<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Femilenial]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Femilenial]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/blog/515918" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[“Et vens en el mercat laboral, et vens en el matrimonial o et vens al carrer amb el cos, que potser la vagina és sagrada?”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/et-vens-laboral-et-matrimonial_132_1810632.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7365f96a-5e05-459d-b178-491cf460371b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="La escritora y activista feminista Silvia Federici. / Marta Jara"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">“Crec que hui la lluita de les dones és fonamental per a pensar i crear un món més enllà del capitalisme”, afirma la investigadora feminista Silvia Federici</p></div><p class="article-text">
        Ompli sales all&agrave; on va. &Eacute;s una de les investigadores sobre les dones m&eacute;s rellevant de l&rsquo;&uacute;ltim segle, reconeguda per les seues aportacions intel&middot;lectuals sobre la divisi&oacute; sexual del treball i la relaci&oacute; entre el treball dom&egrave;stic de les dones i la prosperitat del capitalisme basada en l&rsquo;explotaci&oacute; de la for&ccedil;a reproductiva. 
    </p><p class="article-text">
        Silvia Federici (Parma, 1942) aterra a Val&egrave;ncia per impartir una confer&egrave;ncia en el II Congr&eacute;s Internacional de Comunicaci&oacute; i Biopol&iacute;tica de la Universitat de Val&egrave;ncia. Sota el t&iacute;tol &lsquo;Viol&egrave;ncia contra les dones i acumulaci&oacute; capitalista. Passat i present&rsquo;, l&rsquo;escriptora analitza les diferents formes de viol&egrave;ncies, des de la institucional i l&rsquo;econ&ograve;mica, que al seu parer promouen entitats com l&rsquo;FMI o el Banc Mundial, fins a les noves caces de bruixes, que ja ha analitzat en el seu llibre m&eacute;s reeixit, <em>Caliban i la bruixa: dones, cos i acumulaci&oacute; origin&agrave;ria</em> (2004 &ndash;edici&oacute; original&ndash;).
    </p><p class="article-text">
        La seua signatura contra la il&middot;legalitzaci&oacute; del sindicat de prostitutes va generar controv&egrave;rsia i se li pregunta per aix&ograve; en acabar la intervenci&oacute;. Federici, respon, es declara abolicionista de totes les formes d&rsquo;explotaci&oacute;. &ldquo;Una lluita feminista no pot dir que unes formes de prostituci&oacute; estan b&eacute; i unes altres malament, ha de permetre&rsquo;ns escapar de totes&rdquo;, conclou en la confer&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pregunta: Voldria preguntar-li com veu la situaci&oacute; de les dones i del feminisme en el m&oacute;n.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Resposta: &Eacute;s un panorama molt complicat i contradictori. D&rsquo;una banda, les dones s&oacute;n objecte d&rsquo;una explotaci&oacute; molt intensa, amb formes diferents. Han sigut integrades en l&rsquo;economia occidental, per&ograve; en els nivells m&eacute;s baixos... Treballen, cuiden la casa, sense poder buscar autonomia econ&ograve;mica i dels homes. Als Estats Units, les dones que tenen un salari s&oacute;n les m&eacute;s endeutades, el sou no els permet sustentar-se, l&rsquo;usen per a buscar pr&eacute;stecs. La seua vida es consumeix en la faena, es precaritza la seua exist&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, les dones van construint un moviment molt fort. Les dones s&oacute;n l&rsquo;esperan&ccedil;a del canvi social. En qualsevol part del m&oacute;n, rural o urb&agrave;, van reconstruint el teixit social. A l&rsquo;Am&egrave;rica Llatina lideren la lluita contra l&rsquo;extractivisme i els megaprojectes perqu&egrave; veuen que destrueixen la terra. A l&rsquo;Argentina hi ha dones que es responsabilitzen de donar vida a la comunitat on no hi ha serveis, organitzen xarxes per a encarregar-se del menjar, dels xiquets, del fem... No solament cal assegurar la reproducci&oacute; [de la comunitat], cal tamb&eacute; crear nous models de cooperaci&oacute;, de solidaritat.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha [envers elles] un atac molt fort de l&rsquo;Estat, del capital, de l&rsquo;Esgl&eacute;sia... per&ograve; la dona es fa protagonista de la resposta, d&rsquo;assegurar-se que la gent tinga aliment. &Eacute;s una forma de resist&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Creu que el moviment #MeToo ha comportat algun canvi important per a les dones o nom&eacute;s per a les de classes altes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ha sigut bo, per&ograve; tamb&eacute; ha tingut trets problem&agrave;tics. Ha sigut bo perqu&egrave; ha creat tot un debat sobre la viol&egrave;ncia contra les dones. Per&ograve; s&rsquo;ha donat publicitat a la den&uacute;ncia d&rsquo;aquestes dones que venien d&rsquo;un grup particular. Durant anys i anys les dones prolet&agrave;ries en qualsevol lloc i faena han denunciat l&rsquo;assetjament sexual, les feministes han denunciat viol&egrave;ncia contra les dones... i els mitjans mai no han donat tanta publicitat a aquesta den&uacute;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; cal veure la manera com els peri&ograve;dics han presentat el moviment #MeToo... Han distorsionat bastant la realitat. La realitat &eacute;s que la viol&egrave;ncia i l&rsquo;assetjament sexual s&oacute;n un element estructural de la relaci&oacute; de gran part de les dones amb la faena, la comunitat, els homes i el capitalisme. Com deia abans, en moltes faenes en qu&egrave; les dones treballen cal que utilitzen la seua sexualitat, el seu cos, per a negociar condicions millors. No &eacute;s cap novetat que hi ha assetjament sexual en els llocs de treball o a casa.
    </p><p class="article-text">
        <span id="2887328_1543581810544"></span>
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe id="2887328_1543581810544" width="600" height="338" src="//widget.smartycenter.com/webservice/embed/9593/2887328/600/338/0/0/0/100/1/1" frameborder="0" allowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" scrolling="no"></iframe>
    </figure><p class="article-text">
        <strong>Creu que el moviment feminista pot triomfar en un context capitalista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        B&eacute;... Pot armar lluites eficaces. Les lluites de les dones en tant&iacute;ssims llocs encap&ccedil;alen altres lluites. Una de les coses m&eacute;s revolucion&agrave;ries del feminisme i la lluita de la dona ha sigut moure el focus del canvi social. Connecten la f&agrave;brica, el barri... a la casa, a la reproducci&oacute;... El concepte s&rsquo;ha expandit, inclou la faena de casa, la crian&ccedil;a, la cura del medi ambient, la lluita contra la mineria, contra la privatitzaci&oacute; de la terra... Hui les dones s&oacute;n capaces de fustigar l&rsquo;aven&ccedil; del capitalisme d&rsquo;una manera m&eacute;s efica&ccedil;. I la lluita per a recuperar sabers que han sigut destru&iuml;ts, com els relacionats amb la salut. Hi ha un patrimoni de coneixement que es va recuperant. Crec que hui la lluita de les dones &eacute;s fonamental per a pensar i crear un m&oacute;n m&eacute;s enll&agrave; del capitalisme.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vost&eacute; parla en Caliban i la bruixa i en les confer&egrave;ncies que hi ha un moment en la hist&ograve;ria en el qual l&rsquo;Estat intenta prendre el control de la capacitat reproductiva de les dones. Els ventres de lloguer serien un equivalent a aquest intent de presa de control?</strong><em>Caliban i la bruixa</em>
    </p><p class="article-text">
        El lloguer de ventres &eacute;s una cosa terrible. No es parla nom&eacute;s del cos de la dona, es parla tamb&eacute; de la vida de xiquets. T&eacute; elements d&rsquo;esclavatge, es va creant un mercat de la vida humana; hi ha qui produeix xiquets nom&eacute;s per a vendre&rsquo;ls. Es diu que &eacute;s un acte altruista, d&rsquo;amor, per&ograve; &eacute;s una venda, aquestes dones reben diners.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s moltes fam&iacute;lies que han encarregat un beb&eacute; no el volen perqu&egrave; no ix com els agrada, ix amb malformacions... Als Estats Units hi ha un submercat a trav&eacute;s d&rsquo;Internet on es venen de segona m&agrave; nadons obtinguts per subrogaci&oacute;. &Eacute;s una cosa horrible.
    </p><p class="article-text">
        En alguns llocs es prohibeix l&rsquo;avortament, en uns altres s&rsquo;esterilitza les dones... en uns altres aix&ograve;... Alguns estats volen controlar qui es reprodueix i com... En el capitalisme, la reproducci&oacute; va molt lligada al mercat laboral.
    </p><p class="article-text">
        <strong>No creu que aquesta reflexi&oacute; sobre l&rsquo;esclavitud de dones es pot aplicar a la prostituci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No, &eacute;s molt diferent. &Eacute;s una bogeria dir que tota prostituci&oacute; &eacute;s tr&agrave;fic, no t&eacute; cap fonament. Hi ha milers de dones que fan servir la prostituci&oacute; per a integrar el seu salari. Fa poc temps va esclatar un esc&agrave;ndol en la Universitat de Col&uacute;mbia (Nova York, els Estats Units) perqu&egrave; algunes alumnes van dir que pagaven les taxes tan altes amb la prostituci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Aix&ograve; no &eacute;s sotmetre les dones pobres als desitjos masculins?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. Les dones pobres decideixen quina faena... [s&rsquo;interromp]. El desig mascul&iacute; qu&egrave; &eacute;s. Treballar en la m&agrave;quina [en l&rsquo;obra, portant maquin&agrave;ria] tamb&eacute; &eacute;s explotaci&oacute; i per desig mascul&iacute;, tamb&eacute; hi ha dones que treballen en les mines...
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per&ograve; en la prostituci&oacute; entra en joc el factor de les violacions o de la viol&egrave;ncia sexual que en altres faenes no...</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s fals dir que qualsevol trobada sexual ha de ser necess&agrave;riament violenta. &Eacute;s m&eacute;s violenta la trobada sexual d&rsquo;una dona que en el matrimoni es troba amb el marit, perqu&egrave; no el pot deixar, perqu&egrave; dep&eacute;n del seu salari. Quantes dones s&rsquo;han ficat al llit amb un home que no volien, que les disgustava, amb un home violent, perqu&egrave; depenien del seu salari. Per qu&egrave; moltes feministes continuen oblidant aquesta realitat? Per qu&egrave; obliden que les dones sempre, des de la Revoluci&oacute; Industrial fins ara... Et vens en el mercat laboral, et vens en el matrimonial o et vens al carrer amb el cos. Per qu&egrave; se selecciona? Que potser la vagina &eacute;s sagrada?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>I el tr&agrave;fic de dones?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Segons les Nacions Unides, hi ha trenta milions d&rsquo;esclaus. N&rsquo;hi ha molts que s&oacute;n xiquets i xiquetes, i treballen per a empreses capitalistes, com les del cacau. Per qu&egrave; les feministes no s&rsquo;ocupen dels xiquets esclavitzats? Per qu&egrave;? Nom&eacute;s la vagina. No es parla de qualsevol altre tipus de tr&agrave;fic o esclavitud. A M&egrave;xic hi ha tr&agrave;fic de migrants, els &lsquo;polleros&rsquo; [traficants de persones migrants] trafiquen amb els migrants, els esclavitzen... Per qu&egrave; no es parla d&rsquo;ells o dels c&agrave;rtels dels narcotraficants?
    </p><p class="article-text">
        Em sembla una hipocresia. El tr&agrave;fic de dones... &Eacute;s fals dir que tot en la prostituci&oacute; &eacute;s tr&agrave;fic. Hi ha moltes dones que decideixen entre diversos tipus de faena, totes horribles, que s&rsquo;estimen m&eacute;s... Mira, jo he investigat el treball dom&egrave;stic remunerat i he certificat que moltes dones migrants als Estats Units es converteixen en treballadores sexuals; &eacute;s una situaci&oacute; igual de perillosa, per&ograve; guanyen m&eacute;s. En aquestes cases, diuen, no tens horari per a dormir, de treball, ets menyspreada, l&rsquo;home et pot molestar i no pots anar a la policia... D&rsquo;aix&ograve; no se&rsquo;n parla. On est&agrave; el gran moviment feminista que lluita per elles? Jo rebutge ser c&ograve;mplice d&rsquo;aquesta modalitzaci&oacute;, de dir &ldquo;tu no pots fer aix&ograve;&rdquo;... No, sempre ens han dit qu&egrave; podem fer i qu&egrave; no. Com a dona no em sent m&eacute;s degradada per aix&ograve;... tamb&eacute; em sap greu quan et vens el cos en la m&agrave;quina o el cervell en la universitat.
    </p><p class="article-text">
        <span id="2887340_1543582789544"></span>
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe id="2887340_1543582789544" width="600" height="338" src="//widget.smartycenter.com/webservice/embed/9593/2887340/600/338/0/0/0/100/1/1" frameborder="0" allowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" scrolling="no"></iframe>
    </figure><p class="article-text">
        <strong>Quin seria el seu model?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La descriminalitzaci&oacute;. Que se&rsquo;ls permeta treballar en condicions segures i escapar del tr&agrave;fic. Treballar en condicions segures, on hi ha llum, on no depenen d&rsquo;un proxeneta. La criminalitzaci&oacute; augmenta la viol&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Voldria fer-li un parell de preguntes sobre el llibre. Hi parla de la construcci&oacute; de la figura de la bruixa com a canvi entre dos tipus de viol&egrave;ncia: la feudal i la capitalista. Quines difer&egrave;ncies hi ha?</strong>
    </p><p class="article-text">
        (Riu) B&eacute;, hi ha un llibre, que tens en la taula, ac&iacute; done les respostes. En el feudalisme hi ha un r&egrave;gim d&rsquo;explotaci&oacute; en el qual els homes i les dones s&oacute;n explotats, hi ha senyors feudals, el dret de la primera nit... Hi ha una viol&egrave;ncia que &eacute;s, sobretot, f&iacute;sica. El que he intentat explicar en el llibre &eacute;s que hi preval una viol&egrave;ncia sobre la dels homes, que &eacute;s la del senyor feudal, per&ograve; no hi ha una viol&egrave;ncia tan massiva com la que es d&oacute;na en els segles xvi i xvii. A Esc&ograve;cia, el 1653, un per&iacute;ode ja capitalista, es parla de milers de dones executades com a enemigues de D&eacute;u i enemigues de la humanitat. La ca&ccedil;a de bruixes es construeix amb la complicitat de l&rsquo;Esgl&eacute;sia a partir de la persecuci&oacute; dels heretges; en la primera ca&ccedil;a, a les bruixes se les anomena her&egrave;tiques. El moment m&eacute;s alt se situa entre els segles xvi a xvii, fins a la Il&middot;lustraci&oacute;. I hi ha tota una forma d&rsquo;atacs contra les dones, com la pena capital contra l&rsquo;avortament, el registre d&rsquo;embarassades...
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tornem una mica al comen&ccedil;ament... A Europa es parla d&rsquo;un futur sense esperan&ccedil;a, de falta de projectes que il&middot;lusionen... Pensa que el feminisme pot ser un projecte col&middot;lectiu d&rsquo;esperan&ccedil;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, &eacute;s clar. M&rsquo;han dit que a Espanya van eixir al carrer sis milions de dones al mar&ccedil;. Hi ha una voluntat de ruptura que pot connectar dones en lluita en diversos llocs. &Eacute;s clar que cap dona ni cap home pot lluitar sol contra tot. Pense que el moviment feminista va establint aquests contactes amb dones en el camp, en la lluita, en les cures... Un arc ampli de lluites. Crec que hui el moviment feminista pot fer una societat que no funcione amb la l&ograve;gica del mercat i del capital.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/et-vens-laboral-et-matrimonial_132_1810632.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Dec 2018 21:41:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7365f96a-5e05-459d-b178-491cf460371b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1652906" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7365f96a-5e05-459d-b178-491cf460371b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1652906" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[“Et vens en el mercat laboral, et vens en el matrimonial o et vens al carrer amb el cos, que potser la vagina és sagrada?”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7365f96a-5e05-459d-b178-491cf460371b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Feminismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Te vendes en el mercado laboral, te vendes en el matrimonial, o te vendes en la calle con tu cuerpo, ¿acaso la vagina es sagrada?"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/entrevista-silvia-federici_132_1810886.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7365f96a-5e05-459d-b178-491cf460371b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="La escritora y activista feminista Silvia Federici. / Marta Jara"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Creo que hoy la lucha de las mujeres es fundamental para pensar y crear un mundo más allá del capitalismo", afirma la investigadora feminista Silvia Federici</p></div><p class="article-text">
        Llena salas all&aacute; donde va. Es una de las investigadoras sobre las mujeres m&aacute;s relevante del &uacute;ltimo siglo, reconocida por sus aportaciones&nbsp;intelectuales sobre la divisi&oacute;n sexual del trabajo y la relaci&oacute;n entre el trabajo dom&eacute;stico de las mujeres y la prosperidad del capitalismo basada en la explotaci&oacute;n de la fuerza reproductiva. 
    </p><p class="article-text">
        Silvia Federici (Parma, 1942) aterriza en Valencia para impartir una conferencia en&nbsp;el&nbsp;II Congreso Internacional de Comunicaci&oacute;n y Biopol&iacute;tica de la Universitat de Val&egrave;ncia. Bajo el t&iacute;tulo 'Violencia contra las mujeres y acumulaci&oacute;n capitalista. Pasado y presente&rsquo;, la escritora analiza las distintas formas de violencias, desde la institucional y la econ&oacute;mica que a su juicio promueven entidades como el FMI o el Banco Mundial hasta las nuevas cazas de brujas, que ya analiz&oacute; en su libro m&aacute;s exitoso,&nbsp;<em>Calib&aacute;n y la bruja: mujeres, cuerpo y acumulaci&oacute;n originaria (2004).</em>
    </p><p class="article-text">
        Su firma contra la ilegalizaci&oacute;n del sindicato de prostitutas caus&oacute; controversia y se le pregunta por ello al finalizar su intervenci&oacute;n. Federici, responde, se declara abolicionista de todas las formas de explotaci&oacute;n. &ldquo;Una lucha feminista no puede decir que unas formas de prostituci&oacute;n est&aacute;n bien y otras mal, debe permitirnos escapar de todas&rdquo;, concluye en la conferencia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pregunta: Quisiera preguntarle c&oacute;mo ve la situaci&oacute;n de las mujeres y del feminismo en el mundo</strong>
    </p><p class="article-text">
        Respuesta: Es un panorama muy complicado y contradictorio. Por un lado, las mujeres son objeto de una explotaci&oacute;n muy intensa, con formas diferentes. Han sido integradas en la econom&iacute;a occidental, pero en los niveles m&aacute;s bajos... Trabajan, cuidan de la casa, sin poder buscar autonom&iacute;a econ&oacute;mica y de los hombres. En Estados Unidos, las mujeres que tienen un salario son las m&aacute;s endeudadas, su salario no les permite sustentarse, lo usan para buscar pr&eacute;stamos. Su vida se consume en el trabajo, se precariza su existencia.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, las mujeres est&aacute;n construyendo un movimiento muy fuerte. Las mujeres son esperanza del cambio social. En cualquier parte del mundo, rural o urbano, est&aacute;n reconstruyendo el tejido social. En Am&eacute;rica Latina lideran la lucha contra el extractivismo y los megaproyectos porque ven que destruye la tierra. En Argentina hay mujeres que se responsabilizan de dar vida a la comunidad donde los servicios son ausentes, organizan redes para encargarse de la comida, de los ni&ntilde;os, de la basura... No es solo asegurar la reproducci&oacute;n [de la comunidad], es crear nuevas formas de cooperaci&oacute;n, de solidaridad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Hay [hacia ellas] un ataque muy fuerte del Estado, del capital, de la Iglesia... pero la mujer se hace protagonista de la respuesta, de asegurarse que la gente tenga sustento. Es una forma de resistencia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cree que el movimiento #MeToo ha supuesto alg&uacute;n cambio importante para las mujeres o solo para las de clases altas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ha sido bueno, pero tambi&eacute;n ha tenido rasgos problem&aacute;ticos. Ha sido bueno porque ha creado todo un debate sobre la violencia contra las mujeres. Pero se ha publicitado la denuncia de estas mujeres que ven&iacute;an de un grupo particular. Durante a&ntilde;os y a&ntilde;os las mujeres proletarias en cualquier lugar y trabajo han denunciado el acoso sexual, las feministas han denunciado violencia contra las mujeres... y nunca los medios han dado tanta publicidad a esta denuncia.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n hay que ver c&oacute;mo los peri&oacute;dicos han presentado el movimiento #MeToo... Han distorsionado bastante la realidad. La realidad es que la violencia y el acoso sexual son un elemento estructural de la relaci&oacute;n de gran parte de las mujeres con el trabajo, la comunidad, los hombres y el capitalismo. Como dec&iacute;a antes, muchos trabajos en los que las mujeres se encuentran necesitan que usen su sexualidad, su cuerpo, para negociar condiciones mejores. No es novedad que hay acoso sexual en los lugares de trabajo o en la casa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <span id="2887328_1543581810544"></span>
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe id="2887328_1543581810544" width="600" height="338" src="//widget.smartycenter.com/webservice/embed/9593/2887328/600/338/0/0/0/100/1/1" frameborder="0" allowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" scrolling="no"></iframe>
    </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cree que el movimiento feminista puede triunfar en un contexto capitalista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Bueno... Puede armar luchas eficaces. Las luchas de las mujeres en tant&iacute;simos lugares encabezan otras luchas. Una de las cosas m&aacute;s revolucionarias del feminismo y la lucha de la mujer ha sido mover el foco del cambio social. Conectan la f&aacute;brica, el barrio, a la casa, a la reproducci&oacute;n... El concepto se ha expandido, incluye el trabajo del hogar, la crianza, el cuidado del medio ambiente, la lucha contra la miner&iacute;a, contra la privatizaci&oacute;n de la tierra... Hoy las mujeres son capaces de hostigar el avance del capitalismo de una forma m&aacute;s eficaz. Y la lucha para recuperar saberes que han sido destruidos, como los relacionados con la salud. Hay un patrimonio de conocimiento que est&aacute;n recuperando. Creo que hoy la lucha de las mujeres es fundamental para pensar y crear un mundo m&aacute;s all&aacute; del capitalismo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Usted habla en Calib&aacute;n y la bruja y en las conferencias de que hay un momento en la historia en el que el Estado intenta tomar el control de la capacidad reproductiva de las mujeres. &iquest;Los vientres de alquiler ser&iacute;an un equivalente a ese intento de toma de control?</strong><em>Calib&aacute;n y la bruja</em>
    </p><p class="article-text">
        El alquiler de vientres es una cosa terrible. No se habla solo del cuerpo de la mujer, se habla tambi&eacute;n de la vida de ni&ntilde;os. Tiene elementos de esclavizaci&oacute;n, se est&aacute; creando un mercado de la vida humana; hay quien produce ni&ntilde;os solamente para venderlos. Se dice que es un acto altruista, de amor, pero es una venta, estas mujeres reciben dinero.
    </p><p class="article-text">
        Luego muchas familias que han encargado un beb&eacute; no lo quieren porque no sale como les gusta, sale con malformaciones... En Estados Unidos hay un submercado a trav&eacute;s de Internet donde se venden de segunda mano beb&eacute;s conseguidos por subrogaci&oacute;n. Es algo horrible.
    </p><p class="article-text">
        En algunos lugares se proh&iacute;be el aborto, en otros se esteriliza a mujeres.. en otros esto... Algunos Estados quieren controlar qui&eacute;n y c&oacute;mo se reproduce... En el capitalismo, la reproducci&oacute;n va muy ligada al mercado laboral.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;No cree que esta reflexi&oacute;n sobre la esclavitud de mujeres puede ser aplicable a la prostituci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No, es muy diferente. Es una locura decir que toda prostituci&oacute;n es trata, no tiene ning&uacute;n fundamento. Hay miles de mujeres que usan la prostituci&oacute;n para integrar su salario. Hace poco hubo un esc&aacute;ndalo en la Universidad de Columbia (Nueva York, Estados Unidos) porque algunas alumnas dijeron que pagaban las tasas tan altas con la prostituci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Eso no es someter a las mujeres pobres a los deseos masculinos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. Las mujeres pobres deciden qu&eacute; trabajo... [se interrumpe]. El deseo masculino qu&eacute; es. Trabajar en la m&aacute;quina [en la obra, llevando maquinaria] tambi&eacute;n es explotaci&oacute;n y por deseo masculino, tambi&eacute;n hay mujeres que trabajan en las minas...
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pero en la prostituci&oacute;n entra en juego el factor de las violaciones o de la violencia sexual que en otros trabajos no...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es falso decir que cualquier encuentro sexual debe ser necesariamente violento. Es m&aacute;s violento el encuentro sexual de una mujer que en el matrimonio se encuentra con su marido, porque no lo puede dejar, porque depende de su salario. Cu&aacute;ntas mujeres se han acostado con un hombre que no quer&iacute;an, que las disgustaba, con un hombre violento, porque depend&iacute;an de su salario. &iquest;Por qu&eacute; muchas feministas siguen olvidando esta realidad? Por qu&eacute; olvidan que las mujeres siempre, desde la Revoluci&oacute;n Industrial hasta el presente... Te vendes en el mercado laboral, te vendes en el matrimonial, o te vendes en la calle con tu cuerpo. &iquest;Por qu&eacute; se selecciona? &iquest;Acaso la vagina es sagrada?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y la trata?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Naciones Unidas, hay treinta millones de esclavos. Muchos son ni&ntilde;os y ni&ntilde;as y trabajan para empresas capitalistas, como las de cacao. &iquest;Por qu&eacute; las feministas no se ocupan de que los ni&ntilde;os est&aacute;n esclavizados? &iquest;Por qu&eacute;? Solamente la vagina. No se habla de cualquier otro tipo de trata o esclavitud. En M&eacute;xico hay trata de migrantes, los 'polleros' [traficantes de personas migrantes] tratan los migrantes, los esclavizan... &iquest;Por qu&eacute; no se habla de ellos, o de los c&aacute;rteles de los narcotraficantes?
    </p><p class="article-text">
        Me parece una hipocres&iacute;a. La trata... Es falso decir que todo en la prostituci&oacute;n es trata. Hay muchas mujeres que deciden entre varios tipos de trabajo, todos horribles, que prefieren... Mira, yo he investigado sobre el trabajo dom&eacute;stico remunerado y he certificado que muchas mujeres migrantes en Estados Unidos se convierten a trabajadoras sexuales; es una situaci&oacute;n igual de peligrosa, pero ganan m&aacute;s. En la casa, dicen, no tienes horario&nbsp;para&nbsp;dormir, de trabajo, eres despreciada, el hombre te puede molestar y no puedes ir a la Polic&iacute;a... De esto no se habla. &iquest;D&oacute;nde est&aacute; el gran movimiento feminista que lucha por ellas? Yo rechazo ser c&oacute;mplice de esta modalizaci&oacute;n, de decir &ldquo;t&uacute; no puedes hacer esto&rdquo;... No, siempre nos han dicho qu&eacute; podemos y qu&eacute; no hacer. Como mujer no me siento m&aacute;s degradada por ello.. tambi&eacute;n lo siento cuando vendes tu cuerpo en la m&aacute;quina o tu cerebro en la universidad.
    </p><p class="article-text">
        <span id="2887340_1543582789544"></span>
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe id="2887340_1543582789544" width="600" height="338" src="//widget.smartycenter.com/webservice/embed/9593/2887340/600/338/0/0/0/100/1/1" frameborder="0" allowfullscreen="true" webkitallowfullscreen="true" mozallowfullscreen="true" scrolling="no"></iframe>
    </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;l ser&iacute;a su modelo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La descriminalizaci&oacute;n. Que se les permita trabajar en condiciones seguras y escapar de la trata. Trabajar en condiciones seguras, donde hay luz, donde no dependen de un proxeneta. La criminalizaci&oacute;n aumenta la violencia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quisiera hacerle un par de preguntas sobre el libro. En &eacute;l habla de la construcci&oacute;n de la figura de la bruja como cambio entre dos formas de violencia: la feudal y la capitalista. &iquest;Qu&eacute; diferencias hay?</strong>
    </p><p class="article-text">
        (R&iacute;e) Bueno, hay un libro, que tienes en la mesa, ah&iacute; doy las respuestas. En el feudalismo hay un r&eacute;gimen de explotaci&oacute;n, en el cual hombres y mujeres son explotados, hay se&ntilde;ores feudales, el derecho de la primera noche... Hay una violencia que es sobre todo f&iacute;sica. Lo que he intentado explicar en el libro es que prevalece una violencia sobre la de los hombres, que es la del se&ntilde;or feudal, pero no hay una violencia de la forma masiva que se da en los siglos XVI y XVII. En Escocia, en 1653, un periodo ya capitalista, se habla de miles de mujeres ejecutadas como enemigas de Dios y enemigas de la humanidad. La caza de brujas se construye con la complicidad de la Iglesia a partir de la persecuci&oacute;n de los herejes; en la primera caza, a las brujas se les llama her&eacute;ticas. El momento m&aacute;s alto es entre el siglo XVI a XVII, hasta la Ilustraci&oacute;n. Y hay toda una forma de ataques contra las mujeres como la pena capital contra el aborto, el registro de embarazadas...
    </p><p class="article-text">
        <strong>Volviendo un poco al comienzo... En Europa se habla de un futuro sin esperanza, de falta de proyectos que ilusionen... &iquest;Cree que el feminismo puede ser un proyecto colectivo de esperanza?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, claro. Me han dicho que en Espa&ntilde;a salieron seis millones de mujeres a la calle en marzo. Hay una voluntad de ruptura que puede conectar a mujeres en lucha en varios lugares. Claro que ninguna mujer ni hombre puede luchar solo contra todo. Creo que el movimiento feminista est&aacute; estableciendo estos contactos con mujeres en el campo, en la lucha, en los cuidados... Un arco amplio de luchas. Creo que hoy el movimiento feminista puede hacer una sociedad que no funcione con la l&oacute;gica del mercado y del capital.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/entrevista-silvia-federici_132_1810886.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Dec 2018 20:01:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7365f96a-5e05-459d-b178-491cf460371b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1652906" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7365f96a-5e05-459d-b178-491cf460371b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1652906" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA["Te vendes en el mercado laboral, te vendes en el matrimonial, o te vendes en la calle con tu cuerpo, ¿acaso la vagina es sagrada?"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7365f96a-5e05-459d-b178-491cf460371b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Feminismo,Prostitución,Vientres de alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las grietas del sistema: puntos de encuentro familiar y violencia machista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/grietas-sistema-encuentro-violencia-machista_132_1908534.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2948cb12-ceb5-40eb-bb47-887e102598d3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Punto de encuentro familiar de Valencia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Colectivos profesionales y feministas critican que se pide a las madres una prueba psicológica que carece de validez científica para acreditar si manipulan a sus hijos frente al padre</p><p class="subtitle">El Síndic de Greuges investiga el funcionamiento de los puntos de encuentro e insta a la Administración a velar por el interés del menor</p></div><p class="article-text">
        En pol&iacute;tica y en la judicatura, &ldquo;perd&oacute;n&rdquo; es una palabra dif&iacute;cil de pronunciar. Despu&eacute;s de los &uacute;ltimos cr&iacute;menes machistas que se han acumulado estas semanas, pol&iacute;ticos y jueces han empezado a pedir perd&oacute;n. Desde las instituciones que se dedican a proteger a los ciudadanos han comenzado a admitir que est&aacute;n fallando en garantizar la seguridad a un grupo extenso: las mujeres. Jueces, abogados, investigadores y expertas est&aacute;n de acuerdo en que el sistema no est&aacute; funcionando, que no se valora bien el riesgo. Dos de cada tres espa&ntilde;oles, seg&uacute;n un sondeo de Metroscopia, opinan igual. La cuesti&oacute;n es d&oacute;nde y por qu&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        Desde varias asociaciones feministas en las que militan y trabajan abogadas, psic&oacute;logas o investigadoras tienen algunas respuestas y la mayor&iacute;a apuntan a la justicia patriarcal. Este t&eacute;rmino recoge los mecanismos que cuestionan a las mujeres cuando denuncian una agresi&oacute;n o cuando se alegan razones basadas en estereotipos para hacer un juicio m&aacute;s moral que acorde a derecho. Justicia patriarcal significa que las mujeres no tienen credibilidad cuando narran su dolor.
    </p><p class="article-text">
        Una de las grietas del sistema que estos colectivos denuncian est&aacute; en los puntos de encuentro familiar, un recurso de intervenci&oacute;n psicosocial ante las situaciones de &ldquo;ruptura familiar&rdquo;, entre las que se encuentra los casos de violencia de g&eacute;nero. Los tribunales utilizan los recursos de puntos de encuentro cuando consideran necesario supervisar las relaciones de los menores con sus padres o familiares en las ocasiones en las que se presentan problemas en el cumplimiento del r&eacute;gimen de visitas. El S&iacute;ndic de Greuges lleva investigando estos puntos y el servicio que prestan desde el pasado mes de noviembre y ha organizado en Alicante un encuentro de todos los defensores del pueblo para analizar la atenci&oacute;n a las v&iacute;ctimas de violencia de g&eacute;nero, incluyendo a los menores en esta categor&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        En la Comunitat Valenciana hay 18 puntos de estas categor&iacute;as, que en 2017 atend&iacute;an a m&aacute;s de un millar de menores, aunque en diciembre se ampli&oacute; con 11 m&aacute;s.  El &uacute;nico de titularidad municipal es el de Valencia, mientras que el resto dependen de Conseller&iacute;a de Igualdad y en algunos casos los gestiona la empresa de seguridad Eulen. Esta empresa fue investigada por el S&iacute;ndic por un recorte en derechos laborales de los empleados y lleg&oacute; al juzgado una denuncia de los empleados de que la empresa hab&iacute;a cubierto bajas de psic&oacute;logos con personal administrativo.
    </p><p class="article-text">
        Las quejas que han recibido tanto el S&iacute;ndic como los colectivos feministas apuntan a una culpabilizaci&oacute;n de la mujer por parte del personal que presta ese servicio, desde el que se encuentra en los centros hasta los peritos que hacen las evaluaciones.
    </p><p class="article-text">
        En una de <a href="http://www.elsindic.com/Resoluciones/10354136.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las quejas que recoge este organismo</a>, una usuaria del punto en Valencia comenta que su hija no quiere ver a su padre, que llora cuando asiste al punto y que el personal la ha forzado a mantener el encuentro. La queja se&ntilde;ala lo siguiente: &ldquo;Nos manifiesta la interesada que la &uacute;nica forma que ha utilizado el centro para desbloquear la situaci&oacute;n son las amenazas y las coacciones sobre ella y sus hijas en el sentido de asustarlas con frases como &rdquo;si no os vais con vuestro padre la jueza os llamar&aacute; a declarar y todo ser&aacute; peor, entonces si vais a llorar&ldquo;. Esta protesta est&aacute; fechada en 2011, y siete a&ntilde;os despu&eacute;s la situaci&oacute;n no ha evolucionado. En otra queja a la que ha tenido acceso este diario, una madre alerta de manipulaci&oacute;n del ni&ntilde;o por parte del padre delante del asistente social que atiende el punto de encuentro, reconocido por el propio asistente. La madre explica que se trat&oacute;  de un incidente traum&aacute;tico delante del hijo y que desde entonces, dada la alteraci&oacute;n, el menor se ha tenido que medicar.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las menores y las madres se sienten coaccionadas en muchas ocasiones en lo que entienden como amenazas veladas, cuando no expl&iacute;citas de que acudir&aacute;n al juzgado para que cumplan s&iacute; o s&iacute; con el r&eacute;gimen de visitas&rdquo;, denuncia Herminia Royo, abogada y miembro de la Asociaci&oacute;n de Mujeres Separadas y Divorciadas.
    </p><p class="article-text">
        Tras recibir y analizar varias quejas sobre estos puntos, critican la ausencia de perspectiva de g&eacute;nero y de empat&iacute;a de parte del personal. &ldquo;Nos llegan informes en ocasiones que culpan a las madres de que los hijos no quieran acudir [a ver a los padres]. Si no hay acuerdo, parece que la culpa sea de la madre&rdquo;, a&ntilde;ade Royo.
    </p><p class="article-text">
        La abogada lamenta que para los jueces prevalezca el derecho del padre a ver a los menores y se cuestione el testimonio de las mujeres. &ldquo;Los puntos de encuentro no pueden ser un recurso de visitas de los maltratadores&rdquo;, alerta la experta, que recuerda que hay padres con orden de alejamiento que se encuentran en la puerta con sus v&iacute;ctimas.
    </p><p class="article-text">
        En otra de las quejas que ha recibido el S&iacute;ndic se narra como se ha alentado al padre a acudir al Juzgado para acusar a su expareja de ser responsable del denominado S&iacute;ndrome de Alineaci&oacute;n Parental. El concepto de este &ldquo;s&iacute;ndrome&rdquo; lo cre&oacute; el psiquiatra Richard Gardner en el marco de un litigio por la custodia de sus hijos, alegando que habr&iacute;an sufrido manipulaci&oacute;n por parte de la madre. Se aplic&oacute;, por ejemplo, en el caso de Juana Rivas
    </p><h3 class="article-text">El SAP, desaconsejado por el Consejo General del Poder Judicial</h3><p class="article-text">
        Gardner, un estadounidense conocido por sus <em>best-sellers</em>, propuso que a nivel judicial se otorgara la custodia del menor al progenitor rechazado interrumpiendo totalmente la comunicaci&oacute;n con la madre, quien deber&iacute;a ser tratada por un experto en SAP mientras se &ldquo;desprogramaba&rdquo; al menor. Esta pr&aacute;ctica se considera por psic&oacute;logos y juristas un arma contra la madre que presenta al padre como una v&iacute;ctima del proceso judicial, incluso algunos la tildan de &ldquo;pseudociencia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La psic&oacute;loga Amparo Gabald&oacute;n explica que la prueba sobre el s&iacute;ndrome no s&oacute;lo est&aacute; desaconsejada, sino que es &ldquo;un t&eacute;rmino sin rigor cient&iacute;fico, que adem&aacute;s va en la l&iacute;nea de amenazas que el maltratado vierte sobre la mujer y que genera doble victimizacion y violencia estructural&rdquo;. La teor&iacute;a del SAP, continua Gabald&oacute;n, &ldquo;pone el foco en la v&iacute;ctima superviviente de violencia de g&eacute;nero,  poni&eacute;ndola en tela de juicio, por lo que es posible que se le exijan una serie de informes y peritajes que por supuesto tienen coste elevado&rdquo;, cercano a los 800 euros por prueba.
    </p><p class="article-text">
        En 2013 el Consejo General del Poder Judicial inst&oacute; a los jueces a no utilizar esto como prueba. Una comisi&oacute;n de expertas desarroll&oacute; una gu&iacute;a para la aplicaci&oacute;n pr&aacute;ctica de la ley de Igualdad de 2004 en la que dedica un cap&iacute;tulo completo a desautorizar estas siglas.  La inclusi&oacute;n de la prueba ha sido rechazada en los dos grandes sistemas diagn&oacute;sticos de salud mental, el DSM-V de la Asociaci&oacute;n Americana de Psiquiatr&iacute;a, y el ICE-10 de la Organizaci&oacute;n Mundial de la Salud.
    </p><p class="article-text">
        Dicen las expertas en la gu&iacute;a que esta &ldquo;no es una categor&iacute;a diagn&oacute;stica cl&iacute;nica, ni en Medicina ni en Psicolog&iacute;a&rdquo; y parte &ldquo;de una concepci&oacute;n estereotipada de base cultural de los roles de hombres y mujeres, y conlleva cargar de intencionalidad y acci&oacute;n a supuestas conductas de la madre para enfrentar a sus hijos e hijas al padre&rdquo;. Adem&aacute;s, es una prueba desaconsejable en casos de violencia de g&eacute;nero: &ldquo;La conclusi&oacute;n diagn&oacute;stica de SAP no es aplicable cuando ha existido una situa&shy;ci&oacute;n de violencia de g&eacute;nero, al haber sido los hijos y las hijas de esa relaci&oacute;n v&iacute;ctimas y testigos de la violencia&rdquo;, a&ntilde;aden. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esta Sala comparte las profundas dudas cient&iacute;ficas sobre la existencia de ese s&iacute;ndrome, y, en su caso, sus causas, consecuencias y soluciones, no obstante, sin entrar en dicho debate, pero teniendo en cuenta que el padre sostiene que los hijos est&aacute;n mediatiza&shy;dos por la madre, debe indicarse que no ha quedado acreditado que las menores puedan estar condicionadas por lo que su madre les haya dicho, sino m&aacute;s bien por las vivencias experimen&shy;tadas con su padre, incluso en las visitas en el Punto de Encuentro Familiar&rdquo;, concluye la gu&iacute;a.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/grietas-sistema-encuentro-violencia-machista_132_1908534.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 07 Oct 2018 21:14:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2948cb12-ceb5-40eb-bb47-887e102598d3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="400815" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2948cb12-ceb5-40eb-bb47-887e102598d3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="400815" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Las grietas del sistema: puntos de encuentro familiar y violencia machista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2948cb12-ceb5-40eb-bb47-887e102598d3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els clevills del sistema: punts de trobada familiar i violència masclista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/els-clevills-familiar-violencia-masclista_132_1904656.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2948cb12-ceb5-40eb-bb47-887e102598d3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Punto de encuentro familiar de Valencia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Col·lectius professionals i feministes critiquen que es demana a les mares una prova psicològica que manca de validesa científica per a acreditar si manipulen els seus fills contra el pare</p><p class="subtitle">El Síndic de Greuges investiga el funcionament dels punts de trobada i insta l’Administració a vetlar per l’interés del menor</p></div><p class="article-text">
        En pol&iacute;tica i en la judicatura, &ldquo;perd&oacute;&rdquo; &eacute;s una paraula dif&iacute;cil de pronunciar. Despr&eacute;s dels &uacute;ltims crims masclistes que s&rsquo;han acumulat aquestes setmanes, pol&iacute;tics i jutges han comen&ccedil;at a demanar perd&oacute;. Des de les institucions que es dediquen a protegir els ciutadans han comen&ccedil;at a admetre que estan fallant a l&rsquo;hora de garantir la seguretat a un grup extens: les dones. Jutges, advocats, investigadors i experts estan d&rsquo;acord que el sistema no funciona, que no es valora b&eacute; el risc. Dos de cada tres espanyols, segons un sondeig de Metroscopia, opinen igual. La q&uuml;esti&oacute; &eacute;s on i per qu&egrave;.
    </p><p class="article-text">
        Des de diverses associacions feministes en qu&egrave; militen i treballen advocades, psic&ograve;logues o investigadores tenen algunes respostes i la majoria apunten a la just&iacute;cia patriarcal. Aquest terme recull els mecanismes que q&uuml;estionen les dones quan denuncien una agressi&oacute; o quan s&rsquo;al&middot;leguen raons basades en estereotips per a fer un judici m&eacute;s moral que concorde amb el dret. Just&iacute;cia patriarcal significa que les dones no tenen credibilitat quan narren el seu dolor.
    </p><p class="article-text">
        Un dels clevills del sistema que aquests col&middot;lectius denuncien est&agrave; en els punts de trobada familiar, un recurs d&rsquo;intervenci&oacute; psicosocial davant les situacions de &ldquo;ruptura familiar&rdquo;, entre les quals hi ha els casos de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere. Els tribunals utilitzen els recursos de punts de trobada quan consideren necessari supervisar les relacions dels menors amb els pares o familiars en les ocasions en qu&egrave; es presenten problemes en el compliment del r&egrave;gim de visites. El S&iacute;ndic de Greuges investiga aquests punts i el servei que presten des del mes de novembre passat i ha organitzat a Alacant una trobada de tots els defensors del poble per a analitzar l&rsquo;atenci&oacute; a les v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere, incloent-hi els menors en aquesta categoria.
    </p><p class="article-text">
        A la Comunitat Valenciana hi ha 18 punts d&rsquo;aquestes categories, que el 2017 atenien m&eacute;s d&rsquo;un miler de menors, encara que al desembre es va ampliar amb 11 m&eacute;s. L&rsquo;&uacute;nic de titularitat municipal &eacute;s el de Val&egrave;ncia, mentre que la resta depenen de la Conselleria d&rsquo;Igualtat i en alguns casos els gestiona l&rsquo;empresa de seguretat Eulen. Aquesta empresa va ser investigada pel S&iacute;ndic per una retallada en drets laborals dels empleats i va arribar al jutjat una den&uacute;ncia dels empleats perqu&egrave; l&rsquo;empresa havia cobert baixes de psic&ograve;legs amb personal administratiu.
    </p><p class="article-text">
        Les queixes que han rebut tant el S&iacute;ndic com els col&middot;lectius feministes apunten a una culpabilitzaci&oacute; de la dona pel personal que presta aqueix servei, des del que hi ha als centres fins als perits que fan les avaluacions.
    </p><p class="article-text">
        En una <a href="http://www.elsindic.com/Resoluciones/10354136.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de les queixes que recull aquest organisme</a>, una usu&agrave;ria del punt a Val&egrave;ncia comenta que la seua filla no vol veure son pare, que plora quan va al punt i que el personal l&rsquo;ha for&ccedil;ada a mantindre la trobada. La queixa assenyala el seg&uuml;ent: &ldquo;Ens manifesta la interessada que l&rsquo;&uacute;nica manera que ha utilitzat el centre per a desbloquejar la situaci&oacute; s&oacute;n les amenaces i les coaccions sobre ella i les seues filles en el sentit d&rsquo;espantar-les amb frases com &lsquo;si no aneu amb el vostre pare la jutgessa us cridar&agrave; a declarar i tot ser&agrave; pitjor, llavors s&iacute; que plorareu&rsquo;&rdquo;. Aquesta protesta est&agrave; datada el 2011, i set anys despr&eacute;s la situaci&oacute; no ha evolucionat. En una altra queixa a qu&egrave; ha tingut acc&eacute;s aquest diari, una mare alerta de manipulaci&oacute; del xiquet per part del pare davant de l&rsquo;assistent social que at&eacute;n el punt de trobada, reconegut pel mateix assistent. La mare explica que es va tractar d&rsquo;un incident traum&agrave;tic davant del fill i que des de llavors, atesa l&rsquo;alteraci&oacute;, el menor s&rsquo;ha hagut de medicar.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Les menors i les mares se senten coaccionades moltes vegades en el que entenen com a amenaces velades, si no expl&iacute;cites, que acudiran al jutjat perqu&egrave; complisquen s&iacute; o s&iacute; amb el r&egrave;gim de visites&rdquo;, denuncia Herminia Royo, advocada i membre de l&rsquo;Associaci&oacute; de Dones Separades i Divorciades.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de rebre i analitzar unes quantes queixes sobre aquests punts, critiquen l&rsquo;abs&egrave;ncia de perspectiva de g&egrave;nere i d&rsquo;empatia de part del personal. &ldquo;Ens arriben informes a vegades que culpen les mares que els fills no vulguen acudir [a veure els pares]. Si no hi ha acord, sembla que la culpa siga de la mare&rdquo;, afig Royo.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;advocada lamenta que per als jutges prevalga el dret del pare a veure els menors i es q&uuml;estione el testimoniatge de les dones. &ldquo;Els punts de trobada no poden ser un recurs de visites dels maltractadors&rdquo;, alerta l&rsquo;experta, que recorda que hi ha pares amb ordre d&rsquo;allunyament que es troben a la porta amb les seues v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        En una altra de les queixes que ha rebut el S&iacute;ndic es narra que s&rsquo;ha encoratjat el pare a acudir al Jutjat per acusar la seua exparella de ser responsable de l&rsquo;anomenada s&iacute;ndrome d&rsquo;alineaci&oacute; parental. El concepte d&rsquo;aquesta &ldquo;s&iacute;ndrome&rdquo; el va crear el psiquiatre Richard Gardner en el marc d&rsquo;un litigi per la cust&ograve;dia dels seus fills, al&middot;legant que devien haver rebut manipulaci&oacute; per part de la mare. Es va aplicar, per exemple, en el cas de Juana Rivas
    </p><h3 class="article-text">El SAP, desaconsellat pel Consell General del Poder Judicial</h3><p class="article-text">
        Gardner, un nord-americ&agrave; conegut pels seus best-sellers, va proposar que en l&rsquo;&agrave;mbit judicial s&rsquo;atorgara la cust&ograve;dia del menor al progenitor rebutjat interrompent totalment la comunicaci&oacute; amb la mare, que hauria de ser tractada per un expert en SAP mentre es &ldquo;desprogramava&rdquo; el menor. Aquesta pr&agrave;ctica es considera per psic&ograve;legs i juristes un arma contra la mare que presenta el pare com una v&iacute;ctima del proc&eacute;s judicial, fins i tot alguns la titlen de &ldquo;pseudoci&egrave;ncia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La psic&ograve;loga Amparo Gabald&oacute;n explica que la prova sobre la s&iacute;ndrome no solament est&agrave; desaconsellada, sin&oacute; que &eacute;s &ldquo;un terme sense rigor cient&iacute;fic, que a m&eacute;s va en la l&iacute;nia d&rsquo;amenaces que el maltractat aboca sobre la dona i que genera doble victimitzacio i viol&egrave;ncia estructural&rdquo;. La teoria del SAP, continua Gabald&oacute;n, &ldquo;posa el focus en la v&iacute;ctima supervivent de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere i la posa en dubte, per la qual cosa &eacute;s possible que se li exigisquen una s&egrave;rie d&rsquo;informes i peritatges que, per descomptat, tenen cost elevat&rdquo;, proper als 800 euros per prova.
    </p><p class="article-text">
        El 2013 el Consell General del Poder Judicial va instar els jutges a no utilitzar aix&ograve; com a prova. Una comissi&oacute; d&rsquo;expertes va desenvolupar una guia per a l&rsquo;aplicaci&oacute; pr&agrave;ctica de la Llei d&rsquo;igualtat del 2004 en qu&egrave; dedica un cap&iacute;tol complet a desautoritzar aquestes sigles. La inclusi&oacute; de la prova ha sigut rebutjada en els dos grans sistemes diagn&ograve;stics de salut mental, el DSM-V de l&rsquo;Associaci&oacute; Americana de Psiquiatria, i l&rsquo;ICE-10 de l&rsquo;Organitzaci&oacute; Mundial de la Salut.
    </p><p class="article-text">
        Diuen les expertes en la guia que &ldquo;no &eacute;s una categoria diagn&ograve;stica cl&iacute;nica, ni en medicina ni en psicologia&rdquo; i parteix &ldquo;d&rsquo;una concepci&oacute; estereotipada de base cultural dels rols d&rsquo;homes i de dones, i comporta carregar d&rsquo;intencionalitat i acci&oacute; preteses conductes de la mare per a enfrontar els fills i filles al pare&rdquo;. A m&eacute;s, &eacute;s una prova desaconsellable en casos de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere: &ldquo;La conclusi&oacute; diagn&ograve;stica de SAP no &eacute;s aplicable quan hi ha hagut una situaci&oacute; de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere, per tal com els fills i les filles d&rsquo;aqueixa relaci&oacute; han sigut v&iacute;ctimes i testimonis de la viol&egrave;ncia&rdquo;, afigen.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquesta Sala comparteix els profunds dubtes cient&iacute;fics sobre l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;aqueixa s&iacute;ndrome, i, si escau, les seues causes, conseq&uuml;&egrave;ncies i solucions; no obstant aix&ograve;, sense entrar en aquest debat, per&ograve; tenint en compte que el pare afirma que els fills estan mediatitzats per la mare, ha d&rsquo;indicar-se que no ha quedat acreditat que les menors puguen estar condicionades pel que els haja dit la mare, sin&oacute; m&eacute;s a&iuml;na per les viv&egrave;ncies experimentades amb el pare, fins i tot en les visites en el Punt de Trobada Familiar&rdquo;, conclou la guia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/els-clevills-familiar-violencia-masclista_132_1904656.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 07 Oct 2018 16:51:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2948cb12-ceb5-40eb-bb47-887e102598d3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="400815" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2948cb12-ceb5-40eb-bb47-887e102598d3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="400815" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Els clevills del sistema: punts de trobada familiar i violència masclista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2948cb12-ceb5-40eb-bb47-887e102598d3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els punts violeta ja no són cosa de “feminazis”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/els-punts-violeta-cosa-feminazis_132_2000876.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b566b8e4-d020-43a1-9715-da675cb01ba3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Punto violeta de Cruz Roja"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Punts violeta, els espais segurs per a les dones en grans esdeveniments</p></div><p class="article-text">
        Els punts violeta ja s&oacute;n una realitat en els festivals de m&uacute;sica. Despr&eacute;s d&rsquo;uns quants anys sent autogestionats pels col&middot;lectius feministes, que col&middot;laboraven amb Protecci&oacute; Civil i amb l&rsquo;organitzaci&oacute; dels esdeveniments, aquests espais que busquen que les dones se senten segures s&rsquo;han anat acceptant com a part d&rsquo;aquests.
    </p><p class="article-text">
        Dels primers s&rsquo;encarregaven volunt&agrave;ries dels col&middot;lectius locals, principalment joves que proporcionaven informaci&oacute; als que hi acudien a preguntar i buscaven pel festival possibles agressors. Segons contaven les responsables de l&rsquo;espai en el Festivern, a vegades s&rsquo;hi acostaven xavals joves a increpar-les amb insults com ara &ldquo;gihadistes de g&egrave;nere&rdquo;, l&rsquo;arxiconegut &ldquo;feminazi&rdquo; i &ldquo;bandarres&rdquo; seguit de &ldquo;malfollades&rdquo;, &ldquo;amargades&rdquo; o qualsevol relatiu a la seua situaci&oacute; sexual.
    </p><p class="article-text">
        Amb l&rsquo;expansi&oacute; de la consci&egrave;ncia que ha propiciat el feminisme, enguany les institucions valencianes s&rsquo;han sumat a la iniciativa i han buscat uns perfils m&eacute;s t&egrave;cnics, amb personal de l&rsquo;Institut de la Dona i de la Creu Roja. En el projecte per als concerts de Vivers, que formen part de la Fira de Juliol que organitza l&rsquo;Ajuntament de Val&egrave;ncia, participen 23 volunt&agrave;ries de l&rsquo;ONG en diferents torns.
    </p><p class="article-text">
        En el cas de la Creu Roja, plantejat des de l&rsquo;organitzaci&oacute; juvenil, les integrants estan coordinades per un equip especialitzat en g&egrave;nere format per una psic&ograve;loga, una advocada i una crimin&ograve;loga. La seua faena consisteix a acompanyar les possibles v&iacute;ctimes o qualsevol persona que requerisca assessorament &ldquo;des d&rsquo;una perspectiva integral i especialitzada&rdquo;, aclareix l&rsquo;organitzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La coordinadora a Val&egrave;ncia assenyala que &ldquo;el projecte ha tingut molt bon acolliment per part de les dones&rdquo; i que &ldquo;cada vegada s&oacute;n m&eacute;s homes els que s&rsquo;acosten a demanar informaci&oacute; per a ajudar alguna persona del seu entorn&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per a la temporada de festivals del 2018, l&rsquo;Ag&egrave;ncia Valenciana de Turisme i l&rsquo;Institut de la Dona han treballat punts violeta en tots els festivals que s&rsquo;integren en el paraigua Mediterranew Fest: Festival de les Arts, el FIB, el Rototom, l&rsquo;Arenal Sound, Medusa Sunbeach, el Marenostrum, el Low Festival i el Leyendas del Rock.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><h3 class="article-text">Paraules contra el masclisme</h3><p class="article-text">
        Una de les accions dels punts violeta &eacute;s fer pedagogia contra el masclisme. Per fer-ho, les volunt&agrave;ries han facilitat un panell en qu&egrave; les persones que ho consideren poden escriure frases que servisquen de suport a altres dones en nom de la sororitat o consignes contra el masclisme.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/els-punts-violeta-cosa-feminazis_132_2000876.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Jul 2018 20:26:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b566b8e4-d020-43a1-9715-da675cb01ba3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="88684" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b566b8e4-d020-43a1-9715-da675cb01ba3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="88684" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Els punts violeta ja no són cosa de “feminazis”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b566b8e4-d020-43a1-9715-da675cb01ba3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los puntos violeta ya no son cosa de "feminazis"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/puntos-violeta_132_2001726.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b566b8e4-d020-43a1-9715-da675cb01ba3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Punto violeta de Cruz Roja"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Puntos violeta, los espacios seguros para mujeres en grandes eventos</p></div><p class="article-text">
        Los puntos violeta ya son una realidad en los festivales de m&uacute;sica. Despu&eacute;s de varios a&ntilde;os siendo autogestionados por los colectivos feministas, que colaboraban con Protecci&oacute;n Civil y con la organizaci&oacute;n de los eventos, estos espacios que buscan que las mujeres se sientan seguras se han ido aceptando como parte de los mismos.
    </p><p class="article-text">
        De los primeros se encargaban voluntarias de los colectivos locales, principalmente j&oacute;venes que proporcionaban informaci&oacute;n a quienes acud&iacute;an a preguntar y buscaban por el festival a posibles agresores. Seg&uacute;n contaban las responsables del espacio en el Festivern, a veces se acercaban chavales j&oacute;venes a increparlas con insultos como &ldquo;yihadistas de g&eacute;nero&rdquo;, al archiconocido &ldquo;feminazi&rdquo; y al &ldquo;zorras&rdquo; seguido de &ldquo;malfolladas&rdquo;, &ldquo;amargadas&rdquo; o cualquiera relativo a su situaci&oacute;n sexual.
    </p><p class="article-text">
        Con la expansi&oacute;n de la conciencia que ha propiciado el feminismo, este a&ntilde;o las instituciones valencianas se han sumado a la iniciativa y han buscado unos perfiles m&aacute;s t&eacute;cnicos, con personal del Insititut de la Dona y de Cruz Roja. En el proyecto para los conciertos de Viveros, que forman parte de la feria de julio que organiza el Ayuntamiento de Val&egrave;ncia, participan 23 voluntarias de la ONG en diferentes turnos.
    </p><p class="article-text">
        En el caso de Cruz Roja, planteado desde la organizaci&oacute;n juvenil, las integrantes est&aacute;n coordinadas por un equipo especializado en g&eacute;nero conformado por una psic&oacute;loga, una abogada y una crimin&oacute;loga. Su trabajo consiste en acompa&ntilde;ar a las posibles v&iacute;ctimas o a cualquier persona que requiera asesoramiento &ldquo;desde una perspectiva integral y especializada&rdquo;, aclara la organizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La coordinadora en Valencia se&ntilde;ala que &ldquo;el proyecto ha tenido muy buena acogida por parte de las mujeres&rdquo; y que &ldquo;cada vez m&aacute;s hombres son los que se acercan a pedir informaci&oacute;n para ayudar a alguna persona de su entorno&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Para la temporada de festivales de 2018, la Agencia Valenciana de Turismo y el Institut de les Dones han trabajado puntos violeta en todos los festivales que se integran en el paraguas 'Mediterranew Fest': Festival de Les Arts, el FIB, el Rototom, el Arenal Sound, Medusa Sunbeach, el Marenostrum, el Low Festival y el Leyendas del Rock.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b4518214-4dd3-47d6-bd13-b132e7cf1efb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><h3 class="article-text">Palabras contra el machismo</h3><p class="article-text">
        Una de las acciones de los puntos violeta es hacer pedagog&iacute;a contra el machismo. Para ello, las voluntarias han facilitado un panel en el que las personas que lo consideren pueden escribir frases que sirvan de apoyo a otras mujeres en aras de la sororidad o consignas contra el machismo.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/1020731401619017729?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/puntos-violeta_132_2001726.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Jul 2018 20:25:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b566b8e4-d020-43a1-9715-da675cb01ba3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="88684" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b566b8e4-d020-43a1-9715-da675cb01ba3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="88684" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Los puntos violeta ya no son cosa de "feminazis"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b566b8e4-d020-43a1-9715-da675cb01ba3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Festivales,Feminismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El derecho de las mujeres a cuidar es una excusa para quedarte sin sueldo y sin trabajo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/economia-feminista_132_2025384.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af4ccc5a-31d5-40ae-92ed-0e9cd4e300e7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Hacia una economía feminista: la revolución de las invisibles"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">María Pazos, matemática e investigadora, propone un programa de reivindicaciones económicas feministas para eliminar la brecha salarial y critica que "si no se reparte el empleo, no se pueden repartir los cuidados"</p></div><p class="article-text">
        Que las mujeres son las cuidadoras de&nbsp; los hijos y mayores no es ninguna novedad. Que la brecha salarial en Espa&ntilde;a est&eacute; en torno al 30%, tampoco. Mucho menos que que&nbsp; haya menos mujeres trabajando que hombres, menos horas y en peores condiciones, en l&iacute;neas generales. Kellys, aparadoras de calzado, trabajadoras dom&eacute;sticas, empleadas que se dan con el techo de cristal en sus empresas... El panorama no permite ser optimistas, aunque el Congreso ya haya reconocido la existencia del problema.
    </p><p class="article-text">
        La econom&iacute;a feminista busca otro modelo de sociedad, trascender y revertir que las mujeres dejen ser las principales responsables de los cuidados. As&iacute; describe Mar&iacute;a Pazos el modelo que se propone desde el feminismo para vivir en sociedad. Pazos es matem&aacute;tica, investigadora en el Instituto de Estudios Fiscales -dependiente del Ministerio de Hacienda-, autora de 'Contra el Patriarcado. Econom&iacute;a Feminista para una Sociedad Justa y Sostenible' y la &uacute;ltima conferenciante de las jornadas de Econom&iacute;a Feminista, organizadas por la c&aacute;tedra hom&oacute;nima de la Universitat de Val&egrave;ncia. Una escuela de verano que ha contado con decenas de ponencias de economistas e investigadoras que proponen un modelo alternativo al capitalista-patriarcal, &ldquo;para una sociedad justa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pazos explica que se ha propuesto luchar contra la teor&iacute;a de las lacras: la de la violencia de g&eacute;nero, la brecha salarial... &ldquo;Como si hubieran ca&iacute;do del cielo&rdquo;, ironiza. La investigadora carga contra el pacto de violencia de g&eacute;nero, que considera insuficiente porque ni tan siquiera menciona los or&iacute;genes de la violencia en la desigualdad. &ldquo;Hay que comprender la naturaleza del patriarcado y saber c&oacute;mo se mantiene&rdquo;, considera.&ldquo;Al menos, en las manifestaciones comenzamos a decir que se llama patriarcado&rdquo;, se&ntilde;ala la autora. No obstante, considera que &ldquo;podemos estar contentas&rdquo; porque &ldquo;estamos en una nueva ola feminista&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La econom&iacute;a feminista ha tenido un papel importante se&ntilde;alando que el trabajo dom&eacute;stico existe&rdquo; valora la autora, que considera que lo que se promociona como &ldquo;derecho a cuidar&rdquo; es una excusa para &ldquo;quedarte sin sueldo y sin trabajo&rdquo;, en referencia a las excedencias laborales que muchas mujeres solicitan cuando son madres. En este punto, Pazos hace varias reflexiones, ya que considera la m&iacute;stica de la maternidad un da&ntilde;o terrible a la autonom&iacute;a econ&oacute;mica de las mujeres. Y sin independencia econ&oacute;mica es imposible la emancipaci&oacute;n. &ldquo;La maternidad es otro cuento que nos han vendido. A parte de parir y de recuperarte del parto... &iquest;Qu&eacute; nos diferencia de los hombres? Y, si no soy madre, &iquest;qu&eacute; diferencia mi trabajo del de un hombre?&rdquo;, dice poniendo en evidencia lo&nbsp;incomprensible que resulta que las mujeres cobren una tercera parte menos que los hombres.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a la corresponsabilidad, se muestra esc&eacute;ptica con las &uacute;ltimas medidas puestas en marcha. El Congreso aprob&oacute; por unanimidad una iniciativa de Podemos para que los permisos de paternidad y maternidad sean iguales e intransferibles. No obstante, que sean simult&aacute;neos es una trampa. &ldquo;Lleva a que el hombre sea el ayudante&rdquo;, se&ntilde;ala, para lo que propone &ldquo;que se dedique el mismo tiempo de cuidado en solitario durante el primer a&ntilde;o&rdquo;, para que la igualdad en el reparto de tareas sea efectiva.
    </p><p class="article-text">
        Pazos, como otras te&oacute;ricas, adapta los conceptos marxistas de estructura y superestructura para analizar la divisi&oacute;n sexual del trabajo. Marx&nbsp;explic&oacute; que existen relaciones de explotaci&oacute;n entre los seres humanos y la inconsciencia de las mismas gracias a una organizaci&oacute;n superior que se encarga de que no se vean afectadas las bases econ&oacute;micas. La superestructura ser&iacute;a aquello que nos organiza socialmente y hace que nos comportemos de determinado modo: El Estado, las instituciones, las leyes, la polic&iacute;a y medios coercitivos -el monopolio de la violencia-... a lo que se a&ntilde;aden otros condicionantes como la ideolog&iacute;a dominante o la religi&oacute;n. El marxismo desarroll&oacute; este conceptos en la cr&iacute;tica y an&aacute;lisis del capitalismo, pero posteriormente algunas te&oacute;ricas lo han trasladado al an&aacute;lisis del sistema patriarcal, cuyos pilares ser&iacute;an familia y empleo.
    </p><p class="article-text">
        La divisi&oacute;n sexual del trabajo, seg&uacute;n explica Pazos, evoluciona y var&iacute;a seg&uacute;n los pa&iacute;ses. En los Estados familiaristas como Espa&ntilde;a, las mujeres en casa son las principales cuidadoras, mientras que los hombres son los &ldquo;amables ayudantes&rdquo;;&nbsp;en el empleo, los hombres deben estar 24 horas disponibles y las mujeres son precarias intercambiables a tiempo parcial, con menos derechos laborales. Respecto al trabajo de cuidados, Pazos indica que es una labor que deber&iacute;a asumir el Estado, si de verdad busca tener un sistema de empleo y cuidados igualitario.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/1017037505860898816?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        La consecuci&oacute;n de las mujeres a su derecho al trabajo remunerado y a la educaci&oacute;n superior abri&oacute; un halo de esperanza y expectativas para la independencia econ&oacute;mica y la autonom&iacute;a del sexo femenino. &ldquo;Hoy no hay amas de casa por preferencia, es algo residual; las mujeres ya no estudian y se preparan para ser amas de casa, eso acab&oacute; en los setenta. Hubo una incorporaci&oacute;n masiva de las mujeres a la educaci&oacute;n superior y al empleo y en diez a&ntilde;os sus expectativas cambiaron radicalmente&rdquo;, narra la autora, interpelada por el contexto actual. &ldquo;Lo que hay hoy es amas de casa sobrevenidas y dependientes econ&oacute;micamente. La crisis ha sido muy importante para eso&rdquo;, se&ntilde;ala, al tiempo que muestra otras vertientes negativas de esta situaci&oacute;n. &ldquo;El perjuicio que ocasiona a las mujeres ser amas de casa y que ellos ganen el pan no es s&oacute;lo salarial; lleva a la desigualdad y ello conduce a la violencia&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        Para llegar a ese modelo igualitario, que la autora considera &ldquo;f&aacute;cil si hay voluntad pol&iacute;tica&rdquo;, propone una serie de medidas concretas, un programa de reivindicaciones feministas en el &aacute;mbito econ&oacute;mico. Empezando por que la corresponsabilidad sea efectivamente igual y suponga el mismo tiempo de cuidado en solitario de los menores por ambos progenitores. En el &aacute;mbito institucional, universalizar el derecho de la atenci&oacute;n a las personas dependientes y a los menores -es decir, tener un Estado fuerte que pueda hacerse cargo de personas mayores y de los primeros pasos de la infancia, con redes de residencias y escuelas infantiles de calidad y gratuitas-.&nbsp; Por &uacute;ltimo, respecto al empleo, que sea estable para ambos sexos y con jornadas laborales de 35 horas que permitan la conciliaci&oacute;n: &ldquo;Si no repartes el empleo, no puedes repartir los cuidados&rdquo;, explica Pazos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/economia-feminista_132_2025384.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 15 Jul 2018 20:29:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af4ccc5a-31d5-40ae-92ed-0e9cd4e300e7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="56857" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af4ccc5a-31d5-40ae-92ed-0e9cd4e300e7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="56857" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA["El derecho de las mujeres a cuidar es una excusa para quedarte sin sueldo y sin trabajo"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af4ccc5a-31d5-40ae-92ed-0e9cd4e300e7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Economía feminista,Brecha salarial,Permisos de paternidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Suprem dóna a la víctima de violència masclista qualitat de testimoni qualificat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/suprem-violencia-masclista-testimoni-qualificat_132_2068126.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9cde8adf-b2d7-489b-9e60-c6bc94913fdb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Protesta de estudiantes en el centro de Madrid / Olmo Calvo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’Alt Tribunal considera que en els casos de violència de gènere “realment dramàtics”, la víctima està en posició de testimoni “però, a diferència de la resta dels testimonis, és víctima i això hauria de tenir un cert reflex diferenciador des del punt de vista dels mitjans de prova”</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Suprem considera que el testimoniatge de les v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere en un judici ha de tenir m&eacute;s valor. L&rsquo;Alt Tribunal, que t&eacute; la facultat de crear jurisprud&egrave;ncia, considera que en els casos de viol&egrave;ncia masclista el testimoniatge de l&rsquo;agredida ha de tenir un &ldquo;grau m&eacute;s alt que el mer testimoni ali&eacute; i extern al fet&rdquo; mentre que la v&iacute;ctima &ldquo;est&agrave; en posici&oacute; de testimoni, per&ograve;, a difer&egrave;ncia de la resta dels testimonis, &eacute;s v&iacute;ctima i aix&ograve; hauria de tenir un cert reflex diferenciador des del punt de vista dels mitjans de prova&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Tribunal Suprem es refereix aix&iacute; en una sent&egrave;ncia referida a un cas de viol&egrave;ncia masclista a la prov&iacute;ncia d&rsquo;Alacant de l&rsquo;any 2015. El condemnat (14 anys de pres&oacute;), tenia una ordre d&rsquo;allunyament de la v&iacute;ctima que es va saltar, va rec&oacute;rrer amb cotxe m&eacute;s de 450 quil&ograve;metres &ndash;des de Belmonte de Graci&aacute;n (Saragossa) fins a l&rsquo;Altet (Elx)&ndash; amb cinc cartutxos, un passamuntanyes i una carta en qu&egrave; explicava els motius de la seua actuaci&oacute; i la intenci&oacute; de posar fi a la vida de la seua exparella. A l&rsquo;Altet, a cals pares d&rsquo;ella, va saltar la tanca de la finca, va mantenir un forcejament quan ella va eixir al jard&iacute; i li va disparar per l&rsquo;esquena mentre la perseguia a crits d&rsquo;&ldquo;Et mate, et mate&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El magistrat Vicente Magro, ponent de la sent&egrave;ncia, considera rellevant concedir una posici&oacute; processal a la v&iacute;ctima al marge, o per damunt, de la mera situaci&oacute; de testimoni en casos de crims de g&egrave;nere en qu&egrave; s&rsquo;enfronten a un episodi &ldquo;realment dram&agrave;tic&rdquo;. El jutge es refereix aix&iacute; a aquest cas en qu&egrave; la v&iacute;ctima comprova que la seua exparella pren la decisi&oacute; de posar fi a la seua vida, per la qual cosa &ldquo;la versi&oacute; que pot oferir de l&rsquo;episodi viscut &eacute;s de gran rellev&agrave;ncia, per&ograve; no com a mer testimoni visual, sin&oacute; com un testimoni privilegiat, la valoraci&oacute; del qual &eacute;s valorada pel tribunal sota els principis ja exposats amb vista a apreciar-ne la credibilitat, persist&egrave;ncia i versemblan&ccedil;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La sala matisa que &ldquo;aix&ograve; no vol dir que la credibilitat de les v&iacute;ctimes siga diferent de la resta dels testimonis, pel que fa al valor de la seua declaraci&oacute;, tot i que el tribunal s&iacute; que podr&agrave; apreciar i observar amb m&eacute;s precisi&oacute; la manera de narrar com va oc&oacute;rrer el fet per haver-lo viscut en primera persona i ser subjecte passiu del delicte&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Adverteix a m&eacute;s del perill de la victimitzaci&oacute; de menors quan les agredides es veuen obligades a canviar de domicili perqu&egrave; es consideren en perill. La sala penal indica que &ldquo;cal tenir en compte la perspectiva de g&egrave;nere que ha de presidir aquests casos&rdquo; que es diferencien d&rsquo;altres actes d&rsquo;atemptats contra la vida de les persones, ja que contra qui s&rsquo;atempta &eacute;s contra la seua pr&ograve;pia parella, exparella, mare en molts casos dels seus propis fills. Aix&ograve;, considera, &ldquo;obliga a reflexionar sobre el drama i el sofriment de les dones, per&ograve; tamb&eacute; dels fills que veuen que els seus propis pares prenen la decisi&oacute; de posar fi a la vida de les seues mares, i converteixen els fills en v&iacute;ctimes d&rsquo;aquests fets&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/suprem-violencia-masclista-testimoni-qualificat_132_2068126.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 Jun 2018 20:20:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9cde8adf-b2d7-489b-9e60-c6bc94913fdb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="713704" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9cde8adf-b2d7-489b-9e60-c6bc94913fdb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="713704" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El Suprem dóna a la víctima de violència masclista qualitat de testimoni qualificat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9cde8adf-b2d7-489b-9e60-c6bc94913fdb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Violència Masclista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Supremo da a la víctima de violencia machista calidad de testigo cualificado]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/supremo-victimas-violencia-machista-cualificado_132_2068259.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9cde8adf-b2d7-489b-9e60-c6bc94913fdb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Protesta de estudiantes en el centro de Madrid / Olmo Calvo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Alto Tribunal considera que en los casos de violencia de género "realmente dramáticos", la víctima se encuentra en posición de testigo "pero a diferencia del resto de testigos, es víctima y ello debería tener un cierto reflejo diferenciador desde el punto de vista de los medios de prueba"</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Supremo considera que el testimonio de las v&iacute;ctimas de violencia de g&eacute;nero en un juicio debe tener un valor mayor. El Alto Tribunal, que tiene la facultad de crear jurisprudencia, considera que en los casos de violencia machista el testimonio de la agredida debe tener &ldquo;grado mayor que el mero testigo ajeno y externo al hecho&rdquo; en tanto que la v&iacute;ctima &ldquo;se encuentra en posici&oacute;n de testigo,&nbsp;pero a diferencia del resto de testigos, es v&iacute;ctima y ello deber&iacute;a tener un cierto reflejo diferenciador desde el punto de vista de los medios de prueba&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Tribunal Supremo se refiere as&iacute; en una sentencia referida a un caso de violencia machista en la provincia de Alicante del a&ntilde;o 2015. El condenado (14 a&ntilde;os de prisi&oacute;n), ten&iacute;a una orden de alejamiento de la v&iacute;ctima que se salt&oacute;, recorri&oacute; en coche m&aacute;s de 450 kil&oacute;metros &ndash;desde Belmonte de Graci&aacute;n (Zaragoza) hasta L'Altet (Elche)- con cinco cartuchos, un pasamonta&ntilde;as y una carta en la que explicaba los motivos de su actuaci&oacute;n y la intenci&oacute;n de acabar con la vida de&nbsp;su expareja. En L'Altet, en casa de los padres de ella, salt&oacute; la valla de la finca, mantuvo un forcejeo cuando ella sali&oacute; al jard&iacute;n y le dispar&oacute; por la espalda mientras la persegu&iacute;a a gritos de &ldquo;te mato, te mato&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El magistrado Vicente Magro, ponente de la sentencia, considera relevante conceder una posici&oacute;n procesal a la v&iacute;ctima al margen, o por encima, de la mera situaci&oacute;n de testigo en casos de cr&iacute;menes de g&eacute;nero en los que se enfrentan a un episodio &ldquo;realmente dram&aacute;tico&rdquo;. El juez se refiere as&iacute; a este caso en el que la v&iacute;ctima comprueba c&oacute;mo su expareja toma la decisi&oacute;n de acabar con su vida, por lo que &ldquo;la versi&oacute;n que puede ofrecer del episodio vivido es de gran relevancia, pero no como mero testigo visual, sino como un testigo privilegiado, cuya valoraci&oacute;n es valorada por el tribunal bajo los principios ya expuestos en orden a apreciar su credibilidad, persistencia y verosimilitud&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La sala matiza que &ldquo;ello no quiere decir que la credibilidad de las v&iacute;ctimas sea distinta del resto de los testigos, en cuanto al valor de su declaraci&oacute;n, aunque el tribunal s&iacute; podr&aacute; apreciar y observar con mayor precisi&oacute;n la forma de narrar c&oacute;mo ocurri&oacute; el hecho por haberlo vivido en primera persona y ser sujeto pasivo del delito&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Advierte adem&aacute;s del peligro de la victimizaci&oacute;n de menores cuando las agredidas se ven obligadas a cambiar de domicilio porque se consideran en peligro.&nbsp;La sala de lo Penal indica que &ldquo;hay que tener en cuenta la perspectiva de g&eacute;nero que debe presidir estos casos&rdquo; que se diferencian de otros actos de atentados contra la vida de las personas, ya que contra quien se atenta es contra su propia pareja, expareja, madre en muchos casos de sus propios hijos. Ello, considera, &ldquo;obliga a reflexionar sobre el drama y sufrimiento de las mujeres, pero tambi&eacute;n de los hijos que ven c&oacute;mo sus propios padres toman la decisi&oacute;n de acabar con la vida de sus madres, convirtiendo a los hijos en v&iacute;ctimas de estos hechos&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/supremo-victimas-violencia-machista-cualificado_132_2068259.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 Jun 2018 20:15:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9cde8adf-b2d7-489b-9e60-c6bc94913fdb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="713704" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9cde8adf-b2d7-489b-9e60-c6bc94913fdb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="713704" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El Supremo da a la víctima de violencia machista calidad de testigo cualificado]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9cde8adf-b2d7-489b-9e60-c6bc94913fdb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Violencia machista,Justicia,Juicios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ana de Miguel: "Los hombres de izquierdas no pueden estar a favor de la prostitución y los vientres de alquiler"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/ana-miguel_132_2764400.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1fc677ab-a276-4c91-b56f-39b1e374d646_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Un salón de actos repleto para escuchar a Ana de Miguel"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La filósofa feminista, discípula de Celia Amorós, participa en el foro de pensamiento Avivament y ofrece una lectura con perspectiva de los filósofos clásicos</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Los hombres de izquierdas no pueden estar a favor de la prostituci&oacute;n y de los vientres de alquiler si defienden un mundo en el que todo no se puede comprar y vender&rdquo;. As&iacute; respond&iacute;a Ana de Miguel a la primera pregunta posterior a su intervenci&oacute;n en el foro de pensamiento Avivament de este viernes en Valencia y de un plumazo recordaba que el feminismo, si no cuestiona las estructuras de poder, sirve de poco. 
    </p><p class="article-text">
        Ana de Miguel no necesita presentaci&oacute;n. Pero, para los reci&eacute;n llegados, un resumen: fil&oacute;sofa y feminista consagrada, disc&iacute;pula de Amelia Valc&aacute;rcel y Celia Amor&oacute;s, profesora de Filosof&iacute;a Moral y Pol&iacute;tica en la Universidad Rey Juan Carlos, ha escrito la bibliograf&iacute;a b&aacute;sica para hacer una introducci&oacute;n al feminismo radical. Entre su obra destaca <em>Como leer a John Stuart Mill, Alejandra Kollontai y</em> <em>Neoliberalismo sexual. El mito de la libre elecci&oacute;n.</em>  Junto a la valenciana Celia Amor&oacute;s, ha editado los tres vol&uacute;menes de <em>Teor&iacute;a feminista. De la Ilustraci&oacute;n a la globalizaci&oacute;n, </em>una actualizaci&oacute;n de la historia del pensamiento feminista. Considera que en el feminismo la teor&iacute;a es crucial, que ayuda a ver un sistema casi invisible. Y, tomando esta lecci&oacute;n de sus maestras, que la mirada se construye, que el conocimiento es crucial. &ldquo;En Espa&ntilde;a hemos tenido maestras que nos hicieron darnos cuenta -a las feministas militantes- de la importancia del conocimiento&rdquo;, narraba la fil&oacute;sofa.
    </p><p class="article-text">
        Basta leer el t&iacute;tulo de sus libros para saber cu&aacute;l es la perspectiva de De Miguel. Un feminismo sin medias tintas, abolicionista y que busca la emancipaci&oacute;n de la mujer cortando los problemas de ra&iacute;z. &ldquo;No transformaremos la sociedad si nos quedamos en la condena. Hay que conocer las causas para erradicar la violencia&rdquo;, expon&iacute;a ante un auditorio repleto de mujeres -y alg&uacute;n hombre- atentas. Para la fil&oacute;sofa, estos deber&iacute;an preguntarse c&oacute;mo hist&oacute;ricamente &ldquo;nos han hecho eso a las mujeres&rdquo;. Y por &ldquo;eso&rdquo; se refer&iacute;a a las pr&aacute;cticas de dominaci&oacute;n patriarcal.
    </p><p class="article-text">
        Ana de Miguel plantea que el patriarcado no nace en las religiones monoteistas, ni en la modernidad, ni en el medievo. Sus or&iacute;genes se remontan a los anteriores de la filosof&iacute;a, ya que, por ejemplo, Arist&oacute;teles ya organiz&oacute; su pensamiento viciado, reduciendo a las mujeres a simples &ldquo;vasijas&rdquo; con las que concebir. As&iacute;, pasando por San Agust&iacute;n y Nietzsche, hace un repaso por las principales aportaciones a la filosof&iacute;a, para llegar a concluir que &ldquo;los grandes fil&oacute;sofos han engendrado la desigualdad&rdquo; y se debe &ldquo;hacer un ajuste de cuentas con esta filosof&iacute;a&rdquo; en las aulas. La acad&eacute;mica no se refiere a dejar de impartir estos autores, si no a explicar a los alumnos &ldquo;que hay dos verdades: una para los hombres y otra para las mujeres&rdquo;, en referencia al planteamiento de su papel en el mundo que hacen los autores.
    </p><p class="article-text">
        Sobre esta idea de la doble verdad ha escrito bastante las &uacute;ltimas semanas, especialmente despu&eacute;s del 8M, donde destaca la presencia masculina. &ldquo;Nuestra sociedad ense&ntilde;a que tenemos que ser iguales, los chicos vienen a las manifestaciones, pero luego aprenden que la mujer es un ser que debe hacer su vida m&aacute;s agradable -dice citando a Russeau- y eso lo aprenden con lo relacionado con el sexo. Saben que no pueden pegar y humillar a una mujer, que no pueden llamarla guarra, puta o zorra, y en el porno eso es lo m&aacute;s flojo que encuentran&rdquo;, relata de Miguel. Adem&aacute;s, considera, la prostituci&oacute;n indica que no deben poner l&iacute;mites al deseo; &ldquo;pueden encontrar mujeres de todas las razas, con todos los rasgos y a todos los precios... Solo hay que traer un poco de dinero en el bolsillo&rdquo;, explicaba indignada. Y esto, conclu&iacute;a, &ldquo;es consecuencia del neoliberalismo m&aacute;s destructor&rdquo; en una sociedad en la que todo se puede comprar y vender. Hasta las personas.
    </p><p class="article-text">
        Sobre las reivindicaciones del cuerpo y la mercantilizaci&oacute;n de algunas corrientes feministas, la fil&oacute;sofa tiene claro que no hay que caer en esa trampa. Las feministas desde los a&ntilde;os sesenta &ldquo;lucharon por dejar de ser un cuerpo y ahora otras vienen con teor&iacute;as del cuerpo no normativo, que no hace falta ya ni que pienses para ser transgresora&rdquo;, ironizaba. &ldquo;No es cuesti&oacute;n de cuerpos, somos personas (...) hemos pasado del 'mi cuerpo es m&iacute;o' a 'es mi mercanc&iacute;a&rdquo;, lamentaba.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, retomaba el tema de la libertad sexual como excusa para defender la prostituci&oacute;n y hacer de cortina de humo respecto a problemas como la precariedad laboral y la inseguridad econ&oacute;mica. &ldquo;Nos hacen pensar que la libertad es la sexual, acostarte con quien quieras y hacer una org&iacute;a, nadie cree ya que la libre elecci&oacute;n sea por ejemplo ver en qu&eacute; trabajo te sientes m&aacute;s realizado&rdquo;. En lugar de eso, &ldquo;tenemos a chicas discutiendo ver si es bueno para el feminismo o no ir con minifalda&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/ana-miguel_132_2764400.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 08 Jun 2018 20:49:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1fc677ab-a276-4c91-b56f-39b1e374d646_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="89587" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1fc677ab-a276-4c91-b56f-39b1e374d646_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="89587" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Ana de Miguel: "Los hombres de izquierdas no pueden estar a favor de la prostitución y los vientres de alquiler"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1fc677ab-a276-4c91-b56f-39b1e374d646_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Feminismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Diputación de Alicante cree que el lenguaje inclusivo "puede obstaculizar la comprensión" en una guía para mujeres maltratadas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/diputacion-alicante-obstaculizar-comprension-maltratadas_132_2766216.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f32a2b98-4518-41ad-bfa5-a60fc1eb47cd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="La diputación de Alicante hace un uso sexista del lenguaje en una guía para víctimas de violencia machista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una empleada de Sanidad critica que en una guía del departamento de Igualdad se emplee el masculino como universal y la corporación provincial, gobernada por el PP, responde que emplearán el "masculino genérico como representación de hombres y mujeres en igual medida"</p><p class="subtitle">La Corporación alicantina cuenta con una guía de lenguaje administrativo no sexista que recomienda no utilizar el masculino como presunto genérico porque invisibiliza a las mujeres</p></div><p class="article-text">
        La Diputaci&oacute;n de Alicante considera que el lenguaje inclusivo dificulta la comprensi&oacute;n de los textos. A&ntilde;adir t&eacute;rminos en femenino en las frases o emplear vocablos de g&eacute;nero impersonal o neutro parece convertir una lectura en una odisea. Salvo para indicar &ldquo;las mujeres v&iacute;ctimas de violencia de g&eacute;nero&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la gu&iacute;a informativa sobre los derechos de las mujeres v&iacute;ctimas de violencia de g&eacute;nero que edita esta corporaci&oacute;n&nbsp;el femenenino aparece para destacar la condici&oacute;n de v&iacute;ctima de una mujer, no para dirigirse a profesionales. Las v&iacute;ctimas frente a los trabajadores, los jueces o los facultativos.
    </p><p class="article-text">
        La responsable de Igualdad de La Fe apreci&oacute; que cuando&nbsp;se habla de&nbsp;a qui&eacute;n acudir&nbsp;en caso de sufrir o tener conocimiento de una situaci&oacute;n de maltrato se mencionan mayoritariamente en masculino. &ldquo;Los facultativos&rdquo;, &ldquo;el juez&rdquo; o &ldquo;los representantes sindicales&rdquo;, por ejemplo. La trabajadora emiti&oacute; una queja por correo electr&oacute;nico a la diputaci&oacute;n, advirtiendo del uso sexista del lenguaje, especialmente grave al tratarse de una gu&iacute;a contra la violencia contra las mujeres. &ldquo;Hablar de derechos de las mujeres maltratadas -y de sus hijas- en masculino invisibiliza a las mujeres&rdquo;, comenta a eldiario.es &Aacute;ngela, t&eacute;cnica que trabaja con personal sanitario en temas de g&eacute;nero.
    </p><p class="article-text">
        La respuesta que obtuvo de la corporaci&oacute;n provincial fue que, habiendo revisado la gu&iacute;a y&nbsp;reconociendo el uso constante de los t&eacute;rminos en masculino, esto se justificaba por ser un contenido destinado a la divulgaci&oacute;n y se advierte mediante una cl&aacute;usula. Para estos textos, considera la Diputaci&oacute;n -y cita en el documento- &ldquo;conscientes de que las normas a utilizar pueden obstaculizar la comprensi&oacute;n de la lectura, siempre que sea pertinente, se usar&aacute; el masculino gen&eacute;rico como representaci&oacute;n del conjunto de hombres y mujeres en igualdad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La trabajadora p&uacute;blica, con formaci&oacute;n en igualdad y perteneciente a varios colectivos feministas critica que estos recursos que proceden de las administraciones suelen tener fallos bastante evidentes en el uso del lenguaje. Concretamente, explica que &ldquo;si invisibilizas a las mujeres, a la mitad de la poblaci&oacute;n, ya no es una gu&iacute;a para todo el mundo&rdquo;. Estos documentos se deben realizar &ldquo;buscando la empat&iacute;a y transmitiendo un mensaje de tranquilidad, de calma y de comprensi&oacute;n hacia las v&iacute;ctimas&rdquo;, recalca, se&ntilde;alando que ne pocos casos se cumple.
    </p><p class="article-text">
        La corporaci&oacute;n provincial alicantina, que preside C&eacute;sar S&aacute;nchez, del PP, cuenta con una gu&iacute;a de lenguaje institucional no sexista, revisada por Eul&agrave;lia Lled&oacute;, fil&oacute;loga especializada en investigaci&oacute;n sobre sexismo y lengua. En este documento de 18 p&aacute;ginas se recomienda no utilizar el masculino como presunto gen&eacute;rico. &ldquo;No se debe utilizar el masculino como si fuera gen&eacute;rico y explicar a continuaci&oacute;n que cuando se hace es para referirse a hombres y mujeres o que no se nombran los dos g&eacute;neros para no alargar el texto, puesto que de ese modo se refuerza la discriminaci&oacute;n&rdquo;, indica el texto.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;En este caso adem&aacute;s de producir confusi&oacute;n y ambig&uuml;edad, las mujeres dejan de tener presencia en el plano simb&oacute;lico, lo que supone ocultaci&oacute;n, exclusi&oacute;n y una negaci&oacute;n de su existencia. Las justificaciones para no utilizar un lenguaje no sexista que argumentan que su uso resulta &rdquo;largo&ldquo;, &rdquo;repetitivo&ldquo; o &rdquo;poco claro&ldquo;, carecen de fundamento cuando se considera que las mujeres tienen que estar representadas en el lenguaje&rdquo;, explica a continuaci&oacute;n la gu&iacute;a de lenguaje administrativo. Justo los argumentos que utiliza la Diputaci&oacute;n de Alicante en la respuesta a la funcionaria de Sanidad.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, dado que las mujeres ya forman parte de mercado laboral,&nbsp;&ldquo;hemos de evitar que la Administraci&oacute;n parezca un mundo masculino en el que solo los hombres tienen presencia tanto como pol&iacute;ticos y profesionales como ciudadanos de derecho&rdquo;, insiste el documento.
    </p><h3 class="article-text">La Xarxa de dones periodistes denuncia el caso</h3><p class="article-text">
        La red de periodistas valencianas contra el machismo en los medios de comunicaci&oacute;n denuncia el comportamiento machista de la Diputaci&oacute;n de Alicante por hacer un uso sexista del lenguaje. La agrupaci&oacute;n ha emitido un comunicado en el que, defendiendo los postulados feministas y la introducci&oacute;n de la perspectiva de g&eacute;nero,&nbsp;considera &ldquo;una falta muy grave que desde una instituci&oacute;n p&uacute;blica no se siga la normativa que se&ntilde;alan claramente las unidades de igualdad&rdquo;. M&aacute;s a&uacute;n, destacan, cuando el escrito va dirigido a las mujeres.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/diputacion-alicante-obstaculizar-comprension-maltratadas_132_2766216.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 03 Jun 2018 19:54:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f32a2b98-4518-41ad-bfa5-a60fc1eb47cd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="49514" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f32a2b98-4518-41ad-bfa5-a60fc1eb47cd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="49514" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La Diputación de Alicante cree que el lenguaje inclusivo "puede obstaculizar la comprensión" en una guía para mujeres maltratadas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f32a2b98-4518-41ad-bfa5-a60fc1eb47cd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Violencia de género]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Diputació d’Alacant creu que el llenguatge inclusiu “pot obstaculitzar la comprensió” en una guia per a dones maltractades]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/diputacio-llenguatge-obstaculitzar-comprensio-maltractades_132_2765687.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f32a2b98-4518-41ad-bfa5-a60fc1eb47cd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="La diputación de Alicante fa un ús sexista del llenguatge a la guía de dones maltractades"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una treballadora de Sanitat critica que en una guia del departament d’Igualtat s’empre el masculí com a universal, i la corporació provincial, governada pel PP, respon que faran el “masculí genèric com a representació d’homes i dones en la mateixa mesura”</p><p class="subtitle">La corporació alacantina té una guia de llenguatge administratiu no sexista que recomana no utilitzar el masculí com a presumpte genèric perquè invisibilitza les dones</p></div><p class="article-text">
        La Diputaci&oacute; d&rsquo;Alacant considera que el llenguatge inclusiu dificulta la comprensi&oacute; dels textos. Afegir termes en femen&iacute; en les frases o emprar vocables de g&egrave;nere impersonal o neutre sembla convertir una lectura en una odissea. Excepte per a indicar &ldquo;les dones v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En la guia informativa sobre els drets de les dones v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere que edita aquesta corporaci&oacute;, el femen&iacute; hi figura per destacar la condici&oacute; de v&iacute;ctima d&rsquo;una dona, no per dirigir-se a professionals. Les v&iacute;ctimes davant dels treballadors, els jutges o els facultatius.
    </p><p class="article-text">
        La responsable d&rsquo;Igualtat de la Fe va observar que, quan es parla a qui acudir en cas de patir o tenir coneixement d&rsquo;una situaci&oacute; de maltractament, s&rsquo;esmenta majorit&agrave;riament en mascul&iacute;. &ldquo;Els facultatius&rdquo;, &ldquo;el jutge&rdquo; o &ldquo;els representants sindicals&rdquo;, per exemple. La treballadora va emetre una queixa per correu electr&ograve;nic a la Diputaci&oacute;, en qu&egrave; advertia de l&rsquo;&uacute;s sexista del llenguatge, especialment greu per tal com es tracta d&rsquo;una guia contra la viol&egrave;ncia contra les dones. &ldquo;Parlar de drets de les dones maltractades &ndash;i de les seues filles&ndash; en mascul&iacute; invisibilitza les dones&rdquo;, comenta a eldiario.es &Aacute;ngela, t&egrave;cnica que treballa amb personal sanitari en temes de g&egrave;nere.
    </p><p class="article-text">
        La resposta que va obtenir de la corporaci&oacute; provincial va ser que, revisada la guia i havent-hi reconegut l&rsquo;&uacute;s constant dels termes en mascul&iacute;, aix&ograve; es justificava perqu&egrave; era un contingut destinat a la divulgaci&oacute; i s&rsquo;adverteix mitjan&ccedil;ant una cl&agrave;usula. Per a aquests textos, considera la Diputaci&oacute; &ndash;i cita el document&ndash; &ldquo;conscients que les normes a utilitzar poden obstaculitzar la comprensi&oacute; de la lectura, sempre que siga pertinent, s&rsquo;usar&agrave; el mascul&iacute; gen&egrave;ric com a representaci&oacute; del conjunt d&rsquo;homes i dones en igualtat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La treballadora p&uacute;blica, amb formaci&oacute; en igualtat i pertanyent a diversos col&middot;lectius feministes critica, que aquests recursos que procedeixen de les administracions solen tenir errades bastant evidents en l&rsquo;&uacute;s del llenguatge. Concretament, explica que &ldquo;si invisibilitzes les dones, la meitat de la poblaci&oacute;, ja no &eacute;s una guia per a tothom&rdquo;. Aquests documents s&rsquo;han de redactar &ldquo;buscant l&rsquo;empatia i transmetent un missatge de tranquil&middot;litat, de calma i de comprensi&oacute; envers les v&iacute;ctimes&rdquo;, remarca, i assenyala que en pocs casos es compleix.
    </p><p class="article-text">
        La corporaci&oacute; provincial alacantina t&eacute; una guia de llenguatge institucional no sexista, revisada per Eul&agrave;lia Lled&oacute;, fil&ograve;loga especialitzada en investigaci&oacute; sobre sexisme i llengua. En aquest document de 18 p&agrave;gines es recomana no utilitzar el mascul&iacute; com a presumpte gen&egrave;ric. &ldquo;No s&rsquo;ha d&rsquo;utilitzar el mascul&iacute; com si f&oacute;ra gen&egrave;ric i explicar a continuaci&oacute; que, quan es fa, &eacute;s per referir-se a homes i dones o que no s&rsquo;anomenen els dos g&egrave;neres per no allargar el text, ja que d&rsquo;aqueixa manera es refor&ccedil;a la discriminaci&oacute;&rdquo;, indica el text.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/781b021b-bbe3-4f23-b43c-e71520e5f2c7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/diputacio-llenguatge-obstaculitzar-comprensio-maltractades_132_2765687.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 03 Jun 2018 16:24:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f32a2b98-4518-41ad-bfa5-a60fc1eb47cd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="49514" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f32a2b98-4518-41ad-bfa5-a60fc1eb47cd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="49514" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La Diputació d’Alacant creu que el llenguatge inclusiu “pot obstaculitzar la comprensió” en una guia per a dones maltractades]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f32a2b98-4518-41ad-bfa5-a60fc1eb47cd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què no t’arregles? Perquè no estic espatlada]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/per-tarregles-perque-estic-espatlada_132_2102209.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/364a9af8-9d17-41cb-9881-59fd548704c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Mujeres en pijama contra la dictadura de la belleza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La fotògrafa Gema González desenvolupa un projecte contra la imposició de la bellesa –també la “natural”–- a les dones des de la publicitat i els mitjans de comunicació</p></div><p class="article-text">
        &Eacute;s una pregunta tan comuna que passa desapercebuda. Per qu&egrave; no t&rsquo;arregles una mica? I si et pentinares els cabells aix&iacute;? No creus que et quedaria millor [introdu&iuml;sca la pe&ccedil;a de roba al gust]? Els estudis de marques de bellesa assenyalen que les dones europees dediquen al voltant de 20 minuts diaris al que es considera &ldquo;arreglar-se&rdquo;; vegeu, pentinar-se, posar-se cremes i maquillar-se. Feu la suma del que suposa en un any. O en una setmana.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;escriptora Naomi Wolf ja va explicar en els noranta la relaci&oacute; entre aquests rituals aparentment inofensius i el control sobre les dones. &ldquo;En alliberar-se les dones de la m&iacute;stica femenina de la domesticitat, el mite de la bellesa va venir a ocupar el seu lloc i es va expandir per a dur a terme la seua tasca de control social&rdquo;, va escriure en El mite de la bellesa. Wolf no parlava d&rsquo;una conspiraci&oacute; mundial per a sotmetre les dones, per&ograve; tractava de donar les claus de per qu&egrave; l&rsquo;aspecte f&iacute;sic i la vestimenta tenen tanta import&agrave;ncia. No &eacute;s balad&iacute; tenint en compte la facturaci&oacute; d&rsquo;ind&uacute;stries com la moda i la bellesa.
    </p><p class="article-text">
        A Gema Gonz&aacute;lez, fot&ograve;grafa valenciana, aquest llibre li va canviar el xip. Gema havia treballat durant anys en revistes de moda i com a fot&ograve;grafa per a mitjans de comunicaci&oacute; i ja havia percebut la manera tan peculiar de representar les dones, la feminitat i la figura femenina en aquests suports. &Eacute;s igual de qui parlen &ndash;si &eacute;s que parlen&ndash; per&ograve; sempre han d&rsquo;eixir guapes o com m&eacute;s polides millor. Una vegada va tenir una certa autonomia econ&ograve;mica, va poder dedicar-se a projectes personals. De la mescla de tot l&rsquo;anterior va sorgir &lsquo;Per qu&egrave; no t&rsquo;arregles?&rsquo;, una iniciativa en la qual fotografia dones en sa casa acabades de despertar, en pijama, a cara llavada. L&rsquo;objectiu, explica, &eacute;s restar import&agrave;ncia a la idea de la bellesa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;No tracta de potenciar la idea de bellesa natural, no consisteix a fer fotos boniques de dones amb roba d&rsquo;estar per casa i sense maquillar perqu&egrave; vegem que aix&iacute; tamb&eacute; podem estar guapes. Busque restar import&agrave;ncia a la bellesa com el nostre valor m&eacute;s important&rdquo;, conta Gema. &ldquo;Encara que em sembla genial que en els &uacute;ltims anys es potencie la idea del bodi positive i de l&rsquo;autoacceptaci&oacute;&rdquo;, matisa, tot i que considera que &ldquo;sempre van destinades a vendre&rsquo;t alguna cosa&rdquo;. &Eacute;s el capitalisme rosa, amic.
    </p><p class="article-text">
        A priori, diu Gema, els retrats semblaven una idea f&agrave;cil. Tanmateix, arribat el moment de disparar, la fot&ograve;grafa observava que en certa manera els seus models s&rsquo;havien arreglat una mica. &ldquo;Es posaven un pijama bonic, es pentinaven una mica... Aix&ograve; m&rsquo;ha demostrat com de dif&iacute;cil que &eacute;s acceptar-nos&rdquo;, confessa. I &eacute;s en aquesta inseguretat, en l&rsquo;autoestima fr&agrave;gil, a parer seu, en qu&egrave; se sost&eacute; la ind&uacute;stria de la bellesa tal com es concep hui. 
    </p><p class="article-text">
        La valenciana confessa que detesta l&rsquo;expressi&oacute; amb que s&rsquo;enceta aquest text. &ldquo;Odie l&rsquo;expressi&oacute; arreglar-se, perqu&egrave;, quan la usem, donem per fet que estem &lsquo;desbaratades&rsquo; i que necessitem recompondre&rsquo;ns, com si es tractara d&rsquo;una m&agrave;quina avariada. Doncs no, no em cal arreglar-me, b&agrave;sicament perqu&egrave; no estic espatlada&rdquo;, sentencia.
    </p><p class="article-text">
        De moment, Gema ha aconseguit 70 dones de les 100 que aspira a retratar. Dones de 18 i 50 anys i amb diverses caracter&iacute;stiques externes i proced&egrave;ncies. &ldquo;S&oacute;c conscient que el tema de la bellesa &eacute;s un dels temes m&eacute;s atractius de l&rsquo;agenda feminista, per&ograve; en el meu projecte vull apuntar-me a altres temes que solen estar m&eacute;s silenciats. M&rsquo;interessa el paper de la dona en les atencions, aix&iacute; com tamb&eacute; el de l&rsquo;&lsquo;exotitzaci&oacute;&rsquo; de les dones racialitzades. Vull que apareguen s&iacute; o s&iacute; en les meues fotografies&rdquo;, comenta l&rsquo;autora. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest treball no &eacute;s un de m&eacute;s sobre dones reals, ja que no existeixen les dones irreals. Totes som reals i tenim aquest valor. El concepte de dones reals forma part d&rsquo;un nou c&agrave;non imposat per les ind&uacute;stries de consum, que cerca encotillar-nos en el mite de la bellesa&rdquo;, reflexiona la fot&ograve;grafa. &ldquo;I si no s&oacute;c guapa, qu&egrave; passa?&rdquo;, llan&ccedil;a.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/per-tarregles-perque-estic-espatlada_132_2102209.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 May 2018 21:28:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/364a9af8-9d17-41cb-9881-59fd548704c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2323777" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/364a9af8-9d17-41cb-9881-59fd548704c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2323777" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Per què no t’arregles? Perquè no estic espatlada]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/364a9af8-9d17-41cb-9881-59fd548704c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["¿Por qué no te arreglas? Porque no estoy rota"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/arreglas-rota_132_2102293.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/364a9af8-9d17-41cb-9881-59fd548704c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Mujeres en pijama contra la dictadura de la belleza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La fotógrafa Gema González desarrolla un proyecto contra la imposición de la belleza -también la “natural”- a las mujeres desde la publicidad y los medios de comunicación</p></div><p class="article-text">
        Es una pregunta tan com&uacute;n que pasa desapercibida. &iquest;Por qu&eacute; no te arreglas un poco? &iquest;Y si te pusieras el pelo as&iacute;? &iquest;No crees que te quedar&iacute;a mejor [introduzca prenda al gusto]? Los estudios de marcas de belleza se&ntilde;alan que las mujeres europeas dedican alrededor de 20 minutos diarios a lo que se considera &ldquo;arreglarse&rdquo;; v&eacute;ase, peinarse, ponerse cremas y maquillarse. Hagan la suma de lo que supone en un a&ntilde;o. O en una semana.
    </p><p class="article-text">
        La escritora Naomi Wolf ya explic&oacute; en los noventa la relaci&oacute;n entre estos rituales aparentemente inofensivos y el control sobre las mujeres. &ldquo;Al liberarse las mujeres de la m&iacute;stica femenina de la domesticidad, el mito de la belleza vino a ocupar su lugar y se expandi&oacute; para llevar a cabo su labor de control social&rdquo;, escribi&oacute; en <em>El mito de la belleza</em>. Wolf no hablaba de una conspiraci&oacute;n mundial para someter a las mujeres, pero trataba de dar las claves sobre por qu&eacute; el aspecto f&iacute;sico y la vestimenta tienen tanta importancia. No es balad&iacute; teniendo en cuenta la facturaci&oacute;n de industrias como la moda y la belleza.
    </p><p class="article-text">
        A Gema Gonz&aacute;lez, fot&oacute;grafa valenciana, este libro le cambi&oacute; el chip. Gema hab&iacute;a trabajado durante a&ntilde;os en revistas de moda y como fot&oacute;grafa para medios de comunicaci&oacute;n y ya hab&iacute;a apreciado la peculiar manera de representar a las mujeres, la feminidad y la figura femenina en estos soportes. Da igual de qu&eacute; est&eacute;n hablando -si es que hablan- pero siempre tienen que salir guapas o lo m&aacute;s pulidas que sea posible. Una vez tuvo cierta autonom&iacute;a econ&oacute;mica, pudo dedicarse a proyectos personales. De la mezcla de todo lo anterior surgi&oacute; &lsquo;&iquest;Por qu&eacute; no te arreglas?&rsquo;, una iniciativa en la que fotograf&iacute;a a mujeres en su casa reci&eacute;n despertadas, en pijama, a cara lavada. El objetivo, explica, es restar importancia a la idea de la belleza.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5cb9db3f-f84a-464a-b2b4-4c065ae55021_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;No trata de potenciar la idea de belleza natural, no consiste en hacer fotos bonitas de mujeres con ropa de estar por casa y sin maquillar para que veamos que as&iacute; tambi&eacute;n podemos estar guapas. Busco restar importancia a la belleza como nuestro valor m&aacute;s importante&rdquo;, cuenta Gema. &ldquo;Aunque me parece genial que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os se potencie la idea del <em>body positive</em> y de la autoaceptaci&oacute;n&rdquo;, matiza, aunque considera que &ldquo;siempre van destinadas a venderte algo&rdquo;. Es el capitalismo rosa, amigo.
    </p><p class="article-text">
        A priori, dice Gema, los retratos parec&iacute;an una idea f&aacute;cil. Sin embargo, llegado el momento de disparar, la fot&oacute;grafa observaba c&oacute;mo en cierto modo sus modelos se hab&iacute;an arreglado un poco. &ldquo;Se pon&iacute;an un pijama bonito, se peinaban un poco... Eso me ha demostrado lo dif&iacute;cil que es aceptarnos&rdquo;, confiesa. Y es en esta inseguridad, en la autoestima fr&aacute;gil, a su juicio, en el que se sustenta la industria de la belleza tal como se concibe hoy.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La valenciana confiesa que detesta la expresi&oacute;n con la que arranca este texto. &ldquo;Odio la expresi&oacute;n arreglarse, porque cuando la usamos estamos dando por hecho que estamos 'estropeadas' y que necesitamos recomponernos, como si de una m&aacute;quina averiada se tratase.&nbsp;Pues no, no me hace falta arreglarme, b&aacute;sicamente porque no estoy rota&rdquo;, sentencia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0fe5fa6-32a9-4e16-bb08-625686a6b108_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0fe5fa6-32a9-4e16-bb08-625686a6b108_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0fe5fa6-32a9-4e16-bb08-625686a6b108_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0fe5fa6-32a9-4e16-bb08-625686a6b108_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0fe5fa6-32a9-4e16-bb08-625686a6b108_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0fe5fa6-32a9-4e16-bb08-625686a6b108_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0fe5fa6-32a9-4e16-bb08-625686a6b108_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        De momento, Gema ha conseguido 70 mujeres de las 100 a las que aspira a retratar. Mujeres de entre 18 y 50 a&ntilde;os y con diversas caracter&iacute;sticas externas y procedencias. &ldquo;Soy consciente de que el tema de la belleza es uno de los m&aacute;s atractivos de la agenda feminista, pero en mi proyecto quiero asomarme a otros temas que suelen estar m&aacute;s silenciados. Me interesa el papel de la mujer en los cuidados, as&iacute; como el de la 'exotizaci&oacute;n' de las mujeres racializadas. Quiero que aparezcan s&iacute; o s&iacute; en mis fotograf&iacute;as&rdquo;, comenta la autora.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Este no es un trabajo m&aacute;s sobre mujeres reales, ya que no existen las mujeres irreales. Todas somos reales, y tenemos el mismo valor. El concepto de mujeres reales forma parte de un nuevo canon impuesto por las industrias de consumo, que busca encorsetarnos en el mito de la belleza&rdquo;, reflexiona la fot&oacute;grafa. &ldquo;Y si no soy guapa, &iquest;Qu&eacute; pasa?&rdquo;, lanza.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/arreglas-rota_132_2102293.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 May 2018 18:42:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/364a9af8-9d17-41cb-9881-59fd548704c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2323777" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/364a9af8-9d17-41cb-9881-59fd548704c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2323777" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA["¿Por qué no te arreglas? Porque no estoy rota"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/364a9af8-9d17-41cb-9881-59fd548704c5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El ‘Cuéntalo’ de les dones sobre els escenaris: elles denuncien, ells encobreixen]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/cuentalo-dones-escenaris-denuncien-encobreixen_132_2125870.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fa42474e-1841-401e-a818-d593a4ed91e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Manifestación feminista en Pamplona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un col·loqui sobre el patriarcat musical reflexiona sobre el poder que tenen els homes en el món dels concerts i els festivals de música sobre les dones, des de més participació a la denúncia d’abusos</p></div><p class="article-text">
        Des de fa uns mesos, especialment amb el 8M i la sent&egrave;ncia sobre el cas de La Manada, moltes dones han decidit trencar el silenci sobre&nbsp;abusos i assetjaments. Siga sota l&rsquo;etiqueta &lsquo;Cu&eacute;ntalo&rsquo; o &lsquo;Yo s&iacute; te creo&rsquo;, una allau de den&uacute;ncies ha inundat les xarxes socials. L&rsquo;&uacute;ltim &agrave;mbit ha estat el de la m&uacute;sica, en qu&egrave; uns quants cantants, alguns valencians, han estat assenyalats per haver assetjat dones i per tenir fixaci&oacute; a intentar&nbsp;ficar-se al llit&nbsp;amb xiques menors d&rsquo;edat.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquests cantants no se&rsquo;ls acusa de violacions ni d&rsquo;agressions f&iacute;siques, sin&oacute; d&rsquo;assetjar dones, comportar-se de manera poc correcta, d&rsquo;intimidar xiques a les quals interpel&middot;len, de&nbsp;no entendre quan estan sent molestos.
    </p><p class="article-text">
        Un col&middot;loqui sobre el patriarcat musical organitzat dimecres passat per la Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia, una xarrada que buscava reivindicar les dones sobre els escenaris, tamb&eacute; ha posat de manifest el rebuig d&rsquo;unes pr&agrave;ctiques que fins ara han passat com a normals, habituals o quotidianes en esdeveniments musicals&nbsp;i festivals. Vegeu: que homes amb el poder que els confereix la fama i el fet d&rsquo;estar damunt l&rsquo;escenari ho utilitzen per a anar m&eacute;s enll&agrave; del que les dones que comparteixen espai amb ells volen.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la projecci&oacute; del documental Las que faltan, de&nbsp;la directora i vocalista del grup Mafalda,&nbsp;Vera Carri&oacute;n, una taula redona composta per&nbsp;Laura Albert, de&nbsp;Fusa Activa;&nbsp;Claudia &lsquo;Key Day&rsquo; Fern&aacute;ndez, cantant, compositora, psic&ograve;loga i educadora;&nbsp;Vanessa Giner, component de Carraixet, presidenta del SIMUV i gestora cultural; i&nbsp;Estel Navarro, capdavanter de Candela Roots, es va sumar al debat sobre el poder dels homes sobre els escenaris en el pla laboral i qu&egrave; han de fer les dones per a combatre&rsquo;l, moderat per la diputada provincial Isabel Garc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Sense entrar a esmentar casos concrets, les artistes es van mostrar un&agrave;nimes a condemnar el denunciat. &ldquo;Quasi totes &eacute;rem conscients de qu&egrave; passava, com en qualsevol &agrave;mbit masculinitzat&rdquo;, va criticar Vera Carri&oacute;n. Damunt els escenaris &ldquo;es mesclen moltes relacions de poder&rdquo;, a m&eacute;s, entre ells &ldquo;es donen suport entre els amics&rdquo;, assenyalava Laura Albert, que demanava deixar d&rsquo;invisibilitzar l&rsquo;ab&uacute;s psicol&ograve;gic i tractar-lo com una agressi&oacute;. &ldquo;Aix&ograve; serveix per a deixar de veure l&rsquo;agressor com el que t&rsquo;enxampa en un carrer&oacute;&rdquo; i entendre que hi ha molts tipus d&rsquo;agressions en l&rsquo;&agrave;mbit quotidi&agrave;&ldquo;, apuntava Carri&oacute;n. Vanessa Giner afirmava que estava tan afectada que preferia no valorar-ho i Claudia&nbsp;Fern&aacute;ndez, per acabar,&nbsp;considerava que&nbsp;&rdquo;l&rsquo;ona de den&uacute;ncies genera una reflexi&oacute; en aquesta part privilegiada&ldquo;&nbsp;.
    </p><h3 class="article-text">Patriarcat musical: &lsquo;Las que faltan&rsquo;</h3><p class="article-text">
        La gran cr&iacute;tica de les artistes en aquesta jornada va ser el tracte diferencial que se&rsquo;ls d&oacute;na respecte dels homes. Invisibilitzaci&oacute;, paternalisme, reificaci&oacute;, condescend&egrave;ncia... diferents peces del puzle de la discriminaci&oacute;. El documental Las que faltan, dirigit per la integrant de Mafalda, parla de ser dona cis i dona trans damunt els escenaris. Aquestes &uacute;ltimes, amb dificultats afegides, que troben traves fins i tot dins del moviment feminista.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En el film itinerant, constru&iuml;t a for&ccedil;a d&rsquo;entrevistes de concert a concert, hi participen multitud de veus&nbsp;com&nbsp;Olatz Salvador,&nbsp;de&nbsp;Skakeitan;&nbsp;Anita Kuruba,&nbsp;de&nbsp;Canteca de Macao;&nbsp;Isa Casanova&nbsp;(La Otra),&nbsp;Tesa,&nbsp;The Sey Sisters,&nbsp;Mar&iacute;a Xos&eacute; Silvar&nbsp;(S&eacute;s)&nbsp;o&nbsp;Sara Hebe. Totes&nbsp;comparteixen&nbsp;experi&egrave;ncies&nbsp;i cr&iacute;tiques a l&rsquo;organitzaci&oacute; de festivals i esdeveniments musicals, a les quals enlletgeixen que no busquen la pres&egrave;ncia femenina en els cartells o en l&rsquo;equip directiu. Tamb&eacute; que apel&middot;len a l&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia per a justificar aquesta bretxa, mentre que als homes se&rsquo;ls permet ser mediocres. &ldquo;&Eacute;s la nostra espasa de D&agrave;mocles&rdquo;, lamentaven en el col&middot;loqui. &ldquo;No hi ha&nbsp;dones vocalistes que canten malament&rdquo; comentava una participant en la taula redona, mentre que a les veus masculines s&iacute; que se&rsquo;ls busca espai.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Els mitjans i les institucions s&rsquo;obliden de nosaltres i nom&eacute;s ens criden per al dia de la dona&rdquo;, criticaven durant el debat. &ldquo;Quan parlem de m&uacute;sica en femen&iacute;, sembla que la m&uacute;sica en general siga d&rsquo;homes i que aix&ograve; siga una mica de segona&rdquo;, manifestava la integrant de Carraixet. Poc despr&eacute;s, es va criticar que molts grups integrats exclusivament per homes es posaren &ldquo;l&rsquo;etiqueta de feministes i d&rsquo;aliats&rdquo; sense tenir en compte dones en el seu equip.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi ha festivals de dones que trauen r&egrave;dit de la nostra discriminaci&oacute;&rdquo;, va comentar la responsable de Fusa, que considerava que hi ha organitzadors que tracten aquests esdeveniments com la seua marca blanca, sense assumir un comprom&iacute;s vertader. Entre les solucions plantejades, hi ha la de la resposta col&middot;lectiva: no actuar si no hi ha pres&egrave;ncia femenina i parlar amb els responsables de l&rsquo;organitzaci&oacute;. La pregunta torna a ser aquesta: &ldquo;Us heu preguntat mai per qu&egrave; no veiem dones als escenaris&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/cuentalo-dones-escenaris-denuncien-encobreixen_132_2125870.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 10 May 2018 21:09:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fa42474e-1841-401e-a818-d593a4ed91e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="79478" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fa42474e-1841-401e-a818-d593a4ed91e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="79478" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El ‘Cuéntalo’ de les dones sobre els escenaris: elles denuncien, ells encobreixen]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fa42474e-1841-401e-a818-d593a4ed91e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 'Cuéntalo' de las mujeres sobre los escenarios: ellas denuncian, ellos encubren]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/cuentalo-mujeres-escenarios-denuncian-encubren_132_2126059.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fa42474e-1841-401e-a818-d593a4ed91e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Manifestación feminista en Pamplona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un coloquio a propósito sobre el patriarcado musical reflexiona sobre el poder que tienen los hombres en el mundo de los conciertos y festivales de música sobre las mujeres, desde mayor participación a la denuncia de abusos</p></div><p class="article-text">
        Desde hace unos meses, en especial con el 8M y la sentencia sobre el caso de 'la manada', muchas mujeres han decidido romper su silencio sobre&nbsp;abusos y acosos. Ya sea bajo la etiqueta #cu&eacute;ntalo o #YoS&iacute;TeCreo, un alud de denuncias ha inundado las redes sociales. El &uacute;ltimo &aacute;mbito ha sido el de la m&uacute;sica, donde varios cantantes, algunos valencianos, han sido se&ntilde;alados por acosar a mujeres y por tener fijaci&oacute;n en intentar&nbsp;acostarse&nbsp;con chicas menores de edad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A estos cantantes no se les acusa de violaciones ni de agresiones f&iacute;sicas, sino de acosar a mujeres, comportarse de forma poco correcta, de intimidar a chicas a las que interpelan, de&nbsp;no entender cu&aacute;ndo est&aacute;n siendo molestos.
    </p><p class="article-text">
        Un coloquio sobre el patriarcado musical organizado el pasado mi&eacute;rcoles por la Diputaci&oacute;n de Val&egrave;ncia, una charla que buscaba reivindicar a las mujeres sobre los escenarios, tambi&eacute;n ha puesto de manifiesto el rechazo a unas pr&aacute;cticas que hasta ahora han pasado como normales, habituales o cotidianas en eventos musicales&nbsp;y festivales. V&eacute;ase: que hombres con el poder que les confiere la fama y el estar sobre el escenario lo utilicen para ir m&aacute;s all&aacute; de lo que las mujeres que comparten espacio con ellos quieren.
    </p><p class="article-text">
        Tras la proyecci&oacute;n del documental <em>Las que faltan</em>, de&nbsp;la directora y vocalista del grupo Mafalda,&nbsp;Vera Carri&oacute;n, una mesa redonda compuesta por&nbsp;Laura Albert, de&nbsp;Fusa Activa;&nbsp;Claudia 'Key Day' Ferr&aacute;ndez, cantante, compositora, psic&oacute;loga y educadora;&nbsp;Vanessa Giner, componente de Carraixet, presidenta del SIMUV y gestora cultural; y&nbsp;Estel Navarro, l&iacute;der de Candela Roots, se sum&oacute; al debate a prop&oacute;sito del poder de los hombres sobre los escenarios en el plano laboral y qu&eacute; deben hacer las mujeres para combatirlo, moderado por la diputada provincial Isabel Garc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Sin entrar a mencionar casos concretos, las artistas se mostraron un&aacute;nimes para condenar lo denunciado. &ldquo;Casi todas &eacute;ramos conscientes de que pasaba, como en cualquier &aacute;mbito masculinizado&rdquo;, critic&oacute; Vera Carri&oacute;n. Sobre los escenarios &ldquo;se mezclan muchas relaciones de poder&rdquo;, adem&aacute;s de que ellos &ldquo;se respaldan entre s&iacute;&rdquo;, se&ntilde;alaba Laura Albert, que ped&iacute;a dejar de invisibilizar el abuso psicol&oacute;gico y tratarlo como una agresi&oacute;n. &ldquo;Esto sirve para dejar de ver al agresor como el que te pilla en un callej&oacute;n&rdquo; y entender que hay muchos tipos de agresiones en el &aacute;mbito cotidiano&ldquo;, apuntaba Carri&oacute;n. Vanessa Giner afirmaba estar tan afectada que prefer&iacute;a no valorarlo y Claudia&nbsp;Ferr&aacute;ndez, para finalizar,&nbsp;consideraba que&nbsp;&rdquo;la ola de denuncias genera una reflexi&oacute;n en esta parte privilegiada&ldquo;.
    </p><h3 class="article-text">Patriarcado musical: 'Las que faltan'</h3><p class="article-text">
        La gran cr&iacute;tica de las artistas en esta jornada fue el trato diferencial que se les da respecto a los hombres. Invisibilizaci&oacute;n, paternalismo, cosificaci&oacute;n, condescendencia... distintas piezas del puzzle de la discriminaci&oacute;n. El documental <em>Las que faltan</em>, dirigido por la integrante de Mafalda, habla de ser mujer cis y mujer trans sobre los escenarios. Estas &uacute;ltimas, con dificultades a&ntilde;adidas, que se encuentran con trabas incluso dentro del movimiento feminista.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En el filme itinerante, construido en base a entrevistas de concierto a concierto, participan multitud de voces&nbsp;como&nbsp;Olatz Salvador,&nbsp;de&nbsp;Skakeitan;&nbsp;Anita Kuruba,&nbsp;de&nbsp;Canteca de Macao;&nbsp;Isa Casanova&nbsp;(La Otra),&nbsp;Tesa,&nbsp;The Sey Sisters,&nbsp;Mar&iacute;a Xos&eacute; Silvar&nbsp;(S&eacute;s)&nbsp;o&nbsp;Sara Hebe. Todas&nbsp;comparten&nbsp;experiencias&nbsp;y cr&iacute;ticas a la organizaci&oacute;n de festivales y eventos musicales, a las que afean que no busquen la presencia femenina en los carteles o en el equipo directivo. Tambi&eacute;n que apelen a la excelencia para justificar esta brecha, cuando a los hombres se les permite ser mediocres. &ldquo;Es nuestra espada de Damocles&rdquo;, lamentaban en el coloquio. &ldquo;No hay&nbsp;mujeres vocalistas que canten mal&rdquo;, comentaba una participante en la mesa redonda, mientras que a las voces masculinas s&iacute; se les busca hueco.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los medios y las instituciones se olvidan de nosotras y solo nos llaman para el d&iacute;a de la mujer&rdquo;, criticaban durante el debate. &ldquo;Cuando hablamos de m&uacute;sica en femenino parece que la m&uacute;sica en general sea de hombres y que esto sea algo de segunda&rdquo;, manifestaba la integrante de Carraixet. Poco despu&eacute;s, se critic&oacute; que muchos grupos integrados exclusivamente por hombres se pusieran &ldquo;la etiqueta de feministas y de aliados&rdquo; sin tener en cuenta a mujeres en su equipo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hay festivales de mujeres que sacan r&eacute;dito de nuestra discriminaci&oacute;n&rdquo;, coment&oacute; la responsable de Fusa, que consideraba que hay organizadores que tratan estos eventos como su marca blanca, sin asumir un verdadero compromiso. Entre las soluciones planteadas est&aacute; la de la respuesta colectiva: no actuar si no hay presencia femenina y hablar con los responsables de la organizaci&oacute;n. La pregunta vuelve a ser la misma: &ldquo;&iquest;Alguna vez os hab&eacute;is preguntado por qu&eacute; no vemos mujeres en los escenarios?&rdquo;.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-Hc7s8Lo_lQM-9859', 'youtube', 'Hc7s8Lo_lQM', document.getElementById('yt-Hc7s8Lo_lQM-9859'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-Hc7s8Lo_lQM-9859 src="https://www.youtube.com/embed/Hc7s8Lo_lQM?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/cuentalo-mujeres-escenarios-denuncian-encubren_132_2126059.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 10 May 2018 20:37:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fa42474e-1841-401e-a818-d593a4ed91e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="79478" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fa42474e-1841-401e-a818-d593a4ed91e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="79478" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[El 'Cuéntalo' de las mujeres sobre los escenarios: ellas denuncian, ellos encubren]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fa42474e-1841-401e-a818-d593a4ed91e2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["So guarra somos todas": cómo convertir un insulto en una reivindicación]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/guarras-todas_132_2146542.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8630981a-6f02-4f7e-9829-79793d5f13ad_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Belén Segarra, ilustradora valenciana, convierte un insulto en un movimiento de reivindicación"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En pocas horas miles de personas lanzan mensajes de apoyo a la artista valenciana Belén Segarra después de que alguien pintara por encima de uno de sus murales "so guarra"</p></div><p class="article-text">
        Se dice que la misoginia tiene un buen aliado en internet. Que es un espacio donde se fomenta el odio hacia las mujeres. Quienes dicen esto no deben olvidar que para el feminismo tambi&eacute;n es una herramienta poderosa. Que bajo las fotograf&iacute;as, los hashtags, y las historias ef&iacute;meras de Facebook o Instagram se tejen redes de mujeres que se apoyan unas a otras. Sororidad, se llama.
    </p><p class="article-text">
        Un ejemplo es lo que le ha ocurrido a la artista valenciana Bel&eacute;n Segarra. Muralista e ilustradora, pint&oacute; un leopardo rosa en Na Jordana, detr&aacute;s del Museo de Arte Contempor&aacute;neo (Muvim) en el marco de una iniciativa de la televisi&oacute;n p&uacute;blica valenciana &Agrave; Punt. Alguien, en un alarde de ingenio, cambi&oacute; su apellido en uno de sus murales por &ldquo;so guarra&rdquo;. Un gesto de fina iron&iacute;a y humor sofisticado.
    </p><p class="article-text">
        La ilustradora subi&oacute; la imagen a su cuenta de instagram acompa&ntilde;ada de una reflexi&oacute;n sobre el machismo cotidiano. Para m&aacute;s inri, coincid&iacute;a con el d&iacute;a que se conoci&oacute; la sentencia del caso de 'La Manada'. &ldquo;Probablemente, si el apellido hubiera sido el de un hombre, no habr&iacute;an puesto esto&rdquo;, cuenta a eldiario.es. A las pocas horas, comenz&oacute; a recibir apoyo de otras ilustradoras con mucho potencial en las redes sociales -Moderna de Pueblo, por ejemplo- y de mujeres an&oacute;nimas que enunciaban: &ldquo;So guarras somos todas&rdquo; hasta convertirlo en viral.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa parte de un programa de &Agrave; Punt que re&uacute;ne a artistas valencianos para interpretar de forma gr&aacute;fica un libro. En el caso de Segarra, se trata de <em>El carrer de les Cam&egrave;lies</em>, de Merc&eacute; Rodoreda, cuya protagonista se enfrenta a las vicisitudes de ser mujer en pleno franquismo. Segarra, seg&uacute;n cuenta, quer&iacute;a interpretar a la protagonista como un animal superviviente y &ldquo;liberarla de la carga de diosa-demonio&rdquo; que acompa&ntilde;ar a las mujeres.  
    </p><p class="article-text">
        Dado el respaldo mayoritariamente femenino, la creadora ha decidido mantener la pintada y a&ntilde;adirle una almohadilla para que quede sobre el muro el mensaje #Soguarrasomostodas
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/BiEMt2Zgp9D/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/guarras-todas_132_2146542.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Apr 2018 10:32:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8630981a-6f02-4f7e-9829-79793d5f13ad_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="40132" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8630981a-6f02-4f7e-9829-79793d5f13ad_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="40132" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA["So guarra somos todas": cómo convertir un insulto en una reivindicación]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8630981a-6f02-4f7e-9829-79793d5f13ad_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La vaga feminista deixarà les institucions a mig gas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/vaga-feminista-deixara-institucions-mig_132_2244274.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7a36b81e-6a35-454c-8806-456cf8553d78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Concentración feminista contra la violencia machista del 25N"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">PSPV, Compromís i Podem secundaran les aturades en les Corts i els principals ajuntaments</p></div><p class="article-text">
        El lema &eacute;s molt clar: &ldquo;Sense nosaltres el m&oacute;n no funciona&rdquo;. I &eacute;s el que pretenen demostrar les dones de m&eacute;s de 150 pa&iuml;sos amb la convocat&ograve;ria de vaga del 8 de mar&ccedil;. El Dia Internacional de la Dona Treballadora estan totes cridades a llitar per una societat m&eacute;s justa i igualit&agrave;ria. I, de moment, sembla que alguna cosa s&rsquo;aturar&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        En les Corts Valencianes, les diputades i treballadores dels grups parlamentaris de Podem, PSPV i Comprom&iacute;s ja han anunciat que faran vaga i en Ciutadans, com a partit o grup parlamentari, no se secundar&agrave;. El partit taronja, en l&iacute;nia amb el que ha explicat In&eacute;s Arrimadas, portaveu del comit&eacute; executiu, ent&eacute;n que en la convocat&ograve;ria &ldquo;es mesclen temes&rdquo; i que no s&rsquo;ha de barrejar la lluita feminista amb la lluita anticapitalista&ldquo;, al contrari del que proposa el moviment feminista. La formaci&oacute; taronja d&oacute;na llibertat perqu&egrave; de manera individual cada treballadora fa&ccedil;a el que considere adient. Des del PP, com va anunciar la seua direcci&oacute; nacional, tampoc secundaran la vaga. Parafrasejant la ministra d&rsquo;Agricultura, Isabel Garc&iacute;a Tejerina, la portaveu adjunta del PPVC, Eva Ortiz, va comentar que el seu partit no est&agrave; d&rsquo;acord amb la convocat&ograve;ria i que treballar&agrave; &rdquo;si &eacute;s possible, m&eacute;s&ldquo;. Una vaga a la japonesa.
    </p><p class="article-text">
        Entre els socialistes, que secundaran l&rsquo;aturada de 2 hores acordada amb UGT i Comissions Obreres, els homes del grup tamb&eacute; cessaran la seua activitat com a protesta. El ple de les Corts que correspon a aquest dia ser&agrave; m&eacute;s curt del que &eacute;s habitual, ja que s&rsquo;ha pactat una mena de serveis m&iacute;nims per a fer les preguntes de control al president. Les dones de Comprom&iacute;s s&iacute; que secundaran la vaga de 24 hores, en l&iacute;nia amb l&rsquo;aturada internacional, formalitzada en la Direcci&oacute; General de Treball per Intersindical. Les treballadores de Podem donaran el seu salari corresponent al col&middot;lectiu feminista.
    </p><p class="article-text">
        En la Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia la f&oacute;rmula ser&agrave; una declaraci&oacute; institucional que insta el Govern de Mariano Rajoy a posar en marxa els mecanismes previstos en la Llei d&rsquo;igualtat. En l&rsquo;Ajuntament de Val&egrave;ncia, les regidores de Comprom&iacute;s i de Val&egrave;ncia en Com&uacute; faran vaga de 24 hores, mentre que les representants socialistes faran l&rsquo;aturada parcial.
    </p><p class="article-text">
        En el marc dels mitjans de comunicaci&oacute;, a Val&egrave;ncia, dones periodistes i fotoperiodistes, amb el suport de la Uni&oacute; de Periodistes i l&rsquo;Associaci&oacute; de Periodistes d&rsquo;Elx, han dif&oacute;s el seu propi manifest que denuncia les tasques pendents en l&rsquo;espai period&iacute;stic en la lluita contra el patriarcat. A escala estatal, m&eacute;s de 3.600 dones (mentre s&rsquo;escriuen aquestes l&iacute;nies) han firmat un manifest que protegeix la convocat&ograve;ria i carrega contra el masclisme del sector.
    </p><p class="article-text">
        Per part de l&rsquo;executiu auton&ograve;mic, s&rsquo;ha promogut una declaraci&oacute; institucional que critica els estereotips de g&egrave;nere que produeixen discriminaci&oacute;, com ha explicat la vicepresidenta, M&oacute;nica Oltra. Les conselleres no participaran en el ple de les Corts Valencianes ni en la reuni&oacute; preparat&ograve;ria del ple del Consell del dia posterior, com tampoc no ho faran les dones que ocupen alts c&agrave;rrecs.
    </p><p class="article-text">
        La manifestaci&oacute; a Val&egrave;ncia est&agrave; convocada a les 18 hores des del Parterre. Una protesta que vol les dones &ldquo;lliures, vives, feministes, combatives i rebels&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/vaga-feminista-deixara-institucions-mig_132_2244274.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 04 Mar 2018 17:00:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7a36b81e-6a35-454c-8806-456cf8553d78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="241390" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7a36b81e-6a35-454c-8806-456cf8553d78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="241390" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La vaga feminista deixarà les institucions a mig gas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7a36b81e-6a35-454c-8806-456cf8553d78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La huelga feminista dejará las instituciones a medio gas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/valencia-huelga-feminista_132_2244404.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7a36b81e-6a35-454c-8806-456cf8553d78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Concentración feminista contra la violencia machista del 25N"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">PSPV, Compromís y Podemos secundarán los paros en les Corts y los principales ayuntamientos</p></div><p class="article-text">
        El lema es muy claro: &ldquo;Sin nosotras el mundo no funciona&rdquo;. Y es lo que pretenden demostrar las mujeres&nbsp;de m&aacute;s de 150 pa&iacute;ses&nbsp;con la convocatoria de huelga del 8 de marzo. El d&iacute;a internacional de la mujer trabajadora est&aacute;n todas llamadas a pelear por una sociedad m&aacute;s justa e igualitaria. Y, de momento, parece que algo se va a parar.
    </p><p class="article-text">
        En las Corts Valencianes, las diputadas y trabajadoras de los grupos parlamentarios de Podemos, PSPV y Comprom&iacute;s ya han anunciado que har&aacute;n huelga y en Ciudadanos, como partido o grupo parlamentario, no se secundar&aacute;.&nbsp;El partido naranja, en l&iacute;nea con lo que ha venido explicando In&eacute;s Arrimadas, portavoz del comit&eacute; Ejecutivo, entiende que en la convocatoria &ldquo;se mezclan temas&rdquo; y que !no hay que mezclar la lucha feminista con la lucha anticapitalista&ldquo;, al contrario de lo que propone el movimiento feminista. La formaci&oacute;n naranja da libertad para que de forma individual cada trabajadora haga lo que considere.&nbsp; Desde el PP, como anunci&oacute; su direcci&oacute;n nacional, tampoco secundar&aacute;n la&nbsp; huelga. Parafraseando a la ministra de Agricultura, Isabel Garc&iacute;a Tejerina, la portavoz adjunta del PPVC, Eva Ortiz, coment&oacute; que su partido no est&aacute; de acuerdo con la convocatoria y que trabar&aacute; &rdquo;si cabe, m&aacute;s&ldquo;. Una huelga a la japonesa.
    </p><p class="article-text">
        Entre los socialistas, que secundar&aacute;n el paro de 2 horas acordado con UGT y Comisiones Obreras, los hombres del grupo tambi&eacute;n cesar&aacute;n su actividad como protesta. El pleno de les Corts que corresponde a dicho d&iacute;a ser&aacute; m&aacute;s corto de lo habitual, ya que se ha pactado una suerte de servicios m&iacute;nimos para realizar las preguntas de control al president. Las mujeres de Comprom&iacute;s s&iacute; secundar&aacute;n la huelga de 24 horas, en l&iacute;nea con el paro internacional, formalizado en la direcci&oacute;n general de Trabajo por Intersindical. Las trabajadoras de Podemos donar&aacute;n su salario correspondiente al colectivo feminista.
    </p><p class="article-text">
        En la Diputaci&oacute;n de Valencia la f&oacute;rmula ser&aacute; una declaraci&oacute;n institucional que insta al Gobierno de Mariano Rajoy a poner en marcha los mecanismos previstos en la Ley de Igualdad. En el Ayuntamiento de Valencia, las concejalas de Comprom&iacute;s y de Val&egrave;ncia En Com&uacute; har&aacute;n huelga de 24 horas, mientras que las representantes socialistas har&aacute;n el paro parcial.
    </p><p class="article-text">
        En el marco de los medios de comunicaci&oacute;n, en Valencia, mujeres periodistas y fotoperiodistas, apoyadas por la Uni&oacute; de Periodistes y la Asociaci&oacute;n de Periodistas de Elche, han difundido su propio manifiesto que denuncia las tareas pendientes en el espacio period&iacute;stico en la lucha contra el patriarcado. A&nbsp;nivel estatal m&aacute;s de 3.600 mujeres (mientras se escriben estas l&iacute;neas) han firmado un manifiesto que respalda la convocatoria y carga contra el machismo del sector.
    </p><p class="article-text">
        Por parte del Ejecutivo auton&oacute;mico, se ha promovido una declaraci&oacute;n institucional que critica los estereotipos de g&eacute;nero que producen discriminaci&oacute;n, como ha explicado la vicepresidenta, M&oacute;nica Oltra. Las conselleras no participar&aacute;n en el pleno de las Corts Valencianes ni en la reuni&oacute;n preparatoria del pleno del Consell del d&iacute;a posterior, como tampoco lo har&aacute;n las altos cargos.
    </p><p class="article-text">
        La manifestaci&oacute;n en Valencia est&aacute; convocada a las 18 horas desde el Parterre. Una protesta que quiere a las mujeres &ldquo;libres, vivas, feministas, combativas y rebeldes&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/valencia-huelga-feminista_132_2244404.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 04 Mar 2018 16:55:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7a36b81e-6a35-454c-8806-456cf8553d78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="241390" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7a36b81e-6a35-454c-8806-456cf8553d78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="241390" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La huelga feminista dejará las instituciones a medio gas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7a36b81e-6a35-454c-8806-456cf8553d78_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La biblioteca de la dona: una habitación propia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/biblioteca-dona_132_1100747.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/16ba528d-b1b0-4641-8750-4317f9e668dd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Presentación de un proyecto en la Biblioteca de la Dona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Resucitada en noviembre de 2016, alberga más de 20.000 archivos sobre mujer, género e igualdad, un auxilio constante para investigadoras y educadoras</p></div><p class="article-text">
        Mujeres y literatura.&nbsp;Mujeres que escriben. Literatura y obras acad&eacute;micas con visi&oacute;n de g&eacute;nero. El sue&ntilde;o de Virginia Wolf, su habitaci&oacute;n propia, podr&iacute;a ser la Biblioteca de la Dona.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los recortes se la llevaron por delante, condenando sus fondos a la pr&aacute;ctica desaparici&oacute;n. La presi&oacute;n de los colectivos de mujeres forz&oacute; a las instituciones a reabrir el edificio de la calle N&aacute;quera hace dos a&ntilde;os. Fundada en 1988, y pese al par&oacute;n, desde entonces se ha convertido en un auxilio constante para las personas que investigan sobre mujeres y g&eacute;nero. Pero tambi&eacute;n para quienes se acercan por curiosidad o para su formaci&oacute;n personal en igualdad. Las mujeres -y hombres- que se ponen las gafas violeta son un p&uacute;blico fiel, asiduo a las charlas y talleres que se organizan en su interior.
    </p><p class="article-text">
        A ella acuden constantemente -aunque no en masa- personal docente que busca recursos educativos, aunque la mayor afluencia se da en las constantes presentaciones y conferencias que alberga. La &uacute;ltima, este mismo jueves, fue la presentaci&oacute;n del libro de Teresa Girado, un&nbsp;best-seller en Amazon sobre las decisiones de la vida de una mujer.
    </p><p class="article-text">
        Solo una bibliotecaria se encarga de todo el trabajo en el edificio. Ella organiza los m&aacute;s de 20.000 ejemplares que forman parte del servicio de documentaci&oacute;n de la Generalitat, entre los que hay manuales, ensayos y documentos audiovisuales. Tambi&eacute;n prensa, folletos, literatura... Toda una colecci&oacute;n que recopila, trata y difunde documentaci&oacute;n sobre mujeres y g&eacute;nero en las distintas materias, desde ciencia hasta artes, desde un punto de vista interdisciplinar.
    </p><p class="article-text">
        Aqu&iacute; se habla de Gloria Fuertes, de Gabriela Mistral, de Emilia Pardo Baz&aacute;n, de Frida Kahlo... Tambi&eacute;n de las contempor&aacute;neas, de Ana de Miguel, de Amelia Valc&aacute;rcel y de Celia Amor&oacute;s. De todas las mujeres fueron y son, que investigan, que aportan y que todav&iacute;a no salen en los libros de texto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El objetivo de su creaci&oacute;n fue promover y favorecer el estudio y la investigaci&oacute;n sobre mujeres mediante informaci&oacute;n bibliogr&aacute;fica y documental y conseguir que las mujeres encontraran en ella un espacio propio en el que se difundiera la escritura femenina.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cuanto pod&iacute;a ofreceros era una opini&oacute;n sobre un punto sin demasiada importancia: que una mujer debe tener dinero y una habitaci&oacute;n propia para poder escribir novelas;las mujeres y las novelas siguen siendo, en lo que a m&iacute; respecta, problemas sin resolver&rdquo; escribi&oacute; Wolf. Aqu&iacute;, en la biblioteca, puede encontrar su habitaci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/femilenial/biblioteca-dona_132_1100747.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 25 Feb 2018 09:36:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/16ba528d-b1b0-4641-8750-4317f9e668dd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="128510" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/16ba528d-b1b0-4641-8750-4317f9e668dd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="128510" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La biblioteca de la dona: una habitación propia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/16ba528d-b1b0-4641-8750-4317f9e668dd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Feminismo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
