Cal fer memòria... per a entendre el present.  Sí, vàrem passar d’un país sense editorials (com aquell “país sense política”, un títol sempre malentès de Joan Fuster) a una florida espectacular de projectes i empreses editorials: Gregal, Bromera, Tàndem, Bullent, Afers, Tabarca, Voramar, Marfil, Denes, Edicions de la Guerra, Germania, L’Eixam, Set i Mig, etc. Eren editorials molt diverses que proliferaven, creixien i eixamplaven una oferta ben rebuda, al costat de les quals l’edició pública (IVEI, la Gil-Albert d’Alacant, Alfons el Vell, la UV) també feia la seua aportació. Un camí prometedor -un País en construcció, amb antecedents no massa sòlids- encetat a partir dels anys vuitanta del segle passat (el segle XX) que ha patit tota mena d’accidents i incidents, d’ordre polític i també d’abast general.

Abans, als anys seixanta, entre mitjan i final de la dècada, hi havia hagut l’editorial L’Estel i als setanta, tot i que L’Estel continuava, regnaria sobretot Tres i Quatre. En castellà Fernando Torres, i posteriorment Pre-Textos. El canvi polític (amb la LUEV, sobretot) va capgirar-ho tot. Política i edició? Què tenen a veure, preguntarà l’ànima càndida. Doncs mira, molt. A València el franquisme no permetia editorials suspectes -posava totes les traves possibles, com li passà a l’editorial Garbí, que hagué de recórrer a una editorial de Barcelona, Lavínia. La Delegación del Ministerio de Información y Turismo (de Fraga, amb personatges ancestres, en l’arbre evolutiu, del PP/Vox) fins i tot va prohibir un butlletí bibliogràfic tan innocu com Gorg. O no era tan innocu? Cal fer memòria, sempre.

La política, en general, acompanya -i promou- activitats econòmiques i culturals d’utilitat social, més enllà de romanços doctrinaris. Al món no salvatgement neoliberal, i en determinades condicions, hi ha polítiques públiques de suport a aquesta faceta tan estratègica de la creació cultural, que fa al capdavall una gran funció social. Polítiques de suport als autors, a l’edició, la traducció, les llibreries, el foment de la lectura o la xarxa de biblioteques. De la mateixa manera que es promociona o subvenciona l’art pictòric, l’audiovisual, la música, el patrimoni històric, el teatre, l’òpera, la dansa, l’escultura o els museus.

Ara bé, contra el que calia esperar, la política valenciana, miop, alterada, no ha potenciat adequadament el nostre ecosistema editorial. Més aviat al contrari. Com en altres casos, actua contra els interessos generals. Per posar un exemple impressionant, clamorós, que hauria de suscitar escàndol perdurable: el PP, des que tornà al poder a València en conxorxa amb l’extrema dreta un malaurat juny del 2023, ha posat -per pur sectarisme- tots els pals possibles a les rodes de l’edició valenciana, reduint o anul·lant ajudes, menystenint-la i obviant-la.

La màxima expressió -no tan sols simbòlica- d’aquesta miopia, o mala fe, fou la prohibició de facto -per negació de l’espai- de la Plaça del Llibre que es celebrava a la plaça de l’Ajuntament de València amb gran èxit de públic. Els feia molta nosa, al·lèrgia, i l’obligaren a cercar aixopluc en llocs apartats -que va aportar la Universitat. No podien suportar tanta visibilitat, tanta “centralitat”. Justament quan calia potenciar al màxim les editorials valencianes, com un actiu importantíssim de la societat valenciana, tot han estat entrebancs i problemes. Com en el tema de la llengua, no és només el que es fa -atacs directes- sinó el que es deixa de fer, i que és tan necessari.

Ara bé, no podem oblidar que en el període Botànic no hi hagué tampoc la decisió i les idees clares que calia, la dosi necessària d’ambició i energia. En aquest, com en altres aspectes, no hi hagué “encert”, per dir-ho així. I no vull personalitzar... I va passar el que va passar. No era -ni és- fàcil, cal reconèixer-ho. També es varen fer coses positives, certament, però convindria fer un pensament molt seriós sobre com ha de funcionar una política alternativa en aquest País tan complicat per assentar canvis irreversibles. Per anticipar la capacitat destruens d’una dreta que no sap ni vol construir res, com comprovem tothora.

Perquè el temps passa rabent. D’ençà de la florida editorial dels vuitanta i noranta, el panorama i el context editorial, propi i general, han canviat dràsticament, brutalment. Assistim a un procés accelerat i poderós de concentració en grans grups que posa en escac les editorials menudes, familiars o independents. I pràcticament totes les editorials valencianes pertanyen a aquestes categories. O són microempreses.

La concentració del capital mana (ja ho va dir l’insigne barbut), també en les indústries culturals. Els grans grups editorials controlen: el mercat, el negoci, els altaveus mediàtics, l’espai a les llibreries, i la capacitat d’inserció publicitària, amb tot el que això implica d’incidència en el públic i la “crítica”. En el panorama català, en són tres: Random House-Mondadori, Planeta (que inclou Edicions 62, Proa, etc.) i Abacus Futur. Com tres astres majors, tenen al seu voltant una miríada d’editorials petites i mitjanes que, literalment, pateixen pel seu futur, unes més que altres. Darrerament han estat engolides en aquest forat negre editorials tan significatives com Arcàdia o Periscopi, i les alarmes han sonat en el sector.

Ara bé, més enllà d’això, a Barcelona funciona un ecosistema editorial potent. És un dels grans puntals de l’edició també en castellà, amb segells tan rellevants -entre moltíssims més en tots els esglaons i matisos de l’edició- com Anagrama, Arpa, Galaxia Gutenberg o Acantilado. L’edició en castellà, ajuda o fa ombra i margina l’edició en català? Una polèmica persistent. En principi, sembla que l’ha potenciat considerablement i a més els segells en castellà de vegades també publiquen en català (com Anagrama o Asteroide, o la mateixa Galaxia Gutenberg). Tot fa pensar que hi ha sinèrgies positives. Una altra polèmica recurrent és si els grans grups editorials són per se i com a tals negatius. No n’estic tan segur... Mai s’ha de perdre de vista la realitat del món com és. (Allò de conèixer per transformar, si voleu). Viure al costat d’un gran motor editorial en castellà, projectat al món de parla espanyola i situat al centre del mecanisme editorial, europeu i mundial, té avantatges clars. Ens n’adonem? Alguns sembla que no.

En el cas valencià, apartat de quasi tot, hi havia dues editorials mitjanes (Bromera i Tres i Quatre). La primera s’ha integrat en un gran grup, Edicions 62 i al capdavall Planeta. La segona -una editorial històrica amb un fons fabulós i promotora dels Premis Octubre- es troba en stand by, immersa en un procés de successió que no s’acaba d’aclarir. En castellà hi havia també dues editorials mitjanes, Tirant Lo Blanch i Pre-Textos que d’alguna manera, cadascuna a la seua manera, han perviscut. La primera perquè forma part d’un negoci jurídic-acadèmic important; la segona perquè ha aconseguit una inserció en els mecanismes culturals-institucionals espanyols (amb extensió a Amèrica Llatina) que li han valgut suports i una certa projecció. Tot i que el mercat en castellà és una altra història, que valdria la pena analitzar. Com el francès: vegeu Grasset, abandonada per 200 autors una vegada comprada per un tipus -un milionari- més aviat desaprensiu: el món del llibre és negoci, però també cultura, i té sensibilitat i lleis pròpies. No és el mateix Feltrinelli (soci majoritari ara d’Anagrama) que un inversor valetudinari enderiat a fer i desfer.

La resta d’editorials valencianes són projectes d’abast limitat. Unes amb molts anys darrere i un mercat apamat, que més o menys sobreviuen i que de vegades són capaces d’innovar. Altres, amb problemes seriosos de continuïtat. I unes altres, encara, inicials o incipients. En procés d’assentament i definició. Hi ha editorials ben plantejades, com Afers, Lletra Impresa, Onada, Drassana, Sembra o Bullent. O també interessants i dinàmiques com Perifèric, Vincle, Austrohongaresa o Balandra. Unes altres són massa menudes i localitzades o naveguen enmig d’una certa indefinició i no compten amb els mitjans per assolir la dimensió que els garantiria la supervivència. O són de fundació molt recent -com Rebel- i encara han de fer-se un lloc al sol.

Sense ajudes públiques serioses pensades amb ambició i visió constructiva, sense suport mediàtic, sense nervi financer, sense una estratègia ben perfilada, molt fragmentada, l’edició valenciana s’enfronta a un futur complicat. Té problemes seriosos de definició, dimensió, successió (en alguns casos), consolidació del seu públic -creix, s’estanca, minva?- i penetració en el mercat més important en termes quantitatius, que es troba concentrat al voltant de Barcelona i al qual no és gens fàcil d’accedir (també les editorials de Lleida, Girona o Mallorca n’acusen les dificultats). Sembla mentida en temps de deslocalització i de comunicacions instantànies, però l’ecosistema editorial sol concentrar-se en llocs molt concrets, on circula la informació i es fan contactes de tot tipus. On la logística és més fàcil, on s’imbriquen i es troben els diversos nivells que intervenen, les administracions, els inversors, l’entorn cultural i universitari, les cadenes de llibreries, les editorials, els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió), els professionals i les empreses auxiliars.

Es pot trencar, d’alguna manera, aquesta dinàmica? Es pot acaronar encara la idea de configurar un pol editorial alternatiu i potent, enllà de Barcelona i Madrid, al País Valencià? Tot serien dificultats i impediments, certament, però res no és, en principi, impossible. Partint d’una realitat tan precària, es pot pensar una cosa així? Probablement, no. Probablement ja s’ha perdut l’oportunitat històrica... Però sense un revulsiu i sense ambició no anirem enlloc. Potser fou només un flash, una impressió, un episodi. No ho crec. El suplement de cultura -o cultures- d’un gran diari de Barcelona va traure de cara al Sant Jordi d’enguany -la gran festa multitudinària del llibre, el 25% de vendes anuals de llibres- un total de 72 pàgines atapeïdes d’autors, llibres i editorials. Cal dir que amb insercions publicitàries sucoses. L’edició també és un negoci. (O sobretot és això?). En fi, enmig de tantes referències, només quatre autors valencians (Vicent Flor, Miquel Alberola, Paco Fuster i el poeta d’Elx Gaspar Jaen). Cinc si hi comptem Máximo Huerta, cosa problemàtica... I cap -no cap: zero- editorial valenciana. Un panorama verament desolador. ¿Era una fotografia justa del que som, en termes editorials, a l’alçada del 2026? Una pregunta que em persegueix.

Però jo vull referir-me ací, ara, a un segment concret de la producció bibliogràfica, que no sempre rep l’atenció que mereix, o que no té tant d’allò que en diuen “visibilitat”... Faig referència a l’assaig i més concretament de l’assaig valencià, amb aportacions d’interès, dignes d’esment, que el lector o la lectora faran bé de no perdre de vista.

I és ben fàcil perdre’ls de vista. Tant la no-ficció com la ficció creativa o imaginativa. A veure: la producció valenciana -el que fan els autors valencians, especialment els fidels a la llengua del País- té per damunt diverses capes. L’edició vehiculada pels grans grups editorials i amb suports mediàtics consistents (i entre parèntesi, sort de comptar amb grups editorials potents vist el panorama internacional de concentració accelerada). Les traduccions de tot tipus, clàssics i contemporanis. La producció en castellà, incloent la llatinoamericana, que arriba seguit seguit a través de les editorials espanyoles, sovint amb seu a Barcelona. Un cruciverba, que es diu en italià, altament complicat. Nosaltres? Un destí de perifèria de perifèria de perifèria. Una resta, per a molts, residual. I tanmateix, molt a dir, com es pot comprovar tothora.

D’entrada, cal consignar el brillant assaig de l’historiador Ferran Garcia-Oliver Una i eterna. Sobre el nacionalisme espanyol (Afers) que excava en els fantasmes del nacionalisme essencialista espanyol, les mitologies i les falòrnies de la visió castellano-cèntrica d’Espanya i del món. Els nacionalismes produeixen mites a l’engròs: orígens fabulosos, edats d’or, herois i batalles, decadències i ressorgiments o desvetllaments i epifanies. De la complexitat i les lluites socials que oposen opressors i oprimits en la història real, sovint no en queda ni rastre. Tot siga per la pàtria, pel cos místic d’una nació homogènia, sotjada, això sí, per enemics malèvols, interns i externs. En el cas del nacionalisme espanyol, la Reconquista i l’Epopeia Americana han estat fites cabdals, que encara ara els seus portaveus tardans - Elvira Roca i altres- exalcen acríticament, prolongant un catecisme adreçat a menors d’edat. L’anomenada Reconquista fou un procés molt complicat de vuit segles; l’aventura americana -de la qual en va ser explícitament exclosa la Corona d’Aragó (“A Castilla y a León, Nuevo Mundo dio Colón”)- fou així mateix una topada violenta, de saqueig, esclavitud i genocidi, tot i que tampoc cal simplificar. La historiografia crítica -com la ciència en general- és l’únic discurs que podem respectar. L’assaig de Garcia-Oliver és una mena de vademècum del nacionalisme espanyol, barrejat, de tota mena. No fa massa distinguos. I l’assagista o l’analista n’hauria de fer. ¿Nacionalisme integrista és igual a patriotisme constitucional? Hi ha ponts, sí, visibles i invisibles. Però no és el mateix. I no és tan sols mera “argúcia”. Passa també, en general, amb el “patriotisme”, connotació positiva, versus “nacionalisme”, negativa. Quan parlem d’aquesta qüestió xafem terreny relliscós.

No tot és el mateix. Els exiliats? No eren ben bé el mereix que els qui ostentaven el monopoli d’una espanyolitat ferrenya, integrista, armada i excloent. O sí? No ho crec, era una cosa més matisada: nostàlgia, recialles d’un espanyolisme liberal i republicà, més democràtic, esquinçament humà. No esmenta el llibre Hambre de patria. La idea de España en el exilio republicano de Juan Francisco Fuentes (Arzalia, 2025), que hauria vingut bé en aquest aspecte. No oblidem que el nacionalisme espanyol liberal o fins i tot republicà -amb traces a Barcelona: La España Industrial, el Foment del Treball Nacional, la Confederació Nacional del Treball (espanyola, hi havia una Regional catalana), el Pueblo Español, el RCD Español, etc.-, fou compartit al llarg del segle XIX i primeres dècades del XX també per molts catalans, i no diguem ja valencians i balears. Espanya? Mercat reservat, plataforma de poder i de negocis, un Estat més fort a l’abast. Es pot recordar Cambó i companyia -una companyia molt nodrida. Fins arribar a la col·lusió, majoritària en aquests sectors socials, amb Franco. El “separatisme” fou molt minoritari als anys trenta i fins -diríem- el “Procés”. Interessant. Aquesta obra de Garcia Oliver forneix claus i gran quantitat d’arguments i referències sobre el nacionalisme espanyol -i el seu pinyol: un “castellanisme desorbitat”- , la seua retòrica i manifestacions. És un llibre important, molt important... En la línia de Joan Fuster i Rafael L. Ninyoles, però amb una arquitectura molt més ambiciosa o consistent i amb l’ofici i la mirada de l’historiador.

Hauríem de tindre molt present també, en el terreny de l’assaig, un llibre insòlit de Faust Ripoll: Pensar tràgicament. Eurípides i la tragèdia grega com a instància crítica (Publicacions de la Universitat d’Alacant). Faust Ripoll és filòleg de la Universitat d’Alacant, investigador de la literatura valenciana de postguerra (fonamental el seu Valencianistes en la postguerra, Afers, 2010). Però sempre ha mostrat interès per la filosofia en la vessant ètica i política. Ara tempta una anàlisi de les tragèdies d’Eurípides per traure’n l’entrellat filosòfic: el plantejament i les respostes (o no respostes) a les qüestions essencials de l’existència humana, tothora presents en aquests textos dramàtics llegats pels grecs. Un llibre solvent, profund, ben fet. ¿Es pot fer, es fa filosofia en valencià o català al País Valencià? Doncs, mira sí. En fan uns quants pensadors valuosos i esforçats com Tobies Grimaltos (per exemple al seu recent Assaig sobre la vellesa, Lletra Impresa) o Antoni Defez (per exemple a Ètica i religiositat en Wittgenstein, Enonda, 2025; o a Fronts oberts. Quatre estudis sobre Wittgenstein, Russell i Heidegger, Ela Geminada, 2020).

¿S’hi pot adscriure el llibre d’aforismes Breviari d’amors nobles (Edicions del Bullent) de l’autor alteà Joan Borja, que va guanyar el Premi d ‘Assaig Josep Vicent Marquès de l’Ajuntament de València el 2025? Els aforismes són una altra història: entre l’assaig, la filosofia -una certa filosofia, en tot cas- i la literatura. Matèria força heterogènia, igual són genials -un llampec impressionant de lucidesa i penetració- com anodins, banals o bledes. Ho dic amb coneixement de causa: fa ja molt de temps vaig traduir els aforismes de Goethe, publicats en una col·lecció que dirigia l’enyorat Vicent Raga, i no m’abandonava aquesta sensació. I era Goethe! Cal dir, però, que els aforismes de Joan Borja són en general redons, encertats i ocurrents. N’és un entusiasta i ho diu a la primera pàgina: “Des de sempre he tingut una debilitat especial pels aforismes”. Goethe, Lichtenberg, Nietzsche, Cioran, Fuster... els precedents són il·lustres. Un llibre que es fa llegir, sorprenent però llegidor, i això ja és molt.

En l’àmbit de l’assaig literari -o sobre literatura-, Enric Iborra ha publicat coses molt valuoses al llarg dels anys. La darrera, La vida somnàmbula (Afers). Incursions subtils en temes de literatura i crítica literària, amb prosa ben estructurada i raonament clar, un llibre per a llegir amb atenció, ple d’ensenyaments, per la vibració íntima que traspua i la passió per la (bona) literatura que encomana. Mereix comentari a banda, més endavant. Una obra que comença a assolir gruix.

Finalment, en l’apartat de biografies i memòries, caldrà fer esment de la prosa autobiogràfica pòstuma de Ricard Pérez Casado Agraït a la vida (Balandra), que completa d’alguna manera aquell Viaje de ida que vàrem editar a PUV, i que tenia un aire més polític. Ací sobresurt la introspecció sobre els orígens i la primera volada. També cal tenir molt present -a més dels dos volums de memòries de Josep Piera que va publicar la IAM, sobre els quals caldria tornar- l’assaig biogràfic de Miquel Alberola sobre Ramon Pelegero, Raimon. Aquest jo que soc jo (Ara llibres). Sí, té raó l’autor, Raimon no està de moda però sempre hi és, perquè Raimon és un clàssic. La seua música i el seu cant perviuen. La prosa d’alta qualitat d’Alberola, a més, li fa justícia. I no com els ocupants actuals de la Generalitat Valenciana, que neguen el pa i la sal al Centre Raimon en procés de construcció a Xàtiva. No saben el que fan. O ho saben massa bé.

Per la seua banda, Vicent Garcia Devís -que ja havia encetat el tema a El triangle de les màquines (Afers, 2023, amb Pau Pérez Duato)- ha elaborat una aproximació apassionant a una part de la família Bacharach al seu llibre Akiva. Fugint dels llops (Austrohongaresa). ¿Qui no ha sentit parlar dels Bacharach a València? Família jueva integrada d’ençà de molt de temps, benestants, emprenedors, exportadors, amb una filla que fou Fallera Major del cap i casal, però membres d’una nissaga perseguida amb arrels molt llunyanes, a l’Alemanya medieval, que Garcia Devís ressegueix amb detall. Una recerca minuciosa que certifica i demostra el seu ofici, si encara calia. La persecució dels nazis obligà una part de la família, que havia romàs a Alemanya a cercar refugi a València, al costat dels qui s’hi havien establert fermament temps enrere. Però tot acabà en un drama, un més d’aquella època de terror desfermat. Un llibre instructiu i de gran interès, o més encara: imprescindible.

Per descomptat, hi ha molt més: obres de molta volada acabades de publicar, com el llibre en dos volums d’Enric Sòria Et tornaré a veure sobre història del cinema o un nou lliurament de l’obra pòstuma del mestre de l’assaig Josep Iborra Quaderns, 1980-2000 (tots dos a la Institució Alfons el Magnànim), que mereixen comentari a banda. O en el camp de l’assaig polític o més bé d’investigació sobre temes amb rerefons polític, els llibres L’assassinat de Guillem, de Rafa Xambó, o Lawfare: la guerra bruta judicial contra Mónica Oltra, de Mari Carmen González Vidal, tots dos publicats per Rebel Edicions. O bé, en un terreny molt més erudit, l’edició crítica -tot i que assequible- Obres o trobes en llaors de la Verge Maria, d’Antoni Ferrando Francès (PUV), un veritable assoliment per l’estudi previ i l’edició crítica i acurada (l’autor i la correctora Elvira Iñigo, de PUV, hi han fet un gran treball) d’un incunable únic, el primer llibre -del 1474- en llengua romànica imprès a la Península. I fou a València. Amb un pròleg de l’arquebisbe de València Enric Benavent. Sorpreses dona la vida.

Però aquests títols ja deixen ben clar, em sembla, que cal parar esment al que es publica en el ram de l’assaig o la prosa de no ficció per part d’autors valencians, alguns fora dels circuits més llustrosos, però no per això menys interessants. La producció bibliogràfica valenciana és més consistent i diversa del que “ells volen i diuen”. I aquest “ells”, per cert, té diverses lectures possibles.

La tasca d’unes quantes investigadores fonamentals -com Carme Manuel (de la UV i l’AVL), Maria Lacueva Lorenz (professora d’universitat), Rosa M. Rodríguez Magda- o del professor de la UV Josep Ballester-Roca, entre molts altres, ha estat fecunda, providencial. S’hi ha afegit tot un estol nodrit de crítics, professors, periodistes, lectors i estudiosos de la literatura, que han escrit abundosament sobre Maria Beneyto i la seua circumstància: literària, lingüística, històrica, de gènere i personal. Han escrit perquè han llegit, i en fer-ho reten homenatge a una escriptora de cap a peus, vivencial, i alhora difonen una obra que ha crescut amb el temps.

Però Maria Beneyto havia tingut tothora una presència destacada en el panorama literari. Ja el 1958 en un esforçat Recull de contes valencians (Albertí Editor) a cura de Joan Fuster, on s’hi incloïa la seua narració La intenció, es feia referència als seus poemaris Altra veu (Torre, 1952) i Ratlles en l’aire (Torre, 1956), i a l’obtenció del Premi València de Poesia 1953 i el Premi Ciutat de Barcelona, de poesia catalana, el 1957. Era una veu ferma, poderosa, en eclosió. Rebria l’ajut i l’estímul de Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Xavier Casp o Enric Valor. Publicà, en prosa, La dona forta (Ed. Senent, 1967) i La gent que viu al món (L’Estel, 1966). En castellà tingué un ressò important. Però no va “triomfar”, no va guanyar cap dels premis literaris determinants de la fama literària en l’àmbit espanyol, als quals es va presentar. Fou elogiada per veus autoritzades com Max Aub o Josep Maria Castellet. Als anys setanta i més encara als vuitanta, en certa mesura, es va eclipsar, desencantada i desbordada davant els canvis estètics i generacionals, o per problemes personals, qui sap. Tanmateix, els reconeixements se succeïren. El 1976 aparegué una antologia de la seua poesia a Plaza y Janés, amb pròleg de Julio Manegat. Era tot un reconeixement. També tingué el reconeixement dels escriptors valencians i el 1992 va rebre el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. Fins a la seua mort, el 2011, es succeïren les distincions, els premis i reconeixements. Però ella vivia en una mena d’exili interior, i ferida. La vida real és molt complexa del que es sol pensar...

L’Any Maria Beneyto ha suscitat un veritable devessall -benvingut- de publicacions i reedicions. La darrera, l’àlbum Maria Beneyto. Una veu desnugada en la postguerra, coordinat per Maria Lacueva i publicat pel PEN Català i l’editorial Onada, un conjunt d’articles i material complementari (Cronologia, Bibliografia de i sobre l’autora, Fotografies, Il·lustracions) molt útil com a aproximació solvent a l’obra i la significació de Maria Beneyto. Amb textos de Maria Lacueva, Carme Manuel, Noèlia Díaz Vicedo i Elisenda Marcer Cortès, M. Antònia Massanet i Rosa Roig. Els àlbums del PEN Català són molt útils i ben resolts; els darrers han estat dedicats a la valenciana Fina Cardona i a Maria Teresa Vernet, el primer en coedició amb Vincle i el segon amb Godall.

També cal evocar amb èmfasi Maria Beneyto, 29è Homenatge a la Paraula, a cura del CEIC Alfons el Vell de Gandia, amb presentació de Juli Capilla i textos -tots molt ben enfocats- de diversos estudiosos de l’obra beneytiana. O. molt especialment, el volum Altra veu. Poesia 1952-2003 (IAM-AVL), a cura e Josep Ballester, que recull l’obra poètica completa de Maria Beneyto en català. Sense oblidar els monogràfics de la Revista Valenciana de Filologia, Saó, Caràcters i Lletraferit, o el catàleg Maria Beneyto. Gresol d’escriptura femenina i feminista que acompanyà l’Exposició organitzada per la Universitat de València -al Centre La Nau- de la qual en fou comissari Josep Ballester. Un conjunt d’aportacions que caldrà tenir en compte i que demostren un interès renovat. L’engranatge cultural valencià ha funcionat, vejats miracle! Malgrat tot i contra tots els presagis (o mals averanys), en unes condicions polítiques -que sempre influeixen- tan adverses com les actuals.

Però n’hi ha molt més. S’ha publicat la Poesia Completa 1947-200, en ambdues llengües a l’editorial Renacimiento, un gruixut volum a cura de Rosa M. Rodríguez Magna i traduccions (al castellà) de Josep C. Laínez, i el poemari -tan intens i revelador- Itinerario. Poemas de amor y desamor, no inclòs per voluntat pròpia a l’obra completa, edició de Rosa M. Rodríguez Magda, també a Renacimiento, una editorial prestigiosa de Sevilla. De fet, la poesia completa en castellà de Maria Beneyto ja havia estat publicada a cura d’aquesta mateixa escriptora, Rosa M. Rodríguez, per l’Ajuntament de València en època de Rita Barberà. El 2025 ha estat un temps de reedicions: La dona forta (Bromera), amb Introducció de Josep Ballester; El riu ve crescut (Drassana/IAM), en traducció de Carme Manuel i amb pròleg de Rafa Lahuerta; La invasión (Drassana), etc. Així com de recuperacions i descobertes com ara la narració Al límit de l’absurd (AVL), en edició a cura de Carme Manuel. La narrativa en castellà de Maria Beneyto havia estat ja d’abans objecte de reedicions: Cuentos para días de lluvia (IAM, 2011), edició a cura de Mónica Jato; Regreso a la ciudad del mar (Generalitat Valenciana, 2019, amb introducció de Rosa M. Rodríguez Magda; o Antigua patria (Biblioteca El Mundo, 2004), amb un pròleg del malaguanyat Rafael Coloma.

El 2019, Maria Lacueva Lorenz havia publicar Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme (IAM), que situava de manera acadèmica i escaient, com cal, l’obra i la significació de Maria Beneyto en el seu context històric. A la Biblioteca d’Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim (en l’època, abans de la destrossa del PP, de la mà de personatges -alguns avui llustrosos- del nom dels quals “no me’n vull recordar”, en què era Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, o IVEI) ja hi havia aparegut una reedició de La dona forta amb Introducció de Josep Ballester el 1990. I també el volum Poesia (1952-1993), introducció i edició de Lluís Alpera, el 1997. La BAV la va fundar i dirigir fins a la seua mort el 1992 Joan Fuster, el gran intel·lectual valencià del segle XX, bon amic de Maria Beneyto. I sempre va ser-ne editor amatent i de tota confiança, el poeta Eduard Verger, un treballador de la cultura excel·lent, poc conegut, però fonamental.

Vull dir amb tot això que la cura de la posteritat de Maria Beneyto ha estat tasca col·lectiva. D’uns i altres. És un bon símptoma. Podem, sí, coincidir al voltant de valors culturals i cívics -Fuster, Beneyto, Gil Albert, Estellés, Brines-  que ens sedueixen o inspiren i que són exemplars i veritablement grans, molt grans, exportables.... Podem coincidir, però fins on?

Durant molt de temps hi podia coincidir un ventall ampli de persones i sensibilitats, des de la dreta civilitzada o culta a l’esquerra, tret dels fanàtics que voldrien acabar amb tota cultura i civilització. No cal dir noms ni sigles. Però, i ara? ¿Què dirien poetes castellans com Guillermo Carnero o Jaime Siles, que formen part de l’anti-cultura representada per la RACV, els blaveros impenitents que conreen i exalcen l’analfabetisme anti-científic (contra el criteri de totes les Universitats)? ¿Se senten còmodes amb el PP-Vox i el futur que esbossa? ¿Ells, optarien per una alternativa a la Real Academia de la Lengua (RAE) que promouria una ortografia diferent i secessionista del castellà?

Maria Beneyto, que tothora va assumir la unitat de la llengua, fou una gran escriptora -sensible, culta, perceptiva, esforçada, increïblement creativa- en temps molt adversos. Enfront d’una fatalitat tan bèstia que no té res a veure amb les dificultats i problemes que troba qualsevol autor o autora a hores d’ara, per bé que no hem de menystenir la ingratitud amb què ensopega qualsevol o qualsevulla que mire d’escriure i publicar fora de circuit. Era filla de rojos vençuts. Volia ser coneguda i reconeguda (com ha dit Carme Manuel) com a escriptora, que era la seua manera de sobreviure i de reeixir. No volia ser una amateur, sinó que es va lliurar en cos i ànima a la tasca d’escriure... Una aventura literària i humana davant la qual només podem que honorar-la. Hi ha un altre tema, el de la llengua. Decisió heroica i de lleialtat infinita a la seua terra, al seu País, a la seua gent, reinventar-se com a escriptora -poeta i narradora- en català o valencià (la nostra manera de dir la llengua comuna). No era gens fàcil. Més bé una tasca impossible, molt difícil. Però ella va perseverar i va reeixir.

Quina gran lliçó per a les generacions posteriors. Per a les generacions actuals, també. Pots haver estat educat en castellà, però el valencià, el català, és també teu, el teu entorn vivencial i històric. Escolta, perdona, li deus alguna cosa...

No acabaríem mai. S’ha escrit molt, coses molt profundes i entenimentades, sobre això. E. M. Forster, el novel·lista de Bloomsbury, per exemple, situava el terreny esponerós de la novel·la entre les serralades altíssimes de la Poesia i de la Història. Però es mostra escèptic quant a definicions. La més pràctica, tot i que insubstancial (“poc filosòfica”), la de l’extensió (més de 50.000 paraules). “No tenim notícia fins ara de cap observació intel·ligent definidora d’aquesta regió en la seua totalitat”. Ell, tanmateix, es llança a una anàlisi de gran riquesa -ocurrent, erudita, penetrant- de la novel·la anglesa. En Sartre la reflexió abraça la literatura en general i la situació de l’escriptor, però se’n poden extraure derivacions. En Auerbach la visió històrica destil·la idees i concepcions que s’apliquen amb profit a l’art de la novella. L’obra de Lukács, del 1916, entre hegeliana i weberiana, remet a problemàtiques més àmplies -segons Franco Moretti, a la transformació de l’existència social en el món racionalitzat-, però conté anàlisis agudes de la novel·la europea d’abans de Proust i de Joyce. És un llibre del qual l’autor mateix se’n va distanciar posteriorment i que, certament, se’ns presenta com una lectura exigent, històrica, datada.

Em quede amb manifestacions com les de Milan Kundera: “L’esperit de la novel·la és l’esperit de la complexitat”.  Kundera era txec, havia viscut la tragèdia de l’Europa central, que començà el 1914-1918 i ja no s’aturà fins el 1989, així com el fracàs brutal del “socialisme real”, associat a la versió russa-soviètica -barroera i reduccionista- de la Il·lustració europea. Estava escaldat. Això el fa interessant. Llegim-ho: “Els últims temps de pau, aquells en què l’home havia de combatre solament els monstres de la seua pròpia ànima, els temps de Joyce i de Proust, havien caducat. A les novel·les de Kafka, de Hasek, de Musil, de Broch, el monstre prové de l’exterior i en diuen Història.” Feia referència als anys d’entreguerres del segle XX. Després encara passarien moltes coses... Anys de lenta digestió del gran drama del segle (“tanta, tanta guerra”), del posterior reviscolament general, del miratge postmodern, de la incorporació de l’experiència post-colonial, de la pluralització definitiva de veus, subjectes i temàtiques. I per acabar-ho d’adobar, de la gran perplexitat final, quan retornen els monstres que semblaven extingits.

Un aspecte clau del gust de les darreres dècades fou la caducitat de l’estètica realista, que tanmateix reapareix ací i allà -nodrida per la “fam de realitat”- amb una darrera encarnació fulgurant en les narracions reals, la ficció de no ficció, i oxímorons semblants. Un gènere definitivament esclatat, el de la novel·la: veus interiors, narrador omniscient, narrador en primera persona, novel·la d’idees, novel·la històrica, novel·la de costums, dialogada, epistolar, de subgèneres negre o rosa, d’acció, biogràfica, psicològica, fantàstica, utòpica, distòpica, de testimoni, centrada en la memòria familiar o personal, de formació, de fugida, de rerefons social... Fins i tot hi ha novel·les post-apocalíptiques escrites en versos alexandrins com Sumer és aquí, d’Anna Pantinat, (Males Herbes, 2026). Mil facetes per a un sol gènere literari en el qual la imaginació i la construcció de ficcions malden per aportar alguna cosa a explicar el món i la vida a partir de la mirada de l’autor, amb un sol criteri possible de validació: allò tan esmunyedís, però decisiu, que és la “qualitat literària”. És a dir, l’art en la seua variant literària: l’art combinatòria dels mots i els significats.

Llegint ací i allà textos que es presenten com a novel·les –“necessàries per a la vida com el pa i l’aigua”, segons Natalia Ginzburg-  s’aprèn molt. Sobre l’estat actual del gènere i sobre la capacitat creixent dels nostres escriptors per a encarar-se a una comesa tan difícil com la que, en principi, seria pròpia d’una novel·la: penetrar en textures profundes del comportament humà -individual i col·lectiu- en interrelació amb el context o la trama social i d’idees en què aquest comportament dels humans s’insereix. I que el condicionen, el marquen o el desborden. Tot cap en una novel·la: és ben sabut. També l’allunyament més desbordant de la realitat directament recognoscible per a construir grans metàfores que, paradoxalment, de vegades expliquen o il·luminen més els ressorts de tot plegat que no la simple descripció immediata del que es veu. O que es creu veure-hi.

Però llegint ací i allà novel·les, hom percep també, sovint, el que probablement no hauria de ser considerat com a tal. O que fa la sensació que no hauria de ser considerat “novel·la”. Com ara determinades narracions lineals o relats centrats en un assumpte molt concret, en una història definida de cap a cap. En alemany es diferencia entre Roman i Novelle. Passa així mateix en altres idiomes, i també en el nostre. Una cosa és una novel·la. Una altra les narracions. La diferència? Molt subtil i no sempre fàcil de circumscriure. Sovint s’al·ludeix a la llargària, per bé que sembla un criteri massa simplista. L’estructura, el contingut, l’abast, tot això hi compta. Però sobretot, crec, és el que apuntava Milan Kundera: l’esperit de la complexitat. Una complexitat, diríem, estructural, que no té a veure amb l’extensió: un conte breu, segons com, també pot estar amerat de complexitat.

L’esperit de complexitat evocat per Milan Kundera alena en cinc novel·les valencianes recents que són més que recomanables: Terres bàrbares (Edicions 62) de Vicent Flor, Qui salva una vida (Proa), de Núria Cadenes, Ingrata pàtria (Proa) de Martí Domínguez, Guerra, victòria, demà (Drassana) de Carles Fenollosa, i Spagnoletto (Afers) de Josep Lozano. Totes cinc, curiosament, amb un rerefons històric – o bé de “memòria històrica”- clar. Això  donaria per a molt... Només la de Vicent Flor s’endinsa en el terreny prometedor dels viaranys, les vivències i les contradiccions del present.

També s’inscriu en aquest paradigma de complexitat la novel·la de Josep Bertomeu (Dénia, 1950-2016) Capvespre, recuperada en una nova edició per Lletra Impresa. Aquesta novel·la, del 2016, pot ser tot un descobriment tant per als nous lectors com per als qui no la llegiren en el seu moment. Història personal i col·lectiva -les incerteses, la cerca apassionada de la primera joventut, i la rebel·lia antifranquista- es donen la mà en un calidoscopi fantàstic de vida i política en un moment clau: final dels anys seixanta i principi dels setanta, amb una evocació enlluernadora de la València d’aquella època. 

I cal fer esment, així mateix, d’Abisme (Vincle), de Francesc Viadel, una immersió sense edulcorants en la realitat més crua de la vida al nostre voltant, que sovint no volem veure. Una novel·la -i un autor- que cal tindre molt en compte. 

Als anys vint del segle passat hi hagué un gran debat sobre l’escassa entitat de la producció novel·lística catalana arran de la polseguera que alçà la conferència  de Carles Riba del 1925 “Una generació sense novel·la”. Que va suscitar llavors i després tot tipus de respostes, des de la reivindicació de la novel·la modernista -anterior al sever Noucentisme- per diversos autors (i passat el temps especialment per Alan Yates al seu llibre Una generació sense novel·la? del 1975) a l’aparició d’obres -novel·les amb tots els ets i uts- tan rellevants com les de Josep Maria de Sagarra (Vida privada, 1932), Mercè Rodoreda (La Plaça del Diamant, 1962; Mirall trencat, 1974), Llorenç Villalonga (Bearn, 1961) o Joan Sales (Incerta glòria, 1956) -que fou l’ànima i inventor del “Club dels novel·listes”. Totes, sens dubte, precedents i motor, esca, de l’esclat posterior.  Als anys seixanta Joan Fuster remarcava la precarietat -més aviat l’absència- de novel·les valencianes. Els crits d’alarma generaren una resposta abundosa, potent. 

Avui ja no hi ha generacions sense novel·la i la producció valenciana ha recuperat el temps perdut i ha guanyat enormement en quantitat i en qualitat. Convé ser-ne conscients, i llegir els nostres autors i autores. He esmentat set novel·les valencianes només per posar exemples, perquè n’hi ha -òbviament- molt més, una florida fenomenal també a Catalunya i Mallorca: la narrativa catalana viu -enllà de problemes i polèmiques- un bon moment. Cal pensar històricament, si volem copsar adequadament el present.

Després, evidentment, els seus camins no pogueren ser més diferents. Emili Gómez Nadal es comprometé a fons amb posicions d’esquerres, mantingué el seu valencianisme de pedra picada, milità al Partit Comunista i el 1939 marxà a un exili, a França, del qual mai tornaria. Salvador Pascual esdevingué un arquitecte d’èxit a la València franquista, fou directiu del València CF i esdevingué un personatge públic, amb molta vida social i influències notòries. Vivia en un pis gran i confortable a la Ciutadella, un pis amb cuina moderna i office que desprenia l’aroma inconfusible del benestar burgès. Es va casar amb Na Conxita Benet, filla del president de la Societat d’Aigües de València, una senyora devota i patidora. Però alguna cosa de la sensibilitat d’antany hi devia restar, en Salvador Pascual. Per exemple, com a president del Cercle de Belles Arts de València promogué el 1972 la primera edició d’un llibre fonamental: La ciutat de València, de Manuel Sanchis Guarner, i l’hi escrigué el pròleg, un pròleg entusiasta i en valencià. Hi deia, entre altres coses: “En demostració de fidelitat a la història i el caràcter genuí de València, l’autor ha escrit el llibre en la seua habitual llengua valenciana, i perquè considera, així mateix, que en aquesta llengua són millors expressats els fets i els sentiments dels nostres avantpassats, que sempre l’usaren. L’homenatge que es tributa a la llengua, es fa extensiu al poble valencià”.

Salvador Pascual fou un arquitecte prolífic durant el franquisme. Va construir molt. Però la seua arquitectura no passarà a la història de les belles arts. Més aviat, al contrari. Fou un factor actiu del desarrollismo de l’època, de modernització banal, que va acabar amb tants edificis harmònics de València, i els va substituir per noves construccions funcionals i en molts casos estèticament deplorables, molt d’època. Com a mostra, l’edifici terrible de ferro i vidre que s’alça encara a la cantonada de la plaça de l’Ajuntament amb el carrer de les Barques. Marca de la casa, encara que també va fer edificis menys desastrosos. A València sovinteja la lletjor arquitectònica, la ruptura de l’harmonia estilística. Enmig de dos edificis modernistes meravellosos podeu trobar fàcilment -posem per cas, al carrer del Gravador Esteve- una mena de caixes de sabates “modernes” que trenquen la unitat d’estil de les façanes i produeixen un caos indescriptible, visualment deplorable. Al llibre La València lletja (Àmbit, 2005), d’Adolf Beltran, hi trobareu bastants exemples -en molts casos, recents- de mala praxi en el ram de la construcció. Però els arquitectes valencians -que alguna responsabilitat hi tenen, no?-  mai no han retut comptes de les seues malifetes. Una professió escassament procliu a l’autocrítica, es pot dir. Recordem amb bones raons Demetri Ribes (Estació del Nord), Rafael Guastavino (sobretot a Nova York), Alejandro Soler i Francisco Guardia (Mercat Central) o Francesc Mora (Mercat de Colom, les cases Sagnier modernistes del carrer de la Pau) i uns quants més, però de la resta, en general, un espès silenci: millor així. Ah, sí, i Santiago Calatrava, però això seria una altra història.

De tota manera, Salvador Pascual, igual com conservaria potser alguna idea o sensibilitat valencianista de joventut, tingué cap al 1972 la intuïció -una espurna de lucidesa- que aquest camí destructiu de la falsa modernitat destralera era un gran error. I que València, amb aquesta dinàmica, es convertiria en una “ciutat monstre”. Era l’època en què les autoritats franquistes volien “urbanitzar” la Devesa del Saler -quina gran barbaritat!- i fer una autopista o “via ràpida” al llit vell del riu Túria, que quedava lliure després de la desviació del Pla Sud. També hi havia la idea, el projecte, d’esventrar encara més el centre històric, els barris de Ciutat Vella. Desdibuixar la història, anihilar referents, és una pràctica habitual dels règims totalitaris que es volen revestir, a efectes de legitimació, de “modernitat” o fins i tot d’una mena d’hiper-modernitat. Com escriu Alastair Bonnet en un llibre força suggeridor, Fuera del mapa (Blackiebooks, 2026), “la transformació d’una sèrie de llocs complexos i diversos en altres simples i superficials té com a resultat una població més vulnerable culturalment, una massa desarrelada l’únic vincle de cohesió de la qual és la ideologia que se’ls imposa des de dalt.” I esmenta el llibre de Robert Bevan The destruction of Memory, que tracta de les reconstruccions urbanes en l’època comunista, que volia representar una versió radical d’una modernitat ultrancera: la nostàlgia del futur (que deia Josep Renau).... Mao Zedong, per exemple, es va entestar a enderrocar la ciutat antiga de Pequín. Per la seua banda, Bonnet explica la destrucció de la ciutat antiga de La Meca i la substitució per edificacions noves i funcionals, híper-modernes, un fenomen que s’observa sovint al món àrab opulent, i que ara voldria patrocinar Trump a Gaza amb el seu fantasiós i demencial pla de promocions immobiliàries.

Salvador Pascual -arquitecte racionalista i modern en ple franquisme- feu aquell advertiment sobre el perill de la “ciutat monstre” en una conferència pronunciada el 1972 a l’Ateneu Mercantil, com explica Josep Vicent Boira al seu escrit inclòs al catàleg València 1972: cap a la ciutat monstre, 60 aniversari del llibre de Manuel Sanchis Guarner, publicat per la Universitat de València amb motiu de l’exposició commemorativa de La ciutat de València, que es vafer a La Nau l’any 2022, de la qual en va ser comissari el mateix Boira. De vegades els catàlegs són tresors, una mina d’informacions i idees interessants, amb un gran valor documental.

La utilitat dels “Anys” -que declaren la Institució de les Lletres Catalanes, l’AVL o Mallorca Literària- dedicats a escriptors i personatges nostrats és això: contribueixen a donar consistència a la memòria cultural, a estructurar la consciència col·lectiva pel que fa a les incitacions del passat. Els diversos autors dels quals se n’ha commemorat recentment un “Any” -Jacint Verdaguer, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Gabriel Ferrater, Maria Beneyto, Josep Vallverdú, etc.- o ara mateix, a més de Castellet, Blai Bonet (amb epicentre a Mallorca) i Francesc Almela i Vives, promogut per l’AVL, ens parlen d’un passat que és també, en part i d’alguna manera, present. Esdevenen incitació, esperonen el gust per la cultura, cosa fonamental, aporten complexitat a les visions sumàries del passat. I sovint reten fruits duradors, en forma de llibres, publicacions diverses i un cert impacte formatiu entre el públic més o menys culte, els estudiants de diversos nivells i gent interessada en general.

Què ens importa el passat? No res, segons uns i altres. Uns: els reaccionaris conspicus, perquè no els convé. Altres: els qui -inconscients- ho cremarien tot i del passat en farien “taula rasa”... Tanmateix, el passat importa, i tant que sí. Ens explica, i explica també, en part, el que podem arribar a ser. No tenim futur sense un passat ben apamat, conegut, estudiat i assumit críticament. Qui se n’oblida del passat, pagarà les conseqüències.

Però qui fou Josep Maria Castellet? Fonamentalment un editor, un crític literari, un home de lletres, un escriptor. També, com a fill del segle, un intel·lectual compromès. Amb una vessant d’activisme cívic, que el va dur a participar en organismes i organitzacions diverses (del Congrés per la Llibertat de la Cultura a l’AELC). Sobretot, diria, fou una mena de maître à pensar influent, de tipus francès trasplantat al solar hispànic i a partir d’un cert moment, amb especial i definitiva dedicació, a l’àmbit català: a la literatura i la cultura catalanes en el sentit global del terme. Els orígens ideològics de Castellet són molt interessants i un punt desconeguts. Josep Maria Ruiz Simón va escriure una sèrie d’articles sobre el jove Castellet a La Vanguardia que em varen suscitar molta curiositat. Res és el que sembla, i la postguerra fou molt -molt- complicada. Repressió i terror ideològic, el franquisme triomfant. L’hegemonia cultural – sí, hegemonia gramsciana- es va imposar a punta de baioneta, però triomfava. La cultura catalana, esponerosa i vital als anys vint i trenta, va quedar proscrita, estigmatitzada, exiliada, reclosa en cenacles. Era antiga, un fracàs, la “falsa ruta”. Era el passat. Mirador fou substituït per Destino; el Premi Crexells pel Nadal; l’Institut d’Estudis Catalans fou dissolt, i es va crear un anomenat Instituto de Estudios Hispánicos, que incloïa el Seminari Juan Boscán; la Biblioteca de Catalunya passà a dir-se Biblioteca Central; la Llibreria Catalònia es convertí en la Casa del Libro, i així successivament. Alguns canvis, per exemple en el món editorial, serien ja irreversibles.

La cultura castellana-espanyola triomfava, en les dues versions: les dues Espanyes que, segons sembla, t’han de gelar el cor. Pemán, Emilio Romero, la “tercera d’ABC”, Luys Santa Marina, Gironella (Los cipreses creen en Dios), Luis Felipe Vivanco, Leopoldo Panero, les “Conversaciones de Intelectuales Católicos” a Gredos,  Madrid de Corte a checa,  d’Agustín de Foxà, les publicacions del Movimiento (El Español, Qué Pasa, coses així) dirigides per l’ex-jonsista Juan Aparicio, que controlava tota la premsa, la censura a càrrec del valencià (o ex-valencià) Juan Beneyto, les aparicions espectrals de Giménez Caballero i altres fantasmes... Per l’altre costat, Antonio Machado, Garcia Lorca, la Generació del 27 en pes, Vicente Aleixandre, Blas de Otero, Gabriel Celaya, Luis Cernuda, Rafael Alberti, Miguel Hernández, la nostàlgia roent de l’exili (la millor cultura espanyola expatriada!), el buit de la cultura catalana exiliada, que era com si no haguera existit mai.

Amb el temps, els fills dels vencedors s’embafarien de la retòrica buida i falsa, tirant a ridícula, del règim franquista, i s’hi rebel·laren. Tot començà el 1956 -però tenia precedents: Javier Pradera, els germans Sánchez Ferlosio, fills del feixista i ministre franquista Rafael Sánchez Mazas (l’heroi de Cercas)-, l’activisme clandestí i molt eficaç de Federico Sánchez (Jorge Semprún), i assolí una gran visibilitat a començament dels anys 1960. Els mentors de la revista Escorial, tan feixista, esdevingueren crítics: Dionisio Ridruejo, Pedro Laín, Antonio Tovar, etc. També Aranguren o Ruiz Giménez. Havien guanyat una guerra, sí, però els seus referents nazi-feixistes, Hitler i Mussolini, havien perdut la Guerra Mundial, en una mena de Götterdämmerung.

Els deus nazis havien caigut. Calia adaptar-se. Ara triomfava el liberalisme i la democràcia (cristiana), i el campió n’era Estats Units, enfrontat a mort al marxisme i al comunisme soviètic, al comunisme ateu, materialista i moltes coses més... A casa nostra els fills d’alguns industrials o empresaris benestants també es rebel·laren -una situació arquetípica. A Barcelona fou una realitat tangible, amb gruix, i tingué gran incidència al món editorial i cultural en general. A València també, però menys. De tota manera, un Vidal Beneyto (fill d’exportadors de taronja de Carcaixent) o un José Antonio Noguera Puchol (d’una important nissaga burgesa de València) i els seus equivalents i cercles d’influència, gens menyspreables, no foren anecdòtics. De cap manera.

Vet ací el context del primer Castellet. Va fer les seues armes inicials a Laye, la revista de patrocini oficial d’on nasqué una gran generació d’expressió castellana a Barcelona. A la revista La Caña Gris, de València, representativa d’un cert moment, hi ha també rastres de Castellet. Participà amb un article molt breu al número d’homenatge a Luis Cernuda. Un número, per cert, absolutament increïble, del 1962, en ple franquisme i des de València, amb col·laboracions de Vicente Aleixandre, Octavio Paz, Maria Zambrano, Rosa Chacel, Juan Gil-Albert, José Angel Valente, Derek Harris, Jaime Gil de Biedma, Francisco Brines, Jacobo Muñoz, entre altres. En un número anterior, del 1960, J. L. Garcia Molina havia ressenyat extensament -i elogiosament- l’antologia Veinte años de poesía española (Seix Barral), de Castellet. L’antologia seria represa poc després, el 1966, al volum Un cuarto de siglo de poesía española (Seix Barral), amb pròleg, introducció i continuació del propòsit. Un document d’època. La vocació d’antòleg -el crític que defineix i valida- de Castellet era veritablement marcada. El 1969 publicà amb Joaquim Molas Ocho siglos de poesia catalana(Alianza), bilingüe, i anteriorment també amb Molas, Poesia catalana del segle XX a Edicions 62, sota el prisma del “realisme històric”, tan debatut i impugnat, una tasca que culminà amb l’Antologia general de la poesia catalana (1979), que ha conegut reedicions sovintejades. El 1970 havia llançat Nueve novísimos poetes españoles, una bomba en el context de la poesia en castellà, que aixecà polseguera per la tria i consagració de veus poètiques, i la inflexió estètica que suggeria.

Josep M. Castellet, a partir d’un determinat moment, es va abocar de ple a la reconstrucció de la cultura catalana, com a editor, com a crític i com a autor. Podia no haver-ho fet... Però va dur a terme una feina descomunal de modernització a Edicions 62, amb la incorporació de la novel·lística contemporània traduïda a través de la col·lecció “El Balancí” i moltes altres comeses. Com a memorialista publicà Els escenaris de la memòria (1988), amb una prosa impecable i evocadora; Seductors, il·lustrats i visionaris. Sis personatges en temps adversos (2009) amb assaigs sobre Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix; i  Memòries confidencials d’un editor, seguit de Tres escriptors amics (2012) . Com a dietarista, el valuós Dietari de 1973. Com a crític i estudiós, Josep Pla o la raó narrativa (1978), entre altres.

Restava lluny l’etapa de formació i la primera joventut, quan fou tan amic de Manuel Sacristán -el personatge complex que no ha estat encara ben apamat i de qui va fer un retrat molt penetrant al llibre del 2009- i de la resta de membres del grup Laye. Quan publicà La hora del lector (1957), i abans l’assaig breu sobre Hemingway (Taurus). Un personatge a la cerca d’autor. Al final, ell mateix fou l’autor, i sobretot l’editor. Un de decisiu.

La versatilitat de Josep M. Castellet, signe d’intel·ligència i imaginació (gent de mala bava diria -han dit- que de superficialitat i oportunisme) el duria, per exemple, a prologar L’home unidimensional de Herbert Marcuse, que es publicà a Edicions 62 el 1968. En aquell temps, Marcuse -l’heroi de l’Escola de Frankfurt trasplantada a Califòrnia- era una icona de l’esquerra efervescent, no sé si del tot ben comprès: crec que no. El text de Castellet, reprès posteriorment a Lectura de Marcuse, era molt representatiu d’un moment. Signat a Sitges, agost del 1968. Als anys vuitanta dirigia, juntament amb Salvador Giner i J.F. Yvars, la imprescindible col·lecció “Clàssics del pensament modern” a Edicions 62. Una gran iniciativa editorial que no ha estat represa, encara, com caldria fer.

La biografia  de Teresa Muñoz esmentada adés -molt informada i rigorosa- explica l’alfa i l’omega d’una trajectòria, però encara hi ha coses per dilucidar. Un personatge fonamental, Josep M. Castellet, amb lligams directes i sovintejats amb el País Valencià, a través de Joan Fuster i de molta més gent que varen trobar a Edicions 62 un exemple i un model de modernitat i de normalitat enmig d’un desert anti-modern i gens normal, del qual calia desempallegar-se’n com més aviat millor...

L’amistat, té dates? Sí, en part. L’època de la cerca apassionada o agònica d’orientació en tots els sentits, dels descobriments insospitats en tots els aspectes, fa néixer amistats intenses i duradores. Després, depèn molt. Crec que era Sartre qui deia que els amics venen quan es fan coses compartides -agir ensemble- més o menys compromeses o excitants. Una aventura literària, una revista, la clandestinitat, la  política, la lluita armada en la Resistència... experiències molt fortes que generen lligams que ni tan sols el temps esberla, de vegades. Quan et fas gran, a més de perdre els vells amics, l’amistat es fa més rara i difícil. Un bon tema, juntament amb “de la vellesa” per a l’especulació assagística i filosòfica...

Hi hagué més diferències -importants- entre Albi i Fuster. José Albi no superà l’etapa de l’exaltació lírica com a expressió subjectiva (adolorida o no), Fuster sí. Albi tingué una vida còmoda, d’hereu ric de la Marina Alta, una vida retirada. Fuster esdevingué el referent o fins i tot el capdavanter del desvetllament col·lectiu al País Valencià, i pagà un preu molt alt, exagerat, perquè els poders establerts no li ho perdonaren i a més es va escarrassar escrivint com a jornaler de la ploma, que deia ell. El pare d’Albi -don Fernando Albi Cholvi (1896-1969)- era secretari d’Ajuntament, addicte al règim, en un moment donat secretari de la Diputació d’Alacant, i autor d’un llibre titulat  Manual del Fascismo. Historia, Doctrina, Realizaciones (Ediciones Imperio, Granada, 1938). Havia heretat propietats i negocis a Xàbia, que passaren a Pepe Albi. Perquè son pare era “descendiente de una familia acomodada de la Marina Alta, propietaria de notables negocios derivados de la pasa, el moscatel y el vino” (segons ha escrit el periodista Ismael Belda). La pansa i el moscatell foren durant molt de temps la gran font de riquesa a Dénia i Xàbia, i altres pobles de la Marina Alta. A la fi Pepe Albi diversificà el negoci i fou propietari d’un càmping a Xàbia. De fet, en un apunt (potser una falca promocional) que es pot trobar a la xarxa s’hi pot llegir:  “José Albi fue una figura clave en el desarrollo del turismo de campings en Xàbia (Jávea) a finales de los años 60, impulsando la creación del Camping Mediterráneo en la Avenida Fontana, un pionero en la zona que marcó el inicio de la expansión de estos alojamientos vacacionales en el municipio, como parte de una época de auge campista. José Albi solicitó la construcción de este complejo en 1967, siendo uno de los primeros en establecerse en Xàbia.” Algú s’imagina Joan Fuster regentant un càmping? Anècdotes a banda, la vida està plena de disjuntives. De divisòries i bifurcacions.

De José Albi, que no ha passat a la història de la literatura, se’n sap, avui, més aviat poc. Bé, si, a les webs de seguida hi trobareu algunes dades i dates essencials, lloc de naixement i de mort, títols de llibres, trajectòria molt per damunt, càrrecs, tot això. Però res de fons o de substància. I això diu bastant sobre l’aparença de saber i coneixement que donen un mitjans digitals que hom creu tothora omniscients. Cal anar més a pams o a fons, escorcollar. Per exemple, a les publicacions institucionals. El 2003 se’n va editar una antologia poètica, titulada El orden cronológico de la soledad, a càrrec del Consell Valencià de Cultura. D’altra banda, Ricardo Bellveser, entestat tothora a promoure la cultura valenciana en castellà de manera orgànica, el va incloure a Vita Nuova. Antología de escritores valencianos en el fin de siglo (Ajuntament de València, 1993, amb un Pròleg entusiasta de l’alcaldessa del PP Rita Barberà). A l’antologia esmentada hi ha poemes des del 1949 fins al 1999, quina constància! També el manifest “introvertista”, la seua poètica germinal, que caracteritza així: “su esencia, de retorno a sí mismo y de hallazgo de Dios en la propia culminación; y su método, en que un automatismo de raíz surrealista se tamiza dejando aparte la ganga y dándonos toda su inefable virginidad”. Si posem aquestes frases en el seu context històric, els terribles anys quaranta, la cosa s’aclareix bastant.

Però parem esment al seu escrit publicat al volum Fuster entre nosaltres, publicat el 1993 per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, sent consellera del ram Pilar Pedraza (l’escriptora emmirallada en la “part fosca”) i governant el PSPV, amb Joan Lerma de president. El coordinador d’aquest volum era un jove Antoni Martí Monterde -només tenia 25 anys. Hi participaren tutti quanti de llavors de la cultura catalana-valenciana. Però també José o Pepe Albi, amb el text “Joan Fuster: adolescencia y amistad”, que és potser un dels millors del recull -més sincer i autèntic, menys d’apropiació del personatge o egotista  desenfrenat i desenfocat com altres.

És un text interessant, emotiu i evocador, escrit sota l’impacte de la mort de l’amic -i el personatge- el 1992. (“Eran muchos los que habían perdido a una gran personalidad. Yo había perdido a un amigo.”) Hi diu coses substancials. Bàsicament evoca la seua voracitat literària compartida, l’amistat de joventut, aquells anys efervescents, la confecció de la revista Verbo, i la separació dels camins respectius. Però remarca l’amistat que conservaren tothora, i el cansament de Fuster la darrera vegada que el va veure, poc abans de la seua mort. D’altra banda, suggereix que Fuster escrivia versos en castellà per a Verbo i que si Fuster hagués guanyar el Premi Adonais de poesia (en castellà) al qual es presentà -diu- el 1947, potser algunes coses hauria anat d’una altra manera. Qui sap. De tota manera, una recerca documental més precisa ha demostrat que Fuster escrivia ben d’hora en català i que els poemes que enviava a Verbo els havia traduït ell mateix al castellà. Això del Premi Adonais caldria comprovar-ho.

Trajectòries més dissímils que les de Fuster i Albi, podria haver-n’hi? Albi restà en l’esfera de l’embadaliment poètic i l’envaniment literari, cofoi dels reconeixements que amb el temps -i potser esperant contrarestar la figura de Fuster- li arribarien: president d’honor d’una Asociación de Escritores Valencianos en Castellano o de l’anomenada Asociación Valenciana de Críticos Literarios, alguna edició de promoció pública, el “Premio de la Crítica Literaria Valenciana”,  Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat... Però res de glòria literària, que en castellà és una mercaderia molt rara i exigent fora dels cercles i l’epicentre que podem imaginar. A més, el caire creixentment anacrònic de la seua poesia, que tingué el seu moment potser als anys 50, hi va influir. Per això potser no suportava -literalment- l’èxit d’una persona tan propera, durant un temps, com Maria Beneyto.

Juntament amb la relació amb Fuster, la relació amb Maria Beneyto seria clau en la seua vida i obra. Sobre la primera diu al text esmentat més amunt que tenia tot un llibre mai publicat dedicat a la figura de Fuster -l’amic- i a més hi ha un epistolari inèdit (unes 130 cartes) amb Fuster que probablement un dia veurà la llum. Sobre la segona relació, tempestuosa, s’esplaia Rosa M. Rodríguez, editora del llibre de Maria Beneyto Itinerario(Renacimiento, 2025) a la seua Introducció, a partir dels poemes d’amor i desamor d’aquesta -que  ella no havia volgut incloure a l’edició de la Poesia Completa-, i també de confidències i algun apunt epistolar. Puc avançar que Albi no hi queda gens ben parat, més bé al contrari.

El poemari de Maria Beneyto -que en un moment donat acusa Albi de nen aviciat, fill únic protegit i covard- és un dels més intensos i radicals que he llegit en molt de temps, una mostra de literatura amb majúscula...  Es fa evident una vegada més que Maria Beneyto fou una gran escriptora que, com va dir Max Aub a La gallina ciega (1971), fruit del seu viatge a Espanya i a València el 1969, la societat valenciana atrapada en el franquisme -provinciana, limitada, lamentable- no va ser capaç de valorar com calia. (Diu Max Aub: “Es una mujer hermosa, abierta y bastante secreta. Pero ante todo es un poeta... el mejor de Valencia. No parecen hacerle gran caso... ¿Desde cuándo no han tenido en Valencia un poeta de este aliento?”)  Ella era autèntica i diferent, molt diferent. Un factor pertorbador, com a dona i com a escriptora.

Tanmateix, el fet literari i cultural cabdal que cal remarcar ara és la relativa qualitat poètica d’Albi a la seua manera, anacrònica o no. I el fet humà (i al capdavall polític) que, tot i les diferències i les bifurcacions, o les misèries humanes, les confluències i el diàleg eren possibles. No es pot dir el mateix en tots els casos. I algun dia caldrà fer la història d’unes relacions més àmplies, enllà de les personals, que han marcat l’avatar col·lectiu al llarg de les darreres dècades, i encara ara. Ara bé, l’aire del temps és important. Ens parla d’una època en què al litoral sud de València només hi havia dunes i l’Hotel Recatí. I en què Dénia i Xàbia eren paisatges verges. I ens recorda la cançó de Lluís Miquel: “Entre Altea i Calp”, promesa de tantes coses. La Marina Alta i Baixa eren el paradís, i es pot sospitar que no n’hi ha cap altre. Això potser explica la poesia d’Albi. Caldria comprovar-ho, també.

A València ens planyem aquests dies perquè s’ha consumat el tancament anunciat de Llibreria Auca, que havia funcionat durant anys a la Plaça de la Mercè (i abans a la plaça de Lope de Vega), al cor de la ciutat. Entenem, per descomptat, les raons del propietari i llibreter -tan savi, discret i competent en el seu terreny-, Robert Pérez, però no ens en sabem avenir. Quan tanca una llibreria s’enfosqueix una mica el (nostre) món.

Auca era -costa d’emprar el temps passat- una llibreria de vell, tot i que a bastament singular: neta i endreçada, ben organitzada, per seccions identificables i ben ordenades. Un pou aparentment sense fons de llibres antics o més nous, però de segona mà, en un local ampli que, a més, tenia rebotiga i soterrani. Un soterrani ple de prestatgeries altes curulles de llibres, milers de llibres: una mena de coves d’Ali Babà bibliogràfiques. Hi trobaves de tot, autèntiques joies, imants per a la curiositat lectora. Llibres inesperats o desconeguts o perduts de vista, però d’aquells que exciten la imaginació lectora, lectures pendents o ajornades o bé descobertes sorprenents. Les llibreries de vell prolonguen la vida dels llibres, els donen una segona o tercera vida, relativitzen la caducitat anunciada, permeten superar els terminis de vigència i demostrar en molts casos -encara que depèn molt- qualitats perennes.

El món immens de les llibreries, descrit amb desimboltura i gràcia per Jordi Carrión al seu assaig Llibreries (Navona, 2019), que és una mena de bíblia sobre el tema, sempre dona sorpreses. És el seu tret distintiu, la millor qualitat. Plenes d’històries, agents culturals insubstituïbles, les llibreries, en qualsevol de les variants possibles, són indestriables de les ciutats que les acullen, i diuen molt sobre elles. Una ciutat sense llibreries seria, d’entrada, una mica trista (plutôt triste), com un sopar sense vi (que va dir una vegada, inspirat, el president Emmanuel Macron). A França fins i tot en ciutats menudes hi trobareu llibreries ben assortides.

Les llibreries de vell són una variant d’aquest territori immens, i fan el seu paper. Auca, per a mi i per a molts altres clients, era un lloc de parada obligada. Darrerament, en el procés de tancament, havia fet ofertes irresistibles, descomptes substanciosos. La llei de l’oferta i la demanda (em ve ara al cap la corba corresponent) va funcionar: l’elasticitat/preu de la demanda de llibres és molt alta i les existències van anar minvant d’un dia per l’altre. Fa ja molt de temps vaig poder observar el mateix fenomen quan es va liquidar, als anys setanta del segle passat, la Llibreria Lauria, que havia muntat mon pare (Jacobo Muñoz Soler). Observar la desaparició d’una llibreria -una finestra oberta al món- no és gens agradable o estimulant. Però què hi farem. Robert s’havia de jubilar. El meu pare també i cap dels meus germans i germanes volia o podia assumir aquella llibreria del centre de València, tan important en la seua època. Jo tampoc, evidentment. Tenia altres projectes i interessos.

Només a tall d’exemple indicatiu faré esment d’alguns dels llibres que vaig poder “salvar” del naufragi d’Auca en el darrer moment. També del naufragi de la Llibreria Lauria, en condicions molt diferents, vaig salvar o recuperar alguns llibres especialment valuosos. Els més importants, sens dubte, els 9 volums de les Obras y Correspondencia de l’economista David Ricardo, a cura de Piero Sraffa, amb la col·laboració de Maurice Dobb, traduïts a l’editorial Fondo de Cultura Económica de Mèxic (1959-1965): un veritable monument editorial... Jo estudiava llavors Ciències Econòmiques i Ricardo i Sraffa eren uns hits, en les classes d’Ernest Lluch. Ara bé, prèviament a Barcelona, amb Alfons Barceló, i després a València vaig assistir a seminaris molt concentrats sobre El Capital, de Marx, que s’inspirava  en David Ricardo per superar-lo hegelianament... Temps era temps!

El cas és que aquests dies he pogut aconseguir a un preu assequible alguns llibres vells tan interessants, per diversos conceptes, com La filosofia en el mundo de hoy (Revista de Occidente, 1963) de Josep Ferrater Mora, un pensador una mica desdibuixat però fonamental, de qui el malaguanyat Josep Maria Terricabras, que se’n considerava deixeble o seguidor, estava fent una biografia quan el va sorprendre la mort. Hauria sigut una obra del màxim interès. Del mateix autor vaig trobar un altre títol inesperat: Variaciones sobre el espíritu (Editorial Sudamericana, 1945). Ferrater Mora tenia una obra prèvia a la guerra civil que quedà en penombra, i després a l’exili es va fer famós amb el seu impressionant Diccionario de filosofia, que justament va “revisar, augmentar i actualitzar” Terricabras el 1994. La història d’aquest Diccionario, la primera edició del qual en un sol volum es publicà el 1941, resulta apassionant. En l’edició de 1979, encara de la mà de Ferrater, ocupava ja quatre volums. Com a filòsof, Ferrater Mora conreava una mena d’antropologia filosòfica, un punt especulativa, que després actualitzaria (tingué una època molt anglosaxona), però el seu fort era la capacitat de síntesi de problemàtiques i autors. Va publicar per exemple, obres sobre Unamuno i Ortega.

Més troballes: a banda d’una edició facsímil de la revista El Gallo Crisis (Oriola, 1934-1935) -de Ramón Sijé i amb la col·laboració del jove Miguel Hernández- i d’alguns números solts de Ruedo Ibérico, entre els quals el 25, on hi ha una recensió lleugerament crítica de Nosaltres els valencians a càrrec de “Juan Ferrer” (sembla que era el pseudònim emprat per Vicent Álvarez), hi vaig trobar altres títols que donarien per a comentaris extensos. Com ara En torno al casticismo de Italia (Caro Raggio, s.d.) de Curzio Malaparte, pròleg i traducció d’Ernesto Giménez Caballero -el proto-feixista espanyol-, un volum anterior a 1936. Curzio Malaparte (La pell, Tècnica del colp d’Estat, etc.), feixista emboscat, encara fascina i despista (ara s’ha publicat La pell en català i hi ha que s’hi ha deixat enganyar)... O bé l’assaig André Gide (Sur, 1956), d’Enid Starkie, un assaig curiós aparegut a la mítica editorial de Victoria Ocampo. També llibres de dos intel·lectuals i assagistes espanyols també en la penombra, injustament oblidats: Segundo Serrano Poncela i Fernando Vela, el col·laborador d’Ortega i factor actiu de la Revista de Occidente.

O finalment per no allargar-me (perquè el recompte no és exhaustiu: no podria ser-ho) un volum l’existència del qual desconeixia totlament: Imagen de Alicante, de Josevicente Mateo (Rema Ediciones, Alacant, 1967), un aplec de mirades literàries a les comarques del sud que puc imaginar que voldria completar o respondre a la visió d’aquelles terres presentada a El País Valenciano (1962), de Joan Fuster. O bé aportar una visió diferent d’aquell “Microscosmos llamado provincia”, per dir-ho amb l’autor. Josevicente Mateo, un personatge avui bastant oblidat: escriptor, opinador, senador pel PCPV (“no soy comunista, estoy comunista”), autor d’una guia de Múrcia en la mateixa col·lecció que la de Fuster a l’editorial Destino, i del polèmic, en el seu temps, Alacant a part. Cada un d’aquests llibres és un món en si mateix i remet a èpoques i temàtiques passades, però d’alguna manera amb reverberacions presents. Perquè res no desapareix del tot i el present es connecta a través de mil fils invisible amb el passat. Els llibres, vells o nous, ens ho recorden tothora.

Coses així es podien trobar a la llibreria Auca. Moltes més, per descomptat, moltíssimes, de diversos gèneres, autors i èpoques. Incloent-hi un fons ben nodrit de temes valencians, llengua, cultura i història, on trobaves veritables tresors.Enyorarem aquesta llibreria benemèrita i la conversa sempre amable i educada amb el seu responsable i esperit rector, Robert Pérez, que ha fet una gran feina al llarg dels anys.

Entre parèntesi diria que els fills dissidents -o rebels- de les nissagues burgeses han donat un gran rendiment cultural i literari. De Thomas Mann a Juan Gil Albert o Santiago Rusiñol. Encara es dona aquesta circumstància? O el retorn a l’ordre de les escoles de negocis i les universitats privades, de l’Opus o l’ACNP o coses encara pitjors, han acabat amb tot això? Seria una llàstima. La nissaga d’Ignacio Carrión, lligada als Hernández Lázaro -propietaris rurals reconvertits en grans accionistes del Banc de València i el Central- era conspícua. Molt conspícua. Als seus diaris -vegeu La hierba crece despacio (2007)- dona moltes pistes, en bona part esfereïdores. Però poca gent se n’assabentà. Ignacio Carrión havia nascut el 1938 a San Sebastián (Donosti), en plena guerra civil. El seus pares havien fugit de la zona roja...

El cas és que de vegades les afirmacions desconcertants cal pair-les, perquè no són evidents d’entrada, en funció d’un cert tipus de formació. Però ell tenia raó, en algun sentit. O fins a cert punt. Argumentava, era convicent i posava exemples, com el de l’escriptor xilè José Donoso -figura lateral del boom- i la seua enrevessada i per això interessant trajectòria i circumstància familiar. Les biografies d’escriptors desvelen claus de l’ambient, l’entorn i l’època, però sovint també motius psicològics i experiències personals que il·luminen no tan sols el sentit d’una obra, o una peripècia singular, sinó aspectes no sempre atesos de la condició humana.

Mirant enrere, em fa l’efecte que Ignacio Carrión tenia un punt de raó. Sovint la vida de l’escriptor o escriptora té més interès -molt més- que no una obra esforçada que aviat restarà superada estèticament o esgotada pel pas del temps. Quantes obres d’autors del cànon no són literalment il·legibles avui! O bé pensem en aquells autores o autors secundaris -per exemple del naturalisme o del realisme social- que no aguanten l’erosió del temps, i que llegits avui provoquen un badall inevitable... És clar que això fa pensar -a sensu contrario- en el misteri de les obres intemporals, aquelles que s’aixequen majestuoses per damunt del temps i les tendències estètiques i fan valdre el seu poder d’irradiació.

En tot cas, la lluita per escriure i esdevenir un escriptor o escriptora reconegut contra tots els obstacles imaginables del temps i de la vida... això sí que té gran interès, humà, psicològic i -permeteu-m’ho- també sociològic o històric. No tan sols la lluita per fer-se present en el món procel·lós de la literatura i la lletra impresa, sinó per surar i viure després enmig de les desgràcies i les dificultats, sobretot les econòmiques o humanes en general a mesura que passa el temps. Una dimensió que, si som seriosos, va molt més enllà del morbo o la xafarderia pòstuma, propensions molt esteses però ridícules, pròpies de la indigència intel·lectual consuetudinària.

Pense ara en l’Azorín que viatja a Madrid, després d’haver estudiat a València, deixant enrere Monòver, decidit a fer-se escriptor. Un “provincià” que no tenia ni un pèl de babau, i que també tenia un ull posat a Barcelona, on va col·laborar molt de temps a La Vanguardia i que explica al llibre Madrid no la ciutat, sinó la seua peripècia personal. Entre la vida i els llibres triava sempre el seu ego. Conegut a bastament per estar sempre “amb la situació”, fos la que fos, i que acabà fent grans elogis de Franco. O en un Max Aub, valencià nominal però modernista castellà i europeu, que va donar tot el que tenia a dins -una experiència vital densa i traumàtica i un humor corrosiu- a Mèxic. O Josep Pla, el gran autor català contra tot pronòstic, periodista però molt més que això, hereu gravat, escriptor vocacional que sovint no sabia com “parar casa”, i que va lluitar tota la vida per aconseguir-ho, de vegades fent tractes indecorosos. O Mercè Rodoreda i la seua trajectòria tan intensa d’amors i desamors, que traduïa el dolor i el goig de la vida en literatura. O Victor Català (Caterina Albert) i la seua atracció fatal pel costat fosc de la vida, que ara surt a la llum gràcies a una nova generació d’investigadores. O Carmelina Sánchez Cutillas, l’enyor de la infantesa mitificada, amb la seua doble vida d’esposa burgesa convencional, mare de família, i escriptora vocacional. O Maria Beneyto, un cas extraordinari, de vida personal en la penombra, que potser explicaria moltes claus de la seua obra i que, n’estic convençut, seria tan interessant o més que algunes exhumacions d’obres datades. Però no n’estic segur: Maria Beneyto em fa tota la impressió que fou una gran escriptora, una escriptora de debò, realitzada en part o no. Una bèstia literària, pura sensibilitat, tremolor i percepció, capaç de posar la vida en joc. Igual, en certa manera, com en el ram de la pintura ho va ser Jacinta Gil, una artista poderosa, militant comunista clandestina i dona lliure. Vides altament vulnerables, i vulnerades.

Maria Beneyto era filla de perdedors de la guerra -com ha explicat amb detall Carme Manuel al seu imprescindible article publicat a la Revista Valenciana de Filologia, una aportació il·luminadora sobre memòria traumàtica i ocultació del passat. Era una lluitadora increïble per la supervivència, enmig de totes les desfetes i amb el cap ben alt, escriptora per damunt de tot -poeta i narradora-, capaç d’assumir en un moment donat el valencià, el català, com a llengua literària, quan tot jugava a la contra. Una decisió que emociona encara. Amiga de Xavier i Vicent Casp, de Joan Fuster, de Josep Albi, de Manuel Sanchis Guarner... Amiga de tots el qui representaven cultura valenciana seriosa -no artificial o confiscada- en un moment trist, però alhora prometedor de cara al futur.

És difícil imaginar què devia ser viure al carrer de Moret de València -a l’extrem nord del Barri del Carme, a prop de Blanqueries i de les Torres dels Serrans- sense res, filla d’un roig... En la intempèrie. Desheretades de la vida, ella i sa mare. I tanmateix, reeixir com a autora reconeguda en els estrets cercles literaris dels anys cinquanta del segle XX. Un gran assoliment. Perquè fou reconeguda com a poeta en castellà (present en l’antologia tan influent de Josep Maria Castellet, el críic literari per excel·lència d’aquell temps, Veinticinco años de poesia española (Seix Barral). Després la seua poesia fou recollida en un volum de Plaza y Janés. És a dir, fou reconeguda a Barcelona. I alhora ben acollida en l’ambient literari valencià o valencianista en expansió: premi València de literatura el 1953, publicació de La dona forta a l’editorial de Joan Senent, i del volum La gent que viu al món a L’Estel, de la mà de Sanchis Guarner, entre altres presències i reverberacions, com la coneguda celebració del seu tremp poètic per Max Aub -ben conegut per la seua mala gaita (i la seua gran lucidesa)- a La gallina ciega. Teniu una gran poeta i no us n’assabenteu!, venia a dir, admonitori com era.

 I tanmateix, un vel de foscor es va estendre sobre la seua obra i la seua personalitat a patir dels anys setanta, que no es pot atribuir tan sols a les limitacions d’un panorama literari local secularment esquifit i mesquí. Un vel que sortosament s’ha esgarrat, gràcies especialment a Carme Manuel i a Rosa Maria Rodríguez Magda (editora de la novel·la pòstuma Invasión, a Drassana, i del poemari Itinerario, a Renacimiento, on aixeca a la Introducció una part del vel, sembla...). També a Josep Ballester, que havia dedicat tanta atenció al llarg del temps a la nostra autora. Maria Beneyto és presència viva i la commemoració de l’Any Maria Beneyto durant 2025, amb el devessall de títols que ha suscitat, ho ha posat clarament de manifest.

Tampoc s’equivoquen mai -diuen- els suposats súper-homes, els grans líders, els dictadors, autòcrates o aspirants, els oligarques i els grans executius, que de vegades es consideren semi-déus. És fals: s’equivoquen, i els seus errors poden costar milions de vides, com ens ensenya la història (i el present).

En l’escriptura -aquesta pràctica humana ancestral, inventada, sembla, pels sumeris- i en l’edició dels textos resultants, s’escolen errors i errades, ara i adés. ¿Qui no n’ha fet o no els ha observat? Tothom s’equivoca en algun moment o en alguna circumstància. En el procés d’edició, concretament, hi tenen un paper molt destacat uns personatges singulars -alguns, llegendaris- que són els correctors. Són els qui s’encarreguen de la revisió i la correcció dels textos, orto-tipogràfica i d’estil. Perquè hi ha autors que dominen la seua matèria primera, el llenguatge i la llengua en què escriuen, i que produeixen textos d’enorme pulcritud, llestos per a impremta. Però n’hi ha d’altres que no, que són descurats i embullats o que fan faltes d’ortografia. Sempre m’ha intrigat el cas dels grans escriptors que no saben escriure (correctament, si més no). Sort dels correctors, que tot -o gairebé- ho veuen i esmenen. Sembla que Vicent Blasco Ibáñez tenia un secretari particular molt competent en gramàtica castellana i l’Obra Completa de Josep Pla deu molt a correctors mítics com el senyor Bardagí.

Tot llegint, m’he trobat recentment, ací i allà, amb algunes errades curioses, fins i tot divertides en algun cas. Totes disculpables i susceptibles d’esmena. Menors, diria. No són d’aquelles greus que fan malbé un text o que el lector mateix no podria subsanar pel seu compte en el procés d’intel·lecció de l’escrit. Així, al llibre de Richard Overy Sangre y ruinas. La gran guerra imperial, 1931-1945 (Tusquets, 2024), que és juntament amb Tierra quemada. Una historia global de la Segunda Guerra Mundial (Galaxia Gutenberg, 2025), de Paul Thomas Chamberlin, una obra fonamental, cabdal, per a entendre d’on venim (i on podríem tornar), s’hi pot llegir, a la pàg. 75: “La idea de conseguir territorio adicional gobernado o dominado por un pueblo definido en términos de su homogeneidad racional y su superioridad cultural se consideraba una compensación por los ‘sacrificios pesados y sangrientos’ de la guerra, en palabras de Haushofer.”  De seguida ve el dubte: aquesta homogeneïtat “racional” a què suposadament es referia Klaus Haushofer -pare amb Friedrich Ratzel de la “geopolítica” germànica, que reivindicava Lebensraum per als alemanys-, no serà per ventura homogeneïtat racial? Sembla més coherent i ajustat al deliri d’aquella disciplina que conegué tant d’èxit en les dècades de 1920 i 1930 a Alemanya i que inspirà la política d’agressió i genocidi nazi a partir de 1933 i fins el 1945, en un crescendo que tingué com a fites 1935 (lleis antisemites de Nuremberg), 1936 (intervenció a favor de Franco en la guerra civil espanyola), 1938 (annexió d’Àustria, agressió a Txecoslovàquia) i 1939 (agressió a Polònia, començament de la guerra mundial). El llibre de Richard Overy, molt recomanable, il·lumina el rerefons històric que feu possible l’agressió i el genocidi, en el context de la rivalitat entre imperis establerts i imperis emergents i la destrucció d’un ordre internacional. Afegeix molta complexitat -analítica i alhora factual- al relat convencional i suscita paral·lels inquietants. Perquè també ara observem aquest tipus de rivalitat i la destrucció d’un ordre internacional. No em resistiré a reproduir una citació de passada: “En 1939, Leonard Woolf publicà Barbarians at the Gate amb la intenció d’advertir als seus compatriotes de la fragilitat d’un món modern que donaven per descomptat”. Una sensació semblant s’escampa a hores d’ara.

De vegades en l’experiència lectora et quedes parat, alguna cosa grinyola. Així, en una crònica periodística de Xavi Ayén (publicada a La Vanguardia sobre la recent Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on tingué presència destacada la cultura catalana) es podia llegir que un avi de Marisol Schulz, la directora general de la FIL, havia sigut d’Esquerra Unida (!). A veure: una mica de context per tal d’evitar anacronismes onírics. Marisol Schulz Manaut té orígens valencians per part de mare, a sa casa la mare i l’àvia parlaven valencià, cosa que li permeté connectar fàcilment amb la cultura catalana, quan es traslladà a viure a Barcelona durant un temps. Els Manaut eren republicans d’esquerres de València. El seu avi seria, en tot cas, d’Izquierda Republicana, el partit d’Azaña, que tingué molta irradiació entre els republicans valencians després de la defecció del blasquisme cap a la dreta. Durant la República no existia cap “Esquerra Unida”, que es va fundar als anys vuitanta del segle XX. El germà de l’avi de Marisol Schulz fou el reconegut artista valencià Josep Manaut, home d’esquerres, que romangué a Espanya després de la guerra, fou processat i passà anys a les presons franquistes. Concretament, en la crònica, es diu, en paraules de Marisol Schulz: “Mi familia era muy intelectual y artística, procedían de una cierta ‘aristocracia’ cultural valenciana. Mi bisabuelo, José Manaut Nogués, era el mejor amigo del escritor Vicente Blasco Ibáñez, y del pintor Sorolla. Fue periodista, fundador de un periódico en Valencia, decano del Colegio de Abogados, escritor y crítico de arte, muy inquieto, muy republicano, muy activo políticamente. Mi tío abuelo pintor fue discípulo de Sorolla y hoy en Valencia le han dedicado el Museo Manaut. Mi abuelo, escultor, estudió con Benlliure, era de Esquerra Unida, como abogado fue el que firmó el primer divorcio en Valencia e instauró la primera escuela mixta. Obviamente, cuando entra el franquismo, es sentenciado a muerte, tiene que salir huyendo... y ya no regresó”. Una història realment interessant, que fa pensar entre altres coses en l’escassa consciència pública que hi ha a València d’un passat no tan llunyà, i com de nefast és aquest fet que esborra referents. Els republicans burgesos com Manaut, Joan B. Peset, Eliseu Gómez Serrano i tants altres més foren objectiu declarats de la repressió franquista (presons, depuracions, afusellaments), juntament amb obrers i llauradors. L’error -de qui siga- és d’aquells que no tenen gaire importància i el lector subsana fàcilment. 

Finalment, un detall que em sembla producte d’una confusió, d’altra banda bastant estesa. En un llibre recent, i molt bo, d’una coneguda escriptora que trepitja amb èxit el terreny sempre esvarós de l’autobiografia, es diu en un moment donat: “L’autoodi -concepte de la sociolingüística…”. Jo diria que l’autoodi és, més bé, un concepte de la psicologia social manllevat per la sociolingüística, que és una disciplina posterior. De fet, un dels pares fundadors de la psicologia social, Kurt Lewin, explicava en un article del 1941 que vàrem traduir a L’Espill 11 (2002) la història i el context del concepte d’autoodi aplicat als jueus. L’article es titulava “Els jueus i l’autoodi” i esmenta un llibre del 1930 sobre la qüestió, a més d’elaborar en profunditat la idea de l’autoodi com a fenomen social. Un article molt recomanable, que no perd vigència. 

No cal posar-se especialment “perepunyetes” amb les errades o les confusions. Tothom en fa, i jo també per descomptat. Si no són massa greus es pot pensar que són auto-correctores i que el lector salvarà el lapsus. En casos més greus fan mal als ulls, evidentment, i caldria -en la mesura del possible- evitar-les o esmenar-les, arribat el cas. Per això es va inventar també la “fe d’errades”.  Però no sempre es pot. 

Pel que fa als oblits -un altre capítol-, hi hauria molt a dir: voluntaris, involuntaris, ambientals, culpables, disculpables, imperdonables…Tot un ventall de casos i situacions que remeten a la dialèctica gens simple del record i l’oblit, de la memòria i l’amnèsia, dels lapsus i les elusions. El rigor exigible demana no caure en omissions ni en oblits quan no toca, cosa d’altra banda no sempre a l’abast. L’oblit en general i els oblits concrets en particular són tot un món, en el qual caldria aprofundir. Abans de perdre la memòria, és clar.

M’agrada infinitament aquesta manera de treballar i d’enfocar la diversitat cultural, que té com a punt de partida el rerefons i els orígens -sense renunciar-hi ni un bri, ans al contrari- i com a punt focal de futur la inserció en un projecte compartit, de tots, fidel a la terra que també a tots ens acull, i que té com a element cabdal la llengua catalana (en totes les seues variants, que tampoc en són tantes, ni és per a tant). La llengua, la història, una problemàtica concreta, la terra i la gent, tot plegat una realitat cada vegada més diversa -una diversitat enriquidora- que cal assumir com pertoca en un món de nacions.

Al País Valencià ha començat a caminar també un nou projecte: l’editorial Rebel. Fins ara ha publicat dos llibres: un de Ricard Chulià Peris, En defensa de València. Toponímia i dominació nacional, i un altre d’Aitana Alfonso, L’espurna i la flama. Què es pot pensar davant una iniciativa com aquesta? Que molt bé, i endavant. Tots els dies ix el sol. Les generacions es succeeixen. Els fills trenquen amb els pares. O els superen... Els grups generacionals s’expressen -s’han d’expressar!- amb actes, modes, manifestos, gestualitat, moviments i innovacions en tots els àmbits. Fins ara -segle XX i inicis del XXI- també amb el llançament de revistes o editorials. La cosa donaria per a molt, i ho deixarem ací. És una bona notícia, en tot cas: un símptoma de vitalitat. Però diguem-ho clar d’entrada: una cosa és l’expressió generacional, que respon a situacions i vivències noves, i una altra la continuïtat empresarial i la pervivència d’una iniciativa generosa i valenta. Fundar una nova editorial és relativament fàcil. Ja és més difícil garantir-ne la continuïtat a mitjà i llarg termini.

El primer dels títols de Rebel, dins la col·lecció “Arguments”, és En defensa de València. Toponímia i dominació nacional, una apologia raonada del nom correcte del capi i casal davant l’enèsima i malaurada maniobra de distracció a càrrec de la dreta extrema i dels seus adlàters i servidors o chiens de garde. València rima amb resistència. També amb paciència... Ricard Chulià -llicenciat en Filologia Catalana i màster en Anàlisi Política, a més d’inspirador de l’editorial- explica amb claredat el sense sentit -o el sentit profund, bàsicament aberrant- de la iniciativa reaccionària de treure l’accent a València i referma les raons filològiques i polítiques molt convincents per les quals València sempre durà accent obert. Un llibre esclaridor.

El segon títol publicat, dins la col·lecció “La fera ferotge”, és L’espurna i la flama, d’Aitana Alfonso, una aproximació sociològica a la música en valencià, un dels fenòmens culturals més importants del País Valencià -els seus protagonistes, context, públic i evolució-, d’allò més interessant. Amb capítols inicials com “La música com a fenomen social” i “Una mirada sociològica a la música”, el llibre és com un gran reportatge informat i rigorós sobre la música i els músics valencians, a partir d’Al vent i Raimon i el Tio Canya d’All Tall, passant per Obrint Pas, fins arribar al panorama actual, atapeït i dinàmic, ple de veus solistes i de grups en evolució, que congreguen multituds i conformen la banda sonora d’un present bategant que reivindica i resisteix, però que també té vivències i emocions més íntimes, que reflecteix i elabora la música en valencià. Amb pròleg de Rafa Xambó -sociòleg i músic ell mateix de llarga trajectòria- i fotografies de Julio Cebolla, aquest és un llibre acurat i documental, però molt àgil i llegidor, amb entrevistes, opinions, índex onomàstic, il·lustracions (fotografies de qualitat) i bibliografia. Necessari -imprescindible, diria- per a qualsevol que s’interesse per l’escena musical valenciana, un dels fenòmens més esperançadors i innovadors protagonitzat per les successives generacions que s’hi han implicat. Avui, amb veus com La Maria, La Xica, Tesa, Sandra Monfort, Clara Andrés, els Zoo, Botifarra, Borja Penalba, Tomàs de los Santos, Mireia Vives, el grup Patraix, Noèlia Llorens, Xavi Sarrià, Pau Alabajos i tantes i tants altres més, la continuïtat expansiva - i millorada- està més que garantida.

Comença bé, l’editorial Rebel. Amb dos títols substancials. Té la seu a Torrent, la urbs de l’Horta Sud, i un aire molt jove. Ricard Chulià (Torrent, 1983) és autor d’alguns llibres considerables publicats a l’editorial Afers, com País Valencià, eixida d’emergència (2024), una veu original que s’ha incorporat fa ja temps a la tasca de pensar el País amb voluntat de transformar-lo. Aitana Alfonso, per la seua banda, va nàixer a València el 2001, ha estudiat Sociologia i Ciència Política a la Universitat de València i coneix a fons la problemàtica que aborda. Trobe que són exponents d’unes generacions amb un nivell alt de formació que sense dubte aportaran molt a la nostra cultura. Benvinguts tots dos i benvingut aquest nou projecte editorial.

Montaigne trobava en les diferents disciplines del seu temps “material per als seus pensaments”. Pouava a més, potser sobretot, de la saviesa antiga. Però per damunt de tot, de l’ús de de la recta raó, de la serenitat d’una mirada racional al món que l’envoltava, del qual havia tingut una experiència considerable -fou soldat, viatger, alcalde de la seua ciutat de Bordeus-, enmig del trasbals d’una segona meitat del segle XVI realment esclatant a França, farcida de conflictes de religió, guerres i commocions polítiques. Montaigne contemplava el seu voltant, però arrecerat en la seua torre, ell que podia, on es tancava a llegir i a escriure, a pensar.

D’altra banda, ¿a qui s’adreçava amb els seus escrits? “Escrivia per a un grup que no semblava existir”. No escrivia per a la cort ni per al poble (hipòtesi extravagant al segle XVI), ni per a cap grup confessional o de creences concret. Escrivia per al públic culte general. Auerbach ho assenyala amb precisió: “Montaigne s’adreçava a una nova comunitat i en fer-ho la va crear; en el seu llibre es va demostrar per primera vegada que existia.” Perquè no escrivia consells per al bon govern del sobirà, ni disquisicions metafísiques, ni arravataments místics, ni obres pietoses adreçades a la cristiandat, ni tractats històrics o erudits. Era tota una altra cosa, molt moderna. Inaugural.

No pot estranyar que haja suscitat fascinació en tants autors que han esmerçat esforços a destil·lar o identificar l’originalitat i la novetat de la mirada moderna sobre el món. La que va contribuir, en relació dialèctica amb les transformacions materials, a configurar una nova civilització en la qual el progrés i la llibertat han estat alguna cosa més que paraules. I que ara, diguem-ho de passada, es troba directament amenaçada.

No por estranyar, doncs, que pensadors o autors tan diferents com el mateix Erich Auerbach, Stefan Zweig, Max Horkheimer o Joan Fuster li hagen dedicat pàgines memorables. Recordem també l’atracció que ha exercit sobre escriptors com Josep Pla -que el llegia i rellegia- o, recentment, Joan Garí, entre altres. (Garí n’és tan entusiasta que viatjà a Saint Michel de Montaigne, al Perigord, per tal de copsar en viu i en directe els escenaris de l’assagista, els vestigis i la famosa torre i conèixer els seus propietaris actuals, i en va donar notícia al llibre L’única passió noble, Onada, 2016, on no s’esplaia només sobre el pare de l’assaig.) Montaigne, l’esperit lliure que aplica la recta raó, el judici personal, a la ponderació de les palpitacions del temps, i a les passions humanes de sempre, més enllà de dogmes i ortodòxies, ha estat durant molt de temps un far del pensament. També un referent per a la autoimatge dels intel·lectuals posteriors. Alguns dels quals s’hi han emmirallat, i fins i tot obsessionat.

Tenim la fortuna de comptar amb la traducció íntegra de l’obra de Montaigne a la nostra llengua, en versions fidels i d’enorme pulcritud, treballades i anotades.Vicent Alonso -poeta, assagista i dietarista-, com es recordarà, havia publicat a l’editorial Proa els Assaigs en tres volums (2006, 2007, 2008), que després tingueren una nova edició el 2012. Uns quants anys enrere -el 1992- havia tret una selecció d’assaigs de Montaigne a la col·lecció de clàssics que dirigia l’enyorat Vicent Raga a l’editorial Albatros, de València, amb unes notes preliminars de Joan Fuster. Ara publica a l’editorial Adesiara el Diari de viatge, les Cartes i les notes a Ephemeris historica de Beuther. Culmina així una tasca molt meritòria: traduir “tot Montaigne”. En les seues paraules: “Done així per enllestit un treball -posar Montaigne en el meu català ‘matisadament valencià’- que, a pesar de les dificultats, no ha deixat mai de complaure’m.” Amb la clàusula “matisadament valencià”, que prové si no m’equivoque de Joan F. Mira, fautor de traduccions memorables de monuments de la cultura occidental com l’Odissea o la Divina Comèdia, Vicent Alonso fa referència a determinades tries lingüístiques, amb un resultat esplèndid. No és una qüestió menor, aquesta dels registres o models lingüístics de les traduccions -que no es podria dilucidar sense atendre a la diversitat de situacions i propòsits-, però no és ara l’ocasió d’entrar-hi.

El Diari de viatge recull les anotacions que va fer Michel Eyquem durant el seu llarg viatge d’any i mig a Itàlia, passant per Alemanya i Suïssa. Una lectura amena, curiosa, d’època, situada devers l’any 1580. Les Cartes, una mostra de l’epistolari que ha sobreviscut, ajuden a fer-nos una idea més aproximada de Montaigne i el seu temps, els seus afanys i negocis. L’edició de Vicent Alonso és molt acurada i ve precedida per una Nota preliminar i una Introducció que donen compte tant de la procedència i significació dels textos com de l’origen i el sentit de la llarga dedicació del traductor a l’obra de Montaigne.

No sé si es té consciència del moment tan fecund que viu la traducció de clàssics al català. És un fet que cal celebrar, perquè denota, enmig de les angoixes, la vitalitat d’una cultura. Per a ser una cultura minoritària. fragmentada i sense Estat propi, no està gens malament l’allau de traduccions de clàssics de tots els temps i també d’obres actuals. La traducció d’obres clàssiques té importants precedents, certament, com per exemple la tasca de la Fundació Bernat Metge, o les edicions més recents a les col·leccions “Textos filosòfics” i “Clàssics del pensament modern”. En totes aquestes iniciatives hi han participat sempre traductors i editors valencians. Un bon senyal d’integració assenyada en la cultura compartida, més enllà de les constatacions òbvies.

En aquest terreny, l’editorial Adesiara fa una tasca molt destacada. Són recents els volums de Nietzsche (Crepuscle dels ídols), Pascal (Provincianes) o Rousseau (Els somiejos del passejant solitari), que representen només la punta un iceberg de grans dimensions. L’iceberg i no el Titànic seria la metàfora més ajustada i fidel a la realitat efectiva i profunda d’una cultura que de vegades dubta de les seues possibilitats, però que persevera i es renova. Amb aportacions com aquesta de la traducció integral d’un autor fonamental, inaugural, com Michel de Montaigne anem pel bon camí....

Aquest llibre de Josep Maria Muñoz aporta moltes lectures de la realitat sociopolítica de Catalunya i Espanya. Perquè situa l’argumentació en el fulcre precís. Arrenca de la transició i de l’expectativa d’un encaix plurinacional. Passa després a una interpretació més complexa i matisada del pujolisme. Jordi Pujol, amb resultats electoral discrets, arribà inopinadament a la presidència de la Generalitat en una Catalunya majoritàriament d’esquerres. Consolidà la seua hegemonia i establí una sistemàtica de elacions amb l’Estat central (arrencar competències a canvi de suports parlamentaris) que a la llarga era inviable. A més, tota concessió aconseguida havia de generalitzar-se en un Estat de les autonomies poc propens a les asimetries. La proposta de Pasqual Maragall -un nou Estatut que assentaria la singularitat nacional catalana en el marc d’una reformulació federalitzant de l’statu quo- no va prosperar. Ensopegà amb el mur coriaci ben conegut, en aquest cas en forma d’un Tribunal Constitucional hereu dels nomenaments del PP, que va reduir dràsticament el 2010 l’abast d’un Estatut referendat per la ciutadania de Catalunya i aprovat a les Corts. La decepció va ser fenomenal. Vet ací l’arrencada del “Procés”. Que s’analitza i critica amb precisió en aquest llibre. Fou una època de grans mobilitzacions i manifestacions multitudinàries: una revolta democràtica. Que va acabar com va acabar. L’autor -sense entrar en detalls ni fer sang- apunta a variables com malaptesa, inconsciència o irresponsabilitat: incapacitat de percebre la realitat i la correlació de forces, cosa molt important per a no estavellar-se contra les roques. La nau, òbviament, no arribà a port.

El diagnòstic de la situació després del naufragi és eloqüent: “Havent constatat els límits tant de la construcció autonòmica com del projecte federal, el fracàs estrepitós de l’últim intent, la revolta sobiranista, ha donat lloc a una malenconia que, en principi, trigarà a esvair-se. La derrota de l’independentisme, en què no es pot defugir la responsabilitat pròpia, més enllà de la resposta insensible i repressiva de l’Estat espanyol, ha donat pas a un nou desencís, que ha tingut efectes desestabilitzadors clars”.

En aquest assaig d’interpretació, ben fonamentat en termes històrics i analítics, es presta molta atenció a les raons de la incapacitat d’entendre i assumir la reivindicació pròpiament nacional de Catalunya, que des dels poders mediàtics i també polítics de Madrid (i de les elits de moltes comunitats autònomes) es titlla sempre de cerca de “privilegis”. L’Estat espanyol i els seus principals poders continuen en la dinàmica de construcció d’un estat-nació homogeni de model francès amb Madrid com a gran metròpoli aspiradora de recursos materials i humans i nul·la voluntat d’assumir i articular la pluralitat nacional constitutiva. El nacionalisme espanyolista reactiu es va rearmant d’etnicisme, com es comprova en l’apel·lació als catalans d’origen familiar espanyol per immigració a oposar-se al catalanisme. Apel·len a un xoc d’identitats que, justament, el catalanisme sempre ha volgut evitar a partir de la idea de “un sol poble”. Els capítols dedicats a Madrid i a la singularitat espanyola, i a la deriva d’una part considerable de la intel·lectualitat castellano-espanyola, analitzada, entre altres, a partir de les aportacions d’Ignacio Sánchez Cuenca, són fonamentals. Aquest llibre hauria de ser traduït al castellà i llegit i meditat pels demòcrates sincers d’Espanya endins, incloent-hi molts sectors d’esquerres.

Catalunya, ara, es troba en un impàs, sota els efluvis tranquil·litzadors d’un govern (presidit per Salvador Illa, del PSC) que posa l’accent en la bona gestió i en apaivagar els ànims, en sintonia amb el govern central, ben predisposat, de Pedro Sánchez. Però amb molts poders de l’Estat a l’aguait i enmig d’una ofensiva inclement i cada vegada més agressiva i desestabilitzadora, amb un PP lliurat als designis d’una extrema dreta que es sent crescuda. S’acumulen els materials inflamables. La prova immediata serà la negociació del finançament singular per a Catalunya, que troba obstacles probablement insuperables. La famosa i ridícula “clàusula Camps” de l’Estatut valencià incorpora una suggestió bastant generalitzada.

Mentrestant a Catalunya es descobreixen dures realitats. L’ús social de la llengua recula i creix l’angoixa pel seu futur. Un model econòmic d’èxit (en termes convencionals, és clar) atrau un gran volum d’immigració, que canvia dades clau del problema i, a més, pressiona sobre l’oferta de serveis públics. En poc temps Catalunya ha passat de sis a vuit milions d’habitants. L’ensenyament públic, la sanitat pública, el parc d’habitatge i els serveis socials han d’entomar un repte descomunal. L’allau turística, d’altra banda, font d’una enorme demanda de mà d’obra precària generalment immigrada altera el paisatge humà i genera des-economies que no assumeixen els beneficiaris del negoci. La barra lliure per a la inversió especulativa en habitatges complica molt la vida de les classes populars i mitjanes. Molts es senten expulsats de Barcelona i altres ciutats, per un procés vertiginós d’encariment que fa impossible viure-hi als joves que volen emancipar-se. Tot això genera fortes tensions, que busquen eixides on descarregar.

I tanmateix, Catalunya compta amb elements molt sòlids per fer front a les dificultats: el sistema universitari i de recerca, la diversificació industrial, una economia amb moltes possibilitats i una tradició política profundament democràtica i compromesa amb els valors irrenunciables de la civilització. Ara bé, les rodes de molí, que inclouen els efectes del canvi climàtic, van triturant expectatives. Catalunya en un impàs. Per això es pot veure com sorgeixen falses eixides, de tipus reactiu i xenòfob, que s’aparten de la tradició incloent i democràtica del catalanisme i que, en sintonia amb vibracions semblants a Europa i a l’Amèrica de Trump, podrien aportar el seu gra de sorra al gran desastre que, segons com, es podria produir.

Una recança infinita, que recull el vers de Pere Quart quan mirava enrere el que deixava mentre partia a l’exili, és una síntesi reeixida de mig segle de política. No tan sols catalana. Un llibre útil i altament recomanable. Ni que fos pel consell de Joan Fuster que l’autor esmenta en algun moment: “compara i començaràs a entendre”.

Al poble de Simat de la Valldigna (la sub-comarca i Mancomunitat de la Valldigna consta de quatre pobles: Barx, Simat, Tavernes, Benifairó), a poca distància del recinte que acollia la conferència, s’hi feia una festa sorollosa, amb música a tot drap i animació a tot drap, una mica com solen ser les festes als pobles valencians, amb un punt d’exageració en diversos sentits. Saludable, per cert, perquè la veritat és que la festa és el moment de descarregar tensions: els qui les fan solen ser gent que treballa molt -als magatzems, al camp, les fàbriques, les oficines o el transport- i necessita un respir. És la funció ben coneguda de les festes: el carnaval, la disrupció, la relativització dels papers socials, i l’agermanament general en la disbauxa i el punt etílic.

A la sala de la conferència, plena de gom a gom, hi havia un altre ambient. Vàrem escoltar  amb silenci i recolliment una gran conferència, molt erudita, a càrrec d’una especialista reconeguda en la mística medieval, el Grial i tot això, que va explicar vides i vicissituds de tres grans místiques medievals: Hildegard von Bingen (1092-1179), Juliana de Norwich (1342-1416) i Marguerite Phorette (1250-1310). Em va fer la impressió que Victoria Cirlot s’identificava massa amb el seu objecte. Que no feia una explicació històrico-crítica del fenomen de la mística femenina medieval, sinó que s’hi sentia extasiada, identificada, subjugada per la descripció que feia i les connexions que trobava. Fins i tot arribà a dir que la Il·lustració -la confiança en la ciència, l’alba de la modernitat- estava fora de lloc i les havia donat per cancel·lades, considerant-les unes desequilibrades. Però que sortosament ara ja no era així, i que calia esperar que al segle XXI hi hauria una revaloració de la mística. ¿Perquè els criteris il·lustrats ja no són d’aplicació? Quin judici tan sorprenent, però no insòlit ni inesperat.

A l’ambient surava la nova aparició de la cantant Rosalia i la seua composició Lux, que se suposa forma part d’un moviment boirós de recuperació de l’espiritualitat. No m’ho acabe de creure, ja em perdonareu, em sembla més aviat un nou recurs del màrqueting. Però en el capvespre d’un dia de tardor a l’Almàssera del Monestir de la Valldigna, fosquejant a fora, il·luminat a dins, tot semblava possible. Fins i tot escoltar una conferència d’hora i mitja sobre místiques medievals sense que mai decaigués l’atenció.

Cal dir que Victoria Cirlot (Barcelona, 1955), catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra i deixebla de Martí de Riquer, filla de Juan Eduardo Cirlot, és una intel·lectual molt considerable: elegant i eloqüent, eruditíssima, domina absolutament el seu tema, i crec que va gaudir explicant-lo. Coneix molt bé el rerefons històric i cultural de la mística medieval -és una gran especialista en la mística femenina, autora d’un llibre de referència sobre Hildegard von Bingen- i fins i tot esmentà els Minnesinger -poetes i músics medievals alemanys- i Meister Eckhart, teòleg i místic especulatiu a cavall dels segles XIII i XIV. Pronuncia l’alemany amb correcció. En sap. Té molts llibres publicats. Jo m’he abocat, una mica, a uns quants: Visión en rojo (Siruela, 2019), Luces de grial (Alpha Decay, 2018) i El monestir interior (Fragmenta, 2017; edició a cura d’ella mateixa i Blanca Garí), més per curiositat inveterada que no per un gran interès intrínsec. Aquestes coses em paren una mica lluny. Però m’intriguen. M’interessa fins on pot arribar la imaginació i la creativitat humanes. El primer té com a subtítol “Abstracción e informalismo en el Libro de las revelaciones de Juliana de Norwich” i és un estudi iconogràfic i semiològic extraordinari on relaciona les visions d’aquesta mística amb l’abstracció de l’art contemporani. El segon recull sis articles posteriors a la seua obra clau Grial. Poética y mito (siglos XII-XV) (Siruela, 2014). El tercerinclou textos de diverses autores, i ella mateixa escriu sobre l’espai interior, la interioritat construïda, a propòsit de Heidegger, Bachelard, Henry Corbin, Michel de Certeau, Sloterdijk i Lars von Trier. Un tour de force d’alta cultura.

I com que una cosa porta a l’altra, m’ha fet evocar la figura del seu pare, Juan Eduardo Cirlot (1916-1973). Un personatge una mica desdibuixat, però interessant. Com a poeta, escriptor, crític d’art i home d’idees i aficions idiosincràtiques, amb tirada al surrealisme i els mites. La biografia Cirlot. Ser y no ser de un poeta único (2016), d’Antonio Rivero Taravillo, en desvela les claus. Es va guanyar la vida a l’editorial d’art i arquitectura Gustavo Gili, de la qual n’era un puntal: traduïa, assessorava, editava. És interesant el fet que tants escriptors i intel·lectuals pogueren arrecerar-se en una època a les editorials de Barcelona: Joan Vinyoli a Labor, Gabriel Ferrater a Seix Barral, Marià Manent a Joventut, Carles Riba a la Bernat Metge, Josep Maria Castellet a Edicions 62, fins i tot Manuel Sacristán -des de fora- a Ariel o Grijalbo. Cirlot fou membre fundador del grup Dau al Set, va promoure Tàpies, i al final va trencar amb tots. Es va sentir poc valorat i reconegut. Tenia una estranya deriva esotèrica, i va trepitjar terrenys arriscats, o perillosos, a frec de la vessant ocultista d’un cert nazisme. Va cometre relliscades en aquest aspecte, que explica el seu biògraf sobretot al capítol final de l’obra. Fou autor d’un celebrat Diccionario de símbolos. L’IVAM, quan el dirigia Juan Manuel Bonet, li va dedicar una exposició-documenta, de la qual se’n va derivar un catàleg fonamental: Mundo de Juan Eduardo Cirlot, edició d’Enrique Granell i Emmanuel Guignon (IVAM, 1996), amb textos clau per aproximar-se a la significació del personatge. Victoria Cirlot, per la seua banda, va editar, i en va escriure l’epíleg, la novel·la pòstuma de son pare Nebiros (Siruela, 2016), que la censura no va deixar passar, i d’alguna manera n’ha promogut la posteritat de paper.

L’interès per les coses esotèriques, els simbolismes, els misteris, els arcans, els somnis i les il·luminacions, les connexions insòlites, les religions antigues, els mites -per la vessant més irracional de la ment humana- dona per a molt. L’interès per la mística en forma part. Sovint tot això presenta una dimensió estètica innegable, exerceix atracció, atrau les mentalitats més especulatives. En qualsevol cas, testimonia la frenètica productivitat dels humans quan han tractat d’explicar-se un món que tantes vegades els supera. Aquestes coses formen part de la història cultural, tan farcida de viaranys estranys i d’atzucacs, que cal conèixer. Forma part també d’una propensió perenne de l’ésser humà d’imaginar coses i mons alternatius. Però diria que convé anar amb compte i aplicar l’enfocament històrico-crític, és a dir, il·lustrat, si realment volem entendre’n alguna cosa amb garanties.

Tot ha canviat, a hores d’ara, com bé sabem. Dels canvis d’aquesta dimensió, només cal prendre’n nota i actuar en conseqüència. No val de res insistir en el dolor de la pèrdua o en la nostàlgia. Si de cas, a títol privat. En la dimensió pública l’única opció és treballar millor, innovar, renovar-se i persistir, adaptar-se als nous temps. Vet ací la recepta raonable i productiva, per bé que molt difícil. Si, les xarxes, la immediatesa, la manca de temps, la desinformació per sobre-informació, tot això -que és cert- funciona i té els efectes que té. Els vells formats s’han de repensar i replantejar sense perdre, però, el sentit de fons, perquè serveixen a una necessitat cultural persistent i de primer ordre. O no? La informació, el raonament, l’argumentació elaborada, l’aportació del debat cultural, la mediació entre l’article de diari i el llibre, tot això és vigent -o segons com, més vigent que mai!- i és la raó de ser d’aquest producte cultural en precari però importantíssim que són les revistes culturals o de pensament.

A primer colp d’ull el panorama de les revistes roman més o menys igual. Vegeu l’estand de l’APPEC, a la Plaça del Llibre (València, 28 d’octubre-2 de novembre) o en altres indrets, però hi ha canvis de fons. Jo el vaig veure detingudament al Jardí Botànica de València. El Temps ha passat de setmanari a mensual. L’Aiguadolç és ara una revista anual. L’Avenç continua, sí. Han aparegut noves capçaleres com Catarsi, de l’esquerra radical. El darrer número (el 10, estiu-tardor 2025) va molt carregat al voltant del titular “Potestas sine populo: democràcia, estat i poder”. (Una nova generació catalana, diria que entre la CNT-FAI i el trotskisme; un malpensat diria que el carlisme més rebec i muntanyenc: una certa sensació d’ucronia )...  Idees és ara digital, i de vegades n’apareix un número monogràfic. Igual com de Núvol, digital que de vegades aterra -s’encarna- en format paper. Caràcters també és ara digital, i n’enyorem molt l’aparició en paper -la materialitat, el disseny, la versemblança que traspuava. De moment, L’Espill es manté, igual com Mètode, i esperem que per molts anys, perquè són realitats sòlides... Una gran aportació de la Universitat de València, en la vessant cívica i cultural, que és un punt fort de la idea mateixa de la Universitat. Als anys trenta la Universitat de València, de la mà de la FUE, va promoure la Universitat Popular, una experiència molt interessant. Lletraferit i Saó, revistes valencianes, serven cadascuna en el seu estil el vigor i la insistència. Com Serra d’Or, amb un passat gloriós al darrere, i un present si més no problemàtic. Hi ha molt més, afortunadament: Poesia& Prosa, El Món d’Ahir, revistes diverses i menys conegudes, un llarg etcètera.

Ara tinc davant meu algunes revistes representatives i molt recents. L’Espill núm. 76, per exemple, coordinat ja per Ferran Archilés. Un contingut molt ric, amb un dossier sobre la DANA que concreta els temes a debat, amb garanties acadèmiques i científiques. Autors: Francesca Segura, Josep Vicent Boira, Francisco J. Vallés Morán, Ricard Chulià. El suposat president (va dimitir de facto el 29 d’octubre del 2024, quan no va comparèixer on tocava) Carlos Mazón (“Malson”) ja és passat. Però el drama continua. La secció “documents” inclou textos sobre Josep Palàcios, el gran escriptor en penombra. Un autor europeu que cal ponderar, tipus Pessoa, Max Frisch, Passolini. La posteritat dirà... I moltes més coses. Un sumari absolutament imprescindible, amb textos d’Agustí Alcoberro, Vicent J. Escartí, Josep J. Conill, Javier Fajardo i Jaume C. Pons Alorda, antre altres. Ressenyes amb molt de conyingut. La cultura catalana respira per ací.

Lletraferit és una mena de miscel·lània cultural i literària d’accent valencià molt ben pastada. Factoria Drassana. Al darrer número (el 39), una entrevista amb Paula Bonet, i un devessall d’articles literaris i vivencials que denoten una gran vitalitat. Maria Beneyto, per exemple. Guillermo Colomer, una joveníssima Matilde Igual, Magda Simó. Però amb retrovisor: Martí Domínguez (l’avi) i Els horts, la novel·la que passà per les mans d’un editor intervencionista com Joan Sales i que al final publicà L’Estel de la mà de Manuel Sanchis Guarner. També contemporanis com Joan Benesiu, textos de Felip Bens, que escriu molt bé, i coses insospitades. Vet ací la gràcia...

Saó es presenta com a “revista degana”. I pot fer-ho. Al núm, 514 (2025), un dossier just i necessari: “Antoni Ferrando, imprescindible”, amb aportacions de Vicent Martines, Albert Rossich, Rosa Calafat, Rafael Roca/Vicent J. Escartí, Isabel Guardiola, Josep Martines. Qui és Antoni Ferrando? Ho sap la societat valenciana? Una part, sí. Una majoria desorientada (desorientada a consciència) probablement no. És igual. La baula de connexió entre Carles Salvador i Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. Un gran filòleg i estudiós. La continuïtat de la Renaixença. El rigor, l’estudi, la seriositat d’un valencià de la Vall d’Albaida (va nàixer a Benicolet, prop de Llutxent). La saviesa i el coneixement, la fidelitat al País. Antoni Ferrando Francès, un currículum impressionant, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València, membre de l’institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un valencià decisiu.

Finalment, en un repàs ràpid d’aportacions recents, L’Aiguadolç núm. 54 (tardor 2025), la revista literària de la Marina Alta, tot un referent. Dedicada en aquesta ocasió a Enric Valor (“Un Valor per a l’eternitat”). Els monogràfics de L’Aiguadolç són per a guardar. El País Valencià sembla terra desfeta, derrotada, però no és veritat. Cal mirar amb cura, enllà de les aparences, del sol que crema i ho socarra tot.... Manté bastions -gorgs, recers- ferms com aquest, i tants d’altres. Una obstinació ferrenya, que naix de molt endins. Una identitat no tan forta o definida com altres més òbvies, però igualment irrenunciable. I secretament poderosa, i creixent. Aquesta és la lògica paradoxal d’una resistència sovint creativa. Articles molt penetrants en general, sobre les diverses dimensions de l’obra i la significació de l’autor de Castalla, que encara emet senyals de vitalitat literària i arrelament a la terra. Convé buscar i guardar aquest nou número de L’Aigualdolç, revista dirigida per Antoni Prats i Juli Capilla.

Una cosa que m’impressiona molt de Piera és la cura i la qualitat dels seus textos, començant per la plasticitat i equilibri de la llengua que fa servir. Faça el que faça, ho fa bé. Poesia, narrativa, dietaris, biografies, evocació. Fins i tot un llibre sobre la paella (El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai, Pòrtic, 2018) -que és magnífic, ple de notícies, d’històries, també de receptes. ¿Parlar -escriure- de “la paella”? Sí, aquest tòtem nostrat. No és gens fàcil, abunden els comentaris de vol massa gallinaci. Però Piera alça el vol o el nivell i fa justícia a una experiència gastronòmica que té tantes dimensions -antropològica, culinària, socioeconòmica, simbòlica- que només un esperit atent, culte i sensible com ell és capaç de copsar i explicar, sense caure en el kitsch. Què és el kitsch? N’estem envoltats. El va definir històricament Hermann Broch. Però si voleu una referència recent, vegeu el darrer llibre de Gilles Lipovetsy (traduït al castellà a Anagrama).

Josep Piera ha construït un imaginari. No és fàcil, i en el seu cas la perseverança i l’aprenentatge han estat una constant. El seu imaginari és, per descomptat, el món saforenc, seu i casal d’una literatura d’alta volada, que enlluerna i obliga els hereus, epígons i descendents per elecció. No és poca cosa, posar-se a escriure en la contrada d’Ausiàs March, Joanot Martorell o Jordi de Sant Jordi (potser, fins i tot, alguns més). Piera n’assumeix el llegat i li dona veu (Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, 2001). Ara bé, la imaginació de Piera va molt més enllà i és sobretot salabror mediterrània: Grècia (Estiu grec, 1985), Nàpols (Un bellíssim cadàver barroc, 1987), Sicília (Ací acaba tot, 1993 ) o el Marroc (Seduccions de Marràqueix, 1996). Ha construït un breviari mediterrani avant la lettre, a la manera i en l’estil -o millor dit, en la intenció- d’un Claudio Magris a propòsit de Trieste i la Mitteleuropa o d’un Predrag Matvejevic i el seu Mediterrani més o menys balcànic. La Mediterrània és un mite, com bé sabem, apte per a declamacions retòriques. Però un mite útil i fecund, amb bases inconfusibles i material a l’abast. El Mediterrani podria ser “una bona idea”, com va dir Gandhi referint-se a la Civilització Occidental, amb ironia subtil. Després ve la realitat.

Quina realitat? Doncs, al Mediterrani, desnivells brutals entre el nord i el sud, l’est i l’oest, xoc de societats i cultures, desestabilització, destrucció de paisatges, excessos turístics, ensopegades geopolítiques, migracions dramàtiques, inestabilitat i guerres latents o que esclaten. El Mare Nostrum rescalfat, a més, amb el canvi climàtic no és avui, diria, la millor referència per a evocar amb tons lírics, si volem ser seriosos, de flabiol i arpa, els déus de l’Olimp i la trilogia del blat, l’olivera i la vinya. Però té un gran passat, això sí.

L’obra de Piera, multiforme, se’ns presenta com una espiral o un conjunt de cercles concèntrics a partir del microcosmos més immediat de la Drova (El cingle verd, 1982), passant per Gandia i la Safor. Després s’endinsa en la realitat i la història cultural del País Valencià, amb una sensibilitat especial envers la Renaixença, un moment històric que ha revalorat arran d’una lectura inspirada de Teodor Llorente (El somni d’una pàtria de paraules). Més enllà, es mou en l’àmbit més vast de la llengua i la cultura catalanes, desimbolt i amb la naturalitat que pertoca, sense complexos. Per exemple, a propòsit de Joan Vinyoli: Mai no és tard, PUV, que vaig tindre ocasió d’editar a la col·lecció “Assaig”, un gran llibre.

Després, el Mediterrani, i Europa. Realitats tangibles, viatges, observació directa, meditació interior, lectures, vida quotidiana, experiència sensible i treball de pensament, tot això configura el nucli i la densitat de components -la complexitat- que batega rere una escriptura diàfana, i aparentment fàcil, en la literatura de Josep Piera. I sobretot, la memòria -a la seua manera- que s’ha concretat al llarg de la seua obra i especialment en alguns llibres recents d’autoanàlisi, de recreació d’una vida lliurada a la cultura i a la literatura. A partir d’uns inicis difícils i fluctuants (un xiquet de postguerra), quan tot estava per fer però -al contrari del que amollava el poeta Martí Pol- no tot era possible, com hem pogut comprovar a bastament i amb estoïcisme obligat... Llibres com Puta postguerra (2007), Els fantàstics setanta (2020) i Canvi de rumb (2023) componen un palimpsest d’experiència vital amb escassos precedents, perquè el memorialisme ben resolt en termes literaris és entre nosaltres una planta esquifida. D’altra banda, ha tingut l’encert de recollir, recuperar o actualitzar la seua obra, i donar-li nova vida -perquè ja se sap que els llibres igual que apareixen, desapareixen- en volums com ara Poesia completa 1971-2018 (IAM, 2019), Arran del precipici (Destino, 2003, subtítol: El cingle verd,2) o Ací s’acaba tot (Cap de Brot, 2025).

Josep Piera és molt autèntic i atent a la complexitat valenciana. Tingué una gran relació amb Juan Gil Albert, i sempre amb els bons poetes en castellà. Però ell es va decantar per la fidelitat als orígens i la llengua, com tants altres, començant per Marc Granell i Eduard Verger, Vicent Alonso i Enric Sòria, Anna Montero i Teresa Pascual, Joan Navarro i Ferran Garcia Oliver, Ignasi Mora i Rafa Gomar... Un canvi de rumb substancial. La florida literària actual de la Safor -espectacular- li deu molt a l’obra, l’exemple i l’activisme de Piera. Significativa també la seua participació als Encontres d’Escriptors del Mediterrani (1982, 1984) una aventura curiosa organitzada per l’Ajuntament de València, de la qual queda constància escrita en dos llibres “simptomàtics”. Piera -que fou coordinador del primer- té una biografia...

Ara s’ha publicat a l’editorial Afers el seu darrer llibre Tot són ones (2025), amb un pròleg esplèndid de Maria Josep Escrivà. El subtítol, tota una proclama o manifest: “De la Drova a Alexandria”. Un llibre que és una mena de sumari o resum de la trajectòria i les idees de Piera, arran dels seus articles dispersos i recuperats -triats per Ramon Ramon- que havia publicat sovint a Levante-EMV o a El Temps, entre altres.

Mediterrani, havíem dit? Doncs al primer article del recull (“Mediterrani”) Piera hi fa la síntesi viscuda i explica -eloqüent- quan i on s’ha sentit “mediterrani”, amb una barreja notable de raó i passió. Potser és que el Mediterrani és això, raó i passió. Atenes i Jerusalem. En fi, fórmules potser anacròniques, d’un altre temps, quan encara funcionaven les invocacions (el Súnion! de Carles Riba, els Onatges tumultuosos de Baltasar Porcel) i les imprecacions. La cosa, ara, s’ha posat molt seriosa, en l’època de les pasteres, el tancament de fronteres, els naufragis, Gaza, i l’estupefacció general, tot i que la imatge d’una mar que ens apropa i conforma és poderosa.

Aquest volum d’Afers pot funcionar com una introducció molt adequada a un dels autors que les generacions joves haurien de conèixer i fer seu. Josep Piera és un testimoni i factor creatiu de la vida valenciana del segle XX i primeres dècades del XXI. No s’havia amagat enlloc, tampoc no havia volgut aggiornar-se amb la quarta o la cinquena vies, sempre ha estat fidel a una manera de contemplar el país, la llengua i la cultura, però sense dogmes. Amb la llibertat com a bandera. Qui ha estat o és el seu públic, ens podríem preguntar. Una pregunta interessant. A Gandia i la Safor té el seu públic, sense dubte. Ho he pogut comprovar sovint... A València? A Catalunya? Els sociòlegs de la literatura -o els investigadors de la relació entre cultura i societat- tenen ací un camp d’estudi rellevant, perquè sempre s’escriu per a ser llegits. La creació d’un públic lector és la qüestió clau i decisiva. Més enllà de la dimensió directa i pragmàtica, el públic lector compartit té referents comuns i acaba formant una unitat moral. És això el que de sempre han volgut impedir els grans enemics dels valencians com a poble.

Posem per cas, en el terreny més apegat a la realitat i menys a la ficció, el llibre de la periodista i escriptora Eva Piquer Difamació (Club editor, 2025), que tot just publicat ja ha suscitat respostes, comentaris i reaccions. Un llibre molt veraç que a partir d’una experiència personal de difamació va més enllà i argumenta al voltant d’una qüestió gens marginal. ¿Fins on pot arribar, i ser admès sense intervenció punitiva, el comentari malèvol, l’insult, la vexació, la voluntat d’excloure una persona de l’espai públic, de privar-la de la seua dignitat humana? És el que va fer amb ella el personatge “Ricard”, és a dir,  Bernat Dedéu, a qui no esmenta mai. Quan encara no s’havia mort Josep Maria Capdevila (director del diari Ara), marit d’Eva Piquer, malalt de càncer a l’hospital, ja començà aquest presumptuós i milhomes a assetjar-la al seu bloc amb sarcasmes de carreró: seria “la Pantoja”, la vídua nacional de Catalunya, escriuria llibres infames tipus “Viuda amb fills”, etc., per rebaixar-la i ridiculitzar-la des d’una posició misògina, classista i infamant. Això li va provocar, a Eva Piquer, un gran patiment durant deu anys. No tothom entoma les invectives malintencionades amb pell d’elefant...

 I ara s’esplaia i posa al seu lloc aquell individu, que com uns quants més, tipus Salvador Sostres fa un temps, donen espectacle a manera d’enfants terribles que no fan cas de convencions i que diuen autèntiques barbaritats, emparats en el refús, ple de suficiència, del “bonisme” o del “políticament correcte”. Contra les dones, els pobres, els negres, els obrers, els esclaus, els discapacitats, els losers, qui siga. A veure qui la diu més grossa! Repugnant. (En un registre molt més fi i elaborat hi ha ideòlegs i filòsofs que fan una cosa semblant.) Si no heu llegit Difamació, d’Eva Piquer, hauríeu de fer-ho. Un llibre molt valent que planteja amb rigor qüestions que ens interpel·len, sobre la llibertat d’expressió i els seus límits -quan fan mal i freguen el delicte- i sobretot sobre la maldat humana i el ressentiment, derivats de no se sap ben bé què (herència, impuls ancestral, barbàrie reprimida, un odi brutal, tant se val), però sovint estretament relacionats amb el narcisisme patològic d’uns abusadors als qui mai ningú els canta, com caldria, les quaranta. Eva Piquer, víctima d’un escarni atroç, ho fa. I s’explica molt bé.

Un altre llibre, un assaig d’idees, que es planta i diu veritats incòmodes és el d’Eva Illouz, El 8 de octubre. Genealogía de un odio virtuoso (Katz, 2025), traduït pel mateix editor, Alejandro Katz, de l’original francès publicat per Gallimard. Un llibre important que haurien de llegir molts dels qui han extret de la indignació justificada –“indignació” és paraula que es queda curta- davant la brutal, desproporcionada i fins i tot genocida operació israeliana a Gaza, conclusions en algun cas foraviades. Almenys aquells que deixen un marge a la indagació, al dubte, a la controvèrsia, al pensament crític. Perquè les reaccions envers Israel -com a tal, com a país, estat i societat- provoquen sovint perplexitat, extrapolen i no són gens curoses amb la complexitat d’un conflicte que ve de lluny, que té arrels històriques molt complicades i components diversos. Alguns tan escassament recomanables com l’antisemitisme europeu i l’Holocaust i l’antisemitisme inconscient (allotjat en el subconscient col·lectiu) o bé, en l’altre camp, el terrorisme fanàtic de Hamàs i el fonamentalisme islamista contrari a les “llibertats dels moderns” i a l’emancipació de les dones. Eva Illouz, una de les sociòlogues crítiques més interessants del panorama actual, fa la genealogia d’un odi massa sospitós, i planteja un repte moral i intel·lectual a l’esquerra “automàtica”, aquella que segons John Carlin respon de manera previsible -automàtica- contra qualsevol cosa si ve d’un lloc molt definit, sense parar-se a pensar causes i conseqüències. L’autora es planteja per què l’esquerra -en general- es va mostrar com es va mostrar, absent, davant la barbaritat que varen cometre els terroristes de Hamàs el 7 d’octubre de 2023. L’identitarisme multicultural i inter-seccional ha “abandonat l’universalisme, l’economia i la classe en favor del relativisme, la raça i la cultura”, alhora que acusa l’home blanc -així, en bloc- de ser l’origen de tots els mals. Alguna cosa falla -jo diria que és una regressió intel·lectual i política en tota regla-  i aquest llibre ajuda a trobar-ne raons almenys en part en les derives d’un pensament decolonial , una French Theory mal païda i la substitució dels referents sòlids del conflicte social per ideacions aparentment trencadores -les coses que planteja una Judith Butler, per exemple- però que revelen el seu autèntic paper de dur a un atzucac estèril les forces transformadores en totes les seues versions. Poca broma!

Hi ha molts més llibres que sol·liciten l’atenció. Alguns d’assagistes valencians, afortunadament, sobre els quals tornaré. Per exemple, i per a deixar-ne ja ara constància, L’art d’habitar la frontera. Mapes, identitats i conflictes al món contemporani (Barlin llibres, 2025), de Natxo Escandell, una grata sorpresa. O bé Ètica i religiositat en Wittgenstein (Edicions Enoanda, 2025), del poeta i filòsof Antoni Defez (València, 1958), professor de la Universitat de Girona, que ja compta amb una obra extensa i consistent de filosofia en llengua catalana, publicada a València, Barcelona o Girona (la unitat de la llengua!). O un volum -molt ben editat- que no pot passar desapercebut, Pilar Dolz, elogi del gravat (IAM, 2024), de Pilar Alfonso, tant per la protagonista del llibre, la gravadora i galerista de Castelló -nascuda a Morella- Pilar Dolz, tota una “donassa” valenciana, com per l’autora -una de les assagistes valencianes que cal seguir.

Sí, l’assaig -la raó discursiva en acte i atenta a la forma- també pot ser una de les belles arts. No exactament com deia Thomas de Quincey referint-se l’assassinat, encara que una mica sí, perquè pot desfer prejudicis i idees preconcebudes, o en tot cas enriquir l’esperit (com es deia abans), la vida intel·lectual individual i col·lectiva.

A l’alçada de les primeres dècades del segle XXI observem una reversió carregada de perill de conquestes i maneres de fer que semblaven assentades, quan es podia considerar que malgrat tantes coses nefastes la civilització dels conflictes interns i externs havia fet passos endavant, fins i tot irreversibles. Ara tot ha canviat: Donald Trump erosiona dia rere dia els fonaments de la democràcia a Amèrica i terroritza els immigrants; Netanyahu du a terme una operació que molts consideren genocida a Gaza i que provoca calfreds; Bukele, a El Salvador, promou un empresonament massiu en condicions brutals -nul respecte pels drets humans- per a combatre les bandes juvenils; Duterte resolia el problema de les drogues a Filipines simplement assassinant els toxicòmans: si no hi ha demanda, tampoc oferta; Putin enverina els opositors i fa guerres implacables per reconstruir l’imperi rus alhora que mira de desestabilitzar la democràcia a Europa; a Sudan té lloc ara mateix una catàstrofe humana sense precedents, que ni tan sols és notícia; a Myanmar -l’antiga Birmània- els rohinya són acaçats sense pietat; Viktor Orbán a Hongria, país que pertany a la UE, desmunta l’estat de dret democràtic; Jair Bolsonaro va intentar un colp d’estat al Brasil; a Madrid, Isabel Díaz Ayuso combina autoritarisme, analfabetisme, negocis bruts i demagògia; a l’Argentina, Javier Milei fa unes retallades brutals que enfonsen en la misèria les capes mitjanes i populars i du el país al precipici, salvat in extremis per Trump (una vegada el 2025, ja veurem si n’hi ha més); a Itàlia, el país del transformisme polític, Meloni, ex neofeixista, tracta de fer oblidar el seu passat i de mostrar-se pragmàtica, ma non troppo...

Per tot arreu el material humà esdevé fungible. Com els Luftmenschen als anys trenta, que acabaren a Auschwitz o Treblinka.... Els exemples podrien multiplicar-se al món àrab/islàmic, amb l’opressió de les dones, els estralls del fonamentalisme i la manca d’escrúpols dels islamistes com Hamàs que practiquen el terror. A la Xina, que referma la dominació sobre Xinjiang o el Tibet, assagen un totalitarisme de vigilància massiva que confirma -o desborda- les distòpies d’Aldous Huxley i George Orwell. A Europa proliferen moviments d’extrema dreta nostàlgics de l’autoritarisme que fan de la immigració el boc expiatori dels neguits i frustracions de tanta gent que “no entén res” -atemorida davant un futur incert, espantada per la pèrdua de poder adquisitiu o la bogeria de l’habitatge- i que rep “informació” i interpretacions esbiaixades, manipulades, a través d’una sistemàtica -les xarxes, els bots, els xats, les televisions ultres- ni innocent ni espontània, sinó programada.

Tot això és un escàndol que hauria de mobilitzar la consciència civil d’una ciutadania identificada amb els valors democràtics i humanístics derivats de la victòria de l’antifeixisme a la Segona Guerra Mundial o, simplement, d’un mínim sentit de la decència humana. A Espanya es perfila una nova Santa Inquisició de la mà del PP i Vox, amb l’objectiu explícit d’expulsar del cos social el dimoni Sánchez, culpable d’haver pactat amb l’esquerra i els separatistes (però ens podríem preguntar: ¿culpable d’això o d’haver pres mesures socials i haver augmentat les pensions i el salari mínim?). A Catalunya la hipòtesi de relleu pren una forma inquietant, centrada en l’animadversió radical cap a la immigració. Es troba en procés, influeix, no s’ha decantat encara, però és molt significativa i podria ser letal per al catalanisme. Al País Valencià desgoverna una dreta d’un extremisme paranoide sense precedents: destituent, primària, militant de l’anticultura...

Al món occidental -Estats Units, el Regne Unit, França, Itàlia, Holanda, Suècia, Alemanya, etc.- és evident que la immigració ha esdevingut “el” tema. Controlada o no. És un fenomen cabdal, que no es pot despatxar amb quatre fórmules elementals de benpensants ben situats (com sol passar). És un desafiament immens en una època en què el capitalisme post-industrial ha dut al mínim les taxes de reemplaçament de la població autòctona. Que se sent assetjada i no sap ben bé per què ni per qui. I tira mà a l’explicació més fàcil i a l’abast. Per la seua banda, l’esquerra -tant la més tradicional com la “interseccional”- està mal equipada per a entomar aquesta qüestió, i també -ai las!-moltes altres.

La globalització se’ls ha anat de les mans als instigadors, com el geni de la làmpada a l’aprenent de bruixot. Ara la voldrien fer reversible: una tasca complicada. Trump està en això, enmig d’eixides de to que no deixen veure clarament un disseny definit. Però la clau la trobaríem en el pànic davant el declivi de l’hegemonia nord-americana, en termes econòmics, demogràfics, tecnològics i militars. En el cas dels Estats Units de Trump, la història ha pres el pitjor rumb possible. Està socarrant el romanent de prestigi democràtic que malgrat tot retenia aquell país.

El món dels anys vint i trenta del segle XX, després de les massacres bestials de la Primera Guerra Mundial, es va caracteritzar per la “brutalització” de la política. Els veterans de guerra sense inserció en la vida social campaven. A Itàlia els “Arditi”, a Alemanya els “Freikorps” i després les SA (Schutz Abteilung) del partit nazi. A França els “Camelots du roi”, a Romania la “Guàrdia de Ferro”. A  Espanya els cadells del feixisme falangista i l’arquetip de la Legió, encara reclosa al Nord d’Àfrica, però que aviat massacraria també a la Península. El món del segle XXI que ja anem coneixent va per un camí no igual, però semblant. Tots els símptomes ens en parlen. Amb un mínim de visió històrica es pot pensar que una crisi econòmica profunda -com la que seguí al crack del 1929-  marcaria una gran inflexió i seria l’espurna que encendria un gran foc, un incendi “de cinquena generació”, com diuen els tècnics forestals.

Convé llegir en aquest sentit el llibre La era de la crueldad (Siglo XXI, 2025) de Fernando Pittaro i Martín Szulman, subtitulat El discurso político contra la política, perquè és il·lustratiu i l’encerta bastant en termes d’anàlisi, sobretot pel que fa a la degradació del llenguatge polític, que relaciona amb variables socials i psicològiques -materials i psíquiques- de fons. Encara que en aquest darrer aspecte, argentins al capdavall, insisteixen més en les psicològiques que en les socials. No té pèrdua la caracterització que fan del “boig” Milei, que sembla que no seria tan foll com sembla. O és un espantall i un miratge?

Com vulga que siga, un intent interessant d’apamar -des de la semàntica dels llenguatges violents i polaritzadors-  una època que desballesta els paràmetres tendencialment civilitzadors heretats de l’ajustament de comptes amb la barbàrie de la primera meitat del segle XX que va marcar -en bona part, tot i que amb recaigudes- la segona meitat. Com diuen aquests dos autors, pertanyem físicament i mental al segle XX, però patim l’allau d’estímuls o impactes del XXI, en plena acceleració social, canvi tecnològic i una “brutaliztació” política de nou tipus. No és gens “normal” el comportament de tants líders, els discursos violents i intolerants, que inciten al crim, contra tota ètica civil o religiosa, propalats des d’instàncies de poder i responsabilitat, i la conformitat dels seus avaladors i votants. Assistim a la normalització accelerada de l’anormalitat, a un estat d’excepció que es voldria permanent. I no ens en podem conformar, ans al contrari.

I per què? Una pegunta sense resposta fàcil, o sense resposta... La ciència com a tal no n’és prou, venien a dir, basant-se en una argumentació no sempre planera més aviat enrevessada, però tampoc no era solució la “no-ciència” -el misticisme, la metafísica, el pensament màgic, les religions, tot això. Res d’aquestes derivacions irracionals ajudaria, més bé al contrari. Una qüestió vertaderament envitricollada. O potser no tant: no tot és la raó, però fora de la raó, res.

Cap a la fi d’aquest llibre tan important i influent, un veritable clàssic del pensament (no traduït a la nostra llengua encara) -dedicat a Friedrich Pollock, i en una biografia d’aquest membre o eminència grisa de l’Escola de Frankfurt que aviat apareixerà a PUV se n’explica la raó- reblaven un cert clau, amb una afirmació que no es pot perdre de vista : “És la Il·lustració mateixa, ama de si mateixa i en procés d’esdevenir força material, la instància que podria trencar els límits de la Il·lustració”. És a dir, contra la Il·lustració (els seus límits, fracassos i paradoxes), més Il·lustració...

Els darrers temps, Martí Domínguez -periodista, naturalista, professor, escriptor- s’ha mostrat molt neguitós davant el fenomen del mal ús de la ciència, davant el fet que científics i persones molt racionals pogueren fer sense gaires problemes de consciència el mal -el mal radical- de manera sistemàtica, basant-se en els recursos multiplicats que ofereix, precisament, el coneixement racional i científic. Ell, un entusiasta de la Il·lustració (vegeu un article anterior en aquesta mateixa secció), de les Llums -d’una genealogia europea que va de Maupertuis i Fontanelle a Voltaire o Rousseau, de Diderot i de Buffon a Goethe, el Goethe il·lustrat i pre-romàntic-, l’optimista sense reserves, se n’adona que la ciència tal qual, que difon tothora a través de la revista Mètode, de la Universitat de València, no és ben bé prou. Que cal alguna cosa més, incremental o potser explosiva, és a dir, diriment: ciència amb consciència... És el que es plantejava a la seua darrera novel·la, L’esperit del temps, on apareixia, aclaparador, el dilema amb tota la cruesa: un científic amb tots els ets i uts, còmplice i protagonista, nazi i agent actiu de l’Holocaust o extermini sistemàtic d’un grup humà. Com pot ser, això? Sí que pot ser, i tant. Quan la ideologia obnubila i escapça altres ressorts psicològics i morals. La ciència és instrument només, o va lligada a finalitats? Hi ha una ètica en la ciència?

Per a l’estrat social a què pertanyia Joan B. Peset -la burgesia il·lustrada valenciana- no hi havia cap contradicció. Eren hereus de la Il·lustració, del liberalisme i de la Institució Lliure d’Ensenyament. Un gran optimisme històric: la cultura us farà lliures. Eren els hereus republicans, laics, il·lustrats, del blasquisme, que fou la forma que varen prendre en terres valencianes les idees liberals, republicanes i de progrés en les darreres dècades del segle XIX i primeres del XX. Els hereus de tot això, en general, esvaït el blasquisme, estaven arrenglerats amb el partit de Manuel Azaña, Izquierda Republicana, i amb una esquerra obrerista incipient. Com els Gaos, com Eliseu Gómez Serrano (afusellat a Alacant), germà de Nicolau Primitiu i -per part de pare- d’Emili Gómez Nadal, com tants altres a València. Tots patiren un destí tràgic. Estaven en el punt de mira dels falangistes i dels integristes catòlics, que volien escarment i el monopoli sobre aquestes capes socials. No perdonaven, no dialogaven, no pactaven. “Pau, pietat, perdó”, havia demanat el president Azaña. Però no, el que vingué foren presons, camps de concentració, misèria, humiliació, repressió i mort.

Ara Martí Domínguez acaba de publicar la novel·la Ingrata pàtria (Proa) on reconstrueix els darrers dies de Joan B. Peset abans de ser afusellat al camp de tir -el Terrer- de Paterna. Dies de presó, d’espera, de record i abisme. Matí Domínguez es fica en la pell de tots els personatges que varen viure temps, aquell moment, víctimes i botxins, companys de païment i perpetradors, acompanyants i representants de la banalitat del mal (jutges, fiscals, directors de presó, etc.). Reconstrueix -amb tremp dramàtic, quasi fílmic- les escenes dels darrers dies del doctor Peset, el metge eminent, el científic, el Rector de la Universitat de València, el burgès il·lustrat i republicà, l’intel·lectual humanista, l’home de bé, el diputat del Front Popular. No va poder ser. El trairen, el denunciaren, s’hi acarnissaren, volien una mort exemplar per espantar i dissuadir. La història és coneguda -fins a cert punt, perquè a banda del nom d’una avinguda o d’un hospital- València no li ha retut mai l’homenatge popular -i la inserció en la memòria col·lectiva- que mereix. És una història coneguda perquè la Universitat de València va publicar el 2001 -al llibre Procés a Joan Peset Aleixandre- l’edició facsímil del sumari del seu procés, acompanyada d’estudis exemplars i esclaridors de Marc Baldó i María Fernanda Mancebo (“Vida i mort de Joan Peset”), de Salvador Albiñana (“Història d’un procés”) i de Juan Antonio Micó (“Bibliografia de Joan Peset Aleixandre”). Són també a bastament coneguts els personatges que el denunciaren, que instaren un segon procés i no pararen fins a l’execució d’aquest científic valencià, màrtir de les idees d llibertat i progrés.

Martí Domínguez traça un retaule d’època i sobretot d’un moment dramàtic, aprofundeix en mentalitats, raons i rerefons, d’una manera plàstica i expressiva, amb ofici de narrador, amb consciència aguda de la significació d’aquesta història, la significació profunda, el nus de la barbàrie i la repressió a mort d’aquell temps. També dels fets sagnants de la revolució anterior, que expliquen però no excusen. És a dir, una narració exempta de simplisme i maniqueisme, llegidora i impressionant, en la qual els diàlegs i els monòlegs dels diversos personatges -incloent el mateix Joan B. Peset- duen el pes. L’única reserva que hi faria té a veure amb la forma. Potser, em pregunte, una “narració real” -del tipus de les que fan autors com Philippe Sands, per posar un exemple- hi hauria estat escaient. És només una idea, no massa elaborada. Potser és que a hores d’ara les novel·les m’agafen en una etapa vital estranya. No importa. Recomane amb entusiasme la lectura d’Ingrata pàtria, la darrera novel·la de Martí Domínguez. Un autor que, juntament amb altres, fa una gran aportació a la construcció de l’imaginari contemporani, no sols valencià o català, sinó més ampli i general: universal, perquè inclou una reflexió sobre el destí de la Il·lustració, ciència i barbàrie, ciència i humanitats o sobre l’art i els artistes i el paper dels intel·lectuals. I ho fa amb fidelitat a l’arrel de la nostra realitat històrica, que és la llengua. Més admirable encara.

Així com el castellà o espanyol ha donat a altres idiomes paraules tan boniques com “guerrilla”,  “matador” o “auto-de-fe”,  el francès ha donat rentrée o amour fou, entre moltes altres, incloent-hi les Lumières -traslladat de vegades tal qual com “les Llums”. Quina diferència...  El món dels manlleus terminològics és apassionant, a més d’instructiu. Des de fa dècades el principal proveïdor de terminologia empeltada és, evidentment, l’anglès. Centenars de termes avui usuals, no sols en la tecnologia sinó també en el terreny de les tendències socials i culturals, de xip a bit, de show a queer, de box a o. k. , tenen aquest origen, i seria interessant preguntar-nos per què i fins quan serà així.

El cas és que en una llengua menystinguda i atacada (en diversos fronts, entre altres darrerament el vulgarisme o populisme lingüístic) es publiquen alguns llibres importants en el ram de l’assaig, de la literatura d’idees, que marcaran potser aquesta rentrée. Com si fos tan normal, enmig de les tempestes. No és normal, ben mirat, però sí una contribució fonamental a la dignitat i la vitalitat de la llengua, a la normalitat que mereix. Mentre uns enreden i qüestionen l’estàndard consolidat -no tenen res més a fer?-, uns altres pensen la realitat (no sols la més immediata), escriuen, tradueixen, i publiquen llibres. Fan cultura, al capdavall, i malden per construir un entorn més civilitzat i amable, en el qual l’exabrupte i la vella i insidiosa animadversió -amb una excusa o altra- envers l’ús ple de la llengua i l’enfortiment de la cultura en què es basa- hi han de quedar exclosos. D’altra banda, per poc que hi penseu, això -i no el no-res dels qui la qüestionen constantment- és garantia del seu atractiu i capacitat de persistir.

Quins seran els llibres d’assaig de la rentrée? Els lectors dictaminaran, però ja es poden per suposicions. En el ram de l’assaig polític, els llibres sobre la DANA devastadora del 29 d’octubre de 2024, aviat farà ja un any, i sobre la malaurada i delinqüencial gestió, encara impune, que en va fer el titular de la Generalitat i els seus col·laboradors, seran sens dubte lectura obligada. Haurien de ser-ho... Els volums d’Esperança Camps Els morts de Mazón (Vilaweb), de Víctor Maceda Les cicatrius de València (Pòrtic) i de Sergi Pitarch 29-O. Les hores del caos (Bromera) tenen un enorme valor testimonial, posen llum en una foscor intencionada, i són alhora expressió de la vitalitat del periodisme lliure i compromès amb la societat.

En la vessant memorialista, potser quan apareixeran les memòries de Vicent Soler, el socialista valencianista incombustible de Rocafort, que semblen enllestides, perquè ja n’hi ha que en fa avançaments, ens donaran alguna sorpresa. Agradable, cal esperar. Les memòries d’aquest tipus -d’autors encara en actiu- tenen sempre un component d’auto-vindicació. Perquè en un altre cas, per què calia escriure-les? Però si expliquen coses d’un temps i d’un país, benvingudes. En aquesta direcció, País viscut. Cultura i vida al País Valencià entre dos segles (Afers), de Josep Picó, té molt d’interès. No són memòries, sinó un recull intencionat de textos, més algunes pàgines de dietari inèdit. Qui vulga assabentar-se’n, de primera mà, d’algunes situacions valencianes entre 1980 i 1995 hi trobarà un material imprescindible. ¿Com va anar allò de la IVEI, de l’IVAM, de l’IMPIVA, què fou la modernitat valenciana segrestada i esmicolada pel PP i els seus cooperadors necessaris? ¿Quins frens i pals a les rodes posaren no tan sols la dreta sinó “els nostres”, que solen tindre molt de perill? Tot això i molt més, incloent aproximacions a homenots valencians com Alfons Roig, Joan Fuster, els pintors Boix, Heras i Armengol o  Ramir Reig. També una evocació molt interessant de la sociologia, la Facultat de Ciències Socials i el difícil camí d’aquesta disciplina en un país amb tantes mancances. I una visió molt penetrant de la realitat de l’empresariat valencià, tan mitificat per alguns.

En un altre terreny, un llibre valuós, certament d’un ram molt diferent és Filosofia en flames (Sembra), de Xisca Homar. Un conjunt de lectures i notes breus sobre vida i cultura des de la perspectiva filosòfica. La mallorquina Xisca Homar (Alaró, 1985) es va formar com a filòsofa a la Universitat de València. Fou deixebla de Neus Campillo. Interessos compartits. Una manera de filosofar arran de terra, però amb referents de gran nivell. Els temes? La vida, la lectura, els llibres, l’educació, el pas del temps, la rebel·lia necessària, l’amor i l’amistat, la diversitat, les perplexitats del món contemporani. Una mirada molt desperta. Com diu Lucia Pietrelli a l’epíleg, “Filosofia en flames és un manifest de lectura, una exaltació de la vida a través de la literatura”. Per a molts lectores serà un descobriment engrescador.

I no pot passar desapercebut de cap de les maneres La paraula vencedora de la mort (Arcàdia), de Rob Riemen, traducció (del neerlandès) d’Auke Oosterhoff, un assaig polític farcit de referències literàries que gira al voltant de l’actual ressorgiment amb força d’un “esperit i un ordre social cultivat per demagogs” que fa tots els possibles per devaluar, perseguir i si pot expulsar “l’esperit democràtic, en el qual els poders estan separats i limitats en el temps, i que intenta fer possible que una gran diversitat de persones convisquin en llibertat, pau i dignitat.” Amb comparacions amb l’època anterior a la Segona Guerra Mundial, i sovint a partir de la figura de Thomas Mann i la seua evolució cap a un antifeixisme militant, Rob Riemen avisa sobre una deriva perillosa. “Tal com ens ensenya la història, tot això és característic de l’esperit feixista. Intentar negar-ho donant-li altres noms només fa que sigui més difícil de combatre.” Un assaig valent i molt suggeridor, que activa la reflexió davant una realitat massa incòmoda. Europa mira de reüll als anys trenta del segle XX, i proliferen els llibres sobre tot allò i el dramàtic desenllaç. Aviat apareixerà el llibre d’Alec Ryrie L’era de Hitler (Raig Verd), farcit d’arguments útils -i sovint sorprenents- per a encarar una època en la qual sembla que ha caducat la gran lliçó que fou la guerra mundial, la victòria sobre el feixisme que costà tants milions de vides.

Una petita joia és sens dubte el llibre Sobre l’amistat (PUV) de Siegfried Kracauer, traducció i introducció de Francesc J. Hernández Dobon i Benno Herzog. Es publica a la col·lecció Breviaris, cosa que em sembla fantàstica, perquè dona compte de la continuïtat d’una col·lecció de lectures clàssiques molt sui generis i valuosa, original i atractiva. Kracauer fou el gran crític cultural de l’Alemanya de Weimar, molt proper als membres de l’Escola de Frankfurt i un historiador del cinema i altres manifestacions culturals, versàtil i d’allò més penetrant. El 1998 aparegué a Edicions Alfons el Magnànim-IVEI la biografia que li va dedicar Enzo Traverso, Siegfried Kracauer, itinerario de un intelectual nómada, un llibre inspirador, molt interessant, que va traduir del francès Anna Montero. Els editors expliquen la importància d’aquest “Breviari” en tres nivells: com a aportació a una aproximació filosòfica a l’amistat, com a mostra d’un pensament pròxim a la teoria crítica, i com a testimoni més o menys velat de caire biogràfic. Crec que tenen raó. Un assaig breu però intens, sobre un vell tema, que sempre retorna.

D’altra banda, el llibre de Vicent Flor Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura (Afers) resulta molt oportú en un moment de rebrot de la vella inquisició anti-valenciana. Què hi trobarem? Una anàlisi rigorosa, històrica, social i política del conflicte artificial atiat pels qui amaguen tothora el conflicte real, tant des d’ací (les classes socials dimissionàries) com des de l’Estat central i el complex nacional-mesetari amb seu a Madrid. Ple de dades i informacions sucoses, especialment indicades per als qui no varen viure en directe molts dels episodis que explica ni varen ser coetanis dels personatge (els qui es dedicaven ja aleshores a enredar) que retrata.

Molt per llegir i molt per debatre, de cara a un període políticament complicat en el qual caldrà fermesa i idees clares... La rentrée durà també a la taula de novetats de les llibreries dos nous títols de la Biblioteca de Pensament Crític de l’editorial Afers -Què fou el comunisme, de Gerd Koenen, i La transició ecològica, d’Ernest Garcia. Com que soc part interessada, m’abstindré de comentar-los. Només diré que són vertaderament apassionants. Espere que els lectors compartiran el judici.