En pocs anys hem passat de l’entusiasme sobre la capacitat emancipadora d’internet (amb les iniciatives tecnopolítiques sorgides arran del 15-M i la lectura que es va fer de la primavera àrab) al pessimisme i la preocupació sobre els seus perills com el mal ús de les nostres dades, la desinformació massiva o el control social. Davant d’aquests perills, des de ja fa uns anys s’està plantejant quin ha de ser el paper dels poders públics, i què han de fer per a protegir-nos, amb regulacions i cauteles de tota classe.

Ara bé, la nostra actitud davant el món digital no ha de ser només reactiva i dirigida únicament a evitar els efectes d’aquests perills. En primer lloc, perquè és precisament en aquest marc on hi ha més risc que la protecció davant problemes del món digital derive en fórmules autoritàries i restrictives de drets, com s’intueix, per exemple, en algunes propostes per a combatre la desinformació. I, a més, probablement no siga eficaç, ja que la tecnologia i l’ús de les dades forma part ja inseparable de les nostres vides: ha canviat la nostra conducta quotidiana, està transformant ja el nostre sistema econòmic i explica gran part de la dinàmica econòmica i geopolítica mundial. La protecció de les nostres dades ha d’anar de la mà de reforçar els drets i la cultura digital de tota la ciutadania, i de reduir les bretxes existents, i no tant de posar portes al camp.

La importància de les dades està ahí i, vulguem o no, és una partida que ens interpel·la i que les institucions democràtiques han de jugar, també ací al País Valencià. En les plataformes digitals es determina gran part de la mirada que tenim de nosaltres mateixos, les nostres relacions socials i fins i tot l’exercici de drets, i influeixen de manera rellevant en el funcionament dels sistemes democràtics. No obstant això, se sustenten en una infraestructura que pertany a grans empreses, amb les seues normes i els seus propis interessos. Per això és fonamental democratitzar la gestió de les dades i el món digital per a garantir els drets i posar totes les seues potencialitats econòmiques i socials al servei de tota la ciutadania, amb garanties de control democràtic i de rendició de comptes. Cal que les institucions públiques no només participen i se sumen a aquestes transformacions -cosa inevitable-, sinó que les lideren i, a més, que les aprofiten per a renovar la seua organització i funcionament i fer-los més eficients. Perquè tindre la iniciativa en la gestió i l’anàlisi de les dades és l’única manera de posar per damunt, des del principi, els valors públics, l’ètica i els drets de la ciutadania, aprofitant les dades per a millorar la vida de les persones amb la màxima transparència i traçabilitat. El contrari implicarà no només pèrdues d’eficiència i pitjors elements per a prendre decisions públiques, sinó també dependre sempre del sector privat -amb els seus valors- pel que fa a l’avanç de la innovació, en el big data i en la intel·ligència artificial, ja que és aquest el que compta ara per ara amb la tecnologia i l’experiència.

L’obertura de dades en tota l’administració ha de ser una palanca per a impulsar aquesta modernització. Les administracions públiques generen una gran quantitat de dades que són de tots i totes, i que tenen un gran valor. Tant per als mateixos governs, que poden prendre millors decisions a partir de l’anàlisi de dades, com per a la societat, que pot impulsar projectes de valor afegit a partir de la reutilització de dades públiques. Per això mateix les dades són una eina estratègica per a un bon govern i per a una major intel·ligència col·lectiva. A més, la transparència des del disseny i la gestió de dades permeten millorar l’eficiència i l’ús dels recursos públics mitjançant l’automatització de processos. La incorporació progressiva d’aquesta noció en l'organització i els sistemes d’informació implica tindre a la nostra disposició en format reutilitzable cada vegada més i millors dades.

El Govern del Botànic ha fet passos, amb humilitat però amb pas ferm, en la cultura de la transparència, el foment dels drets digitals i la transversalitat de la transparència i de l’obertura de dades públiques en tota l’administració. També ha sigut pioner en projectes per a aprofitar les potencialitats de la ciència de dades per a la prevenció de la corrupció com el sistema d’alertes de la inspecció general de serveis impulsat per la Conselleria de Transparència.

Cal ser ambiciosos i confiar en la capacitat de les institucions públiques, i traçar tota una estratègia valenciana dirigida a posar les dades públiques al servei de la ciutadania, amb un enfocament transversal que interpel·le a tota l’organització i que pose per davant els valors públics, la transparència i l’ètica. Pas a pas, però amb mirada llarga, cal apostar per implantar en tots els àmbits de l’administració la transparència i l’obertura de dades des del disseny i per defecte. I també per formar un sistema públic de dades que permeta a les administracions prendre millors decisions i millorar les seues polítiques i serveis, però també que facilite al teixit productiu, actors socials o a la societat civil avaluar i crear nous productes i serveis a partir de les dades públiques, promovent formes d’intel·ligència col·lectiva. Un model valencià d’obertura i governança de dades públiques que es caracteritze per l’ètica, la innovació, el lideratge públic i l'orientació a la ciutadania i a la reutilització. No és senzill, perquè passa per tota una revolució organitzativa que incorpore, per exemple, nous perfils en les administracions públiques orientats a la innovació, la tecnologia i la gestió de dades. Però precisament per això paga la pena, perquè aquesta mateixa revolució en l’organització i el funcionament de les administracions és el que ens posarà en millors condicions per a liderar des del sector públic les transformacions i els reptes per a construir una societat valenciana més justa, cohesionada i lliure en el món actual.