<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Personal]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Personal]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/blog/511242" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El exdirector de Antifraude que conspiró con Fernández Díaz cobró 300.000 euros irregulares de la entidad]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/exdirector-antifraude-conspiro-fernandez-diaz-cobro-300-000-euros-irregulares-entidad_1_6387446.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f45a969f-60c8-48d8-9264-5209b6a1dc0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El exdirector de Antifraude que conspiró con Fernández Díaz cobró 300.000 euros irregulares de la entidad"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Daniel de Alfonso cobró trienios que no se correspondían con su puesto de funcionario y cerca de 100.000 euros en complementos salariales</p></div><p class="article-text">
        El que fuera director de la Oficina Antifraude de Catalunya entre 2011 y 2016, Daniel de Alfonso, habr&iacute;a percibido indebidamente de aquel organismo cerca de 300.000 euros mientras estaba al frente, seg&uacute;n un informe de la Sindicatura de Cuentas <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/211152/alfonso-va-cobrar-300000-euros-irregulars-antifrau-segons-sindicatura" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">avanzado por Naci&oacute; Digital</a>. Seg&uacute;n el ente fiscalizador, durante su etapa al frente de la oficina que lucha contra la corrupci&oacute;n el juez percibi&oacute; trienios que no le correspond&iacute;an por valor de 207.363,7 y, adem&aacute;s, obtuvo un complemento salarial irregular y al que no tendr&iacute;a derecho de casi 20.000 euros anuales.
    </p><p class="article-text">
        De Alfonso fue director de Antifraude durante cinco a&ntilde;os, entre agosto de 2011 y junio de 2016. En esta &uacute;ltima fecha el juez fue destituido tras salir a la luz varias grabaciones de sus reuniones con el entonces ministro de Interior del PP, Jorge Fernandez D&iacute;az, en las que ambos aparec&iacute;an conspirando y tratando de imputar falsos casos de corrupci&oacute;n a diferentes l&iacute;deres independentistas.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de aquellas actividades irregulares, el informe elaborado por la Sindicatura de Comptes sobre la Oficina Antifrau tambi&eacute;n indica que De Alfonso tuvo un comportamiento similar en el manejo de los fondos que gestionaba al frente del organismo. Por una parte, el supervisor entiende que no deb&iacute;a haber cobrado los m&aacute;s de 200.000 euros que, en la medida que ejerc&iacute;a de directo en situaci&oacute;n de servicios especiales de la carrera judicial, deb&iacute;a percibir los trienios que corresponden al puesto de funcionario al que pertenece, y no al que ocupa en Antifrau.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a los complementos salariales por los que en total percibi&oacute; cerca de 100.000 euros, la Sindicatura indica que son irregulares y &ldquo;perseguibles administrativa y judicialmente&rdquo;. En el informe el ente fiscalizador ya apunta a que el Tribunal de Cuentas investiga estos cobros desde el 2018, gracias a otro informe de la propia Sindicatura. Estos complementos, llamados &ldquo;de calidad&rdquo;, fueron repartidos a m&aacute;s cargos y trabajadores de la oficina y ascendieron en total a 1,9 millones de euros entre 2010 y 2018. Seg&uacute;n Antifrau, serv&iacute;an para retribuir &ldquo;el grado de inter&eacute;s , la iniciativa y el esfuerzo y la contribuci&oacute;n a la mejora permanente del trabajo administrativo&rdquo;, pero durante toda la etapa de De Alfonso siempre se dieron a dedo y sin establecer criterios objetivos.
    </p><p class="article-text">
        Tampoco el reparto de trienios por encima de lo establecido fue una actividad &uacute;nica de aquel director. La Sindicatura ha detectado que, como De Alfonso, tambi&eacute;n cobraron trienios que no se correspond&iacute;an con su puesto funcionarial los directores anteriores y posteriores, una directora adjunta, un director de investigaciones y uno de an&aacute;lisis. Ahora bien la mayor parte del dinero repartido en ese concepto se la llev&oacute; De Alfonso, pues percibi&oacute; casi el 90% de los 232.603,9 que se pagaron en trienios de forma indebida.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Catalunya]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/exdirector-antifraude-conspiro-fernandez-diaz-cobro-300-000-euros-irregulares-entidad_1_6387446.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Nov 2020 16:44:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f45a969f-60c8-48d8-9264-5209b6a1dc0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="49995" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f45a969f-60c8-48d8-9264-5209b6a1dc0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="49995" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El exdirector de Antifraude que conspiró con Fernández Díaz cobró 300.000 euros irregulares de la entidad]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f45a969f-60c8-48d8-9264-5209b6a1dc0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els set magnífics]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/els-set-magnifics_132_2462377.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els set magnífics"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Que cadascú adapti com millor li plagui l’èpic western de John Sturges, remake de “Els set samurais” d’Akira Kurosawa, a la realitat catalana</p></div><p class="article-text">
        Amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;alliberar-se de la tirania de Calvera, cap d&rsquo;una banda de malfactors, els habitants d&rsquo;un llogaret prenen la decisi&oacute; de contractar set pistolers perqu&egrave; els alliberin d&rsquo;aquesta opressi&oacute;. Els &lsquo;set magn&iacute;fics&rsquo; accepten el repte i elaboren un pla per capturar el bandit que, malgrat la seva destresa, acaba fracassant... A partir d&rsquo;aqu&iacute;, que cadasc&uacute; adapti com millor li plagui l&rsquo;&egrave;pic western de John Sturges, remake de &ldquo;Els set samurais&rdquo; d&rsquo;Akira Kurosawa, a la realitat catalana. Albiol al marge, quasi tots coincidiran a atorgar el paper de Calvera a Mariano Rajoy i, si se&rsquo;m permet la simplicitat, el de Yul Brynner a Ra&uuml;l Romeva.
    </p><h3 class="article-text">Professor em&egrave;rit de lambada</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Si fa poc m&eacute;s d&rsquo;un any alg&uacute; hagu&eacute;s dit que Ra&uuml;l Romeva seria el candidat d&rsquo;una llista de conflu&egrave;ncia amb el president Artur Mas i el cap de l&rsquo;oposici&oacute; Oriol Junqueras de n&uacute;meros 4 i 5 respectivament, li haguessin dit que s&rsquo;havia begut l&rsquo;enteniment. Per&ograve; el proc&eacute;s ha fet que la pol&iacute;tica catalana sigui de tot menys previsible. Ra&uuml;l Romeva, fins les darreres eleccions eurodiputat d&rsquo;Iniciativa per Catalunya, s&rsquo;han convertit en l&rsquo;home de consens entre Converg&egrave;ncia i Esquerra. Es desconeix, quants van perir abans en la taula de negociacions.
    </p><p class="article-text">
        El seu curr&iacute;culum avala la tria: doctor en relacions internacionals i llicenciat en ci&egrave;ncies econ&ograve;miques. La seva traject&ograve;ria professional va del bracet de la cultura de la pau. La milit&agrave;ncia pol&iacute;tica comen&ccedil;a l&rsquo;any 1989; el 2004 &eacute;s elegit eurodiputat i es mant&eacute; fins al 2014, quan abandona Iniciativa per discrep&agrave;ncies amb la direcci&oacute; del partit per la tebior independentista. Penja els h&agrave;bits pol&iacute;tics amb la idea d&rsquo;apartar-se, almenys durant un temps. Per&ograve; el retir pol&iacute;tic li dura un no-res. Acaba estant en el lloc oport&uacute; en el moment indicat i esdev&eacute; l&rsquo;escollit. Per si tot plegat fos poc, Romeva ha estat nadador, bastoner, dansaire i professor de lambada, i &eacute;s casteller i escriptor.
    </p><h3 class="article-text">Ballar&iacute; del federalisme</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A Miquel Iceta nom&eacute;s li faltava ser el candidat del PSC a les eleccions catalanes, i ja ho &eacute;s. Abans, ha fet tots els papers de l&rsquo;auca socialista i, malgrat els diversos terratr&egrave;mols que han sacsejat el partit, ell &eacute;s un gat vell que sap caure dret. Els qui l&rsquo;admiren, socialistes i/o forans, coincideixen a elogiar la seva intel&middot;lig&egrave;ncia, murrieria i verb apassionat. Se&rsquo;l veuen capa&ccedil; de vendre sorra al desert, i fe de D&eacute;u que el que necessiten els socialistes ara &eacute;s un bon flautista d&rsquo;Hamel&iacute;n, h&agrave;bil amb la flauta i en l&rsquo;encant de masses.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; no sembla que amb la reconeguda destresa del qui anomenen lampista del PSC &ndash;es coneix tots els topalls del partit a Nicaragua&ndash; n&rsquo;hi hagi prou per capgirar l&rsquo;esfondrament socialista. Les enquestes releguen a comparsa el paper d&rsquo;un partit que l&rsquo;any 1999 i amb Pasqual Maragall al capdavant va tocar cim, guanyat les eleccions en vots per&ograve; no en escons &ndash;tot i obtenir-ne 50. Des de llavors, el PSC no ha deixat de perdre llen&ccedil;ols a cada bogada.
    </p><p class="article-text">
        Iceta, que esgrimeix com a bandera electoral el federalisme, ha aconseguit esgarrapar els seus instants de gl&ograve;ria en una campanya dif&iacute;cil i diferent gr&agrave;cies a la seva desinhibici&oacute; ballarina.
    </p><h3 class="article-text">Un pivot contundent</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;exjugador juvenil del Badalona, Xavier Garc&iacute;a Albiol, va entrar en pol&iacute;tica als 23 anys i ara en far&agrave; 48. Tot i que costa no veure&rsquo;l, va aguantar sense fer massa soroll escalfant la banqueta del Partit Popular fins assolir la preuada alcaldia de Badalona. A partir d&rsquo;aqu&iacute;, aquest pivot contundent no ha deixat d&rsquo;encistellar i, per fer-ho, no ha dubtat en usar sempre que li ha calgut un joc barroer, de colzes i cops baixos &ndash;discurs xen&ograve;fob. Per&ograve; Badalona no &eacute;s Catalunya i, tot i que encara hi ha partit per disputar, les enquestes no li s&oacute;n gens favorables.
    </p><p class="article-text">
        Quan va ser nomenat candidat del PP catal&agrave;, va repetir fins a l&rsquo;esgotament que ell sempre ha tret millors resultats que els seus predecessors. Alicia S&aacute;nchez-Camacho va treure 19 diputats en les eleccions de 2012; ara les enquestes situen els populars en una forquilla 11-13 diputats. De llengua afilada, Albiol esgota els darrers minuts de partit observant impotent el marcador advers i l&rsquo;estretor d&rsquo;una remuntada.
    </p><h3 class="article-text">El ve&iacute; desconegut</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i que a cop de dir que &eacute;s el gran desconegut de la campanya &ndash;p&ograve;dium que es disputa amb Arrimadas&ndash;, Llu&iacute;s Rabell ha anat assolint certa popularitat, el que &eacute;s cert &eacute;s que aquest activista ve&iuml;nal, traductor i int&egrave;rpret, lluita per surar en un mar ple de pol&iacute;tics medi&agrave;tics. La foto de <em>mil</em> micr&ograve;fons apuntant al seu mentor Pablo Iglesias i menyspreant-lo a ell, que &eacute;s en realitat el candidat de Catalunya s&iacute; que es pot, ha fet fortuna com a resum m&eacute;s o menys cruel d&rsquo;una tossuda realitat.
    </p><p class="article-text">
        Rabell arrossega aquest handicap i l&rsquo;ambig&uuml;itat d&rsquo;una coalici&oacute; d&rsquo;esquerres on conviuen independentistes i unionistes sota el paraigua del dret a decidir. Cansat que l&rsquo;assenyalin com independentista dia s&iacute; i dia tamb&eacute; perqu&egrave; va votar &lsquo;s&iacute;-s&iacute;&rsquo; el 9N, en un dels debats a set bandes, Rabell va voler deixar clar que ho va fer perqu&egrave; no hi havia papereta de &ldquo;l&rsquo;aneu a fer punyetes&rdquo;, que &eacute;s el que en realitat el cos li demanava votar.
    </p><h3 class="article-text">La noia que hi ha darrere el Rivera</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria d'In&eacute;s Arrimadas &eacute;s com la de les grans actrius que van entrar en el m&oacute;n de la interpretaci&oacute; per casualitat: quantes vegades no haurem sentit l&rsquo;amanit &ldquo;vaig acompanyar una amiga a un c&agrave;sting i em van agafar a mi&rdquo;. Doncs, a l&rsquo;Arrimadas li va passar quelcom semblant: va acompanyar una amiga a un m&iacute;ting d&rsquo;Albert Rivera i en va quedar enlluernada. I aix&ograve; va passar no fa pas massa, l&rsquo;any 2011.
    </p><p class="article-text">
        A partir de llavors, el seu creixement dins la formaci&oacute; ha estat mete&ograve;ric: ja en les darrers eleccions catalanes (2012) va ocupar el quart lloc de la llista, i ara n&rsquo;&eacute;s la candidata. Nascuda a Jerez de la Frontera, Arrimadas &eacute;s llicenciada en Dret i Administraci&oacute; i Direcci&oacute; d&rsquo;Empreses.
    </p><p class="article-text">
        La principal virtut de Ciutadans pot interpretar-se alhora com un defecte: la for&ccedil;a del seu l&iacute;der Albert Rivera. Aix&iacute;, l&rsquo;ombra d&rsquo;aquest esdev&eacute; allargada i cobreix per complet la candidata. El m&eacute;s curi&oacute;s del cas &eacute;s que els dos grans desconeguts d&rsquo;aquesta campanya, ella i Rabell, es disputen quedar segons i endur-se el liderat de l&rsquo;oposici&oacute;.
    </p><h3 class="article-text">Anticapitalista encorbatat</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La CUP ha passat de les samarretes reivindicatives del pol&iacute;tic revelaci&oacute; del passat mandat, David Fern&agrave;ndez, a l&rsquo;eleg&agrave;ncia m&eacute;s cl&agrave;ssica de les corbates de l&rsquo;aspirant Antonio Ba&ntilde;os. Diuen que, tret d&rsquo;aquesta opci&oacute; est&egrave;tica, l&rsquo;esperit &eacute;s el mateix. A difer&egrave;ncia del candidat Fern&agrave;ndez, Ba&ntilde;os no &eacute;s un desconegut, per&ograve; l&rsquo;efervesc&egrave;ncia adquirida aquests pocs anys pel primer pot condicionar al nounat pol&iacute;tic. De moment, Ba&ntilde;os tiba d&rsquo;estil propi, desenfadat per&ograve; rigor&oacute;s, a l&rsquo;hora plantar cara al repte del relleu.
    </p><p class="article-text">
        Periodista &ndash;tamb&eacute; com Fern&agrave;ndez&ndash;, escriptor, federalista desenganyat i membre de la plataforma independentista de castellanoparlants S&uacute;mate, Ba&ntilde;os es defineix anticapitalista conven&ccedil;ut. L&rsquo;home es veu en cor de portar les regnes del cavall de Troia de les classes popular catalanes i, si ens refiem de les enquestes, l&rsquo;animal anir&agrave; for&ccedil;a m&eacute;s ple que en l&rsquo;anterior singladura. Tamb&eacute; d&rsquo;acord amb les enquestes, les dones i homes de Ba&ntilde;os poden esdevenir claus en el trag&iacute; del proc&eacute;s independentista.
    </p><h3 class="article-text">Palad&iacute; del &lsquo;seny&rsquo;</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Fa dos dies, Ramon Espadaler era el fidel conseller d&rsquo;Interior del govern Mas. De perfil discret, el secretari general del comit&egrave; de govern d&rsquo;UDC s&rsquo;ha mantingut sempre lleial al perpetu i incombustible l&iacute;der democratacristi&agrave; Josep Antoni Duran i Lleida. El trencament amb Converg&egrave;ncia ha catapultat Espadaler a la candidatura d&rsquo;Uni&oacute; en solitari.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, aviat es resoldr&agrave; una de les inc&ograve;gnites no resoltes m&eacute;s interpel&middot;lada en la recent hist&ograve;ria de Catalunya: quina for&ccedil;a t&eacute; Uni&oacute; sense Converg&egrave;ncia? De moment, les enquestes no li atorguen gaire robustesa, per&ograve; Espadaler s&rsquo;aferra a les sensacions del carrer per defensar un resultat digne en les properes eleccions. De moment, aquest llicenciat en Geografia i Hist&ograve;ria afiliat a Uni&oacute; des de 1988 s&rsquo;ha autoproclamat palad&iacute; de &lsquo;seny&rsquo; i s&rsquo;autoanomena tamb&eacute; com l&rsquo;hereu de l&rsquo;esperit de la vella i ara fraccionada CiU.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/els-set-magnifics_132_2462377.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 27 Sep 2015 00:47:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244216" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244216" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els set magnífics]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Elecciones Cataluña 27S 2015]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los siete magníficos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/els-set-magnifics_132_2463780.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Els caps de llista de les candidatures d&#039;aquest 27-S / JAUME BACH"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Que cada uno adapte como mejor le plazca el épico western de John Sturges, remake de "Los siete samuráis" de Akira Kurosawa, a la realidad catalana</p></div><p class="article-text">
        Con el objetivo de liberarse de la tiran&iacute;a de Calvera, jefe de una banda de malhechores, los habitantes de una aldea toman la decisi&oacute;n de contratar siete pistoleros para que los liberen de esta opresi&oacute;n. Los 'siete magn&iacute;ficos' aceptan el reto y elaboran un plan para capturar al bandido que, a pesar de su destreza, termina fracasando... A partir de ah&iacute;, que cada uno adapte como mejor le plazca el &eacute;pico western de John Sturges, remake de &ldquo;Los siete samur&aacute;is&rdquo; de Akira Kurosawa, a la realidad catalana. Albiol al margen, casi todos coincidir&aacute;n en otorgar el papel de Calvera a Mariano Rajoy y, si se me permite la simplicidad, el de Yul Brynner a Ra&uuml;l Romeva.
    </p><h3 class="article-text">Profesor em&eacute;rito de lambada</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Si hace poco m&aacute;s de un a&ntilde;o alguien hubiera dicho que Ra&uuml;l Romeva ser&iacute;a el candidato de una lista de confluencia con el presidente Artur Mas y el jefe de la oposici&oacute;n Oriol Junqueras de n&uacute;meros 4 y 5 respectivamente, le habr&iacute;an dicho que hab&iacute;a perdido el juicio. Pero el proceso ha hecho que la pol&iacute;tica catalana sea de todo menos previsible. Romeva, hasta las &uacute;ltimas elecciones eurodiputado de Iniciativa per Catalunya, se ha convertido en el hombre de consenso entre Converg&egrave;ncia y Esquerra. Se desconoce cu&aacute;ntos perecieron antes en la mesa de negociaciones.
    </p><p class="article-text">
        Su curr&iacute;culum avala la elecci&oacute;n: doctor en relaciones internacionales y licenciado en Ciencias Econ&oacute;micas. Su trayectoria profesional de la mano de la cultura de la paz. La militancia pol&iacute;tica comienza en 1989; en 2004 es elegido eurodiputado y se mantiene hasta 2014, cuando abandona Iniciativa por discrepancias con la direcci&oacute;n del partido por la tibieza independentista. Cuelga los h&aacute;bitos pol&iacute;ticos con la idea de apartarse, al menos durante un tiempo. Pero el retiro pol&iacute;tico le dura nada. Acaba estando en el lugar oportuno en el momento indicado y se convierte en el elegido. Por si todo ello fuera poco, Romeva ha sido nadador, bastoner, bailar&iacute;n y profesor de lambada, y es casteller y escritor.
    </p><h3 class="article-text">Bailar&iacute;n del federalismo</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A Miquel Iceta s&oacute;lo le faltaba ser el candidato del PSC en las elecciones catalanas, y ya lo es. Antes, ha hecho todos los papeles del auca socialista y, a pesar de los diversos terremotos que han sacudido el partido, &eacute;l es un perro viejo que sabe caer derecho. Quienes lo admiran, socialistas y/o for&aacute;neos, coinciden en elogiar su inteligencia, piller&iacute;a y verbo apasionado. Se le ve capaz de vender arena en el desierto, y fe de Dios que lo que necesitan los socialistas ahora es un buen flautista de Hamel&iacute;n, h&aacute;bil con la flauta y en el encanto de masas.
    </p><p class="article-text">
        Pero no parece que con la reconocida destreza del que llaman fontanero del PSC &ndash;se conoce todos los topes del partido en Nicaragua&ndash; baste para cambiar el hundimiento socialista. Las encuestas relegan a comparsa el papel de un partido que en 1999 y con Pasqual Maragall al frente toc&oacute; la cima, ganado las elecciones en votos pero no en esca&ntilde;os &ndash;a pesar de obtener 50. Desde entonces, el PSC no ha dejado de perder s&aacute;banas en cada colada.
    </p><p class="article-text">
        Iceta, que esgrime como bandera electoral el federalismo, ha conseguido ara&ntilde;ar sus instantes de gloria en una campa&ntilde;a dif&iacute;cil y diferente gracias a su desinhibici&oacute;n bailarina.
    </p><h3 class="article-text">Un p&iacute;vot contundente</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El exjugador juvenil del Badalona, Xavier Garc&iacute;a Albiol, entr&oacute; en pol&iacute;tica a los 23 a&ntilde;os y ahora cumplir&aacute; 48. Aunque cuesta no verlo, aguant&oacute; sin hacer demasiado ruido calentando el banquillo del PP hasta alcanzar la preciada alcald&iacute;a de Badalona. A partir de aqu&iacute;, este p&iacute;vot contundente no ha dejado de encestar y, por ello, no ha dudado en usar siempre que le ha hecho falta un juego torpe, de codos y golpes bajos &ndash;discurso xen&oacute;fobo. Pero Badalona no es Catalunya y, aunque todav&iacute;a hay partido por disputar, las encuestas no le son nada favorables.
    </p><p class="article-text">
        Cuando fue nombrado candidato del PP catal&aacute;n, repiti&oacute; hasta el agotamiento que &eacute;l siempre ha sacado mejores resultados que sus predecesores. Alicia S&aacute;nchez-Camacho sac&oacute; 19 diputados en las elecciones de 2012; ahora las encuestas sit&uacute;an los populares en una horquilla 11-13 diputados. De lengua afilada, Albiol agota los &uacute;ltimos minutos de partido observando impotente el marcador adverso y la estrechez de una remontada.
    </p><h3 class="article-text">El vecino desconocido</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Aunque en vez de decir que es el gran desconocido de la campa&ntilde;a &ndash;podio que se disputa con Arrimadas&ndash;, Llu&iacute;s Rabell ha ido alcanzando cierta popularidad, lo que es cierto es que este activista vecinal, traductor e int&eacute;rprete, lucha por flotar en un mar lleno de pol&iacute;ticos medi&aacute;ticos. La foto de mil micr&oacute;fonos apuntando a su mentor Pablo Iglesias y despreci&aacute;ndole a &eacute;l, que es en realidad el candidato de Catalunya S&iacute; que es Pot, ha hecho fortuna como resumen m&aacute;s o menos cruel de una terca realidad.
    </p><p class="article-text">
        Rabell arrastra este h&aacute;ndicap y la ambig&uuml;edad de una coalici&oacute;n de izquierdas donde conviven independentistas y unionistas bajo el paraguas del derecho a decidir. Cansado de que lo se&ntilde;alen como independentista d&iacute;a s&iacute; y d&iacute;a tambi&eacute;n porque vot&oacute; 's&iacute;-s&iacute;' el 9-N, en uno de los debates a siete bandas, Rabell quiso dejar claro que lo hizo porque no hab&iacute;a papeleta del &ldquo;id al carajo&rdquo;, que es lo que en realidad el cuerpo le ped&iacute;a votar.
    </p><h3 class="article-text">La chica que hay detr&aacute;s de Rivera</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La historia de In&eacute;s Arrimadas es como la de las grandes actrices que entraron en el mundo de la interpretaci&oacute;n por casualidad: &iquest;cu&aacute;ntas veces no habremos o&iacute;do el aderezado &ldquo;acompa&ntilde;&eacute; a una amiga a un casting y me cogieron a m&iacute;&rdquo;? Pues, a Arrimadas le pas&oacute; algo parecido: acompa&ntilde;&oacute; a una amiga a un mitin de Albert Rivera y qued&oacute; deslumbrada. Y esto ocurri&oacute; no hace demasiado, en 2011.
    </p><p class="article-text">
        A partir de entonces, su crecimiento dentro de la formaci&oacute;n ha sido mete&oacute;rico: ya en las &uacute;ltimos elecciones catalanas (2012) ocup&oacute; el cuarto lugar de la lista, y ahora es la candidata. Nacida en Jerez de la Frontera, Arrimadas es licenciada en Derecho y Administraci&oacute;n y Direcci&oacute;n de Empresas.
    </p><p class="article-text">
        La principal virtud de Ciudadanos puede interpretarse a la vez como un defecto: la fuerza de su l&iacute;der, Albert Rivera. As&iacute;, la sombra de este deviene alargada y cubre por completo la candidata. Lo curioso del caso es que los dos grandes desconocidos de esta campa&ntilde;a, ella y Rabell, se disputan quedar segundos y llevarse el liderato de la oposici&oacute;n.
    </p><h3 class="article-text">Anticapitalista encorbatado</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La CUP ha pasado de las camisetas reivindicativas del pol&iacute;tico revelaci&oacute;n del pasado mandato, David Fern&agrave;ndez, a la elegancia m&aacute;s cl&aacute;sica de las corbatas del aspirante Antonio Ba&ntilde;os. Dicen que, salvo esta opci&oacute;n est&eacute;tica, el esp&iacute;ritu es el mismo. A diferencia del candidato Fern&aacute;ndez, Ba&ntilde;os no es un desconocido, pero la efervescencia adquirida estos pocos a&ntilde;os por el primero puede condicionar al reci&eacute;n nacido pol&iacute;tico. De momento, Ba&ntilde;os tensa de estilo propio, desenfadado pero riguroso, a la hora hacer frente al reto del relieve.
    </p><p class="article-text">
        Periodista &ndash;como Fern&agrave;ndez&ndash;, escritor, federalista desenga&ntilde;ado y miembro de la plataforma independentista de castellanohablantes S&uacute;mate, Ba&ntilde;os se define anticapitalista convencido. El hombre se ve capaz de llevar las riendas del caballo de Troya de las clases populares catalanas y, si nos fiamos de las encuestas, el animal ir&aacute; bastante m&aacute;s lleno que en la anterior legislatura. Tambi&eacute;n de acuerdo con las encuestas, las mujeres y hombres de Ba&ntilde;os pueden convertirse en claves en el traj&iacute;n del proceso independentista.
    </p><h3 class="article-text">Palad&iacute;n del 'seny'</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Hasta hace nada, Ramon Espadaler era el fiel consejero de Interior del gobierno de Mas. De perfil discreto, el secretario general del comit&eacute; de gobierno de UDC ha mantenido siempre leal al perpetuo e incombustible l&iacute;der democristiano Josep Antoni Duran Lleida. La rotura con Converg&egrave;ncia ha catapultado Espadaler a la candidatura de Uni&oacute; en solitario.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, pronto se resolver&aacute; una de las inc&oacute;gnitas no resueltas m&aacute;s interpelada en la reciente historia de Catalunya: &iquest;qu&eacute; fuerza tiene Uni&oacute;n sin Convergencia? De momento, las encuestas no le otorgan mucha robustez, pero Espadaler se aferra a las sensaciones de la calle para defender un resultado digno en las pr&oacute;ximas elecciones. De momento, este licenciado en Geograf&iacute;a e Historia afiliado a Uni&oacute; desde 1988 se ha autoproclamado palad&iacute;n de 'seny' y autodenomina tambi&eacute;n como el heredero del esp&iacute;ritu de la vieja y ahora fraccionada CiU.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/els-set-magnifics_132_2463780.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Sep 2015 19:10:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244216" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244216" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Los siete magníficos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Elecciones Cataluña 27S 2015]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Buenafuente, artesà del riure]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/buenafuente-artesa-riure_132_2549858.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">S’ha convertit en un dels genis del monòleg a Espanya, format que li serveix per arrencar els seus programes, i que en format llibre li ha permès convertir-se en un exitós escriptor mediàtic.</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Partidari de riure&rsquo;s de tot per poder sobreviure, Andreu Buenafuente (1965) ja imitava Jes&uacute;s Hermida a l&rsquo;escola. S&rsquo;adon&agrave; llavors que tenia una gr&agrave;cia que ha desenvolupat al llarg d&rsquo;una dilatada i poli&egrave;drica carrera. En una primera aproximaci&oacute; al personatge, d&rsquo;ell es podria resumir: humorista, presentador i productor. Per&ograve; el reusenc t&eacute; un resum dif&iacute;cil i, segurament, haur&iacute;em d&rsquo;ampliar fins a l&rsquo;esgotament les olletes tastades per l&rsquo;heterodox personatge.
    </p><p class="article-text">
        Va entrar d&rsquo;aprenent a la r&agrave;dio de Reus (COPE) als 17 anys fent esports. Set anys m&eacute;s tard comen&ccedil;ava l&rsquo;inici d&rsquo;un viatge que encara no ha acabat: present&agrave; el programa El terrat (SER Catalunya), amb el qual va assolir el seu primer Ondas al millor programa de r&agrave;dio local. Llavors va crear la productora El Terrat, un afortunat invent que encara rutlla.
    </p><p class="article-text">
        A la televisi&oacute; va entrar-hi l&rsquo;any ol&iacute;mpic de la m&agrave; de Miquel Cal&ccedil;ada, llavors Mikimoto, a <em>Persones Humanes</em> (TV3), d&rsquo;Alfons Ar&uacute;s a <em>Al ataque</em> (Antena 3) i de Xavier Sard&agrave; a <em>Tot per l&rsquo;audi&egrave;ncia</em> (TV3). Ben aviat arribaria el seu primer programa, <em>Sense T&iacute;tol</em> (1995), i despr&eacute;s les seves seq&uuml;eles: <em>Sense T&iacute;tol 2</em> (1996), <em>Sense T&iacute;tol, Sense Vacances</em> (1997), i <em>Sense T&iacute;tol S/N</em> (1998). Per&ograve; l&rsquo;&egrave;xit absolut va arribar amb el late show <em>La cosa nostra</em> i, despr&eacute;s, <em>Una altra cosa</em>. D&rsquo;aqu&iacute; va saltar a Antena 3 i va continuar l&rsquo;&egrave;xit, ara ja a nivell estatal, amb un programa similar al de TV3. Li va tocar rivalitzar amb el m&iacute;tic <em>Cr&oacute;nicas Marcianas</em>, i va guanyar. Fa dues temporades i despr&eacute;s d&rsquo;un par&egrave;ntesi, va tornar amb el programa <em>En el aire</em>, que dirigeix i presenta a La Sexta.
    </p><p class="article-text">
        En tot aquest temps, Buenafuente ha fet tot aix&ograve; i m&eacute;s, i s&rsquo;ha convertit en un dels genis del mon&ograve;leg a Espanya, format que li serveix per arrencar els seus programes, i que en format llibre li ha perm&egrave;s convertir-se en un exit&oacute;s escriptor medi&agrave;tic. La seva productora tamb&eacute; ha fet altres programes com ara <em>Salvados</em>, que dirigeix i presenta Jordi &Eacute;vole, de l&rsquo;escola Buenafuente, que ha esdevingut un referent period&iacute;stic. En aquest cam&iacute;, Buenafuente ha cultivat altres aficions, com ara la del dibuix. &Eacute;s en aquest camp que el polifac&egrave;tic reusenc es relaxa. Recentment va publicar el seu primer llibre de dibuixos: <em>No entiendo nada</em>.
    </p><p class="article-text">
        Per si tot aix&ograve; fos poc, aquest any el c&ograve;mic catal&agrave; ser&agrave; el pregoner de les festes de la Merc&egrave; de Barcelona despr&eacute;s d&rsquo;acceptar la invitaci&oacute; que li ha fet la nova alcaldessa, Ada Colau.&nbsp; Va dir que s&iacute; sense pensar-s&rsquo;ho dos cops, confessant que &ldquo;&eacute;s de les coses m&eacute;s boniques que et poden passar&rdquo;. I &eacute;s que una de les virtuts del personatge &eacute;s la de saber-se engrescar en nous projectes partint de zero, amb l&rsquo;excitaci&oacute; d&rsquo;un nouvingut, com si comenc&eacute;s en tot aix&ograve; ahir mateix. Ara est&agrave; en aquesta fase, com un nen amb sabates noves amb la idea de ser pregoner de la ciutat que el va adoptar, i preparant una pel&middot;l&iacute;cula amb el seu &lsquo;germ&agrave;&rsquo; art&iacute;stic, Berto Romero. I a les nits, per no tornar-se boig amb la pressi&oacute; dels &egrave;xits i l&rsquo;amena&ccedil;a dels fracassos, pinta i els seus mals espanta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/buenafuente-artesa-riure_132_2549858.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Buenafuente, artesà del riure]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Buenafuente, artesano de la risa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/buenafuente-artesano-risa_132_2549852.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Se ha convertido en uno de los genios del monólogo en España, formato que le sirve para arrancar sus programas, y que en formato libro le ha permitido convertirse en un exitoso escritor mediático</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Partidario de re&iacute;rse de todo para poder sobrevivir, Andreu Buenafuente (1965) ya imitaba a Jes&uacute;s Hermida en la escuela. Se dio cuenta entonces que ten&iacute;a una gracia que ha desarrollado a lo largo de una dilatada y poli&eacute;drica carrera. En una primera aproximaci&oacute;n al personaje, de &eacute;l se podr&iacute;a resumir: humorista, presentador y productor. Pero el reusense tiene un resumen dif&iacute;cil y, seguramente, deber&iacute;amos ampliar hasta el agotamiento los caldos catados por el heterodoxo personaje.
    </p><p class="article-text">
        Entr&oacute; de aprendiz en la radio de Reus (COPE) a los 17 a&ntilde;os haciendo deportes. Siete a&ntilde;os m&aacute;s tarde comenzaba el inicio de un viaje que a&uacute;n no ha terminado: present&oacute; el programa <em>El Terrat</em> (SER Catalunya), con el que logr&oacute; su primer Ondas al mejor programa de radio local. Entonces cre&oacute; la productora El Terrat, un afortunado invento que a&uacute;n funciona.
    </p><p class="article-text">
        En la televisi&oacute;n entr&oacute; durante el a&ntilde;o ol&iacute;mpico de la mano de Miquel Cal&ccedil;ada, entonces Mikimoto, en <em>Persones Humanes</em> (TV3), de Alfonso Ar&uacute;s en<em> Al ataque</em> (Antena 3) y de Xavier Sard&agrave; en <em>Tot per l'audi&egrave;ncia</em>&nbsp;(TV3). Pronto llegar&iacute;a su primer programa, <em>Sense T&iacute;tol</em> (1995), y despu&eacute;s sus secuelas: <em>Sense T&iacute;tol&nbsp;2</em> (1996),&nbsp;<em>Sense T&iacute;tol, Sense Vacances</em>&nbsp;(1997), y&nbsp;<em>Sense T&iacute;tol&nbsp;S/N</em> (1998). Pero el &eacute;xito absoluto lleg&oacute; con el late show <em>La cosa nostra</em>&nbsp;y, luego,<em> Una altra&nbsp;cosa</em>. De ah&iacute; salt&oacute; a Antena 3 y continu&oacute; el &eacute;xito, ahora ya a nivel estatal, con un programa similar al de TV3. Le toc&oacute; rivalizar con el m&iacute;tico <em>Cr&oacute;nicas Marcianas</em>, y gan&oacute;. Hace dos temporadas y despu&eacute;s de un par&eacute;ntesis, volvi&oacute; con el programa <em>En el aire</em>, que dirige y presenta en La Sexta.
    </p><p class="article-text">
        En todo este tiempo, Buenafuente ha hecho todo esto y m&aacute;s, y se ha convertido en uno de los genios del mon&oacute;logo en Espa&ntilde;a, formato que le sirve para arrancar sus programas, y que en formato libro le ha permitido convertirse en un exitoso escritor medi&aacute;tico. Su productora tambi&eacute;n ha hecho otros programas como <em>Salvados</em>, que dirige y presenta Jordi &Eacute;vole, de la escuela Buenafuente, que se ha convertido en un referente period&iacute;stico. En este camino, Buenafuente ha cultivado otras aficiones, como la del dibujo. Es en este campo que el polifac&eacute;tico reusense se relaja. Recientemente public&oacute; su primer libro de dibujos: <em>No entenc res</em>.
    </p><p class="article-text">
        Por si todo esto fuera poco, este a&ntilde;o el c&oacute;mico catal&aacute;n ser&aacute; el pregonero de las fiestas de la Merc&egrave; de Barcelona despu&eacute;s de aceptar la invitaci&oacute;n que le ha hecho la nueva alcaldesa, Ada Colau. Dijo que s&iacute; sin pensarlo dos veces, confesando que &ldquo;es de las cosas m&aacute;s bonitas que te pueden pasar&rdquo;. Y es que una de las virtudes del personaje es la de saberse animar con&nbsp;nuevos proyectos partiendo de cero, con la excitaci&oacute;n de un reci&eacute;n llegado, como si comenzara en todo esto ayer mismo. Ahora est&aacute; en esta fase, como un ni&ntilde;o con zapatos nuevos con la idea de ser pregonero de la ciudad que lo adopt&oacute;, y preparando una pel&iacute;cula con su 'hermano' art&iacute;stico, Berto Romero. Y por las noches, para no volverse loco con la presi&oacute;n de los &eacute;xitos y la amenaza de los fracasos, pinta y sus males espanta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/buenafuente-artesano-risa_132_2549852.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Buenafuente, artesano de la risa]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pasqual Maragall, un polític inoblidable]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pasqual-maragall-politic-inoblidable_132_2565570.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Maragall passa a la història de la política com un lluitador, incapaç de deixar de batallar per grans i/o aparentment impossibles que fossin els somnis marcats</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Ha estat moltes coses i per unes quantes passar&agrave; a la hist&ograve;ria, per&ograve; per sobre de totes elles se li situa l&rsquo;alcaldia de Barcelona. Ara que els nous alcaldes balbucegen els seus primers discursos, fa bo recordar un dels que diuen que va ser el m&eacute;s gran: Pasqual Maragall (1941). Pels espais que ara trepitja Ada Colau i fa poc ho feia Xavier Trias, abans lliscava amb per&iacute;cia el tercer dels vuit germans Maragall. Un barcelon&iacute; de ra&ccedil;a que el 1965, amb 24 anys, va ingressar com a economista al gabinet t&egrave;cnic de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona i que, encadenant distintes i m&eacute;s responsabilitats, ja no abandonaria la casa de la vila barcelonesa fins l&rsquo;any 1997 quan, llavors ja amb 56 anys, deixava l&rsquo;alcaldia de la capital catalana. En aquests 32 anys van passar una pila de coses que van marcar la biografia del pol&iacute;tic i la de la mateixa ciutat.
    </p><p class="article-text">
        Maragall &eacute;s n&eacute;t del poeta Joan Maragall. Aix&ograve;, com ell mateix ha reconegut en m&eacute;s d&rsquo;una ocasi&oacute;, marca molt. El seu historial pol&iacute;tic arrenca amb la milit&agrave;ncia activa en el Front Obrer de Catalunya (FOC), federat amb el moviment antifranquista d&rsquo;esquerres Frente de Liberaci&oacute;n Popular (FLP). El 1974 va impulsar Converg&egrave;ncia Socialista de Catalunya, un dels grups fundacionals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), on va crear la Federaci&oacute; de Barcelona. En l&rsquo;&agrave;mbit acad&egrave;mic, va cursar a la Universitat de Barcelona les carreres de Dret i Econ&ograve;miques, i ha estat professor universitari.
    </p><p class="article-text">
        El seu periple pol&iacute;tic &eacute;s prou conegut i notori: va rellevar Narc&iacute;s Serra com alcalde de Barcelona l&rsquo;any 1982. Deu anys despr&eacute;s, va posar Barcelona al mapa del m&oacute;n transformant-la gr&agrave;cies a l&rsquo;impuls dels Jocs Ol&iacute;mpics de 1992. El 1997 Pasqual Maragall va donar per acabada l&rsquo;etapa d&rsquo;alcalde i va recuperar la doc&egrave;ncia universit&agrave;ria a Roma i a Nova York. El 1998 va retornar a la pol&iacute;tica activa i el 1999 fou candidat del PSC-Ciutadans pel Canvi a la presid&egrave;ncia de la Generalitat. Va ser president de la Generalitat de Catalunya de 2003 a 2006. Sota el seu mandat es va aprovar en refer&egrave;ndum el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya el 18 de juny de 2006. No s&oacute;n pocs els qui veuen en aquell gest i en la posterior oposici&oacute; que va generar en el conjunt d&rsquo;Espanya, l&rsquo;espoleta que va fer explotar l&rsquo;actual proc&eacute;s independentista que viu el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El 20 d&rsquo;octubre de 2007 Pasqual Maragall va anunciar en una roda de premsa a l&rsquo;Hospital de Sant Pau que pateix un principi d&rsquo;Alzheimer. En el mateix acte va afirmar que dedicaria tots els seus esfor&ccedil;os a combatre la malaltia. A l&rsquo;abril de 2008 es va presentar la Fundaci&oacute; Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l&rsquo;Alzheimer.
    </p><p class="article-text">
        Va ser just quan, acompanyat de la seva esposa, Diana Garrigosa, anunciava la malaltia que l&rsquo;ha acabat apartant de la vida p&uacute;blica, que Maragall va pronunciar una frase que resumeix amb prou encert la seva vida: &ldquo;Vam fer els jocs ol&iacute;mpics, vam aprovar i ratificar l&rsquo;Estatut i ara anirem a per l&rsquo;Alzheimer&rdquo;. Maragall passa a la hist&ograve;ria de la pol&iacute;tica com un lluitador, incapa&ccedil; de deixar de batallar per grans i/o aparentment impossibles que fossin els somnis marcats. Tamb&eacute; haur&agrave; estat un pol&iacute;tic singular, el de les &lsquo;maragallades&rsquo;, que al principi resultaven inc&ograve;modes i al final han acabat entranyables. D&rsquo;aquelles idees aparentment esbojarrades, d&rsquo;aquells suposats deliris, d&rsquo;aquell fer espontani, n&rsquo;han sortit grans obres i un pol&iacute;tic referent.
    </p><p class="article-text">
        La seva Barcelona i la seva Catalunya continuen encarant nous i maj&uacute;sculs reptes, per&ograve; l&rsquo;Alzheimer ens priva de saber qu&egrave; en pensa i com ho veu el n&eacute;t del poeta que, com aquella oda infinita, &ldquo;refila en la eternitat&rdquo;...
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pasqual-maragall-politic-inoblidable_132_2565570.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Pasqual Maragall, un polític inoblidable]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pasqual Maragall, un político inolvidable]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pasqual-maragall-politico-inolvidable_132_2565551.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Maragall pasa a la historia de la política como un luchador, incapaz de dejar de batallar por grandes y/o aparentemente imposibles que fueran los sueños marcados</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Ha sido muchas cosas y por unas cuantas pasar&aacute; a la historia, pero por encima de todas ellas se le sit&uacute;a la alcald&iacute;a de Barcelona. Ahora que los nuevos alcaldes balbucean sus primeros discursos, es bueno recordar uno de los que dicen que fue el m&aacute;s grande: Pasqual Maragall (1941). Por los espacios que ahora pisa Ada Colau y hace poco lo hac&iacute;a Xavier Trias, antes deslizaba con pericia el tercero de los ocho hermanos Maragall. Un barcelon&eacute;s de raza que en 1965, con 24 a&ntilde;os, ingres&oacute; como economista en el gabinete t&eacute;cnico del Ayuntamiento de Barcelona y que, encadenando distintas y m&aacute;s responsabilidades, ya no abandonar&iacute;a la casa de la ciudad barcelonesa hasta el a&ntilde;o 1997 cuando, entonces ya con 56 a&ntilde;os, dejaba la alcald&iacute;a de la capital catalana. En esos 32 a&ntilde;os pasaron un mont&oacute;n de cosas que marcaron la biograf&iacute;a del pol&iacute;tico y la de la misma ciudad.
    </p><p class="article-text">
        Maragall es nieto del poeta Joan Maragall. Esto, como &eacute;l mismo ha reconocido en m&aacute;s de una ocasi&oacute;n, marca mucho. Su historial pol&iacute;tico arranca con la militancia activa en el Frente Obrero de Catalunya (FOC), federado con el movimiento antifranquista de izquierdas Frente de Liberaci&oacute;n Popular (FLP). En 1974 impuls&oacute; Convergencia Socialista de Catalunya, uno de los grupos fundacionales del Partido de los Socialistas de Catalunya (PSC-PSOE), donde cre&oacute; la Federaci&oacute;n de Barcelona. En el &aacute;mbito acad&eacute;mico, curs&oacute; en la Universidad de Barcelona las carreras de Derecho y Econ&oacute;micas, y ha sido profesor universitario.
    </p><p class="article-text">
        Su periplo pol&iacute;tico es bastante conocido y notorio: relev&oacute; a Narc&iacute;s Serra como alcalde de Barcelona en 1982. Diez a&ntilde;os despu&eacute;s, puso Barcelona en el mapa del mundo transform&aacute;ndola gracias al impulso de los Juegos Ol&iacute;mpicos de 1992. En 1997 Maragall dio por terminada la etapa de alcalde y recuper&oacute; la docencia universitaria en Roma y Nueva York. En 1998 retorn&oacute; a la pol&iacute;tica activa y en 1999 fue candidato del PSC-Ciutadans pel Canvi a la presidencia de la Generalitat. Fue presidente de la Generalitat de Catalunya de 2003 a 2006. Bajo su mandato se aprob&oacute; en refer&eacute;ndum el nuevo Estatuto de Autonom&iacute;a de Catalunya el 18 de junio de 2006. No son pocos los que ven en ese gesto y en la posterior oposici&oacute;n que gener&oacute; en el conjunto de Espa&ntilde;a, la espoleta que hizo explotar el actual proceso independentista que vive el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El 20 de octubre de 2007 Maragall anunci&oacute; en una rueda de prensa en el Hospital de Sant Pau que sufr&iacute;a un principio de Alzheimer. En el mismo acto afirm&oacute; que dedicar&iacute;a todos sus esfuerzos a combatir la enfermedad. En abril de 2008 se present&oacute; la Fundaci&oacute;n Pasqual Maragall para la Investigaci&oacute;n sobre el Alzheimer.
    </p><p class="article-text">
        Fue justo cuando, acompa&ntilde;ado de su esposa, Diana Garrigosa, anunciaba la enfermedad que lo ha acabado apartando de la vida p&uacute;blica, que Maragall pronunci&oacute; una frase que resume con bastante acierto su vida: &ldquo;Hicimos los juegos ol&iacute;mpicos, aprobamos y ratificamos el Estatut y ahora iremos a por el Alzheimer&rdquo;. Maragall pasa a la historia de la pol&iacute;tica como un luchador, incapaz de dejar de batallar por grandes y/o aparentemente imposibles que fueran los sue&ntilde;os marcados. Tambi&eacute;n habr&aacute; sido un pol&iacute;tico singular, el de las 'maragalladas', que al principio resultaban inc&oacute;modas y al final han acabado entra&ntilde;ables. De aquellas ideas aparentemente disparatadas, de aquellos supuestos delirios, de aquel hacer espont&aacute;neo, han salido grandes obras y un pol&iacute;tico referente.
    </p><p class="article-text">
        Su Barcelona y su Catalunya contin&uacute;an encarando nuevos y may&uacute;sculos retos, pero el Alzheimer nos priva de saber qu&eacute; piensa y c&oacute;mo lo ve el nieto del poeta que, como aquella oda infinita, &ldquo;gorjea en la eternidad&rdquo;...
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pasqual-maragall-politico-inolvidable_132_2565551.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Pasqual Maragall, un político inolvidable]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Luis Enrique, el geni imperfecte]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/luis-enrique-geni-imperfecte_132_2256026.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Amant del surf i de les maratons,</p><p class="subtitle">Lucho</p><p class="subtitle">ha sabut de moment mantenir l’equilibri en un mar, el del Barça, sempre d’aigües agitades, i conservar sense defallir una resistència que uns quants han posat a prova</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         En una sola temporada ha estat capa&ccedil; de tot i de m&eacute;s: il&middot;lusionar, fer dubtar, malfiar, decebre, enfadar, renyir amb el Messi, amb la directiva, tornar a il&middot;lusionar, fer somiar, meravellar, abra&ccedil;ar-se amb el Messi... Ell no s&rsquo;ha mogut de lloc, ha estat el temut entorn del Bar&ccedil;a, que &eacute;s bellugad&iacute;s de mena, propens al ball de sant Vito, de forfollar f&agrave;cil, qui no ha parat d&rsquo;anar amunt i avall de la cr&iacute;tica a l&rsquo;elogi... Impert&egrave;rrit, com qui sent ploure, Luis Enrique (1970) s&rsquo;ha mantingut fidel a la seva filosofia i, despr&eacute;s de sembrar enmig de la tempesta, recull ara, ja amb la calma, els fruits esperats. Ara ja &eacute;s un heroi. Aqu&iacute; &eacute;s f&agrave;cil passar de dimoni a sant sense necessitat de beatificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s geni de car&agrave;cter que de divinitat sobrenatural, l&rsquo;asturi&agrave; ha tornat a repetir all&ograve; que ja va fer com a jugador: ser ell, no canviar, i guanyar-se la gent a foc lent, a cop de feina i autenticitat. Aix&iacute;, allunyat de la divinitat, sent una persona normal i corrent, amb defectes i virtuts, Luis Enrique s&rsquo;ha tornat a guanyar el selectiu cor culer. Si abans va saber fer-se perdonar pel seu passat madridista, ara ha aconseguit sobreviure i marcar estil propi despr&eacute;s del cicle Guardiola, un repte, sin&oacute; impossible, gens f&agrave;cil.
    </p><p class="article-text">
        Quan era jugador ja era vers&agrave;til, va acabar jugant en quasi totes les posicions de camp, tret de porter i defensa central. Tres clubs han marcat la seva carrera com a professional del futbol: l&rsquo;Sporting de Gij&oacute;n, on va debutar a Primera Divisi&oacute;, el Reial Madrid, on va cr&eacute;ixer, i el FC Barcelona, on es va retirar. Com que va destacar ben aviat en el club de la seva terra, el Madrid va decidir fitxar-lo. El seu periple merengue &eacute;s ple de llums i ombres, per&ograve; al final van pesar m&eacute;s les segones i va fitxar pel FC Barcelona, on va encaixar des del primer moment i fins a la seva retirada. Tamb&eacute; va ser al Bar&ccedil;a on va comen&ccedil;ar a entrenar, substituint Guardiola al filial. D&rsquo;all&agrave; faria el salt a la Roma, despr&eacute;s al Celta, i de nou al Bar&ccedil;a, on en la seva primera temporada ha fet el segon triplet de la hist&ograve;ria del Bar&ccedil;a: Champions, lliga i copa.
    </p><p class="article-text">
        Gat vell, l&rsquo;asturi&agrave; ha escenificat en la recta final de la temporada el desfullar de la margarida del seu futur, deixant-se estimar. Enfrontat a la directiva pel cessament d&rsquo;Andoni Zubizarreta, amic i director esportiu que el va fitxar, finalment ha triat per&ograve; continuar al Bar&ccedil;a, ampliant, fins i tot, el seu contracte.
    </p><p class="article-text">
        Amant del surf i de les maratons, Lucho ha sabut de moment mantenir l&rsquo;equilibri en un mar, el del Bar&ccedil;a, sempre d&rsquo;aig&uuml;es agitades, i conservar sense defallir una resist&egrave;ncia que uns quants han posat a prova al llarg d&rsquo;una temporada que b&eacute; est&agrave; perqu&egrave; b&eacute; acaba.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/luis-enrique-geni-imperfecte_132_2256026.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Jun 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Luis Enrique, el geni imperfecte]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Luis Enrique, el genio imperfecto]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/luis-enrique-geni-imperfecte_132_2256014.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Amante del surf y de las maratones,</p><p class="subtitle">Lucho</p><p class="subtitle">ha sabido de momento mantener el equilibrio en un mar, el del Barça, siempre de aguas agitadas, y conservar sin desfallecer una resistencia que unos cuantos han puesto a prueba</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         En una sola temporada ha sido capaz de todo y m&aacute;s: ilusionar, hacer dudar, desconfiar, decepcionar, enfadarse, re&ntilde;ir con el Messi, con la directiva, volver a ilusionar, hacer so&ntilde;ar, maravillarse, abrazarse con Messi... &Eacute;l no se ha movido de lugar, ha sido el temido entorno del Bar&ccedil;a, que es de tipo movedizo, propenso al baile de San Vito, de forfollar f&aacute;cil, que no ha parado de subir y bajar de la cr&iacute;tica al elogio... Impert&eacute;rrito, como quien oye llover, Luis Enrique (1970) se ha mantenido fiel a su filosof&iacute;a y, despu&eacute;s de sembrar en medio de la tormenta, recoge ahora, ya con la calma, los frutos esperados. Ahora ya es un h&eacute;roe. Aqu&iacute; es f&aacute;cil pasar de demonio a santo sin necesidad de beatificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s genio de car&aacute;cter que de divinidad sobrenatural, el asturiano volvi&oacute; a repetir lo que ya hizo como jugador: ser &eacute;l, no cambiar, y ganarse a la gente a fuego lento, a golpe de trabajo y autenticidad. As&iacute;, alejado de la divinidad, siendo una persona normal y corriente, con defectos y virtudes, Luis Enrique ha vuelto a ganar el selectivo coraz&oacute;n cul&eacute;. Si antes supo hacerse perdonar por su pasado madridista, ahora ha conseguido sobrevivir y marcar estilo propio despu&eacute;s del ciclo Guardiola, un reto, sino imposible, nada f&aacute;cil.
    </p><p class="article-text">
        Cuando era jugador ya era vers&aacute;til, termin&oacute; jugando en casi todas las posiciones de campo, salvo portero y defensa central. Tres clubes han marcado su carrera como profesional del f&uacute;tbol: el Sporting de Gij&oacute;n, donde debut&oacute; en Primera Divisi&oacute;n, el Real Madrid, donde creci&oacute;, y el FC Barcelona, donde se retir&oacute;. Como destac&oacute; muy pronto en el club de su tierra, el Madrid decidi&oacute; ficharlo. Su periplo merengue est&aacute; lleno de luces y sombras, pero al final pesaron m&aacute;s las segundas y fich&oacute; por el FC Barcelona, donde encaj&oacute; desde el primer momento y hasta su retirada. Tambi&eacute;n fue el Bar&ccedil;a donde comenz&oacute; a entrenar, sustituyendo Guardiola en el filial. De all&iacute; dar&iacute;a el salto a la Roma, luego al Celta, y de nuevo al Bar&ccedil;a, donde en su primera temporada ha hecho el segundo triplete de la historia del Bar&ccedil;a: Champions, liga y copa.
    </p><p class="article-text">
        Perro viejo, el asturiano ha escenificado en la recta final de la temporada el deshojar la margarita de su futuro, dej&aacute;ndose querer. Enfrentado a la directiva por el cese de Andoni Zubizarreta, amigo y director deportivo que lo fich&oacute;, finalmente ha elegido pero continuar en el Bar&ccedil;a, ampliando, incluso, su contrato.
    </p><p class="article-text">
        Amante del surf y de las maratones, Lucho ha sabido de momento mantener el equilibrio en un mar, el del Bar&ccedil;a, siempre de aguas agitadas, y conservar sin desfallecer una resistencia que unos cuantos han puesto a prueba a lo largo de una temporada que bien est&aacute; porque bien termina.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/luis-enrique-geni-imperfecte_132_2256014.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Jun 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Luis Enrique, el genio imperfecto]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pep Guardiola, más que un entrenador]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pep-guardiola-entrenador_132_2677249.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El santpedorenc ha sido para el fútbol más que un jugador y más que un entrenador. Como su maestro Cruyff, Guardiola se ha convertido en un auténtico filósofo del fútbol</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Imborrable la imagen de aquel recogepelotas renacuajo que al terminar una semifinal de Copa de Europa entre el Bar&ccedil;a y el Goteborg en 86 reclamaba a V&iacute;ctor Mu&ntilde;oz la camiseta.  Veintid&oacute;s a&ntilde;os despu&eacute;s ese mismo ni&ntilde;o, haciendo ahora de entrenador del primer equipo del FC Barcelona, ped&iacute;a, al margen del resultado, intensidad a los recogepelotas de un Bar&ccedil;a-Madrid.  Un po&eacute;tico bucle que resume la intensidad de un futbolero de los pies a la cabeza: Pep Guardiola (1971).
    </p><p class="article-text">
         En medio, aquel ni&ntilde;o que idolatraba a Michel Platini, de quien ten&iacute;a un p&oacute;ster colgado en la habitaci&oacute;n, se ha hecho mayor y en m&aacute;s de un sentido.  Del Gimn&agrave;stic de Manresa pas&oacute; a la Mas&iacute;a.  Despu&eacute;s de crecer en las categor&iacute;as inferiores del Bar&ccedil;a, debut&oacute; en el primer equipo el 16 de diciembre de 1990 contra el C&aacute;diz, y lo hizo como titular.  A partir del a&ntilde;o 1991, Johan Cruyff lo seleccion&oacute; como medio-centro del primer equipo.  Inmediatamente se convirti&oacute; en el director de orquesta del memorable Dream Team.  Tras la retirada de Jos&eacute; Mari Bakero, Guardiola se convirti&oacute; en el capit&aacute;n del equipo.
    </p><p class="article-text">
         La segunda parte de Pep Guardiola en el Bar&ccedil;a comienza en junio de 2007, cuando se pone delante del Bar&ccedil;a B, y un temporada despu&eacute;s, el d&iacute;a 5 de junio de 2008, firma con el presidente del Bar&ccedil;a entonces Joan Laporta, un contrato para entrenar al primer equipo, en sustituci&oacute;n de Frank Rijkaard.  A partir de aqu&iacute; y hasta 2012, el Bar&ccedil;a vive uno de los per&iacute;odos m&aacute;s exitosos de su historia, logrando dos champions y tres ligas, entre otros trofeos y disputando el juego m&aacute;s vistoso que se le recuerda.
    </p><p class="article-text">
         Sin embargo, y como el Bar&ccedil;a, el santpedorenc ha sido para el f&uacute;tbol m&aacute;s que un jugador y m&aacute;s que un entrenador.  Como su maestro Cruyff, Guardiola se ha convertido en un aut&eacute;ntico fil&oacute;sofo del f&uacute;tbol.  Dice el entorno que su afon&iacute;a caracter&iacute;stica indica pasi&oacute;n;  es decir, si pierde la voz es que todo va bien.  Y la pierde a menudo hablando de f&uacute;tbol, pero tambi&eacute;n de su pa&iacute;s, Catalunya, que lo hace levantarse <em>ben d'hora ben d'hora </em>para que acabe siendo imparable.  Guardiola se ha significado a favor de la independencia y de la cultura catalana.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, el hijo pr&oacute;digo ha vuelto a casa, pero no para quedarse. Ha venido con el uniforme del Bayern, a disputar en el equipo de su vida el trofeo m&aacute;s preciado de f&uacute;tbol, la Champions League. Ha sido la primera vez que ha actuado como rival del Bar&ccedil;a, el equipo de su coraz&oacute;n, y en el Camp Nou, el escenario de su vida. Y en Barcelona y Munich ha vivido Seguramente uno de los peor de sus pesadillas cuando recog&iacute;a pelotas para estar cerca de sus &iacute;dolos. Ha sido m&aacute;s que una eliminatoria para m&aacute;s que un entrenador. Y al final el constructor del mejor Bar&ccedil;a ha acabado siendo v&iacute;ctima de su obra. Seguro, que en el fondo, est&aacute; orgulloso.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pep-guardiola-entrenador_132_2677249.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 May 2015 19:29:48 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Pep Guardiola, más que un entrenador]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pep Guardiola, més que un entrenador]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pep-guardiola-mes-entrenador_132_2677260.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El santpedorenc ha estat per al futbol més que un jugador i més que un entrenador. Com el seu mestre Cruyff, Guardiola s’ha convertit en un autèntic filòsof del futbol</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Inesborrable la imatge d&rsquo;aquell aplegapilotes nap-buf que en acabar una semifinal de Copa d&rsquo;Europa entre el Bar&ccedil;a i el Goteborg l&rsquo;any 86 reclamava a V&iacute;ctor Mu&ntilde;oz la samarreta. Vint-i-dos anys despr&eacute;s aquell mateix nen, fent ara entrenador del primer equip del FC Barcelona, demanava, al marge del resultat, intensitat als aplegapilotes d&rsquo;un Bar&ccedil;a-Madrid. Un po&egrave;tic bucle que resum la intensitat d&rsquo;un futboler de cap a peus: Pep Guardiola (1971).
    </p><p class="article-text">
        Entremig, aquell nen que idolatrava Michel Platini, de qui tenia un p&ograve;ster penjat a l&rsquo;habitaci&oacute;, s&rsquo;ha fet gran i en m&eacute;s d&rsquo;un sentit. Del Gimn&agrave;stic de Manresa va passar a la Masia. Despr&eacute;s de cr&eacute;ixer en les categories inferiors del Bar&ccedil;a, va debutar al primer equip el 16 de desembre de 1990 contra el Cadis, i ho va fer com a titular. A partir de l&rsquo;any 1991, Johan Cruyff el va seleccionar com a mig-centre del primer equip. Immediatament es va convertir en el director d'orquestra del memorable Dream Team. Despr&eacute;s de la retirada de Jos&eacute; Mari Bakero, Guardiola va esdevenir el capit&agrave; de l'equip.
    </p><p class="article-text">
        La segona part de Pep Guardiola al Bar&ccedil;a comen&ccedil;a el juny de 2007, quan es posa al davant del Bar&ccedil;a B, i un temporada despr&eacute;s, el dia 5 de juny de 2008, signa amb el president del Bar&ccedil;a de llavors Joan Laporta, un contracte per entrenar el primer equip, en substituci&oacute; de Frank Rijkaard. A partir d&rsquo;aqu&iacute; i fins el 2012, el Bar&ccedil;a viu un dels per&iacute;odes m&eacute;s reeixits de la seva hist&ograve;ria, assolint dues campions i tres lligues, entre d&rsquo;altres trofeus i disputant el joc m&eacute;s vist&oacute;s que se li recorda.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve;, i com el Bar&ccedil;a, el santpedorenc ha estat per al futbol m&eacute;s que un jugador i m&eacute;s que un entrenador. Com el seu mestre Cruyff, Guardiola s&rsquo;ha convertit en un aut&egrave;ntic fil&ograve;sof del futbol. Diu l&rsquo;entorn que la seva afonia caracter&iacute;stica indica passi&oacute;; &eacute;s a dir, si perd la veu &eacute;s que tot va b&eacute;. I la perd sovint parlant de futbol, per&ograve; tamb&eacute; del seu pa&iacute;s, Catalunya, que el fa llevar ben d&rsquo;hora ben d&rsquo;hora perqu&egrave; acabi sent imparable. Guardiola s&rsquo;ha significat a favor de la independ&egrave;ncia i de la cultura catalana.
    </p><p class="article-text">
        Ara, el fill pr&ograve;dig ha tornat a casa, per&ograve; no per quedar-se. Ha vingut amb l&rsquo;uniforme del Bayern, a disputar a l&rsquo;equip de la seva vida el trofeu m&eacute;s preuat de futbol, la Champions League. Ha estat la primera vegada que ha actuat com a rival del Bar&ccedil;a, l&rsquo;equip del seu cor, i al Camp Nou, l&rsquo;escenari de la seva vida. I a Barcelona i a Munich ha viscut Segurament un dels pitjor dels seus malsons quan recollia pilotes per estar a prop dels seus &iacute;dols. Ha estat m&eacute;s que una eliminat&ograve;ria per al m&eacute;s que un entrenador. I al final el constructor del millor Bar&ccedil;a a acabat sent v&iacute;ctima de la seva obra. Segur, que en el fons, n&rsquo;est&agrave; orgull&oacute;s.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pep-guardiola-mes-entrenador_132_2677260.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 May 2015 19:24:05 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Pep Guardiola, més que un entrenador]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Albert Sánchez Piñol, 'veni, vidi, vici']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/albert-sanchez-pinol-vedi-vici_132_2708181.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El procés sobiranista ha convertit en matèria molt sensible la interpretació de la Guerra de Successió, fins al punt que la diplomàcia espanyola va activar-se per obstaculitzar la difusió internacional de la novel·la.</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Una de les millors not&iacute;cies del que va de segle XXI ha estat el naixement literari d&rsquo;Albert S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol (1965).L&rsquo;antrop&ograve;leg i africanista barcelon&iacute; ha revolucionat el panorama de la literatura catalana convertint-se en un tres i no res en un dels autors m&eacute;s internacional. L&rsquo;home s&rsquo;ha transformaten un aut&egrave;ntic rei Mides, que converteix en best seller tota all&ograve; que toca, i a sobre amb altes dosis de qualitat en l&rsquo;escriptura. 
    </p><p class="article-text">
        El focus de l&rsquo;&egrave;xit el van il&middot;luminar de manera extraordin&agrave;ria amb La pell freda (2002), la seva primera novel&middot;la. Aquesta obra, que sorpr&egrave;n per la seva for&ccedil;a i originalitat, va aconseguir un triomf excepcional de ventes i cr&iacute;tica, venent-se els drets de traducci&oacute; a 37 lleng&uuml;es, que aviat &eacute;s dit, i assolint l&rsquo;edici&oacute; catalana m&eacute;s de 150.000 vendes. La pell freda conta la hist&ograve;ria d&rsquo;un antic lluitador de la independ&egrave;ncia d&rsquo;Irlanda que, desenganyat de la vida, fuig de la societat i es refugia en una illa perduda enmig de l&rsquo;oce&agrave; Atl&agrave;ntic, on hi fa d&rsquo;oficial atmosf&egrave;ric. A l&rsquo;illa hi ha un far i un sol habitant, de dif&iacute;cil conviv&egrave;ncia, i &eacute;ssers monstruosos. Amb tot aix&ograve;, S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol crea un estudi antropol&ograve;gic sobre la relaci&oacute; entre els dos homes i les seves soledats. 
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol va provar d&rsquo;estudiar Dret, per&ograve; finalment va decantar-se per l&rsquo;antropologia, especialitzant-se en estudis de l&rsquo;&Agrave;frica. Per concloure la seva tesi doctoral viatge als anys 90 al Congo. Del tercer pa&iacute;s m&eacute;s gran de l&rsquo;&Agrave;frica, l&rsquo;escriptor catal&agrave; ha de sortir per cames, fugint de la guerra civil. D&rsquo;aquells coneixements despr&eacute;s escriuria Pandora al Congo (2005), on Pi&ntilde;ol narra la hist&ograve;ria d'un jove gal&middot;l&egrave;s que viatja al Congo amb dos arist&ograve;crates a explotar una mina i com, despr&eacute;s i en temps de la Primera Guerra Mundial, explica la seva hist&ograve;ria a un periodista.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute;, amb Tretze Tristos Tr&agrave;ngols (2008), s&rsquo;endinsa amb &egrave;xit en el m&oacute;n de la narraci&oacute; curta. Especialment elogiat &eacute;s el seu treball d&rsquo;assaig sat&iacute;ric Pallassos i mostres (2000), que descriu a vuit dictadors africans. La cr&iacute;tica ha dit es tracta d&rsquo;un llibre formidable, que il&middot;lumina a trav&eacute;s de la documentaci&oacute; i la s&agrave;tira una fosca realitat. 
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol s&rsquo;atreveix tamb&eacute; amb la novel&middot;la de ficci&oacute; hist&ograve;rica i escriu Victus, i ho fa amb un &egrave;xit encara m&eacute;s absolut. L'obra es basa en una fict&iacute;cia biografia del tinent coronel navarr&egrave;s Mart&iacute;n de Zubir&iacute;a i Olano. Zubir&iacute;a, amb 98 anys, narra des de Viena i just abans de la Revoluci&oacute; Francesa, les seves mem&ograve;ries com a ajudant reial del tinent mariscal Antonio de Villarroel durant la Guerra de Successi&oacute; Espanyola, especialment durant el Setge de Barcelona (1713-1714). L&rsquo;escriptor barcelon&iacute; escriu Victus en castell&agrave; i Xavier P&agrave;mies li tradueix al catal&agrave;. Tant l&rsquo;original com la traducci&oacute; esdevenen els llibres m&eacute;s venuts del Sant Jordi de 2013.Fins i tot Rajoy va confessar haver-lo llegit.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; l&rsquo;&egrave;xit de vendes va venir acompanyat per la pol&egrave;mica. I &eacute;s que el proc&eacute;s sobiranista ha convertit en mat&egrave;ria molt sensible la interpretaci&oacute; de la Guerra de Successi&oacute;, fins al punt que la diplom&agrave;cia espanyola va activar-se per obstaculitzar la difusi&oacute; internacional de la novel&middot;la.
    </p><p class="article-text">
        En la seva obra, S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol, que pot tamb&eacute; presumir d&rsquo;articulista censurat,fa una aposta decidida per la literatura popular, per&ograve; sense deixar de banda la qualitat. En el preg&oacute; de 2013 a l&rsquo;Ajuntament de Barcelona ho resumia aix&iacute;: &ldquo;Escriure un llibre que no llegir&agrave; ning&uacute; &eacute;s el m&eacute;s f&agrave;cil del m&oacute;n. Jo confio i crec en la literatura popular i alhora de qualitat&rdquo;, i ho reblava afirmant: &ldquo;La gent diu a les entrevistes que als 8 anys llegia Tolstoi. Jo llegia Mortadel&middot;lo&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/albert-sanchez-pinol-vedi-vici_132_2708181.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Albert Sánchez Piñol, 'veni, vidi, vici']]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Albert Sánchez-Piñol, 'veni, vidi, vici']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/albert-sanchez-pinol-veni-vidi-vici_132_2708174.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El proceso soberanista ha convertido en materia muy sensible la interpretación de la Guerra de Sucesión, hasta el punto de que la diplomacia española se activó para obstaculizar la difusión internacional de la 'Victus'</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Una de las mejores noticias de lo que va de siglo XXI ha sido el nacimiento literario de Albert S&aacute;nchez-Pi&ntilde;ol (1965). El antrop&oacute;logo y africanista barcelon&eacute;s ha revolucionado el panorama de la literatura catalana convirti&eacute;ndose en un santiam&eacute;n en un los autores m&aacute;s internacional. El hombre se ha transformado en un aut&eacute;ntico rey Midas, que convierte en best seller toda lo que toca, y encima con altas dosis de calidad en la escritura.
    </p><p class="article-text">
        El foco del &eacute;xito le iluminaron de manera extraordinaria con <em>La piel fr&iacute;a</em> (2002), su primera novela. Esta obra, que sorprende por su fuerza y originalidad, consigui&oacute; un triunfo excepcional de ventas y cr&iacute;tica, vendi&eacute;ndose los derechos de traducci&oacute;n a 37 lenguas, que se dice pronto, y logrando la edici&oacute;n catalana m&aacute;s de 150.000 ventas. <em>La piel fr&iacute;a</em> cuenta la historia de un antiguo luchador de la independencia de Irlanda que, desenga&ntilde;ado de la vida, huye de la sociedad y se refugia en una isla perdida en medio del oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico, donde hace de oficial atmosf&eacute;rico. En la isla hay un faro y un solo habitante, de dif&iacute;cil convivencia, y seres monstruosos. Con todo ello, S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol crea un estudio antropol&oacute;gico sobre la relaci&oacute;n entre los dos hombres y sus soledades.
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol prob&oacute; de estudiar Derecho, pero finalmente se decant&oacute; por la antropolog&iacute;a, especializ&aacute;ndose en estudios de &Aacute;frica. Para concluir su tesis doctoral viaj&oacute; en los a&ntilde;os 90 al Congo. Del tercer pa&iacute;s m&aacute;s grande de &Aacute;frica, el escritor catal&aacute;n debi&oacute; salir por piernas, huyendo de la guerra civil. De aquellos conocimientos despu&eacute;s escribir&iacute;a <em>Pandora en el Congo</em> (2005), donde Pi&ntilde;ol narra la historia de un joven gal&eacute;s que viaja al Congo con dos arist&oacute;cratas a explotar una mina y c&oacute;mo, despu&eacute;s y en tiempos de la Primera Guerra Mundial, cuenta su historia a un periodista.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n, con <em>Trece Tristes Trances</em> (2008), se adentra con &eacute;xito en el mundo de la narraci&oacute;n corta. Especialmente elogiado es su trabajo de ensayo sat&iacute;rico <em>Payasos y muestras</em> (2000), que describe a ocho dictadores africanos. La cr&iacute;tica ha dicho que se trata de un libro formidable, que ilumina a trav&eacute;s de la documentaci&oacute;n y la s&aacute;tira una oscura realidad.
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol se atreve tambi&eacute;n con la novela de ficci&oacute;n hist&oacute;rica y escribe <em>Victus</em>, y lo hace con un &eacute;xito a&uacute;n m&aacute;s absoluto. La obra se basa en una ficticia biograf&iacute;a del teniente coronel navarro Mart&iacute;n de Zubir&iacute;a y Olano. Zubir&iacute;a, con 98 a&ntilde;os, narra desde Viena y justo antes de la Revoluci&oacute;n Francesa, sus memorias como ayudante real del teniente mariscal Antonio de Villarroel durante la Guerra de Sucesi&oacute;n Espa&ntilde;ola, especialmente durante el Sitio de Barcelona (1713-1714). El escritor barcelon&eacute;s escribe <em>Victus</em> en castellano y Xavier P&agrave;mies le traduce al catal&aacute;n. Tanto el original como la traducci&oacute;n se convierten en los libros m&aacute;s vendidos del Sant Jordi de 2013. Hasta Rajoy confes&oacute; haberlo le&iacute;do.
    </p><p class="article-text">
        Pero el &eacute;xito de ventas vino acompa&ntilde;ado por la pol&eacute;mica. Y es que el proceso soberanista ha convertido en materia muy sensible la interpretaci&oacute;n de la Guerra de Sucesi&oacute;n, hasta el punto de que la diplomacia espa&ntilde;ola se activ&oacute; para obstaculizar la difusi&oacute;n internacional de la novela.
    </p><p class="article-text">
        En su obra, S&aacute;nche-Pi&ntilde;ol, que puede tambi&eacute;n presumir de articulista censurado, hace una apuesta decidida por la literatura popular, pero sin dejar de lado la calidad. En el preg&oacute;n de 2013 en el Ayuntamiento de Barcelona lo resum&iacute;a as&iacute;: &ldquo;Escribir un libro que no leer&aacute; nadie es lo m&aacute;s f&aacute;cil del mundo. Yo conf&iacute;o y creo en la literatura popular y al mismo tiempo de calidad&rdquo;, y lo remachaba afirmando: &ldquo;La gente dice en las entrevistas que a los 8 a&ntilde;os le&iacute;a Tolstoi. Yo le&iacute;a Mortadelo&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/albert-sanchez-pinol-veni-vidi-vici_132_2708174.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Albert Sánchez-Piñol, 'veni, vidi, vici']]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Lucía Caram, la monja 'cojonera']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/agenda-desmontando-supuesto-caso-laporta_132_4281437.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Lucía Caram, la monja &#039;cojonera&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Medio en broma medio en serio, ha llegado a decir que quizás a Rajoy le costaría entrar en el cielo, luego matizó: entrar entrará porque Dios se misericordioso, pero no por méritos propios.</p></div><p class="article-text">
        De verborrea excelsa, la argentina catalana se ha convertido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en una monja rara avis. Sor Luc&iacute;a Caram, nacida en Tucum&aacute;n (Argentina) en 1966 y residente en Manresa desde hace m&aacute;s de veinte a&ntilde;os, se ha convertido en una monja medi&aacute;tica que se rifan los principales medios de comunicaci&oacute;n del pa&iacute;s porque con su locuacidad, simpat&iacute;a y carencia de pelos en la lengua, convence y gusta al gran p&uacute;blico. La llaman monja 'cojonera' y ella no tiene ning&uacute;n tipo de objecci&oacute;n a a&ntilde;adir que si le llaman as&iacute; ser&aacute; porque les toca, y los toca.
    </p><p class="article-text">
        Medio en broma medio en serio, ha llegado a decir que quiz&aacute;s a Rajoy le costar&iacute;a entrar en el cielo, luego matiz&oacute;: entrar entrar&aacute; porque Dios se misericordioso, pero no por m&eacute;ritos propios. En su cruzada contra la pobreza tambi&eacute;n ha llegado a pedir la dimisi&oacute;n del ministro Montoro. De gira medi&aacute;tica constante, no ha tenido problemas en polemizar con personajes de todo tipo, desde el peque&ntilde;o Nicol&aacute;s hasta el ex jefe de comunicaci&oacute;n del primer gobierno de Aznar, Miguel &Aacute;ngel Rodr&iacute;guez.
    </p><p class="article-text">
        La polvareda que se ha levantado en torno a la monja revolucionaria dificulta a menudo conocer su traj&iacute;n diario y tarea principal: aparte de levantarse temprano muy temprano, como evangelizaba Pep Guardiola, para rezar, Caram multiplica como si fueran panes y peces sus horas para ayudar a los pobres. Con este objetivo, que la ocupa y preocupa, forma parte de la Fundaci&oacute;n Rosa Oriol de Manresa.
    </p><p class="article-text">
        Aparte de sus responsabilidades en el convento de Santa Clara de la capital del Bages, y de su particular guerra contra la pobreza, Caram, como buena argentina, tambi&eacute;n cocina e, incluso, ha publicado un libro de recetas. En el mundo literario tambi&eacute;n ha hecho fortuna gracias a libros como &ldquo;Mi claustro es el mundo&rdquo; y &ldquo;A Dios rogando&rdquo;, que la han acabado de popularizar. Otra de las aficiones que la han hecho famosa especialmente en Catalunya es su extraordinaria pasi&oacute;n por el Bar&ccedil;a en general y por Leo Messi en particular.
    </p><p class="article-text">
        Aunque se confes&oacute; abiertamente fan de su compatricio Papa Francisco, sor Luc&iacute;a Caram se ha desmarcado abiertamente y de manera p&uacute;blica de los posicionamientos m&aacute;s reaccionarios de la Iglesia: aborto, anticonceptivos, homosexualidad, el papel de las mujeres en la iglesia... Tambi&eacute;n, como su compa&ntilde;era de la monja Teresa Forcades, se ha pronunciado a favor del proceso de independencia de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        Todo ello se resume con una de sus frases m&aacute;s habituales: &ldquo;Antes ped&iacute;a ayuda a Dios, y ahora pido a todo dios&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/agenda-desmontando-supuesto-caso-laporta_132_4281437.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Apr 2015 03:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="28930" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="28930" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Lucía Caram, la monja 'cojonera']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Lucía Caram, la monja ‘collonera’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/lucia-caram-monja-collonera_132_4281422.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Lucía Caram, la monja ‘collonera’"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mig en broma mig seriosament, ha arribat a dir que potser a Rajoy li costaria entrar al cel, després va matisar: entrar entrarà perquè Déu es misericordiós, però no per mèrits propis.</p></div><p class="article-text">
        De verborrea excelsa, l&rsquo;argentina catalana s&rsquo;ha convertit en els darrers anys en una monja rara avis. Sor Luc&iacute;a Caram, nascuda a Tucum&aacute;n (Argentina) l&rsquo;any 1966 i resident a Manresa des de fa m&eacute;s de vint anys, ha esdevingut una monja medi&agrave;tica que es rifen els principals mitjans de comunicaci&oacute; del pa&iacute;s perqu&egrave; amb la seva loquacitat, simpatia i car&egrave;ncia de p&egrave;ls a la llengua, conven&ccedil; i agrada al gran p&uacute;blic. L&rsquo;anomenen monja &lsquo;collonera&rsquo; i ella no t&eacute; cap mena d&rsquo;objecci&oacute;a afegir que si li diuen aix&iacute; deu ser perqu&egrave; els toca, i els toca.
    </p><p class="article-text">
        Mig en broma mig seriosament, ha arribat a dir que potser a Rajoy li costaria entrar al cel, despr&eacute;s va matisar: entrar entrar&agrave; perqu&egrave; D&eacute;u es misericordi&oacute;s, per&ograve; no per m&egrave;rits propis. En la seva creuada contra la pobresa tamb&eacute; ha arribat a demanar la dimissi&oacute; del ministre Montoro. De gira medi&agrave;tica constant, no ha tingut problemes en polemitzar amb personatges de tota mena, des del petit Nicol&aacute;s fins a l&rsquo;excap de comunicaci&oacute; del primer govern d&rsquo;Aznar, Miguel &Aacute;ngel Rodr&iacute;guez.
    </p><p class="article-text">
        La polseguera que s&rsquo;ha al&ccedil;at al voltant de la monja revolucionaria dificulta tot sovint saberdel seu trag&iacute; diari i tasca principal: a part de llevar-se ben d&rsquo;hora ben d&rsquo;hora, com evangelitzava Pep Guardiola, per resar, Caram multiplica com si fossin pans i peixos les seves hores per ajudar els pobres. Amb aquest objectiu, que l&rsquo;ocupa i preocupa, forma part de la Fundaci&oacute; Rosa Oriol de Manresa.
    </p><p class="article-text">
        A part de les seves responsabilitats al convent de Santa Clara de la capital del Bages, i de la seva particular guerra contra la pobresa, Caram, com a bona argentina, tamb&eacute; cuineja i, fins i tot, ha publicat un llibre de receptes. En el m&oacute;n literaritamb&eacute; ha fet fortuna gr&agrave;cies a llibres com &ldquo;Mi claustro es el mundo&rdquo; i &ldquo;A Dios rogando&rdquo;, que l&rsquo;han acabat de popularitzar. Una altra de les aficions que l&rsquo;han fet famosa especialment a Catalunya, &eacute;s la seva extraordin&agrave;ria passi&oacute; pel Bar&ccedil;a en general i per Leo Messi en particular.
    </p><p class="article-text">
        Tot i confessar-se obertament fan del seu compatrici Papa Francisco, sor Luc&iacute;a Caram s&rsquo;ha desmarcat obertament i de manera p&uacute;blica dels posicionaments m&eacute;s reaccionaris de l&rsquo;Esgl&eacute;sia: avortament, anticonceptius, homosexualitat, el paper de les dones a l&rsquo;esgl&eacute;sia... Tamb&eacute;, com la seva companya la monja Teresa Forcades, s&rsquo;ha pronunciat a favor del proc&eacute;sd&rsquo;independ&egrave;ncia de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        Tot plegat es resumeix amb una de les seves frases m&eacute;s habituals: &ldquo;Abans demanava ajuda a D&eacute;u, i ara demano a tot d&eacute;u&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/lucia-caram-monja-collonera_132_4281422.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Apr 2015 03:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="28930" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="28930" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Lucía Caram, la monja ‘collonera’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Jorge Fernández Díaz,a la dreta de la dreta]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/jorge-fernandez-diaza-dreta_132_4295212.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Fernández Díaz esdevé un dels primers ministres de l’Interior que pot gaudir del càrrec sense l’amenaça de l’espasa de Dàmocles del terrorisme etarra</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         L&rsquo;&uacute;nic ministre catal&agrave; del govern de Mariano Rajoy, Jorge Fern&aacute;ndez D&iacute;az, va n&eacute;ixer en realitat a Valladolid (1950), si b&eacute; la seva fam&iacute;lia es va establir a Barcelona l&rsquo;any 1953. Fill de militar falangista, va estudiar enginyeria industrial, i ha estat inspector de treball i seguretat social i enginyer de l&rsquo;Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball. Es dedica a la pol&iacute;tica des dels 28 anys, havent militat en partits de dretes des de la transici&oacute;: UCD, CDS i fins arribar a Alian&ccedil;a Popular, actual Partit Popular. Fern&aacute;ndez D&iacute;az tamb&eacute; &eacute;s reconegut per la seva enorme religiositat, que l&rsquo;ha convertit en membre supernumerari de l&rsquo;Opus Dei. Des del 22 de desembre del 2011 &eacute;s ministre de l&rsquo;Interior d&rsquo;Espanya.
    </p><p class="article-text">
        Abans d&rsquo;arribar al ministeri de l&rsquo;Interior, una de les carteres m&eacute;s preuades del govern espanyol, Fern&aacute;ndez D&iacute;az ha fet quasi tots els papers de l&rsquo;auca pol&iacute;tica: diputat durant molts mandats al Congr&eacute;s dels Diputats, diputat al Parlament de Catalunya, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i senador. Durant el govern de Jos&eacute; Mar&iacute;a Aznar va ocupar diversos c&agrave;rrecs p&uacute;blics: Secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, d'Educaci&oacute;, Universitats, Investigaci&oacute; i Desenvolupament, i de Relacions amb les Corts.
    </p><p class="article-text">
        Fern&aacute;ndez D&iacute;az esdev&eacute; un dels primers ministres de l&rsquo;Interior que pot gaudir del c&agrave;rrec sense l&rsquo;amena&ccedil;a de l&rsquo;espasa de D&agrave;mocles del terrorisme etarra. Lluny d&rsquo;aprofitar aquest respir, el veter&agrave; pol&iacute;tic s&rsquo;ha complicat la vida fins a capgirar una de les tend&egrave;ncies m&eacute;s inamovibles del departament: la valoraci&oacute; dels m&agrave;xims responsables d&rsquo;Interior en les enquestes del CIS sempre ha estat una de les m&eacute;s altes, llevatde Fern&aacute;ndez D&iacute;az, a qui li ha passat just el contrari. El ministre no recull simpaties ni dins ni fora del departament i les seves relliscades s&oacute;n p&uacute;bliques i not&ograve;ries. Aix&iacute;, els seus no li perdonen clamoroses abs&egrave;ncies a funerals d&rsquo;agents morts en acte de servei. Tamb&eacute; es q&uuml;estiona la seva gesti&oacute; de fronteres, amb la pol&egrave;mica de les tanques de Ceuta i Melilla. O quan el programa &ldquo;Salvados&rdquo; li preguntava sobre les acusacions de pol&iacute;tics que l&rsquo;assenyalen com a culpable de les filtracions de la UDEF i ell va respondre amb un lac&ograve;nic &iquest;i? No menys incre&iuml;ble i pol&egrave;mica va ser la comparaci&oacute; que va fer de l&rsquo;avortament amb ETA. Encara que a un nivell si es vol m&eacute;s anecd&ograve;tic, va cridar l&rsquo;atenci&oacute; la concessi&oacute; a una Verge de la medalla al m&egrave;rit policial. I m&eacute;s recentment ha posat la guinda al past&iacute;s del seu ministeri amb la controvertida llei mordassa, que ha donat i tot sembla indicar que continuar&agrave; donant molt que parlar.
    </p><p class="article-text">
        En cas d&rsquo;un segon mandat de Rajoy, l&rsquo;entorn del ministre catal&agrave; el situa ben allunyat del ministeri de l&rsquo;Interior. Mentrestant, el creient pol&iacute;tic s&rsquo;encomana a la verge per mirar de salvar m&eacute;s relliscades.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/jorge-fernandez-diaza-dreta_132_4295212.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 04 Apr 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Jorge Fernández Díaz,a la dreta de la dreta]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Jorge Fernández Díaz, a la derecha de la derecha]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/jorge-fernandez-diaz-derecha_132_4295204.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Fernández Díaz se convierte en uno de los primeros ministros del Interior que puede disfrutar del cargo sin la amenaza de la espada de Damocles del terrorismo etarra</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/37381422-9d53-40d9-89f6-a7bd642cd61f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         El &uacute;nico ministro catal&aacute;n del gobierno de Mariano Rajoy, Jorge Fern&aacute;ndez D&iacute;az, naci&oacute; en realidad en Valladolid (1950), si bien su familia se estableci&oacute; en Barcelona en 1953. Hijo de militar falangista, estudi&oacute; ingenier&iacute;a industrial, y ha sido inspector de trabajo y seguridad social e ingeniero del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Se dedica a la pol&iacute;tica desde los 28 a&ntilde;os, habiendo militado en partidos de derechas desde la transici&oacute;n: UCD, CDS y hasta llegar a Alianza Popular, actual PP. Fern&aacute;ndez D&iacute;az tambi&eacute;n es reconocido por su enorme religiosidad, que lo ha convertido en miembro supernumerario del Opus Dei. Desde el 22 de diciembre de 2011 es ministro del Interior de Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        Antes de llegar al Ministerio del Interior, una de las carteras m&aacute;s apreciadas del Gobierno, Fern&aacute;ndez D&iacute;az ha jugado casi los papeles en pol&iacute;tica: diputado durante muchos mandatos en el Congreso, diputado en el Parlament de Catalunya, concejal del Ayuntamiento de Barcelona y senador. Durante el gobierno de Jos&eacute; Mar&iacute;a Aznar ocup&oacute; diversos cargos p&uacute;blicos: Secretario de Estado para las Administraciones Territoriales, de Educaci&oacute;n, Universidades, Investigaci&oacute;n y Desarrollo, y de Relaciones con las Cortes.
    </p><p class="article-text">
        Fern&aacute;ndez D&iacute;az se convierte en uno de los primeros ministros del Interior que puede disfrutar del cargo sin la amenaza de la espada de Damocles del terrorismo etarra. Lejos de aprovechar este respiro, el veterano pol&iacute;tico se ha complicado la vida hasta voltear una de las tendencias m&aacute;s inamovibles del departamento: la valoraci&oacute;n de los m&aacute;ximos responsables de Interior en las encuestas del CIS siempre ha sido una de las m&aacute;s altas, excepto en Fern&aacute;ndez D&iacute;az, al que le ha pasado justo lo contrario. El ministro no recoge simpat&iacute;as ni dentro ni fuera del departamento y sus resbalones son p&uacute;blicos y notorios. As&iacute;, los suyos no le perdonan clamorosas ausencias en funerales de agentes muertos en acto de servicio. Tambi&eacute;n se cuestiona su gesti&oacute;n de fronteras, con la pol&eacute;mica de las vallas de Ceuta y Melilla. O cuando el programa &ldquo;Salvados&rdquo; le preguntaba sobre las acusaciones de pol&iacute;ticos que le se&ntilde;alan como culpable de las filtraciones de la UDEF y &eacute;l respondi&oacute; con un lac&oacute;nico &ldquo;&iquest;y?&rdquo; No menos incre&iacute;ble y pol&eacute;mica fue la comparaci&oacute;n que hizo del aborto con ETA. Aunque a un nivel si se quiere m&aacute;s anecd&oacute;tico, llam&oacute; la atenci&oacute;n la concesi&oacute;n a una Virgen de la medalla al m&eacute;rito policial. Y m&aacute;s recientemente ha puesto la guinda al pastel de su ministerio con la controvertida ley mordaza, que ha dado -y todo parece indicar que seguir&aacute; dando- mucho que hablar.
    </p><p class="article-text">
        En caso de un segundo mandato de Rajoy, el entorno del ministro catal&aacute;n lo sit&uacute;a alejado del ministerio del Interior. Mientras tanto, el creyente pol&iacute;tico se encomienda a la virgen para tratar de salvar m&aacute;s resbalones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/jorge-fernandez-diaz-derecha_132_4295204.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 04 Apr 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Jorge Fernández Díaz, a la derecha de la derecha]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Juanjo Puigcorbé, ‘el rei de la comèdia’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/juanjo-puigcorbe-rei-comedia_132_4311357.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Puigcorbé és un dels que han decidit sortir de l’armari i posar-se la disfressa de polític</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;actor barcelon&iacute; Joan-Josep Puigcorb&eacute; i Benaigues, m&eacute;s conegut com a Juanjo Puigcorb&eacute; (1955), ha decidit penjar de manera temporal la careta de comediant per ficar-se en pol&iacute;tica. Anir&agrave; de dos en la llista d&rsquo;Esquerra Republicana de Catalunya a l&rsquo;Ajuntament de Barcelona, just al darrere de l&rsquo;escriptor Alfred Bosch. A tenor dels anuncis, sembla que la pol&iacute;tica deixa de ser un terreny poc atraient per als artistes. Puigcorb&eacute; &eacute;s un dels que han decidit sortir de l&rsquo;armari i posar-se la disfressa de pol&iacute;tic. Sovint se l&rsquo;ha vist comprom&egrave;s en alguna causa, per&ograve; sempre guardant certa dist&agrave;ncia, que ara ha decidit trencar.
    </p><p class="article-text">
        Puigcorb&eacute; &eacute;s maragallista conf&eacute;s. De fet, recorda amb emoci&oacute; com va participar en el m&iacute;ting que Pasqual Maragall va fer al Palau Sant Jordi el 1999, juntament amb Felipe Gonz&aacute;lez i Narc&iacute;s Serra. Recorda com la vig&iacute;lia va sopar amb els protagonistes i com Gonz&aacute;lez va &lsquo;comprar&rsquo; la idea federalista. L&rsquo;endem&agrave;, el qui va ser tants anys president del govern espanyol deia en el m&iacute;ting: &ldquo;Estimat Juanjo, jo dono suport al federalisme...&rdquo;. I Maragall tamb&eacute; s&rsquo;hi va referir, i destacats socialistes com Joaqu&iacute;n Almunia es van aixecar i van marxar. Temps despr&eacute;s, com d&rsquo;altres catalans federalistes, Puigcorb&eacute; arriba a la conclusi&oacute; que per aquest cam&iacute; no es va a Roma i decideix canviar de via, i s&rsquo;afegeix al reclam independentista.
    </p><p class="article-text">
        Diu que el seu independentisme neix i creix a Madrid, on ha transcorregut gran part de la seva carrera professional. Perqu&egrave;, aqu&iacute; on el veuen, l&rsquo;ara republic&agrave; Puigcorb&eacute; va arribar a ostentar l&rsquo;etiqueta de &lsquo;rei de la com&egrave;dia&rsquo;. Aix&ograve; va ser a la d&egrave;cada dels 90, en qu&egrave; l&rsquo;actor triomfava amb pel&middot;l&iacute;cules com &ldquo;Salsa rosa&rdquo;, &ldquo;C&oacute;mo ser mujer y no morir en el intento&rdquo;, &ldquo;Todos los hombres sois iguales&rdquo;, &ldquo;Rosa rosae&rdquo;, &ldquo;Justino, un asesino de la tercera edad&rdquo;, &ldquo;El amor perjudica seriamente la salud&rdquo;, &ldquo;Coraz&oacute;n loco&rdquo; o &ldquo;Airbag&rdquo;. Abans d&rsquo;aix&ograve;, es va obrir cam&iacute; en el m&oacute;n del teatre, concretament va debutar amb &ldquo;Ner&oacute;n-Paso&rdquo;, escrita pel dramaturg Alfonso Paso. Despr&eacute;s interpretaria destacats papers a &ldquo;El pr&iacute;ncipe de Hamburgo&rdquo;, &ldquo;Hamlet&rdquo;, &ldquo;Dal&iacute;&rdquo;, &ldquo;Llamadas a medianoche&rdquo;, &ldquo;Las amistades peligrosas&rdquo; o &ldquo;Por un s&iacute; o por un no&rdquo;. Per&ograve; on es d&oacute;na a con&egrave;ixer Puigcorb&eacute; al gran p&uacute;blic &eacute;s a la televisi&oacute;, on ha intervingut en infinitat de s&egrave;ries, com ara &ldquo;Villarriba y villabajo&rdquo;, &ldquo;Un chupete para ella&rdquo;, &ldquo;A tortas con la vida&rdquo;, &ldquo;Cu&ntilde;ados&rdquo; o &ldquo;Cu&eacute;ntame c&oacute;mo pas&oacute;&rdquo;; tamb&eacute; va donar vida al c&egrave;lebre detectiu de les novel&middot;les de V&aacute;zquez Montalb&aacute;n, Pepe Carvalho. I, d&rsquo;altra banda, la seva recreaci&oacute; del rei Joan Carles no va deixar indiferent a ning&uacute;.
    </p><p class="article-text">
        Ara l&rsquo;actor ja no vol ser rei i es confessa republic&agrave;. I des d&rsquo;aquesta nova condici&oacute; ha decidit defensar un model cultural diferent a l&rsquo;actual per a la ciutat de Barcelona. Cal veure si al final d&rsquo;aquesta nova representaci&oacute; de Puigcorb&eacute;, quan caigui el tel&oacute;, el p&uacute;blic aplaudeix o xiula.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/juanjo-puigcorbe-rei-comedia_132_4311357.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 24 Mar 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Juanjo Puigcorbé, ‘el rei de la comèdia’]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Juanjo Puigcorbé, 'el rey de la comedia']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/juanjo-puigcorbe-rey-comedia_132_4311375.html]]></link>
      <description><![CDATA[<figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c59f08f-b94f-4bda-8ab4-42fc06d6b54f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El actor barcelon&eacute;s Joan Josep Puigcorb&eacute; y Benaigues, m&aacute;s conocido como Juanjo Puigcorb&eacute; (1955), ha decidido colgar de manera temporal la careta de comediante para meterse en pol&iacute;tica. Ir&aacute; de dos en la lista de Esquerra Republicana de Catalunya en el Ayuntamiento de Barcelona, justo detr&aacute;s del escritor Alfred Bosch. A tenor de los anuncios, parece que la pol&iacute;tica deja de ser un terreno poco atrayente para los artistas. Puigcorb&eacute; es uno de los que han decidido salir del armario y ponerse el disfraz de pol&iacute;tico. A menudo se le ha visto comprometido en alguna causa, pero siempre guardando cierta distancia, que ahora ha decidido romper.
    </p><p class="article-text">
        Puigcorb&eacute; es maragallista confeso. De hecho, recuerda con emoci&oacute;n como particip&oacute; en el mitin que Maragall hizo en el Palau Sant Jordi en 1999, junto con Felipe Gonz&aacute;lez y Narc&iacute;s Serra. Recuerda como la v&iacute;spera cen&oacute; con los protagonistas y como Gonz&aacute;lez 'comprar' la idea federalista. Al d&iacute;a siguiente, el que fue tantos a&ntilde;os presidente del Gobierno dec&iacute;a en el mitin: &ldquo;Estimado Juanjo, yo apoyo al federalismo ...&rdquo;. Y Maragall tambi&eacute;n se refiri&oacute;, y destacados socialistas como Joaqu&iacute;n Almunia se levantaron y se fueron. Tiempo despu&eacute;s, como otros catalanes federalistas, Puigcorb&eacute; llega a la conclusi&oacute;n de que por este camino no se va a Roma y decide cambiar de v&iacute;a, y se a&ntilde;ade al reclamo independentista.
    </p><p class="article-text">
        Dice que su independentismo nace y crece en Madrid, donde ha transcurrido gran parte de su carrera profesional. Porque, ah&iacute; donde lo ven, el ahora republicano Puigcorb&eacute; lleg&oacute; a ostentar la etiqueta de 'rey de la comedia'. Esto fue en la d&eacute;cada de los 90, en la que el actor triunfaba con pel&iacute;culas como &ldquo;Salsa rosa&rdquo;, &ldquo;C&oacute;mo ser mujer y no morir en el intento&rdquo;, &ldquo;Todos los hombres sois iguales&rdquo;, &ldquo;Rosa rosae&rdquo;, &ldquo;Justino, un asesino de la tercera edad&rdquo;, &ldquo;El amor perjudica seriamente la salud&rdquo;, &ldquo;Coraz&oacute;n loco&rdquo; o &ldquo;Airbag&rdquo;. Antes de eso, se abri&oacute; camino en el mundo del teatro, concretamente debut&oacute; con &ldquo;Ner&oacute;n-Paso&rdquo;, escrita por el dramaturgo Alfonso Paso. Despu&eacute;s interpretar&iacute;a destacados papeles en &ldquo;El pr&iacute;ncipe de Hamburgo&rdquo;, &ldquo;Hamlet&rdquo;, &ldquo;Dal&iacute;&rdquo;, &ldquo;Llamadas a medianoche&rdquo;, &ldquo;Las amistades peligrosas&rdquo; o &ldquo;Por un s&iacute; o por un no&rdquo;. Pero donde se da a conocer Puigcorb&eacute; al gran p&uacute;blico es en la televisi&oacute;n, donde ha intervenido en infinidad de series, como &ldquo;Villarriba y villabajo&rdquo;, &ldquo;Un chupete para ella&rdquo;, &ldquo;A tortas con la vida&rdquo;, &ldquo;cu&ntilde;ados&rdquo; o &ldquo;Cu&eacute;ntame c&oacute;mo pas&oacute;&rdquo;; tambi&eacute;n dio vida al c&eacute;lebre detective de las novelas de V&aacute;zquez Montalb&aacute;n, Pepe Carvalho. Y, por otra parte, su recreaci&oacute;n del rey Juan Carlos no dej&oacute; indiferente a nadie.
    </p><p class="article-text">
        Ahora el actor ya no quiere ser rey y se confiesa republicano. Y desde esta nueva condici&oacute;n ha decidido defender un modelo cultural diferente a la actual para la ciudad de Barcelona. Hay que ver si al final de esta nueva representaci&oacute;n de Puigcorb&eacute;, cuando caiga el tel&oacute;n, el p&uacute;blico aplaude o silba.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/juanjo-puigcorbe-rey-comedia_132_4311375.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Mar 2015 17:22:27 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Juanjo Puigcorbé, 'el rey de la comedia']]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Alícia Sánchez-Camacho, la Thatcher catalana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/alicia-sanchez-camacho-thatcher-catalana_132_4324308.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Alicia de pequeña quería ser bailarina, pero su destino la ha llevado por senderos alejados de la plástica y la armonía de la danza</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc5279a4-a277-4a47-a553-455c55d045eb_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc5279a4-a277-4a47-a553-455c55d045eb_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc5279a4-a277-4a47-a553-455c55d045eb_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc5279a4-a277-4a47-a553-455c55d045eb_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc5279a4-a277-4a47-a553-455c55d045eb_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc5279a4-a277-4a47-a553-455c55d045eb_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cc5279a4-a277-4a47-a553-455c55d045eb_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Mariano Rajoy la devolvi&oacute; a Catalunya en 2008 para poner orden al desbarajuste post piquerismo. No sin dificultades, pero con mano de hierro, la Thatcher catalana no s&oacute;lo aline&oacute; los populares catalanes m&aacute;s d&iacute;scolos, sino que, de propina, consigui&oacute; superar el list&oacute;n electoral del todopoderoso Aleix Vidal-Cuadros. Unos &eacute;xitos logrados a golpe de car&aacute;cter y rehuyendo las disimulos catalanistas de sus predecesor m&aacute;s inmediatos. S&aacute;nchez-Camacho vino con el encargo de fustigar el independentismo, y a fe de Dios que lo ha hecho y lo sigue haciendo.
    </p><p class="article-text">
        Hija del comandante de la Guardia Civil Francisco S&aacute;nchez-Camacho -de tal padre, tal hija-, la peque&ntilde;a de la familia Camacho P&eacute;rez forj&oacute; su car&aacute;cter nadando a contracorriente en las catalanistas tierras gerundenses. Se licenci&oacute; en derecho y estudi&oacute; un m&aacute;ster en Administraci&oacute;n P&uacute;blica. A partir de ah&iacute;, fue juez sustituta, directora provincial de Trabajo en Girona, subdirectora general de Formaci&oacute;n Profesional, directora del Instituto de Seguridad e Higiene en el Trabajo y consejera laboral de la Embajada Espa&ntilde;ola en Washington DC. Desde el 5 de julio de 2008 y hasta la fecha es presidenta del Partido Popular de Catalunya, tambi&eacute;n es diputada y ha sido senadora.
    </p><p class="article-text">
        Alicia de peque&ntilde;a quer&iacute;a ser bailarina, pero su destino la ha llevado por senderos alejados de la pl&aacute;stica y la armon&iacute;a de la danza. Pol&iacute;tica de confianza del presidente Rajoy, ahora afronta el reto de detener un independentismo en horas altas. Pero en la pol&iacute;tica catalana le ha salido un fuerte competidor en la cruzada contra el independentismo: Albert Rivera. As&iacute;, S&aacute;nchez-Camacho se esfuerza sin &eacute;xito por recuperar la exclusividad del espacio robado. Las encuestas la alejan irremediablemente de los diecinueve diputados, al tiempo que ve como su nuevo rival la adelanta por la derecha. A codazos intenta hacerse un lugar en un espacio pol&iacute;tico que busca nuevos actores. Con su verbo apasionado, alza la voz creyendo que as&iacute; impondr&aacute; su raz&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Y por si los vientos no soplaran suficientemente fuerte y a la contra, una indiscreta comida entre S&aacute;nchez-Camacho y la ex amante del primog&eacute;nito de la familia Pujol Ferrusola, Victoria &Aacute;lvarez, situ&oacute; la l&iacute;der conservadora en el ojo del hurac&aacute;n de la pol&eacute;mica. La espiada y medio difundida comida de La Camarga, acompa&ntilde;ada por la negativa inicial de S&aacute;nchez-Camacho a dar la cara, hipoteca la credibilidad de la pol&iacute;tica. A trompicones, ahora se ve obligada a comparecer en la comisi&oacute;n de investigaci&oacute;n abierta en el Parlamento de Catalunya por el caso de corrupci&oacute;n de la familia Pujol.
    </p><p class="article-text">
        Pero la frustrada bailarina, que hace cara de caer de pie como los gatos, se muestra dispuesta a vencer su destino y hacer frente a quien se le ponga por delante. Como dec&iacute;a Margaret Thatcher, &ldquo;la misi&oacute;n de los pol&iacute;ticos no es la de agradar a todo el mundo&rdquo;, y S&aacute;nchez-Camacho cumple la m&aacute;xima thatcheriana punto por punto.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/alicia-sanchez-camacho-thatcher-catalana_132_4324308.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Mar 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Alícia Sánchez-Camacho, la Thatcher catalana]]></media:title>
    </item>
  </channel>
</rss>
