En l’àmbit de la política territorial i l’urbanisme -on es posaran moltes expectatives per a la recuperació-, hi ha diferents aportacions que podem fer atenent aquestes qüestions. Així, per exemple, des de la nostra Conselleria ens hem marcat com a objectiu no només ajudar a la reactivació del sector de la construcció amb l’impuls definitiu del decret que regula les entitats col·laboradores urbanístiques o altres fórmules en estudi i de repercussió més immediata -la UE ja treballa un pla on la rehabilitació i l’impuls de les renovables seran motor de la recuperació-, sinó fer un salt qualitatiu i prioritzar aquells expedients que poden contribuir a la creació d’ocupació estable en un horitzó relativament pròxim.

Per això, per exemple, durant l’estat d’alarma la Direcció General d’Urbanisme i la de Política Territorial i Paisatge han demostrat el seu compromís amb aquest objectiu. La primera, convocant tres Comissions Territorials on s’han aprovat definitivament diferents instruments urbanístics i la segona despatxant més de 120 informes, la majoria favorables, i molts d’ells determinants per a la conclusió de projectes amb cert impacte en la creació de treball. És d’agrair l’esforç de l’escàs personal amb què compten per obtenir aquest rendiment. Això demostra que una administració millor dotada en matèria de personal pot contribuir més i millor a la recuperació econòmica.

En el marc de la planificació del nostre territori i amb una clara vocació de mitjà i llarg termini, comptem amb els Plans d’Acció Territorial (PAT), aposta decidida dels governs del Botànic com a model de gestió territorial integral que permet una visió global, ordenada i coherent del nostre país. En aquest moment, aquesta fórmula cobra més sentit si cap perquè farà possible assolir dos objectius bàsics per afrontar les conseqüències d’aquesta crisi i contribuir així a fer la seua ombra menys allargada:

D’una banda, la definició dels usos compatibles a escala supramunicipal facilitarà una implantació més àgil i efectiva de les activitats econòmiques generadores de riquesa i llocs de treball. De l’altra, podrem garantir una gestió del territori que prime una economia diversificada, que facilite l’autosuficiència i els productes de proximitat, elements fonamentals per a la nostra economia industrial i agrària que es demostren imprescindibles davant situacions de crisi com la què estem vivint. Perquè l’emergència sanitària ha posat de manifest les febleses de la globalització i com pot resultar de letal l’excessiva dependència de tercers.

Per això, molt encertadament, el conseller d’Economia, Rafael Climent, parla d’encetar un procés de relocalització de la indústria estratègica i crítica que permeta diversificar i enfortir l’economia valenciana, generant coneixement i llocs de treball estables, i afrontar situacions extremes com la provocada per aquesta pandèmia. Tampoc hem de perdre de vista la influència de la contaminació com un factor determinant en la incidència del coronavirus i la responsablitat d’introduir canvis en la mobilitat, repte que coneix bé el nostre conseller de Política Territorial, Arcadi España..

Ara més que mai s’evidencia la necessitat que la gestió del territori i el model socio-econòmic encaixen a la perfecció, amb projecció de futur, assimilant les incerteses que puguen derivar-se del canvi climàtic o d’altres situacions d’emergència. Això ho podem garantir a través dels PATs que estem treballant:

El PAT de les Comarques Centrals esdevé clau per a la nostra economia en un espai que tradicionalment ha conformat un dels clústers industrials més importants del País Valencià com és el tèxtil. Caldrà reforçar, doncs, aquesta vocació per permetre la localització i proximitat d’allò que produïm, reforçant així el paper de les ciutats mitjanes com a vertebradores del nostre territori i contribuint a fixar la població, especialment en pobles en procés de despoblament.

El PAT del Baix Segura serà determinant per ordenar els usos residencials i industrials d’una forma coherent i efectiva i, sobretot, per promoure la consolidació d’un clúster agroalimentari al voltant del qual creixen altres valors que fan d’aquesta terra una de les més pròsperes de la Comunitat, amb un paper fonamental per a la nostra sobirania alimentaria i la nostra economia.

Els Plans d’Acció Territorials de les Àrees Funcionals de Castelló, València i Alacant-Elx, pràcticament llestos per sotmetre’s a exposició pública, asseguren que la planificació d’aquests espais -que concentren el 59% de la població valenciana total- no queden en mans d’una improvisació i uns interessos que han provocat una situació de marcada ineficiència del territori i l’augment d’externalitats negatives que recauen sobre el conjunt de la societat. Aquests plans inclouen àrees de gran interés industrial i logístic, claus per a l’atracció de noves indústries i la recuperació i relocalització d’aquelles que en el seu moment van decidir ubicar-se a l’estranger per abaratir costos.

Aquesta terra ha patit massa especulació -la derivada d’un model insostenible ambientalment, social i econòmica- i molt poca previsió. D’aquell model encara en patim els efectes, que han hipotecat un creixement veritablement rendible i resilient. Apostem per un futur planificat amb flexibilitat, atent a l’encaix de les activitats en el territori. Des de la Conselleria de Política Territorial treballem per donar coherència i definir una ordenació eficient del territori, amb visió supramunicipal i estratègica. Atendre l’emergència és necessari. Aprendre d’ella i preparar-nos per al futur -el pròxim i el llunyà- és imprescindible per assegurar la nostra resiliència davant reptes que ja coneixíem i d’altres que, com aquesta crisi inesperada, es poden repetir en qualsevol moment. No perdem l’oportunitat.

*Imma Orozco i Ripoll, secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge