El passat dimarts a la nit va morir Josep Bonet a conseqüència d’un càncer en l’Hospital de Gandia on romania ingressat.

Josep Bonet  va nàixer a Almoines, el 1951, es va traslladar a València a estudiar, on va viure uns anys fins que es va traslladar a Oliva. Es va donar a conéixer com a poeta a partir de la publicació de Carn fresca, poesia valenciana jove (1974), identificat en el grup conegut com Generació dels Setanta (Josep Piera, Rafael Ventura-Melià, Marc Granell, Salvador Jàfer, Joan Navarro).

Després de la publicació dels poemes d’aquesta antologia i una breu obra, Getsemaní (1987), pràcticament no va publicar més poemes, tret d’alguna rara excepció, destinats als íntims. Fet que respon a la seua profunda convicció de viure la relació amb la poesia i la literatura en general des d’una postura íntima, desinteressat de publicar ni participar en actes públics; no va sentir mai cap necessitat de buscar projecció social. Tanmateix, la lucidesa i la intel·ligència de la seua personalitat causava una gran admiració en la gent del gremi, la qual tot i les escasses vegades en què tenia oportunitat de veure’l mai l’han oblidat.

És ben sorprenent que en la poesia catalana hi ha autors que han fet la seua aportació per mitjà de la seua més o menys extensa obra, però n’hi ha d’altres, com ara Josep Bonet, que l’han fertilitzada amb l’exemple d’uns pocs versos i la singular personalitat amb què transmetien l’art i la vida. Professionalment es va dedicar a la publicitat, va fer guions de cine, va treballar de traductor en la Diputació de València i darrerament en el Consell València de Cultura.