<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Jaume Puchalt Lacal]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/jaume-puchalt-lacal/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Jaume Puchalt Lacal]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/518550/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Dones, urbanistes de referència]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/dones-urbanistes-referencia_132_6050917.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        Encara hi ha gent buscant referents del camp de l&rsquo;urbanisme capa&ccedil;os de generar nous arguments i paralitzar la ZAL. Busquen una veu experta, que des de l&rsquo;acad&egrave;mia i el reconeixement i respecte del professionals dels sector, siga capa&ccedil; d&rsquo;establir un nou front d&rsquo;ideari social i pol&iacute;tic per fer-ho. Tot i que no hi ha a Val&egrave;ncia cap professional que pels seus estudis, coneixements i reflexions, la seua capacitat divulgadora i creadora de coneixement haja assolit el prestigi necessari per fer-ho. No hi ha cap home, ni tampoc cap dona ja que les dones en general han estat silenciades i els ha resultat especialment dif&iacute;cil convertir-se en referents.
    </p><p class="article-text">
        Ja hem tingut i no ens calen m&eacute;s, d&rsquo;arquitectes estel&middot;lars ni estrellats. No ens calen m&eacute;s els t&egrave;cnics que feien ciutats a&iuml;llades i disfuncionals dins de la ciutat, que defensaren PAI&rsquo;s especuladors, PGOU&rsquo;s en blanc i negre, que dissenyaren infraestructures obsoletes i vials amb m&eacute;s redones, m&eacute;s i m&eacute;s grans. Perqu&egrave; aquest poble que ara al&ccedil;a la veu per dir que ja no vol ser el m&eacute;s lluent, ja ha trobat les persones de refer&egrave;ncia que calen. Des del Pouet, Castellar, la Punta o Natzaret; Conxa, Marina, Empar, Matilde, Mamen, Mireia, Lucia, Maite... s&oacute;n i han sigut algunes de les nostres referents. Aquestes dones saben i tenen ben clar el que volen per a totes nosaltres: una vida m&eacute;s saludable.
    </p><p class="article-text">
        Volem, d&rsquo;una vegada per totes, establir les bases per consolidar i construir una ciutat i un urbanisme feministes, escoltant totes les veus, els nostres crits i els de les dones que he citat. Defenent l&rsquo;emerg&egrave;ncia de treballar per una Nova Cultura de l&rsquo;Aigua, i una Estrat&egrave;gia completa de front litoral i d&rsquo;&agrave;mbits fluvials. Amb mesures concretes com fer arribar el riu a la mar, pel vell llit i pel nou; implementar una xarxa de drenatge urb&agrave; sostenible que renaturalitze la ciutat, on el riu siga el canal i col&middot;lector principal i les s&eacute;quies soterrades sota l&rsquo;asfalt, els seus bra&ccedil;os i ramals; recuperar aix&iacute; &nbsp;la funci&oacute; h&iacute;drica del riu i tots els camins de l&rsquo;aigua, per ser els possibilitadors i conductors de la vida i continu&iuml;tat d&rsquo;aquest territori. Els pobles fluvials del nord i del sud, i els mar&iacute;tims a l&rsquo;est, han de deixar d&rsquo;estar a&iuml;llats i marginats, especialment per les pol&iacute;tiques, ja que s&oacute;n la clau per consolidar un futur millor ac&iacute;. Fa m&eacute;s de trenta anys, que des de Natzaret es ve reclamant la dignificaci&oacute; i millora de la xarxa de sanejament i aig&uuml;es residuals, la descontaminaci&oacute; del sol i l&rsquo;arribada fins al barri del parc del T&uacute;ria.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Cal posar la vida al centre, com han dit les dones referent del recent di&agrave;leg virtual &lsquo;Parlem de vida: les defensores del territori i els bens comuns aporten sabers i alternatives front a la crisis actual&rsquo; publicat per Pikara Magazine. Els objectius s&oacute;n: recuperar i promocionar l&rsquo;estima per la comunitat, en relaci&oacute; amb la terra i la territorialitat, l&rsquo;arrelament, l&rsquo;al&egrave; i l&rsquo;esperan&ccedil;a de vida i les llavors de tots els pobles, per augmentar aix&iacute; la diversitat i el sistema immunol&ograve;gic de la (Mare) Terra. Per recuperar les veus de refer&egrave;ncia, perqu&egrave; avui segueixen vives, sanant i denunciant, en peus. Han travessat la hist&ograve;ria, per manejar els fils de la vida, els fils de la resili&egrave;ncia, de la resist&egrave;ncia i del reconeixement de les nostres ancestres. I segueixen ac&iacute;, per recordar-nos que som pobles d&rsquo;amor i de creativitat que germina. Ens i les necessitem m&eacute;s que mai per resistir amb alegria i energia, sense sentir-nos culpables perqu&egrave; el nostre comprom&iacute;s amb la vida, &eacute;s universal.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;alternativa &eacute;s feminista, elaborada des dels saber comunitaris amb unes noves condicions, per iniciar uns nous aprenentatges. Des de la igualtat, s&rsquo;ha de recon&egrave;ixer i q&uuml;estionar els privilegis entre les persones, o entre el Port i l&rsquo;Ajuntament, per posar-los un altre exemple. Honrant aix&iacute; els sabers de les que han estat i continuen lluitant dia rere dia. Fins ara, no ens han agradat les respostes, diuen, perqu&egrave; no ens agradaven tampoc les preguntes. Ara, mentre elaborem les noves preguntes, pareix que a alguns no els agraden les noves respostes, perqu&egrave; saben que el seu poder i valor com a guies i referents &eacute;s fr&agrave;gil.
    </p><p class="article-text">
        Consolidem equips de treball i comunitats per participar de manera horitzontal i democratitzar els debats, perqu&egrave; tenim propostes i ganes de dur-les endavant. Deixen de cridar i de dir la seua, escolten el que els diguem i posem-nos a treballar pel futur. Que les comissions de reconstrucci&oacute; de l&rsquo;Ajuntament, les Corts Valencianes i el Congr&eacute;s de les Diputades aterren i posen en marxa els plantejaments, i siguen un veritable motor de canvi i acceleraci&oacute; de la transici&oacute; ecol&ograve;gica, per generar i garantir la vida. Aix&iacute; ho deia al Congr&eacute;s Amaya P&eacute;rez Orozco, quan defenia la necessitat d&rsquo;establir un reajust estructural al servei de la vida col&middot;lectiva, humana i de la resta d&rsquo;esp&egrave;cies, per a que des d&rsquo;ara reba m&eacute;s, qui m&eacute;s cuida. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Escolten-les, perqu&egrave; aquestes s&oacute;n les nostres referents.
    </p><p class="article-text">
        <strong>*Iniciativa T&uacute;ria. Jaume Puchalt Lacal, arquitecte</strong>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume Puchalt Lacal]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/dones-urbanistes-referencia_132_6050917.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Jun 2020 16:28:57 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Dones, urbanistes de referència]]></media:title>
    </item>
  </channel>
</rss>
