Si ho eres, si ho pateixes, has de saber que som moltes les que estem al teu costat per a protegir-te, entendre't i donar-te tot el suport possible. Maleït siga el teu agressor i, tant de bo, pague fins l'últim dia la pena que li impose un sistema policial i judicial que, t'ho he de dir així, no et protegirà tant com deuria. És inacceptable, però les lleis, i qui les aplica, no estan preparades per a protegir el teu cos. Però ho estaran, tard o d'hora. Perquè amb tu, de la teua mà, i de la meua, i de les mans de totes, hem iniciat un camí que no té marxa enrere. Anem a per totes. Anem per totes.

Si tens eixa mala sort de topar amb la persona inadequada, que es creu amb poder per a doblegar la teua voluntat i convertir el teu 'no' en un 'sí', amb un violador, has de saber algunes coses: És possible que, quan ho contes, no et creguen. És probable que et qüestionen. Desconfiaran de la teua paraula. I amiga, germana, eixa segona agressió es multiplicarà si el violador és una persona notòria.

Si el monstre que t'ha violentat és una llegenda d'alguna disciplina artística, esportiva o cultural, un polític poderós, algú influent, tindràs davant un Everest social i mediàtic, un tsunami que t'intentarà arrossegar. Sigues forta. És el que et queda abans d'iniciar el camí cap a la justícia. És possible que aplaudisquen a eixa persona. És probable que t'insulten. Posaran en dubte la teua realitat i la negaran, encara que la tinguen davant dels seus ulls i la vegen amb una claredat cristal·lina.

Demana ajuda. El teu cercle te la prestarà. No tingues vergonya. No t'has d’avergonyir de res. Acudeix al sistema públic de suport, al teu Ajuntament. A la xarxa de suport mutu que, al llarg de dècades, hem anat teixint les dones, i que tant ens ha protegit i ens ha fet avançar. Estarem al teu costat.

I sobretot, molt important, que el soroll no et desvie del camí just i recte. Soroll com el de l'ovació a Plácido Domingo, el passat 2 de desembre, en la seua reaparició a València després que desenes de companyes de la seua llarga carrera denunciaren abusos i coaccions.

Quant duraria aquella ovació? Cinc, deu minuts? Quant es mereix Domingo? Ho pense i m'entren arcades. Arcades per ell. I arcades quan torne a llegir les cròniques: ‘El públic li va brindar una càlida ovació quan el tenor madrileny va eixir a saludar (…) Pareix doncs que el públic de Les Arts no creu, o no vol creure, ni tan sols pensar en estes dones que han assegurat que Domingo va utilitzar la seua posició de poder dins de la indústria operística per a sobrepassar-se amb elles’. Arcades i vergonya. M'estalviaré els noms il·lustres de l'economia i la cultura valenciana presents a la platea i referenciades en la crònica. Sabeu qui sou. I què sou: Còmplices.

*Isabel Martín Gómez, alcaldessa de Paiporta