Després d’un temps dedicat a diverses propostes teatrals, escèniques i musicals, l’escriptora Irene Klein, que també és pianista i guionista, torna a la narrativa amb una història teixida entre dones en un escenari i una terra bellíssim, la Marina Alta, però que ha perdut, en gran mesura, la seua ànima i manera de ser, i mostra avui, segons com, un rostre lleig i sense pietat davant dels qui l’han habitada de sempre i no se’n volen marxar.

Irene Klein (València,1991) —autora del recull de contes Les absències (Edicions Bromera, 2024)— uns contes sobre els buits emocionals i físics que marquen per a sempre i ocupen un espai vital, s’enfronta ara a un tema que té precedents en la nostra literatura, però que ella entoma en una època més actual i amb una veu diferent, suau i ferma alhora.

En l’imaginari literari valencià compartit hi ha dos escriptors que han dut a la ficció la destrossa social, cultural i paisatgística de la comarca de la Marina: parle de Rafael Chirbes i Josep Colomer. Les històries de tots dos ens han deixat un testimoni del que anà passant per aquests pobles a partir dels anys seixanta. En ple segle XXI, quan aquest procés ha tocat el cim, quan ja és més que tard per a moltes coses i una volta enrere és gairebé inimaginable, Irene Klein —amb Altea com a escenari en aquesta ocasió— recupera el drama de l’espoli en una història tocada de crueltat, però també de tendresa i comprensió, on les veus de dones d’edats i inquietuds diferents conflueixen en unes dificultats compartides.

Teixida a través de quatre veus femenines, Matèria d’Altea és, sobretot, una història capaç de (re)crear una atmosfera potent i creïble, on els diàlegs hi compten molt i on les dificultats s’hi sumen, sense dramatismes, però sense treva. Joana, sa mare Neus, l’àvia Avel·lina —qui morirà durant la història i a partir de la seua mort tot prendrà un gir clau—, Manuela, l’amiga de l’àvia, Arantxa, la companya de feina de Joana i la jove allotjada al càmping on treballa Joana i que grava un documental sobre Carmelina Sánchez-Cutillas i l’Altea d’avui, tenen totes alguna cosa a fer i dir davant d’una Altea que s’ha rendit al negoci immobiliari i que expulsa la seua gent.

Cadascuna en el seu moment, totes elles entren en acció, amb les seues personalitat i angoixes pròpies, i configuren un univers femení on la força, les dificultats, les inseguretats i les febleses juguen un tira i arronsa constant.

En una mena d’homenatge a l’escriptora tan lligada a Altea i als paisatges que la van veure créixer i que ella convertí en literatura en Matèria de Bretanya, la novel·la de Klein dignifica també les vides de les dones que no es vencen i de la gent que desitja continuar vivint als carrers que els han vist nàixer i créixer, tot i que en ocasions no sempre ho aconsegueixen.

Matèria d’Altea és, doncs, una història personal i alhora una història social i col·lectiva: és el “drama” d’una família, però és el “drama” també d’una societat que, d’alguna manera, ha emmalaltit en una cursa frenètica cap a complaure la gent benestant amb tot el luxe i confort possible, peti qui peti.

Partint de la precarietat com a base, la història mostra les dificultats per a construir una vida agradable. Aquest és l’univers de les Kellys, les cambreres d’hotels que treballen a destall desfent-se l’esquena i la musculatura en temporada alta, i retrobant-se a l’atur quan no hi ha feina.

Hotels, càmpings, restaurants, petits negocis... És el modus vivendi d’una comarca i d’un poble que pren ara la veu en boca de Joana i Neus, veïnes d’Altea, la qual ha vist perdre dècada rere dècada un model de vida força diferent, més rural, vinculat a la pesca, menys ambiciós, però més equilibrat.

El desastre el coneixem, sí, però el desastre té noms i rostres, i encara que siguen inventats —al capdavall, això fa la ficció—, prenen una empenta singular i diferent quan els troben en forma d’història, com ara en Matèria d’Altea.

Jesús Císcar i jo hem vingut a Impresum, la impremta d’on ix l’Agenda Urbana cada mes i on fa vint anys tot va començar. Només entrar-hi percebem l’olor inconfusible de tinta i paper que contradiu les prediccions apocalíptiques sobre la desaparició del paper. Fa una calor que tomba de tos, i després de fer un tomb per la impremta i algunes fotos, conversem en una sala menuda i refrigerada. Parlem amb l’equip d’AU sobre el que fan i per què ho fan.

Se’ls nota en els rostres que estan contents i la satisfacció es transmet en les seues paraules: fa unes setmanes van donar una festa ací mateix per celebrar els seus primers vins anys, quan Daniel Matoses, el propietari d’Impresum, i el dissenyador Willie Kaminski van donar forma inicial al projecte, una idea que, com ells expliquen, seguia les passes de publicacions com Butxaca, l’Agenda Cultural de Barcelona.

Els inicis d’AU

Ara fa dues dècades, Matoses i Kaminski van formar un combo perfecte: un impressor, una periodista, Virgínia, i un dissenyador: “al principi —explica Willie— teníem una petita redacció a Russafa, però a patir de la crisi de 2008 vam haver de començar a treballar des de casa i diria que vam ser pioners en el teletreballar. Era l’època dura de Rita Barberà i moments crítics per a la programació cultural de València, i en aquell context, de sobte, un dia es va presentar Sara amb pantaló curt i xancles, que buscava un lloc on fer pràctiques de periodisme, i després vingué Glòria” [conta Willie entre riures].

“De fet —comenta Sara seguint la broma— vam entrar de pràctiques i ens vam fer les ames” i Glòria afegeix “després de Sara vaig arribar jo i vaig començar a col·laborar-hi i mira que no tenia a penes experiència de treballar amb ordinadors”. I Willie insisteix en què són Sara i Glòria les que “duen avui la brúixola de la cultura a València”.

Vist així, el que en principi semblava una aposta arriscada, esdevingué aviat un bon equip i “l’aventura grossa” —remarca Willie— començà amb elles dues: “fou en aquell moment, gens fàcil encara, entre 2009 i 2010, en què ho professionalitzàrem tot i ens hi dedicàrem al 100 %”.

La filosofia del projecte

Asseguren que allò que defineix la seua línia editorial és la idea que una societat i, sobretot una ciutat, es conta a través de la cultural i darrere de la seua vida i programació cultural: “Volem contar i fer la història d’aquesta ciutat a través d’allò que passa dia a dia a la ciutat, artísticament i culturalment, i que la fa evolucionar”. “De fet —apunten— si compares la societat valenciana que reflecteixen els 40 primer números de la revista amb la que retraten els 40 següents números, veus com la manera diferent de ser i contar-se que té la ciutat sorgeix de forma quasi natural. ”Reflectim el que hi ha, sí, —matisa Sara Mut— però també la nostra visió sobre la cultura. Podríem dir que després de vint anys AU fins s’ha convertit en una mena de document de memòria cultural, un crònica cultural constant“.

Parlem sobre la influència dels diferents moments polítics en la programació cultural de tota ciutat, i en concret, el cas de València: “Les programacions culturals no són apolítiques i canvien amb el signe de qui governa, comenta Sara. A l’hora de programar, el fet de triar uns concerts, exposicions o obres davant d’uns altres és ja posicionar-se. En el nostre cas, els vuit anys de govern d’esquerres, tant a l’Ajuntament com a la Generalitat, han sigut com un oasi que ens ha permès no caure ara aquests darrers tres anys que duem amb el PP i Vox, si bé, tot plegat, hem acusat el canvi polític”. “Igual que ens ha ajudat molt comptar amb una vintena de col·laboradors que, de manera altruista, per simpatia pel projecte i interès per la cultura, hi col·laboren periòdicament”.

De què viuen i com

Els pregunte si els costa molt aconseguir publicitat: “No és fàcil —apunta Gloria, qui s’ocupa de captar i gestionar la publicitat— tenim clients de sempre, molt antics, que ens valoren i nosaltres valorem també molt el paper d’algunes institucions públiques que han confiat en nosaltres. A banda d’això, tractem també d’arribar als comerços petits i hi hem adaptat el preus per a ells, perquè volem donar-hi cabuda al major nombre possible d’anunciants”.

“També varia segons el moment de l’any —matisa Sara— quan més activitat cultural hi ha, més publicitat ens arriba. En maig i octubre sempre tenim una remuntada, i gener i febrer són mesos més complicats. Per sort comptem amb una cartera de clients fixos i ens hem guanyat una credibilitat perquè saben que el dia 1 de cada mes sempre està AU al carrer,”.

Des d’AU intenten donar veu a gran part de les propostes artístiques i creatives de la ciutat: “Valorem molt —insisteix Sara— poder dir que donem visibilitat a espectacles petits i curiositats que tenen importància, però que de vegades no tenen l’antelació suficient per a anunciar-se i sobreviure, però ho intentem. Intentem arribar a elles i cobrir-les, si bé ens marca també molt el fet de ser mensuals. Amb tot, tractem de seguir l’actualitat”. “De vegades quan un esdevenint que considerem important no té pressupost, l’anunciem igualment i després sempre se’n recorden de nosaltres i venen a buscar-nos quan les coses van millor” Una mena d’inversió de futur, els dic. “Exactament”. “Però ens agradaria deixar clar que les ressenyes no són el mateix que la publicitat. Les ressenyes de locals, de llibres, de menjars, les escrivim nosaltres o els nostres col·laboradors. No cobrem pel contingut d’una ressenya, només cobrem pels espais publicitaris”.

Arribar al major nombre de llocs, i en paper

Un dels punts forts d’AU és la distribució: cal deixar-ne exemplars en cada lloc on col·laboren amb ells, per a visibilitzar-los, i arribar al major nombre de barris de la ciutat, així que de manera sistemàtica i professional tenen una llista que els ha ajudat a anar prenent-li el pols a la ciutat. “Molt sovint veus clients i saludes i hem fet un poc de comunitat i notes que la gent espera AU cada principi de mes i que quan hi arriba és una alegria: que bé, que ja esteu ací, us estàvem esperant, ens diuen sovint, ahir just vingueren a buscar-la. I sí, hi ha gent que ens busca cada mes i a la Universitat de La Nau fins criden molts demanant-la [somriuen tots tres satisfets]. ”Tractem d’estar a la Universitat, a les botigues, als bars i restaurants, als teatres i si en algun lloc no hi som és, o perquè no ens hi volen o perquè ens han fet fora“, apunten.

Todos para uno y uno para todos, aquests tres “mosqueters” de la lletra impresa conflueixen quan arriba l’hora de la distribució, Siga a peu, en bicicleta, o en cotxe, segons la zona: “ens importa més que AU estiga a Benimaclet o a la Zaidia que al centre de València”, apunta Willie. “Tractem d’arribar al Cabanyal, a Russafa, a la zona d’El Cedro i Xúquer, al Centre Històric, al Carme i ara estem veien d’arribar a barris com Patraix”, constaten.

Des d’AU han apostat pel retorn al paper. la presència física, i per parlar als valencians: “tenim un codi més en clau local, pensant en la nostra gent, que no un enfocament per als visitants o el turisme, o com a molt, parlaríem d’un turisme més cultural, perquè sabem que AU pot interessar a qui ens visitat i per això la distribuïm també en les oficines de turisme. AU és una mena de brúixola cultural per als valencians”.

Enmig d’aquest brúixola, els demane com perceben ells el batec de la vida cultural a València, “Mal, —diuen tots tres alhora— tot està en precari i el govern actual està retallant molt en cultura, ara és la Mostra de Teatre d’Alcoi, abans esdeveniments tan bons com la Fira Babakamo, o les retallades a la Fira del llibre. Les institucions públiques valencianes —insisteixen— no mostren coneixement ni interès per la cultura i estan apagant focs sobre la marxa, com ha sigut el cas de Cinema Jove. En el sector de l’audiovisual, per exemple, estan molt cremats perquè la Generalita ha donat milions a Disney perquè vinga a gravar a la Ciutat de la Llum i ells a penes si hi sobreviuen. Hi ha tensió i malestar en el món de la cultura i les arts, i si va mal la cultura, nosaltres també anem malament.

Carme Navarro va estudiar Magisteri i va exercir com a professora d’adults durant uns anys fins que un dia, ella i la seua companya de treball, Rosa Marín, es van quedar sense feina i totes dues, sin faena y a lo “loco”, però agosarades i decidides, van muntar una petita empresa, Sénia. Projectes educatius: “Fou una suma de circumstàncies —explica Carme— ens van acomiadar de la feina i vam pensar en crear una empresa on poguérem continuar fent el que, d’alguna manera, ja havíem començat a fer a l’escola d’adults, perquè enteníem l’educació contínua com un procés més enllà de traure’s un títol, i per això ja dedicàvem una hora a la setmana a llegir i comentar el mateix llibre, i havíem comprovat que donava molts bons resultats”.

Al començament no tenien molt clar per on tirarien, i els inicis, 1999, foren una empresa de caràcter educatiu, d’animació i mediació lectora, lligada sobretot a biblioteques i de cara a un públic infantil i juvenil. En aquell moment, de clubs de lectura, n’hi havia ben pocs al País Valencià. Tanmateix, la tendència anà canviant i evolucionant fins al punt que “en l’actualitat —matisa Carme—alguns pobles grans i ciutats tenen fins a dos i tres clubs de lectura, alguns d’especialitzats, i tota biblioteca vol oferir el seu club de lectura, prioritzant els seus usuaris, i després la resta de lectors. I podem dir que avui gestionem i coordinem entre 50 i 60 clubs de lectura i el 95% del nostre treball és mediació amb lectors adults”.

Els precedents

“Fa quasi trenta anys llocs com Carcaixent o Onda tenien clubs de lectura, però eren casos aïllats i els valencians anàvem amb retard, respecte a llocs com Castilla La Mancha o Catalunya. De fet, al principi calia convèncer els usuaris de les biblioteques, i els tècnics feien una tasca quasi de proselitisme. Avui, però, hi ha llistes d’espera i la gent percep el club de lectura com una necessitat, com una mena de medicina”.

“El boom valencià, per dir-ho així, fou a partir de la covid, quan els clubs que hi havia es van mantenir en línia i van resistir bé. La gent els valorava i s’adonaren que els necessitava, sobretot la gent que vivia sola. I en tornar a la presencialitat, hi hagué un creixement exponencial. Actualment hi ha clubs de lectura de novel·la negra, de temàtica LGTBI, de viatges, feministes, de memòria històrica i darrerament estan formant-se molts clubs de lectura de pensament, a partir de llibres d’assaig”.

Prescriure i socialitzar

El clubs de lectura han arribat a molts pobles menuts on abans gran part de la població no tenia possibilitat de trobar a penes oferta de llibres i encara menys de retrobar-se amb els autors. ¿Carme, quin és el matís, la diferència, d’arribar a una localitat menuda, respecte a una ciutat? “Treballem sovint en entorns rurals i ací es nota molt el punt de socialització que tenen els clubs, perquè hi ha menys oferta cultural, sobretot pel que fa a les dones més grans. A voltes s’hi dona una relació inter generacional entre persones que comparteixen gustos i aficions, però que tenen perfils i passats ben diferents”.

Un dels atractius d’aquestes trobades de i amb lectors és la presència dels autors: “són importants, però els incloem d’una manera puntual, perquè observem que quan venen els autors hi ha una petita autocensura per part dels lectors, a més, és una despesa extra a tenir en compte, perquè els autors sempre cobren en els nostres clubs de lectura. Amb tot, l’experiència és molt gratificant i ha estat decisiu per a introduir la lectura en valencià, perquè molta gent pensava que no sabrien ni podrien llegir mai en valencià i la presència dels autors era una mena de ‘mesura de pressió’ [diu mentre se somriu], i aquesta segona alfabetització en llengua pròpia, que arriba a qualsevol edat, és una descoberta molt gratificant”.

“Sempre em faig moltes preguntes per avaluar i millorar la nostra feina i de quins recursos disposem i em sorprèn que les nostre biblioteques tinguen tan pocs llibres en valencià. Per això, si els lectors no llegiren els nostres autors, o traduccions al català a través dels clubs, potser no els descobririen mai. En el nostre cas, molts lectors estan aprenent a llegir en la seua llengua materna, i està molt bé que comencen per autors locals o de la comarca, per a després poder anar més enllà”.

Carme Navarro insisteix en què el club de lectura és un lloc de prescripció: “la gent busca eixir de les seues rutines i zones de confort i que li sorprenguen”. Però assegura que també hi compta molt la decisió dels lectors: “de fet, la programació la fem entre Rosa Marín i jo, i els tècnics de biblioteca, però també ens agrada que els lectors diguen la seua. I el que fem és presentar-los una llista, els expliquem i deixem que ells trien, i d’aquesta manera la implicació és més forta. D’altra banda, són persones de mentalitat lectora oberta i no et diuen mai que no, s’arrisquen amb coses noves”.

Falta d’estudis sobre el tema

A pesar de l’impacte tan important que els clubs de lectura han tingut en la societat valenciana, Navarro assegura que troba a faltar un interès i dedicació pel tema: “No hi ha estudis amb dades que parlen del que s’està fent en la dinamització i mediació lectora a través dels clubs de lectura, i em sorprèn perquè molta gent et diu que des que venen al club ja no llegeixen el mateix, o ja no els apanyen totes les coses, o que no haurien llegit mai eixe llibre si no fos pel club de lectura. De fet, a partir dels clubs s’obre una conversa literària que du a molts altres llibres, títols que pivoten al voltant del llibre triat, i s’inicia un intercanvi molt ric”.

En part, aquesta és una conversa que ajuda a desempolsegar altres llibres, li comente: “Exactament, els clubs de lectura són com una segona vida per als llibres, quan ja ha passat la promoció i la novetat d’un llibre i ja no estan destacats, nosaltres els rescatem. De fet, les prestatgeries especials del club, on hi ha el distintiu llibre club de lectura, els usuaris de la biblioteca les mirem amb interès, com un referent, i fan de guiatge per a altres lectors que, de moment, no venen al club”.

Carme insisteix en la força que estan prenent els clubs de lectura a tot arreu com a eina de mediació lectora, tant en llibreries, com a través d’associacions, de biblioteques o fomentats per editorials: “Comença a valorar-se l’impacte que tenen, però caldria que el Govern central reconeguera la lectura com un dret, més enllà d’un hàbit, perquè un hàbit es fomenta, però un dret s’ha de garantir, i caldria que la Generalitat Valenciana donara més subvencions i suport, que ara per ara, són pràcticament nul·les. En altres comunitats, com és el cas de Catalunya, però també Castella la Mancha, hi ha centrals de préstecs que donen suport a les biblioteques i també subvencions a les activitats. Els valencians comptem amb l’esforç del personal bibliotecari, tècnics que sovint es desplacen en el seu vehicle propi a biblioteques públiques més grans, les quals han pogut comprar lots, per a buscar llibres, i comptem també amb el suport dels ajuntaments, poc més. I això és insuficient, els clubs de lectora haurien de tenir una organització suprabibliotecària per a poder gestionar tots els llibres i els enviaments, com una mena de central de llibres, tal com fa eBiblio, a nivell estatal i en les diferents vessants autonòmiques. Els valencians, amés, no disposem ni de plataformes per a un accés segur i legal a la lectura en suport digital, com sí tenen a Catalunya. A més, les editorials valencianes sembla que tenen molta por al format digital”.

Quan li pregunte com definiria la feina que fan, a respon: “Som mediadores, una mena de baula entre els lectors, els autors i els llibres, però també prescriptores”. Un aspecte que subratlla i emfatitza Carme és que la mediació “s’ha de professionalitzar i no es pot deixar exclusivament en mans dels tècnics de les biblioteques, que en ocasions estan sobrecarregats de feina”.

La professionalització de la mediació lectora

Quan li pregunte com definiria la feina que fan ella i Rosa diu: “som mediadores, però també prescriptores perquè la mediació —i vull insistir en aquest aspecte— s’ha de professionalitzar i no es pot deixar exclusivament en mans dels tècnics de les biblioteques, sovint sobrecarregats de feina”.

Fet i fet, els clubs de lectura estan triomfant a casa nostra. I si tenen tant d’èxit, és, en part, per les raons ací esmentades: perquè donen vida, generen activitat cultural i prestigi social, dinamitzen socialment, donant lloc a noves relacions i amistats, i creen un clima de conversa i inquietud vital. En definitiva, comptar amb un club de lectura marca la diferència, dona caché.

Els perfils comencen a canviar

Si bé fins ara hi ha els clubs de lectura han comptat amb moltes més dones que homes —de fet els homes han tingut de sempre molts més espais de socialització, alguns exclusius d’ells— d’un temps a ara els perfils comencen a canviar i hi ha molta gent jubilada, dones i homes, amb formació i inquietuds, que ara tenen més temps, perquè llegir demana temps, i busquen un oci diferent i als clubs de lectura el troben. És un espai també de noves relacions i amistats, gent nova amb qui compartir i de vegades hi ha clubs on s’ajunte pares amb fills i avis amb nets, i la diversitat d’edats és molt ineteressant. Diria que “llegir està de moda”, i cada vegada hi ve més gent. Fins i tot dones joves que venen amb els fills perquè també alguns clubs de lectura són llocs de conciliació familiar, com és el cas de la Pobla de Farnals que fa conta contes per a adults i per a xiquets alhora.

Carles Alberola (Alzira, 1964), és actor, director i dramaturg. Durant la dècada del 1980 actuà en diverses companyies valencianes i va impartir moltes classes de teatre. A partir de 1989 agafà la directa i ja no ha parat: l'escriptura de teatre, la direcció teatral, la interpretació i, molt en especial, la creació d’una companyia el 1994, Albena Teatre, de la qual és director encara avui.

La dècada dels noranta fou molt intensa per a Alberola, estrenà 14 comèdies, de les quals en va dirigir tretze i en va interpretar sis, i el 1999 inicià una nova etapa, unida, en part, a la producció audiovisual. Foren anys molt productius durant els quals li arribaren l‘èxit i el reconeixement de la crítica i del públic.

Amb l'obra Besos Albena va aconseguir un gran èxit a Madrid i a Barcelona, i avui són molts els muntatges seus que han deixat una empremta inesborrable en nosaltres: Mandíbula afilada, Besos o el musical Tic Tac, entre altres. Parlem amb Carles Alberola un dilluns feiner al carrer Serrans, mentre professors, xiquets que fan excursions de finals de curs i turistes encuriosits, aprofiten les hores de la fresca. Teatre, la vida és pur teatre, i els carres de la ciutat uns escenaris dignes de ser observats.

Carles, fa uns dies vam coincidir en l’obra Original Greek. Durant la funció em va cridar l’atenció que a l’escenari no hi hagués res i que els actors ens passejaren per tots els decorats i ens feren viatjar només amb ajuda del text i l’actuació. Com es fa això?

Una de les màximes del teatre és no poder recrear-ho tot, però tindre la capacitat de suggerir, la qual cosa està en la pròpia convenció del teatre. En el teatre clàssic no es recreaven els espais i el públic percebia on estava a través del llenguatge i la tipologia dels personatges. Això, de fet, et fa ésser un espectador actiu perquè és l’obra i l’escenari que hom imagina i projecta des de l’altra banda, des de la butaca. I comença la funció de dues maneres diferents: des de dalt de l’escenari i des de baix.

Mandíbula afilada (1997) ha arribat a les aules i als estudis de Batxillerat, com un text clàssic. N’està content?

És l’obra meua més representada per tot arreu, també a l’estranger. És un text molt narratiu que parla de l’amor no correspost, un tema que ens apropa a un amor etern i que té pervivència. Ara, amb motiu de l’arribada del text a les aules, l’hem reestrenada i està anant molt bé, i veiem els xics i xiques que riuen, s’hi projecten i ho passen bé. De tant en tant vaig als centres i xarre amb ells del teatre i del que jo faig. És bonic, tot plegat, perquè no és habitual tornar a muntar espectacles tants anys després, i és interessant retrobar-te amb l’autor que eres fa 30 anys. De vegades molts espectacles, tot i haver anat bé, es queden al calaix després d’un temps.

On es troba més a gust, damunt o darrere de l’escenari?

De menut deia que volia ser director de cine i ha anat com ha anat. M’agrada tot el que faig, i va per èpoques, ara estic escrivint, però també tinc alguns bolos, i sé que vindran èpoques més fortes d’actor. Tot és compaginar i està bé així. En el passat ha estat una sort poder fer classes i he disfrutat d’elles, m’agradava molt i m’ho passe molt bé encara quan vaig a parlar als instituts. Per mi tot és emocionant: tant quan estàs sol escrivint, com quan estic en companyia amb els assajos o representant davant del públic. Actuar, per a mi, és una mica com celebrar el teu aniversari.

Quina és la clau de l’èxit per a una funció?

Et diré que si tens bons actors tot és més fàcil. Els que fan que les coses passen i les paraules tinguen un sentit són els actors, però també molt important una bona producció. I en el teatre tot culmina davant del públic, damunt de l’escenari.

Creu que tot autor de teatre hauria de dirigir les seues obres encara alguna vegada?

No és necessari dirigir, però dona certs avantatges. També hi ha intèrprets que han passat a dirigir també, i t’ajuda amb els tempos. Els coneixements escènics poden ajudar, però no són imprescindibles.

Vostè ha tingut també molta experiència en televisió i amb l’audiovisual, com anà aquella època?

Aquella fou una segona etapa, quan arrancà la televisió. Fou un salt i mantinguérem el teatre i projectes audiovisuals. I després vingué una tercera època en què teníem teatre, televisió, cinema i musicals en marxa, com fou Tic Tac, el musical, que rebé el Premi Max al millor musical.

I una quarta època, ara?

Sí, també intensa, amb diversos espectacles, tres en gira. Mantenim un ritme prou fort i donades les circumstàncies en què es mou el teatre valencià, has d’estar produint i en tot poses el cor i l’ànima, perquè d’ajudes, n’hi ha poques. Nosaltres, a Albena, som un equip de treball familiar, el meu soci, Toni Benavent i jo, els fundadors i gent que treballa des de fa 30 anys amb nosaltres. Alguns fins i tot repeteixen [diu Alberola amb un somriure]. Quan estàvem fent televisió vam arribar a treballar amb dues-centes persones de manera continuada. En teatre solem tenir entre 20 i 30 persones. Al llarg dels anys he treballat amb molt gent, també amb gent jove. De jove ets un volcà en erupció, tens moltes coses a contar i vols llançar-te sense pensar en què passarà i descobreixes moltes coses, i així fou amb la dècada d’Albena Teatre.

Com ho té el teatre en valencià, ara per ara?

Molt complicat perquè no hi ha una aposta decidida per ell. Com es manté aleshores? Amb diversificació de les feines i alternant amb altres feines vinculades al món escènic o eixint fora. En el nostre cas, de vegades estrenem en valencià i fem la versió en castellà per eixir fora, i en alguns casos pot ser que no trobes finançament ací i siga a la inversa. L’audiovisual ens va donar una seguida durant molts anys, però ara està bastant aturat. I clar, em dic que si no haguera nascut a un món on es parla en valencià, aquestes coses no me les plantejaria. Però fer teatre en valencià per mi és com respirar, i per això no deixe de fer-ho.

El meta teatre és una parada difícil d’evitar?

Estem tant de temps submergits en el nostre univers que potser és inevitable. Passem molt de temps dins del món de la ficció i te n’adones com a través d’eixe món pots explicar moltes coses que tenen a veure amb la vida dels espectadors. Quan he treballat en obres que parlen del teatre he tractat de fer metàfores on la gent es pogués veure reflectida. Parlar d’allò que coneix l’espectador.

Aquesta tardor podrem llegir un llibre que recull la història d’Albena Teatre. Com ha estat això?

És un projecte de Bromera i l’ha escrit l’historiador Francesc Martínez Gallego, qui ha fet un treball molt bo, resseguint una trajectòria contextualitzada amb allò que anava succeint al País Valencià i a l’estat espanyol alhora que Albena naixia i creixia.

Parlem de més trenta anys. No dona una mica de vertigen?

Sí, i quan fas un llibre com aquest et retrobes amb molt de material antic i et sorprens amb les fotos... És com una mena de viatge interior cap a tu mateix. Vols tindre l’esperança que el que has fet ha estat bé i ha tingut un sentit, tot, teatre, sèries, musicals i això, el que hem dut a escena, et diria que és la cinquena part de tots els projectes que hem pensat. Però no està malament, em dic, si hem aconseguit traure endavant la cinquena part dels projectes que hem ideat. Sempre dic que el millor espectacle no està escrit. El millor està per vindre, perquè el que sempre hem necessitat tant Toni Benavent com jo per continuar endavant és, no només la voluntat, sinó també la capacitat de renovar la il·lusió.

Emma Zafon (Llucena, 1987) fa una immersió en la realitat no només de l’espai que retrata— amb la seua segona novel·la, La mare. Després de deixar-nos bastant bocabadats amb Casada i callada (2023), Zafon torna a la ficció amb una història de família, ambientada de nou als pobles dels voltants de Castelló, un territori i una societat que coneix de primera mà.

Amb talent literari, un ritme trepidant, una mica de “mala llet”, i molt de sentit de l’humor i agilitat, la periodista i escriptora crea un relat que penetra en temes fins ara a penes explorats per la ficció valenciana recent, potser massa fixada en la memòria històrica en sentit ampli, com ara la idiosincràsia de la gents dels pobles castellonencs, una manera de ser i viure, matisada en cada poble, però connectada també per una parla i uns costums, no sempre molt lloables, com els bous al carrer i la cacera, o el masclisme inveterat.

A partir de l’accident que sofreix la mare (mare i àvia), l’equilibri familiar trontolla i l’harmonia comença a badar-se per tots els costats. Aleshores ixen a la palestra els malestars entre els tres germans, Lorena, Robert i Àlex: secrets, rancúnies, retrets, i altres coses... També l’actitud i el comportament respecte a la vida, als pares i a les seues respectives parelles.

Tot això és el teló de fons i la maquinària que fa rodar altres temes: la crisi de la rajola a partir de 2008, l’estafa de les preferents —un gran frau bancari a Espanya entre 2009 i 2011— el terrabastall del “fabrisme” polític, i les seues obres faraòniques (d’estar per casa): els camps de golf i l’aeroport de Castelló, més conegut com “aerotort”.

I encara més enllà de tot això, un retrat àcid i punyent —entre costumista i caricaturesc, agafant el millor de cada cosa— sobre els conflictes de família, la mediocritat d’alguns matrimonis, les frustracions sexuals i el sentiment d’arrelament i pertinença que acaba marcant les vides, per a bé o per a mal, pensaments que l’autora posa en boca dels protagonistes, com ara Lorena, qui amb Enrique regenta un els bars més populars del poble, amb callos com a tapa estrella: “Lorena va entendre que algú s’havia equivocat en inventar el matrimoni per una banda i el desig per una altra. Perquè ella seguia volent que el seu marit fora Enrique, un home senzill i complidor i pare de la família, però alhora era conscient que amb qui volia follar era amb Avelino, un samarro amb una vida provisional i un pis que pudia a mascle i a tabac”.

Zafon coneix molt bé la diferència entre això que ella fa i el costumisme –aquesta mena de realisme-naturalisme que celebra una manera de fer i ser amb certa enyorança, i que és pur tradicionalisme. Per això, en La mare no hi ha enyorança: hi ha retrospectiva, visió, herència, testimoni, radiografia de costums i maneres de viure i ser, reflexió crítica i, sobretot, un bri d’esperança per a les dones. Al capdavall, millor superar el passat que no pas celebrar-lo, i encara menys, plorar-lo.

Diàlegs i escenaris

En els articles d’Ema Zafon els pensaments ragen sense pels a la llengua. I en literatura, continua dient el que pensa o, millor encara, li ho fa dir als altres, als personatges. La mare és, així dons, un bany de realitat, una paròdia de la vida dins i fora de les convencions (que en els ambients rurals són més aviat opressives), del desencant de l’amor, de les estretors de la monogàmia.

Els capítols, no massa llargs, ens duen d’una ambientació a una altra, totes palpables, creïbles. Sembla que camines per la cuina, per les cambres, pel bar, pel mas... I de tant en tant, alguns salts en el temps, pels quals transcorre el relat sense trontollar, perquè està tan ben lligat com l’allioli que feia mon pare. M’atreviria a dir, a més, que, després de Ferran Torrent, Emma Zafon és la mestra dels diàlegs: són divertits, àgils i rodons. No hi sobra ni una coma.

I per si fos poc, el detall de la llengua. Zafon ha dut la parla d’una part de les comarques de Castelló a la creació literària, incloent castellanismes flagrants. Una llengua viva que demostra que el valencià del poble és el valencià de molts pobles i que per això, aquells que reivindiquen escriure el valencià com es parla, no tenen ni idea del que diuen. Com tota llengua, els valencians necessitem un estàndard de prestigi, i després, els escriptors ja aniran fent en la ficció, alguns amb més o menys gràcia i encert. Al capdavall, són els grans creadors de llengua.

Els de Malifeta han passat de ser pràcticament un duo a ser una banda on cadascú aporta influències i perspectives diferents, en un projecte que ha anat prenent consistència i creixent. Ara, amb Brega, i tal com ells diuen, “li han pegat la volta al que feien”. I això es nota en escoltar el seu darrer treball, energètic i versàtil. Ara, a més, a la veu de Mireia Matoses (Alzira, 1988) s’ha sumat la d’Ana Rajadel (Teruel, 1995) i això “ha canviat el grup i ens ha donat més dinamisme” apunta Mireia. “Ara som més els que cantem i més veus donen més joc, Anna ha assumit les parts més melòdiques i jo m’encarregue de les parts més rapejades i més agressives i Arnau, que en Zoo no cantava, també canta”.

Ens trobem amb elles al Parc Central de València, avui dediquen el dia a la promoció del seu darrer disc: “Aquest temps de promoció és molt important”, comenta Anna, “presentar el treball amunt i avall, parlar-ne. Forma part del projecte”.

A més de la veu d’Ana, hi ha noves incorporacions. “Tenim vents, el saxofonista i productor Toni Fort, Pollet, ex-membre i productor de Zoo, i la trompeta de Marcos Úbeda, a més dels teclats d’Hèctor Galán, i amb tot això”, apunta Mireia, i mira cap a Ana, “la banda ha guanyat, és més divertida i dinàmica”.

Estan ben compenetrades, fan un duet de veus potents, i són un signe de normalitat... Aquesta normalitat que tant desitgem: per què no hauria de poder cantar una jove de Terol amb grup valencià i en valencià...? La revolució musical valenciana serà de les dones o no serà, els dic i riuen. “És cert que ens ha costat molt —apunta Mireia— però el panorama està canviant i ja comencem a omplir més cartells de concerts i festivals. I sí, som un munt de dones fent música alhora i de qualitat, i això ens dona força, però queda encara molta pedra per picar”.

A Ana Rajadel, part de l’equip de comunicació de la productora Último Pasillo, li costa encara de creure que està cantant amb Malifeta. “Tot va començar a un concert de Zoo en les festes de La Vaquilla de Terol”, explica. “Els vaig escoltar i me’n vaig enamorar. I a partir d’ací, i de la meua feina dins del món de la música, va anar sorgint tot”. Ana, que va estudiar publicitat a Madrid, va entrat en contacte amb Zoo, i una cosa dugué a una altra, i ací la teniu ara, amb Malifeta, no només darrere del grup, com a producció i màrqueting, sinó damunt de l’escenari i davant del públic.

Entre els canvis introduïts en aquest segon disc, hi ha també l’aspecte de la producció: “amb l’entrada de ”Pollet“ la producció també ha millorat —assegura la banda— i els directes han pres un altre tarannà, amb més vents, de fet, els arranjaments del darrer disc ja duien més vents”. I el que ocorre quan sorgeix una banda nova amb components d’una altra banda anterior, i bastant potent, és que els sons i les reminiscències viatgen. I així ha estat. En Malifeta —amb dos treballs per ara, Mitologies i Brega, (2023 i 2026 Último pasillo) —ressona Zoo, la qual cosa no disgusta gens ni mica els seus components, tal com expliquen Mireia i Anna: “És normal que el disc sone a Zoo, perquè la música de Zoo la feien entre Arnau i Pollet, i fins i tot tenim la veu de Toni Sánchez ”Panxo“ en un tema com ‘Ales negres’”.

Tot queda a casa, però els de Malifeta ja marxen pels escenaris amb projectes ben propis i aquest estiu tenen una agenda atapeïda entre festivals i concerts diversos. Donaran molta brega: “El títol del disc ja és bastant suggeridor, volem donar brega, i per això cantem i toquem temes bastants crítics com ara ”Ídol“ o ”Processó“. Estem vivint en un clima que ho demana, demana resposta i costa estar callats”, expliquen Mireia i Ana.

Mireia és professora de València a l’Institut de Gata i Ana treballa en el departament de comunicació d’Último Passillo. Les seues feines estan relacionades amb la música i la gent jove. No neguen que els agradaria dedicar-se i viure de la música, però saben que el pla B és més que necessari i els agrada la feina que fan. “Trobem temps i energia per a tot”, [diuen mentre riuen].

Els demane quins són els temes que més marquen o defineixen l’àlbum i em parlen de “Processó, Ídol, Brega i Rovellet”. De tots ells, “Brega” i “Inflamables” , són les cançons més festives i que donen més ganes de moure’s. “El disc té temes ben diversos, alguns més propers al hip hop, altres més agressius i atrevits, altres més pop-indie, com ”Inflamables“, o una mica d’aire reggae de ”De nit“. Hi ha de tot en Brega, perquè això és el que dona també identitat i forma al disc, que és variat i així res es fa massa pesat”.

I comença la gira

Han passat sis anys, des que en maig de 2020, en plena pandèmia, Mireia i Arnau (Zoo) llançaren ‘Xinxeta’, la cançó que donà origen a Malifeta i que sorprengué molta gent. Pel mig, el disc fundador, Mitologies, amb una cançó, Emili Baró 14, que guanyà el premi a la Millor Cançó 2024 en els Premis Ovidi Montllor.

Ara, amb un nou disc i molt bona acollida per part del públic, els de Malifeta acaben de fer la primera parada al festival Xocorock de Bocairent per a presentar Brega. Els esperen molts mesos de música en directe i escenaris, entre ells: la Vall d'Ebo, Alboraia, la Vila Joiosa, Benlloc i Gandia. A tots aquests escenaris pujaran amb l’energia i força que els caracteritza, el glamur, el to festiu, i un grapat de lletres on hi ha humor, ironia, però també la crítica, un punt de ràbia i evocacions literàries i musicals.

Sense por de tirar mà de ritmes ben diferents, Malifeta és una banda madurada, que beu d’un bagatge consolidat del qual no renega, però que mira endavant i incorpora novetats sense complexos.

No crec en les categories literàries. Qui és escriptor és escriptor, i qui sap contar i narrar ja té molt per davant. La sintaxi i el ritme són clau perquè en literatura ens impregna i impressiona més el com es diu que allò que es diu. Vicent Flor (València, 1971) ho sap i ho conrea. És el cas de Terres bàrbares.

Assagista de mena, i esperonat per la bona acollida de seua primera novel·la, Flor ha agafat amb determinació les regnes de la ficció i ha superat la prova de foc: una segona novel·la que es llegeix amb ganes des de la primera fins a la darrera pàgina.

En Terres bàrbares Flor narra la trajectòria de Guillem Seguí, fill de lluitadors antifranquistes, i de Vera Català, una jove marcada per l’abandonament patern. Tots dos protagonistes, periodistes de vocació, s’endinsen en una investigació sobre les mentides i la recerca de la veritat tant durant el franquisme com en l’actualitat. D’entrada ja la trama promet acció.

Dit això, i posats a valorar una novel·la, potser un dels aspectes que més agraeixen els lectors és el fet que la història atrapa des del primer moment, i en aquest terreny Terres bàrbares guanya per golejada (em permet el símil del futbol perquè em consta l’afició de l’autor).

Feta la broma, diré que la darrera novel·la de Vicent Flor encadena de manera eficaç diverses trames que van alternant-se i imbricant-se fins donar un quadre de conjunt seductor dels condicionaments.

D’una banda, les obsessions i, al capdavall, complexa identitat del protagonista de la ficció, Guillem Seguí, un personatge ben perfilat. D’altra, la relació amb un pare que ha patit la pèrdua de memòria –—l'Alzheimer, l’epidèmia del nostra temps— una relació marcada pels silencis i la recança.

I encara més enllà, la descoberta d’un passat de militància, repressió, tortura i una confessió que trastoca les coordenades mentals del narrador, alhora que permet entrar en l’univers pervers dels torturadors de la Brigada Social de la policia espanyola en temps del franquisme, persones aparentment normals i corrents però capaces de la màxima crueltat, com ara aplicar corrents elèctrics a persones indefenses.

A tot això, a més, se suma una relació entre l’amor i l’amistat, la del protagonista i una periodista més jove i combativa, que obre la porta a la visió del panorama dels mitjans de comunicació avui, la precarietat dels professionals joves i el joc de conveniències i complicitat dels directius amb el poder.

Tot això, banyat de gin tònics, d’anades i vingudes per una ciutat re(coneguda) va trenant-se en el temps i en els diversos escenaris del llibre, mentre el lector se sent literàriament atrapat per les trames centrals i secundàries, les quals transmeten una visió complexa de la societat que ens envolta i de la nostra inserció en un món propi i alhora profundament aliè. En el fons, tot és més complex del que sembla, i així ho mostra la novel·la, mentre ens fa reflexionar al voltant del paper de la veritat i les mentides en les nostres vides.

Vicent Flor ha escrit una història que avança amb molt bon ritme narratiu, com ho fa la vida mateixa, entre obstacles, aturades, mentides, silencis, malentesos, coses dites a mitges, secrets de família. Tot això, a través de dos protagonistes que articulen diàlegs molt ben trenats i plantejats.

Tots dos, Guillem i Vera, es mouen amb agilitat en el terreny relliscós de la recerca periodística, aquesta professió  sanguinària, que en diria Josep Pla. Una professió que du implícita una forma de mirar i estar al món, no sempre dolça. Però en definitiva, una manera de voler entendre causes i efectes, i qui hi ha al darrere de tot això.

En Terres bàrbares, la corrupció i la repressió són el teló de fons d’una reflexió constant: què sabem de la realitat, quina és la part de la veritat amb què convivim i quina la part de la mentida? Si som honestos, la mentida sempre dona molt més faena que la veritat, perquè demana entretenir-la i qualsevol baixada de guàrdia s’ho enduu tot per l’aire. No obstant això, gran part de les vides i les famílies es construeixen sobre mentides o veritats no dites, algunes de petites, altres de ben grosses.

Descobrir-les passat un temps pot deixar-nos nus, ferits, fràgils. Però també això és la vida: aprendre a vèncer els silencis.

Un dels mèrits de la novel·la és que construeix una atmosfera, una herència emocional que modela el caràcter i la vidai que el pols narratiu s’equilibra entre la tensió, l’acció i el pensament, amb una prosa polida que avança a bon ritme, i com escrigué Virgina Woolf, “l’estil és un cosa ben simple: és senzillament qüestió de ritme. Un cop el tens, no et pots equivocar de paraula”.

Alçar el cap com a editors en un context convergent cap a la concentració en grans grups, en una llengua sense estat i en un País com el nostre, amb una infraestructura cultural feble i sovint unes institucions a la contra, no és gens fàcil. I això és el que han fet els escriptors i editors Juli Capilla i Mercè Climent amb Lletra Impresa, una editorial que nasqué ara fa deu anys, al recer d’un moment d’esclat del sector. Van ser anys en què nasqueren altres editorials petites i independents al País Valencià, entre elles, Edicions del Buc, Austrohongaresa de Vapors, Balandra, Sembra Llibres i Drassana.

Des d’aleshores, els editors de Lletra Impresa han rodat molt per fires i trobades: amb convenciment, amb un catàleg divers i de qualitat —cent títols ja i deu col·leccions. Duen milers de quilòmetres recorreguts, darrerament amb una furgoneta equipada on fer-hi nit si escau. Activen la memòria i m’ho conten al voltant d’una taula al jardí de l’hotel Westin de València, mentre prenem cafè i parlem amb calma d’escriure, de llegir i traduir llibres i, sobretot, d’editar-los i entomar reptes.

Encara amb la ressaca del dia Sant Jordi a Barcelona fa uns dies, en fan balanç: “Estem molt contents d’haver-hi participat per primera vegada —comenta Capilla —Sant Jordi és una festa per la cultura i el català magnífica, i dins del que cap ens ha anat bé, estar-hi ja és molt. Hem pogut convidar-hi tres autores i parlar amb els lectors i altres editors. Tant de bo que el dia de Sant Jordi tinguera més de repercussió al País Valencià perquè tenim les bases per a fer-ho, només cal una mica més de voluntat per part del sector. Hi llance el repte”.

I com que el negoci dels llibres és un no parar, els editors de Lletra Empresa escalfen ara motors per a La Fira del Llibre de València, on enguany estrenaran caseta pròpia: “Quan decidírem crear Lletra Impresa ens feia, sobretot, il·lusió i respecte. Volíem crear una empresa cultural que, a la llarga, es pogués professionalitzar, que estigués present en tot l’àmbit català i que fes llibres de qualitat”, apunten. I quines van ser les seues apostes? “Autors de proximitat de tots els Països Catalans, però també algunes traduccions singulars, a les quals ningú s’havia acostat abans ni en català ni en castellà, com és el cas de la poeta nativa-americana Joy Harjo”.

Damunt de la taula hi ha un exemplar de Capvespre, de Josep Bertomeu Moll, novel·la fundacional de l’editorial, que enguany reediten a mena d’homenatge i celebració: “Amb Bertomeu ens coneixíem de coincidir en algunes revistes culturals. Era un gran escriptor i una gran persona, i quan em va enviar la seua novel·la i la vaig llegir, vaig tenir clar de seguida que seria el nostre primer títol. Fou un alegria i no puc oblidar la seua generositat i com d’agradable fou treballar amb ell. Ha estat molt emotiu tornar a presenta-la seua deu anys després a Dénia, de la mà de Gustau Muñoz, qui fou molt amic seu”.

Com van ser els inicis i com descriuria el camí per a arribar fins a ací? “Els inicis no foren fàcils —explica Climent— anàvem curts de diners, hi vam invertir tots els nostres estalvis i havíem de formar-nos en maquetació, a més, necessitàvem assessorament legal i professional, eren moltes coses, però a poc a poc vam anar fent”. “Fou un començament de molt feina i esforç, apunta Capilla, i complicat, però en tot aquest temps no hem perdut mai diners i , ara, després de deu anys estem, en un punt d’inflexió, veiem que som una empresa viable i hem apostat per la professionalització, fins i tot estic plantejant-me fer una pausa en l’ensenyament i dedicar-me de ple a l’editorial”, comenta Juli, qui actualment treballa a mitja jornada com a professor de Secundària.

Una editorial on the road

Dedicats en cos i ànima a la literatura des de diferents àmbits, però també a la tasca exigent de fundar una família amb dues filles encara menudes, Capilla i Climent han demostrat que, en ocasions, la tenacitat i la il·lusió pot tombar, si no murs, almenys barreres. De fet, ells les han tombades, metafòricament parlant, perquè des dels seus inicis, els libres de Lletra Impresa han estat presents en nombroses fires i esdeveniments literaris de tots els territoris de parla catalana. Ara acaben de tornar del Sant Jordi a Barcelona i en setembre compartiran caseta a la Setmana del Llibre en Català. I en això ho ha han tingut molt clar. “Som editors valencians des de Gandia i València, però amb vocació catalana i universal, per això des d’un començament hem estat a fires com Liberisliber, a Besalú, a la Literal de Barcelona i hem col·laborat amb la Vila dels llibres a l’Escala i La Vall dels Llibres a Tavernes de la Valldigna”, expliquen.

En aquest sentit destaquen la importància de les fires on els editors puguen vendre directament: “És una necessitat que volem reivindicar per al País Valencià —insisteixen—. No es tracta d’interferir o voler trencar la cadena del llibre, però en fires com Liberisliber comproves que tens una relació diferent amb els lectors i autors, parles amb ells, et coneixen, els ofereixes i recomanes llibres i fins i tot de vegades ixen idees i projectes de treball d’eixos encontres, i encara que signifique anar amb al furgoneta carregats de llibres i tota la família al darrere, són moment per a fer relacions i connexions importants, tant humanes com professionals”.

Un catàleg divers i atractiu

El catàleg de Lletra Impresa combina narrativa, assaig, poesia i literatura per a xiquets. Entre els seus autors hi ha noms consagrats com ara Francesc Bodí, Lourdes Boïgues, Sebastià Benassar, Josep Iborra, Rafael Chirbes i Gustau Muñoz, entre altres, i traduccions de veus poc conegudes encara a casa nostra, com Subhash Jaireth, Joy Harjo i Djaimilia Pereira de Almeida. L’aposta per un catàleg divers, de qualitat i atractiu, també visualment, ha estat una de les prioritats de Lletra Impresa, i per això han cuidat les cobertes, les traduccions i cada detall dels llibres. En part també perquè Capilla i Climent, a més d’editors, són escriptors i coneixen el món dels llibres des de l’altre costat, cuiden molt els autors: “Tractem d’estar a prop seu —explica Mercè— perquè coneixem el terreny i sabem què és ser autor, i els guiem en el procés d’edició del llibre i posteriorment en les presentacions i en les promocions, conèixer els nostres autors, connectar bé amb ells és important per a tots, per a l’èxit del llibre i per a l’editorial”.

Així, amb esforç, sensibilitat, dedicació i professionalitat, Climent i Capilla han alçat una editorial que a poc a poc va guanyant lectors, prestigi i prestatges.

Bibiana Collado Cabrera (Borriana, 1985) va debutar amb èxit com a novel·lista amb Yeguas exhaustas (Pepitas de Calabaza, 2023), després d’haver publicat diversos poemaris, entre ells, l’aclamat Violencia (La Bella Varsovia, 2020), títol explícit i avantsala de Yeguas exhaustas. El 2024 publicà Chispitas de carne, i ara torna a la novel·la amb Marcelino, una història ambientada en l’entorn rural on l’autora cedeix la veu a un home gran que evoca la seua vida al costat de la dona estimada.

Ens trobem amb Bibiana Collado al Parc Central una vesprada d’abril. Les vesprades ja són llargues i a les set la llum, en comptes de cremar, matisa i és més prometedora que mai. Jesús Císcar la retrata amunt i avall del parc, caminem entre rosers que aviat petaran: “El parc està cada dia més bonic i frondós —comenta Bibiana mentre passegem— li ha costat uns anys, però ja es veu verd i prompte florirà tot i s’omplirà de color”. Ho diu amb un somriure i una alegria espontània. Molt pròpia d’ella, una escriptora senzilla, però solemne.

Sembla que al parc se sent com a casa, hi viu a uns escassos metres, en un barri on ha fundat sa casa, com canta algun dels seues darrers poemes: “Sempre estic fent poesia i quan vaig escriure Yeguas exhaustas no sabia per on eixiria. Deien allò de ‘Bibiana Collado ha dado un salto’, però jo no me n’havia anat enlloc, [diu amb un somriure generós]  i per això volia que isquera un poemari després de la novel·la. La poesia per a mi és important, la duc sempre amb mi”. Es refereix al llibre Chispitas de carne.

La història de la seua darrera novel·la,  Marcelino, és un despullament entre la por, el dolor, la masculinitat ferida i l’amor. Li comente a Bibiana si no ha estat una gosadia, la de fer parlar un home que al llarg de la seua vida no trobà mai les paraules. “Tots hem conegut un senyor major que parla poc, però que quan parla ho encerta”, contesta. “Imagine que després de Yeguas hi havia l’expectativa d’una segona història amb una dona narradora parlant de temes propers a les dones, però aquesta volta tenia clar que el narrador seria un home major i de camp, perquè és una realitat que no està representada en la narrativa contemporània, i en aquest sentit, el llibre torna a la relació camp-ciutat, com també ho feien les reflexions de Beatriz en Yeguas”.

Bibiana Collado assegura que li agrada provocar i transgredir i que l’èxit de la seua primera novel·la ha estat positiu per a continuar escrivint: “No he sentit la pressió de fer un segon llibre, he anat fent, i la bona rebuda de la primera novel·la l’he viscuda com un incentiu bonic, sobretot quan vaig veure que hi havia un interès entre els lectors i que els clubs de lectura provocaven moltes converses. Sentia ganes de tornar a escriure i connectar de nou amb la gent”. Així ho percep l’autora, qui veu i viu la literatura en dues esferes diferents que es complementen: “D’una banda, el treball solitari de l’escriptora, i d’altra, la recepció del llibre i la lectura compartida que en fan els altres, i que em retro alimenta i fa d’estímul”.

Tornem a Marcelino, li dic,  [tornem-hi ... contesta somrient]. El lector nota que la novel·la deixa entendre la grisor, l’opressió i la misèria d’una època, però sense entrar en detalls ni a penes descripcions: “la història l’he tinguda sempre dins meu, més que la història, diria que l’ambientació, eixe món i eixe llenguatge del camp, rude, senzill, però savi”. Però tot plegat sorprèn, li insistisc, perquè no esperes que d’un món tan aspre, dur i esquerp isca tanta tendresa i poesia: “Els grans dolors no tenen noms ni dates, ni llocs explícits, però tots els entenem, no cal explicitar-los”. “Potser un dels problemes que tenim quan escrivim —matisa— és que ho expliquem tot massa. Ací, en Marcelino, els efectes i els fets es veuen en els personatges, en les maneres de parlar i sentir. I és alhora una manera d’obrir fronteres a la interpretació perquè les situacions que es donen en la història d’aquest home són comunes al gènere humà”.

Marcelino no parla, no diu ni manifesta. En ell hi ha una emoció interna que malda per eixir, “perquè ningú li ha ensenyat a expressar els seus sentiments i emocions”, em retruca Bibiana. Tanmateix, pensa en silenci coses com aquesta: “Pensé en un hijo como una acequia. Qué bruto has sido siempre, Marcelino. En aquella tierra tan seca en la que vivíamos, imaginando a un chiquillo como un plan de regadío. Pero es que el agua hace posible el futuro. Y un hijo también, ¿no?”.

¿Per què ha triat el tema dels no-nats, Bibiana? “No ho tenia planejat en un principi, sabia que volia que l’imaginari de la perifèria tornara al centre del relat, però no volia escriure sobre el dol, i finalment hi ha tres històries de dol i part del llibre és com ho gestionem. En el cas del protagonista i narrador, Marcelino, és el dol dels no-nats que surten de la dona i com ho interioritza ell, què fer per sanar el dolor i com tornar al sexe després d’això. I em semblava molt interessant clavar-me en el cap d’ell, d’un home que es planteja tantes coses, entre elles el sentiment de culpa i d’inseguretat. Però clar, ell és un home que qüestiona la seua masculinitat i si és ell qui no val i ‘su mala simiente’ provoca les pèrdues i el dolor repetit... I en això he fet trampes, al posar-me en la pell d’un home i donant-li pensaments i paraules a un home que jo no sé com parlaria. Sobretot perquè eixos homes, eixuts i dolguts, no parlaven i jo ací estic jugant fent-lo dubtar”.

És cert que Macelino no ho verbalitza, però el seu pensament ens parla en un monòleg interior que pren la paraula i l’eleva: “Alguna vez la rocé con la mano nada más salir de ella y el gesto se me torció de duda y de pena al notar aquella agüilla. Disimulé —o yo creia que estaba disimulando. Pasaba el tiempo. El ser humano no está hecho para darse cuenta de que es feliz”. I és aquesta veu que surt de ben endins la que, enmig d’un un món rural i pobre sense nom, ens colpeja i entendreix, juntament amb altres personatges que viuen vides “subversives” en silenci, enmig d’una Espanya negra.

Així és Marcelino, una novel·la senzilla i profunda, una història immersa en la foscor que troba en la tendresa, l’estima i el respecte entre persones la manera de compensar la pobresa, l’austeritat, la vergonya, el silenci, la por, l’estigma, la repressió, la ignorància, la masculinitat ferida, i, sobretot, la incapacitat d’expressar l’amor amb paraules.

Els orígens d’Urbàlia Rurana cal buscar-los en els anys vuitanta amb el grup Cànem, en una època en què la música folk estava desprestigiada i arraconada a casa nostra. Enmig d’aquell panorama poc gratificant, els antics components de Cànem van decidir arrencar una nova formació musical —com explica Toni Torregrossa— veu, guitarra i alma mater del grup: “Havíem tocats junts a Cànem i ens movíem tots entre la cançó i folk, i per això vam promoure Urbàlia Rurana, un grup que naixia del folk, però amb un plantejament més ètnic, proper al que aviat en dirien, músiques del món, i per això el nostre primer disc incloïa un cant de batre, valsets o peces d'estil balcànic, entre altres ritmes”.

Eren les acaballes dels anys vuitanta i principis dels noranta i les músiques del món (de quin món? En dirien alguns, fent-ne broma) començaven a sonar arreu de molts festivals, sobretot a la Mediterrània que, durant una gran part de l’any, en especial a l’estiu, convida a cantar i ballar a l’aire lliure.

En aquell context de sonoritats universals, unides a la Mediterrània en el sentit més ampli, quallava aquest projecte, lliure i sense compromisos discogràfics, per amor a la música. Ho conta Carles Gil, mandolina, acordió i veu, i un dels més veterans del grup: “Hem fet i fem les coses que ens agraden i ens diverteixen, però 35 anys són molts anys, i la majoria de nosaltres hem hagut de compaginar la música amb els treballs, per això per Urbàlia han passat molts músics, entre anades i vingudes, a més de la plantilla fixa dels fundadors [diuen entre riures], que proveníem de Cànem”.

Dels cassettes a l’Spotify

Des del seu sorgiment fins ara han passat per diverses etapes, membres del grup que han anat canviant, i una mena de metamorfosi permanent, nous reptes, gires, projecció internacional, de tot fins a arribar a l’era digital amb la plataforma Spotify: “Hi hagué un noment, entre 1995 i 2005, en què eixíem molt de gira, tant per Catalunya, menys a casa nostra, per raons diverses, però també a fora, a Portugal, Alemanya, Itàlia, Anglaterra, França, i havíem de programar-nos molt bé perquè teníem feines paral·leles. I en aquell moment vam fer un primer intent de professionalitzar-nos, però fou complicat”.

Per damunt d’aquesta complicació, i dedicant-li moltes hores, els d’Urbàlia Rurana no s’han baixat mai dels escenaris i ara, en el llindar de les falles, quan la ciutat brama de trons i llums, aquest dissabte pujaran a un de ben gros, el del Palau de les Arts, al Cap i Casal. I ho faran per a celebrar aquest “miracle” de la natura musical que han estat i són, en un concert que sonarà com una festa, i viceversa.

A l’auditori valencià, acompanyats d’altres músics com La Xafigà o la Romàntica de Saladar, tocaran els seus temes de sempre i els que han anat escrivint i gravant en els darrers anys, acompanyats en ocasions de la cantant Noèlia Llorens Titana, o del músic Pau Puig. “Pau interpretarà diverses peces i de segur que viurem moments especials”. Ho comenta Toni Torregrossa, a qui després de tants anys encara li costa una mica de creure que Urbàlia Rurana continue dempeus. No debades aquest concert emblemàtic du al darrere el lema: “35 anys i avant”. “L'objectiu del concert és celebrar el nostre 35è aniversari envoltats de la nostra família, dels amics i dels nostres seguidors”, diu Torregrossa.

Dels “quatre gats de poble” a l’esclafit musical

Amb el rerefons del panorama musical valencià potent i radiant d’avui, amb veus i projectes com ara La Maria, Sandra Monfort, Pep Gimeno Botifarra o Noèlia Llorens Titana, costa d’imaginar aquell quasi desert escènic de fa trenta-cinc anys, en què la música tradicional valenciana era menyspreada, cosa de “quatre gats de poble”. Tanmateix, la irrupció d’un grup ja mític com Al Tall, va significar un abans i un després al bell mig d’una tendència més melòdica i ensucrada, i en un moment en què la Nova Cançó ja no tenia el mateix sentit, una vegada consolidades la democràcia i les llibertats.

Però com que als valencians les coses no ens venen quasi mai de cara, també en els noranta —i en ple segle XXI, qui ho hauria dit!— ens cal seguir bregant per crear, produir i fer sonar en públic música valenciana i en valencià. I això ho saben molt bé els components d’Urbàlia Rurana, exemple de lluita i constància per la seua música, de resiliència i de metamorfosi, sense perdre’n l’essència ni el sentit de l’humor. No debades l’any 2010 van celebrar el seu vintè aniversari amb una festa que van batejar “20 anys en crisi”.

Ni nostàlgics, ni pessimistes: trenta-cinc anys i avant!

Al contrari del que molts podrien estat temptats de pensar, el grup assegura que la cita d’aquest dissabte “ni és un comiat ni una celebració per a nostàlgics”. “El que volem fer —insisteixen a l’uníson— és una festa centrada en el que tenim: d’una banda, haver arribat fins ací, i d’altra, un present esplendorós en quant a la qualitat i la quantitat de músics i grups en valencià a casa nostra”.

Present en estat pur, fruit del treball, de la il·lusió i d’un grapat d’encerts. Perquè ningú hagués imaginat que en aquest país el nostre, on la música tradicional valenciana havia estat durant anys menystinguda, arraconada i oblidada, grups com ara Al Tall o d’Urbàlia Rurana durien la nostra música arreu del món durant dècades.

Després de més de tres dècades, de molts canvis, amb governs de cara i altres en contra, amb crisi i sense crisi, amb era analògica i amb era digital, els Urbàlia Rurana han vist desfilar el món davant seu i part del món els ha vist desfilar a ells. Alguns se n’han anat del grup perquè la vida corre, altres hi han tornat després d’un temps, i mentrestant, Urbàlia Rurana s'ha mantingut fidel a la música popular, entre la música tradicional valenciana i les músiques mediterrànies, fusionant ritmes, tonalitats, harmonies i companyonia.

Folk, malgré tout

Així és com Urbàlia Rurana, entre l'amateurisme i la professionalitat, ha consolidat una música folk amb caràcter valencià, agafant la inspiració des del sud d’Europa fins al nord d’Àfrica. Nadant entre dues aigües, físiques i metafòriques, i sempre n’han eixit surant: La darrera vegada, sense anar més lluny, durant la dana d’octubre de 2024, quan el local de Benetússer on assajaven i guardaven part del seus instruments i equipament, va ser negat per l’aigua i el fang.

No és fàcil ser valencians, i no només pels entrebancs de la classe política de torn, que no és poc! sinó perquè els valencians duem en l’ADN una mena d’autoestima fràgil, “incapaços de vegades de creure'ns el talent autòcton”. Malgrat això, amb un camí de llarg recorregut i amb ganes de continuar, Urbàlia Rurana no se’n va, simplement se’n va de festa, i ho fa amb tots aquells que vulguen acompanyar-los aquest dissabte, en un concert on actuaran Jaume Gosàlbez (dolçaina, saxo soprano, flauta, tarota i veu), Mertixell Lausuch (dolçaina, clarinet i veu), Bernat Pellisser (percussió), Carles Gil (mandolina, acordió i veu), Toni Torregrossa (veu, guitarra i guitarró), Salva Pellisser (percussió) i Joan Buigues (tuba).

Sens dubte, és l’hora de celebrar i repassar l'àmplia trajectòria d’Urbàlia Rurana, una formació mítica del folk amb alè valencià, però també de celebrar la llavor que van plantar i que han recollit molts grups i músics valencians, cadascú fent-la pròpia a la seua manera.

Sobre Raimon s’ha dit i escrit molt. De fet, ja n’hi havia biografies i retrats. El primer, el de Joan Fuster, quan el cantant a penes tenia 23 anys, al qual difícilment se li podia dir biografia, fou més aviat el retrat d’un jove cantant que causava sorpresa i admiració. Molts anys després, el 2004, es publicà L'art de la memòria, de David Escamilla i Raimon. La construcció d'un cant, d'Antoni Batista, el 2005. Algú podria pensar, però seria un mal pensat, que ja s’havia dit i escrit tot sobre Raimon, però no és el cas.

A diferència del treball de Batista, “més acadèmica i sociològic,  escrit per un especialista en el vessant musical” —comenta Alberola—  i el d’Escamilla, “un recorregut per les seues cançons”, Aquest jo que jo soc (Ara llibres) “abraça la figura i l’obra de Raimon d’una manera integral i total. Cap dels treballs publicats fins ara havia abordat Raimon fins al final de la seua carrer musical, ni l’havia explicat en la seua dimensió global”. L’autor insisteix en què ha volgut posar èmfasi en els seus orígens i en la seua projecció internacional, “bastant desconeguda, d’altra banda”. Ens ho comenta mentre prenem cafè i conversem al costat del claustre de la Universitat de la Nau, on començà tot per a Raimon va més de 60 anys, quan recità en públic uns versos d’Ausiàs March, i on avui, en companyia del l’escriptor i periodista Paco Cerdà, presentarà el llibre.

Conec Miquel Alberola des de fa trenta-cinc-anys, d’ell vaig aprendre alguns aspectes importants de  l’ofici del periodita. L’admire i el respecte, però sempre em desconcerta la seua manera de dir-les “ben grosses” sense moure ni una pestanya. El seu sentit de l’humor és admirable i la seua prosa, encara més. Abans d’engrescar-me amb Aquest jo que jo soc sospitava que seria un goig de lectura, ara ho puc confirmar.

Més enllà d’un cantautor amb una guitarra

“Sovint la gent té la imatge d’un Raimon amb una guitarra i prou, coneixen les seues cançons primeres, però poc més —explica Alberola— però Raimon és molt més, fou el primer cantant en cantar en català a l’Olympia de París , actuà diverses vegades a Amèrica, a la del Nord i a la del Sud, també molt a Europa, al Japó. Raimon va posar la poesia de Salvador Espriu i dels clàssics del Segle d’Or catalans en boca de molts. Com, si no, tindríem avui un edifici al port de València que es diu ”Veles e vents“!? Raimon està en nosaltres, és la nostra memòria”.

Aquesta dimensió complexa de Raimon, tan gran i insòlita alhora, en una època plena de repressió i censura en què un cantant valencià triomfava a Madrid cantant en català, i fins i tot a les comissaries li demanaven autògrafs els policies, és el que ha retratat Alberola. I ho ha fet contextualitzant les anades i vingudes de Raimon, els seus dubtes i encerts, les seues crisis, els viatges, les pauses, tot, emmarcat en cada moment històric i polític, perquè no es pot entendre Raimon fora de context: “Per entendre Raimon —explica l’autor de la biografia— cal anar-se’n als orígens, a una ciutat profundament marcada pel bombardeig de 1939 i pel llarg silenci imposat pels vencedors, i prèviament arrasada pel foc i humiliada en el segle XVIII. La por, les necessitats de la família, els jocs de carrer, la llengua amb què aprengué a estimar i jugar i una memòria col·lectiva estan molt presents en els primers anys de Raimon”. Potser és per tot això que “Raimon ens commou a tots perquè forma part de les nostre vides —comenta Alberola— i en aquest sentit he tractat de fer un llibre molt valencià, vull dir, explicant les coses des d’una òptica valenciana i parlant de classes dirigents valencianes de totes les èpoques”.

“Tampoc no era fàcil —matisa l’autor del llibre— perquè Raimon no és un personatge, com podia ho era Josep Pla, i calia acostar-se a ell des d’una altra òptica. Per això no he tractat d’abordar-lo com un mite o figura icònica, tot i que ho és, sinó com un homenatge a la seua autenticitat, persistència i a una fidelitat doble, a la seua persona, a allò en què ha cregut sempre, i a la col·lectivitat a la que pertany”. “A més —afegeix— Raimon ha estat sempre un home amb una autoexigència molt gran, sembla que mai prou satisfet amb el que feia, ple de dubtes, i això també ho ha reflectit molt bé en els seus dietaris”.

Alberola en esta pur: rigor i humor

Potser alguns lectors —si han llegit els llibres esmentats adés i els dietaris de Raimon, tal com era el meu cas— dubten sobre allò que els pot contar de nou i aportar Aquest jo que jo soc. També jo m’ho plantejava, però ho feia amb un matís: “Sí, molt del trobaré al llibre ho conec, però ara vull que m’ho conte Miquel Alberola amb la seua prosa, la seua mirada, i el seu sentit de l’humor”.

I així ha esta, i Aquest jo que jo soc m’ha atrapat des del primer moment amb el seu viatge periodístic i literari on, cada capítol, cada aventura i desventura, prenen sentit i encert i ajuden a entendre —entre altres coses i amb matisos— d’on ve Raimon, com arribà on arribà i en quina mesura tot aquell “miracle” i treball posà els sediments per l’esclat musical en català que hem viscut els valencians des de fa més de dues dècades i que ara reviscola amb força de nou.

En Aquest jo que jo soc hi ha molt d’Alberola: el seu esperit, el rigor periodístic, la ironia, el compromís pel país i la llengua, la prosa fluïda, clara i atractiva, i un gran bagatge periodístic i cultural. Però li ho vull escoltar dir a ell: Què hi ha d’Alberola en aquest llibre, li pregunte? “Doncs tot, clar. L’he fet jo i m’hi he implicat molt”, respon ras i curt.

Com ell mateix explica, era un llibre que demanava molt de context, i per això calia un treball exhaustiu de documentació: “he estat més de dos anys treballant 7 i 8 hores cada dia, i això que estic jubilat [esbossa un somriure], he passat moltes hores llegint sobre Raimon, escoltant-me la seua obra, parlant amb ell, recopilant entrevistes, consultant arxius i treballant també sobre una cronologia prèvia que havia anat preparant Annalisa al llarg dels anys, però en la qual faltaven alguns aspectes que he anat completant”.

“Amb tot —aclareix el periodista Alberola— no és un llibre acadèmic, és una barreja de periodisme narratiu i assaig”. Li pregunte d’on i de qui va sorgir la idea, “de tots dos, apunta, Raimon creia que era un bon moment per publicar-la i jo el coneixia des de feia molts anys i m’hi vaig engrescar”. Li done l’enhorabona perquè em consta que Raimon és un home molt exigent: “Ho és, i tant! Però per sort tots dos estem contents amb el resultat”.

A propòsit de Raimon, admirats i commoguts

Per escriure una biografia cultural i literària, feta amb la complicitat del biografiat, calen ingredients i circumstàncies ben diverses, però, sobretot, “una situació i una història”, com diria Vivian Gorncik, i saber trobar el to, el ritme, l’angle, i lligar-ho tot en un relat, en una narrativa al voltant d’una aventura vital, molt més enllà i molt més ambiciosa que una cronologia. Tot això ho ha aconseguit Miquel Alberola.

Capaç de saber on posar la mirada i amb quina intensitat, el periodista de Quatretonada, poble ben proper a Xàtiva, ha creat un retrat seductor i definitiu del que ha estat el cantant valencià més universal i complex de la història i un dels cantants en català amb major trajectòria i reconeixement musical, tant a casa nostra com internacionalment.

Amb detall, sensibilitat, respecte, amistat i rigor, el llibre capta i transmet el batec vital de Raimon, la seua coherència, l’amor per aquelles amics que el feren a ell i amb qui tantes hores compartí, el dolor per la seua pèrdua, el pas del temps, i l’exigència i la fidelitat a una manera de dir i de viure.

Com diu Alberola: “Raimon no està de moda, però és actual. L’escoltem avui igual que fa seixanta o cinquanta anys, admirats i commoguts”.

Ens trobem davant de l’estació del Nord. Naina —nom artístic d’Aina Escrivà— arriba en tren des d’Algemesí, el seu poble. Camina amb seguretat i lleugeresa alhora, amb la gorra girada a l’estil rebel, unes ulleres de montura metàl·lica petites que li donen aire de xica tímida, pantalons amples, sabates esportives, dues arracades daurades no massa grans i un rostre fresc, sense maquillatge, que atresora tota la naturalitat d’un matí de dilluns. Anem directes a prendre un cafè. Cal despertar i encarar la setmana, i Naina —després d’un any de debut en l’escena musical i un primer disc— ha reprès els estudis i ho compagina tot. Estudia Educació Infantil: “sempre has de tenir un pla B —diu— i m’agradaria molt treballar amb els xiquets”. No descarta estudiar Magisteri després: “voldria ser mestra de música, una manera de posar juntes les meues dues passions”. Les coses clares i els peus a terra.

Aquest jove cantant, que s’ha enlairat com un coet, parla amb una calma i una maduresa poc habituals per a la seua edat. Entrà en la música per la porta gran, amb un sold out a la sala 16 Toneladas de València ara fa un any, i amb l’estima i suport d’artistes com La Fúmiga. Des d’aleshores no ha parat d’actuar i fer camí. És conscient de l’estrella que du al darrere: “Tot ha anat tan ràpid que quasi no he tingut temps d’assumir-ho, i m’ha costat creure que tenia ja un disc a la mà”. “Soc autodidacta, no he anat al conservatori, però vinc d’una família de músics. A casa cantàvem tots al voltant del piano per Nadal. Mon pare és director de coral, la meua iaia pianista, la meua tieta ballarina, el meu tiet professor de música, la mare artista i cuinera, la creativitat em ve de lluny”.

Diu que de menuda tirava més cap al vessant plàstic, com sa mare, que li agradava dibuixar, però que a poc a poc va anar veient com cantant s’explicava millor: “m’agradava crear i contar històries quan cantava, i avui escric lletres que em naixen a partir d’un sentiment o una situació. Venen quan volen, i de vegades les atrape al vol. Després ens ajuntem amb els productors a fer uns dies de composició, a veure què ens agrada, què volem fer i dir, què creem”.

Aina arriba a l’escena musical valenciana en un moment ple de propostes noves: La Xica, Abril, Malifeta i d’altres que es renoven i consoliden, Esther, La Maria, el mestratge de Sandra Monfort. Totes juntes fan tremolar: “La música en valencià viu un moment ple de diversitat i força. Hi ha molt de talent, però no li prestem l’atenció que caldria. Les dones estem fent ara el que volem en música, cadascuna amb projectes i personalitats ben diferents i és això el que ens caracteritza. La música és encara una indústria molt masculinitzada, i volen fer-nos creure que només hi ha lloc en un cartell per a una de nosaltres, però estem intentant no caure en el joc de competir i demostrar que una és millor que altra. A les dones se’ns demana molt més i se’ns intenta equalitzar molt sovint. En algunes reunions professionals he arribat a sentir que la meua opinió valia menys que altres pel fet de ser dona i jove, una adolescent en línia de transició”.

Una irrupció fulminant

Després d’un any sonant en festivals i concerts, conquerint seguidors en les xarxes, amunt i avall d’escenaris del País Valencià i de Catalunya, Naina sedueix el públic allà on va i a les primeres fileres dels seus concerts hi ha sovint xiquetes i xiquets que la canten, la ballen i l’admiren: “M’enorgulleix molt saber que el futur de la música en valencià està en les primeres files dels meus concerts perquè elles són el futur de la nostra llengua i que bé que els pares els hi duguen, és important”.

Naina canta a l’amor amb naturalitat i gràcia, amb un punt de revenja i “maldat”, una mena de “Pecat mortal”, com diu una de les seues cançons. Canta als amics, a l’amor i als seus orígens: “La manera de mantenir la nostra llengua és parlant-la i cantant-la, i és també un favor que li estem fent a la nostra música”. El compromís amb el seu país el va plasmar en “Al meu país” amb la veu, també, de Ginestà, una declaració d’amor als paisatges, a la gent i la llengua que l’han vista i l’han feta créixer.

Vives o mortes

El seu primer treball, Atrevida (Halley Records, 2025), assentava les bases de la seua música. A partir d’ell i amb temes nous, arriba Vives o mortes (Halley Records, 2026), on s’acompanya de grans figures de l’escena, com La Fúmiga, els seus “padrins” musicals, però també Figa Flawas i Ginestà: “Són els grups i músics que jo he escoltat i admirat des de fa anys i els estic molt agraïda que hagen confiat en mi quan jo estava en la partida. Haver pogut remar i avançar amb ells, ja grans i consolidats, ha estat importantíssim”.

La cantant d’Algemesí ha crescut envoltada de música: “M’agraden molts estils i ara estic tocant l’ukelele, és facilet i em dona molt de joc. Des de menuda ha escoltat Els Beatles i Lluís Llach, però també Pau Alabajos, La Fúmiga, Ginestà i tants altres. Artur (La Fúmiga) ha estat un regal en la meua vida, era el meu ideal i ara és com un germà gran. He crescut vitalment i profundament gràcies a ell”.

Rebutja les etiquetes en la música, però si ha de triar-ne alguna, Naina parla de la seua música com pop amb tocs urbans i electrònics, però també ritmes disco, o la bachata del, ja mític, “No sé ballar”. Els seus directes tenen una posada en escena lluminosa i dinàmica: dues ballarines, un DJ, un xic que l’acompanya amb el fraseig i, sobretot, molta energia i un punt de provocació i rebel·lia.

Quan li pregunte a què respon el títol del seu disc, Vives o mortes, comenta que és una reflexió sobre si allò que fem i triem en el dia a dia ens dona vida o ens la treu. Un debat intern: dubtes, creences, emocions i contradiccions.... Tot això es destil·la per les seues cançons, paral·lel a la intensitat amb què es viu als 19 anys, quan en un sol dia anem de dalt a baix, amb pujades i davallades: “Vives o mortes” és precisament la cançó que obre el seu primer LP, i ve acompanyada, entre altres, de “Tot o res”, i de les ja conegudes, “Atrevida”, “Enamorar-se de mi”, “Tabú” o “No sé ballar”, una cançó que encomana ganes de viure i ballar.

Li dic que cada vegada que l’escolte em puja l’ànim “Me n’alegre, per a mi és especial perquè la gravar-la amb La Fúmiga fou com un somni, a més, [riu]: és cert que no sé ballar, però mira... Qui ho diria! [li comente i riem totes dues]: ”Sempre he sigut molt vergonyosa i a casa no es podien ni imaginar que anés a traure un disc i actuar en públic perquè sempre havia sigut tímida i callada, però la veritat és que a casa m'han recolzat i han cregut en mi, fins i tot quan vaig deixar temporalment els estudis per centrar-me en el meu projecte musical, i els estic molt agraïda. El regal més bonic que puc tindre en la via és veure els meus contents i orgullosos“.

Però no tot és bufar i fer ampolles: “Quan estàs de gira hi ha un gran contrast perquè a dalt de l’escenari et sents la més estimada del món i quan vas a l’hotel a dormir i et trobes sola a l’habitació és ben diferent. Els pares m’ho van dir, que havia d’estar preparada per a viure moltes experiències i emocions noves, però el que m’aporta la música passa per damunt d’això. Em dona moltes coses bones i el que més m’agrada és poder musicar històries reals que he viscut”.

Aina torna al tren i Algemesí, té classe a la vesprada, i aviat molts assajos perquè l’estiu ve carregat de festivals i actuacions, “mire el calendari i estic al·lucinada”, diu. Haurà de renunciar a anar d’acampada en Pasqua amb els amics. Sap que cal triar, que no es pot tenir tot, i ara ella viu un moment dolç d’èxits i compromisos, com els d’aquest estiu al festival Pirata Beach a Gandia i el Portal Blau a Empúries. Aneu prenent-ne nota, amb tots vosaltres: Naina, pur voltatge musical.

L’escriuen sobre les cobertes dels llibres amb majúscula, REBEL. Rebel és una paraula que evoca la lluita, que incita a l’inconformisme, a la rebel·lió. Com els seus creadors diuen: “Sabem que hem nascut per a anar contracorrents”. Aquesta és la declaració d’intencions que envolta l’editorial creada pel tàndem Pau Alabajos, cantautor i dramaturg nascut a Torrent el 1882, i Ricard Chulià, periodista i escriptor, també torrentí, de 1983. Tots dos són els responsables d’una aventura que, a primera vista, no arribem a ubicar dins de cap gènere literari o tendència. Tampoc no ho busquen, apunten. Tanmateix, tenen un sentit i un projecte clar.

Conversem amb Pau Alabajos i Ricard Chulià en un hotel cèntric, just darrere del Mercat Central, entre carrers on la ciutat pren una narrativa especial, molt literària. Ens conten com i perquè s’han engrescat en aquest ofici de fer llibres. Un ofici que demana passió, sensibilitat, professionalitat i molt de bagatge cultural i literari.

REBEL (Rebel Edicions) va nàixer la primavera de 2025, aviat celebraran el seu primer aniversari. Fins ara han publicat cinc títols i han llançat quatre col·leccions diferents. El seu primer llibre —amb un tiratge de 2.000 exemplars— fou Versos a la vietnamita. Antologia incompleta de la poesia catalana antifranquista, obra del mateix Alabajos, i un dels seus encerts editorials fins a la data.

Versos a la vietnamita és un llibre àlbum de tapa dura i disseny molt atractiu, amb pròleg significatiu del músic de rap Valtònyc, i es tanca amb un CD de versions de poemes musicats per Alabajos. El llibre naix, en part, d’un nou paradigma, comenta Alabajos, autor, per la seua part, de la biografia Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble: “Avui pràcticament ningú compra CDs i fer vinils és molt car, són objectes quasi de culte, però a una part important del públic dels concerts li agrada poder dur-se a casa un record, un testimoni amb lletres i cançons gravades i el llibre àlbum està tenint molt bona acollida. La gent s’estima que li signes el llibre i sent que se’n du una part del recital amb ells”. Com explica Alabajos, Versos a la vietnamita “no és una simple antologia poètica, sinó que els poemes estan immersos en una narrativa, un context i una línia temporal, per tal que s’entenguen millor i expliquen una època continguda en la força d’imatges i pensaments poètics”.

El nom del llibre Versos a la vietnamita fa referència a les vietnamites, les impressores NeoCyclostile de finals del XIX, pioneres en la reproducció mecànica de documents i que durant la dictadura franquista es van fer servir per a imprimir i escampar les idees i les consignes en la clandestinitat. Com explica el cantautor i editor de Torrent, “és un llibre que vol rescatar i divulgar el llegat d’una poesia rebel, escrita durant una època sense llibertat”. Pau Alabajos —que ha posat en marxa diferents muntatges poètics i teatrals i que imparteix tallers de literatura en centres de Secundària— assegura que el desconeixement per part dels estudiants de la nostra història més recent és cada dia “major i més preocupant” i que “arribar a ells a través de la música és un camí més directe i més fàcil”. “Un percentatge cada vegada més elevat dels estudiants manifesten simpatia i intencions de vot cap a la ultra dreta, i això fa feredat”.

Memòria del fang

Un dels altres títols clau de l’editorial és Memòria del fang, amb una tercera edició en marxa. Un projecte fotogràfic i literari, exercici de memòria col·lectiva, que recull diversos testimonis de l’endemà de la tragèdia de la dana d’octubre de 2024. Del dolor a la reflexió, i de la pèrdua a l’esperança compartida, Memòria del fang obre un debat col·lectiu sobre com reconstruir el país des del territori i en temps d’emergència climàtica. El volum reuneix fotografies de Rose Hurtado (València, 1993) —fotògrafa especialitzada en retrat i directora d’art— i els textos de Pau Alabajos i Ricard Chulià, a partir de les converses amb testimonis del món de la cultura, la música, el teatre, la literatura, el sindicalisme, l’activisme, la docència i els serveis públics. Un relat coral i emotiu que analitza el present i el futur a partir de la tragèdia, acompanyat per les imatges corprenedores d’Hurtado, capturades als pobles que van patir la riuada.

Ricard Chulià —autor de País Valencià: eixida d’emergència i Pla Sud, i que ha centrat la seua obra en memòria, identitat i política valenciana— considera que llibres com aquests ajuden a fer una “teràpia col·lectiva” perquè “hi havia molta gent que encara no s’havia pogut parar a reflexionar i parlar en veu alta sobre el que els havia passat, engrescats com estaven en refer casa i vida, i ara han trobat un lloc i el moment per fer-ho”.

Més enllà d’una qüestió de noms

Chulià és també l’autor d’un dels llibres d’assaig de REBEL, En defensa de València. Toponímia i dominació nacional, ja per la tercera edició, una cosa “totalment inesperada per a un llibre sobre un tema tan específic”, diuen. Comentem que així és el món dels llibres, incert i ple de sorpreses, de vegades fins i tot bones [riem tots tres]. Chulià explica que a l’hora d’escriure’l “la qüestió de l’accent de València era l’anècdota de partença, però de fet ens hi juguem molt més, perquè des de l’Estat espanyol fan servir la toponímia urbana com a mecanisme de construcció nacional”.

Els pregunte si no els fa por llançar-se a un negoci tan imprevisible i d’èxits tan incerts, com és fer llibres. “Es diu que es publica massa, apunta Chulià, però això és molt relatiu, massa per a qui? Per a una llengua minoritària i minoritzada com la nostra es publica massa? Si ho penses, a penes fa uns anys que podem accedir a una part important de l’assaig europeu i nord-americà en la nostra llengua. No crec en aquest ‘es publica massa’. Tots dos coincideixen en què han muntat REBEL per fer una feina encara pendent a València: ”explicar la història més actual del nostre país des dins de casa“. ”Es diu que el poble que no coneix la seua història està condemnat a repetir-la, però també —matisa Chulià— els pobles a qui se’ls ha explicat la història a mitges, o distorsionada, com sol ser el nostre cas, estan condemnats a repetir-la. En Memòria del Fang les veus són la dels altres, nosaltres només hem recollit i transcrit, és la memòria col·lectiva la que parla“.

La música és un puntal clau

La música és un puntal clau de l’editorial, com a prova el llibre L’Espurna i la Flama, d’Aitana Alfonso Martínez de Lejarza (València, 2021) amb fotografies de Julio Cebolla. Un llibre que analitza què ha fet i fa avui la música per totes les persones que sentim, somiem, parlem i cantem en català i que “arriba en un moment d’inflexió i canvi en la nostra música”, en paraules de Rafa Xambó.

Però si la música és un patrimoni “intangible”, un altre patrimoni, aquest més tangible, és la pilota valenciana i els trinquets. Ho recullen en el llibre Pelayo blues de Sergi Dubà Cardo, una guia profunda per un dels barris més singulars de València, Pelayo, i una literatura que, en paraules de Rafa Lahuerta —autor del pròleg— “fa de la cartografia un apèndix personal i oníric” recollint “l’alé atàvic d’un poble que seguix sense saber el que serà de major”.

Aquest és també l’alè atàvic que trobem al darrere de REBEL, on han apostat per autors de no-ficció, llibres compromeses amb la memòria i la cultura, i un assaig capaç d’analitzar la política i la societat més recent, i engrescar el debat a la plaça pública. Compromesos i agosarats —van dur el seu primer llibre a la passada Fira del Llibre de València quan la cola de l’enquadernació encara estava tendra— Chulià i Alabajos creuen en els llibres com a eines de transformació social.

Arribem a Paiporta dilluns a migdia. El sol brega per eixir, però els núvols no li ho posen fàcil. Donen pluges per a les dues, amb sort, ens donarà temps de parlar amb l’artista Lluci Juan i recórrer  i visitar amb ella els voltants de la nau on, fins al moment de la dana de 2024, tenia el seu magatzem i on treballava de tant en tant.

Trobar la nau de Lluci Juan en aquest paratge, en mig d’hortes on encara es visualitza la destrossa de la riuada, no és fàcil si no coneixes el terreny, per això, Lluci Juan ve a buscar-nos a un punt de referència amb el seu cotxe —un cotxe nou i gran que lloga per a desplaçar-se sovint entre Madrid, on viu part del temps, i Aielo, on té el seu taller. La seguim amb el taxi entre horts i carrers de terra estrets. A poc a poc el paisatge de Paiporta ha anat refent-se, però estem al cor de la zona zero, on la destrossa fou descomunal. 

Arribem a la nau. Entre 2023 i octubre del 2024 Lluci Juan, vivia entre Madrid, Aielo i Paiporta, on aquesta propietat familiar li servia de magatzem i on l’artista treballava ocasionalment. Coses de l’atzar –uns actes de vandalisme i un incendi en les proximitats de la zona– van fer que Juan traslladés l’obra que tenia a la nau al seu taller d’Aielo, tot just setmanes abans de la dana. Des d’aleshores, i a causa de les inundacions, les portes de la nau, que quedà coberta de fang i vegetació, estan bloquejades i encara no hi ha pogut entrar: “Va ser un miracle que l’aigua no s'ho enduguera tot per davant, si la construcció continua en peu és per palmeres que tenim ací davant [ens assenyala amb el dit i la mirada] elles van fer de barrera natural i va aturar l’aigua i el fang”. Lluci encara s’esborrona quan pensa que en determinats moments estigueren a punt de construir una vivenda en aquesta nau. Atzarosament, no van obtenir la llicència municipal d’obres, entre altres raons, perquè la van considerar una zona inundable. I ho era.

Lluci va viure la seua infantesa i joventut a Aielo, i es traslladà a València per a estudiar Belles Arts, on feu l’especialitat d’escultura. No se’n va anar d’Erasmus  ni en llicenciar-se va pensar en viatjar a l’estranger a provar sort, sinó que tornà al seu poble. “Tenia clar que el meu projecte artístic estava vinculat al territori i a la natura, i per això vaig crear el meu taller, El Taller d’Art, a una casa gran, al poble on havia nascut i viscut gran, envoltada de natura i en un context rural. Són 120 metres quadrats on guarde de tot, material, obra acumulada, projectes en els quals estic treballant, però ara que el gaste també com a magatzem, comença a quedar-se ja una mica menut” [diu mentre somriu].

L’experiència a Madrid 

Veient-la tan avesada a viure al camp, i sabent que ara passa gran part del seu temps a Madrid, li pregunte com és la vida Madrid a la gran ciutat, i com resultat obrir-se camí com a artista plàstica tan arrelada al territori en una gran ciutat. “La veritat és que tenia els meus dubtes, una ciutat nova, una altra llengua, però he tingut sort perquè ja estava en contacte amb gent de Madrid per les xarxes socials i m’hi he sentit de seguida molt ben acollida. Madrid m’ha sorprès per a bé, em feia més por del que realment ha estat”.

Amb tot, i sabent que el taller d’Aielo se li queda petit, m’intriga saber com s’ho fa per a treballar a Madrid, on es complica molt trobar espais grans accessibles: “Allà em toca treballar en una habitació, i en comparació [riu] encara és pitjor, però m’organitze i a Madrid faig el treball d’ordinador i la vida social, i me’n vinc a Aielo per crear obra i treballar en els projectes que duc entre mans”. Lluci obri el maleter del cotxe i ens el mostra: “és una mena de casa flotant, ja veieu com el duc, fet un croquis, ple fins al sostre”. Agafa unes caixes i les col·loca a terra per tal de mostrar-nos part del seu treball més recent, Paiporta, Memòria del fang. 

L’homenatge de Lluci Juan a les víctimes de la dana

De dins del maleter ixen les caixes de fusta on transporta la seua obra, tot va al mil·límetre, encaixat perquè res no es trenque: “Els escultors sempre hem d’invertir tant de temps i diners en l’embalatge i en el transport de l’obra com en l’obra mateixa” [comenta mentre riu]. I ens ensenya unes peces de fang extretes dels voltants de la seua nau amb les petjades dels gossos de rescat que buscaren les víctimes de la riuada: “Ha estat complicat coure-les —explica—perquè no és un fang per a fer peces d’art, sinó un fang ple de llim i es trencava molt fàcilment. Vaig haver d’agafar les mostres amb un encofrat i transportar-les amb molta cura. Ara, amb una ajuda que he rebut del Ministeri de Cultura, he pogut construir aquestes caixes on les puc dur amunt i avall, perquè són ben fràgils, però al principi era més complicat perquè era un projecte fet íntegrament amb els meus recursos”.

El passat mes d’octubre, i amb motiu del primer aniversari de la dana, LLuci Juan va presentar el seu treball Paiporta, Memòria del fang a la galeria Freijo de Madrid en homenatge a les víctimes de la dana: les peces de fang que recullen la memòria van ser acompanyades de testimonis reals llegits de manera col·lectiva. A la cita —un muntatge artístic que Lluci durà pròximament a Paiporta— van acudir també representats de “7291 Verda y Justicia”, entre altres col·lectius.

Després d’anys d’activisme i treball cultural arrelat al seu territori, l’obra de Lluci Juan comença a fer-se lloc en alguns espais de l’art contemporani: “Potser ara estic fent l’Erasmus que no vaig fer en el seu moment” [bromeja l’artista].  En tot cas, el seu treball ha trobat una bona acollida a Madrid. De fet, Lluci Juan va estar present en ARCO 25 amb una acció artística on va visualitzar la situació de precarietat en què es troben les artistes afectades per la dana amb una performance en què utilitzava el fang de la riuada. Artistes a qui l’associació valenciana d’Artistes Visuals, AVVAC, de la qual Lluci n’és membre, ha ajudat a refer-se de la desfeta causada per la riuada.

Treballar l’art de manera col·lectiva

Des de sempre, i ara combinant-ho amb la seua vida a Madrid, Lluci Juan ha optat per treballar l’art des d’un entorn rural, concretament arrelada a la seua comarca, la Vall d’Albaida, “on hi ha un moviment artístic i cultural interessant”, com explica. El Taller d’Art d’Aielo ha estat i és, de fet, un punt d’encontre amb altres artistes dels voltants i de més enllà, un espai de creació i de resistència. Al capdavall, Juan entén l’art com una eina de transformació i de rebel·lió, de resposta davant del malestar i de les injustícies socials.

En el Taller d’art, una casa antiga de poble, guarda obra i molts records: “Sempre he defensat l’art des del territori i la perifèria, les meues obres funcionen com actes de resistència, tracte de qüestionar estructures de poder, el patriarcat, i el model de vida a què ens mena el capitalisme, a més, sempre he treballat en col·laboració amb col·lectius socials i amb membres de la meua comunitat per crear peces tant col·lectives com personals”. 

Parlem del món del galerisme, el qual, apunta l’artista valenciana, viu encara una mica d’esquena a l’art no urbà: “són encara pocs els artistes que treballen aquest àmbit, però, a poc a poc l’art contemporani comença a mirar cap al món rural, i tu, com a artista, també has d’estar en contacte amb les galeries. De fet, estic fent col·laboracions puntuals amb algunes galeries, i presentant projectes a concursos i convocatòries que puguen ajudar a promoure la meua obra, perquè la venda és complicada”. 

Descriure la pràctica artística de Lluci Juan no és fàcil, diria que és un equilibri entre la reflexió conceptual i la sensibilitat estètica. El seu projecte artístic — proper a la idea dels drets culturals, entenent que no hi ha alta i baixa cultura i que tothom té dret a la cultura— està estretament vinculat a l’experiència personal i també social, col·lectiva, i part de la seua obra és el resultat de transformar experiències viscudes i materials diversos amb significat simbòlic en reflexions sobre la sostenibilitat i la justícia social.  

El resultat és un treball en constant moviment i experimentació, una obra artística amb arrels en les tradicions locals, però amb una visió crítica que la fa global, perquè la millor manera de ser universal és no girar l’esquena a allò que tenim més a prop.

Un espai carregat de memòria

Lluci Juan és una dona compromesa amb el que fa, apassionada, decidida a buscar un sentit a la vida a través de l’art i viceversa. Passegem al seu costat mentre ens mostra els voltants de la nau i ens explica com va sorgir el projecte Paiporta, Memòria del fang.

Em criden l’atenció les seues mans, grans i treballades, amb les ungles pintades de blanc i negre de manera alterna. Contrasten amb els camells delicats i el seu cos menut i prim. Són les mans d’una escultora que igual dibuixa que pinta, que treballa el fang o la fusta. Va vestida amb un pantaló texà i una samarreta negres que fan el seu cos encara més prim i es posa una camisa, també negra, per a eixir en els fotos. Té una femineïtat natural. 

Avui hi ha una llum especial, com si anunciés pluja, quin cosa, justament ací! El blau del cel, el verd de la vegetació, el negre de la seua roba i el roig dels seus llavis són, tot plegat, imatges amb força que Jesús fotografia amb atenció, sempre atent al gest inesperat.

Ens acomiadem de Lluci i anem a la recerca del taxi que ens durà de tornada a València. De camí passem per davant de l’antic camp de futbol, El Palleter, totalment arrasat des de la riuada. Continuem caminant i visualitzem uns matalassos amuntegats formant dues columnes grans en terra, com dues escultures de la memòria enmig del no res. És una imatge que impacta. Ens aturem per fer-ne unes fotos i li comente a Jesús un instant de la novel·la d’Elsa Morante La història, on descriu els matalassos que circulaven amunt i avall per la Roma devastada per l’ocupació nazi i la guerra, matalassos que corrien per damunt dels caps, duts al vol entre quatre mans.

No em trac la imatge del cap: matalassos pegant tombs per una ciutat en runes i afamada, matalassos en carros, símbols d’exili i èxode, matalassos enmig del no res, arrossegats per la força d’una riuada. Difícil venir a Paiporta i no sentir el calfred de la tragèdia. Les seues petjades no moriran mentre artistes com Lluci Juan els donen forma i veu en el paisatge de la memòria.

La història d´És naufragi (Drassana) comença quasi com acaba, amb les mans empastifades dins d’un pastís de llima: “La primera vegada que va esclafir en un plor descontrolat estava fent un pastís de llima [...] Plorava amb tot el ser, sense jutjar-se gens, mentre llevava pinyols i feia mesures.  El cervell i el cos dissociats. Un pensant, l’altre plorant amb una desesperació que li semblava aliena, amb un crit ofegat a la gola i les mans tremoloses, brutes d’oli i farina”. 

Magda Simó arrenca així una novel·la que vibra des del principi al final i on cada capítol és una mena de relat o escena “aïllada” que, a mesura que avança la història, encaixa en un engranatge literari en perpetu moviment. Tot plegat, al meu parer, ben susceptible de dur al cinema. Però qui és Madga Simó? Jesús Císcar i jo hem quedat amb ella davant de la Llotja de València, un dels escenaris de la novel·la, per tal de conèixer millor el seu batec literari.

És una vesprada de gener plena de reflexos daurats i el sol cau sobre els carrers com el caramel d’una crema catalana. La llum de València —que hauria de cotitzar en borsa— entapissa les parets del gòtic civil de la Llotja. A l’ombra fa fred, però quan arriben, els raigs de sol consolen de tota fredor.

Magda Simó arriba amb els llavis pintats de roig —comme d’habitude—, els ulls maquillats darrere d’unes ulleres negres grans de pasta i una boina negra posada de gaidó, com una partisana. En el fons ho és, és una partisana de la literatura i del periodisme. Vestida de roig i negre, jersei roig, falda curta de quadres blancs i negres, botes baixes i còmodes negres i mitges negres, camina esperitada pel mig del carrer. És menuda i prima i les ulleres ressalten en el seu rostre de complexió clara. Els seus cabells pèl rojos llargs i esponjosos, que es perceben des de lluny, sobresurten de la boina, lleugerament arrissats en les puntes i amb un serrell perfecte. Té una imatge inconfusible. 

Si em digués que acaba de passar per perruqueria i maquillatge, m’ho creuria: va impecable. Però resulta que s’ha passat tot el dia fent encàrrecs amunt i avall, i encara no acabat. Mira per on, no se li ha mogut ni un cabell de la cara. Això sí que és art! Així que Jesús li fa unes fotografies al voltant de la Llotja i de seguida se n’anem tots tres a la recerca d’una cafeteria tranquil·la —missió no sempre fàcil— on poder conversar una estona i poder fer més fotografies.

Magda Simó va nàixer a La Jana (Baix Maestrat), un poble de menys de 1.000 habitants, a prop de Morella i a mitja hora de Tortosa i va estudiar periodisme a Barcelona: “Quan me’n vaig anar a Barcelona a penes si havia estat a València, des de La Jana hem mirat sempre més cap al nord del país que cap al sud, de fet, de fet, la gent de La Jana naixia a Tortosa”. A Barcelona es feu periodista, estudià dos màsters, treballà i, tot plegat, s’hi va estar deu anys, de 1999 a 2009. “Fou una experiència molt enriquidora, però la vida es posava complicada”. Eren anys difícils, estàvem en plena crisi econòmica, i entre això, allò, i l’amor, Simó es traslladà a València. 

Ara viu a Alfafar, però conserva molts vincles amb el seu poble, sobretot amb la família, i un accent i una parla de terres d’interior del nord del país, territoris de transició dialectal, amb unes “r” relaxades al final, uns “v” i “g” suaus i el present d’infinitiu acabat amb o, entre altres trets. Assegura que “la manera de créixer a un poble, on tothom et coneix, et fa un caràcter diferent i tens una part d’arrelament. D’adolescent i de jove vols marxar, però després sempre hi vols tornar”.

Quan començà a escriure? “Sempre he escrit, molts relats, algun premi d’institut, i novel·les que començava i deixava a mitges, però no m’havia plantejat mai publicar, en canvi, la història d’És naufragi va sorgir com un rampell i pensava que tenia entitat, no volia que es quedara al calaix”. “Així que, esperonada per una amiga, m’hi vaig posar i vaig escriure la novel·la en un any, sense a penes revisar-la ni reescriure-la perquè no hi havia temps i, a més, quan escric ho he cogut tot molt abans al cap i surt com surt”. ¿Però la va acabar contrarellotge, veritat, perquè arribà la dana, també a casa seua, just quan estava al final de la novel·la? “La dana vingué quan em faltaven molts pocs capítols i només 10 dies de termini per a presentar-me al Premi Lletraferit i clar, en arribar l’aigua a casa, la novel·la va passar al darrer pla i ens vam posar tots a traure fang del garatge, però cinc dies després la vaig reprendre i la vaig acabar a temps”. Ben justeta? “I tant justeta, al darrer moment, però tenia clar el final, així que envoltada d’un escenari catastròfic i surrealista i amb el pati gens tranquil, amb els xiquets per casa i enmig d’aquell ambient tant trist i surrealista, vaig posar-li fi. Per sort, tinc una escriptura molt lineal i no li pego moltes voltes”. Potser part d’aquella tristesa i la incomprensió davant de com havia passat una bestiesa semblant, van amarar una mica el final de la història.

“No voldria ser una crítica literària, m’estimo parlar dels llibres que m’agraden i recomanar-los” 

Magda Simón és una comunicadora nata i una magnífica lectora i prescriptora. Li pregunte; ¿Si quan estem malalts anem al metge i ens recepta medicines, per què no acudir a una prescriptora literària quan no sabem què llegir o per on tirar? [i riu]: “Justament! M’agrada aquesta comparació perquè jo mateixa vaig escriure un article on parlava d’això, de la figura de la prescriptora literària, no voldria ser una crítica literària, no vull fer mal a ningú ni carregar-me cap llibre, quina necessitat tindria jo, em demano. M’estimo parlar dels llibres que m’agraden i recomanar-los”. 

De fet, entre 2021 i 2025, Magda Simó va conduir A cau de lletra, un espai quinzenal de llibres dins del magazine matinal d’À Punt Ràdio: “agafàvem un fil temàtic a propòsit d’un llibre i fèiem entrevistes i altres pinzellades, sèries, pel·lícules, vaig poder entrevistar escriptors molt interessants, fou bonic”. Però com totes les coses bones, aquesta també s’acabà: “em proposaren fer l’espai en el magazine A poqueta nit, entre les 10 a 11 i vaig dir que no, m’estimo ser a casa a aquestes hores”.

És més que comprensible, li dic. Com la protagonista anònima de la seua novel·la, Magda Simó també és mare i sap com de complicat és poder harmonitzar feina, maternitat, vida social, sex appeal i altres romanços. “I tant, jo he pogut escriure quan he deixat de ser autònoma i tindre una subsistència coberta i no haver de treballar 10 hores o més al dia. La cambra pròpia ja la tenim, ara necessitem el temps” [diu amb certa ironia]. 

Periodista de mena, col·labora amb Lletraferit i el diari Público, fa un temps va posar en marxa, “per amor a l’art”, un digital de divulgació literària amb Ricard Chulià, que duia per nom A Cau d’orella, com no! Actualment, i des de fa pocs anys, treballa en el departament de premsa i comunicació de l’Institut Valencià de Cultura, però fou periodista free lance i autònoma durant una dècada, així que té el terreny ben apamat. “Hi ha una sensibilitat que comparteixes entre el periodisme i la literatura, però són àmbits prou separats per a mi, de fet, he escrit en poder deixar de costat el frenesí laboral del periodisme per lliure”. Descarta, però, dedicar-se exclusivament a la literatura: “És ben complicat i, en tot cas, seria estar sota molta pressió, per publicar un llibre rere un altre, i no sé si es perdria part de la diversió i el plaer que em produeix escriure relaxadament”. Probablement ja va tenir prou pressió amb haver d’acabar És naufragi en cinc o sis dies. 

El vertigen d’una primera novel·la

Assegura que quan li van comunicar amb un àudio que havia guanyat el Premi Lletraferit, s’ho va haver d’escoltar diverses vegades: “no m’ho creia, i quan es va publicar ho vivia amb molta por, ja veuràs, ara em destrossaran, pensava, i no només no fou així, sinó que el llibre fou ben acollit, i encara està viu  i em dona sorpreses, comentaris bonics a les xarxes, entrevistes com aquesta. Amb tot el que es publica, és un miracle que algú trie el teu llibre per a llegir”. Potser no li falta raó, atesa la vida curta, quasi fulminant, que tenen els llibres darrerament i l’allau de novetats. 

Agraïda de mena, honesta, senzilla, aquesta escriptora emergent s’ha enfangat, mentre treia fang, en una història contada al revés, la d’una dona jove “bastant desficaciada” que, aparentment, no té motius per fer-ho petar tot, però que, cosa insòlita, de colp i volta se’n va i deixa la família, abandona el vaixell. Ho comentem i parlem d’alguens obres de la literatura universal al voltant del tema, com ara el conte La mare de Natalia Ginzburg i El despertar de Kate Chopin. És naufragi  és també una novel·la protagonitzada per dones: una sense nom i altres, que sí tenen nom i estan arrelades al poble de l’autora, darrere d’una història real.

 “La fugida de la protagonista de la novel·la no està planificada —explica Magda— és una dona que es troba al límit de les seues possibilitat mentals i emocionals i fuig per impuls. Que hi haja dones que també ho abandonen tot, és un fet que hauríem de normalitzar, al meu poble hi havia algunes històries d’aquestes i no se’n parlava, era tabú, secret total. Moltes més se n’haurien anat, però no ho feien pel pes tan fort de la responsabilitat i la culpa que les dones hem dut sempre a sobre.” I a vostè els secrets li atrauen? “Crec que són una matèria literària potent. Mai arribes a conèixer la gent, per molt que et penses que sí, tots tenim secrets, i tirar d’aquest fil és un gran incentiu per a escriure històries”. 

“Per a mi la literatura és com un riu que se me’n du”

Rafa Lahuerta em va dir que vostè havia recomanat en un dels seus programes Demon Copperhead, de Barbara Kingsolver, i em feu il·lusió, perquè Kingsolver és una de les autores nord-americanes que més m’agraden i m’acompanya des de fa trenta anys. “A mi aquesta novel·la em va fascinar, la trobo boníssima, no he llegit encara res més d’ella, però ho faré”. I ja què estem, què ens recomana llegir, què llegeix vostè? “M’agrada molt Maggie O’Farrel, Delphine de Vigan, Shirley Jackson, Donna Tart, El jilguero, Annie Ernaux, Laila Martínez, la seua novel·la Carmoma és molt bona”. I Ginzburg? També. I entre les clàssiques? Jane Eyre i Katherin Anne Porter, una autora nord-americana del sud dels anys vint que he llegit amb passió. 

Parlem també dels seus referents dins de la literatura catalana, i assegura que li fascina Irene Solà, “la manera com se te’n du, per a mi la literatura és com un riu que se me’n du i això em passa amb pocs autors, i em dona igual el que m’estiguen contant, la història no m’importa tant, com la manera com m’ho conten”. “També m’agraden molt i recomanaria Carlota Gurt, Raquel Ricart, Maria Climent, Núria Cadenes i Joan Lluís Lluís, ho he llegit pràcticament tot d’ell, em fasina com escriu”. Li esmente Els invisibles, un llibret on, aquest autor de la Catalunya Nord desgrana amb fermesa i sensibilitat els seus lligams i estima per la llengua catalana. 

Magda Simó assegura que li agraden els llibres breus: “jo era d’acabar un llibre encara que no m’agradés i em forçava fins al final, ara ja no ho faig, i per això  els llibres breus, trobo que són d’agrair, no fan tanta mandra i els dus a la motxilla [riu de nou]. ”Fixa’t –comenta amb un somriure mig “maliciós”–, les dones solem escriure llibres curts perquè tenim menys tendència a perdre el temps i anem al gra“. Em fa riure, hi estic d’acord. De fet, Simó acaba rapidet amb alguns dels tòpics al voltant de l’escriptura: l’escriptura necessita calma, un espai i una atmosfera adients per a la creació, i molta reescriptura. Els primers llibres solen necessitar molt de treball d’edició... Ella, però, ha anat com una fletxa, ha escrit una novel·la breu amb capítols curts molt ben entrelligats, i ha fet diana.

Repasse mentalment i amb una rapidesa, potser pròpia de dona, les lectures que Magda ha esmentat i de sobte em fixe que, tret de Joan Lluís Lluís, només hi ha escriptores. No desvetllaré cap secret ni faré cap descoberta: les escriptores avui llegim moltes més autores que autors, en general. Va com va, i potser ja era hora que anés així. Per alguna cosa serà... 

Li pregunte en què està treballant actualment, em comenta que du una novel·la entre les mans, però que ara la té aturada: “la tinc una mica al calaix, en un moment de crisi –diu dibuixant una ganyota divertida— ja ho reprendré, no tinc cap pressió ni pressa”.

Des de la seua òptica, com a periodista dins del circuit de la cultura i com a prescriptora literària professional, li demane que pose el termòmetre a la literatura escrita en català al País Valencià en els darrers deu anys: “Igual que ocorre en la música, en la literatura vivim un bon moment, amb una gran diversitat d’autors i gèneres: hi ha novel·la negra, romàntica, històrica, auto ficció, bona literatura juvenil, assaig, i en molts casos publicats per editorials valencians, i tot això demostra bona salut, però potser hi ha prou a millorar encara en qüestió de suport econòmic i social a la cultura”.  

Personalment, està contenta amb els seus editors de Drassana? “Molt perquè han sabut respectar el meu model de llengua, i fins i tot l’han millorat, alhora que m’han acompanyat i ajudat en el procés d’edició, i no sempre és fàcil trobar editors així”.

Eixim de l’hotel Vincci Mercat, al carrer de la Llanterna, cada vegada queden menys llocs on poder fer una entrevista amb tranquil·litat, sense ofegar-se amb la calefacció o quedar-se gelada amb l’aire condicionat, sense la música alta i impertinent de fons, amb bon cafè, bones butaques, i, sobretot, uns finestrals des d’on veus passar la vida. 

Fa pena anar-sen, la conversa és ben agradable, però Magda Simó ha d’anar a buscar el seu fill i potser pel camí maquinarà alguna història o personatge, perquè aquesta dona és una escriptora de raça, i ho ha demostrat amb una novel·la escrita a raig, però amb fermesa, una història amarada de de dolor i impuls, tocada per unes dosis d’humor magistrals.

Ens trobem amb Sandra Monfort a la cafeteria de l’hotel Estimar, al costat Universitat de la Nau. Hi ha massa gent per poder parlar i, com que no fa fred, li suggerim pujar a la terrassa, al rooftop, des d’on hi ha unes vistes magnífiques de València. Són les cinc de la vesprada, els núvols s’allargassen i la llum és prodigiosa. Amb calma ens acomodem i conversem a prop del cel.

Fa dies que escolte en bucle la seua versió del poema de Joan Fuster, Ara que vens primavera. M’esborronen la suavitat i rotunditat amb què interpreta la cançó, la senzillesa i bellesa de la música del poema: “És curiós, comenta Sandra, m’ho han dit més persones, que els agrada molt i, igual que tu, que per què no la grave, m’ho hauré de plantejar”. Algú ha escrit a les xarxes al respecte: “Impressionant, un raig i una brisa d’esperança immensa, m’has obert les finestres de l’ànima i ara corre una brisa neta i pura.”

Fem un poc de flashback abans de començar a parlar del present: recordem, el seu primer disc, Empelt, ara fa deu anys, amb Toni Fort (ZOO) i el grup de folk fusió Xaluq, la creació de Marala amb la catalana Selma Bruna i la mallorquina Clara Fiol —això sí que era vertebrar el territori—. Amb elles gravà A trenc d'alba (2021), reconegut amb un Premi Ovidi Montllor i un Enderrock Balear. Paral·lelament, amb una capacitat de treball i gestió que tomben de tos, Sandra Monfort publicà el seu primer treball en solitari, Niño reptil ángel i fou nomenada artista revelació pels Premis Carles Santos.

Un any després Marala tornava, més fortes que mai, amb Jota de morir i iniciava una gira llarga i intensa —Palau de les Arts, Palau de la Música de Barcelona, La Rambleta—, entre molts concerts. Desembarcaven a l’escenari amb una posada en escena ambiciosa, plena de sorpreses, canvis, i uns vestuaris  “irreverents” i trencadors. El folk i la música d’arrels es fusionava amb el techno, el rock i un aire punk i gòtic.

Poc després, el 2023, amb el seu darrer disc, La Mona, Sandra Monfort trencà tots els motlles barrejant la tradició amb la música contemporània com poques vegades havíem vist fer fins aleshores. En La Mona escoltavem ritmes de reggeaton, folk, jota, o de bachata, com en Asusena, una cançó declaració d’ànim o de desànim, un punt i final amb un toc d’humor, marca de la casa, on Sandra xiuxiueja i canta alhora amb dolçor i contundència allò de: No em mires aixina /  Estic a punt de partir-me en dos /  Ja saps, no puc estar sempre tan fina/  La vida apreta i jo em bade com un meló.

Sí, jo ja estic cansà /  Deixeu-me fugir tranquil·la/  He fet tot el que m’han manat/  Almenys deixeu-me morir tranquil·la.

Pedreguer-Barcelona, anada i tornada

Comencem parlant del seu poble, Pedreguer, a la Marina Alta, on va tornar, una vegada finalitzada l’aventura de Barcelona, i on ara viu: “És el millor poble del món [diu rient i amb convenciment], cada setmana hi ha activitat cultural i sempre està tot ple, encara que no coneguin què ni qui van a vore, però la roda cultural està lubricada. També són boueros, clar, però és un poble molt dinàmic i dona per a tot. Pedreguer és una bombolla on s’està bé dins del panorama desolador del País Valencià, quasi una excepció”.

Li pregunte com i on començà el seu idil·li amb la música: “Mon pare m’apuntà a classes de música, a coral i a piano, i ell es posà a aprendre a tocar la dolçaina al mateix temps. La meua família s’ha nodrit de música, a casa escoltàvem música i els ha agradat sempre l’art i la cultura, a més, sempre m’han donat molt de suport”. Comentem com d’important és això: “Al principi em va costar una mica, però sí, em van entendre, i em van dir, si vols ser la número 1, a full, a tope i em van recolzar. Ma mare treballa de caixera en un supermercat i fa vídeos de tot i els ho ensenya als clients, quasi podríem dir que és la meua manager” [diu rient].

La música forma part de la vida de Sandra Monfort des de sempre: “Comencí a estudiar als sis anys i no he parat des d’aleshores. Primer a l’escola del poble i després al Conservatori de Dénia, on vaig fer fins al grau mitjà de guitarra, perquè del piano vaig passar a la guitarra, i el gran pas el vaig donar a Barcelona, a l’ESMUC, l’Escola Superior de Música de Catalunya”.

L’ESMUC fou un abans i un després: “Volia obrir-me a altres músiques, no només la clàssica, i allà em vaig nodrir de jazz, flamenc, folk i músiques tradicionals, a Barcelona hi havia música grega i turca  en molts locals, un tot de ritmes mediterranis i em vaig amarar de tot allò i ho vaig integrar en la meua música, a mesura que anava desmuntant la música tradicional valenciana i lligant-la a la música àrab. De l’ESMUC sempre ixen molts projectes musicals”.

Parlem d’aquella època, de tot el que la va influir i l’ha dut a ser avui una artista consolidada, que viu de la música i és referent per a molts altres músics, capaç de compondre, cantar i produir la seua pròpia música. com ha fet amb l’EP La Moma de Nit, i la d’altres músics: “A Barcelona vaig conèixer Feliu Gasull, guitarrista i compositor, un professor que em va influir molt i em va impulsar a la composició, perquè fins aleshores jo només interpretava. Aleshores vaig començar a agafar una cançó tradicional i a arranjar-la per a guitarra i veus, i a poc a poc la meua carrera s’ha construït sobre això. Agafava ”hits“ de la música tradicional valenciana i veia que sobre això podia oferir una proposta musical diferent i nova.

Sandra recorda aquells anys a la Ciutat Comtal amb molta estima: “foren anys clau per a la meua formació en tots els sentits. Recorde que quan vaig arribar a l’ESMUC venia del Conservatori clàssic, d’estudiar darrere d’una partitura, i quan vam fer les primeres festes amb els companys, tots cantaven i tocaven rumbes i altres músiques sense partitura. Jo no sabia fer això, així que de seguida em vaig posar a practicar a casa per poder tocar també a les festes” [comenta entre riures].

Foren anys intensos, plens de vivències i aprenentatges. D’aquelles experiències va eixir el disc Empelt, on hi ha una mescal de flamenc, jazz i de música tradicional. Un dia Sandra feu les maletes i se’n tornà al poble, a Pedreguer, on tant li agrada viure, “soc de poble i la vida de poble és ben bonica”. I des d’aquell moment no ha parat de fer música: “em vaig posar a treballar en arranjaments per a altres músics, fins que vam formar Marala”.

I amb Marala arribà l’escàndol

“Marala fou un moment de canvi i inspiració, vam aprendre molt juntes i vam compartir molt. Era una època de molta feina perquè duia dos projectes musicals endavant alhora, el meu i Marala. ¿I no es molestaven mútuament?, li pregunte: ”En absolut, més enllà d’una qüestió de falta de temps, no era cap problema. Es nodrien mútuament, el que aprenia en un costat ho abocava en l’altre i viceversa, Marala ens espitxava en els nostres projectes personals i entre nosaltres no ens sentíem mai mal, ni competien“.

Però va arribar un moment... “Sí, el moment arribà perquè Marala havia sorgit d’un impuls de curiositat i amistat, quasi més com un joc que per a aconseguir un èxit. I arribà un moment en què ens ho vam plantejar: eren molts bolos, molta feina i energia, i era difícil tindre una rutina i una estabilitat econòmica, i tot això és molt cansat per al cos, el sacseig és fort, energèticament parlant. I ho dúiem prou bé, però va haver-hi un moment en gener del 2024, en acabar la gira, que ens va sobrepassar”. Just quan més èxit teníeu: “Sí, vam deixar-ho en el moment més àlgid, i en realitat fou una decisió política, prioritzar la vida pròpia i el nostre benestar per damunt de l’èxit. Feia pena, però fou molt bonic acabar bé i pensant que era pel nostre benestar col·lectiu. Fou un aprenentatge alt. I vam deixar el grup, que no l’amistat”, [subratlla amb el gest].

Música per tots els costats

Sandra Monfort viu ara un moment bonic en la seua trajectòria artística. Les cantants emergents l’admiren, és referent per a elles, i s’estimen compartir algun dels seus temes amb ella. Veus com Abril i Esther, entre altres, han cantat amb l’artista de Pedreguer.

El seu darrer disc, La Mona, ha sonat i sonarà, és molt bo, versàtil, genuí, dinàmic, ple de ritmes que sorprenen i es queden en el record, unes harmonies i uns arranjaments preciosos, i unes lletres que t’estrenyen el cor: “Estic plena de música des de ben menuda i ha estat una progressió plena de canvis. I potser en el meu cas, des del punt de vista de la programació, és potser complicat saber on col·locar-me perquè abrace tots els estils i escolte de tot. Mira, aquest matí al gimnàs escoltava Don Giovanni de Mozart, però un altre dia serà música techno. El meu pecat és que m’agrada molt la música: la clàssica, les músiques del món, el techno, el jazz, i la meua música és així, ho recull tot. Depén del moment de creació en què estic i com em sent, seguisc la meua intuïció. Vull fer el que m’abelleix, més enllà del que em diu la indústria de la música”.

En això, en la independència artista i creativa, Sandra Monfort es mostra molt ferma: “És important que els artistes siguem fidels a dir el que volem dir, més enllà de modes i tendències i del que ens apunten que hem de fer. I és important fins i tot des del punt de vista de la imatge, de la nostra estètica”. No hi ha dubte, d’això, Sandra Monfort sempre ens sorprén als seus concerts i als videoclips: “Amb Marala, per exemple, vam anar d’allò més pur a allò més acústic i electrònic i amb un muntatge escènic important, i alguns ens deien: ‘us creieu les Spice Girls valencianes o què? Doncs per què no” [i riu].

Parlar amb Sandra Monfort és un goig. Propera, divertida, culta i intel·ligent, té les idees claríssimes, transmet serenitat, i una saviesa cultural i emocional que encomana vida. No de bades ha superat  fa poc una malaltia lenta i dolorosa, de la qual ha eixit amb més ganes de tirar endavant que mai.

Sandra Monfort és inclassificable, igual compon i canta un pasodoble, que una jota, que interpreta un poema de Fuster des de dins de l’ànima. Un dia es vesteix de llarg i tul, i un altre de bakalaera. Per a ella la imatge és una mena de divertimento: “M’ho prenc com una performance, i em transforme performant, vestir-me així o allà, igual soc la diva folklòrica del bancal que una cantant elegant, això em fa sentir-me en moviment i m’ho passe molt bé triant el vestuari i els pentinats”.

Tanmateix, no és, ni molt menys, una banalitat: “Tinc molt present quins són els escenaris i el públic per a qui actue, perquè segons el context, a cada ocasió li va un vestuari diferent, i fins i tot em mire molt què diré en cada concert. Intente ser conscient del moment polític que vivim i dir el que pense. Els que ens dediquem a la música tenim una mena d’altaveu per propulsar i projectar el que pensem que s’ha de transformar. És clar que no els hem de fer cas a tots”.

 “La música és un motor de transformació”

Parlem del poder de la música, de la capacitat que té d’anar més enllà de fronteres autonòmiques i lingüístiques i d’arribar a tot arreu. Parlem dels bons moments que ha viscut i viu de nou la música en català al País Valencià i de l’auge de les feus femenines valencianes: “La música és un motor de canvi fort, de transformació, i ho vam vore ja fa uns anys, amb Obrint Pas, Zoo, Orxata Sound System. La música ens ajunta entre territoris i ens ha ajudat a organitzar-nos, a compartir, a parlar i discutir de tot, i és ací on comencen els canvis. Ajuntar-se és el primer pas per a guanyar el canvi”.

I per a resistir, li dic: “I tant! Ser cantautor en valencià a casa nostra és un acte de resistència. Ací, si no diem el que volem i reivindiquem la nostra llengua i la nostra cultura, ens la lleven de les mans”.

Els seus projectes actuals

Li pregunte en què està treballant en aquests moment i em comenta que està fent bandes sonores de curtmetratges i músiques per a documentals, i que torna a la música d’arrel, a la música tradicional mediterrània: “Sent que el meu avatar de diva del folk m’ha allunyat d’on volia. Quan vaig decidir dedicar-me a la música era perquè volia tocar la guitarra i amb el temps m’he col·locat en un lloc més performista i ara vull tornar a la catarsi de tocar”.

Tinc curiositat per saber amb què ens sorprendrà pròximament:“Tinc un espectacle nou amb data de presentació pròxima que estarà ple de pinzellades del que significa per a mi la música tradicional: el Misteri d’Elx, el cant d’estil, els fandangos, les malaguenyes, tot passat per un filtre contemporani i diferent. Serà música tradicional, però no un espectacle tradicional”. Venint de Sandra Monfort, no podria ser altrament. ¿I per a quan un disc nou, Sandra? “Pròximament, també estic treballant en això”.

Sandra Monfort és una roda de força, treball, música i passió, i si de tant en tant cau, s’alça rapideta. De fet, l’estiu passat, després d’un bac i diverses fractures, se’l va passar en cadira de rodes. Tot i així, no es va baixar dels escenaris.

Parlem de música i músiques, de festivals com el Povorina Folk, al Povo, a Terol, on vaig veure actuar Eliseo Parra per primera vegada i li comente la meua admiració per ell: “Eliseo Parra és un gran referent per a mi, vaig gravar el meu primer treball al seu estudi d’Àvila, i hi vaig descobrir la seua col·lecció impressionant d’instruments i documentació sobre músiques tradicionals. És qui més en sap”.  Sandra comenta altres músics i cantants que l’han guiada i inspirada, com ara Laura Ferrer, Tarta Relena, Maria Arnal, Rodrigo Cueva,  i Silvia Pérez Cruz, per descomptat. “Amb Sílvia tinc amistat. Ella ha sigut inspiradora per a totes nosaltres, un referent pe a les dones que fem música d’arrel i fusió”.

M’agradaria saber quina és la seua cançó especial, la que més li toca el cor: “Moreneta, sens dubte, la vaig escriure la vetlla que la meua iaia faltés i la vaig cantar al seu soterrament”. “Per a mi era una persona molt especial, lligada a la vida de família i de poble tan bonica, la relació amb els iaios, anar a dinar els diumenges a ca la iaia i els estius a la caseta. Jo m’he criat així i els estime molt i els enyore”. Moreneta és un cant d’amor i enyorança tendre i bellíssim: Tu, reina de la primavera /  Alegre companyera /  M’has deixat els teus ulls / I la teua solera / Mira, mira-la que guapa, ella / Mira-la com se’n va / Amb la faena ja feta /   Deixant un rastre de perfum / De fenoll i de llorer /  Anima dolç de séquia.

Baixem de la terrassa i Jesús Císcar —que ens ha acompanyat durant la conversa, a l’aguait dels primers plans—, li fa una foto a l’entrada de l’hotel. Ens acomiadem de Jesús i passegem pel centre València cap al Centre Octubre, on actuen Va de dones. Sandra les coneix, per descomptat, i s’anima a vindre a escoltar-les. Pel camí parlem de Rosalia i de Sílvia Pérez Cruz i dels seus anys a l’ESMUC i a Barcelona.

De sobte, em comenta que va estar a punt d’estudiar Veterinària, però que la vida va fer un tomb quan la acceptaren per cursar-hi estudis superiors de guitarra: “Ho veia molt difícil, d’entrar-hi, i era una mica escèptica abans de fer les proves, i entre més de trenta en triaren tres, i jo era una d’elles. La meua professora de música a Dénia em va dir: ‘Sandra, no ho veus, t’han seleccionat, alguna cosa tindràs, no pots no anar-hi, i així fou. Ara, quan hi pense ric, no em veig amb els guants de làtex escorcollant en l’interior d’un vaca”.

Per descomptat, molt més divina, imprevisible, i artista amb la guitarra al coll i damunt d’un escenari, que darrere d’una vaca. Perquè quan s’hi posa, Sandra Monfort és tan glamurosa com Lady Gaga, tan picant com una Spice Girl, i tan jotera com ella sola: una jotera inrreductible.

Parlem amb Esther al Centre Octubre de València una vesprada de dilluns. L’ambient està molt tranquil i a la cafeteria estem pràcticament a soles. Per a Esther és un escenari molt familiar, treballa ací, en Acció Cultural del País Valencià. Ens conta que els seus pares hi han estat socis tota la vida i que ha viscut el compromís polític i cívic des de menuda. No debades ha decidit cantar i fer música pop en valencià.  

Xarrem una mica de tot plegat i ens diu que va de bòlit avançant feina perquè divendres se’n va amb la seua banda als Països Baixos. Allà tocaran en una fira europea, juntament amb altres artistes, dins del marc d’un projecte cultural amb fons europeus dedicat a músiques en llengües minoritàries. El punt d'inici fou la Fira Trovam de Música de Castelló, on va nàixer una versió coral de Nevar a València, un dels temes del disc Patraix de Tardor. En la gravació van participar Esther, La Maria i Pau Alabajos, a més de la banda occitana Brama, el cantant xipriota Demetris Mesimeris, i la cantautora frisona Immen. El resultat de l'experiència, emotiva i potent, continua en ruta, de moment pels Països Baixos i potser més enllà.

A Esther li agrada recordar com, ja de ben menuda, no estava mai quieta: “m’agradava molt cantar i ballar i no parava, ni a casa ni al carrer. Ma mare em deia: para una miqueta, xiqueta”. Ho conta amb un somriure, amb els ulls lluminosos i el seu accent de terres del nord, genuí i seductor. S’expressa amb alegria i contundència, amb l’autenticitat d’aquella xiqueta que, fa més de vint anys, es quedava embadalida davant d'Operación Triunfo (OT).

Com que no parava de cantar i ballar, quan tenia quatre anys els seus pares la van apuntar a l'Escola de Música de Vinaròs per fer classes de música, on va començar a tocar la viola i als 11 anys va prendre classes de cant i piano: “ Vaig començar jove, però no he arribat a cursar estudis professionals de música però he dedicat moltes hores a classes de cant, toco la guitarra i abans de cantar en directe coneixia bé què era un escenari perquè havia fet dansa i teatre de més jove”.

Esther és una tot terreny: veu, cos i ment li permeten expressar-se amb confiança i amb control de la situació quan puja a l’escenari: “tantes activitats artístiques des de menuda m’ha donat taules, com se sol dir” [somriu]. I a poc a poc he anat aprenent a regular el moviment sobre l’escenari, a no passar-me, sobretot tot quan deixo la guitarra i em poso a ballar“ [riu].

Començà a gravar els seus primers vídeos molt jove i a donar-se a conèixer a través d’Instagram i de Youtube. En ells cantava en acústic, cançons de desamor, retrats de vida, de moments difícils, una autobiografia a cor obert i amb veu esquinçada. Als divuit anys s’instal·là a València per a estudiar Educació Social i es llançà a tocar als carrers de la ciutat i a presentar-se a càstings de concursos i programes de televisió, entre ells, Operación Triunfo.

Inquieta de mena, Esther no ha parat des d’aleshores. El 2018 participà en el programa d'À Punt “Cantant al Cotxe” on va conéixer Àlex Blat, cantant del grup Tardor i el seu actual productor. Junts van crear Valenta, himne del futbol femení. Poc després va signar amb l’agència i segell discogràfic Primavera d'Hivern, on va treballar durant un temps: “Quan vaig començar el meu projecte musical i artístic el que més em tranquil·litzava era que no m’havia plantejat mai seriosament el que anava a fer. Va anar sorgint tot, una cosa darrere de l’altra, i quan vaig signar amb Primavera d’Hivern, em vaig quedar quasi tres anys treballant amb ells a l’oficina perquè m’interessava molt el que hi havia darrere del segell i la manera de treballar de Cesc Domènech. Hi vaig aprendre molt, des de dins de la indústria discogràfica, i això m’ha ajudat a tindre-hi una relació més sana, perquè, a banda de les qüestions més logístiques i pròpies de la indústria de la música, sé que en el procés artístic hi ha la base i la resta ho relativitzo”.

Una cosa darrere de l’altra, el 2021 va publicar el seu EP Les teues ales, pel qual fou nominada als Premis Carles Santos i als Ovidi Montllor com a millor artista revelació i pel millor disseny. Un any després, Esther va publicar el seu primer LP anomenat Les cartes que mai vaig cremar, amb col·laboracions d'Àlex Blat i Sandra Montfort. Aquell mateix any interpretà amb Àlex Blat el tema oficial per promoure la pilota valenciana, Juguem amb el món. La cantant de Vinaròs anava llançada: dos discos, nominacions, festivals, dos temes emblemàtics i col·laboracions importants, també amb La Fúmiga, en la cançó “Hora blava” del disc Fotosíntesi. 

'Tot Comença', el darrer disc

Des de llavors Esther —Esther Querol Forner de nom complet— ha anat consolidant i matisant el seu projecte artística i aviat farà un any del llançament del seu darrer treball Tot Comença, produït per Àlex Blat, un gir musical que l’ha duta a un so potent, amb un treball més electrònic, d’inspiracions més rock i punk: “Ha sigut un canvi progressiu, he anat acostumant-me a cantar amb més gent sobre l’escenari. Ara em trobo més segura i tranquil·la i, tot i que les cançons segueixen sent molt íntimes, hi ha més moviment en els directes i altres sons nous”.

Tot Comença l’ha duta de gira per molts llocs: “En la primavera i l’estiu del 25 vam tocar en molts festivals, vam presentar el disc en maig a l’Eccleptic de Vinaròs, després vam anar al Satélite Festival, a Mallorca, a La Prèvia de València, l’Enderrock Sona de Barcelona, i a Les Nits al Castell a Xàtiva, entre altres. Ha estat un no parar”, comenta. “Ara estem renovant el directe, fent-lo més llarg, i en els pròxims concerts aportarem coses noves i hi inclourem cançons d’abans que havíem deixat de tocar i algunes col·laboracions que hem fet amb altres cantants i grups i que estem reversionant. A més, tenim la intenció de traure algun single per a allargar la vida d’aquesta gira i donar-li vida al darrer disc que, per nosaltres, ha sigut molt important”. Apassionada de mena, Esther agafa la directa: “Un dels problemes de la música d’avui —explica— és que tot va massa ràpid. Abans un disc durava dos o tres anys i ara és fulminant. Trobo que els artistes hem d’anar per davant d’aquesta velocitat i fer valdre el nostre treball amb més calma”.

Esther parla de calma, però ho fa amb rapidesa, enèrgicament, amb la potència que té la seua veu i el seu físic. És una dona alta, forta, amb una melena castanya tocada de metxes clares, ulls foscos, grans i en forma d’ametlla, i uns llavis perfilats a la quasi perfecció. Té un rostre harmoniós i amable, de faccions molt mediterrànies. De tant en tant s’aparta els cabells cap a darrere amb un moviment sec o es puja la cremallera de la jaqueta esportiva negra, un gest mig inconscient. Vesteix de manera informal i moderna, combinant el negre brillant de la caçadora amb l’estampat de lleopard la seua falda llarga i estreta. Diria que tot li queda bé: l’he vista actuar de llarg, amb falda de seda, amb texans i samarreta, amb vestit curt, cinturó i boques roqueres, sap dur-ho tot.

“M’agrada explorar-ho tot”

En directe Esther és magnètica, la manera com es mou per l’escenari, modulant els moments d’intensitat i els d’intimitat, m’agrada quan seu a la vora de l’escenari per interpretar una balada. Li comente que en eixos moments em recorda Amaral: “M’ho han dit algunes vegades, jo no hi havia pensat, però em fa gràcia. M’estimo explorar-ho tot. Ara el meu projecte és més de banda i em plau veure com l’equip confia en mi i cada vegada treballem millor junts. Tot això —continua dient—  sense abandonar l’acústic de tant en tant, és clar, perquè m’agrada molt la calma que et dona i la connexió amb el públic. M’estimo explorar la part més propera, una mena de tu a tu, més íntim, perquè em dona molt bon feedback”.

Les plataformes i la música

Li pregunte per la relació entre la música i les plataformes digitals:“Les plataformes ajuden a créixer i a estar present. Per desgràcia, de vegades te toca ser ”barbie“ creadora de continguts quan tu voldries ser ”barbie“ cantant i, malauradament, hi ha pocs programes de ràdio i de televisió. A més, quan algú ens contracta, no es fixa en les cròniques o les crítiques que t’han fet en els mitjans, miren les visualitzacions en Spotify, Youtube o Instagram. I les plataformes no sempre són coherents amb el que fas i el que vols amb la teua música, però la qüestió és anar treballant”.

Parlem dels músics referents per a ella. Li dic que em recorda la cantant francesa ZAZ, sobretot en cançons com “massa tard”, i quan interpreta “Tinc una casa menuda” em fa pensar en la primera Tracy Chapman –guitarra en mà, reivindicativa i íntima— que cantava en els bars de Boston i gravava el seu primer disc el 1988, Esther naixeria deu anys després. No li sonen molt, però s’encurioseix i em diu que les escoltarà: “Admiro molt el treball del trio Marala i de Sandra Monfort en solitari i darrerament escolto molt Samurai, una artista de Madrid que és similar al meu gènere, també escolto The Beaches i algunes altres bandes dels EEUU i d’Anglaterra que tenen pocs oients i es coneixen poc”.

Aquesta jove de Vinaròs canta i retrata moments viscuts amb les amigues, històries de desamor, els nervis just abans de pujar a l’escenari, com la balada pop-rock que interpreta amb el cantant Miki Núñez, o l’amor per la mare en Fet a mida, “és la cançó que més m’estimo” —diu Esther—, també una de les meues favorites.

El seu darrer disc, Tot Comença, és un treball dinàmic on les guitarres i la música electrònica es deixen sentir més, si bé conté també temes íntims, com apunta Esther: “Tot Comença parla més aviat d’un procés vital i personal, és una radiografia d’un procés de dol, de canvis, de relacions amb la família, amb la mare, amb les amigues, tot allò que ha influït en el meu projecte musical i que em dona inspiració”. Les amigues —diu— són un puntal clau en la seua vida: “Ara estic molt motivada en escriure cançons sobre l’amistat, les amigues són una xarxa important pe a mi. Venen a tots els concerts, et fan sentir a casa a tot arreu, també a València, que no era el meu lloc, i on m’han ajudat a fer-lo meu”.

Des del nord del País Valencià

Dinàmica, roquera i amb banda o íntima i en acústic, aquesta artista vinguda del nord ha arribat als escenaris de tot arreu del nostre territori, i més enllà, com una fletxa, directa al cor de molts joves que, com ella, es mouen entre la passió, la vulnerabilitat i força.

Desembarcà a València el 2016, després passà un any a Barcelona i de nou a València. Quan li demane com la reben en tornar a Vinaròs, somriu: “Torno a Vinaròs quan puc, sobretot per veure la família, però no sempre és fàcil. Curiosament, com diu ma mare ‘nadie es profeta en su tierra’, i Vinaròs és un poble que té poc amor per la cultura i la música, quasi que m’hi feien més cas quan concursava en OT que ara. A més, des que canvià el govern local, amb el PP i Vox hi ha ben poques ocasions d’actuar a casa meua, al no ser que siga per iniciatives privades. El més a prop que he cantat darrerament és a Benicarló”. Ho diu sense acritud, només ho constata amb contundència. “A més –apunta— anar a Vinaròs és, d’entrada, complicat perquè hi estem molt mal comunicats, i aprofito per llançar una denúncia i una reivindicació: la discriminació tan forta que hi ha en infraestructures i inversions cap al nord del País Valencià, on tenim una xarxa cultural molt fluixa i es fa difícil treballar allà. Necessitem millorar la nostra estructura cultural i lingüística, però la descentralització i vertebració del nostre país és molt complicada. A la Safor i a la Marina —per exemple— hi ha un teixit cultural més sòlid, però al nord es complica, tret de l’Aplec dels Ports i l’Aplec del Penyagolosa, hi ha poc de moviment”.

El caliu de la sala de concerts

Li pregunte on se sent millor, si en els escenaris de festivals o a sales de concert: Tinc una relació d’amor-odi amb els festivals. M’agraden i són una oportunitat perquè la gent et conega, però on hi haja una sala de concerts... M’estime molt l’energia que et dona la sala, i de vegades valoro més la qualitat que la quantitat“. ”El directe —insisteix— és el moment on defenses el teu talent i la teua capacitat de comunicar, la manera com condueixes la posada en escena, i com convences i sedueixes el públic amb la veu, el teu estil. Has de procurar que siga estètic i que hi haja una sintonia amb el que vols comunicar sobre l’escenari i el teu projecte musical. Per primera vegada tenim ara estilista a l’hora de dissenyar els directes i treballem els colors i la imatge de tots els músics en escena i m’agrada, ho disfruto“.  ”D’altra banda –matisa— trobades com el Festival Mediterránea de Gandia, amb música pop, indie i electrònica de tot l’estat, ens han donat una de les millors experiències, perquè a aquí s’aplega un públic molt diferent del de la “bombolleta”del públic dels festivals de música en valencià, gent que no et coneixeria si no vingués a aquesta festival. Amb tot — afegeix—  festivals com el Festivern, Feslloc i l’Aplec dels Ports, són molt especials i construeixen una xarxa on cal estar, un circuit important per a la música en valencià, sobretot en un moment en què l’Administració no aposta per nosaltres“.

Amb més o menys suport públic, no sembla, a primera vista, que li afecte massa: “Els músics fem i farem tot el que calga, independentment de si fem una música amb més càrrega política o menys, formem part d’una estructura important i la recolzarem entre tots”. “La música valenciana viu un moment molt bo, amb veus noves, molt emprenedores, moltes d’elles dones, artistes amb talent que estan recollint èxit. Som artistes amb projectes ben diferents que es complementen i enriqueixen l’escenari. Si hi ha una companya meua en un cartell i jo no, no em sentiré mai mal per això. Cada vegada en som més i estem més presents, però encara és complicat trobar-nos juntes en un cartell, trobar-te amb elles de manera regular”.

Temes com La millor de les mentides, Tot Comença, Torno a mi i Si te’n vas no han deixat de sonar en els festivals de música, ni en Spotify. I caçons com Des d’aquí dalt han tingut molt d’èxit. Darrere d’elles hi ha una Esther diferent, més sòlida, amb uns directes, cada volta, més enèrgics visuals, i una banda ampliada que reflecteix la seua evolució musical. La d’una artista que no ha deixat de créixer. La seua pròxima actuació, feu lloc a l’agenda, serà, juntament amb Sandra Monfort, el pròxim 28 de febrer, dins dels concerts de La Pèrgola, a la Marina de València.

Amb la mort de José Luis Falcó (València, 1952) se’n va una de les veus més discretes de la poesia valenciana, la d’un poeta pur, un “outsider” que “anava per lliure”. Difícil d’associar a cap escola o grup poètic, Falcó fou proper a la generació dels 70 i un gran estudiós de la poesia espanyola contemporània. Amics i alumnes el recorden avui amb estima i admiració.

José Luis Falcó Gens fou professor de Teoria Literària i Literatura Comparada a la Universitat de València i un gran crític poètic i investigador. Una dedicació que el duria, juntament amb la professora Fanny Rubio, a publicar el 1981 Poesía española contemporánea (1939-1980), on els seus plantejaments trencaven amb la rigidesa generacional i amb el cànon poètic convencional i que mostrava atenció als poetes de l’exili i a altres poetes “rars” o menys coneguts. 

Mirant cap als seus orígens, José Luis Falcó Gens venia de família benestant. Els oncles per part de la família materna fundaren la indústria Bombas Gens, dedicada a la maquinària agrícola, la fàbrica de la qual és avui un centre d’art modern. José Luis,  en canvi, tal com el recorda Vicent Berenguer, poeta i editor que el conegué molt bé: “no era ”gens“ era molt ”falcó“, visionava tant les perspectives com també els detalls... en poesia, en literatura”.

Així era Falcó, un home i un poeta estimat pels seus amics i pels seus alumnes. Els seus gran amics, no oblidem, foren José María Izquierdo, Alfons Cervera, Miguel Mas, Jaime Siles, Marc Granell, Josep Piera, César Simón i Francisco Brines, entre altres. Amb molts d’ells va compartir taula i tertúlia, revistes, plaquettes i mols projectes literaris. També amb el poeta i agitador cultural, Uberto Stabile, qui la tardor del 2024 visità València per a inaugurar a l’Sporting Club de Russafa una exposició que celebrava els 40 anys de la Tertúlia de Cavallers de Neu. En ella es mostraven imatges de l’època, articles i publicacions d’aquells nou anys dels quals també formà part José Luis Falcó.

Quan València bullia d’activitat poètica

La dècada dels setanta i vuitanta i part dels noranta eren moments en què València bullia d’activitat poètica, de tertúlies de cafè, de plaquetes, edicions rares i de revistes literàries, com ara Cuervo, que passà a ser Quervo, per qüestions legals, i a la qual Falcó se sumà el 1983, assumint-ne la col·lecció de poesia.

En els setanta jo era una criatura, però al final dels vuitanta i part dels noranta vaig freqüentar les tertúlies poètiques de la ciutat de València i vaig viure el que quedava encara d’aquella explosió poètica. Foren moltes nits i matinades de versos i conversa: al Café-llibreria Cavallers de Neu, en alguna ocasió al mític Malva, el Café Malvarrosa, però sobretot en  les nits de La Forest d’Arana (coneguda com la Tertúlia de La Forest), primer al pub Arana del carrer de Dalt, després a Gestalguinos, al Café del Mercat i finalment al Cafè Lisboa, el del carrer Cavallers, i última parada: el de la Plaça del Doctor Collado. En alguna d’aquelles nits em vaig creuar amb Falcó, segur.

Ànimes de la Forest d’Arana van ser Pere Bessó, Francesc Collado, Manel Rodríguez Castelló i Manel J. M. Romero, provocant moltes hores de debat, una revista i publicacions que són avui documents valuosos per a conèixer aquella època.

Els que conegueren Falcó molt bé el recorden com un home i un poeta particular, discret, ànima lliure que estimava molt la poesia i que, per aquesta raó, s’implicava en projectes poètics i feia acte de presència en presentacions i converses, venia a escoltar i veure amics. Era fàcil veure’l en alguna d’aquelles nits valencianes.

Pere Bessó recordava aquests dies el poeta Falcó com “un dels companys de les tertúlies poètiques primerenques que es feien en la València dels 70, en el procés de transició de llengua. La majoria de poetes treballàvem en la revista 'Múrice' i en tenim tantes anècdotes, ai! Des de Pepe Piera a Marc(os) Granell, Blas Muñoz, Carmen Soto, Alvaro García, Vicente Contreras, Emilio Tadeo Blanco o Miguel Romaguera, fins al Pere, jo mateix, aleshores Pedro Bes(s)ó... Una llarga nòmina de poetes que s'acostaven a les tertúlies d''Almirante', 'Ascot', a casa de Manolo i Marcos Granell i, de seguida, a la de Vicente Barreira i Esperanza Fontecha...” “Eren anys en què –recorda Bessó—Falcó escrivia poemes amb una factura de versos curts i intensa volada sota el mestratge espiritual de Juan Ramón Jiménez...”

L’agitació cultural d’aquell moment, finals del franquisme i durant la Transició, estava molt lligada a la poesia, en les tertúlies es debatia de literatura, però també de filosofia i política. Era pura efervescència poètica.

Propi d’aquell època, José Luis Falcó entenia la poesia com a pràctica col·lectiva, una conversa ininterrompuda i una forma de resistència cultural. Era l’esperit d’un temps, d’una nocturnitat amb poca traïdoria. Més aviat, d’una nocturnitat que agermanava. En aquell context, Falcó formà part de la mateixa promoció poètica que autors com Marc Granell, Joan Navarro o Josep Piera.

A Marc Granell, amb qui va compartir moltes hores de tertúlia al Malva, el va unir des de ben jove una gran amistat:  “Fou la primeríssima amistat, després de Jaime Siles, com a professor de la poesia. Amb Falcó vam formar el primer grup de poesia, ens coneixíem des del col·legi El Pilar, de l’any 69-70. Un dia va vindre a casa i em va dir que em coneixia del patí, i que venia preguntar-me si jo escrivia i a partir d’aquell moment vam formar el grup que ens déiem surrealistes, perquè volíem ser-ho, volíem ser avantguardistes: Nacho Rando, Santiago Muñoz, Jose María Izquierdo, Falcó i jo i d’ací arrancà la nostra amistat i el nostre primer treball poètic. Després entràrem en contacte amb Josep Piera i Eduard Verger i no vam parar en vint anys de fer tertúlies i per a mi és importantíssim”.

Com a poeta, diu Marc Granell: “érem molt diferents ell i jo, jo sempre aproximant-me més a Machado, però ell era més pur, per a ell la poesia era la puresa màxima, i li tenia molt de respecte i per això precisament no ha publicat tot el que podia haver publicat i també és des d’eixe pensament, trobe, que no va poder passar a escriure en valencià”.

La seua obra poètic

José Luis Falcó publicà una obra coherent al llarg del temps, aliena a modes i tendències. Era la poesia d’un poeta molt particular i que es prodigava poc en el mitjans de comunicació. Part de la seua producció aparegué en edicions vinculades a projectes col·lectius i revistes literàries. Entre els seus llibres destaquen Lebrel de sombras (1978), El encanto de la serpiente (1980), Paisaje dividido (1981), Diez fragmentos en abril (1984), Siete sueños más tarde (1996) i Penúltima piel (2016), on es reuneix la seua poesia entre 1996 i 2012.

Segurament, que no hi haja a penes informació disponible sobre Falcó en les xarxes socials és significatiu de la seua actitud de viure i de practicar la poesia i la literatura amb un profund coneixement, però sempre en àmbits personals, aliè a les vanitats. De fet, fou un poeta que publicà la majoria dels casos en editorials menudes, i que no tenia afany de protagonisme. Un bon poeta i un estudiós de la poesia que es lliurà a la seua tasca com a docent a la Universitat de València, on ha deixat tants grats records en l'alumnat que l'ha conegut.

Aquelles nits poètiques s’han “perdut”, però la seua veu implacable i el seu mestratge constant perduren.

Apareix radiant sobre l’escenari, vestida de roig, lluenta com una cirera, feta un esclat de música i somriure. Du una caçadora de pell ajustada i brillant i una faldilla molt curta amb llaçada gran, la forma i el color evoquen el moment: Nadal. L’aspecte nadalenc i dolç contrasta amb unes botes altes amb plataforma d’estil militar, pròpies del punk. Du els cabells recollits cap a darrere en un monyo i un maquillatge lleuger que li donen frescor i glamour. És dolça i potent com una cirera: “Bona nit, Alboraia  —diu enèrgica—  avui és una vesprada especial perquè ací acabem una gira, just abans del Festivern, on estrenarem un directe nou amb una Abril diferent que està creixent, i on cantarem per primera volta en viu el tema que molts ja coneixeu, himne del festival: Ai mareta” 

Fa una nit freda a Alboraia, deu graus al ras de l’Horta, però Abril ha vingut decidida a cantar i ballar i a fer cantar i ballar el públic que l’espera al Passeig d’Aragó des de fa una estona. De seguida omple l’escenari amb els seus moviments, s’hi passeja amb gràcia. Sona bé, harmoniosa, amb matisos, ni el fred ni el vent fluixet de l’hivern fan deslluir el seu directe. Sobre l’escenari bateria i guitarra, i de fons els sintetitzadors i els efectes de veu gravats per a l’ocasió. 

El seu rostre és expressiu, de mirada espurnejant. Modula el gest i la veu com vol, els adapta a ritmes diferents, cada cançó és una proposta distinta, i totes juntes creen, sense gens de pànic, una harmonia escènica que sintonitza amb el públic del FestiJove, el festival de música jove en valencià que organitza l’Ajuntament d’Alboraia per Nadal. Les colles de xics i xiques joves i adolescents ballen i canten els temes que coneixen de memòria i les més menudes salten en la primera fila, entusiasmades de veure una estrella valenciana del pop de tan a prop. Coneixen totes les cançons i les canten amb els seus pares i mares que estan al darrere: s’ho passen en gran, potser somien en ser cantants algun dia. 

Nous directes i una Abril més electrònica

Les vespres de Nadal i al cor de l’Horta, Abril dona ací per finalitzats un estil de concerts que l’han duta per molts escenaris valencians i catalans. Assegura que a partir d’ara els seus directes sonaran diferents: “hi haurà més ball, més techno, serà un directe més complicat, amb més jocs de llums i més efectes d’il·luminació, molt més visual, amb més extres, més electrònica, sons més foscos, i tot prou més dinàmic, serà el doble de tot, la bomba” [diu emocionada i riu]. 

No fa molts anys, Abril també fou una xiqueta espectadora de concerts en primera fila. Ens ho conta al camerino improvisat per a l’ocasió, a la vora de l’escenari, on Jesús Císcar —que no ha parat de fer-li fotos durant el concert— aprofita ara per traure’n alguns primers plans: “Porte des dels 15 anys dient que vull ser cantant, crec que ho tenia clar des de xicoteta”, conta Abril després de l’actuació.

Arribar al Festivern

I ho ha aconseguit, tot i que diu que encara no s’ho creu: “Ha anat tot molt ràpid i encara no m’ho crec. Fa dos dies estava somiant en ser cantant i ara estic ací, nerviosa per cantar al Festivern, on més del món m’il·lusionava cantar perquè  me l’estime molt aquest festival i duc anys anant-hi, des dels 14 anys, i de veres que no imaginava mai que als 22 anys estaria allà dalt cantat amb Botifarra”. Se li dibuixa l’entusiasme en el rostre i en la veu. Està en una etapa clau i bonica de la seua carrera musical, un moment emergent on tot és possible, ho sap i ho transmet. Abril és un esclat de ritmes i veus. 

Parlem amb la cantant de Benissa entre penjadors de roba i efectes personals, on fa una estona es preparava per a donar el millor d’ella sobre l’escenari. Ens parla de la seua formació musical: “Em vaig formar com a saxofonista i durant dos anys he seguit classes de cant, perquè sabia el que volia fer i no he parat fins aconseguir-ho”. Com tants altres artistes valencians, Abril ha passat per una banda de música, la del seu poble, on ha aprés música i de la qual encara forma part.

De cantautora a cantant pop

En la carrera d’Abril són clau la seua família, els amics, i en especial el seu cosí Pasqu, pianista d’Aspencat, el grup de Xaló amb estil d’ska i reggae que tant ens ha fet ballar: “Al principi jo volia tirar cap a la cançó d’autora, amb guitarra en mà. Havia escoltat molt Sabina i Serrat amb la mare, i també Sílvia Pérez Cruz i Amaral, però el meu cosí em va animar a fer una música més pop, i a poc a poc he anat aplegant una mica les dues coses, amb alguns temes més íntims i amb altres molt més ballaors”, explica mentre Jesús li fa algunes fotos. 

De fet, durant el concert Abril no ha deixat de ballar, de vegades sola, d’altres amb Paula i Iris, dues ballarines que l’han acompanyada fins ara i seguiran acompanyant-la en els nous directes. Però també, al llarg de l’actuació, ha trobat i ha donat al públic moments íntims i emotius, un d’ells amb la versió que ha fet del “Va com va” d’Ovidi Montllor, el seu petit homenatge, juntament amb el guitarrista de Pego, Enric Moll, al cantant d’Alcoi, que ens va deixar ara fa 30 anys: “A tu t’han dit preciós, a mi m’han dit tu calla, va com va... Va com vull, com volem” canta Abril. I és que en ella està també present el llegat musical d’altres temps: els cantautors, els boleros, una manera de cantar...

“Va com vull, com volem...” I potser no li falta raó perquè Abril modula la veu com vol, puja i baixa, té potència i dolçor alhora, i una bona varietat de registres. Està en un bon moment, no ha parat des de primavera. Tot això “i més encara”, ens diu, és el que vol mostrar en el Festivern, que se celebrarà a Tavernes de la Valldigna entre els pròxims dies 29 i el 31 i on tocaran més de 20 artistes, entre ells: Malifeta, Biznaga, Auxili, Buhos o La Fúmiga, que s’acomiada dels escenaris. “Estic que no toque terra pensant que estrenaré juntament amb Pep Gimeno ”Botifarra“ i Figa Flawas la cançó himne del festival de 2025”. Fa dies que l’escoltem en les plataformes, es diu “Ai mareta”, un tema amb música d’arrels que culmina en techno, molt en harmonia amb el festival, amb una lletra que ens parla del desig, la festa i el ritual d’anar al Festivern any rere any. Una bona manera d’acabar l’any amb tres veus de luxe.

Així és Abril, apassionada, “afortunada”, com diu el seu top ten, i agosarada. Una Abril decidida que ha posat la directa i que s’estima la seua llengua i creu en la terra que l’ha vista nàixer i créixer, La Marina; en una llavor que anem sembrant: “no ens podran guanyar mai si ens donem la mà”, canten Aspencat en L’herència, un grup a qui ella ret homenatge en una de les seues cançons. 

Abril és somiadora, però això no li impedeix de tindre els peus a terra. En els seus plans de futur està compatibilitzar la docència amb la música. Actualment estudia quart curs de Filologia Catalana a Alacant i té molt clar que li apassiona la música, però també la literatura. En les lletres de les seues cançons, de fet, trobem una Abril que busca imatges poètiques, metàfores i sonoritat en les paraules: “Els llavis parlaven, formant un idioma / Paraules, fonemes, ni versos ni prosa /

Ferotge, salvatge, fugaç i fogosa / Una melodia curteta, sabrosa /  [...] Fer riure a cabassos com les pessigolles / El temps és un lladre amb passamuntanyes /Arribes de sobte, com les matinades [...] Cent núvols fent cua per una cirera / Lluenta, lleugera, penjant-te a l’orella / El sol enlluerna amor i tendresa / La lluna reflecta, la vida comença[...] canta en Dona’m, un tema que comença amb un piano suau de fons i va creixent amb la seua veu, un dels meus temes favorits, i també del seu públic.

Ressons de primavera

Al seu voltant tot pren ressons de primavera: el seu nom artístic és Abril i  va llançar el seu primer àlbum el passat mes de març on cantava allò de: “...Dona’m la primavera, fulles de la llimera, dona’m el mes d’abril...”. Aquesta jove artista, que als quinze anys ja volia cantar i somiava en ser cantautora amb guitarra en mà, s’ha convertit en un nom emergent del pop valencià, que igual canta a ritme de bolero que de reggeaton, que incorpora reminiscències de folk, o combinava pop electrònic, rock i altres ritmes. Entrà de ple al món de la música pop i els escenaris amb només 21 anys amb la publicació d’Instruccions per estimar una cirera, un disc que és un viatge íntim i poètic de vuit temes, on Abril explora l'amor, el desig i la connexió amb la natura. En les seues cançons ha construït una atmosfera que combina pop electrònic amb elements orgànics i que compta amb grans col·laboracions del panorama musical valencià, com la cançó que ha gravat amb La Fúmiga, “Te'n vas anar”, un tema que combina l'estil de les dues propostes musicals o “Una història infinita”, el bolero amb Sandra Monfort, que comença suau i acaba amb una força inesperada.

“Afortunada”, més que un títol, una premonició

“Afortunada” —un dels temes del disc que més ha sonat i que li ha donat molta popularitat— defineix en un sol mot, i com una mena premonició, el seu estat d’ànim. Abril se sent afortunada: “No podia imaginar que tot anara a aquesta velocitat i de vegades em costa de creure-ho”. I així és, ha esta fugaç: traure disc i encetar gira i això no sempre ocorre: “Vaig traure el disc en març i era un moment delicat perquè arribava ja una mica tard per als festivals d’estiu”, explica, “però ha sigut el contrari, no he parat de cantar i donar concerts, més d’una trentena”.

La seua música beu d’allò que escolta i estima. Li agrada molt el techno de Billie Eilish, la música de Sandra Monfort i la Rosalia d’abans, la de Motomami, però també Rita Payés i Maria Arnal, Charli XcX i Zetak, amb qui ha compartit escenari en el FestiGata del passat estiu. Entre les veus que escolta i admira, hi ha també la cantant basca SÜNE i el duo gallec Fillas de Cassandra. “Les vull tindre a prop aquestes cantants, hi ha molt de talent entre les dones, diria que és on més n’hi ha, ho han demostrat als darrers premis Ovidi Montllor. I ja era hora que omplírem cartells i escenaris”.

Aquesta aventura iniciàtica —recorda amb emoció quan es va estrenar cantant amb el grup La Raíz, a Alacant, davant de 10.000 persones— culmina ara amb un directe nou i potent que la portarà a festivals importants. De moment, moltes experiències i “un equip al·lucinant treballant amb mi, que tenen ells més ganes de fer coses quasi que jo i això il·lusiona i anima molt” [comenta mentre riu].

Per ara, Abril ja té un àlbum que ha sonat i sonarà, i un segon treball discogràfic en projecte per al 2027: “Estic treballant en alguns temes per a un nou àlbum, però de moment volem gaudir del primer disc i tocar-lo en directe durant el 2026”. A més, diu que continuarà amb els estudis de Filologia Catalana i tocant el saxofon en la banda del seu poble. La vida li ha canviat, sí, s’ha enlairat amb força, però sembla tenir el cap en la faena i els peus a terra. Ara bé, quan canta vola i ens fa volar. 

Trobar un nom artístic amb espurna i fàcil de recordar no és gens fàcil, però Marina Bolea (Benimaclet, 1997), cantant i violinista valenciana, l’ha trobat. Ella és, així tan directe, La Xica. Sona espontani –“pensat i fet”- però en la música de Marina Bolea res no s’improvisa: són ja anys d’ofici i estudi. Als tres anys anava a les classes per a menuts de la banda de música de Benimaclet, als set, passà a estudiar música i violí al Conservatori. El 2018 començà a compondre cançons infantils amb una amiga i entre 2019 i 2024 fou cantant i integrant del grup Maluks. Aquella banda de “dance hall”, formada per quatre músiques joves valentes, va triomfar, molta gent ballà amb elles, van rebre el premi Carles Santos al millor disc de música urbana per “Cor i foc”, i van deixar clar que no eren “flor d’estiu”. Per a Marina Bolea: “Maluks fou una escola d’escenari i rodatge”.

Any i escaig després de la dissolució de Maluks, l’artista valenciana fa un canvi de ruta i es presenta en solitari sota el nom de La Xica. Però... ¿Qui és la xica? “La Xica soc jo -ens explica Marina-, així és com em deia la meua iaia i com em diuen en la família. És un nom molt ‘cultural’ amb connotacions valencianes perquè els valencians als fills els diem els xics, el xic, la xica...”

Amb el nom, però també amb alguns dels ritmes dels seus temes, La Xica— amb arrels a Finestrat, però criada a Benimaclet (València), un barri que adora i on ha triat viure— enceta ara una etapa musical diferent on recerca ritmes nous, però també reivindica les seues arrels i la seua identitat. La Xica és així, fusiona pop electrònic amb elements tradicionals valencians i aviat traurà el seu primer disc, després vindrà una gira de concerts que ja està preparant. De moment, podem escoltar sis dels temes en uns videoclips que exploren registres i textures diferents, algunes més dures i fosques, com la de la cançó Amagatall, altres més dolces i oníriques, com en Núvol, o la bogeria i l’alegria festívola de Tarongina i “Endimonià”.

Hem quedat amb Marina Bolea perquè ens conte quina és aquesta aventura a què s’ha llançat ara amb una energia d’alt voltatge. I ací la tenim, dolça, brillant, culta i divertida. Aquesta jove de Benimaclet, que de dia és mestra d’infants i de nit cantant, és una veu potent i particular que se suma, des de fa uns anys, a l’escena musical valenciana actual, una escena bategant i brillant que, cada dia més, s’escriu en clau de dona. Elles ocupen cartells, escenaris i festivals. Amb tots vosaltres: La Xica.

Té bona veu –du uns anys formant-la i treballant-la— però diu que la veu precisament és el seu punt més feble i se l’ha de cuidar molt: “qualsevol cosa que em passa en la vida va a parar a la veu”, comenta. Per això, abans d’eixir a escena ni fuma ni beu: “l’alcohol deshidrata molt, una coca-cola i endavant”. Mestra d’infantil i cantant, s’entén que la veu és el seu tresor.

Veure els artistes fora de l’escenari o del vídeo clip resulta curiós. A La Xica encara no l’he vista sobre l’escenari, espere tindre’n aviat l’ocasió, però així al natural, la Marina Bolea que hi ha darrere de La Xica em sembla una dona jove senzilla, atractiva, dolça, gens pretensiosa, una artista que traspua energia, serenitat, força i genialitat, tot plegat. No va de diva, però és divina. Genuïnament divina. Viu la música amb naturalitat: “els pares sempre han estat amants de la música i les meues amigues també estaven en la música, així que era el meu camí”. “Per què no puc ser un núvol, solcar lentament el cel, Per què no puc ser un núvol, trencar els esquemes del temps. I se m’omplin els ulls de pluja i no sé per què, que s’ha obert dins de mi una capsa, un riu al desert, i per fi la pluja allibera el cant que esperem”.

Marina Bolea és música de formació clàssica i des de fa uns anys forma part de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València: “m’encanta vindre ací perquè és una orquestra gran i sona bé, a més, fem gires i és la meua manera de mantindre el contacte amb la música clàssica i el violí”. El camí de la música, però, no és fàcil, demana constància i té les seues contradiccions: “Vaig acabar un poc cremada del conservatori, perquè és un sistema educatiu tradicional que en alguns aspectes mata un poc la música i es deixa molts artistes pel camí. En el món clàssic acabem sent reproductors de partitures i hi ha poc espai per a la creativitat. De fet, quan vaig acabar el conservatori tenia pànic de tocar davant del públic, però aquests anys, tant en Maluks com en l’Orquestra, he aprés molt i he fet amistats que portaré per sempre”.

De l’ukelele als sintetitzadors

Fou cap al 2018 que Marina Bolea, ukelele en mà, començà a fer cançons infantils amb una amiga: “Havia acabat el conservatori i necessitava alguna cosa diferent, em veia capaç de canar i en eixe moment m’agradava el soul i Maluks començà així, un poc de soul i música electrònica. A Núria la coneixia del barri, a Laura de l’Orquestra i a Maria de la vida”. “En aquell moment —assenyala— hi havia pocs grups de dones, Pupiles i poc més i semblaven el moment i el lloc idonis. Va anar molt bé i vam gravar dos discos en cinc anys. Foren anys de rodatge: ací vaig descobrir l’escenari i vaig aprendre molt com a artista, cantant, compositora, de tot, sobretot cap al final, que vaig començar a produir el nostre treball perquè sonara cada vegada millor, i per això, en acabar Maluks, jo necessitava seguir. Era una corba d’aprenentatge que no volia parar”.

I no ha parat. De fe, per a Marina Bolea deixar-ho i començar de nou fou quasi la mateixa cosa: “abans de dissoldre el grup ja tenia un parell de cançons i sentia que allò era diferent del que havia fet fins aleshores i que no entrarien en Maluks”.

Conscient de les dificultats de l’ofici, La Xica assegura que li agradaria molt dedicar-se a la música, però de moment no pot: “Tot el que fe fet m’ho he pagat amb el meu esforç. Hem rebut algunes ajudes públiques, però són insuficients. En l’etapa de Maluks la posada en escena era prou espectacular i cara. Ara, amb La Xica, vaig amb banda i això dona mobilitat i dinamisme i pel que fa a les llums i l’escenari, intente ser més austera i prudent perquè ja he aprés que costa molt, sobretot transportar-ho”. “Estic esforçant-me perquè el producte siga bo i la posada en escena, pràctica. Aixina i tot, duem molts coses amunt i avall: sintetitzadors, altaveus, micròfons, instruments...”. La vida dels músics també és això: traginar, somiar i fer apostes de futur.

“Tot queda a casa”

Ella és forta, però tot això no es fa a soles. Li pregunte a Marina quin ha estat el seu suport durant tots aquests anys. “Doncs la família, tinc tota la família implicada en el meu projecte [i riu]. Ma tia Empar és, ara per ara, la meua manager. Han cregut en mi i han valorat el meu treball sempre. La meua família és meravellosa”. I Jesús Císcar ho confirma. Coses del directe, mentre fem l’entrevista descobrim que Císcar és família llunyana de Marina i que coneix sa tia, la manager, sa mare, els oncles i, en especial, la seua iaia, amb qui Jesús tenia un vincle estret. Com són les coses, qui ho anava a dir! Riem i ens sentim com a casa. “Tot queda a casa”, diu Marina amb aquest somriure que encomana vida.

A més de la família, Marina assegura que en aquests anys també ha estat molt important Jota Terranegra, la seua parella i el seu productor: “Ells és un suport molt important, l’altra part del projecte La Xica. Ja ens va ajudar molt en el darrer disc de Maluks, sobretot en la darrera cançó No te’n vas”.

Vull saber com es troba ara amb la música, què sent davant d’un projecte nou tan personal: “Em sent més nueta perquè començar un projecte sola comporta molt, i ho sé perquè ja he viscut la indústria de la música i fa vertigen, però a nivell musical estic més connectada perquè m’hi reconec molt, ara escric la música per a mi i des de mi. A més, és un disc on hi ha un treball de recerca sonora, amb col·laboracions com el quartet de cordes de l'Orquestra Filharmònica de la Universitat i el dolçainer Hèctor Peropadre”, entre altres.  Tot i així, els nervis del principi estan presents: “Però ara mateix també soc una artista que comença, no tinc cap oficina, però tinc contactes dels darrers cinc anys i persones amigues que m’ajuden amb les xarxes i que m’aconselen. Som una mena d’equip”.

De moment, La Xica està posada en cos i ànima en el concert de presentació del disc, que no tardarà, “però guarde la data en secret, ehhhh”, i mentrestant segueix component, assajant, muntant videoclips i preparant la propera gira en solitari. Energia, no li’n falta, a més, és una artista de dalt a baix: “Ara necessite algú de confiança que no s’aprofite de mi ni del meu treball. Així és, ser dona en aquest món de la música és una barrera més que encara hem de superar”. Fa poc Amaya va dir en una entrevista: “Tant de bo arribe el dia en què no em facen la pregunta: Què és ser dona en la indústria de la música”. Li dic que per sort no li l’hem feta, “cert, millor” [riu de nou].

Per als artistes que comencen, siga en grup o en solitari, la relació amb els mitjans de comunicació i la indústria de la música és important: “En el meu cas, m’he sentit ben acollida en els mitjans de comunicació i les xarxes i han passat coses molt xules, com que Maluks va coincidir amb la pandèmia i aleshores es feien moltes coses per entretenir la gent que estava a casa, també el grup també va ocupar un espai en allò”. I la indústria musical com et tracta? “Això és un altre tema, et tracten amb molt de paternalisme i desconfiança, sobretot quan ets dona i jove: a vore estes xiquetes què faran, pensaven. Trobe que ens van infantilitzar un poquet, o ho van intentar...”

Cartells i festivals plens de noms de dona

Li propose fer una radiografia ràpida del panorama musical actual i a Marina se li dibuixa un somriure de satisfacció: “Doncs ara mateixa vivim un moment de recerca i troballes encapçalat per dones i això em fa feliç. Cada vegada ocupem més els cartells i els escenaris, i si en som més, menys seran els que podran dir que no ho aconseguim. Per alguna cosa es comença, i sobretot es comença per estar ahí”. “Com a dona et diré que tenim molta pressió, més que els homes, pressió per demostrar que allò que fem és increïble, però vull mirar l’horitzó en positiu i veure totes les dones que fem música en aquests moments. Crec que això els obligarà a programar-nos més”. Tot apunta que el panorama musical valencià està canviant, redefinint-se: “Fins ara diria que hem hagut de ”barallar-nos“ per fer-nos un lloc i si arriba el moment que hi haurà lloc per a totes, serà bonic. Cartells de festivals i concerts plens de xiques, tant de bo!”.

La vulnerabilitat i la força

¿Com definiries el projecte La Xica? “Com la capacitat d’ajuntar força i vulnerabilitat. Hi ha moments durs amb sintetitzadors on l’electrònica té més distorsió i una veu més degradada, però de sobte trobe un paisatge més suau, amb una harmonies més amable i dolça i totes les cançons reflecteixen eixos contrastos, tant a nivell musical com a nivell vital”.

Per ara, Marina Bonea ha gravat sis temes i sis vídeo clips ben diferents entre ells: Amagatall, que evoca la resiliència entre baixos profunds i sintetitzadors foscos: “és una cançó introspectiva, que parla més de mi, amb un so fosc i dur”, Tarongina, un tema ple de vitalisme amb ritmes de drum'n bass i break beat, i en el vídeo del qual La Xica llueix entre blaus i blancs, caixons de taronges, i la flor de tarongina.  O Endimonià, una peça electrònica propera al trance festiu que homenatja la cultura popular valenciana: “són les festes del poble, i toca eixir i lluir la faldilla”.

Apassionada, arrelada a la terra, però amb una capacitat innovadora innata, La Xica ha trobat aquest punt en què l'experimentació no està renyida amb l’herència i la tradició. Al cap i a la fi, la vida és definir identitats i l’art, també la música, en sap molt, d’això. Vista en primer plànol, en persona, Marina Bonea és una persona tranquil·la, però lluitadora, on de vegades també aterra la ràbia, el desencant, la ansietat. Tot això, i l’amor, per descomptat, navega per la seua música: “Vam decidir ser brigada / l’amor és un accident / és el que jo no esperava / uns ulls que miren tan cert”, o “cada cop apreta un poc menys ja la corda  / cada pas em dona ales per volar / els somnis compartits amb tu de matinada entren per la porta…”.

Anem arribant a la fi de la nostra conversa i Jesús posa dos noms sobre la taula: Rosalia i Extremoduro. “No aconseguisc saber qui és Rosalia, em pareix poc real i la veig amb molta impostura, però la música que fa em sembla excepcional: els seus recursos, com clava l’orquestra, l’estètica... D’Extremoduro vaig aprendre molt, m’apuntava les lletres. Robe Iniesta tenia una capacitat excepcional d’ajuntar molta força i molt sensibilitat alhora. I d’altra banda, hi ha artistes que no m’agraden tant, però amb qui connecte molt”.

Li preguntem quina música escolta. “De tot, en tots els gèneres trobe quelcom inspirador. M’agraden molt els artistes francesos: Magma, Daft Punk o músics com Carlos Ares. També la música tradicional, vaig començar a cantar per les albades, per la versió que en feia Diana, d’Orxata Sound System, de La dansa del Vetlatori. Em fascinaven els girs del cant d’estil i durant un temps vaig anar modulant al veu, amb logopèdia i classes de cant i acabes arribant a registres on abans no arribaves i finalment, ací estic, he introduït el cant d’estil en la meua música sense adonar-me’n, no ha estat premeditat, i és un poc atzarós perquè La Maria i Botifarra ho fan i ho fan molt bé”.

A Marina Bolea li agrada el poble, la festa de carrer, però també els moments de pau i una vida tranquil·la: passejar, llegir, badar. ¿Què estàs llegint ara? Una vida moderna de Manuel Vicent, la vida de Conxita Piquer. I recentment he llegit Les nostres mares, de Gemma Ruiz, i La mare de Frankenstein d’Almudena Grandes. I dels polítics que ens governen, ¿què en diries? “Que ahir mateix vaig fer vaga amb altres mestres. El que estan fent amb la llengua, l’educació i la cultura és molt fort, amb el que ha costat que no es qüestionara la llengua en aquest país! I ara venen i provoquen en els xiquets i el jovent un clima i una actitud negativa envers la llengua que ja estava pràcticament superada”.