No és estrany que, en matèria ambiental, ens anem fixant sempre en experiències que es duen a terme en altres parts del món. No obstant això, de vegades tenim els projectes més notables tot just a tocar de casa, i d’això és justament del que ens adonem quan ens acostem al parc de la Marjal, a Alacant. Però comencem pel principi: per què s’ha d’inserir un aiguamoll al bell mig de la ciutat?

En aquest espai, “Aiguamolls amb futur”, hem vist que el litoral valencià ha estat històricament un continu de zones humides, que han anat reduint-se a poc a poc pel canvi d’usos del sòl, des de la construcció d’edificis o infraestructures fins a la transformació per a conreus. Això, tanmateix, ha causat bastants problemes: on abans l’aigua trobava el camí lliure cap a la mar o cap a les llacunes costaneres, ara queda retinguda entre carrers i línies de tren. L’enfocament tradicional ha consistit a construir sobreeixidors per a permetre buidar les zones entollades, tot i que no ha tingut èxit sempre. Però, i si en compte d’això, en redirigírem el flux cap a una zona preparada per a acumular un gran volum d’aigua en episodis de crescudes, tan freqüents en l’àmbit mediterrani?

Tot just això es va preguntar l’equip tècnic d’Aguas de Alicante, empresa que ha construït l’innovador parc i l’ha posat en marxa, quan va caldre afrontar les riuades successives a la zona on es localitza. Entre les tres solucions que s’hi van tenir en compte, es va descartar l’esquema de tubs de desguàs i també el d’un vas de formigó, i es va optar per la més complexa, però molt més estimulant, la d’una marjal urbana. La funció primària d’aquesta marjal és servir de fre a les crescudes i, per això, té una capacitat de 45.000 m3 (18 piscines olímpiques, aproximadament). Perquè ens fem una idea del que implica això, durant les pluges més abundants del 2015 –la primera prova real de funcionament–, a penes va pujar quatre centímetres, tot i que té uns quants metres de marge per a omplir-se. És una autèntica assegurança de vida per a la zona.

Ara bé, construir una marjal és molt més complex que excavar-hi un forat perquè funcione: una marjal és un ecosistema, no un receptacle. Per això, cal pensar-ho tot, des del disseny inicial fins als últims detalls. La terra obtinguda en excavar la zona humida es va tornar a aprofitar per a fer alçar una petita muntanya al parc, amb vegetació que, a més, consisteix en arbustos i arbres típicament mediterranis, i que enllaça amb uns bancals de conreus tradicionals de la zona (garroferes, vinya o ametlers), fet poc habitual, però molt interessant. El sòl del llac, al seu torn, està sembrat amb més de trenta preses de recirculació, que, juntament amb una cascada en un dels cantons, permeten oxigenar adequadament l’aigua, factor clau per a mantenir-la en bon estat.

Allò que és realment sorprenent, però, més enllà dels plànols i de l’enginyeria que hi ha al darrere, és la percepció que tenim, quan observem el parc des d’un dels miradors, d’estar davant d’una autèntica zona humida, com la que podem veure en espais protegits al llarg de tot el territori. Si l’observem durant uns quants segons, hi distingirem unes quantes espècies d’ocells, des d’ànecs fins a fotges, passant per cabussonets o cueretes. I encara que no el vegem, també hi ha un habitant molt especial a la marjal: el blauet, un ocell bellíssim que, a més, indica qualitat ambiental. Li acaben de reservar un espai a l’illa central i esperem que es decidisca a ocupar-lo prompte.

Per descomptat, també hi ha altres animals que potser no ens entusiasma tant de veure, com els mosquits, molt lligats de manera natural a aquest tipus d’ecosistemes i un problema recurrent en qualsevol massa d’aigua pròxima a nuclis urbans. Tot i que hi ha solucions dràstiques (com la fumigació), des d’Aguas de Alicante s’ha apostat pel control biològic, atés que ens situem en una zona envoltada d’habitatges i visitada de manera intensiva. Així, s’hi ha instal·lat capses en forma de niu per a rates penades, que són uns depredadors de mosquits excel·lents, i també nius per a oronetes, ocell amb una gran apetència per aquests insectes. A l’aigua, d’altra banda, s’ha introduït una població de gambúsia, espècie que s’alimenta de larves i que en un futur potser podrà ser substituïda pel fartet o el samaruc, espècies autòctones que també mengen mosquits. Qui sap, tal volta en un futur podrem tenir una reserva de fauna dins de la ciutat. I és que tot al parc de la Marjal, en definitiva, està pensat per a potenciar la natura urbana.

El resultat final és un aiguamoll que té a penes uns quants mesos, però amb una evolució constatable fàcilment: amb una vegetació aquàtica i de ribera que ha anat colonitzant l’ecosistema, una població estable d’avifauna i un entorn que uneix la millor part dels parcs urbans i la de les marjals naturals. Els taulers explicatius, amb informació abundant, contribueixen a fer la sensació d’estar davant d’un espai valuós i que mereix ser conegut. A més, el parc està connectat amb un altre de limítrof per mitjà d’un pont que salva les vies del tren i que és, al seu torn, una altra obra d’enginyeria ambiental: un jardí vertical.

El veritable valor de la marjal és, justament, aquest: ser la via mitjançant la qual la natura envaeix Alacant. D’un enfocament de jardins huitcentistes, aïllats i controlats fins l’últim mil·límetre, es va passant al de la ciutat com a ecosistema difús, interconnectat i canviant. En pocs llocs del món hi ha una infraestructura semblant, i és que ens hem adonat, per fi, que també podem fixar-nos en el nostre patrimoni natural per a innovar. Les ciutats, en el segle xxi, seran verdes o no seran, i el camí el marquen espais com el parc de la Marjal.

No es extraño que, en materia ambiental, andemos fijándonos siempre en experiencias que se llevan a cabo en otras partes del mundo. Sin embargo, a veces tenemos los proyectos más punteros justo al lado de casa, y de eso es justo de lo que nos damos cuenta cuando nos acercamos al parque de la Marjal, en Alicante. Pero empecemos por el principio: ¿por qué insertar un humedal en medio de la ciudad?

En este espacio, Humedales con Futuro, hemos visto cómo el litoral valenciano ha sido históricamente un continuo de zonas húmedas, que han ido reduciéndose poco a poco por el cambio de usos del suelo, desde la construcción de edificios o infraestructuras a su transformación para cultivos. Ello, sin embargo, ha causado no pocos problemas: donde antes el agua encontraba el camino libre hacia el mar o lagunas costeras, ahora quedaba retenida entre calles y líneas de tren. El enfoque tradicional ha consistido en construir aliviaderos para permitir vaciar las zonas encharcadas, aunque no siempre ha tenido éxito. Pero ¿y si en vez de ello redirigiésemos el flujo hacia una zona preparada para acumular un gran volumen de agua en episodios de avenidas, tan frecuentes en el ámbito mediterráneo?

Justo eso es lo que se preguntó el equipo técnico de Aguas de Alicante, empresa que ha construido y puesto en marcha el innovador parque, cuando hubo que afrontar las riadas sucesivas en la zona en la que se ubica. Entre las tres soluciones que se consideraron, se descartó el esquema de tubos de desagüe y también el de un vaso de hormigón, optándose por el más complejo pero mucho más estimulante de una marjal urbana. Su función primaria es la de servir como un freno a las avenidas, y para ello cuenta con una capacidad de 45.000 m3 (unas 18 piscinas olímpicas). Para que nos hagamos una idea de lo que ello implica, en las lluvias más abundantes de 2015 –su primera prueba real de funcionamiento-, apenas subió cuatro centímetros, cuando tiene varios metros de margen para llenarse. Es un auténtico seguro de vida para la zona.

Ahora bien, construir una marjal es mucho más complejo que excavar un agujero para que funcione: una marjal es un ecosistema, no un receptáculo. Para ello, hay que pensarlo todo desde el diseño inicial hasta los últimos detalles. La tierra obtenida al excavar la zona húmeda se reaprovechó para elevar una pequeña montaña en el parque, cuya vegetación además consiste en arbustos y árboles típicamente mediterráneos, y que enlaza con unos bancales de cultivos tradicionales de la zona (algarrobos, vid o almendros), algo poco habitual pero muy interesante. El suelo del lago, a su vez, está sembrado de más de treinta tomas de recirculación, que junto con una cascada en uno de los extremos permite oxigenar adecuadamente el agua, un factor clave para mantener su buen estado.

Pero lo realmente asombroso, más allá de los planos y la ingeniería que hay detrás, es la percepción que tenemos, cuando observamos el parque desde uno de sus miradores, de estar delante de una auténtica zona húmeda, como la que podemos ver en espacios protegidos a lo largo de todo el territorio. Si observamos durante unos pocos segundos, distinguiremos varias especies de aves, desde patos hasta fochas, pasando por zampullines o lavanderas. Y aunque no lo veamos, también hay un habitante muy especial el la marjal: el martín pescador, una ave bellísima que, además, denota calidad ambiental.Le acaban de reservar un espacio en la isla central, y esperemos que pronto se decida a ocuparlo.

Por supuesto, también hay otros animales que quizás no nos entusiasma tanto ver, como los mosquitos, muy ligados de forma natural a este tipo de ecosistemas y un problema recurrente en cualquier masa de agua cercana a núcleos urbanos. Aunque existen soluciones drásticas (como la fumigación), desde Aguas de Alicante se ha apostado por el control biológico, dado que nos encontramos en una zona rodeada de viviendas y con un uso intensivo por parte de los visitantes. Así, se han instalado cajas nido para murciélagos, que son excelentes depredadores de los mosquitos, y también nidos para golondrinas (avión común), una ave con una gran apetencia por estos insectos. En el agua, por su parte, se introdujo una población gambusia, una especie que se alimenta de larvas y que quizás en un futuro pueda ser sustituida por el fartet o el samaruc, especies autóctonas que también comen mosquitos. Quién sabe, quizás en un futuro podamos tener una reserva de fauna dentro de la ciudad. Y es que todo en el Parque de la Marjal, en definitiva, está pensado para potenciar la naturaleza urbana.

El resultado final es un humedal que apenas tiene unos meses, pero cuya evolución es fácilmente constatable: con una vegetación acuática y de ribera que ha ido colonizando el ecosistema, una población estable de avifauna y un entorno que aúna lo mejor de los parques urbanos y los marjales naturales. Los paneles explicativos, con abundante información, contribuyen a dar la sensación de encontrarnos ante un espacio valioso y que merece ser conocido. Además, el parque está conectado a otro colindante mediante un puente que salva las vías del tren, y que es a su vez otra obra de ingeniería ambiental: un jardín vertical.

El verdadero valor de la marjal es justamente ese: ser el modo mediante el cual la naturaleza invade Alicante. De un enfoque de jardines decimonónicos, aislados y controlados hasta el último milímetro, se está pasando al de la ciudad como ecosistema difuso, interconectado y cambiante. En pocos sitios del mundo tienen una infraestructura similar, y es que nos hemos dado cuenta por fin de que también podemos fijarnos en nuestro patrimonio natural para innovar. Las ciudades, en el siglo XXI, serán verdes o no serán, y el camino lo marcan espacios como el Parque de la Marjal.

Quan pensem en una illa, acostumem a imaginar-nos un tros de terra envoltada de mar o, com a màxim, d’un riu ample; així és, almenys, com se’ns ensenya a escola i com consta en les enciclopèdies. Però, i si hi invertim l’ordre? I si la mar fóra de pedres i l’illa líquida?

El concepte d’illa entronca amb el d’aïllament, siga del tipus que siga. I és que el que fa úniques les illes és justament la falta de connexió amb altres entorns semblants, el fet d’estar envoltades d’una cosa completament distinta. Això provoca fenòmens extraordinàriament interessants: les illes, tot i que hi haja menys riquesa biològica global que a terra ferma, tenen una taxa d’endemismes (és a dir, d’espècies que només viuen allà) molt superior a la dels continents. A més, l’evolució hi acostuma a prendre camins diferents, ja que fa gran els animals menuts (com l’extinta rata gegant de Tenerife o els lèmurs de Madagascar, també desapareguts) i fa menuts els grans (l’exemple més habitual són els elefants nans, amb fòssils que s’han trobat en nombroses illes). La falta de depredadors o de competidors fa innecessàries les mides lil·liputenques (per a amagar-se) o les desmesurades (per a defensar-se). Les illes són molt més que continents menuts.

I, a més, les illes d’aigua existeixen, i en tenim una bona mostra al territori valencià, en què fa segles hi havia una gran connectivitat entre els ecosistemes aquàtics, però en què ara podem trobar autèntics tresors aïllats de la resta dels sistemes. Tot seguit indiquem només uns quants dels nombrosos exemples que hi podem trobar.

Sal entre roques i ciment

Sal entre roques i cimentSi pensem en espais naturals i en Calp visualitzarem, sens dubte, el penyal d’Ifac, la imponent mola calcària que domina la població i bona part de la costa. El penyal era una antiga illa, que es va unir al continent mitjançant barreres litorals i va deixar una zona de marjal al darrere. En aquest espai, des del segle xiii, es van explotar unes salines, activitat que es va mantenir fins a la fi del segle xx. Durant els últims cinquanta anys ha patit una urbanització desmesurada (només cal comparar-ne fotografies de la primera meitat del segle passat) i el resultat ha estat l’encapsulament del penyal entre la muntanya, l’asfalt i el ciment, de manera que s’ha convertit en una illa d’aigua entre cotxes i apartaments de platja. Això, tanmateix, no impedeix que més de 170 espècies d’ocells hi visquen o hi paren a descansar i alimentar-se, com si fóra una gasolinera al mig d’una autovia llarguíssima, o una illa en què els mariners paraven a proveir-se abans de creuar l’oceà. La supervivència de la làmina d’aigua és, doncs, molt més que estètica: és un deure conservar l’aigua salada també terra dins.

Aiguamolls de clauer: l’estany de Nules

Aiguamolls de clauer: l’estany de NulesLa importància d’aquest espai no és donada únicament per la superfície, sinó pel caràcter de resistència contra la transformació de l’entorn: conreus, infraestructures, cases, aterraments. Com si fóra el poble d’Astèrix i Obèlix, l’estany de Nules ha resistit segles i ha arribat fins ara amb una minvada superfície de 2,74 hectàrees, però amb un estatus legal (el 2004) que el protegeix definitivament de futures agressions, la figura de paratge natural municipal. Si observem la fotografia aèria, hi veiem clarament que el tros que queda amb aigua formava part d’un tot, però que ara ha de suportar la seua condició illenca. I malgrat tot, encara que és un aiguamoll de clauer, és molt important per als ocells migratoris i per a la fauna de la zona (per exemple, la tortuga d’estany): és un autèntic focus de diversitat biològica, com si fóra una illa tropical.

L’arxipèlag dels ullals: oasi entre tarongers

L’arxipèlag dels ullals: oasi entre tarongersDe la mateixa manera que hi ha illes a milers de quilòmetres del port més pròxim, també és cert que hi ha arxipèlags, i a això justament s’assemblen els ullals de l’Albufera: a una constel·lació d’espais separats per camps, però formant part d’un únic sistema. Al triangle que dibuixen Sueca, Sollana i Albalat de la Ribera hi ha un dels reservoris més preats de biodiversitat valenciana: nombrosos brolladors d’aigua que s’obrin pas entre camins, séquies i conreus. Aquests ecosistemes, que es formen quan l’aigua que brolla dels aqüífers es troba amb la plana al·luvial, representen la millor marca de transició entre el taronger i l’arrossar, entra el Xúquer i la marjal. Estan prop del seu continent (que en aquest cas seria el llac de l’Albufera), però al mateix temps són illes úniques, que acullen valuosíssimes poblacions de peixos endèmics molt amenaçats, com el samaruc o el fartet. A més, n’hi ha que s’imbriquen de tal manera en el paisatge que es fan indispensables per al reg o, fa uns quants anys, per al proveïment d’aigua potable. La part més notòria dels ullals és el de Baldoví, ara restaurat, prop de Sueca, en el paisatge de Na Molins, però hi ha autèntics tresors amagats, com l’ullal de la Tanca (1), els ullals de la Senillera (2), l’ullal de la Mula (3) o l’ullal Gros (4), que són recomanables descobrir a peu o amb bicicleta, seguint les indicacions de Paco Tortosa i Pepa Prósper en el seu llibre L’Albufera: guia de descoberta del parc natural. En la imatge del satèl·lit es pot observar de manera molt clara com se situen a la zona en què el paisatge canvia d’arbres fruiters a conreus de la gramínia, i constitueixen, sens dubte, autèntics oasis, explosions de natura al mig de línies geomètriques i d’arbres controlats al mil·límetre.

Hi ha moltes més illes d’aigua al territori valencià (i de segur que més avant en parlarem), però amb aquests petits aiguamolls n’hi ha prou per a ensenyar-nos una cosa fonamental: que cada espai natural és valuós, independentment de la mida, i que el caràcter insular també es pot observar al revés. I també, és clar, que en qüestions de marjals continua sent vàlid la dita popular: “Al pot menut hi ha la bona confitura”.

Cuando pensamos en una isla, solemos imaginarnos un pedazo de tierra rodeada por el mar, o como mucho por un ancho río; así, al menos, es como se nos enseña en las escuelas y como aparece en las enciclopedias. Pero, ¿y si invertimos el orden? ¿Y si el mar fuese de piedras y la isla líquida?

El concepto de isla entronca con el de aislamiento, sea éste del tipo que sea. Y es que lo que hace únicas a las islas es justamente su falta de conexión con otros entornos similares, el hecho de estar rodeadas de algo completamente distinto. Ello provoca fenómenos extraordinariamente interesantes: las islas, aunque su riqueza biológica global sea menor que la de tierra firme, tienen una tasa de endemismos (es decir, de especies que sólo se encuentran allí) muy superior a la de los continentes. Además, la evolución suele tomar derroteros distintos, agrandando los animales pequeños (como la extinta rata gigante de Tenerife o los lemures de Madagascar, también desaparecidos) y empequeñeciendo a los grandes (el ejemplo más habitual son elefantes enanos, cuyos fósiles han sido encontrado en multitud de islas). La falta de depredadores o competidores hace innecesarios los tamaños liliputienses (para esconderse) o los desmesurados (para defenderse).Las islas son algo más que continentes pequeños.

Y además, las islas de agua existen, y tenemos buena muestra de ello en el territorio valenciano, en el que hace siglos existía una gran conectividad entre los ecosistemas acuáticos, pero en los que ahora nos podemos encontrar auténticos tesoros aislados del resto de sistemas. Los que siguen son sólo algunos de los múltiples ejemplos que podemos encontrarnos.

Sal entre rocas y cemento

Sal entre rocas y cementoSi pensamos en espacios naturales y Calp visualizaremos, sin ninguna duda, el Penyal d’Ifach, la imponente mole calcárea que domina la población y buena parte de la costa. El peñón era una antigua isla, que se unió al continente mediante barreras litorales, dejando una zona de marjal a sus espaldas. En ese espacio, desde el siglo XIII, se explotaron unas salinas, actividad que se mantuvo hasta finales del s. XX. Durante los últimos cincuenta años ha sufrido una urbanización desmesurada (sólo hay que comparar fotografías de la primera mitad del siglo pasado) y el resultado ha sido su encapsulamiento entre la montaña, el asfalto y el cemento, convirtiéndose en una isla de agua entre coches y apartamentos de playa. Ello, sin embargo, no impide que más de 170 especies de aves vivan o paren allí a descansar y alimentarse, como si fuese una gasolinera en medio de una autovía larguísima, o una isla en la que los marineros paraban a aprovisionarse antes de cruzar el océano. La supervivencia de la lámina de agua es pues algo más que estética: es un deber conservar el agua salada también tierra adentro.

Humedales de llavero: l’Estany de Nules

Humedales de llavero: l’Estany de NulesLa importancia de este espacio no viene dada únicamente por la superficie, sino por el carácter de resistencia frente a la transformación de su entorno: cultivos, infraestructuras, casas, aterramientos. Como si fuese el pueblo de Ásterix y Obelix, l’estany de Nules ha resistido siglos, llegando hasta nuestros días con una menguada superficie de 2,74 hectáreas pero consiguiendo (en 2004) un estatus legal que lo protegía definitivamente de futuras agresiones, la figura de paraje natural municipal. Si observamos la fotografía aérea, vemos con claridad que el trozo que queda con agua formaba parte de un todo, pero que ahora le toca sobrellevar su condición isleña. Y a pesar de todo, a pesar de ser un humedal de llavero, su importancia para las aves migratorias y la fauna de la zona (por ejemplo, el galápago europeo): es un auténtico hervidero de diversidad biológica, como si fuese una isla tropical.

El archipiélago de los ullals: oasis entre naranjos

El archipiélago de los ullals: oasis entre naranjosDe la misma forma que hay islas a miles de quilómetros del puerto más cercano, también es cierto que existen los archipiélagos, y a eso justamente es a lo que se parecen los ullals de l’Albufera: a una constelación de espacios separados por campos pero formando parte de un único sistema. En el triángulo que dibujan Sueca, Sollana y Albalat de la Ribera se encuentra uno de los reservorios más preciados de biodiversidad valenciana: múltiples manantiales de agua que se abren paso entre caminos, acequias y cultivos. Estos ecosistemas, que se forman al brotar el agua de los acuíferos al encontrarse con la llanura aluvial, representan la mejor marca de transición entre el naranjo y el arrozal, entra el Xúquer y la marjal. Están cerca de su continente (que en este caso sería el lago de l’Albufera), pero a la vez son islas únicas, albergando valiosísimas poblaciones de peces endémicos muy amenazados, como el samaruc o el fartet. Además, algunos se imbrican de tal forma en el paisaje que se hacen indispensables para el riego o, hace algunos años, el abastecimiento de agua potable. El más notorio de los ullals es el ahora restaurado Ullal de Baldoví, cerca de Sueca, en el paisaje de Na Molins, pero hay auténticos tesoros escondidos, como l’Ullal de la Tanca (1), els Ullals de la Senillera (2), l’Ullal de la Mula (3) o l’Ullal Gros (4), los cuales es recomendable descubrir a pie o en bicicleta, siguiendo las indicaciones de Paco Tortosa y Pepa Prósper en su libro “L’Albufera: guia de descoberta del parc natural”. En la imagen del satélite se aprecia de forma muy clara cómo se sitúan en la zona en la que el paisaje cambia de árboles frutales a cultivos de la gramínea, y constituyen sin duda auténticos oasis, explosiones de naturaleza en mitad de líneas geométricas y árboles controlados al milímetro.

Hay muchas más islas de agua en el territorio valenciano (y seguro que más adelante hablaremos de ellas), pero estos pequeños humedales son suficientes para enseñarnos algo fundamental: que cada espacio natural es valioso, independientemente de su tamaño, y que el carácter insular también puede apreciarse a la inversa. Y también, claro, que en cuestiones de marjales sigue siendo válido el dicho de “al potmenut hi ha la bona confitura”.

Hi ha un experiment senzill i recurrent que de tant en tant circula per les xarxes socials, però que és encara més freqüent observar en una classe de ciències naturals en moltes escoles. En un muntatge bastant rudimentari, podem veure-hi tres mitges botelles d’aigua (partides longitudinalment): en una hi ha herbes o petits arbustos, en l’altra residus vegetals (escorces d’arbre, fulles), i en l’última només pedres i terra. Després d’abocar aigua en cada un dels tres recipients, s’observa que en el primer cas l’aigua ix clara, en el segon una mica térbola, i en el tercer molt térbola.

Hi ha poques imatges més visuals sobre la manera com la vegetació influeix en la qualitat de l’aigua, però fa poc el Tancat de Mília ens en va regalar una altra. A l’esquerra, veiem com queda un filtre després de fer passar-hi mig litre d’aigua a l’entrada, i a la dreta com està a l’eixida. Hi entra tenyit de verd, la qual cosa ens indica que està plena de fitoplàncton (algues microscòpiques), i n’ix sense gairebé acolorir el filtre. Què ha passat entremig?

Sempre hem pensat en la depuració associada a grans infraestructures, a tancs i canonades. En gran part, és encara així, i tot i que ens són imprescindibles, també podem trobar un aliat inesperat entre la natura. Que l’aigua isca amb una quantitat molt més baixa de fitoplàncton ens indica millor qualitat, perquè aquest, en quantitats tan elevades, sol aparéixer quan hi ha problemes d’eutrofització, que no és una altra cosa que la sobreabundància de nutrients i les explosions d’algues consegüents. L’Albufera, que és on se situa el Tancat de Mília, fa dècades que pateix una eutròfia preocupant que degrada la qualitat de l’ecosistema i posa en escac la fauna i la flora autòctona, a més de facilitar l’establiment d’espècies invasores. Pocs aiguamolls tan valuosos i reconeguts internacionalment conviuen amb més d’un milió de persones i estan envoltats de milers d’hectàrees de cultiu, i d’aquesta pressió humana tan formidable ve el problema. Amb menys aigua de la que hi correspondria i en un context de canvi climàtic en què les sequeres com la d’aquest hivern seran la norma, el llac s’alimenta de sobrants de reg i d’aigua de depuradores. El resultat: un sistema sobrecarregat de nutrients, una cosa que ha estat una constant els últims quaranta anys.

Fins que no hi haja un pla de conca que garantisca tota l’aigua que es necessita per a assegurar la supervivència del parc natural tal com el coneixem hui en dia, l’objectiu ha de ser augmentar la qualitat de l’aigua que ja hi arriba: en això coincideixen tots els experts que treballen al parc. I és ací on es veu el paper fonamental que hi fan els filtres verds.

El Tancat de Mília forma part, juntament amb el de l’Illa, d’un projecte que involucra distints actors, entre els quals hi ha Acuamed i la Fundació Global Nature. Mitjançant un sistema de depuració d’aigües residuals de poblacions pròximes, té com a objectiu millorar la qualitat de l’efluent abans d’abocar-lo al llac: no serveix de res abocar hectòmetres d’aigua a l’Albufera si és bruta. Per això, l’última etapa es desenvolupa en els tancats (anomenats així perquè estaven envoltats de tanques i presenten, a més, una particularitat: estan per davall del nivell del llac), just a la vora. I durant els anys que estan en marxa, s’ha comprovat que la qualitat de l’aigua augmenta a poc a poc, i que això repercuteix directament en la fauna i la flora presents. Des de la presència cada vegada més habitual de plantes subaquàtiques (els anomenats macròfits, que denoten transparència i qualitat), fins a visitants molt més vistosos, com els flamencs. Part de l’avifauna de l’Albufera ha detectat que en aquests refugis hi ha unes condicions més bones, i això ha ocasionat també algun problema (com ara que els vegen com un “convit” i facen desaparéixer llavors, fruits i plantes). I, per descomptat, també s’ha aprofitat per a reintroduir aquelles espècies que havien estat desplaçades de la marjal per l’empitjorament de les condicions: des del petit samaruc (un peix endèmic del litoral valencià) fins a la tortuga d’estany i la de rierol, tortugues autòctones que havien vist reduït el seu hàbitat.

Però Mília i l’Illa no són els únics tancats que exerceixen de filtre verd: des de fa anys també està en marxa el Tancat de la Pipa, que pretén ser una màquina del temps ambiental. La seua intenció declarada és intentar tornar una part de l’Albufera a com era cap al 1960. És possible això? Després d’anys de restauració ecològica i de recuperació de terrenys que eren un antic arrossar, l’espai bull de biodiversitat, alhora que ha esdevingut un centre d’atracció per a turistes de natura. La clau de tot això ha estat una bona gestió de l’aigua, que, després de passar per distints filtres verds (alguns dels quals ara estan grocs, per la floració dels lliris), acaba el recorregut amb molta millor qualitat, i és capaç d’oferir condicions idònies per a l’establiment de la fauna i la flora habituals del llac abans del declivi de les acaballes del segle passat.

El que semblava un experiment de sisé de primària pot convertir-se, efectivament, en una manera eficaç i sostenible de depurar un parc natural enorme. No obstant això, no s’ha d’oblidar que la depuració prèvia de les aigües és essencial: els filtres verds no poden fer tota la faena per si sols. Experiències com la del caixer del Pla Sud, que no van arribar a acabar-se, haurien de reprendre’s per a continuar millorant la qualitat de l’aigua que aboquem al nostre espai natural més preat. Si continuem investigant i treballant, potser d’ací a uns pocs anys no necessitem obrir un àlbum de fotos per a veure com era l’Albufera quan se’n podia veure el fons.

Hay un experimento sencillo y recurrente que de vez en cuando circula por las redes sociales, pero que es aún más frecuente observar en una clase de ciencias naturales en muchas escuelas. En un montaje bastante rudimentario, podemos ver tres medias botellas de agua (partidas longitudinalmente): en una hay hierbas o pequeños arbustos, en la otra residuos vegetales (cortezas de árbol, hojas), y en la última sólo piedras y tierra. Tras verter agua en cada uno de los tres recipientes, se observa cómo en el primer caso el agua sale clara, en el segundo algo turbia, y en el tercero muy turbia.

Hay pocas imágenes más visuales sobre cómo la vegetación influye en la calidad del agua, pero hace poco el Tancat de Milia nos regaló otra. A la izquierda, vemos cómo queda un filtro tras hacer pasar medio litro de agua a la entrada, y a la derecha cómo está a la salida. Entrateñido de verde, lo que nos indica que está llena de fitoplancton (algas microscópicas), y sale sin apenas colorear el filtro. ¿Qué ha pasado en medio?

Siempre hemos pensado en la depuración asociada a grandes infraestructuras, a tanques y tuberías. En gran parte, así es todavía, y aunque nos resulten imprescindibles, también podemos encontrar un aliado inesperado entre la naturaleza. Que el agua salga con una cantidad mucho menor de fitoplancton nos indica mayor calidad, porque este, en cantidades tan elevadas, suele aparecer cuando existen problemas de eutrofización, que no es otra cosa que la sobreabundancia de nutrientes y las consecuentes explosiones de algas. L’Albufera, que es donde se ubica el Tancat de Milia, lleva décadas sufriendo una preocupante eutrofia, que degrada la calidad del ecosistema y pone en jaque a fauna y flora autóctona, además de facilitar el establecimiento de especies invasoras. Pocos humedales tan valiosos y reconocidos internacionalmente conviven con más de un millón de personas y están rodeados de miles de hectáreas de cultivo, y de esta formidable presión humana viene el problema. Con menos agua de la que le correspondería, y en un contexto de cambio climático en el que las sequías como la de este invierno serán la norma, el lago se alimenta de sobrantes de riego y agua de depuradoras. El resultado: un sistema sobrecargado de nutrientes, algo que ha sido una constante en los últimos cuarenta años.

Hasta que exista un plan de cuenca que garantice toda el agua que se necesita para asegurar la supervivencia del parque natural tal y como lo conocemos hoy en día, el objetivo debe de ser aumentar la calidad del agua que ya le llega: en eso coinciden todos los expertos que trabajan en el parque. Y es ahí donde se está viendo el papel fundamental que juegan los filtros verdes.

El Tancat de Milia forma parte, junto con el de l’Illa, de un proyecto que involucra a distintos actores, entre los cuales se encuentra Acuamed y la Fundación Global Nature. Mediante un sistema de depuración de aguas residuales de poblaciones cercanas, tiene como objetivo mejorar la calidad del efluente antes de verterlo al lago: de nada sirve echarle hectómetros de agua a l’Albufera si está sucia. Para ello, la última etapa se desarrolla en los tancats (llamados así porque estaban cercados y presentan, además, una particularidad: se encuentran por debajo del nivel del lago), justo al borde la orilla. Y durante los años que llevan en marcha, se ha comprobado cómo la calidad del agua aumenta poco a poco, y cómo ello repercute directamente en la fauna y flora presente. Desde la presencia cada vez más habitual de plantas subacuáticas (los llamados macrófitos, que denotan transparencia y calidad), a visitantes mucho más vistosos, como los flamencos. Parte de la avifauna de l’Albufera ha detectado que en estos refugios hay mejores condiciones, y ello ha ocasionado también algún problema (como que los vean como un “banquete” y acaben con semillas, frutos y plantas). Y, por supuesto, también se ha aprovechado para reintroducir aquellas especies que habían sido desplazadas del marjal por el empeoramiento de las condiciones: desde el pequeño samaruc (un pez endémico del litoral valenciano) hasta galápago europeo y leproso, tortugas autóctonas que habían visto reducido su hábitat.

Pero Milia y l’Illa no son los únicos tancats que ejercen de filtro verde: desde hace años también está en marcha el Tancat de la Pipa, que pretende ser una máquina del tiempo ambiental. Su intención declarada es intentar devolver una parte de l’Albufera a cómo era hacia 1960. ¿Es ello posible? Tras años de restauración ecológica y de recuperación de terrenos que eran un antiguo arrozal, el espacio bulle de biodiversidad, a la vez que se ha convertido en un centro de atracción para turistas de naturaleza. La clave de todo ello ha sido una buena gestión del agua, que tras pasar por distintos filtros verdes (algunos de los cuales ahora están amarillos, por la floración de los lirios), acaba el recorrido con mucha mejor calidad, y es capaz de ofrecer condiciones idóneas para el establecimiento de la fauna y flora habituales del lago antes del declive de finales del siglo pasado.

Lo que parecía un experimento de sexto de primaria puede convertirse, efectivamente, en una forma eficaz y sostenible de depurar un enorme parque natural. Sin embargo, no debe olvidarse que la depuración previa de las aguas es esencial: los filtros verdes no pueden hacer todo el trabajo por sí solos. Experiencias como la del lecho del Plan Sur, que no llegaron a finalizarse, deberían ser retomadas para seguir mejorando la calidad del agua que vertemos a nuestro espacio natural más preciado. Si continuamos investigando y trabajando, quizás en unos pocos años no necesitemos abrir un álbum de fotos para ver cómo era l’Albufera cuando se podía ver el fondo.

Si pensem en aiguamolls, de segur que ens vénen al cap llacunes litorals, pantans immensos o senillars sense fi: estan La Isla Mínima i True Detective, que van captar a la perfecció l’atmosfera carregada dels aiguamolls. Qualsevol cosa més petita que un camp de futbol, i més encara si s’asseca de tant en tant, corre el perill de ser classificada com un toll, però… realment ho és? Té sentit comparar l’Albufera amb un fangar més menut que una habitació d’un pis de protecció oficial, i que a més està a cent quilòmetres de la mar?

A més dels rius, els llacs i els grans aiguamolls, hi ha el planeta una multitud d’ecosistemes que s’entollen de manera temporal, o que retenen l’aigua únicament en una superfície menuda. La vida floreix allà on hi ha aigua, siga en el barret invertit d’un bolet, en els forats d’arbres, en clavills en les roques o en al mig de les bromeliàcies, un grup de plantes en què les fulles s’agrupen en forma de rosetó i capten aigua de pluja i boira. Tornant a les referències cinematogràfiques, “La vida s’obri camí”, com va dir Jeff Goldblum en Jurassic Park. Llavors, per què ens costa tant de pensar en una escala distinta? Per què només entenem com a marjal una làmina d’aigua extensa i permanent? Per què pensem que no hi ha res d’interessant en una bassa si una gota d’aigua bull de vida?

Des de sempre hi ha hagut tolles menudes amb aigua a les terres valencianes: en un entorn d’escassetat hídrica era una bona idea assegurar el proveïment per al bestiar. Així, una gran part del país està sembrada de taquetes blaves o verdoses, disposades estratègicament, que permeten visualitzar una xarxa àmplia i insubstituïble d’ecosistemes singulars, a mitjan camí entre l’acumulació natural d’aigua i la intervenció humana. Aquests punts d’aigua, aiguamolls en miniatura, han servit de refugi a multitud d’espècies animals i vegetals, i de manera molt especial a un grup molt amenaçat pel canvi global i les sequeres, els amfibis. Més del 30% de les espècies conegudes d’amfibis estan en perill, i hi ha proves que es va produint un declivi accelerat en les seues poblacions. Això, entre altres motius, explica la inclusió de les llacunes i tolles temporals mediterrànies com un hàbitat prioritari per a la Unió Europea, i el finançament i l’impuls a projectes com el Life Basses, que va focalitzar la investigació a Menorca, però va servir també per a estimular el coneixement d’aquestes masses d’aigua en tota la Mediterrània peninsular.

Als amfibis no els agraden els rius, perquè el seu fort són les tolles: el corrent no els serveix ni per a viure ni per a criar. En un territori com el nostre, a més, tampoc és que abunden, i és per això que s’ha posat tant d’interés a conservar-les. A la Comunitat Valenciana, després d’un altre projecte LIFE (amb fons europeus) per a preservar-ne els hàbitats, en què es van restaurar 96 punts d’aigua i es van crear 23 reserves de fauna, la Generalitat Valenciana va editar un manual per a la preservació, coordinat per Vicente Sancho i Nacho Lacomba. De descàrrega gratuïta i consulta molt recomanada, se’ns hi explica la problemàtica de les tolles i les espècies presents (fent insistència en alguna com l’ofegabous –Pleurodeles waltl– o la granota pintada –Discoglossus jeanneae–), quines zones presenten més interés (com ara el Maestrat o els Serrans i l’Alt Palància) i la manera d’abordar la restauració dels punts d’aigua. En aquest mateix sentit, i en un nivell més general i didàctic, es pot ressenyar també la guia d’iniciatives locals per a amfibis de WWW-Adena, dins de la campanya que l’entitat va fer a favor d’aquests. Perquè el cas és com és de bo ser menut: que ets més manejable. Les actuacions en aquestes tolles, que poden incloure participació ciutadana, són més ràpides i barates que en els ecosistemes més grans, subjectes a més variables, i els resultats s’observen de manera més ràpida. L’efecte per a la biodiversitat a escala global de teixir una xarxa amb multitud de taques blaves és, sens dubte, comparable al de restaurar un gran aiguamoll. Són, a més, un recurs didàctic excel·lent, i una primera aproximació fabulosa a aquests hàbitats i la seua fauna i flora, atesa la ubiqüitat que tenen i fins i tot la possibilitat de creació des de zero si les condicions hi són propícies.

Però tenen un problema: s’assequen. O potser no és un problema? La veritat és que, com el nom indica, són hàbitats temporals, i els períodes de sequera entren dins del seu cicle hidrològic normal. Una tolla no deixa de ser-ho per perdre l’aigua acumulada. En Aiguamolls amb futur anirem coneixent-ne alguns exemples pròxims i sorprenentment desconeguts, que a més il·lustren a la perfecció el potencial soterrat d’aquests ecosistemes.

Podrien importar-se aquestes tolles a les ciutats? S’incrementarien els problemes de mosquits o de plagues? No sols podrien, sinó que hauríem de plantejar-nos-ho molt seriosament. Perquè… quant de temps fa que no sents una granota o veus un parotet al teu poble o a la teua ciutat? En pròxims apunts també abordarem el paper de la natura urbana, i com allò que abans pensàvem que era un simple toll pot ajudar-nos, i de quina manera, a recuperar l’encara embrionària biodiversitat urbana. Encara que només siga de gran com la teua sabata.

Si pensamos en zonas húmedas, seguro que nos vienen a la cabeza lagunas litorales, pantanos inmensos o carrizales sin fin: ahí están La Isla Mínima y True Detective, que captaron a la perfección la atmósfera cargada de los humedales. Cualquier cosa menor que un campo de fútbol, y más aún si se seca de vez en cuando, corre el peligro de ser clasificada como un charco, pero... ¿realmente lo es? ¿Tiene sentido comparar l’Albufera con un barrizal más pequeño que una habitación de un piso de protección oficial, y que encima se encuentra a cien quilómetros del mar?

Además de los ríos, lagos y grandes zonas húmedas, existe en el planeta una multitud de ecosistemas que se encharcan de forma temporal, o que retienen el agua únicamente en una pequeña superficie. La vida florece allí donde hay agua, sea en el sombrero invertido de una seta, en los huecos de árboles, grietas en las rocas o en el centro de las bromeliáceas, un grupo de plantas cuyas hojas se agrupan en forma de rosetón y captan agua de lluvia y niebla. Volviendo a las referencias cinematográficas, “La vida se abre camino”, como dijo Jeff Goldblum en Parque Jurásico. Entonces, ¿por qué nos cuesta tanto pensar a una escala distinta? ¿Por qué sólo entendemos como marjal una lámina de agua extensa y permanente? ¿Por qué pensamos que no hay nada interesante en una balsa, si una gota de agua bulle de vida?

Desde siempre han existido pequeñas charcas con agua en el territorio valenciano: en un entorno de escasez hídrica era una buena idea asegurar el suministro para el ganado. Así, gran parte del país está sembrado de motitas azules o verdosas, dispuestas estratégicamente, que permiten visualizar una red amplia e insustituible de ecosistemas singulares, a medio camino entre la acumulación natural de agua y la intervención humana. Estos puntos de agua, zonas húmedas en miniatura, han servido de refugio a multitud de especies animales y vegetales, y de forma muy especial a un grupo muy amenazado por el cambio global y las sequías, los anfibios. Más del 30% de las especies conocidas de anfibios están en peligro, y existen pruebas de que se está produciendo un declive acelerado en sus poblaciones. Esto, entre otros motivos, explica la inclusión de las lagunas y charcas temporales mediterráneas como un hábitat prioritario para la Unión Europea, y la financiación e impulso a proyectos como el Life Basses, que focalizó la investigación en Menorca, pero sirvió también para estimular el conocimiento de estas masas de agua en todo el Mediterráneo peninsular.

A los anfibios no les gustan los ríos, porque lo suyo son las charcas: la corriente no les sirve ni para vivir ni para criar. En un territorio como el nuestro, además, tampoco es que abunden, y es por ello que se ha puesto tanto empeño en conservarlas. En la Comunitat Valenciana, tras otro proyecto LIFE (con fondos europeos) para preservar sus hábitats, en el que se restauraron 96 puntos de agua y se crearon 23 reservas de fauna, la Generalitat Valenciana editó un manual para su preservación, coordinado por Vicente Sancho y Nacho Lacomba. De descarga gratuita y consulta muy recomendada, allí se nos explica la problemática de las charcas y la especies presentes (haciendo hincapié en algunas como el gallipato -Pleurodeles waltl- o el sapillo pintojo -Discoglossus jeanneae-), qué zonas presentan mayor interés (como por ejemplo el Maestrazo o los Serranos y Alto Palancia) y cómo abordar la restauración de los puntos de agua. En este mismo sentido, y a un nivel más general y didáctico, cabe también reseñar la guía de iniciativas locales para anfibios de WWW-Adena, dentro de la campaña que la entidad hizo a favor de ellos. Porque el caso es que es lo bueno que tiene ser pequeño: que eres más manejable. Las actuaciones en estas charcas, que pueden incluir participación ciudadana, son más rápidas y baratas que en los ecosistemas de mayor tamaño, sujetos a más variables, y los resultados se observan de forma más rápida. El efecto para la biodiversidad a nivel global de tejer una red con multitud de motas azules es, sin duda, comparable al de restaurar un gran humedal. Son, además, un excelente recurso didáctico, y una fabulosa primera aproximación a estos hábitats y su fauna y flora, dada su ubicuidad e incluso la posibilidad de creación desde cero si las condiciones son propicias.

Pero tienen un problema: se secan. ¿O acaso no es un problema? Lo cierto es que, como su propio nombre indica, son hábitats temporales, y los periodos de sequía entran dentro de su ciclo hidrológico normal. Una charca no deja de serlo por perder el agua acumulada. En Humedales con futuro iremos conociendo algunos ejemplos cercanos y sorprendentemente desconocidos, que además ilustran a la perfección el potencial soterrado de estos ecosistemas.

¿Podrían importarse estas charcas a las ciudades? ¿Se incrementarían los problemas de mosquitos o plagas? No sólo podrían, sino que deberíamos planteárnoslo muy seriamente. Porque... ¿cuánto tiempo hace que no escuchas a una rana o ves una libélula en tu pueblo o ciudad? En próximos posts también abordaremos el papel de la naturaleza urbana, y cómo lo que antes pensábamos que era un simple charco puede ayudarnos, y de qué manera, a recuperar la aún embrionaria biodiversidad urbana. Aunque sólo tenga el tamaño de tu zapato.

Si un llig les monumentals Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795) d’Antoni Josep Cabanilles, veurà que hi ha nombroses mencions de les marjals, però molt poques vegades s’hi refereix en termes positius. Les considera “inútils”, “pestilencials” i “corrompudes”, i tan sols en veu la utilitat en tant que s’hi puguen fer “noves conquestes en parts no cultivades”. D’aquesta manera veu les persones que vivien a la fi del s. xviii a l’Albufera: “L’observador es pot quedar ben parat quan contempla milers d’individus que lluiten amb la febra i la mort per viure en llocs aiguosos, amb una atmosfera que es corromp amb les pútrides exhalacions de les aigües entollades i les despulles de bestioles i vegetals”.

La veritat, però, és que Cabanilles, un botànic excepcional, tenia –igual que els seus coetanis– bons motius per no valorar massa bé els aiguamols: eren territoris amb una prevalença molt alta de malalties relacionades amb els mosquits (com el paludisme), eren difícils de llaurar i un obstacle per a la comunicació costanera. S’assenyalaven, bàsicament, com un erm perillós, i encara més als ulls d’un sector il·lustrat que volia modernitzar el país mitjançant l’enginyeria hidràulica.

Al cap de més de dos-cents anys de la publicació de les Observaciones de Cabanilles, la imatge que tenim dels aiguamolls ha canviat per complet. Hi ha un conveni internacional (RAMSAR) consagrat a la conservació d’aquests indrets, n’hi ha molts que estan inclosos en espais naturals protegits i que disposen d’inventaris estatals i autonòmics ben detallats. Ja no es perceben com un llast per al desenvolupament, i encara més després de l’esclat de la bambolla immobiliària, l’última gran amenaça per a la supervivència d’aquests ecosistemes. No obstant això, hi continuem mostrant una certa apatia i desinterés: ens conformem visitant-los breument i fent-nos-hi un selfie (i un arròs). Al cap i a la fi és aigua entollada, no és cert?

Ara s’intueix, però, un canvi nou, que ens pot fer passar de la indiferència a la conservació activa. Fa dues setmanes, aproximadament, la revista més important del món sobre canvi climàtic, Nature Climate Change, va dedicar l’editorial als aiguamolls costaners. Per què? Perquè les marjals, especialment les situades al litoral, són ecosistemes clau en la lluita contra el calfament global.

Tot i que encara sabem poc sobre la manera com emmagatzemen el carboni, sí que tenim clara una cosa: hem obviat massa temps els aiguamolls en els balanços d’emissions i captures de carboni. Ofuscats pels possibles cicles de retroalimentació positius, que convertirien els aiguamolls boreals en inquietants emissors de carboni (fonamentalment en forma de metà, un gas amb efecte d’hivernacle –GEI–), tot just ara comencem a comprendre com ens en podem beneficiar: una hectàrea de manglar captura unes quantes vegades més carboni que un bosc tropical. Però… què és “segrestar” carboni? Per què ens hauria d’importar això?

El calfament global, amb uns efectes que es preveuen catastròfics si no hi fem res, està provocat fonamentalment per l’emissió humana de GEI, com ara el diòxid de carboni (CO2) o el metà (CH4). Com més concentració, més capacitat té l’atmosfera per a retenir la calor. No totes les emissions de CO2, però, van a parar a l’atmosfera: una quantitat determinada és atrapada per l’oceà, mentre que una altra passa a formar part de les plantes, del sòl o dels animals. És en aquest punt que entren els aiguamolls, atés que, ben gestionades, poden absorbir grans quantitats del carboni que emetem i, per tant, evitar que contribuïsquen al calfament. La meitat del carboni capturat a l’oceà, de fet, té lloc en zones costaneres (allò que es coneix com a “carboni blau”).

Els aiguamolls, però, no solament tenen capacitat de segrestar carboni, sinó també d’emmagatzemar-ne quantitats enormes, comparables a altres ecosistemes terrestres que ocupen extensions molt més vastes. I justament per això és tan important preservar-los i fer-ne una bona gestió: si bé ens poden ajudar a mitigar el canvi climàtic, un mal maneig pot fer que esdevinguen emissors nets de carboni, amb la qual cosa contribuirien encara més al gravíssim problema que és el calfament global. En aquest context es van fent nombrosos treballs d’investigació arreu del món, un dels quals es du a terme en territori valencià: el projecte Carbosink, liderat pel professor de la Universitat de València Antonio Camacho. L’estudi se centra en marjals costaneres (marjal dels Moros i de Pego-Oliva), emblemàtiques del litoral valencià, i també en llacunes interiors de la Manxa humida, en què s’incideix especialment en el paper que exerceix la salinitat de l’aigua en la regulació del metà, un GEI d’efecte molt més potent que el diòxid de carboni. Segons Camacho, els aiguamolls, un dels ecosistemes biològicament més actius del planeta, “poden ser modificats amb bones pràctiques de gestió i de restauració que milloren l’estat de conservació dels ecosistemes i que, paral·lelament, ajuden a segrestar carboni atmosfèric per a mitigar el canvi climàtic”.

I, finalment, la dimensió física. Els aiguamolls se situen en primera línia davant de l’amenaça, real i present, de la pujada del nivell de la mar causada pel canvi climàtic, un procés que s’espera que s’intensifique en les pròximes dècades. Són la nostra protecció més immediata davant de tempestes, de la intrusió salina i de l’avanç imparable dels oceans, fets que hem vist amb una claredat terrible el 2005 després del pas de l’huracà Katrina als EUA. Hauria estat igualment catastròfic amb una costa amb pantans i aiguamolls en bon estat? Difícilment. En el cas valencià, la urbanització del litoral, la pressió turística i els conreus a pocs metres de la línia de platja fan crucial comptar amb l’amortiment i la capacitat de desguàs que proporcionen els aiguamolls.

Fa anys que parlem dels boscos i del canvi climàtic; de les ciutats i del canvi climàtic; de les zones polars i del canvi climàtic. És hora de tornar el protagonisme als aiguamolls, un ecosistema amb què fa segles que convivim, i una de les nostres millors armes contra el calfament global en el segle xxi. Conéixer-los és el primer pas.

Si uno lee las monumentales “Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia” (1795) de Josep Antoni Cavanilles, las menciones a las marjales son numerosas, pero en muy contadas ocasiones se refiere a ellas en términos positivos. Las considera “inútiles”, “pestilenciales” y “corrompidas”, y tan sólo les ve utilidad en tanto que puedan realizarse “nuevas conquistas en lo inculto”. Así ve a quienes vivían a finales del s. XVIII en l’Albufera: “Pásmase el observador al contemplar tantos millares de individuos luchando con las calenturas y la muerte por vivir en sitios aguanosos, cuya atmosfera se vicia con las pútridas exhalaciones de aguas encharcadas, y despojos de sabandijas y vegetales.”

Pero lo cierto es que Cavanilles, un botánico excepcional, tenía –al igual que sus coetáneos- buenos motivos para no apreciar demasiado las zonas húmedas: eran territorios con alta prevalencia de enfermedades relacionadas con mosquitos (como el paludismo), resultaban difíciles de labrar y eran un obstáculo para la comunicación costera. Se señalaban, básicamente, como un yermo peligroso, más aún a los ojos de un sector ilustrado que quería modernizar el país, ingeniería hidráulica mediante.

Más de doscientos años después de que Cavanilles publicase sus “Observaciones”, la imagen que tenemos de las zonas húmedas ha cambiado por completo. Existe un convenio internacional (RAMSAR) consagrado a su conservación, muchas están incluidas en espacios naturales protegidos y contamos con detallados inventarios estatales y autonómicos. Ya no se perciben como un lastre para el desarrollo, más aún tras el estallido de la burbuja inmobiliaria, la última gran amenaza para la supervivencia de estos ecosistemas. Sin embargo, seguimos mostrando una cierta apatía y desinterés: con visitarlas brevemente y hacernos un selfie (y un arroz) nos conformamos. Total, es agua encharcada, ¿no?

Pero es ahora cuando se intuye un nuevo cambio, que nos hará pasar de la indiferencia a la conservación activa. Hace apenas dos semanas la revista más importante del mundo sobre cambio climático, Nature Climate Change, dedicó su editorial a los humedales costeros. ¿Por qué? Pues porque los marjales, especialmente aquellas situadas en el litoral, son ecosistemas clave en la lucha contra el calentamiento global.

Aunque aún sabemos poco sobre cómo almacenan carbono, sí tenemos clara una cosa: hemos obviado demasiado tiempo las zonas húmedas en los balances de emisiones y capturas de carbono. Ofuscados por los posibles ciclos de retroalimentación positivos, que convertirían los humedales boreales en inquietantes emisores de carbono (fundamentalmente en forma de metano, un gas de efecto invernadero –GEI-), estamos empezando a comprender cómo podemos beneficiarnos de ellos: una hectárea de manglar captura varias veces más carbono que un bosque tropical. Pero... ¿qué es “secuestrar” carbono? ¿Por qué debería importarnos?

El calentamiento global, cuyos efectos se prevén catastróficos si no hacemos nada al respecto, está provocado fundamentalmente por la emisión humana de GEI, como el dióxido de carbono (CO2) o el metano (CH4). A mayor concentración de éstos, mayor capacidad la atmosfera para retener el calor. Sin embargo, no todas las emisiones de CO2 van a parar a la atmosfera: cierta cantidad es atrapada por el océano, mientras que otra pasa a formar parte de plantas, suelos o animales. Es aquí donde entran las zonas húmedas, dado que bien gestionadas pueden absorber grandes cantidades del carbono que emitimos y, por lo tanto, evitar que contribuyan al calentamiento. La mitad del carbono capturado en el océano, de hecho, tiene lugar en zonas costeras (lo que se conoce como “carbono azul”).

Pero los humedales no sólo tienen capacidad de secuestrar carbono: también almacenan enormes cantidades del mismo, comparables a otros ecosistemas terrestres que ocupan extensiones mucho mayores. Y justamente por ello es tan importante su preservación y buena gestión: si bien pueden ayudarnos a mitigar el cambio climático, un mal manejo puede conducir a que sean emisores netos de carbono, con lo que contribuirían aún más al gravísimo problema que es el calentamiento global. En este contexto se están realizando numerosos trabajos de investigación alrededor del mundo, uno de los cuales tiene lugar en territorio valenciano:el proyecto Carbosink, liderado por el profesor de la Universitat de València Antonio Camacho. El estudio se centra en marjales costeras (Marjal dels Moros y Pego-Oliva), emblemáticas del litoral valenciano, y también en lagunas interiores de la Mancha Húmeda, en las cuales se incide especialmente en el papel que juega la salinidad del agua en la regulación del metano, un GEI de efecto mucho más potente que el dióxido de carbono. Según Camacho, las zonas húmedas, uno de los ecosistemas biológicamente más activos del planeta, “pueden ser modificadas con buenas prácticas de gestión y restauración que mejoran el estado de conservación de los ecosistemas y que, paralelamente, ayudan al secuestro de carbono atmosférico para mitigar el cambio climático”.

Y por último, la dimensión física. Los humedales están en la primera línea antela amenaza, real y presente, de la subida del nivel del mar debida al cambio climático, un proceso que se espera que se intensifique en las próximas décadas. Son nuestra protección más inmediata ante tormentas, intrusión salina y el avance imparable de los océanos, algo que vimos con terrible claridad en 2005 tras el paso del huracán Katrina en EE.UU. ¿Hubiese sido igual de catastrófico con una costa cuyos pantanos y ciénagas hubiesen estado en buen estado? Difícilmente. En el caso valenciano, la urbanización del litoral, la presión turística y los cultivos a pocos metros de la línea de playa hacen crucial contar con la amortiguación y capacidad de desagüe que proporcionan las zonas húmedas.

Llevamos años hablando de los bosques y el cambio climático; de las ciudades y el cambio climático; de las zonas polares y el cambio climático. Es hora de devolver el protagonismo a las zonas húmedas, un ecosistema con el que llevamos conviviendo siglos, y una de nuestras mejores armas contra el calentamiento global en el siglo XXI. Conocerlas es el primer paso.