem la veu per qui ja no pot alçar-la”.

Quan Mariana Enríquez (Buenos Aires, 1973) va publicar per primera vegada Cómo desaparecer completamente tenia trenta-un anys. Era el 2004, tres anys després del corralito, la crisi financera més ferotge que ha patit Argentina. Enríquez havia publicat la seua primera novel·la el 1994, quan tenia vint-i-un anys, i havia passat deu anys sense publicar, “però no sense escriure”, com bé matisa ella mateixa.

I la raó per la qual no publicava era perquè tothom li rebutjava una novel·la que, finalment, va acabar per llançar a les escombraries. Eren temps durs i per guanyar-se la vida calia escriure encàrrecs diversos, fer correccions d’estil, “me pasaba un año entero haciendo cambios en Crimen y castigo, comenta l’autora, y no es que perdiera el tiempo, pero sabía que tenía que hacer otras cosas”.

Fou en aquell moment de col·lapse total que Enríquez va escriure Cómo desaparecer completamente, entre “intervalos de lucidez, algo muy de supervivencia y algo bastante depresivo”, com recorda ara, més de vint anys després. En aquell context es mou la història de Matías, l'adolescent protagonista i veu narradora de la historia, un jove desesperat i de mirada ferida que representa un moment de la joventut molt fràgil i que, com diu Enríquez, recorda El vigilant en el camp de sègol però al revés: “en lugar de querer salir de una escuela de élite hacia lo sórdido, quiere salir de lo sórdido hacia a la seguridad, digamos. Pero ese personaje no está preparado para el mundo, está medio preparado para la muerte. Es un personaje literario muy fascinante, desamparado, más perdido que endurecido”.

Tornar a dialogar amb una novel·la dues dècades després de publicar-la és un exercici de memòria, cognitiva i emocional. Cada llibre suposa un moment particular en l’escriptura i en la vida. També aquest, com apuntava recentment l’autora: “la novela me gusta, pero la siento muy lejana, no tanto porque sea realista, un realismo sucio, un coming of age, súper oscuro, sino porque el estado mental que yo tenía en ese momento sí lo recuerdo bien y era un momento muy raro en todo sentido”.

Mariana Enríquez és una d'aquestes forces de la natura que va néixer per explicar, per narrar, per xiuxiuejar als lectors històries basades sovint en realitats crues, escenaris sòrdids, situacions límit, “atorrantes”, com ella diria, però no per això menys humanes ni literàries.

Recentment, en una de les seues trobades amb els seus lectors d'Espanya, concretament a València, l’escriptora argentina interpel·lava el públic assistent amb una pregunta: “¿Cómo se imaginarían ustedes el Matías de 2025?” I desgranava les seves apostes: “un noi amb auriculars sense cable, escoltant trap, amb roba ampla, gorra...” Poc importen els embolcalls o els hàbits, un etern adolescent, amb matisos segons el moment i el lloc, és sempre un etern adolescent: algú que sovint no es troba, que se sent perdut, a la vora d’un precipici.

Així és com se sent Matías, i no n'hi falten les raons. ¿Què faria qualsevol de vostès si s’hagués trobat vivint de jove en una casa bruta, pobra, un barri sòrdid i perillós? Matías viu a La Villa –un barri de barranquisme que té els seus orígens al Barri Múgica quan des del 1932 immigrants i obrers van començar a poblar la zona aprofitant la proximitat amb el port de Buenos Aires–, hi viu amb una mare cridanera i fanàtica religiosa, una germana paralitzada i destrossada per un tret de pistola errat en un intent de suïcidi, amb un nebot que sobreviu en silenci, entre l'autisme i les joguines i un pare que, encara que se'n va anar, va deixar la pitjor marca, la més atroç, la de l'abús.

La seva única esperança i desfogament, el seu germà Cristian, va marxar lluny, probablement a Barcelona, però no va deixar pistes. Ningú no coneix el seu parador. Només silenci, misteri i els seus quaderns manuscrits que acompanyen Matías allà on va, mentre intenta desxifrar què volia dir el seu germà en aquelles anotacions.

Amb tot aquest còctel està bregant Matías, entre Buenos Aires i La Villa, anada i tornada al col·lectiu, recolzat per la solitud, l'odi i l'abandó. Aquesta és la història d'un jove que desitja desaparèixer perquè ningú no l'espera enlloc: “Y si él hacía las cosas bien, si se apuraba, podía desaparecer completamente, con un montón de plata y salvarse, porque era eso, salvarse. De una”. 

Però si la història té força, encara en té més l'escriptura de Mariana Enríquez, una escriptura que es desdibuixa entre les línies, sense capítols, sense marques. Com si no hi fos. Vull dir, que la llegeixes i directament et parla, t'explica. Els diàlegs de vegades amb prou feines estan marcats, i de vegades els distingim tipogràficament si dos personatges parlen en un context determinat, però sovint són frases soltes que s'intercalen en la narració: “Ser así debía ser buenísimo, pensaba Matías, ser así y sonreírle a la gente y que los demás se sintieran bien con vos porque no tenéis nada denso, nada oscuro, porque no pensáis en cosas feas, cómo se nota cuando la gente no piensa cosas feas, se dijo Matías”.

Són molts els temes que brollen de la novel·la, un relat breu psicològicament autobiogràfic, fosc i opressiu, on la víctima narra la història, però sobretot sorprèn la subtilesa i la força amb què  Enríquez tracta la relació entre els dos germans i que, després, amb altres matisos, pren relleu entre Matías i el seu nebot Joan, en una lluita interna entre el que hauria de fer Matías per Joan i el que per ell no feu ningú.

Un dels passatges més dolorosos i paradoxalment esperançador de la novel·la és quan mor Nit, la gata: “Cristian lo trató bien, muy bien, después de que Noche se murió. Le hablaba, poco, pero le hablaba, más que nada hablaban de Noche y de traer otra gata y de Barberí que había sido tan malo siempre, y a Matías lo sorprendió descubrir que su hermano era con los animales como con sus amigos raros, los viejos y la gente de la feria con la que hablaba, que se entendía mejor con los animales y los extraños que con sus papás o sus hermanos. Matías hasta llegó a pensar que a lo mejor las cosas cambiaban, pero se equivocó”.

I amb tot això, hom es demana: ¿d'on sorgeix aquella jove Mariana Enríquez, capaç d'escriure Cómo desaparecer completamente, una història d'una maduresa literària sorprenent? Doncs, paral·lelament a la seua facilitat per narrar i relatar, Mariana Enríquez es va nodrir des de molt jove d'una cultura molt diversa i heterogènia, no només cultura escrita, sinó música, cinema, art, teatre, de tot, cultura punk, i molt rock and roll, com s'entreveu en els seus articles, entrevistes i perfils recopilats en El otro lado. Retratos, fetichismos y confesiones (Anagrama, 2022). Una cultura que l'escriptora argentina ha mastegat a poc a poc i amb la qual ha anat adobant una ficció molt personal.

La seua vida, la seua experiència com a periodista, els seus apunts autobiogràfics, les biografies i els retrats que ha escrit, entre ells el de Silvina Ocampo, s’entrecreuen amb la seua obra de ficció, i això ho percebem quan coneixem les dues riberes del riu. Detalls, picades d'ull, records, anècdotes i manies apareixen de nou, en boca d’altres personatges en la seua ficció, perquè quan algú és una “bèstia” narradora, en el millor sentit de la paraula, tot es pot transformar en literatura.

La personalitat de Marina Enríquez s’aboca en aquest camí d'anada i tornada entre allò que viu, allò que observa, allò que escolta, i allò que imagina i explica, perquè no hi ha ficció sense imaginació. La seua tècnica és demolidora, però la seua narrativa va molt més enllà de qualsevol tècnica. Té un talent innat i un coratge insubornable per a dir les coses sense por, i desafiar el “miedo a nombrar las cosas”, al qual es refereix sovint. És el talent d'algú que ha nascut per a escriure, per a contar històries i arribar mar endins.

Potser per això agrada tant a un públic heterogeni i, en especial, als lectors joves. Diuen que els joves no llegeixen. Doncs que sapigueu que l'altra vesprada a València l'auditori estava ple de cares joves, desitjoses d'escoltar Mariana Enríquez i endur-se a casa el seu exemplar signat.

A Eva Romero li agrada cantar amb un punt salvatge, de fet, quan puja a l’escenari esdevé una fera. “M’agrada bramar-li al públic”, comenta mentre somriu i ens desvela la passió i l’emoció que li provoca el jazz i que ella vol provocar en el públic. Eva Romero dialoga, “brega” amb els instruments de vent de les big bands que sovint l’acompanyen. És una mestra de l’scat, capaç d’explorar textures i timbres amb la seua veu, com feren els més grans, Louis Amstrong i Ella Fitzgerald, i ha fet del jazz el seu llenguatge i recer: “l’scat ajuda a improvisar, de fet en el jazz la cançó és una excusa per a improvisar i en eixos moments les cantants de jazz deixem de ser cantants i passem a ser ”pitos“, com una trompeta. Cert que no totes les cantants ho fan, però almenys has de tindre la capacitat de fer-ho”.

Ha cantat en molts formats i contextos, però on millor se sent és amb les big bands: “els concerts que més m’agraden són amb big band. Vaig començar en una banda de música i soc d’ella, allà vaig créixer en valors, en educació musical, i vaig fer de tot en la banda, tocar, donar classes, dirigir, per això escoltar els instruments de vent darrere meu és el que he fet tota la vida i és una sensació grandiosa amb la qual sempre encaixaré, faça el que faça”. Per això no dubta gens ni mica quan diu: “amb la big band descarregue, en quartets és més íntim, són qualitats diferents i es produeix més interacció entre els músics, però jo on em creix és amb la big band, perquè el que més m’agrada és cantar envoltada de molts músics. Crec que soc una de les cantants de jazz que més ha cantat amb big bands”

Saxofonista de formació clàssica i vocalista, en un principi, autodidacta, Eva Romero ha cantat amb Ramon Cardo Trio, amb qui va crear el 2016 projecte All of Cole Porter, i amb l’acompanyament de la guitarra de Manuel Hamerlinck crearen Ella & Pass Revisited. L’any 2020 gravà el primer projecte propi amb Hamerlinck: Victor Young Tribute, nominat com a Millor Disc de Jazz als Premis Carles Santos que atorga l’Institut Valencià de Cultura.

Durant els darrers anys ha cantat amb figures del jazz com Perico Sambeat, el malaguanyat Toni Belenguer o acompanyada de Pedro Iturralde, Fabio Miano, Joan Soler, Ricardo Belda, Alberto Palau, entre altres, i, sobretot, envoltada de moltes big bands, entre elles, Enjazzats, la Ciutat Big Band d’Alcoi, la València Big Band; la San Francisco de Gandia, la Intokables Big Band d’Ontinyent o la seua big band per excel·lència, la Lírica Big Band, dirigida per Kako Rubio, de la qual forma part i amb qui ha gravat els discos Figa de Ferro i Sapomorfo. A més, ha participat en diverses ocasions en el Festival de Jazz de València, una delles, acompanyada per un Ensemble de Sedajazz i per l’Orquestra de València, sota la direcció de Jesús Santandreu, cantant arranjaments d’aquest últim sobre temes de George Gershwin.

Eva Romero atresora molts concerts i discos gravats, però en la vida de música no tot són flors i violes, i mai millor dit. Sovint toca fer una mica de tot al voltant de l’ofici. De fet, entre 1989 i 1994 Romero va cantar en orquestres de revetlla, entre elles, la popular Tremendo Relicario, primer com a saxofonista i després com a cantant: “quan descobriren que m’agradava cantar m’esperonaren a fer-ho” i així fou com vaig començar. Després vingueren uns anys de “pausa”, la maternitat, la criança dels seus fills i altres cabòries“.

Fou en 2012 que va reprendre la seua activitat com a cantat amb el treball col·lectiu Xàtiva interpreta Raimon. Des de llavors, i com un cometa llançat a l’espai, Eva Romero no ha deixat de cantar i ensenyar a cantar, de formar-se com a cantant de Jazz, primer pel seu compte “sempre he sigut molt autodidacta, des de ben menuda” i després al Conservatori Superior de Navarra. “Han estat molts anys d’escoltar jazz, les millors veus, estudiar-les, nodrir-me d’elles. Veus com les de Billie Holiday o Ella Fitzgerald, la meua ídola, l’he escoltada i estudiat molt . És deliri el que sent per ella. Al principi, abans d’eixir a cantar tenia por i per a superar-ho em posava en la veu i la pell d’Ella Fitzgerald i eixia a escena com si fos ella, com una còpia, amagant-me una mica darrere d’ella per tal de superar la meua timidesa, perquè no em podia permetre la vergonya, tocava eixir i cantar”.

Li comente què i qui li va donar la força per poder creure en ella, eixa espenta que de vegades necessitem per donar el pas: “Fou Ramon Cardo qui em va dir, ‘sí, ho pots fer’, i em va donar confiança per pensar que podia dedicar-me al jazz perquè jo creia que ho feia pitjor del que realment era”. De fet, la seua carrera en el jazz vocal agafà impuls en 2015 amb l’Homenatge a Billie Holiday amb Ramon Cardo Trio, junts van recórrer durant uns anys grans sales de música en directe i auditoris arreu de l’estat. Per aquell temps començà també la seua col·laboració amb la Cotijazz Big Band, també dirigida per Ramon Cardo.

Vaig escoltar Eva Romero en directe per primera vegada aquest estiu en una nit de bona lluna i enmig de l’horta. Els instruments de vent de La Lírica Big Band i la veu d’Eva omplien els camps de jazz, de swing i d’unes notes de blues. Els concerts a l’aire lliure en nits d’estiu tenen un atractiu especial, però per als músics i, sobretot per als vocalistes, cantar en places obertes no sempre és fàcil: “depén del lloc i del que vulga gastar-se l’organització del concert. El que ocorre és que de vegades et fan responsable a tu si les coses no han eixit bé, quan la nostra obligació com a músics és arribar a hora, tocar el repertori i quedar bé amb el públic, però ens fan responsables de tot”.

No obstant això, hi ha nits màgiques, i la de Meliana en fou una, li comente. “És el que té la big band –afegeix Eva– que li has d’infondre energia i si un dia en particular no estàs molt enèrgica i no tires d’ella, la banda cau. Però si tot va bé, energia i condicions, davant d’ella em creix i done el millor de mi, i viceversa, aquesta és la grandiositat de les big bands”. 

L’escolte sovint des d’aquella nit. Quan descobreixes la veu d’Eva Romero, no te la traus fàcilment del cap, et fa sentir la passió que ella sent: “em dedique al jazz perquè m’agrada, però necessite condicions mínimes per a actuar, de vegades fa massa fred, de vegades massa calor, a voltes plou i toca cancel·lar, o no tens un lloc on canviar-te de roba amb intimitat, d’altres hi ha problemes tècnics amb el so o la llum i, segons com, pot ser un suplici, i clar, quan estàs treballant necessites un benestar mínim”. Romero es queixa que no hi ha massa respecte per artistes del seu nivell, “en canvi, si són artistes que demanen molts diners per actuar no hi ha problemes”. Són paradoxes del món de la música.

En principi Eva Romero anava a per a saxofonista, però la vida la va dur per un altre viarany: “No pensava ser cantant, cantar era per a mi més lúdic que professional perquè a casa meua sempre havíem cantat molt a diferents veus. Jo volia ser saxofonista clàssica, havia fet el grau superior, i en aquell moment el jazz ni el coneixia bé ni l’entenia, era molt diferent al que jo havia fet sempre, però el 2012 em van convidar a cantar estàndards i vaig descobrir que aquella manera de cantar em donava llibertat i ho gaudia més. Aleshores vaig començar a treballar amb Ramon Cardo i fou la primera vegada que vaig sentir que tenia un camí per on tirar i al qual dedicar-me, i vaig deixar de veure’m com una música sense instrument perquè feia temps que no practicava molt el saxo”.

Assegura Eva Romera que a partir d’ací fou un abans i un després: “Vaig haver de treballar i estudiar molt i atrevir-me a fer coses diferents, perquè encara que no ho semble, soc tímida i em costa mostrar en públic les meues emocions i les coses en les que crec, perquè al final el jazz és una creació i durant un temps no m’hi atrevia perquè pensava que la gent es burlaria dels meus sentiments. Ara tinc molta seguretat professional i em veig capaç de molt.”

Li dic que, al capdavall, en la seua trajectòria musical ha pogut triar i començar de nou i això no sempre és fàcil: “He apostat per fer el que vull fer, sempre he lluitat per tindre llibertat i poder triar. M’equivoque o no, no m’agrada que trien per mi, ni tan sols en un menú [i riu]. I ho he encertat perquè amb el saxo no vaig aconseguir mai arribar al nivell d’emoció i intensitat al qual arribe amb la veu. La veu està dins meu i sé què he de fer per expressar amb ella el que vull”.

Per això ha acabat sent cantant...“De fet, jo no vaig dir mai ‘ara soc cantant’. Ho va dir el meu fill quan omplint uns papers li preguntaren la professió de la mare i va escriure ‘cantant’. A partir de 2012 ho vaig veure molt clar, a pesar de tindre millor formació com a saxofonista, cantar per a mi era molt natural i era el que volia fer”.

Donar-se segones oportunitats forma part de la vida, ¿no creu? “Vaig poder tornar a dedicar-me a la musica a partir dels quaranta anys, quan els meus fills ja estaven criats i trobava temps per a crear i cantar. Durant uns anys només feia classes de solfeig i vaig aprofitar també per a estudiar Biblioteconomia i Documentació, sempre pensant en tindre un pla B”.

Parlem de les dificultats de l’ofici i de tot el que s’ha de treballar per obrir-se camí en la música: “La majoria de músics, de no ser una estrella, hem de fer moltes i diverses coses per sobreviure. He donat, i en done encara, moltes hores de classe en la meua vida i has de treballar per mantenir l’alumnat. Enguany, des de juny fins ara, he tingut molts bolos, però no sempre és així. I de tant en tant cante en algunes bodes, i m’agrada, és més relaxat i distés, cantar per cantar, i parles amb la gent, passeges, a voltes menges amb ells, sense pressió. Amb tot, donar classes, tot i ser cansat, sempre m’ha agradat”.

Tot i que no sempre ha estat fàcil, Eva Romera assegura que ara està en un bon moment: “Ara treballe amb més seguretat, faig concerts, faig classes un parell de dies a la setmana amb Sedajazz i toque i grave de vegades amb ells”.

Li pregunte quan va començar a formar part de Sedajazz: “Fou l’any 2020 i va significar una espenta gran i satisfactòria, la de veure’m reconeguda. Estar amb ells em dona visibilitat i confiança en mi mateixa, a més s’hi treballa com a la meua banda quan era menuda i és molt bonic. Els xiquets a Sedajazz viuen la música des de menuts, però no en un pla estricte d’exàmens i eixes coses, és un altre ambient. A més, allà faig classes a les alqueries, envoltada de músics, parles amb ells, vius la música, i és un lloc on pots eixir a caminar i prendre l’aire i el sol, on els xiquets passen de jugar al futbol a tocar un instrument, no són els passadissos tancats d’un conservatori. És una atmosfera molt bona i aquestes bones vibracions s’encomanen”.

Al llarg de la conversa Romero insisteix diverses vegades en què una de les majors dificultats amb què es troben els músics de jazz és l’absència d’un grau professional als conservatoris: “Aquest és un tema clau. Passem del grau elemental al superior, i el grau professional és la franja més àmplia i la que dona més treball als músics docents, almenys en la clàssica. En canvi, en el jazz hi ha un buit doble, d’una banda per als músics que volen preparar-se i formar-se de cara a un grau superior i dedicar-se al jazz, i d’altra banda, per als que ja som professionals i necessitem guanyar-nos la vida. De fet, Sedajazz omple, en part, aquest buit, perquè ací venen els músics de conservatoris a formar-se per als exàmens superiors”.

Igual que hi ha un abans i un després del 2012 en la trajectòria musical d’Eva Romero, el 2017 és també una data important, la seua arribada a la Lírica Big Band: “Estic allà des dels seus inicis i forme part d’ells, fins al punt que la meitat del seu repertori el faig jo com a vocal i paguen arranjaments perquè jo els puga cantar. Es nota que volen que jo lluisca i ho passe molt bé. I això no sempre és així, segons amb qui cantes, però Kako Rubio, el director de la Lírica, té una qualitat especial a l’hora d’escoltar les necessitats dels cantants”.

Quan parlem dels seus referents en música clàssica, em diu Bach i Satie: “Els escoltaria en bucle perquè el que més m’agrada en música és la sorpresa, i per això m’agrada tant Bach i menys Mozart, trobe que el Barroc sempre et sorprèn i el Classicisme es repeteix un poc”. Quan parlem dels històrics en el jazz, no cal dir: Ella Fitzgerald ha estat la seua inspiració, però també Billie Holiday, Cole Porter, Mel Tormé, Chet Baker, i entre els contemporanis, li agraden molt la nord-americana Jazzmeia Horn i la francesa Cécile Mclorin Salvant: “totes dues es mengen el micro i l’escenari a l’hora de cantar, són molt viscerals, i a mi m’agrada això, la força. La tècnica està molt bé, però cal també passió”.

Li pregunte i em diu que no és molt fan d’Amy Winehouse ni de Daina Krall, “la primera cançó bé, però a la segona o tercera ja t’ho saps, no donen moltes sorpreses i sonen sovint igual, Krall s’ho du tot cap a la bossa nova i jo no soc molt fan de la bossa nova, trobe que li falta eixa visceralitat que deia adés”. En canvi, quan torne a Billie Holiday m’esborrone: “ningú com ella ha cantat Love for sale. Era única, en feia una versió amb pena, tan distinta de la d’Aitana Odell que quasi la feia semblar una Latin samba. Holiday sabia el que cantava, ho havia viscut en la seua pròpia vida, que fou duríssima, però sempre eixia endavant, amb una força descomunal”.

Envoltada de referents internacionals, però també de les grans figures del jazz valencià, Eva Romero està molt arrelada a la seua terra i als músics d’ací, tant a les big bands com a les bandes simfòniques. Ha treballat amb molt bons músics valencians i ha gravat el projecte Autòcton en la nostra llengua, de fet, el segon disc d’Autòcton, Sons de Rapsoda, on també recita poemes de grans poetes en llengua catalana, fou nominat als Premis Carles Santos a Millor Disc de Jazz.

Arribem al final de la nostra conversa i parlem d’algunes veus femenines del jazz valencià que coneix bé i admira, com ara Arantxa Domínguez o Ester Andújar, amb qui precisament va posar en marxa en 2019 Duets, un remake del disc de Carmen McRae i Betty Carter. Són totes tres veus emblemàtiques del jazz fet i produït a casa nostra. Per això, i com a prova del sentit de l’humor que Eva Romero guarda entre nota i nota, bromeja i em diu :“Fixa’t, Andújar, Domínguez i Romero, on anem amb eixos noms dins del jazz, si semblen noms de cupletistes!!!” [diu rient].

Celebrar el present i el futur literari és clau per veure’ns a nosaltres mateixos i mostrar-nos al món com una cultura viva i amb plena normalitat. Així ho van fer palès les sis escriptores emergents que el passat divendres van desgranar les claus de la seua obra narrativa i teatral el passat divendres a València. Les autores, en una trobada organitzada pel PEN Català i el Col·legi Major Rector Peset, conversaren en públic sobre la literatura actual en català, i aspectes com ara el cànon literari, les dificultats per crear, i els seus referents, entre altres.

Escriuen en català, han publicat novel·les i teatre, han guanyat diversos premis, en alguns casos tenen obra traduïda a altres llengües, col·laboren sovint en mitjans de comunicació, parlen de temes socials i culturals, però també de política internacional, conreen la crítica literària, investiguen sobre la literatura escrita per dones, fan posades en escena arriscades. Tot això està darrere del treball creatiu de les sis escriptores que van reunir-se a València per conversar davant del públic lector, en un moment en què la literatura en català feta per autores està cada vegada més present en tots els àmbits.

Vingudes de llocs diferents i amb trajectòries ben diversos, Maria Climent (Amposta, 1985), Irene Klein (València, 1991), Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985), Clàudia Serra (Alacant, 1996), Magda Simó (La Jana, 1981) i Emma Zafon (Llucena, 1987) van establir un diàleg entre elles i van desgranar les claus de la seua obra literària davant dels lectors en un ambient que, a pesar de censures, greuges i cancel·lacions diverses per la política duta contra la nostra cultura, traspuava normalitat en la literatura en català feta a casa nostra.

D’altra banda, en una cultural com la nostra, on abunden les commemoracions i els centenaris, celebrar el present i el futur literari és clau per entendre’ns com un ens viu i no una peça de museu. I així ho va posar en evidència aquest encontre amb sis autores emergents per parlar de la seua aposta creativa i reflexionar en veu alta sobre diversos aspectes al volant de la literatura actual en català: cànon, vigència, referents, presència en diversos canals i llibreries, i l’arribada de moltes dones editores, entre altres,

Veure i escoltar dialogar aquestes sis veus emergents a València –n’hi ha moltes més, però elles n’eren una mostra molt representativa– té una força i un sentit. D’una banda, perquè som una cultura i una literatura constantment subestimada i amenaçada, i d’altra, perquè ens aboquem sovint a les commemoracions, la qual cosa està molt bé, però pot ser un perill si no mostrem també un rostre d’avenir i continuïtat. Per això, reunir autores joves, amb una certa trajectòria al darrere, i molt de potencial per davant, és una mostra de normalitat i fins i tot optimisme. No tot va mal.

Les sis veus literàries joves i potents en conversa de fa uns dies eren sinònim d’una literatura viva, una escriptura constant i crítica que dialoga amb temes com ara les bretxes socials, les absències, el masclisme, el patriarcat, el maltractament, la “histèria” en les dones, la corrupció política i el cinisme capitalista, els abusos de poder, tots aquestes temes naveguen per obres com ara Mireia, A casa teníem un himne, Casada i callada, És naufragi, Les absències o Una carretera sense arbres. Una literatura que creix i es transforma, que té un públic fidel i heterogeni. Un allau de temes, una conversa crítica i un públic engrescat, tot per mostrar i valorar un present i un futur literari al País Valencià.

Quan encara no hem fet el dol ni la catarsi pel darrer drama col·lectiu, i quan amb irresponsabilitat i frivolitat els nostres governants salten de nou a la càrrega amb un Vixca, vixca, vixca! i amb la  iniciativa –que no prosperarà– d’excloure els autors del Principat i de les Illes Balears del currículum de batxillerat a casa nostra, trobades com la de divendres fan palès que, al marge de les barbaritats, hi ha una feina i una normalitat que parla per ella mateixa i que esperona.

Clàudia Serra (Alacant, 1996) ha estrenat fins ara set peces teatrals, les primeres, Zoôn Politikón  i Evast (2016), amb vint anys. Després vingueren Esquerdes (2019), Una carretera sense arbres (2023), Un estiu (2024), i Llibre de meravelles (2024), un homenatge a Estellés. És autora de la traducció de Porquera, de Pier Paolo Pasolini i d’una adaptació de l’Heroi de Santiago Rusiñol. El seu teatre, i en particular les darreres obres, és difícil d’encasellar. Entre la tragèdia, el testimoni social i el documental, les històries que Clàudia Serra du a escena són sacsejadores i tenen un ritme trepidant.

Clàudia Serra és graduada en Filologia Catalana i en l’actualitat prepara una tesi que analitzarà la dramatúrgia de Josep Maria Benet i Jornet, sobretot aquella està centrada en  Franquisme. Ana autora jove que acostuma a escriure sobre la vida immersa en el context d’una tragèdia, abraça també la quotidianitat, les relacions de poder i la mort. Les seus obres presenten sovint en escena una crítica al capitalisme, al cinisme dels qui governen i als abusos de poder. 

Diria que Clàudia Serra és, ara per ara, una de les dramaturgues més destacades del País Valencià. Ha rebut el Premi Ciutat de Castelló (2023) i el Premi de la Crítica Literària Valenciana (2025), diverses beques. I ha realitzat estades professionals a Avinyó i a Barcelona. La seues anades i tornades entre França, Itàlia, Barcelona i València li han donat una visió del món i del teatre enriquidora i atractiva.

Sense caure mai en el pamflet, per a Clàudia Serra “tot teatre és polític, i pots fer literatura i política alhora, no és incompatible. Segurament per això les seues propostes teatrals ens provoquen sentiment i reaccions davant de les injustícies socials. Injustícies que potser alguns veuen com a inevitables, però que molts altres, també l’autora, veu com a inacceptables.

Escriure i representar teatre: què és més difícil i que suposa major repte?

Representar teatre al País Valencià, sobretot en català, és molt difícil per les institucions que tenim ara per ara i el poc pressupost que hi destinen. Tal com estan les coses, és més fàcil escriure’n.

Quines dificultats tenen els joves dramaturgs per dur a escena les seues obres?

Actualment fins i tot companyies que tenen ja una trajectòria, algunes de les quals consolidades, veus que només sobreviuen. Per tant, si treballes amb una companyia que just està començant, és molt difícil. Sovint parle amb col·legues de l’Associació valenciana d’escriptors i escriptores teatrals (AVEET), gent ara com Mafalda Bellido i Núria Vizcarro o amb el mateix Rofolf Sirera, als quals admire i amb els que tinc amistat, i em comenten que el més fàcil és crear una companyia teatral que duga endavant els teus textos.

Per quin teatre aposta vosté?

Crec molt en el repertori, és a dir, anar representat tot i anar afegint obres noves. Ací, a casa nostra, el repertori arriba amb Rodolf Sirera i Manuel Molins. Perquè, a veure, qui és el pare del nostre teatre? Eduardo Escalante? No, no pot ser. Hi ha més que el sainet. Àngel Guimerà seria el nostre pare. Al País Valencià ocorren coses inquietants, a mi em resulta més fàcil dur i representar el meu teatre a Catalunya que ací. Segons com, abans he estrenat a Barcelona que a València, i això em preocupa, perquè allà em percep com la valenciana que hi arriba, i no com una autora més que fa teatre en català. No veig que hi haja la consciència de cultura catalana com un tot. Malgrat això, no em queixe perquè m’ha anat millor del que esperava en tots els sentits i estic molt contenta. De vegades, però, pense que si gent com Rodolf Sirera pinta el panorama amb duresa, veig que el que m’espera no serà fàcil. I la cultura hauria de ser un dret. És un dret.

Com va arribar a una companyia com Lluna Plena?

Va ser un moment en què ells tornaven a fer teatre després d’uns anys i estaven delerosos d’un text nou, i quan els arribà Una carretera sense arbres el van acollir molt bé i em van proposar dirigir l’obra.

Era la primera vegada que dirigia?

Sí, i si no fos per la seua proposta, no ho hauria fet perquè és un treball molt intens i has de ser-hi tot el temps, són molts assajos, moltes hores. Fou un repte i un gran aprenentatge, també de qüestions tècniques, com ara les llums a l’escenari, tan importants.

Què la mou a escriure un teatre on aborda i denuncia temes tràgics com ara l’abús de poder, l’obediència i la negligència capitalista, entre altres.

El motor de la meua escriptura sol ser emocional. Si tens un motor més racional, la metxa és curta i algunes obres que han sorgit més racionalment s’han quedat al calaix. En canvi, les que han eixit endavant tenien un motor diferent, fos la ràbia, el dolor, la indignació, són motors tots que no s’esgoten i no te’n canses.

A banda, o paral·lelament a les emocions, hi ha també la documentació, la recerca, com en el cas d’Un estiu o la inspiració en casos reals, com en Una carretera sense arbres.

Hi ha una feina de recerca en arxiu i hemeroteca, en premsa local, nacional i internacional. En Una carretera sense arbres hi ha un estudi de camp, l’observació directa d’una situació real perquè els abusos de poder per part d’alguns professors era un tema que estava encara molt present durant el procés d’escriptura i mentre estàvem assajant-la. Havia vist i viscut en primera mà situacions inadmissibles a La Mussout d’êté, i a l’Institut del Teatre de Barcelona hi havia un professor que estava sent jutjat en aquell mateix moment. Em vaig plantejar que els lectors tragueren les seues conclusions per ells mateixos i per això vaig escriure des del punt de vista dels abusadors, no de les víctimes, d’ací que el text imprès estiga ple de paratextos. Com a públic, com a espectador, és difícil veure l’obra i no jutjar o prendre’n partit, perquè l’obra mostra les contradiccions humanes, els costats foscos a partir de l’emoció, i en algunes representacions fins i tot hi ha hagut públic que responia en veu alta, com un impuls, els costava no dir res davant de determinades escenes.

De fet, sobre el seu teatre s’ha dit que és: “provocador, audaç, i sacsejador” i que “demostra traça a l’hora de trencar les barreres dels subgèneres teatrals”.

Intente fer-ho. D’altra banda, estrenar avui una obra amb més de tres actors és molt difícil, però en Una carretera sense arbres vaig tirar endavant i no em vaig limitar a pocs personatges, volia tenir la llibertat de dur a escena l’obra amb els personatges que volia. De fet, el text bé del torneig de dramatúrgia que se celebra al teatre Rialto de València i a l’Arniches d’Alacant. El mateix dia dones el text i el representen. Fou així, i més tard el vam representar amb Lluna Plena. De manera que la publicació del text fou posterior a les representacions. Pera  mi fer les dues coses, representar i escriure teatre, és el millor que em pot passar, perquè visc el teatre com a literatura, com una cosa efímera i alhora viva i col·lectiva.

Precisament, com ha sigut la publicació de les seues obres?  

El procés de publicació ha sigut molt fàcil i una feina molt agraïda. En el cas d’Una carretera sense arbres, ha estat una reedició que ha permet que el text es distribuís i arribés a molt més lectors. I en el cas d’Un estiu anem ja per la cinquena edició.

A la gent, però, i m’hi incloc, ens costa llegir teatre, o almenys això s’ha dit sempre. Quina és la seua experiència al respecte?

Hi ha un prejudici cap a la lectura de teatre. Un estiu, per exemple, ha entrat als instituts i estan llegint-la molts lectors joves als instituts. Una carretera sense arbres ha format part de clubs de lectura i sovint  els adults em pregunten: I tu per què fas teatre? Hi ha un diàleg obert i això m’agrada. La gràcia, a més, és que els textos no formen part d’una col·lecció de teatre i això ajuda a combatre els possibles prejudicis de lectura. Hi ha gent que llegia l’obra sense ser conscients d’estar llegint teatre.

Com veus la renovació del teatre al País Valencià ? Et sents sola en aquesta feina o acompanyada?

De vegades dic que envege els poetes, que sempre van junts i fan colla. En el món del teatre és diferent. Hi ha molts bons actors en aquest moment, com ara Ismael Sempere, poeta i actor, i Marina Alegre. Alegre ha fet una lectura de Coral romput amb una altra veu, fins ara l’havíem escoltat en veus d’home, d’Ovidi Montllor o de Pere Arquillué, i ella ha aconseguit que el seu cos parle també molt durant la lectura que en fa. Però pel que deia ara adés, m’agradaria que hi haguera més sentiment de col·lectivitat i sensació de grup en el teatre. A vegades et veus a soles, i quan aconsegueixes parlar amb altres companys et sents una mica millor.

Solitud, però creixen les propostes teatrals.

Hi ha també molta dramatúrgia nova en castellà, escrita per gent que parla valencià, o el cas que ací es represente la mateixa obra que a Catalunya, però en castellà. Imagina que Terra baixa de Guimerà és l’únic clàssic català que ha entrat ací des de 1996 fins avui. I obres com ara El mètode Grönholm de Jordi Galceran, la representa en català en alguns pobles i a València ciutat en castellà. Els prejudicis lingüístics estan ben presents. Abans al teatre Talia, per exemple, durant l’època anterior del govern del PP, era on es podien veure obres en valencià, però el 2013 el comprà el teatre Olympia i ara programen en castellà. Estic segura que el públic valencià vol teatre valencià en català. Ara als programadors valencians els ha pegat per dur paquets teatrals de Madrid, i contracten tres obres del mateix autor, de vegades amb actors que repeteixen, i no produeixen ni promouen el teatre d’ací, i quan ho fan, és només el teatre en castellà.

Com definiria el seu teatre?

Com a teatre polític. Al començament tenia certs prejudicis amb aquesta etiqueta, perquè veia el teatre polític com un manifest, però ara veig que no és així i la reivindique l’adjectiu, perquè tot teatre és polític. Pots fer literatura i política alhora, no és incompatible. Un estiu, posem pel cas, podria ser vist com teatre document, però no ho és. És teatre polític, en el sentit d’una constància i finalitat, com un impuls, més que com una etiqueta.

Quins recursos literaris utilitza més en el seu teatre? L'humor i les el·lipsis temporals són alguns dels seus recursos.

L’humor és clau en el meu teatre, però també el tractament del temps, els paratextos són importants en el text, com deia adés. M’agrada suggerir, provocar, que els lectors i espectadors traguen les seues conclusions.

Vostè reivindica escriure des de la llibertat, un teatre poc comercial, però amb força i ritme. En què està treballant ara?

És jugar-te-la, però quan ix bé és molt satisfactori i hi ha obres que necessiten més de tres actors en escena i no vull deixar de fer-les per no arriscar. Ara mateix estic amb temes més reivindicatius, amb una obra sobre l’actriu italiana Franca Rame, que fou la dona de Dario Fo. Cap a Franca hi hagué una violació instigada el 1973, darrere de la qual estava la policia italiana que havia pactat amb grups neofeixistes. Era una càstig a tota la família per les seues idees polítiques. En aquell moment actuaven en fàbriques perquè els havien tret dels circuïts teatrals i de la televisió. A Franca Rame li costà molt denunciar-ho i nou fou fins a 1998, quan Dario Fo va guanyar el Premi Nobel de literatura, que es va reobrir el cas. És una història d’acceptació i lluita i ella és la protagonista de l’obra.

Quins referents heu tingut a l’hora d’escriure?

Vaig començar llegint teatre a casa. A la biblioteca dels meus pares hi havia molts autors dels Estats Units, entre ells, Arthur Miller, que, al marge de la seua vida privada, és un autor reivindicatiu amb obres d’històries personals i familiars, i un retrat molt bo de part de la societat nord-americana. Altres autors foren Tennessee Willians i Edward Albee, amb obres com Qui té por de Virgínia Woolf? Però també em vaig formar amb la tradició catalana, amb Àngel Guimerà i Santiago Rusiñol. Rusiñol sempre m’ha agradat, vaig escriure una adaptació de L’heroi. Fins ara se l’havia vist com un autor de teatre de sainet o simbolista, però té molt de teatre que ara en diríem polític o reivindicatiu. Va parlar de les colònies en un to crític. També m’he format llegint Sergi Belbel, ell va dirigir el meu treball de final de grau i vaig fer pràctiques amb ell a l’Institut del Teatre. Sergi té la idea del mestratge i de fer repertori per donar lloc a la continuïtat del teatre en català. També hi ha Josep Maria Miró i dramaturgues com ara Núria Vizcarro, que admire molt. I les britàniques, que m’han inspirat molt, autores com ara Sarah Kane, Louise Page o Caryl Churchill.

Si fem una ullada a la literatura catalana actual, com valoreu el paper que hi juguen els dramaturgs?

Hi ha obres meravelloses i m’agradaria que tinguérem un circuit teatral millor per poder veure-les representades. Vaig veure a La Villaroel, a Barcelona, Les mans de Llàtzer Garcia, i m’agradaria molt que la dugueren cap al País Valencià. Ell mostra la relació de poder a la inversa, de dones cap a homes, i el conflicte des d’una perspectiva profunda amb un bon treball psicològic. També em va agradar molt El monstre de Josep Maria Miró. No entenc l’esforç de produir una obra per poder veure-la només durant tres setmanes. Caldria fer córrer més les obres i els muntatges teatrals. Però les reposicions són estranyes i em demane si potser té a veure amb la velocitat amb què tot ocorre, igual que els llibres, novetats que esborren novetats. I la cultura no es consumeix. Odie aquesta expressió “consumir cultura”. Les coses passen massa ràpides i la cultura necessita temps i reflexió, no és un suc de taronja que et beus en cinc minuts.