<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Carles Dénia]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/carles-denia/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Carles Dénia]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/518304/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El sector musical: d'aquesta crisi i del que ens espera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/carles-denia-musics-opinio_132_2265152.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fc66461a-2216-454b-9c7b-4db556ab3e14_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Espectacle sobre el &#039;Cant Espiritual&#039; d&#039;Ausiàs March, amb música de Carles Dénia."></p><p class="article-text">
        Explicar el panorama actual del sector musical al nostre pa&iacute;s &eacute;s complicat, ja que hi conviuen realitats diferents. No &eacute;s comparable la situaci&oacute; d&rsquo;un m&uacute;sic de <em>jazz</em> amb la d&rsquo;un m&uacute;sic en plantilla d&rsquo;una orquestra simf&ograve;nica, un cantant de pop o un grup de m&uacute;sica tradicional, per posar-ne alguns exemples. Si b&eacute; la m&uacute;sica cl&agrave;ssica ha sigut tradicionalment la m&uacute;sica &lsquo;oficial&rsquo;, la m&eacute;s professionalment gestionada i protegida des de les institucions, el <em>jazz</em> vindria a ser el paradigma de la inestabilitat i la desprotecci&oacute;, tot i ser un col&middot;lectiu altament professionalitzat, mentre que en els &agrave;mbits del pop o la m&uacute;sica tradicional la coexist&egrave;ncia de l&rsquo;<em>amateur</em> i el professional est&agrave; m&eacute;s generalitzada.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, encara que el context siga tan variat, en el gros del col&middot;lectiu conflueixen problem&agrave;tiques amb un factor com&uacute;. Perqu&egrave; tothom ho entenga, es diu &lsquo;precarietat&rsquo;. Aquest &eacute;s l&rsquo;estat natural dels m&uacute;sics independents; &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic que coneixem i &eacute;s conseq&uuml;&egrave;ncia directa d&rsquo;unes pol&iacute;tiques culturals, paternalistes i infantilitzades en aquest camp que no aborden amb serietat ni un sol punt essencial del nostre problema cr&ograve;nic.
    </p><p class="article-text">
        Ara, a la necessitat de mesures a mitj&agrave; i llarg termini que, despr&eacute;s de 30 anys de dedicaci&oacute; exclusiva a la m&uacute;sica, considere urgents i irrenunciables, se sumen les mesures de xoc prenunciades pel govern per a mitigar els efectes de la crisi del coronavirus. Preceptes encara confusos i inconcrets, per&ograve; que, per la mena de conceptes utilitzats en els comunicats oficials &ndash;&rsquo;ind&uacute;stria cultural&rsquo;, &lsquo;empreses del sector&rsquo;, &lsquo;pimes&rsquo;, &lsquo;aut&ograve;noms&rsquo;, etc.&ndash; em fan presagiar el pitjor. Perqu&egrave; deixen entreveure que les mesures que vindran no acabaran atenent les necessitats urgent&iacute;ssimes dels treballadors, sin&oacute; que les responsabilitats seran delegades al que s&rsquo;anomena &lsquo;ind&uacute;stria musical&rsquo;, &eacute;s a dir, al conjunt d&rsquo;agents dedicats a la comercialitzaci&oacute; de la m&uacute;sica. I els professionals de la m&uacute;sica no som ind&uacute;stria, ni som pimes, ni tan sols som aut&ograve;noms. Com a molt, som falsos aut&ograve;noms. (Aprofite el moment per a instar el sector privat i les administracions p&uacute;bliques a assumir un codi de bones pr&agrave;ctiques que situe les contractacions en el marc que els pertoca: el laboral i no el mercantil, com &eacute;s habitual.)
    </p><p class="article-text">
        En qualsevol cas, l&rsquo;important &eacute;s que els recursos destinats a pal&middot;liar els grav&iacute;ssims efectes d&rsquo;aquesta crisi arriben finalment als m&uacute;sics professionals, &eacute;s a dir als que depenen exclusivament de l&rsquo;exercici de l&rsquo;activitat musical. Als que, si no toquen, no mengen.
    </p><p class="article-text">
        Per a aquesta finalitat, &eacute;s fonamental elaborar el cens dels que conformen la baula m&eacute;s feble i essencial de la cadena, els m&uacute;sics professionals independents. I que les ajudes siguen gestionades des de l&rsquo;&agrave;mbit p&uacute;blic, a trav&eacute;s de la interlocuci&oacute; directa entre professionals i administracions &ndash;sense intermediaris que sovint no ens representen&ndash; si el que es vol &eacute;s optimitzar els recursos i focalitzar-los cap a on realment fan falta.
    </p><p class="article-text">
        Fins al moment, nom&eacute;s hem rebut silenci. Un silenci eixordador que ens fa augurar la mateixa can&ccedil;&oacute; quan acabe tot a&ccedil;&ograve;. La crisi actual &eacute;s tan sols el pre&agrave;mbul d&rsquo;una estocada final brutal. Un preludi que necessita un bon contramotiu per a ser esmenat. De la sensibilitat i el talent dels nostres pol&iacute;tics per a compondre&rsquo;l dependr&agrave;.
    </p><h3 class="article-text">El model franc&eacute;s</h3><p class="article-text">
        Per&ograve; com que un bell preludi &eacute;s nom&eacute;s el principi d&rsquo;una bona can&ccedil;&oacute;, componguem-li una estrofa, una tornada, un interludi, una coda i acabem d&rsquo;una vegada per sempre la can&ccedil;&oacute; al complet. Mirem el futur i parlem ara de les mesures a mitj&agrave; termini. Nom&eacute;s cal fixar-nos en les pol&iacute;tiques culturals que desenvolupen els nostres ve&iuml;ns els francesos i que ac&iacute; no som capa&ccedil;os encara ni d&rsquo;olorar.
    </p><p class="article-text">
        En l&rsquo;&agrave;mbit musical, Fran&ccedil;a ha desenvolupat un sistema que, a la meua manera de veure, &eacute;s pr&agrave;cticament perfecte. Est&agrave; basat en una cosa essencial: un discerniment ben clar entre els &agrave;mbits professional i <em>amateur.</em>
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;&agrave;mbit <em>amateur </em>t&eacute; una import&agrave;ncia enorme i transcendental. Compleix, o hauria de complir, una funci&oacute; social a la qual el professionalisme no arriba, que &eacute;s portar la m&uacute;sica al mateix nucli de la societat, a la viv&egrave;ncia quotidiana de la m&uacute;sica, a la participaci&oacute; social en pobles, ciutats i barris. Per aquest motiu, ha de ser secundat, protegit i incentivat amb la mateixa vehem&egrave;ncia que el professional.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, les realitats i les necessitats d&rsquo;un col&middot;lectiu i l&rsquo;altre no s&oacute;n les mateixes i, per aix&ograve;, han de ser abordades de manera separada. En aquesta simple idea jau la resposta a l&rsquo;eterna pregunta per qu&egrave; els m&uacute;sics semblem incapa&ccedil;os de sindicar-nos de manera efectiva. La coexist&egrave;ncia de dos col&middot;lectius diferents &ndash;amb realitats i necessitats diferents&ndash; davant una &uacute;nica pol&iacute;tica cultural, el conflicte d&rsquo;interessos que aix&ograve; suposa, ens fa fracassar una vegada i una altra en l&rsquo;intent i ens aboca finalment al des&agrave;nim i a campe qui puga.
    </p><p class="article-text">
        Podem convergir en l&rsquo;&agrave;mbit educatiu, com ocorre als Pa&iuml;sos Baixos &ndash;pa&iacute;s en qu&egrave; m&rsquo;he &ldquo;criat&rdquo; musicalment&ndash;, on les <em>muziekschool</em> orientades a la formaci&oacute; <em>amateur</em> treballen en cooperaci&oacute; amb els <em>conservatorium,</em> dedicats a l&rsquo;ensenyament professional, en un sistema que facilita el tr&agrave;fec d&rsquo;estudiants entre tots dos camps mitjan&ccedil;ant la convalidaci&oacute; i altres mesures eficaces. Per&ograve; en el pla professional &ndash;insistisc&ndash; les realitats i els interessos divergeixen.
    </p><p class="article-text">
        El sistema franc&eacute;s &ndash;tornem-hi&ndash; defineix de manera n&iacute;tida el concepte de m&uacute;sic professional. El seu estatut es basa en el concepte d&rsquo;&lsquo;intermit&egrave;ncia&rsquo;, caracter&iacute;stic d&rsquo;un ofici que compagina o alterna un proc&eacute;s de creaci&oacute; &ndash;sense remuneraci&oacute; directa&ndash; amb la posada en escena, on es cotitza i es recullen els fruits. Tindre en compte aquest model d&rsquo;intermit&egrave;ncia &eacute;s el que permet als treballadors acollir-se a l&rsquo;estatut i accedir a drets laborals, a una jubilaci&oacute; digna o a la formaci&oacute; de sindicats.
    </p><p class="article-text">
        El procediment no &eacute;s simple ni senzill d&rsquo;explicar, per&ograve;, molt <em>grosso modo,</em> consisteix a estipular un m&iacute;nim d&rsquo;hores de faena (507 en el cas franc&eacute;s) per a un per&iacute;ode de 12 mesos consecutius; es determina un c&ograve;mput fix d&rsquo;hores per concert (12 hores per concert a Fran&ccedil;a) i s&rsquo;estableix una tarifa m&iacute;nima exigida (250 euros per concert). Aix&iacute;, sobre la base dels ingressos anuals de cada professional, se li assigna un sou fix en concordan&ccedil;a als ingressos, que &eacute;s revisat al final de cada exercici. D&rsquo;aquesta manera, el treballador t&eacute; l&rsquo;opci&oacute; d&rsquo;acollir-se a l&rsquo;estatut i la professi&oacute; es desprecaritza.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;estatut preveu un l&iacute;mit d&rsquo;ingressos anuals per als que s&rsquo;hi acullen i, encara que exigeix exclusivitat laboral, permet una certa activitat docent en conservatoris o escoles d&rsquo;educaci&oacute; musical reglada &ndash;per a aix&ograve; s&rsquo;exigeix t&iacute;tol oficial&ndash;, sempre que no supere el 50% del temps treballat. Accedir a l&rsquo;estatus de m&uacute;sic professional no sembla un cam&iacute; de roses, pel volum mateix de la faena exigida, per&ograve; un plantejament seri&oacute;s i factible aix&iacute; ho requereix.
    </p><p class="article-text">
        A Espanya, no sembla f&agrave;cil implantar un sistema en termes id&egrave;ntics al dels nostres ve&iuml;ns. Per&ograve; haur&iacute;em de fixar-nos-hi, prendre&rsquo;l com a model i invertir esfor&ccedil;os per adequar-lo a la nostra realitat, que certament &eacute;s diferent. De talent i de potencial art&iacute;stic, ens en sobra. Tenim quatre lleng&uuml;es oficials en qu&egrave; podem expressar-nos, un cresol cultural i un patrimoni musical sense parang&oacute;. Tot aix&ograve;, en bones mans i gestionat amb intel&middot;lig&egrave;ncia, ens convertiria en un dels espais culturals m&eacute;s potents del m&oacute;n. Despertem!
    </p><p class="article-text">
        <strong>Carles D&eacute;nia</strong> &eacute;s m&uacute;sic
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carles Dénia]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/carles-denia-musics-opinio_132_2265152.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Apr 2020 21:23:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fc66461a-2216-454b-9c7b-4db556ab3e14_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="16010" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fc66461a-2216-454b-9c7b-4db556ab3e14_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="16010" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El sector musical: d'aquesta crisi i del que ens espera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fc66461a-2216-454b-9c7b-4db556ab3e14_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Carles Dénia,Opinió]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El sector musical: de esta crisis y de lo que nos espera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/carles-denia-musics-opinio_132_2265160.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fc66461a-2216-454b-9c7b-4db556ab3e14_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Espectáculo sobre el &#039;Cant Espiritual&#039; de Ausiàs March, con música de Carles Dénia."></p><p class="article-text">
        Explicar el panorama actual del sector musical en nuestro pa&iacute;s es complicado, ya que en &eacute;l conviven realidades distintas. No es comparable la situaci&oacute;n de un m&uacute;sico de jazz a la de un m&uacute;sico en plantilla de una orquesta sinf&oacute;nica, un cantante de pop o un grupo de m&uacute;sica tradicional, por poner algunos ejemplos. Si bien la m&uacute;sica cl&aacute;sica ha sido tradicionalmente la m&uacute;sica &lsquo;oficial&rsquo;, la m&aacute;s profesionalmente gestionada y protegida desde las instituciones, el jazz vendr&iacute;a a ser el paradigma de la inestabilidad y la desprotecci&oacute;n, aun siendo un colectivo altamente profesionalizado, mientras que en los &aacute;mbitos del pop o la m&uacute;sica tradicional la coexistencia de lo <em>amateur </em>y lo profesional est&aacute; m&aacute;s generalizada.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, aunque el contexto sea tan variopinto, en el grueso del colectivo confluyen problem&aacute;ticas con un factor com&uacute;n. Para que todo el mundo lo entienda, se llama &lsquo;Precariedad&rsquo;. Ese es el estado natural de los m&uacute;sicos independientes; es el &uacute;nico que conocemos y es consecuencia directa de unas pol&iacute;ticas culturales, paternalistas e infantilizadas en este campo, que no abordan con seriedad ni un solo punto esencial de nuestro problema cr&oacute;nico.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, a la necesidad de medidas a medio y largo plazo que, tras 30 a&ntilde;os de dedicaci&oacute;n exclusiva a la m&uacute;sica, considero urgentes e irrenunciables, se suman las medidas de choque prenunciadas por el gobierno para mitigar los efectos de la crisis del coronavirus. Preceptos todav&iacute;a confusos e inconcretos, pero que, por el tipo de conceptos utilizados en los comunicados oficiales &ndash;&lsquo;industria cultural&rsquo;, &lsquo;empresas del sector&rsquo;, &lsquo;pymes&rsquo;, &lsquo;aut&oacute;nomos&rsquo;, etc.&ndash; me hacen presagiar lo peor. Porque dejan entrever que las medidas que vendr&aacute;n no acabar&aacute;n por atender a las necesidades urgent&iacute;simas de los trabajadores, sino que las responsabilidades ser&aacute;n delegadas a lo que se denomina &lsquo;industria musical&rsquo;, es decir, al conjunto de agentes dedicados a la comercializaci&oacute;n de la m&uacute;sica. Y los profesionales de la m&uacute;sica no somos industria, ni somos pymes, ni tan siquiera somos aut&oacute;nomos. Como mucho, somos falsos aut&oacute;nomos. (Aprovecho para instar al sector privado y a las administraciones p&uacute;blicas a asumir un c&oacute;digo de buenas pr&aacute;cticas que sit&uacute;e las contrataciones en el marco que les corresponde: el laboral y no el mercantil, como viene siendo habitual).
    </p><p class="article-text">
        En cualquier caso, lo importante es que los recursos destinados a paliar los grav&iacute;simos efectos de esta crisis alcancen finalmente a los m&uacute;sicos profesionales, o sea a aquellos que dependen exclusivamente del ejercicio de la actividad musical. A aquellos que, si no tocan, no comen.
    </p><p class="article-text">
        Para tal fin, es fundamental elaborar el censo de quienes conforman el eslab&oacute;n m&aacute;s d&eacute;bil y esencial de la cadena, los m&uacute;sicos profesionales independientes. Y que las ayudas sean gestionadas desde el &aacute;mbito p&uacute;blico, a trav&eacute;s de la interlocuci&oacute;n directa entre profesionales y administraciones &ndash;sin intermediarios que a menudo no nos representan&ndash;, si lo que se quiere es optimizar los recursos y focalizarlos hacia donde realmente hacen falta.
    </p><p class="article-text">
        Hasta el momento, solo hemos recibido silencio. Un silencio atronador que nos hace augurar m&aacute;s de lo mismo para cuando todo esto acabe. La actual crisis es tan solo el pre&aacute;mbulo de una brutal estocada final. Un preludio que necesita de un buen contramotivo para ser enmendado. De la sensibilidad y el talento de nuestros pol&iacute;ticos para componerlo depender&aacute;.
    </p><h3 class="article-text">El modelo franc&eacute;s</h3><p class="article-text">
        Pero como un bonito preludio es solo el principio de una buena canci&oacute;n, compong&aacute;mosle una estrofa, un estribillo, un interludio, una coda y acabemos de una vez por todas la canci&oacute;n al completo. Miremos al futuro y hablemos ahora de las medidas a medio plazo. No hay m&aacute;s que fijarnos en las pol&iacute;ticas culturales que desarrollan nuestros vecinos los franceses y que aqu&iacute; no somos capaces todav&iacute;a ni de oler.
    </p><p class="article-text">
        En el &aacute;mbito musical, Francia ha desarrollado un sistema que, a mi modo de ver, es pr&aacute;cticamente perfecto. Est&aacute; basado en algo esencial: un claro discernimiento entre los &aacute;mbitos profesional y <em>amateur.</em>
    </p><p class="article-text">
        El &aacute;mbito <em>amateur </em>tiene una importancia enorme y trascendental. Cumple, o deber&iacute;a cumplir, una funci&oacute;n social a la que el profesionalismo no llega, que es llevar la m&uacute;sica al mismo n&uacute;cleo de la sociedad, a la vivencia cotidiana de la m&uacute;sica, a la participaci&oacute;n social en pueblos, ciudades y barrios. Por este motivo, debe ser apoyado, protegido e incentivado con la misma vehemencia que el profesional.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, las realidades y necesidades de uno y otro colectivo no son las mismas y deben, por ello, ser abordadas de manera separada. En esta simple idea yace la respuesta a la eterna pregunta de por qu&eacute; los m&uacute;sicos parecemos incapaces de sindicarnos de manera efectiva. La coexistencia de dos colectivos diferentes &ndash;con realidades y necesidades diferentes&ndash; ante una &uacute;nica pol&iacute;tica cultural, el conflicto de intereses que ello supone, nos hace fracasar una y otra vez en el intento y nos aboca finalmente al desaliento y al s&aacute;lvese quien pueda.
    </p><p class="article-text">
        Podemos converger en el &aacute;mbito educativo, como ocurre en Holanda &ndash;pa&iacute;s en el que me he &ldquo;criado&rdquo; musicalmente&ndash;, donde las &lsquo;muziekschool&rsquo; orientadas a la formaci&oacute;n amateur trabajan en cooperaci&oacute;n con los &lsquo;conservatorium&rsquo;, dedicados a la ense&ntilde;anza profesional, en un sistema que facilita el trasiego de estudiantes entre ambos campos mediante la convalidaci&oacute;n y otras medidas eficaces. Pero en el plano profesional &ndash;insisto&ndash; las realidades y los intereses divergen.
    </p><p class="article-text">
        El sistema franc&eacute;s &ndash;volvemos a &eacute;l&ndash; define de manera n&iacute;tida el concepto de m&uacute;sico profesional. Su estatuto se basa en el concepto de &lsquo;intermitencia&rsquo;, caracter&iacute;stico de un oficio que compagina o alterna un proceso de creaci&oacute;n &ndash;sin remuneraci&oacute;n directa&ndash; con la puesta en escena, donde se cotiza y se recogen los frutos. Contemplar este modelo de intermitencia es lo que permite a los trabajadores acogerse al estatuto y acceder a derechos laborales, a una jubilaci&oacute;n digna o a la formaci&oacute;n de sindicatos.
    </p><p class="article-text">
        El procedimiento no es simple ni sencillo de explicar, pero, muy grosso modo, consiste en estipular un m&iacute;nimo de horas de trabajo (507 en el caso franc&eacute;s) para un periodo de 12 meses consecutivos; se determina un c&oacute;mputo fijo de horas por concierto (12 horas por concierto en Francia) y se establece una tarifa m&iacute;nima exigida (250 euros por concierto). As&iacute;, en base a los ingresos anuales de cada profesional, se le asigna un sueldo fijo en concordancia a los mismos, que es revisado al final de cada ejercicio. De este modo, el trabajador tiene la opci&oacute;n de acogerse al estatuto y la profesi&oacute;n se desprecariza.
    </p><p class="article-text">
        El estatuto contempla un l&iacute;mite de ingresos anuales para quienes se acogen a &eacute;l y, aunque exige exclusividad laboral, permite cierta actividad docente en conservatorios o escuelas de educaci&oacute;n musical reglada &ndash;para lo cual se exige t&iacute;tulo oficial&ndash;, siempre que esta no supere el 50% del tiempo trabajado. Acceder al estatus de m&uacute;sico profesional no parece un camino de rosas, por el volumen mismo del trabajo exigido, pero un planteamiento serio y factible as&iacute; lo requiere.
    </p><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a, no parece f&aacute;cil implantar un sistema en id&eacute;nticos t&eacute;rminos al de nuestros vecinos. Pero deber&iacute;amos fijarnos en &eacute;l, tomarlo como modelo e invertir esfuerzos para adecuarlo a nuestra realidad, que ciertamente es distinta. Talento y potencial art&iacute;stico nos sobra. Tenemos cuatro lenguas oficiales en las que expresarnos, un crisol cultural y un patrimonio musical sin parang&oacute;n. Todo ello, en buenas manos y gestionado con inteligencia, nos convertir&iacute;a en uno de los espacios culturales m&aacute;s potentes del mundo. Despertemos!
    </p><p class="article-text">
        <strong>Carles D&eacute;nia</strong> es m&uacute;sico
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Carles Dénia]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/carles-denia-musics-opinio_132_2265160.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Apr 2020 21:02:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fc66461a-2216-454b-9c7b-4db556ab3e14_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="16010" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fc66461a-2216-454b-9c7b-4db556ab3e14_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="16010" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El sector musical: de esta crisis y de lo que nos espera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fc66461a-2216-454b-9c7b-4db556ab3e14_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Carles Dénia,Opinió]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
