<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - elDiario de la Cultura]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - elDiario de la Cultura]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/blog/516184/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La Generalitat Valenciana reactiva el mecenazgo cultural con trámites simplificados y mayores incentivos en el IRPF]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/generalitat-valenciana-reactiva-mecenazgo-cultural-tramites-simplificados-mayores-incentivos-irpf_132_13476813.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/39966718-77d1-482b-a471-6627b83c34f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Generalitat Valenciana reactiva el mecenazgo cultural con trámites simplificados y mayores incentivos en el IRPF"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entidades sin ánimo de lucro, universidades y empresas podrán presentar solicitudes del 1 al 30 de septiembre para obtener la declaración de interés social</p></div><p class="article-text">
        La Generalitat, a trav&eacute;s de la Conselleria de Educaci&oacute;n, Cultura y Universidades, promueve el mecenazgo cultural, cient&iacute;fico y deportivo no profesional, a trav&eacute;s de una nueva convocatoria de captaci&oacute;n de proyectos con el objetivo de movilizar una mayor participaci&oacute;n de empresas, entidades y ciudadan&iacute;a en proyectos que generen valor para la Comunitat Valenciana.
    </p><p class="article-text">
        Esta nueva etapa coincide con la renovaci&oacute;n del Consell Assessor del Mecenatge (CASMEC) y con las recientes modificaciones normativas dirigidas a simplificar procedimientos, reducir cargas administrativas y ofrecer mayor seguridad jur&iacute;dica a las entidades y personas promotoras de proyectos.
    </p><p class="article-text">
        El plazo de presentaci&oacute;n de solicitudes relacionadas con la declaraci&oacute;n y comunicaci&oacute;n de proyectos de inter&eacute;s social en los &aacute;mbitos cultural, cient&iacute;fico y deportivo no profesional permanecer&aacute; abierto del 1 al 30 de septiembre.
    </p><p class="article-text">
        Durante este periodo, la Conselleria realizar&aacute; una acci&oacute;n espec&iacute;fica de informaci&oacute;n y captaci&oacute;n dirigida a entidades culturales, fundaciones y asociaciones, universidades y centros de investigaci&oacute;n, administraciones p&uacute;blicas, profesionales y empresas culturales y entidades deportivas, con la finalidad de identificar iniciativas susceptibles de incorporarse al sistema valenciano de mecenazgo.
    </p><p class="article-text">
        En esta nueva convocatoria de mecenazgo podr&aacute;n participar, en los t&eacute;rminos establecidos por la normativa, entidades sin &aacute;nimo de lucro, administraciones p&uacute;blicas valencianas, universidades y centros p&uacute;blicos de investigaci&oacute;n, museos y archivos, as&iacute; como determinadas empresas y profesionales de los &aacute;mbitos cultural, cient&iacute;fico y deportivo no profesional.
    </p><h2 class="article-text"><strong>De la norma a los proyectos</strong></h2><p class="article-text">
        La normativa valenciana permite que personas y empresas realicen aportaciones altruistas a proyectos culturales, cient&iacute;ficos y deportivos no profesionales. Tambi&eacute;n contempla f&oacute;rmulas como el micromecenazgo y la cesi&oacute;n temporal de bienes, y establece incentivos fiscales auton&oacute;micos en el IRPF para determinadas aportaciones realizadas por personas f&iacute;sicas.
    </p><p class="article-text">
        La declaraci&oacute;n de inter&eacute;s social constituye uno de los principales instrumentos del sistema, al permitir identificar aquellos proyectos que cumplen los requisitos establecidos legalmente y que pueden beneficiarse de las posibilidades asociadas al mecenazgo.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la Generalitat busca visibilizar el mecenazgo, facilitar su conocimiento y conectar progresivamente los proyectos con las personas, empresas y entidades dispuestas a contribuir a su desarrollo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El mecenazgo como l&iacute;nea de actuaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Esta actuaci&oacute;n constituye, adem&aacute;s, el inicio de un proceso m&aacute;s amplio para reactivar la cultura del mecenazgo en la Comunitat Valenciana y fortalecer la colaboraci&oacute;n entre Administraci&oacute;n, sociedad civil y tejido empresarial.
    </p><p class="article-text">
        La Generalitat trabajar&aacute; durante los pr&oacute;ximos meses en nuevas actuaciones de divulgaci&oacute;n y promoci&oacute;n dirigidas especialmente al &aacute;mbito empresarial y a la ciudadan&iacute;a. El objetivo es avanzar hacia una concepci&oacute;n del mecenazgo basada no solo en la aportaci&oacute;n econ&oacute;mica, sino tambi&eacute;n en la participaci&oacute;n, el impacto y el legado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/generalitat-valenciana-reactiva-mecenazgo-cultural-tramites-simplificados-mayores-incentivos-irpf_132_13476813.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 31 Aug 2026 11:34:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/39966718-77d1-482b-a471-6627b83c34f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1450484" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/39966718-77d1-482b-a471-6627b83c34f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1450484" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Generalitat Valenciana reactiva el mecenazgo cultural con trámites simplificados y mayores incentivos en el IRPF]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/39966718-77d1-482b-a471-6627b83c34f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El folk con sintetizadores y castañuelas de Maestro Espada inaugura la nueva temporada del Serialparc]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/folk-sintetizadores-castanuelas-maestro-espada-inaugura-nueva-temporada-serialparc_132_13472447.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3f4f26bd-9bee-4ec7-9129-f3dd2d192c4f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El folk con sintetizadores y castañuelas de Maestro Espada inaugura la nueva temporada del Serialparc"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los tres últimos conciertos del año contarán también con Perro y Ángel Stanich como cabezas de cartel, en una edición que visitará Orriols y el Parque Central</p></div><p class="article-text">
        Los tres &uacute;ltimos conciertos de 2026 de <a href="https://serialparc.com/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Serialparc</a> &mdash;o los tres primeros del nuevo curso, seg&uacute;n se mire&mdash; ya tienen fecha, lugar y cartel. En total ser&aacute;n siete grupos &mdash;cuatro de ellos, de la <em>terrerta</em>&mdash; que, a partir del domingo 18 de octubre y hasta el 20 de diciembre, defender&aacute;n sus propuestas en los parques de Orriols, Malilla y Central. Como siempre, la m&uacute;sica empezar&aacute; a sonar a partir de las 12 h y, al terminar, un DJ amenizar&aacute; el tardeo de los que se hayan quedado con ganas de m&aacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        La primera cita ser&aacute; el 18 de octubre, en el parque de Orriols, con Maestro Espada como cabeza de cartel, que se subir&aacute; al escenario tras las descargas de dos bandas valencianas: Animal Persona y L&rsquo;&Uacute;ltim Europeu.
    </p><p class="article-text">
        Los hermanos V&iacute;ctor y &Aacute;lex Hern&aacute;ndez (Maestro Espada) han conseguido hacerse un hueco en el panorama nacional recuperando los cantes de la huerta murciana (malague&ntilde;as, parrandas, jotas, trillas&hellip;) y darles nueva vida mezclando sintetizadores y casta&ntilde;uelas, teclados y panderetas, guitarros y la&uacute;des. Las reminiscencias de los Hermanos Cubero o Anabel Santiago son inevitables.
    </p><p class="article-text">
        La siguiente jornada tendr&aacute; lugar en el parque de Malilla y contar&aacute; con la presencia de Perro y los pegolinos Rom&agrave;ntic Dimoni, capitaneados por Carles Caselles, que vendr&aacute; a defender su &uacute;ltimo trabajo (<em>Primer moviment</em>). Por su parte, los murcianos Perro han demostrado que su regreso en 2024, tras un par&oacute;n de varios a&ntilde;os, ten&iacute;a sentido. <em>&iquest;Te acuerdas?, </em>disco que sali&oacute; ese a&ntilde;o, evidenci&oacute; que su f&oacute;rmula de rock, punk y sabores tropicales segu&iacute;a plenamente vigente.
    </p><p class="article-text">
        El 20 de diciembre, en el parque Central se celebrar&aacute; la tercera y &uacute;ltima entrega de esta edici&oacute;n. Seventh Hell, la formaci&oacute;n de metal y hard Rock que encabeza la vocalista Lory RoxX, ejercer&aacute;n de teloneros de &Aacute;ngel Stanich. El autodenominado cantautor lis&eacute;rgico y enemigo de promoci&oacute;n y entrevistas, y que este mismo a&ntilde;o ha publicado <em>Por la hierba</em> (su quinto LP), defender&aacute; un repertorio con claras influencias de Dylan, Neil Young, Josele Santiago o Fernando Alfaro.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cinco a&ntilde;os de directos</strong></h2><p class="article-text">
        Serialparc naci&oacute; en 2021 de la mano de la agencia Districte con una idea poco habitual: convertir los parques y jardines de Val&egrave;ncia en espacios culturales vivos. Adem&aacute;s, introdujo en Val&egrave;ncia una nueva forma de consumir m&uacute;sica en directo: los domingos por la ma&ntilde;ana, en una propuesta pensada para toda la familia (menores de edad no pagan).
    </p><p class="article-text">
        El ciclo permite descubrir artistas y, al mismo tiempo, redescubrir barrios y espacios de Val&egrave;ncia, con m&uacute;sica al aire libre y puntos de encuentro entre p&uacute;blicos y generaciones diversas. As&iacute;, cuentan con un p&uacute;blico muy ecl&eacute;ctico, de distintas generaciones, que suele ser fiel a sus propuestas, independientemente del cartel o de lugar en qu&eacute; se celebre: Benicalap, Malilla, Orriols, Cabecera, Parc de l&rsquo;Oest y Parc Central. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Javier Cavanilles]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/folk-sintetizadores-castanuelas-maestro-espada-inaugura-nueva-temporada-serialparc_132_13472447.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Aug 2026 21:01:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3f4f26bd-9bee-4ec7-9129-f3dd2d192c4f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="51239" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3f4f26bd-9bee-4ec7-9129-f3dd2d192c4f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="51239" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El folk con sintetizadores y castañuelas de Maestro Espada inaugura la nueva temporada del Serialparc]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3f4f26bd-9bee-4ec7-9129-f3dd2d192c4f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Matèria d’Altea', un poble que es transforma a la força]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/materia-d-altea-poble-transforma-forca_132_13460542.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4bf79fb5-f112-4f7c-8064-e91bc6e79a92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x766y402.jpg" width="1200" height="675" alt="&#039;Matèria d’Altea&#039;, un poble que es transforma a la força"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’escriptora Irene Klein torna a la narrativa amb una novel·la que retrata la destrossa social, econòmica i paisatgística de la comarca de la Marina. Matèria d’Altea és un homenatge a l’Altea de Carmelina Sánchez-Cutillas i a la vida i la gent d’un poble que es transforma a la força</p><p class="subtitle">Entrevista - Irene Klein: “Quan escric m’agrada situar el lector en el text amb un mínim de raons”
</p></div><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;un temps dedicat a diverses propostes teatrals, esc&egrave;niques i musicals, l&rsquo;escriptora Irene Klein, que tamb&eacute; &eacute;s pianista i guionista, torna a la narrativa amb una hist&ograve;ria teixida entre dones en un escenari i una terra bell&iacute;ssim, la Marina Alta, per&ograve; que ha perdut, en gran mesura, la seua &agrave;nima i manera de ser, i mostra avui, segons com, un rostre lleig i sense pietat davant dels qui l&rsquo;han habitada de sempre i no se&rsquo;n volen marxar. 
    </p><p class="article-text">
        Irene Klein (Val&egrave;ncia,1991) &mdash;autora del recull de contes <em>Les abs&egrave;ncies </em>(Edicions Bromera, 2024)&mdash; uns contes sobre els buits emocionals i f&iacute;sics que marquen per a sempre i ocupen un espai vital, s&rsquo;enfronta ara a un tema que t&eacute; precedents en la nostra literatura, per&ograve; que ella entoma en una &egrave;poca m&eacute;s actual i amb una veu diferent, suau i ferma alhora.
    </p><p class="article-text">
        En l&rsquo;imaginari literari valenci&agrave; compartit hi ha dos escriptors que han dut a la ficci&oacute; la destrossa social, cultural i paisatg&iacute;stica de la comarca de la Marina: parle de Rafael Chirbes i Josep Colomer. Les hist&ograve;ries de tots dos ens han deixat un testimoni del que an&agrave; passant per aquests pobles a partir dels anys seixanta. En ple segle XXI, quan aquest proc&eacute;s ha tocat el cim, quan ja &eacute;s m&eacute;s que tard per a moltes coses i una volta enrere &eacute;s gaireb&eacute; inimaginable, Irene Klein &mdash;amb Altea com a escenari en aquesta ocasi&oacute;&mdash; recupera el drama de l&rsquo;espoli en una hist&ograve;ria tocada de crueltat, per&ograve; tamb&eacute; de tendresa i comprensi&oacute;, on les veus de dones d&rsquo;edats i inquietuds diferents conflueixen en unes dificultats compartides.
    </p><p class="article-text">
        Teixida a trav&eacute;s de quatre veus femenines, <em>Mat&egrave;ria d&rsquo;Altea</em> &eacute;s, sobretot, una hist&ograve;ria capa&ccedil; de (re)crear una atmosfera potent i cre&iuml;ble, on els di&agrave;legs hi compten molt i on les dificultats s&rsquo;hi sumen, sense dramatismes, per&ograve; sense treva. Joana, sa mare Neus, l&rsquo;&agrave;via Avel&middot;lina &mdash;qui morir&agrave; durant la hist&ograve;ria i a partir de la seua mort tot prendr&agrave; un gir clau&mdash;, Manuela, l&rsquo;amiga de l&rsquo;&agrave;via, Arantxa, la companya de feina de Joana i la jove allotjada al c&agrave;mping on treballa Joana i que grava un documental sobre Carmelina S&aacute;nchez-Cutillas i l&rsquo;Altea d&rsquo;avui, tenen totes alguna cosa a fer i dir davant d&rsquo;una Altea que s&rsquo;ha rendit al negoci immobiliari i que expulsa la seua gent. 
    </p><p class="article-text">
        Cadascuna en el seu moment, totes elles entren en acci&oacute;, amb les seues personalitat i angoixes pr&ograve;pies, i configuren un univers femen&iacute; on la for&ccedil;a, les dificultats, les inseguretats i les febleses juguen un tira i arronsa constant.
    </p><p class="article-text">
        En una mena d&rsquo;homenatge a l&rsquo;escriptora tan lligada a Altea i als paisatges que la van veure cr&eacute;ixer i que ella convert&iacute; en literatura en <em>Mat&egrave;ria de Bretanya</em>, la novel&middot;la de Klein dignifica tamb&eacute; les vides de les dones que no es vencen i de la gent que desitja continuar vivint als carrers que els han vist n&agrave;ixer i cr&eacute;ixer, tot i que en ocasions no sempre ho aconsegueixen. 
    </p><p class="article-text">
        <em>Mat&egrave;ria d&rsquo;Altea</em> &eacute;s, doncs, una hist&ograve;ria personal i alhora una hist&ograve;ria social i col&middot;lectiva: &eacute;s el &ldquo;drama&rdquo; d&rsquo;una fam&iacute;lia, per&ograve; &eacute;s el &ldquo;drama&rdquo; tamb&eacute; d&rsquo;una societat que, d&rsquo;alguna manera, ha emmalaltit en una cursa fren&egrave;tica cap a complaure la gent benestant amb tot el luxe i confort possible, peti qui peti. 
    </p><p class="article-text">
        Partint de la precarietat com a base, la hist&ograve;ria mostra les dificultats per a construir una vida agradable. Aquest &eacute;s l&rsquo;univers de les Kellys, les cambreres d&rsquo;hotels que treballen a destall desfent-se l&rsquo;esquena i la musculatura en temporada alta, i retrobant-se a l&rsquo;atur quan no hi ha feina. 
    </p><p class="article-text">
        Hotels, c&agrave;mpings, restaurants, petits negocis... &Eacute;s el modus vivendi d&rsquo;una comarca i d&rsquo;un poble que pren ara la veu en boca de Joana i Neus, ve&iuml;nes d&rsquo;Altea, la qual ha vist perdre d&egrave;cada rere d&egrave;cada un model de vida for&ccedil;a diferent, m&eacute;s rural, vinculat a la pesca, menys ambici&oacute;s, per&ograve; m&eacute;s equilibrat. 
    </p><p class="article-text">
        El desastre el coneixem, s&iacute;, per&ograve; el desastre t&eacute; noms i rostres, i encara que siguen inventats &mdash;al capdavall, aix&ograve; fa la ficci&oacute;&mdash;, prenen una empenta singular i diferent quan els troben en forma d&rsquo;hist&ograve;ria, com ara en <em>Mat&egrave;ria d&rsquo;Altea</em>.  
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lourdes Toledo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/materia-d-altea-poble-transforma-forca_132_13460542.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 23 Aug 2026 21:00:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4bf79fb5-f112-4f7c-8064-e91bc6e79a92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x766y402.jpg" length="408013" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4bf79fb5-f112-4f7c-8064-e91bc6e79a92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x766y402.jpg" type="image/jpeg" fileSize="408013" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA['Matèria d’Altea', un poble que es transforma a la força]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4bf79fb5-f112-4f7c-8064-e91bc6e79a92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x766y402.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vint anys d’AU, una brúixola cultural de paper en plena era digital]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/vint-anys-d-au-bruixola-cultural-paper-plena-digital_132_13460554.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1e11bcc4-3433-4183-a269-b5d39d956a22_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1043y403.jpg" width="1200" height="675" alt="Vint anys d’AU, una brúixola cultural de paper en plena era digital"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Darrere d’AU (Agenda Urbana) hi ha un equip de tres persones que durant molts anys han vist créixer, millorar i consolidar-se el seu projecte. Sara Mut s’ocupa de la redacció i la coordinació editorial, Gloria Pozuelo del màrqueting, publicitat, i també redacció, i Willie Kaminski, dissenyador, és l’artífex de la maqueta i d’unes cobertes cridaneres, petites obres d’art, sempre en consonància amb el contingut de la programació cultural del moment</p></div><p class="article-text">
        Jes&uacute;s C&iacute;scar i jo hem vingut a Impresum, la impremta d&rsquo;on ix l&rsquo;Agenda Urbana cada mes i on fa vint anys tot va comen&ccedil;ar. Nom&eacute;s entrar-hi percebem l&rsquo;olor inconfusible de tinta i paper que contradiu les prediccions apocal&iacute;ptiques sobre la desaparici&oacute; del paper. Fa una calor que tomba de tos, i despr&eacute;s de fer un tomb per la impremta i algunes fotos, conversem en una sala menuda i refrigerada. Parlem amb l&rsquo;equip d&rsquo;AU sobre el que fan i per qu&egrave; ho fan.
    </p><p class="article-text">
        Se&rsquo;ls nota en els rostres que estan contents i la satisfacci&oacute; es transmet en les seues paraules: fa unes setmanes van donar una festa ac&iacute; mateix per celebrar els seus primers vins anys, quan Daniel Matoses, el propietari d&rsquo;Impresum, i el dissenyador Willie Kaminski van donar forma inicial al projecte, una idea que, com ells expliquen, seguia les passes de publicacions com <em>Butxaca, l&rsquo;Agenda Cultural de Barcelona. </em>
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els inicis d&rsquo;AU</strong></h2><p class="article-text">
        Ara fa dues d&egrave;cades, Matoses i Kaminski van formar un <em>combo</em> perfecte: un impressor, una periodista, Virg&iacute;nia, i un dissenyador: &ldquo;al principi &mdash;explica Willie&mdash;  ten&iacute;em una petita redacci&oacute; a Russafa, per&ograve; a patir de la crisi de 2008 vam haver de comen&ccedil;ar a treballar des de casa i diria que vam ser pioners en el teletreballar. Era l&rsquo;&egrave;poca dura de Rita Barber&agrave; i moments cr&iacute;tics per a la programaci&oacute; cultural de Val&egrave;ncia, i en aquell context, de sobte, un dia es va presentar Sara amb pantal&oacute; curt i xancles, que buscava un lloc on fer pr&agrave;ctiques de periodisme, i despr&eacute;s vingu&eacute; Gl&ograve;ria&rdquo; [conta Willie entre riures]. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;De fet &mdash;comenta Sara seguint la broma&mdash;  vam entrar de pr&agrave;ctiques i ens vam fer les <em>ames</em>&rdquo; i Gl&ograve;ria afegeix &ldquo;despr&eacute;s de Sara vaig arribar jo i vaig comen&ccedil;ar a col&middot;laborar-hi i mira que no tenia a penes experi&egrave;ncia de treballar amb ordinadors&rdquo;. I Willie insisteix en qu&egrave; s&oacute;n Sara i Gl&ograve;ria les que &ldquo;duen avui la br&uacute;ixola de la cultura a Val&egrave;ncia&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e18a7fc5-f231-4dc3-8957-d63ac414e663_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e18a7fc5-f231-4dc3-8957-d63ac414e663_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e18a7fc5-f231-4dc3-8957-d63ac414e663_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e18a7fc5-f231-4dc3-8957-d63ac414e663_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e18a7fc5-f231-4dc3-8957-d63ac414e663_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e18a7fc5-f231-4dc3-8957-d63ac414e663_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e18a7fc5-f231-4dc3-8957-d63ac414e663_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’equip d’AU a Impresum, on en juny van celebrar els seus primers 20 anys."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’equip d’AU a Impresum, on en juny van celebrar els seus primers 20 anys.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Vist aix&iacute;, el que en principi semblava una aposta arriscada, esdevingu&eacute; aviat un bon equip i &ldquo;l&rsquo;aventura grossa&rdquo; &mdash;remarca Willie&mdash; comen&ccedil;&agrave; amb elles dues: &ldquo;fou en aquell moment, gens f&agrave;cil encara, entre 2009 i 2010, en qu&egrave; ho professionalitz&agrave;rem tot i ens hi dedic&agrave;rem al 100 %&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La filosofia del projecte</strong></h2><p class="article-text">
        Asseguren que all&ograve; que defineix la seua l&iacute;nia editorial &eacute;s la idea que una societat i, sobretot una ciutat, es conta a trav&eacute;s de la cultural i darrere de la seua vida i programaci&oacute; cultural: &ldquo;Volem contar i fer la hist&ograve;ria d&rsquo;aquesta ciutat a trav&eacute;s d&rsquo;all&ograve; que passa dia a dia a la ciutat, art&iacute;sticament i culturalment, i que la fa evolucionar&rdquo;. &ldquo;De fet &mdash;apunten&mdash; si compares la societat valenciana que reflecteixen els 40 primer n&uacute;meros de la revista amb la que retraten els 40 seg&uuml;ents n&uacute;meros, veus com la manera diferent de ser i contar-se que t&eacute; la ciutat sorgeix de forma quasi natural. &rdquo;Reflectim el que hi ha, s&iacute;, &mdash;matisa Sara Mut&mdash; per&ograve; tamb&eacute; la nostra visi&oacute; sobre la cultura. Podr&iacute;em dir que despr&eacute;s de vint anys AU fins s&rsquo;ha convertit en una mena de document de mem&ograve;ria cultural, un cr&ograve;nica cultural constant&ldquo;.
    </p><p class="article-text">
        Parlem sobre la influ&egrave;ncia dels diferents moments pol&iacute;tics en la programaci&oacute; cultural de tota ciutat, i en concret, el cas de Val&egrave;ncia: &ldquo;Les programacions culturals no s&oacute;n apol&iacute;tiques i canvien amb el signe de qui governa, comenta Sara. A l&rsquo;hora de programar, el fet de triar uns concerts, exposicions o obres davant d&rsquo;uns altres &eacute;s ja posicionar-se. En el nostre cas, els vuit anys de govern d&rsquo;esquerres, tant a l&rsquo;Ajuntament com a la Generalitat, han sigut com un oasi que ens ha perm&egrave;s no caure ara aquests darrers tres anys que duem amb el PP i Vox, si b&eacute;, tot plegat, hem acusat el canvi pol&iacute;tic&rdquo;. &ldquo;Igual que ens ha ajudat molt comptar amb una vintena de col&middot;laboradors que, de manera altruista, per simpatia pel projecte i inter&egrave;s per la cultura, hi col&middot;laboren peri&ograve;dicament&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>De qu&egrave; viuen i com</strong></h2><p class="article-text">
        Els pregunte si els costa molt aconseguir publicitat: &ldquo;No &eacute;s f&agrave;cil &mdash;apunta Gloria, qui s&rsquo;ocupa de captar i gestionar la publicitat&mdash; tenim clients de sempre, molt antics, que ens valoren i nosaltres valorem tamb&eacute; molt el paper d&rsquo;algunes institucions p&uacute;bliques que han confiat en nosaltres. A banda d&rsquo;aix&ograve;, tractem tamb&eacute; d&rsquo;arribar als comer&ccedil;os petits i hi hem adaptat el preus per a ells, perqu&egrave; volem donar-hi cabuda al major nombre possible d&rsquo;anunciants&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/71830914-8572-427d-ba45-8d39b739b2b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/71830914-8572-427d-ba45-8d39b739b2b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/71830914-8572-427d-ba45-8d39b739b2b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/71830914-8572-427d-ba45-8d39b739b2b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/71830914-8572-427d-ba45-8d39b739b2b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/71830914-8572-427d-ba45-8d39b739b2b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/71830914-8572-427d-ba45-8d39b739b2b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Des d’AU hem apostat pel retorn al paper, per estar presents i per parlar als valencians” ."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Des d’AU hem apostat pel retorn al paper, per estar presents i per parlar als valencians” .                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Tamb&eacute; varia segons el moment de l&rsquo;any &mdash;matisa Sara&mdash; quan m&eacute;s activitat cultural hi ha, m&eacute;s publicitat ens arriba. En maig i octubre sempre tenim una remuntada, i gener i febrer s&oacute;n mesos m&eacute;s complicats. Per sort comptem amb una cartera de clients fixos i ens hem guanyat una credibilitat perqu&egrave; saben que el dia 1 de cada mes sempre est&agrave; AU al carrer,&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;AU intenten donar veu a gran part de les propostes art&iacute;stiques i creatives de la ciutat: &ldquo;Valorem molt &mdash;insisteix Sara&mdash; poder dir que donem visibilitat a espectacles petits i curiositats que tenen import&agrave;ncia, per&ograve; que de vegades no tenen l&rsquo;antelaci&oacute; suficient per a anunciar-se i sobreviure, per&ograve; ho intentem. Intentem arribar a elles i cobrir-les, si b&eacute; ens marca tamb&eacute; molt el fet de ser mensuals. Amb tot, tractem de seguir l&rsquo;actualitat&rdquo;. &ldquo;De vegades quan un esdevenint que considerem important no t&eacute; pressupost, l&rsquo;anunciem igualment i despr&eacute;s  sempre se&rsquo;n recorden de nosaltres i venen a buscar-nos quan les coses van millor&rdquo; Una mena d&rsquo;inversi&oacute; de futur, els dic.<strong> </strong>&ldquo;Exactament&rdquo;. &ldquo;Per&ograve; ens agradaria deixar clar que les ressenyes no s&oacute;n el mateix que la publicitat. Les ressenyes de locals, de llibres, de menjars, les escrivim nosaltres o els nostres col&middot;laboradors. No cobrem pel contingut d&rsquo;una ressenya, nom&eacute;s cobrem pels espais publicitaris&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Arribar al major nombre de llocs, i en paper</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels punts forts d&rsquo;AU &eacute;s la distribuci&oacute;: cal deixar-ne exemplars en cada lloc on col&middot;laboren amb ells, per a visibilitzar-los, i arribar al major nombre de barris de la ciutat, aix&iacute; que de manera sistem&agrave;tica i professional tenen una llista que els ha ajudat a anar prenent-li el pols a la ciutat. &ldquo;Molt sovint veus clients i saludes i hem fet un poc de comunitat i notes que la gent espera AU cada principi de mes i que quan hi arriba &eacute;s una alegria: <em>que b&eacute;, que ja esteu ac&iacute;, us est&agrave;vem esperant, ens diuen sovint, ahir just vingueren a buscar-la</em>. I s&iacute;, hi ha gent que ens busca cada mes i a la Universitat de La Nau fins criden molts demanant-la [somriuen tots tres satisfets]. &rdquo;Tractem d&rsquo;estar a la Universitat, a les botigues, als bars i restaurants, als teatres i si en algun lloc no hi som &eacute;s, o perqu&egrave; no ens hi volen o perqu&egrave; ens han fet fora&ldquo;, apunten. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea83b48-f5ff-4745-b3bd-4e50323e6b2d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea83b48-f5ff-4745-b3bd-4e50323e6b2d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea83b48-f5ff-4745-b3bd-4e50323e6b2d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea83b48-f5ff-4745-b3bd-4e50323e6b2d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea83b48-f5ff-4745-b3bd-4e50323e6b2d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea83b48-f5ff-4745-b3bd-4e50323e6b2d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bea83b48-f5ff-4745-b3bd-4e50323e6b2d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Ens hem guanyat una credibilitat perquè el dia 1 de cada mes sempre està AU al carrer”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Ens hem guanyat una credibilitat perquè el dia 1 de cada mes sempre està AU al carrer”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <em>Todos para uno y uno para todos, </em>aquests tres &ldquo;mosqueters&rdquo; de la lletra impresa conflueixen quan arriba l&rsquo;hora de la distribuci&oacute;, Siga a peu, en bicicleta, o en cotxe, segons la zona: &ldquo;ens importa m&eacute;s que AU estiga a Benimaclet o a la Zaidia que al centre de Val&egrave;ncia&rdquo;, apunta Willie. &ldquo;Tractem d&rsquo;arribar al Cabanyal, a Russafa, a la zona d&rsquo;El Cedro i X&uacute;quer, al Centre Hist&ograve;ric, al Carme i ara estem veien d&rsquo;arribar a barris com Patraix&rdquo;, constaten.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;AU han apostat pel retorn al paper. la pres&egrave;ncia f&iacute;sica, i per parlar als valencians: &ldquo;tenim un codi m&eacute;s en clau local, pensant en la nostra gent, que no un enfocament per als visitants o el turisme, o com a molt, parlar&iacute;em d&rsquo;un turisme m&eacute;s cultural, perqu&egrave; sabem que AU pot interessar a qui ens visitat i per aix&ograve; la distribu&iuml;m tamb&eacute; en les oficines de turisme. AU &eacute;s una mena de br&uacute;ixola cultural per als valencians&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Enmig d&rsquo;aquest br&uacute;ixola, els demane com perceben ells el batec de la vida cultural a Val&egrave;ncia,<strong> </strong>&ldquo;Mal, &mdash;diuen tots tres alhora&mdash; tot est&agrave; en precari i el govern actual  est&agrave; retallant molt en cultura, ara &eacute;s la Mostra de Teatre d&rsquo;Alcoi, abans esdeveniments tan bons  com la Fira Babakamo, o les retallades a la Fira del llibre. Les institucions p&uacute;bliques valencianes &mdash;insisteixen&mdash; no mostren coneixement ni inter&egrave;s per la cultura i estan apagant focs sobre la marxa, com ha sigut el cas de Cinema Jove. En el sector de l&rsquo;audiovisual, per exemple, estan molt cremats perqu&egrave; la Generalita ha donat milions a Disney perqu&egrave; vinga a gravar a la Ciutat de la Llum i ells a penes si hi sobreviuen. Hi ha tensi&oacute; i malestar en el m&oacute;n de la cultura i les arts, i si va mal la cultura, nosaltres tamb&eacute; anem malament. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lourdes Toledo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/vint-anys-d-au-bruixola-cultural-paper-plena-digital_132_13460554.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 22 Aug 2026 21:00:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1e11bcc4-3433-4183-a269-b5d39d956a22_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1043y403.jpg" length="877908" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1e11bcc4-3433-4183-a269-b5d39d956a22_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1043y403.jpg" type="image/jpeg" fileSize="877908" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vint anys d’AU, una brúixola cultural de paper en plena era digital]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1e11bcc4-3433-4183-a269-b5d39d956a22_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1043y403.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sagunt a Escena conclou la programació escènica del Teatre Romà amb un concert de la ‘cantaora’ Estrella Morente]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/sagunt-escena-conclou-programacio-escenica-teatre-roma-amb-concert-cantaora-estrella-morente_132_13457480.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/daf5a4a4-839e-4073-b70a-b14550e86cc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x780y312.jpg" width="1200" height="675" alt="Sagunt a Escena conclou la programació escènica del Teatre Romà amb un concert de la ‘cantaora’ Estrella Morente"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’actuació de l’artista granadina tindrà lloc el 22 d’agost a les 22:30 hores, mentre la secció ‘Off Romà’ presentarà dos espectacles de circ en la Casa dels Berenguer i la Glorieta de la localitat els dies 21 i 22 d’agost</p></div><p class="article-text">
        El festival Sagunt a Escena, organitzat per la Conselleria d&rsquo;Educaci&oacute;, Cultura i Universitats a trav&eacute;s de l&rsquo;Institut Valenci&agrave; de Cultura (IVC), en col&middot;laboraci&oacute; amb la Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia i l&rsquo;Ajuntament de Sagunt, conclou la programaci&oacute; esc&egrave;nica del Teatre Rom&agrave; amb un concert de la <em>cantaora </em>de flamenc Estrella Morente.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;artista granadina interpretar&agrave; una selecci&oacute; de les can&ccedil;ons m&eacute;s representatives de la seua traject&ograve;ria, entre les quals destaca el tema principal de la pel&middot;l&iacute;cula <em>Volver</em>, de Pedro Almod&oacute;var, el pr&ograve;xim 22 d&rsquo;agost a les 22:30 hores.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Funcions circenses</strong></h2><p class="article-text">
        Per part seua, la secci&oacute; &lsquo;Off Rom&agrave;&rsquo; presentar&agrave; dos espectacles de circ que combinen l&rsquo;humor, la imaginaci&oacute; i el joc com a espais de trobada amb el p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        La companyia valenciana El Cruce, formada per Rub&eacute;n R&iacute;o i Nicoletta Battaglia, posar&agrave; en escena la funci&oacute; <em>Kossha </em>el divendres 21 d&rsquo;agost en la Casa dels Berenguer. L&rsquo;humor absurd, la m&uacute;sica en directe i una depurada t&egrave;cnica circense reivindicaran els espectacles ambulants de varietats.
    </p><p class="article-text">
        El 22 d&rsquo;agost, la Tr&oacute;cola Circ portar&agrave; a la Glorieta <em>Juga</em>, un muntatge que celebra la trobada intergeneracional i reivindica l&rsquo;espai p&uacute;blic com a lloc de conviv&egrave;ncia, creativitat i esplai.
    </p><p class="article-text">
        Inspirada en l&rsquo;univers dels joguets i en les formes d&rsquo;entreteniment anteriors a la d&egrave;cada de 1990, l&rsquo;obra convida a recordar i descobrir jocs, tradicions i costums que formen part del patrimoni cultural.
    </p><p class="article-text">
        <em>Juga </em>&eacute;s, a m&eacute;s, una crida a recuperar el carrer com a lloc de socialitzaci&oacute; per als xiquets i les xiquetes. La Tr&oacute;cola Circ, fundada en 2013, ha obtingut reconeixements per peces com <em>Potted </em>i <em>Ludwigshafen</em>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/sagunt-escena-conclou-programacio-escenica-teatre-roma-amb-concert-cantaora-estrella-morente_132_13457480.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 20 Aug 2026 10:05:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/daf5a4a4-839e-4073-b70a-b14550e86cc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x780y312.jpg" length="1278814" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/daf5a4a4-839e-4073-b70a-b14550e86cc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x780y312.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1278814" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sagunt a Escena conclou la programació escènica del Teatre Romà amb un concert de la ‘cantaora’ Estrella Morente]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/daf5a4a4-839e-4073-b70a-b14550e86cc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x780y312.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘La Colección del IVAM hasta hoy’ reúne más de 500 piezas de los siglos XX y XXI]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/coleccion-ivam-hoy-reune-500-piezas-siglos-xx-xxi_132_13455166.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ca4de43c-e802-442f-955b-4733026f6d0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x324y302.jpg" width="1200" height="675" alt="‘La Colección del IVAM hasta hoy’ reúne más de 500 piezas de los siglos XX y XXI"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La muestra ofrece un recorrido por las principales corrientes artísticas de este periodo. Valentina Kulagina, Marchel Duchamp, Alexander Calder, James Rosenquist y Cindy Sherman forman parte de la selección de autores presentes en la exposición</p></div><p class="article-text">
        La exposici&oacute;n permanente &lsquo;La Colecci&oacute;n del IVAM hasta hoy&rsquo; re&uacute;ne m&aacute;s de 500 obras que configuran una lectura historiogr&aacute;fica de las principales corrientes art&iacute;sticas de los siglos XX y XXI.
    </p><p class="article-text">
        La muestra, que ocupa 1.500 metros cuadrados distribuidos en diez salas, incluye algunas piezas de autores fundamentales para entender el arte moderno y contempor&aacute;neo. Entre ellas figuran las creaciones de Valentina Kulagina, Marcel Duchamp, Alexander Calder, James Rosenquist y Cindy Sherman.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Constructivismo sovi&eacute;tico</strong></h2><p class="article-text">
        La primera sala de la exposici&oacute;n incluye un fotomontaje de la artista Valentina Kulagina. La obra combina fotograf&iacute;as, tipograf&iacute;a, diagonales, repeticiones y diferentes escalas para representar a mujeres trabajadoras en distintos &aacute;mbitos profesionales.
    </p><p class="article-text">
        La pieza forma parte del conjunto de obras dedicadas al constructivismo sovi&eacute;tico conservadas por el Institut Valenci&agrave; d&rsquo;Art Modern (IVAM), una de las vanguardias art&iacute;sticas m&aacute;s importantes del siglo XX que, adem&aacute;s, destac&oacute; por la presencia de mujeres artistas como Valentina Kulagina, Varvara Stepanova, Olga Rozanova o Natalia Pinus.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Ampliaci&oacute;n del concepto de obra de arte</strong></h2><p class="article-text">
        La muestra tambi&eacute;n incorpora la pieza &lsquo;Disques optiques. Rotorelief&rsquo;, realizada por Marcel Duchamp en 1935. La obra est&aacute; formada por seis discos pintados con distintos motivos que, al girar sobre un tocadiscos, generan efectos &oacute;pticos basados en la percepci&oacute;n del movimiento.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un m&oacute;vil de Alexander Calder</strong></h2><p class="article-text">
        Entre las esculturas presentes en la exposici&oacute;n se encuentra uno de los conocidos m&oacute;viles de Alexander Calder, que revolucionaron la concepci&oacute;n tradicional de la escultura al introducir el movimiento real, el azar y el tiempo como elementos esenciales de la obra.
    </p><p class="article-text">
        El IVAM cuenta con una de sus ic&oacute;nicas estructuras suspendidas, activadas por las corrientes de aire, que generan composiciones siempre cambiantes en las que el espacio y el entorno participan activamente.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El lenguaje del Pop Art</strong></h2><p class="article-text">
        La obra &lsquo;Blue Spark&rsquo;, de James Rosenquist, representa una de las l&iacute;neas fundamentales del Pop Art estadounidense. El artista desarroll&oacute; un lenguaje visual influido por su experiencia profesional como pintor de grandes soportes publicitarios.
    </p><p class="article-text">
        A trav&eacute;s de im&aacute;genes ampliadas, fragmentadas y descontextualizadas, Rosenquist traslad&oacute; a la creaci&oacute;n art&iacute;stica recursos procedentes de la publicidad y la cultura visual contempor&aacute;nea.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La construcci&oacute;n de la identidad</strong></h2><p class="article-text">
        En el &aacute;mbito de la fotograf&iacute;a, la muestra alberga &lsquo;Untitled, Film Still n&ordm; 6, Girl in black bra; white panties&rsquo;, una de las series m&aacute;s conocidas de Cindy Sherman.
    </p><p class="article-text">
        En estas fotograf&iacute;as, la artista utiliza su propio cuerpo para interpretar personajes inspirados en el lenguaje cinematogr&aacute;fico. Las obras plantean cuestiones relacionadas con la identidad, los estereotipos y la representaci&oacute;n de las mujeres en la cultura visual contempor&aacute;nea.
    </p><p class="article-text">
        La pieza forma parte de los fondos fotogr&aacute;ficos del centro valenciano, una colecci&oacute;n pionera, ya que el IVAM fue uno de los primeros museos espa&ntilde;oles en construir un fondo fotogr&aacute;fico de relevancia internacional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/coleccion-ivam-hoy-reune-500-piezas-siglos-xx-xxi_132_13455166.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Aug 2026 08:48:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ca4de43c-e802-442f-955b-4733026f6d0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x324y302.jpg" length="602664" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ca4de43c-e802-442f-955b-4733026f6d0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x324y302.jpg" type="image/jpeg" fileSize="602664" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[‘La Colección del IVAM hasta hoy’ reúne más de 500 piezas de los siglos XX y XXI]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ca4de43c-e802-442f-955b-4733026f6d0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x324y302.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les Arts estrenará cuatro nuevas producciones de ópera en su temporada 2026-2027]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/les-arts-estrenara-cuatro-nuevas-producciones-opera-temporada-2026-2027_132_13448942.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3a75f8ed-9db6-4ba5-ba0e-276e25ef136e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149346.jpg" width="3236" height="1820" alt="Les Arts estrenará cuatro nuevas producciones de ópera en su temporada 2026-2027"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El director del Festival de Aix-en-Provence, Ted Huffman, estrena ‘Carmen’, su primer montaje para la Sala Principal. Damiano Michieletto firma ‘Lohengrin’, la primera nueva producción wagneriana de Les Arts desde 2009</p></div><p class="article-text">
        El Palau de les Arts Reina Sof&iacute;a estrenar&aacute; cuatro nuevas producciones de &oacute;pera durante la temporada 2026-2027 con los montajes de &lsquo;Carmen&rsquo;, &lsquo;Lohengrin&rsquo;, &lsquo;La clemenza di Tito&rsquo; y &lsquo;Simon Boccanegra&rsquo;, que se incorporar&aacute;n a la programaci&oacute;n de la Sala Principal.
    </p><p class="article-text">
        Las nuevas producciones estar&aacute;n dirigidas por cuatro de los &lsquo;registas&rsquo; m&aacute;s reconocidos de la escena internacional: el estadounidense Ted Huffman y el sevillano Rafael R. Villalobos, dos de los valores con mayor proyecci&oacute;n en la actualidad; y el italiano Damiano Michieletto y el barcelon&eacute;s &Agrave;lex Oll&eacute;, artistas de referencia en los principales teatros del mundo.
    </p><p class="article-text">
        El curso oper&iacute;stico de Les Arts se inaugurar&aacute; el 2 de octubre con &lsquo;Carmen&rsquo;, de Georges Bizet, realizada en coproducci&oacute;n con el Grand Th&eacute;&acirc;tre de Gen&egrave;ve y dirigida esc&eacute;nicamente por Ted Huffman.
    </p><p class="article-text">
        El director estadounidense regresa al teatro valenciano tras sus trabajos en &lsquo;Les mamelles de Tir&eacute;sias&rsquo;, &lsquo;Trouble in Tahiti&rsquo; y &lsquo;L&rsquo;incoronazione di Poppea&rsquo;, producci&oacute;n supuso la primera nominaci&oacute;n de Les Arts a un International Opera Award en la categor&iacute;a de mejor producci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Reconocido por la atenci&oacute;n al trabajo actoral, el cuidado del detalle esc&eacute;nico y la fidelidad al texto y la partitura, Huffman compagina su actividad art&iacute;stica con la direcci&oacute;n del Festival de Aix-en-Provence, una de las citas de referencia de la l&iacute;rica internacional.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Regreso de Wagner a la producci&oacute;n propia</strong></h2><p class="article-text">
        El 10 de diciembre, Damiano Michiletto presenta &lsquo;Lohengrin&rsquo;, la primera nueva producci&oacute;n wagneriana de Les Arts desde 2009. El montaje se realiza en coproducci&oacute;n con el Teatro dell&rsquo;Opera di Roma y La Fenice de Venecia.
    </p><p class="article-text">
        El &lsquo;regista&rsquo; veneciano es uno de los creadores m&aacute;s apreciado por el p&uacute;blico valenciano desde su debut en Les Arts con &lsquo;La scala di seta&rsquo;, de Rossini. Desde entonces ha firmado t&iacute;tulos como &lsquo;L&rsquo;italiana in Algeri&rsquo;, &lsquo;L&rsquo;elisir d&rsquo;amore&lsquo;, &lsquo;Il barbiere di Siviglia&rsquo;, &lsquo;La damnation de Faust&rsquo;, &lsquo;Il viaggio a Reims&rsquo;, &lsquo;Don Giovanni&rsquo; y &lsquo;Salome&rsquo;.
    </p><p class="article-text">
        El creador italiano es conocido por la fuerza visual de sus propuestas y por sus lecturas contempor&aacute;neas de los grandes t&iacute;tulos del repertorio. En &lsquo;Lohengrin&rsquo;, plantea una lectura de fuerte carga simb&oacute;lica e impactante concepci&oacute;n esc&eacute;nica, que sit&uacute;a el conflicto psicol&oacute;gico de los personajes por encima del componente legendario.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Rafael R. Villalobos y &Agrave;lex Oll&eacute;</strong></h2><p class="article-text">
        La nueva producci&oacute;n de &lsquo;La clemenza di Tito&rsquo;, de Mozart, llegar&aacute; el 21 de enero de 2027 en coproducci&oacute;n con el Teatro de la Maestranza de Sevilla y con la direcci&oacute;n esc&eacute;nica de Rafael R. Villalobos.
    </p><p class="article-text">
        Ser&aacute; el segundo trabajo del director sevillano para Les Arts tras &lsquo;Un ballo in maschera&rsquo;, la coproducci&oacute;n internacional realizada junto a la Staatsoper Unter den Linden de Berl&iacute;n. En esta ocasi&oacute;n, Villalobos traslada la acci&oacute;n a los estudios cinematogr&aacute;ficos de Cinecitt&agrave; en la d&eacute;cada de 1940. All&iacute;, los enfrentamientos entre estrellas y productores funcionan como met&aacute;fora de la manipulaci&oacute;n del cine y del imaginario cl&aacute;sico subordinados a un discurso de grandeza imperial.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte. &Agrave;lex Oll&eacute; estrenar&aacute; en febrero de 2027 su primer trabajo propio para Les Arts: &lsquo;Simon Boccanegra&rsquo;. El artista catal&aacute;n, que ya hab&iacute;a presentado en el edificio de Calatrava sus visiones de &lsquo;Tristan und Isolde&rsquo;, &lsquo;Il trovatore&rsquo; y &lsquo;Turandot, se adentra ahora en los conflictos y dilemas del &lsquo;Dogo&rsquo; genov&eacute;s en una de las obras m&aacute;s veneradas de Verdi.
    </p><p class="article-text">
        Plazas oper&iacute;sticas de la talla de Londres, Par&iacute;s, Mil&aacute;n o Berl&iacute;n, se han rendido al lenguaje est&eacute;tico de Oll&eacute;, que combina la espectacularidad visual, en la que tecnolog&iacute;a y arquitectura humana se ponen a disposici&oacute;n del drama, con una visi&oacute;n contempor&aacute;nea que le permite trasponer acciones y tramas a espacios y periodos m&aacute;s reconocibles para el espectador.
    </p><p class="article-text">
        Para Oll&eacute;, &lsquo;Simon Boccanegra&rsquo; es un espejo roto del presente: sociedades fracturadas, poder agotado e instituciones incapaces de reconciliarse. Su escenograf&iacute;a funciona como una Torre de Babel deliberada, donde el vestuario cruza el siglo XIV con la situaci&oacute;n pol&iacute;tica actual.
    </p><p class="article-text">
        Las entradas para la temporada 2026-2027 se pueden adquirir a trav&eacute;s de los diferentes canales de venta del teatro: taquillas, la l&iacute;nea telef&oacute;nica 96 197 59 00 y la p&aacute;gina web de <a href="https://www.lesarts.com/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Les Arts</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/les-arts-estrenara-cuatro-nuevas-producciones-opera-temporada-2026-2027_132_13448942.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 15 Aug 2026 08:51:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3a75f8ed-9db6-4ba5-ba0e-276e25ef136e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149346.jpg" length="2830034" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3a75f8ed-9db6-4ba5-ba0e-276e25ef136e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149346.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2830034" width="3236" height="1820"/>
      <media:title><![CDATA[Les Arts estrenará cuatro nuevas producciones de ópera en su temporada 2026-2027]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3a75f8ed-9db6-4ba5-ba0e-276e25ef136e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149346.jpg" width="3236" height="1820"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sagunt a Escena programa ‘Terra de guapes’, un homenatge de Sandra Monfort a la tradició musical valenciana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/sagunt-escena-programa-terra-guapes-homenatge-sandra-monfort-tradicio-musical-valenciana_132_13448328.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e25e905e-f655-441b-8339-77aeda1cb49c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1035y307.jpg" width="1200" height="675" alt="Sagunt a Escena programa ‘Terra de guapes’, un homenatge de Sandra Monfort a la tradició musical valenciana"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’artista de Pedreguer oferix en el Teatre Romà un espectacle que revisita la música i els balls tradicionals de la Comunitat Valenciana</p></div><p class="article-text">
        El festival Sagunt a Escena, organitzat per la Conselleria d&rsquo;Educaci&oacute;, Cultura i Universitats a trav&eacute;s de l&rsquo;Institut Valenci&agrave; de Cultura (IVC), en col&middot;laboraci&oacute; amb la Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia i l&rsquo;Ajuntament de Sagunt, presenta l&rsquo;espectacle &lsquo;Terra de guapes&rsquo;, amb el qual Sandra Monfort ret homenatge a la tradici&oacute; musical valenciana.
    </p><p class="article-text">
        La proposta planteja una aproximaci&oacute; lliure i actual al folklore valenci&agrave; i tra&ccedil;a un recorregut simb&ograve;lic per can&ccedil;ons populars dividit en quatre actes. La funci&oacute; incorpora refer&egrave;ncies a les malaguenyes, els cants de batre, la dansa de La Moma, la Muixeranga d&rsquo;Algemes&iacute;, el ball del vetlatori i el Misteri d&rsquo;Elx.
    </p><p class="article-text">
        M&uacute;sica, &lsquo;performance&rsquo; i dansa en directe s&rsquo;integren en escena per a explorar les manifestacions culturals que formen part de la tradici&oacute; valenciana. Cantant, instrumentista i creadora multidisciplin&agrave;ria, Sandra Monfort s&rsquo;ha nodrit dels arxius de la Fonoteca de materials de la Generalitat per a recuperar gravacions i repertoris tradicionals que dialoguen amb llenguatges contemporanis.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s dels efectes de la dana, l&rsquo;artista de Pedreguer va voler demostrar l&rsquo;amor per les seues arrels. &lsquo;Terra de guapes&rsquo; reunix can&ccedil;ons, balls, sons i ressons de les tradicions procedents de diferents punts de la geografia valenciana reinterpretats des de l&rsquo;univers creatiu de l&rsquo;autora.
    </p><p class="article-text">
        La funci&oacute; tindr&agrave; lloc el 15 d&rsquo;agost, a les 22:30 hores, en el Teatre Rom&agrave; de la localitat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un n&agrave;ufrag a la deriva</strong></h2><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, la programaci&oacute; de la secci&oacute; &lsquo;Off Rom&agrave;&rsquo; inclou, tamb&eacute; el dia 15 a les 20:00 hores, la representaci&oacute; de &lsquo;Rob&rsquo;, l&rsquo;&uacute;ltima creaci&oacute; de Teatre de l&rsquo;Abast, en el Centre C&iacute;vic del Port de Sagunt.
    </p><p class="article-text">
        Fundada en 2016 per Luc&iacute;a Aibar, Victoria M&iacute;nguez i Ram&oacute;n R&oacute;denas, la companyia desenrotlla un llenguatge propi basat en la investigaci&oacute; del teatre f&iacute;sic en di&agrave;leg amb altres disciplines esc&egrave;niques.
    </p><p class="article-text">
        En l&rsquo;obra, el gest i la manipulaci&oacute; de titelles s&rsquo;unixen per a narrar la hist&ograve;ria d&rsquo;un n&agrave;ufrag que troba en la imaginaci&oacute; el seu propi bot salvavides.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;equip art&iacute;stic compta amb la participaci&oacute; de Jos&eacute; Puchades (Putxa), integrant de Zero en Conducta, una de les companyies de refer&egrave;ncia del teatre d&rsquo;objectes a escala nacional, que firma la coreografia junt amb Julieta Gasc&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &lsquo;Rob&rsquo; va rebre en 2025 el Premi Menkes al millor espectacle de dansa-teatre. A m&eacute;s, el seu protagonista, Ramon R&oacute;denas, va obtindre el Premi de l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Actors i Actrius del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (AAPV) a la millor interpretaci&oacute; masculina en 2020, i va ser candidat a millor actor en la XXIII edici&oacute; dels Premis Max. 
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d&rsquo;una proposta per a tots els p&uacute;blics d&rsquo;acc&eacute;s lliure inclosa en la programaci&oacute; &lsquo;Off&rsquo; del festival, integrada totalment per companyies valencianes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/sagunt-escena-programa-terra-guapes-homenatge-sandra-monfort-tradicio-musical-valenciana_132_13448328.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 14 Aug 2026 16:23:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e25e905e-f655-441b-8339-77aeda1cb49c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1035y307.jpg" length="528636" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e25e905e-f655-441b-8339-77aeda1cb49c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1035y307.jpg" type="image/jpeg" fileSize="528636" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sagunt a Escena programa ‘Terra de guapes’, un homenatge de Sandra Monfort a la tradició musical valenciana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e25e905e-f655-441b-8339-77aeda1cb49c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1035y307.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El peligro de etiquetar: ‘La dama boba’ de Lope de Vega llega al Teatre Romà]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/peligro-etiquetar-dama-boba-lope-vega-llega-teatre-roma_132_13442566.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a69dcce8-ae33-4a20-81ca-b64e480d31cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x561y138.jpg" width="1200" height="675" alt="El peligro de etiquetar: ‘La dama boba’ de Lope de Vega llega al Teatre Romà"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Xus de la Cruz firma un texto con perspectiva de género que actualiza esta comedia clásica del siglo de oro sin alterar su esencia</p></div><p class="article-text">
        Hay obras que envejecen y otras que maduran. Hay textos que, cuatro siglos despu&eacute;s de haber sido escritos, parecen estar esperando que alguien vuelva a abrirlos para descubrir que siguen hablando de nosotros. <a href="https://saguntaescena.ivc.gva.es/program/la-dama-boba/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>La dama boba</em></a>, la comedia que Lope de Vega escribi&oacute; en 1613, es uno de ellos. Esta versi&oacute;n dirigida por Josep Maria Mestres, no intenta recuperar el cl&aacute;sico como si de una pieza de museo se tratara, sino que aspira a demostrar que, bajo sus versos, sus enredos amorosos y sus personajes de comedia hay todav&iacute;a una historia sorprendentemente contempor&aacute;nea sobre el dinero, el deseo, las apariencias, los roles sociales y, sobre todo, sobre qui&eacute;n tiene derecho a etiquetarnos. Esta versi&oacute;n del cl&aacute;sico, adaptada por Xus de la Cruz, llega este jueves al Teatre Rom&agrave; dentro de la programaci&oacute;n de las 43 edici&oacute;n de Sagunt a Escena. Un montaje que se estren&oacute; en fecha tan reciente como el pasado 28 de mayo en Madrid.
    </p><p class="article-text">
        El punto de partida de <em>La dama boba</em> son Finea (Carolina Rubio) y Nise (Silvana Navas), dos hermanas muy diferentes. Nise es culta, ingeniosa y aficionada a la poes&iacute;a; Finea, en cambio, siempre ha sido considerada la &laquo;boba&raquo; de la familia, aunque tiene algo m&aacute;s importante que la inteligencia: una enorme dote. Su padre, Otavio (Joaqu&iacute;n Notario), ha concertado su matrimonio con Liseo (Pablo B&eacute;jar), mientras que Laurencio (Carles Serrano), enamorado de Nise, empieza a interesarse por Finea cuando descubre que casarse con ella puede solucionar su situaci&oacute;n econ&oacute;mica. El amor y el dinero, una vez m&aacute;s, ech&aacute;ndose los trastos.
    </p><p class="article-text">
        Y ah&iacute; est&aacute; una de las grandes virtudes de la versi&oacute;n de Xus de la Cruz: no pretende disimular que detr&aacute;s de buena parte de los sentimientos de los personajes hay intereses muy concretos. Los hombres cortejan, se arrepienten, cambian de objetivo y vuelven a cambiarlo. Las mujeres, mientras, intentan abrirse camino en un sistema en el que buena parte de sus decisiones dependen de los que las rodean.
    </p><p class="article-text">
        Pero Finea no se limita a cambiar de pretendiente. Cambia ella misma. Ese es el verdadero coraz&oacute;n de la obra. Laurencio comienza a cortejarla por inter&eacute;s y, a trav&eacute;s de sus palabras, consigue despertar en ella algo que estaba dormido: la capacidad de pensar, de expresarse y de comprender el mundo que la rodea. El amor funciona as&iacute; como una especie de educaci&oacute;n sentimental e intelectual. La muchacha a la que todos consideran tonta empieza a descubrir que quiz&aacute; el problema nunca estuvo en su inteligencia, sino en la mirada de quienes la juzgaban.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un elenco de lujo</strong></h2><p class="article-text">
        Y aqu&iacute; aparece el trabajo de Xus de la Cruz, responsable de la versi&oacute;n. Formada en Dramaturgia y Direcci&oacute;n de Escena en la RESAD y con un m&aacute;ster en Estudios Feministas y de G&eacute;nero, ha sabido conjugar ambos &aacute;mbitos en montajes como <em>Carta de ajuste</em>, en el que abordaba la presi&oacute;n social y los modelos familiares que perpet&uacute;an los roles patriarcales.
    </p><p class="article-text">
        Al frente del montaje est&aacute; Josep Maria Mestres, director de larga trayectoria que en junio de 2026 fue elegido nuevo director art&iacute;stico del Teatre Nacional de Catalunya. No es un reci&eacute;n llegado al teatro, precisamente: ha dirigido m&aacute;s de sesenta espect&aacute;culos. Su trayectoria incluye t&iacute;tulos tan diversos como <em>Kr&agrave;mpack</em>, <em>Dakota</em>, <em>La senyoreta J&uacute;lia</em>, <em>Los Gondra</em>, <em>L&rsquo;her&egrave;ncia</em>, <em>El padre</em> o <em>La cortes&iacute;a de Espa&ntilde;a</em>.
    </p><p class="article-text">
        Por lo que respecta al elenco, destaca la presencia de actores j&oacute;venes, pero de solida trayectoria, que muchos reconocer&aacute;n de haberlos visto en televisi&oacute;n. No en vano, los principales papeles participaron en series <em>El secreto de puente viejo</em> (Rubio, Navas o Serrano) o <em>Las chicas del cable</em> (Pablo B&eacute;jar, V&iacute;ctor de la Fuent), lo que no significa que no cuenten tambi&eacute;n con una dilatada y reconocida trayectoria teatral.
    </p><p class="article-text">
        La cr&iacute;tica ha destacado de esta versi&oacute;n de <em>La dama boba</em> que funciona mejor cuando deja hablar a Lope y conf&iacute;a en sus actores. El verso sigue teniendo una extraordinaria capacidad para producir humor, deseo y conflicto sin necesidad de demasiados adornos. En definitiva, no trata a Lope como un autor al que haya que actualizar porque est&eacute; muerto, sino como un dramaturgo que todav&iacute;a tiene cosas que decir. La confortable ignorancia, los roles impuestos, la conveniencia econ&oacute;mica disfrazada de amor y la posibilidad de que una persona cambie cuando alguien deja de verla como los dem&aacute;s la han definido siguen siendo asuntos perfectamente reconocibles.
    </p><p class="article-text">
        Cuatro siglos despu&eacute;s, Finea sigue teniendo que demostrar que no es tonta. La diferencia es que ahora el p&uacute;blico puede preguntarse algo todav&iacute;a m&aacute;s interesante: &iquest;qui&eacute;n decidi&oacute; que lo era?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Javier Cavanilles]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/peligro-etiquetar-dama-boba-lope-vega-llega-teatre-roma_132_13442566.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 21:01:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a69dcce8-ae33-4a20-81ca-b64e480d31cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x561y138.jpg" length="164153" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a69dcce8-ae33-4a20-81ca-b64e480d31cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x561y138.jpg" type="image/jpeg" fileSize="164153" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El peligro de etiquetar: ‘La dama boba’ de Lope de Vega llega al Teatre Romà]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a69dcce8-ae33-4a20-81ca-b64e480d31cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x561y138.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les Arts consolida los ‘Viernes de Danza’ con una programación que reúne ballet clásico, danza española y creación contemporánea]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/les-arts-consolida-viernes-danza-programacion-reune-ballet-clasico-danza-espanola-creacion-contemporanea_132_13441279.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0684f482-a501-4cf0-8f3a-eb3e184c6044_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x699y631.jpg" width="1200" height="675" alt="Les Arts consolida los ‘Viernes de Danza’ con una programación que reúne ballet clásico, danza española y creación contemporánea"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El teatro valenciano presenta su nueva producción ‘Estela’, de la creadora Alba Castillo, en colaboración con Dansa València
</p></div><p class="article-text">
        El Palau de les Arts Reina Sof&iacute;a consolida los &lsquo;Viernes de Danza&rsquo; en su temporada 2026-2027 con una oferta que atiende a la diversidad y riqueza de esta disciplina art&iacute;stica. El ciclo incluye propuestas que abarcan desde la recuperaci&oacute;n de piezas hist&oacute;ricas de la danza espa&ntilde;ola hasta el gran repertorio cl&aacute;sico, pasando por la vanguardia flamenca, el hip-hop, el jazz y la creaci&oacute;n contempor&aacute;nea.
    </p><p class="article-text">
        Les Ballets Espagnols de &lsquo;La Argentina&rsquo; abrir&aacute; la programaci&oacute;n de danza en Les Arts con dos sesiones, los d&iacute;as 23 y 24 de octubre, en la Sala Principal. Tras agotar las localidades en anteriores ediciones, la Compa&ntilde;&iacute;a Antonio Najarro regresa con un nuevo homenaje a Antonia Merc&eacute;, &lsquo;La Argentina&rsquo;, figura pionera en la renovaci&oacute;n, proyecci&oacute;n y consolidaci&oacute;n esc&eacute;nica de la danza espa&ntilde;ola.
    </p><p class="article-text">
        Najarro pone en escena dos t&iacute;tulos estrenados por la artista en Par&iacute;s, &lsquo;Juerga&rsquo;, de Juli&aacute;n Bautista, y &lsquo;Triana&rsquo;, de Isaac Alb&eacute;niz, a los que se unen varias piezas coreogr&aacute;ficas de su repertorio, a partir de los figurines y decorados originales conservados de la &eacute;poca.
    </p><p class="article-text">
        El espect&aacute;culo, que contar&aacute; con la participaci&oacute;n de la Orquestra de la Comunitat Valenciana, consiste en una producci&oacute;n de Les Arts junto con la Fundaci&oacute;n Juan March, el Teatro de la Maestranza de Sevilla, el Auditorio de Tenerife y el Festival de Granada, con la colaboraci&oacute;n del Ballet Nacional de Espa&ntilde;a.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Flamenco e influencias contempor&aacute;neas</strong></h2><p class="article-text">
        El 4 de diciembre, el Teatre Mart&iacute;n i Soler acoger&aacute; &lsquo;La Leona&rsquo;, de Olga Pericet, Premio Nacional de Danza 2018. La core&oacute;grafa y bailaora cordobesa se sumerge en los or&iacute;genes del cuerpo flamenco a trav&eacute;s de un di&aacute;logo libre entre lo animal y lo instrumental, tomando como punto de partida la guitarra de Antonio de Torres conocida como &lsquo;La Leona&rsquo;, considerada el primer prototipo de guitarra espa&ntilde;ola.
    </p><p class="article-text">
        Acompa&ntilde;ada por cinco m&uacute;sicos, Pericet propone un recorrido por la esencia del flamenco en el que alternan la ronde&ntilde;a, la bambera, la rumba, el fandango o la farruca. Estrenada en la Bienal de Sevilla de 2022, la pieza ha sido presentada posteriormente en ciudades como Par&iacute;s y Londres y ofrece una aproximaci&oacute;n femenina y ancestral al baile flamenco.
    </p><p class="article-text">
        El 12 de febrero de 2027, este mismo escenario albergar&aacute; &lsquo;Le murmure des songes&rsquo;, de Kader Attou y su Compagnie Accrorap. Referente internacional de la danza hip-hop, el core&oacute;grafo invita al p&uacute;blico a adentrarse en el universo de su infancia.
    </p><p class="article-text">
        En escena, Attou presenta cuatro int&eacute;rpretes que conducen al espectador por un recorrido poblado de criaturas imposibles a trav&eacute;s de una coreograf&iacute;a que funde el &lsquo;breakdance&rsquo;, la danza contempor&aacute;nea y momentos de delicadeza circense, entrelazados por la fuerza de la m&uacute;sica, la ilustraci&oacute;n y el videoarte.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&lsquo;Estela&rsquo;, la nueva producci&oacute;n de Les Arts</strong></h2><p class="article-text">
        En su apoyo a la creaci&oacute;n valenciana, Les Arts encomienda a la emergente Alba Castillo su nueva producci&oacute;n de danza de la temporada: &lsquo;Estela&rsquo;. Su paso por la Compa&ntilde;&iacute;a Nacional de Danza con Nacho Duato y el Ballett Theater Basel han forjado los inicios de la creadora, que cuenta con numerosas colaboraciones con compa&ntilde;&iacute;as como el Scapino Ballet de Rotterdam, el Philadelphia Ballet o la Op&eacute;ra National du Rhin.
    </p><p class="article-text">
        Las coreograf&iacute;as de Castillo combinan din&aacute;micas de grupo complejas con una fuerte impronta individual y movimientos que desprenden una energ&iacute;a arrolladora. &lsquo;Estela&rsquo;, producida por Les Arts en colaboraci&oacute;n con Dansa Val&egrave;ncia, se representar&aacute; en el Teatre Mart&iacute;n i Soler los d&iacute;as 16 y 17 de abril.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Regresos de Marcos Morau y Antonio Ruz</strong></h2><p class="article-text">
        La Sala Principal acoger&aacute; los d&iacute;as 7 y 8 de mayo de 2027 el regreso de La Veronal de Marcos Morau, que desde su debut en 2021 se ha convertido en una de las compa&ntilde;&iacute;as imprescindibles en la programaci&oacute;n de Les Arts. En esta ocasi&oacute;n, el core&oacute;grafo valenciano y Medalla de Oro al M&eacute;rito en las Bellas Artes presenta su m&aacute;s reciente trabajo, &lsquo;La mort i la primavera&rsquo;, cuyo estreno en la Bienal de Venecia caus&oacute; sensaci&oacute;n de p&uacute;blico y cr&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Inspirada en la novela p&oacute;stuma de Merc&egrave; Rodoreda, la pieza, con m&uacute;sica original en directo de Maria Arnal, construye una alegor&iacute;a sobre el ciclo de creaci&oacute;n y destrucci&oacute;n, la libertad creativa y la resistencia.
    </p><p class="article-text">
        Tras la acogida de &lsquo;La noche de San Juan&rsquo; la pasada temporada, la compa&ntilde;&iacute;a del core&oacute;grafo cordob&eacute;s y Premio Nacional de Danza Antonio Ruz presentar&aacute; &lsquo;Norma&rsquo; el 28 de mayo, en el Teatre Mart&iacute;n i Soler.
    </p><p class="article-text">
        La obra plantea una reflexi&oacute;n sobre el cuerpo como territorio simb&oacute;lico a trav&eacute;s de un ritual esc&eacute;nico que contrapone lo normativo y lo diferente, lo cotidiano y lo extra&ntilde;o. Una pieza de danza contempor&aacute;nea que indaga en los mecanismos de inclusi&oacute;n y exclusi&oacute;n a partir del cuerpo y el movimiento.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&lsquo;El lago de los cines&rsquo; como punto final</strong></h2><p class="article-text">
        Les Arts cierra su programaci&oacute;n con &lsquo;El lago de los cisnes&rsquo;, s&iacute;mbolo atemporal de la danza, cuya combinaci&oacute;n de virtuosismo t&eacute;cnico, profundidad dram&aacute;tica y m&uacute;sica de Chaikovski lo han convertido en una de las obras m&aacute;s apreciadas de la cultura occidental.
    </p><p class="article-text">
        La Sala Principal acoger&aacute; cuatro representaciones del bal&eacute;, del 24 al 27 de junio de 2027, en la versi&oacute;n del Aalto Ballett de Essen con coreograf&iacute;a de Ben Van Cauwenbergh y el acompa&ntilde;amiento musical de la Orquestra de la Comunitat Valenciana.
    </p><p class="article-text">
        Las entradas para la programaci&oacute;n de danza 2026-2027 pueden adquirirse a trav&eacute;s de los diferentes canales de venta del teatro: taquillas, la l&iacute;nea telef&oacute;nica 96 197 59 00 y la web de <a href="https://www.lesarts.com/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Les Arts</a>. Asimismo, para los aficionados al g&eacute;nero, Les Arts comercializa un abono exclusivo que re&uacute;ne todos los espect&aacute;culos del <a href="https://lesarts.koobin.com/index.php?action=PU_paquetes" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ciclo</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/les-arts-consolida-viernes-danza-programacion-reune-ballet-clasico-danza-espanola-creacion-contemporanea_132_13441279.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Aug 2026 16:01:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0684f482-a501-4cf0-8f3a-eb3e184c6044_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x699y631.jpg" length="306611" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0684f482-a501-4cf0-8f3a-eb3e184c6044_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x699y631.jpg" type="image/jpeg" fileSize="306611" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les Arts consolida los ‘Viernes de Danza’ con una programación que reúne ballet clásico, danza española y creación contemporánea]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0684f482-a501-4cf0-8f3a-eb3e184c6044_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x699y631.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ser (o no ser) es ser diferente: Sagunt a Escena trae al Teatro Romano “Hamlet, un versión recontralibre”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/no-diferente-sagunt-escena-trae-teatro-romano-hamlet-version-recontralibre_132_13439203.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/84cef17b-17fc-4dbf-9c29-08a9279d43be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1169y264.jpg" width="1200" height="675" alt="Ser (o no ser) es ser diferente: Sagunt a Escena trae al Teatro Romano “Hamlet, un versión recontralibre”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Esta versión de la obra de Shakespeare, interpretada por ocho actores con síndrome de Down, se ha representado en los cinco continentes</p></div><p class="article-text">
        Lo que comenz&oacute; como un encuentro casual se ha convertido en una de las obra m&aacute;s singulares -y exitosas- que se han subido a un escenario en mucho tiempo. Todo empez&oacute; cuando el joven Juan Cruz se cruz&oacute; con la dramaturga Chela de Ferrari y le confes&oacute; que su sue&ntilde;o era convertirse en actor. El encuentro tuvo lugar en el teatro donde Juan era acomodador y su problema para subirse a las tablas no era su falta de experiencia o su juventud, sino que ten&iacute;a s&iacute;ndrome de Down. Hoy es la estrella de la compa&ntilde;&iacute;a Teatro La Plaza y protagonista de <em>Hamlet, una versi&oacute;n recontralibre</em>, una versi&oacute;n del cl&aacute;sico de Shakespeare.
    </p><p class="article-text">
        Poca broma. La obra que llega este martes al Teatro Romano de Sagunto (22:30 h), dentro de la 43&ordf;  edici&oacute;n de Sagunt a Escena, se ha representado incluso en el Barbican Centre, sede de la Royal Shakespeare Company. <em>The Telegraph</em> y <em>The Stage</em> le dieron cinco estrellas sobre cinco; The <em>Guardian</em> &lsquo;solo&rsquo; cuatro. En Pek&iacute;n, Nueva York, Bruselas, Madrid, Berl&iacute;n, Sao Paulo, Par&iacute;s o Hong Kong, donde tambi&eacute;n se ha representado, la recepci&oacute;n de la cr&iacute;tica fue muy similar. Hasta al Festival de Teatro de Edimburgo han llevado su propuesta y han puesto en pie al p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        La obra ha conseguido incluso superar la prueba m&aacute;s dif&iacute;cil: tras m&aacute;s de un a&ntilde;o de preparaci&oacute;n, y poco despu&eacute;s del estreno en Lima, la Covid-19 oblig&oacute; a suspender la incipiente gira que iban a emprender. Para sorpresa de nadie, tras la pandemia, las ofertas no solo segu&iacute;an en pie, sino que iban sumando nuevas invitaciones. Desde entonces, no ha parado de girar y los 8 actores (y otros tantos miembros de la compa&ntilde;&iacute;a) se han convertido en una verdadera familia, hasta el punto de que dos de sus actores han contra&iacute;do matrimonio. El fen&oacute;meno de <em>Hamet, una versi&oacute;n recontralibre</em> va a m&aacute;s y La Plaza ya ha recibido propuestas para una segunda producci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La propuesta esc&eacute;nica parte del c&eacute;lebre &lsquo;s<em>er o no ser</em>&rsquo; de Shakespeare para reflexionar sobre la vida de las personas con s&iacute;ndrome de Down en nuestra sociedad. El montaje re&uacute;ne a siete int&eacute;rpretes con s&iacute;ndrome de Down y a una actriz con discapacidad intelectual. As&iacute;, el original dialoga con la propia vida y experiencia de los actores y actrices para montar una obra que se pregunta por el valor y sentido que se les da a estas personas en un mundo donde la eficiencia, la capacidad de producci&oacute;n y los modelos inalcanzables de consumo y belleza funcionan como paradigmas.
    </p><h2 class="article-text">Actividad de mediaci&oacute;n en torno a &lsquo;Hamlet&rsquo; </h2><p class="article-text">
        El Institut Valenci&agrave; de Cultura complementa la programaci&oacute;n art&iacute;stica de Sagunt a Escena con iniciativas de mediaci&oacute;n cultural dirigidas a favorecer la participaci&oacute;n de distintos colectivos y lograr que la oferta teatral sea inclusiva y accesible.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, conectada con la representaci&oacute;n de <em>Hamlet</em>, el certamen ha organizado una actividad de mediaci&oacute;n para ampliar su vinculaci&oacute;n con colectivos locales diversos. En este sentido, ha ofrecido los d&iacute;as 1, 5 y 10 de agosto el taller <em>Un lugar para danzar</em>, a cargo de los core&oacute;grafos y bailarines Ana Lola Cos&iacute;n Torada y Lucas Garc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        En el taller han participado los socios de InsProject, asociaci&oacute;n saguntina que trabaja con personas con discapacidad. Un total de 14 participantes ha podido practicar el movimiento a trav&eacute;s de t&eacute;cnicas y herramientas accesibles en la Casa de Cultura de Puerto de Sagunto.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Javier Cavanilles]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/no-diferente-sagunt-escena-trae-teatro-romano-hamlet-version-recontralibre_132_13439203.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 10 Aug 2026 21:01:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/84cef17b-17fc-4dbf-9c29-08a9279d43be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1169y264.jpg" length="835802" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/84cef17b-17fc-4dbf-9c29-08a9279d43be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1169y264.jpg" type="image/jpeg" fileSize="835802" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ser (o no ser) es ser diferente: Sagunt a Escena trae al Teatro Romano “Hamlet, un versión recontralibre”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/84cef17b-17fc-4dbf-9c29-08a9279d43be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1169y264.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Teatro Romano de Sagunto acoge ‘Hamlet, una versión recontralibre’, protagonizada por actores con síndrome de Down]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/teatro-romano-sagunto-acoge-hamlet-version-recontralibre-protagonizada-actores-sindrome-down_132_13438332.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/41af9970-1cb0-44d6-8c67-2691fd16203d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149035.jpg" width="2560" height="1440" alt="El Teatro Romano de Sagunto acoge ‘Hamlet, una versión recontralibre’, protagonizada por actores con síndrome de Down"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La compañía Teatro La Plaza presenta una obra que ha recorrido escenarios internacionales en los últimos seis años</p></div><p class="article-text">
        El festival Sagunt a Escena, organizado por la Conselleria de Educaci&oacute;n, Cultura y Universidades a trav&eacute;s del Institut Valenci&agrave; de Cultura (IVC), en colaboraci&oacute;n con la Diputaci&oacute;n de Valencia y el Ayuntamiento de Sagunto, acoge el martes 11 de agosto la representaci&oacute;n de &lsquo;Hamlet, una versi&oacute;n recontralibre&rsquo;, de la compa&ntilde;&iacute;a Teatro La Plaza, dirigida por Chela de Ferrari.
    </p><p class="article-text">
        La propuesta parte del c&eacute;lebre &lsquo;ser o no ser&rsquo; de Shakespeare para reflexionar sobre la vida de las personas con s&iacute;ndrome de Down en nuestra sociedad. La funci&oacute;n llega al Teatro Romano de Sagunto gracias a la colaboraci&oacute;n del &aacute;rea de teatros de la Diputaci&oacute;n de Valencia.
    </p><p class="article-text">
        El montaje re&uacute;ne a siete int&eacute;rpretes con s&iacute;ndrome de Down y a una actriz con discapacidad intelectual. De este modo, el original dialoga con la propia vida y experiencia de los actores y actrices para montar una obra que se pregunta por el valor y sentido que se les da a estas personas en un mundo donde la eficiencia, la capacidad de producci&oacute;n y los modelos inalcanzables de consumo y belleza funcionan como paradigmas.
    </p><p class="article-text">
        Desde su estreno en 2019, &lsquo;Hamlet&rsquo; ha conseguido girar por teatros de todo el mundo, as&iacute; como reconocimientos como el premio del p&uacute;blico de la Mostra Internacional de Teatro de Ribadavia en 2022.
    </p><p class="article-text">
        Teatro La Plaza abri&oacute; sus puertas en 2002 como espacio de creaci&oacute;n para investigar e interpretar la realidad y construir un punto de vista cr&iacute;tico en di&aacute;logo con la comunidad.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Actividad de mediaci&oacute;n en torno a &lsquo;Hamlet&rsquo; </strong></h2><p class="article-text">
        El Institut Valenci&agrave; de Cultura complementa la programaci&oacute;n art&iacute;stica de Sagunt a Escena con iniciativas de mediaci&oacute;n cultural dirigidas a favorecer la participaci&oacute;n de distintos colectivos y lograr que la oferta teatral sea inclusiva y accesible.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, conectada con la representaci&oacute;n de &lsquo;Hamlet&rsquo;, el certamen ha organizado una actividad de mediaci&oacute;n para ampliar su vinculaci&oacute;n con colectivos locales diversos. En este sentido, ha ofrecido los d&iacute;as 1, 5 y 10 de agosto el taller &lsquo;Un lugar para danzar&rsquo;, a cargo de los core&oacute;grafos y bailarines Ana Lola Cos&iacute;n Torada y Lucas Garc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        En el taller han participado los socios de InsProject, asociaci&oacute;n saguntina que trabaja con personas con discapacidad. Un total de 14 participantes ha podido practicar el movimiento a trav&eacute;s de t&eacute;cnicas y herramientas accesibles en la Casa de Cultura de Puerto de Sagunto.
    </p><p class="article-text">
        La actividad concluir&aacute; el 11 de agosto con la asistencia del grupo a la representaci&oacute;n de &lsquo;Hamlet&rsquo; en el Teatro Romano.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/teatro-romano-sagunto-acoge-hamlet-version-recontralibre-protagonizada-actores-sindrome-down_132_13438332.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 10 Aug 2026 11:57:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/41af9970-1cb0-44d6-8c67-2691fd16203d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149035.jpg" length="542379" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/41af9970-1cb0-44d6-8c67-2691fd16203d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149035.jpg" type="image/jpeg" fileSize="542379" width="2560" height="1440"/>
      <media:title><![CDATA[El Teatro Romano de Sagunto acoge ‘Hamlet, una versión recontralibre’, protagonizada por actores con síndrome de Down]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/41af9970-1cb0-44d6-8c67-2691fd16203d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149035.jpg" width="2560" height="1440"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El mítico director Steven Starr presentará “Joey Breaker” en el ciclo Embriagados de Humor del CCCC]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/mitico-director-steven-starr-presentara-joey-breaker-ciclo-embriagados-humor-cccc_132_13390105.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f2b82bda-901e-4291-a824-f5f3eda5e1d7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x313y75.jpg" width="1200" height="675" alt="El mítico director Steven Starr presentará “Joey Breaker” en el ciclo Embriagados de Humor del CCCC"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La cinta inaugurará el próximo viernes 31 de julio un ciclo que incluye 27 comedias de todo el continente americano</p></div><p class="article-text">
        Sin duda, una hermosa historia de amor. De amor al cine, s&iacute;, pero no por eso menos hermosa o amorosa. El encuentro, oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico mediante, entre un m&iacute;tico director de cine independiente de los 90 y un aficionado que solo quer&iacute;a volver a ver en pantalla grande una pel&iacute;cula que descubri&oacute; en la XIV Mostra de Val&egrave;ncia, hace ahora 32 a&ntilde;os. Los protagonistas son el norteamericano Steven Starr y el cin&eacute;filo valenciano Dani Gasc&oacute;, programador del ciclo <em>Embriagados de Humor</em>, que comenzar&aacute; el pr&oacute;ximo 31 de julio en el CCCC e incluye 27 comedias de todo el continente americano. Ambos mantendr&aacute;n ese d&iacute;a una charla a prop&oacute;sito de la pel&iacute;cula <em>Joey Breaker</em>, que inaugurar&aacute; el ciclo.
    </p><p class="article-text">
        Gasc&oacute; descubri&oacute; la pel&iacute;cula siendo un joven aficionado, y la guard&oacute; en un lugar muy especial de su memoria. Y all&iacute; permaneci&oacute; hasta la madrugada del 8 de julio de 2016. Demasiado calor para dormir, as&iacute; que, tras horas viendo teletecho, le viene a la cabeza <em>Joey Breaker</em> (1993) y se dedica a rebuscar entres sus fichas. As&iacute; descubre que uno de los protagonistas es Richard Edson (exbater&iacute;a de Sonic Youth y uno de los protagonistas de <em>Extra&ntilde;os en el para&iacute;so,</em> la pel&iacute;cula que lanz&oacute; a Jim Jarmusch), y el reparto incluye a Gina Gherson (la diva de <em>Showgirls</em>) y, nada menos, que a un jovenc&iacute;simo Philip Seymour Hoffman.
    </p><p class="article-text">
        No es amor, lo que Gasc&oacute; siente se llama obsesi&oacute;n. El siguiente paso es intentar conectar con Steven Starr, no en Tinder (que entonces ni exist&iacute;a) sino en Facebook. &ldquo;Vi <em>Joey Breaker</em> hace muchos a&ntilde;os. Recuerdo una trama muy humana, unos personajes aut&eacute;nticos y unos escenarios que me resultaron atractivos. Tuve la sensaci&oacute;n de que el autor sab&iacute;a muy bien de lo que hablaba, que hab&iacute;a mucho conocimiento y cari&ntilde;o en todo lo que vi en aquella pel&iacute;cula&rdquo;, le escribe. La respuesta no tard&oacute; ni cinco minutos en llegar: &ldquo;Muchas gracias, Daniel. La pel&iacute;cula no se est&aacute; proyectando en estos momentos. Si eso ocurriera, te aviso. &iexcl;Qu&eacute; buena memoria tienes!&rdquo;. No es dif&iacute;cil imaginarse la cara de sorpresa del realizador al ver que alguien, del otro lado del charco, se interesaba por la &uacute;nica pel&iacute;cula que dirigi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En 2019 Dani Gasc&oacute; empieza a organizar ciclos de comedia en el CCCC, primero con el t&iacute;tulo de <em>&iquest;De qu&eacute; nos re&iacute;mos en Europa?</em> Y luego, desde 2023, como <em>Embriagados de humor (Am&eacute;rica y la comedia)</em>. Es el momento de ir m&aacute;s all&aacute; en la relaci&oacute;n y le propone a Starr proyectar la pel&iacute;cula en el claustro del Centre del Carmen. El problema: la &uacute;nica copia disponible es de p&eacute;sima calidad, &ldquo;un telecinado infecto que hizo para comercializarla en VHS y nunca osar&iacute;a mostrarlo en p&uacute;blico&rdquo;, explica Gasc&oacute; a <em>ElDiario.es</em>. Pero hay esperanza: El negativo est&aacute; en la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematogr&aacute;ficas. &ldquo;Llevo a&ntilde;os pensando en hacer la transferencia. &iexcl;Qu&eacute; oportuno por tu parte!&rdquo;, dice el director.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/775e893d-9f1a-4aa3-b2f1-c0a52a332152_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/775e893d-9f1a-4aa3-b2f1-c0a52a332152_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/775e893d-9f1a-4aa3-b2f1-c0a52a332152_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/775e893d-9f1a-4aa3-b2f1-c0a52a332152_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/775e893d-9f1a-4aa3-b2f1-c0a52a332152_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/775e893d-9f1a-4aa3-b2f1-c0a52a332152_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/775e893d-9f1a-4aa3-b2f1-c0a52a332152_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dani Gascó, programador del ciclo &#039;Embriagados de Humor&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dani Gascó, programador del ciclo &#039;Embriagados de Humor&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante ese proceso de seducci&oacute;n, Dani descubre muchas cosas sobre Steven Starr. Como <em>Joey Breaker</em>, Steven<em> </em>trabaj&oacute;<em> </em>en una agencia de talentos, y posteriormente dirigi&oacute; el Departamento de Cine de Nueva York. Entre sus clientes se encontraban cineastas como Ang Lee y artistas como Andy Warhol, Ziggy Marley o Tim Robbins. A&ntilde;os atr&aacute;s, 1977, teniendo solo 20 a&ntilde;os consigue que Bob Marley visite la universidad donde estudia, Wisconsin-Madison. &ldquo;Viv&iacute;, b&aacute;sicamente, una experiencia muy luminosa durante una conversaci&oacute;n que mantuvimos a solas, lo que me ha permitido pasar los &uacute;ltimos 45 a&ntilde;os en contacto con su familia. Bob activ&oacute; mi inter&eacute;s por la justicia social&rdquo;, explica. M&aacute;s adelante, Steven dar&aacute; el papel de camarera y estudiante de enfermer&iacute;a jamaicana que enamora a Joey Breaker<em> </em>a una de sus hijas, Cedella Marley.
    </p><p class="article-text">
        <em>Joey Breaker </em>se lanz&oacute; con el siguiente eslogan: &ldquo;Hay cosas m&aacute;s importantes en la vida que hacer un trato&rdquo;. Pero finalmente esta es la historia de un trato. Hacer un doble subtitulado, en ingl&eacute;s y castellano, mientras se prepara una copia digital. Lo primero lo realiz&oacute; Dani en colaboraci&oacute;n estrecha con el cineasta; luego Steven le enviaba el siguiente fotograma restaurado. As&iacute;,<em> Joey Breaker</em> volver&aacute; a la vida el viernes, 31 de julio, en el CCCC. Y maravillosa sorpresa, el propio cineasta viajar&aacute; desde Los &Aacute;ngeles (pag&aacute;ndose &eacute;l tanto el viaje como la estancia) para inaugurar por todo lo alto el tercer ciclo de <em>Embriagados de humor </em>(Am&eacute;rica y la comedia) y mantener una conversaci&oacute;n con Dani a las 21:30h en el claustro g&oacute;tico, media hora antes de su proyecci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Embriagados de Humor</strong></h2><p class="article-text">
        <em>Joey Breaker</em> ser&aacute; la primera de las 27 pel&iacute;culas que se proyectar&aacute;n en el ciclo <a href="https://www.consorcimuseus.gva.es/centro-del-carmen/wp-content/uploads/sites/2/2026/07/CCCC-CINEMA-ESTIU-2026-CAS.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Embriagados de Humor</em></a>, y que se prolongar&aacute; del 31 de julio al domingo 30 de agosto, fecha para la que se ha programado la cinta colombiana <em>Un poeta</em>, de Sim&oacute;n Mesa. Entre una y otra, la selecci&oacute;n de Dani Gasc&oacute; propone un viaje en el que la mayor&iacute;a de t&iacute;tulos son norteamericanos, pero con parada y fonda en Canad&aacute;, M&eacute;xico, Per&uacute;, Colombia, Brasil, Chile o Argentina. Las proyecciones comenzar&aacute;n a las 22 h y la entrada es libre y gratuita hasta completar el aforo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f58a01a3-e2c2-42f5-8ec3-0dd504ee3153_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f58a01a3-e2c2-42f5-8ec3-0dd504ee3153_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f58a01a3-e2c2-42f5-8ec3-0dd504ee3153_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f58a01a3-e2c2-42f5-8ec3-0dd504ee3153_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f58a01a3-e2c2-42f5-8ec3-0dd504ee3153_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f58a01a3-e2c2-42f5-8ec3-0dd504ee3153_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f58a01a3-e2c2-42f5-8ec3-0dd504ee3153_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una mítica escena de &#039;El hombre mosca&#039;, el clásico de Harold Lloyd."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una mítica escena de &#039;El hombre mosca&#039;, el clásico de Harold Lloyd.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De las producciones <em>made in USA</em> destaca pr&aacute;cticamente toda la lista, con cl&aacute;sicos como <em>El hombre mosca</em> (1923), de Harold Lloyd; <em>El pelele no tiene suerte </em>(1941), con W.C Fields; o <em>Mr. Belvedere estudiante</em> (1949). Tampoco hay que olvidar otras m&aacute;s recientes como <em>Las cosas cambian</em> (1988), dirigida por David Mamet; <em>Dim sum: a little bit of heart</em> (1985), de Wayne Wang; la versi&oacute;n de Frank Oz de <em>La peque&ntilde;a tienda de los horrores</em> (1986); <em>Juegos de amor en la universidad</em> (1985), de Rob Reiner y con un jovenc&iacute;simo John Cusak; <em>El cielo, proximamente...</em> (1991) del maestro Albert Brooks; <em>Nola Darling </em>(1986), la &oacute;pera prima de Spike Lee; o la casi olvidada <em>Coraz&oacute;n  Verde</em> (1971), una de las cuatro pel&iacute;culas que rod&oacute; Elaine May y con un Walter Matthau en estado de gracia, por citar solo algunas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e11ccf02-617a-4f2c-bcc2-c268d5670d16_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e11ccf02-617a-4f2c-bcc2-c268d5670d16_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e11ccf02-617a-4f2c-bcc2-c268d5670d16_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e11ccf02-617a-4f2c-bcc2-c268d5670d16_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e11ccf02-617a-4f2c-bcc2-c268d5670d16_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e11ccf02-617a-4f2c-bcc2-c268d5670d16_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e11ccf02-617a-4f2c-bcc2-c268d5670d16_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de la comedia mexicana &quot;Mátenme porque me muero&quot;, basada en un texto de Jardiel Poncela."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de la comedia mexicana &quot;Mátenme porque me muero&quot;, basada en un texto de Jardiel Poncela.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por lo que respecta al resto de propuestas, cabe estar muy atentos, por ejemplo, a <em>El artista</em> (2008), de los argentinos Mariano Cohn y Gast&oacute;n Duprat; el cl&aacute;sico del cine mexicano <em>M&aacute;tenme porque me muero</em> (1951), una adaptaci&oacute;n de Ismael Rodr&iacute;guez del cl&aacute;sico de Jardiel Poncela; la cubana <em>Demasiado miedo a la vida / Plaff</em>, de Juan Carlos Tabio; o <em>Doble discurso</em> (2023), del argentino Herm&aacute;n Guerschuny. En todo caso, tampoco es mala idea ir al CCCC sin ni siquiera haber mirado la programaci&oacute;n y dejarse seducir por la propuesta que haya planteado Dani Gasc&oacute; para luchar esa noche contra la can&iacute;cula a golpe de comedia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Javier Cavanilles]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/mitico-director-steven-starr-presentara-joey-breaker-ciclo-embriagados-humor-cccc_132_13390105.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Jul 2026 21:01:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f2b82bda-901e-4291-a824-f5f3eda5e1d7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x313y75.jpg" length="60406" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f2b82bda-901e-4291-a824-f5f3eda5e1d7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x313y75.jpg" type="image/jpeg" fileSize="60406" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El mítico director Steven Starr presentará “Joey Breaker” en el ciclo Embriagados de Humor del CCCC]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f2b82bda-901e-4291-a824-f5f3eda5e1d7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x313y75.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[LaDemo, el primer festival que une cultura digital y conciertos, reúne en la playa de Cullera a Ignatius Farray y el Orden Mundial]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/lademo-primer-festival-une-cultura-digital-conciertos-reune-playa-cullera-ignatius-farray-orden-mundial_132_13389421.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/825fda9d-af2f-44df-969d-4589950be68f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x777y285.jpg" width="1200" height="675" alt="LaDemo, el primer festival que une cultura digital y conciertos, reúne en la playa de Cullera a Ignatius Farray y el Orden Mundial"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El festival solidario LaDemo aterriza el próximo 5 de septiembre en el Medusa Beach Club con una jornada repleta de actividades interactivas, debates, humor y música en directo, que culminará por la noche con conciertos y sesiones de DJs</p></div><p class="article-text">
        LaDemo nace de la necesidad de recuperar espacios presenciales donde el debate, la cultura y la m&uacute;sica sirvan como punto de encuentro para la juventud. La organizaci&oacute;n reunir&aacute; a j&oacute;venes con ideas diversas para conversar sobre cuestiones como las nuevas formas de participaci&oacute;n democr&aacute;tica o la soberan&iacute;a tecnol&oacute;gica. El prop&oacute;sito es crear un entorno donde fomentar el di&aacute;logo lejos de la polarizaci&oacute;n y los algoritmos que traspasan a diario la pantalla, inundando nuestra vida y condicionando la conversaci&oacute;n p&uacute;blica, de manera que dejan un espacio &iacute;nfimo para el intercambio real de ideas.
    </p><p class="article-text">
        La playa de Cullera acoger&aacute; el evento el pr&oacute;ximo 5 de septiembre en el recinto Medusa Beach Club con un aforo de 4.000 personas. El proyecto pionero toma como referencia festivales internacionales como South by Southwest, que se celebra en Austin, Texas, y combina cultura, innovaci&oacute;n y entretenimiento. 
    </p><p class="article-text">
        Los socios de elDiario.es que compren la entrada del festival con el c&oacute;digo de promoci&oacute;n tendr&aacute;n un regalo exclusivo. Se les comunicar&aacute; c&oacute;mo recogerlo en el correo de confirmaci&oacute;n. El precio de la entrada, disponible por ocho euros en la plataforma DICE, ir&aacute; destinado a la ONG SOMLLAR, dedicada a la atenci&oacute;n integral de ni&ntilde;os, ni&ntilde;as, adolescentes y j&oacute;venes en riesgo de exclusi&oacute;n social.
    </p><p class="article-text">
        A lo largo de la jornada se desarrollar&aacute;n todo tipo de actividades como conciertos, podcasts en directo, humor y experiencias interactivas en torno a las cuestiones principales sobre las que gira la iniciativa, con invitados como Ignatius Farray, El Orden Mundial &mdash;el medio de an&aacute;lisis internacional de referencia en espa&ntilde;ol&mdash; y WATIF TV, el matinal liderado por el periodista Emilio Dom&eacute;nech, que ejercer&aacute; como anfitri&oacute;n del evento.
    </p><p class="article-text">
        Junto a ellos participar&aacute;n otros creadores de contenido del panorama valenciano, expertos en tecnolog&iacute;a, periodistas especializados en redes y desinformaci&oacute;n y artistas musicales que la organizaci&oacute;n anunciar&aacute; pr&oacute;ximamente. La jornada se alargar&aacute; por la noche con sesiones de pinchadiscos, transformando el recinto en un festival musical donde celebrar la pluralidad de las ideas de una forma m&aacute;s l&uacute;dica. Como resume Pepe Borr&aacute;s, codirector del evento, en declaraciones a elDiario.es: &ldquo;en mi cabeza yo me imaginaba que la noche termina con alguien de derechas bailando con alguien de izquierdas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        LaDemo no pretende ser un congreso pol&iacute;tico al uso, sino un espacio de encuentro donde la reflexi&oacute;n conviva con el humor, la m&uacute;sica y las actividades participativas, tratando temas que en primera instancia pueden resultar complejos y poco accesibles. Sin embargo, mediante el enfoque con el que se plantea el encuentro, resultar&aacute; m&aacute;s f&aacute;cil bajar a tierra todas estas cuestiones clave para entender la realidad actual en la que nos vemos inmersos a diario.
    </p><p class="article-text">
        El festival se organiza en varias l&iacute;neas tem&aacute;ticas para debatir sin filtros sobre tecnolog&iacute;a, pol&iacute;ticas p&uacute;blicas, redes sociales y los v&iacute;nculos humanos del ma&ntilde;ana. La programaci&oacute;n incluir&aacute; un podcast sobre salud mental y su relaci&oacute;n con la tecnolog&iacute;a, as&iacute; como la soledad no deseada; un estand sobre DemocraZia con Z y un mural colectivo para conocer las opiniones, necesidades y propuestas de la juventud.
    </p><p class="article-text">
        Entre las propuestas tambi&eacute;n habr&aacute; actividades en las piscinas del recinto con Ignatius o juegos como &ldquo;Adivina el algoritmo&rdquo;, donde se pinchar&aacute; la pantalla del tel&eacute;fono m&oacute;vil de alguno de los participantes para adivinar el perfil de la persona seg&uacute;n los contenidos que aparecen en su pesta&ntilde;a de explorar, una actividad que Borr&aacute;s resalta: &ldquo;Es una manera muy interesante de reflejar esta problem&aacute;tica, ya que nuestra vida ahora mismo pasa mucho por lo digital y est&aacute; muy metida en cajitas. El algoritmo dice qui&eacute;n eres mejor que t&uacute; mismo dices qui&eacute;n eres&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Dentro de la programaci&oacute;n, LaDemo integra &ldquo;El Encuentro&rdquo; Val&egrave;ncia y cuenta con el apoyo del Consejo de la Juventud de Espa&ntilde;a, el Comisionado para la Celebraci&oacute;n de los 50 a&ntilde;os de Espa&ntilde;a en Libertad, el Consell Valenci&agrave; de la Joventut dentro del proyecto DemocraZia con Z, el Ayuntamiento de Cullera y la Universitat de Val&egrave;ncia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Raquel Lavara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/lademo-primer-festival-une-cultura-digital-conciertos-reune-playa-cullera-ignatius-farray-orden-mundial_132_13389421.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Jul 2026 21:01:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/825fda9d-af2f-44df-969d-4589950be68f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x777y285.jpg" length="358070" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/825fda9d-af2f-44df-969d-4589950be68f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x777y285.jpg" type="image/jpeg" fileSize="358070" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[LaDemo, el primer festival que une cultura digital y conciertos, reúne en la playa de Cullera a Ignatius Farray y el Orden Mundial]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/825fda9d-af2f-44df-969d-4589950be68f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x777y285.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Belle and Sebastian en la Marina de València]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/belle-and-sebastian-marina-valencia_132_13391432.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/03dd3d91-1250-462e-8cc7-bc18c0829b1b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Belle and Sebastian en la Marina de València"></p><p class="article-text">
        Una basca sufocant multiplicava anit el dolor que transmeten algunes can&ccedil;ons de Belle and Sebastian. Sota una meteorologia que dificultava la respiraci&oacute;, les diverses manifestacions del dolor primermundista ameraven els cossos dels fans. I aix&ograve; que la multitud congregada en La Marina ja fa trenta anys que va descobrir el cat&agrave;leg de confessions de Stuart Murdoch i companyia. Anit ens hi vam tornar a veure reflectits cadasc&uacute; a la seua manera.
    </p><p class="article-text">
        La immensa majoria del p&uacute;blic recitava sense esfor&ccedil; les lletres de les can&ccedil;ons del segon disc de la banda (<em>If You&rsquo;re Feeling Sinister</em>), interpretat sencer i en ordre al primer acte del concert. L&rsquo;excessiva limitaci&oacute; de volum a la qual han estat sotmesos els instruments rest&agrave; una miqueta d&rsquo;esplendor a temes com &ldquo;Me and the Major&rdquo;, que al disc permet gaudir de l&rsquo;harm&ograve;nica amb tot el protagonisme que mereix, o la can&ccedil;&oacute; que d&oacute;na t&iacute;tol al treball, &ldquo;If You&rsquo;re Feeling Sinister&rdquo;. Els matisos subtils dels teclats es dissolien sense soluci&oacute; per part dels t&egrave;cnics. Per&ograve; els creients complement&agrave;vem all&ograve; que no ens arribava de l&rsquo;escenari amb els nostres records sonors.
    </p><p class="article-text">
        El m&eacute;s important &eacute;s que Stuart segueix narrant-nos les seues culpes pels seus desamors escocesos i captant magn&egrave;ticament la nostra atenci&oacute; valenciana. Seran coses de dur trenta anys volent integrar-nos en el primer m&oacute;n de la m&uacute;sica alternativa! Per aix&ograve;, no calia que Stuart demanara al trompetista que tradu&iuml;ra al castell&agrave; la seua petici&oacute; de perd&oacute; a la destinat&agrave;ria de&ldquo;The Boy Done Wrong Again&rdquo;: ell fou el culpable del que va passar, ens diu tres d&egrave;cades despr&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        La seua fragilitat i precisi&oacute; r&iacute;tmica, complementades amb una veu tan personal i afinada, el converteixen en un <em>frontman</em> impossible per&ograve; indiscutible. De fet, quan al segon acte va cedir la veu principal al guitarra Stevie Jackson en &ldquo;To Be Myself Completely&rdquo;, la connexi&oacute; davall&agrave; autom&agrave;ticament. La comuni&oacute; amb el p&uacute;blic torn&agrave; just despr&eacute;s amb els &egrave;xits assegurats de &ldquo;The Boy with the Arab Strap&rdquo; o &ldquo;I Didn&rsquo;t See It Coming&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Per &uacute;ltim, a quasi qualsevol altre li penjar&iacute;em el cartell de populista per les seues cr&iacute;tiques a Trump i els seus elogis al poble nord-americ&agrave;, per&ograve; ell son&agrave; ferit i innocent alhora. Ferit com tots els que hem sentit en algun moment les confessions r&iacute;tmiques amagades davall d&rsquo;aquella portada roja i, despr&eacute;s, davall d'aquella verda ferruginosa meravellosa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[S. Cuenca / J. L. Salmerón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/belle-and-sebastian-marina-valencia_132_13391432.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Jul 2026 10:18:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/03dd3d91-1250-462e-8cc7-bc18c0829b1b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="139056" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/03dd3d91-1250-462e-8cc7-bc18c0829b1b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="139056" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Belle and Sebastian en la Marina de València]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/03dd3d91-1250-462e-8cc7-bc18c0829b1b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Palau de la Música celebra su 40 aniversario con cerca de 60 grandes conciertos y la renovación del director Alexander Liebreich]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/palau-musica-celebra-40-aniversario-cerca-60-grandes-conciertos-renovacion-director-alexander-liebreich_132_13380352.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/19cdca52-bcee-4830-aa44-a51ab49a287d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y421.jpg" width="1200" height="675" alt="El Palau de la Música celebra su 40 aniversario con cerca de 60 grandes conciertos y la renovación del director Alexander Liebreich"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El maestro Alexander Liebrich renueva como director titular y artístico de la Orquesta de València</p></div><p class="article-text">
        El Palau de la M&uacute;sica de Val&egrave;ncia celebra este a&ntilde;o su 40.&ordm; aniversario con una programaci&oacute;n titulada &ldquo;40 anys de la millor m&uacute;sica&rdquo;, que incluye cerca de sesenta conciertos. Durante el acto de avance de las novedades de la temporada 2026-2027, presidido por la alcaldesa de Val&egrave;ncia, Mar&iacute;a Jos&eacute; Catal&aacute;, se ha anunciado la renovaci&oacute;n del director de la Orquesta de Val&egrave;ncia, Alexander Liebreich. 
    </p><p class="article-text">
        La alcaldesa, Mar&iacute;a Jos&eacute; Catal&aacute;, ha destacado sobre la gesti&oacute;n del Palau de la M&uacute;sica: &ldquo;En solo tres a&ntilde;os el presupuesto ha crecido un 52%, hasta los 23,57 millones de euros; la plantilla de la Orquesta Municipal ha aumentado un 14%; y, por &uacute;ltimo, la respuesta del p&uacute;blico ha sido extraordinaria. En 2025 hemos alcanzado el mayor registro de la serie hist&oacute;rica, con casi 230.000 personas asistentes. Y entre el 1 de enero y el 13 de mayo de este a&ntilde;o ya rozamos la cifra de los 100.000&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, Catal&aacute; ha se&ntilde;alado: &ldquo;La reapertura del Palau en 2023 no ha supuesto simplemente recuperar un edificio. Ha significado iniciar una etapa de crecimiento institucional; de mejora de la plantilla, con la dotaci&oacute;n de mayor estabilidad laboral; de crecimiento de p&uacute;blico; y de mayor proyecci&oacute;n nacional e internacional del organismo&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, la primera edila ha concluido: &ldquo;El 40.&ordm; aniversario del Palau de la M&uacute;sica nos ofrece la oportunidad de reconocer todo lo que ha significado para distintas generaciones de valencianos y valencianas, as&iacute; como de recordar a los grandes artistas, orquestas y directores que han pisado estas tablas&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>45 conciertos de abono y 6 extraordinarios</strong></h2><p class="article-text">
        Durante la temporada 2026-2027, el maestro Alexander Liebreich dirigir&aacute; en abono siete conciertos. Rinaldo Alessandrini y Christian V&aacute;squez ser&aacute;n los directores principal invitado y asociado, respectivamente. Helmut Lachenmann ser&aacute; el compositor residente, mientras que los artistas residentes ser&aacute;n el trompetista Pacho Flores y el contrabajista Edicson Ru&iacute;z.  
    </p><p class="article-text">
        Como celebraci&oacute;n de la efem&eacute;ride del 40.&ordm; aniversario, el 25 de abril de 2027, la Orquesta de Val&egrave;ncia y Alexander Liebreich interpretar&aacute;n <em>Till Eulenspiegel</em>, de Strauss, el <em>Concierto para piano n.&ordm; 2</em>, de Chopin, con Kevin Chen, y <em>La mer</em>, de Debussy.
    </p><p class="article-text">
        En la temporada 2026-2027 del Palau de la M&uacute;sica de Val&egrave;ncia, destaca, en concierto extraordinario, el debut de la legendaria Bayreuth Festival Orchestra, dirigida por Pablo Heras-Casado. Ya en abono, volver&aacute; la Royal Concertgebouw Orchestra, con Klaus M&auml;kel&auml;, que debutar&aacute;, y la violinista Lisa Batiashvili (6-02). Otra de las grandes formaciones ser&aacute; la London Philharmonic Orchestra, con la violinista Julia Fischer y el violonchelista Daniel M&uuml;ller Schott, dirigidos por Edward Gardner (30-10). Tambi&eacute;n volver&aacute; Daniellle Gatti, con la Staatskapelle Dresden, que interpretar&aacute; la integral sinf&oacute;nica de Beethoven (12, 13, 15 y 16-05). La Orquesta Filarm&oacute;nica Checa, dirigida por Semyon Bychkov y con el pianista Behzod Abduraimov (15-11), tambi&eacute;n estar&aacute; presente esta temporada.
    </p><p class="article-text">
        Otras grandes formaciones ser&aacute;n la Orquesta Filarm&oacute;nica de Helsinki, dirigida por Jukka-Pekka Saraste, con la violinista Minami Yoshida (9-02); MusicAeterna, dirigida por Teodor Currentzis (30-05); y la Orquesta Sinf&oacute;nica SWR Stuttgart, con Fran&ccedil;ois-Xavier Roth y la violinista Isabelle Faust (11-11).
    </p><p class="article-text">
        La programaci&oacute;n contar&aacute; tambi&eacute;n con la Gustav Mahler Jugendorchester, con Cristian Macelaru y la chelista Julia Hagen (12-11). Asimismo, los aficionados y aficionadas a la m&uacute;sica podr&aacute;n disfrutar de formaciones internacionales como la Orpheus Chamber Orchestra, con el saxofonista Branford Marsalis (06-03) y la English Chamber Orchestra, con Roberto For&eacute;s y el obo&iacute;sta Ram&oacute;n Ortega.  
    </p><p class="article-text">
        La Orquesta Filarm&oacute;nica Nacional de Hungr&iacute;a, dirigida por Martin Rajna (06-04), visitar&aacute; el Palau con el pianista Dezs&#337; R&aacute;nki. Tampoco faltar&aacute; la Orquesta Nacional de Espa&ntilde;a, dirigida por David Afkham, con el violinista Frank Peter Zimmermann (23 y 24-10). Adem&aacute;s, volver&aacute;n Jordi Savall, con <em>Le Concert des Nations</em> (7-04), y llegar&aacute; la Orquesta Sinf&oacute;nica de Navarra, con el violonchelista Johannes Moser y el director Perry So (20-05). 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n habr&aacute; espacio para grandes recitales de piano en la Sala Iturbi. Este a&ntilde;o, a la tradicional cita de Grigory Sokolov (27-02), se sumar&aacute; una constelaci&oacute;n de pianistas como Javier Perianes (1-12), Boris Giltburg (15-12 y 12-01), Daniil Trifonov (15-01), Yuja Wang (2-02) y H&eacute;l&egrave;ne Grimaud (25-05).
    </p><p class="article-text">
        La Orquesta de Val&egrave;ncia y su titular, Alexander Liebreich, abordar&aacute;n con una mezzosoprano de lujo como El&#299;na Garan&#269;a y el tenor Michael Weinius fragmentos de <em>Parsifal</em>, de Wagner (20-11). Tambi&eacute;n destaca el <em>R&eacute;quiem</em> de Faur&eacute;, con el prestigioso Chor des Bayerischen Rundfunk (2-04). Asimismo, Rinaldo Alessandrini y el Cor de la Generalitat Valenciana interpretar&aacute;n a Bach (6-11) y, por su parte, William Christie y el Coro de Les Arts Florissants har&aacute;n lo propio con <em>Las estaciones</em> de Haydn (28-05). Capella de Ministrers y Carles Magraner ofrecer&aacute;n <em>Acis y Galatea</em> de Haendel (29-04), as&iacute; como Gabrieli Consort &amp; Players, con Paul McCreesh, har&aacute;n las delicias de los mel&oacute;manos con la &oacute;pera <em>The Fairy Queen</em> de Purcell (14-02).  
    </p><p class="article-text">
        La Freiburger Barockorchester, el Collegium Vocale Gent y la soprano Julie Fuchs, dirigidos por Pablo Heras Casado, interpretar&aacute;n la cantata <em>La morte di Didone</em> de Rossini (09-12). Tambi&eacute;n volver&aacute; la Amsterdam Baroque Orchestra and Choir, con Ton Koopman, para interpretar el <em>Oratorio de Navidad</em>, de Bach (17-12). La programaci&oacute;n tambi&eacute;n contar&aacute; con la Orquesta Sinf&oacute;nica de D&uuml;sseldorf, con Adam Fischer y Catriona Morison, con la tercera de Mahler (20-10). Por su parte, Cappella Mediterranea y la Escolan&iacute;a de la Virgen de los Desamparados, dirigidas por Leonardo Garc&iacute;a Alarc&oacute;n, interpretar&aacute;n el tradicional oratorio <em>La pasi&oacute;n seg&uacute;n San Mateo</em>, de Bach (23-03).
    </p><p class="article-text">
        Cabe destacar que la Orquesta de Val&egrave;ncia tendr&aacute; como directores invitados a las siguientes personalidades: Pinchas Steinberg, Eliahu Inbal, William Christie, Marc Albrecht, Leonard Slatkin, Christophe Rousset, Shiyeon Sung, Chlo&eacute; Van Soeterst&egrave;de, Timur Zangiev, Pablo Rus Broseta, Pablo Gonz&aacute;lez y Jaime Mart&iacute;n. Como solistas contar&aacute; con el violonchelista Pablo Ferr&aacute;ndez; las violinistas Alexandra Conunova, Clara-Jumi Kang, Diana Tishchenko; los pianistas Silver-Garburg piano duo, Denis Kozukhin, Kevin Chen, Mart&iacute;n Garc&iacute;a Garc&iacute;a y Andrey Gugnin; el clarinete de Andreas Ottensamer; el organista Juan de la Rubia; el Trio Gaspard y el percusionista Alexej Gerassimez.
    </p><p class="article-text">
        El acto de presentaci&oacute;n de esta variada y completa programaci&oacute;n, que ha tenido lugar hoy, ha contado con la asistencia del presidente del Palau de la M&uacute;sica y concejal de Acci&oacute;n Cultural, Patrimonio y Recursos Culturales, Jos&eacute; Luis Moreno; del director del Palau de la M&uacute;sica, Vicent Llimer&aacute;; de la subdirectora del Palau de la M&uacute;sica, Nieves Pascual; del director musical de la Orquesta de Val&egrave;ncia, Alexander Liebreich; del m&uacute;sico Pacho Flores; y de representantes de instituciones y asociaciones del &aacute;mbito cultural y musical valenciano.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/palau-musica-celebra-40-aniversario-cerca-60-grandes-conciertos-renovacion-director-alexander-liebreich_132_13380352.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Jul 2026 16:14:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/19cdca52-bcee-4830-aa44-a51ab49a287d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y421.jpg" length="1047212" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/19cdca52-bcee-4830-aa44-a51ab49a287d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y421.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1047212" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Palau de la Música celebra su 40 aniversario con cerca de 60 grandes conciertos y la renovación del director Alexander Liebreich]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/19cdca52-bcee-4830-aa44-a51ab49a287d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y421.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Carles Alberola: “El millor espectacle no està escrit, està per vindre”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/carles-alberola-millor-espectacle-no-escrit-per-vindre_132_13366253.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f75f7a30-b9c3-4a8b-8af6-d901f5ee1ff0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Carles Alberola: “El millor espectacle no està escrit, està per vindre”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'actor, director i dramaturg d'Alzira compta amb una trajectòria imparable en el teatre valencià des dels anys vuitanta, liderant la reconeguda companyia Albena Teatre des de la seua fundació el 1994</p></div><p class="article-text">
        Carles Alberola (Alzira, 1964), &eacute;s actor, director i dramaturg. Durant la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1980" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">d&egrave;cada del 1980</a> actu&agrave; en diverses companyies valencianes i va impartir moltes classes de teatre. A partir de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1989" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">1989</a> agaf&agrave; la directa i ja no ha parat: l'escriptura de teatre, la direcci&oacute; teatral, la interpretaci&oacute; i, molt en especial, la creaci&oacute; d&rsquo;una companyia el 1994, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Albena_Teatre" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Albena Teatre</a>, de la qual &eacute;s director encara avui.  
    </p><p class="article-text">
        La d&egrave;cada dels noranta fou molt intensa per a Alberola, estren&agrave; 14 com&egrave;dies, de les quals en va dirigir tretze i en va interpretar sis, i el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1999" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">1999</a> inici&agrave; una nova etapa, unida, en part, a la producci&oacute; audiovisual. Foren anys molt productius durant els quals li arribaren l&lsquo;&egrave;xit i el reconeixement de la cr&iacute;tica i del p&uacute;blic. 
    </p><p class="article-text">
        Amb l'obra <em>Besos</em> Albena va aconseguir un gran &egrave;xit a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Madrid" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Madrid</a> i a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Barcelona</a>, i avui s&oacute;n molts els muntatges seus que han deixat una empremta inesborrable en nosaltres: <em>Mand&iacute;bula afilada</em>, Besos o el musical<em> Tic Tac, </em>entre altres. Parlem amb Carles Alberola un dilluns feiner al carrer Serrans, mentre professors, xiquets que fan excursions de finals de curs i turistes encuriosits, aprofiten les hores de la fresca. Teatre, la vida &eacute;s pur teatre, i els carres de la ciutat uns escenaris dignes de ser observats. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Carles, fa uns dies vam coincidir en l&rsquo;obra </strong><em><strong>Original Greek</strong></em><strong>. Durant la funci&oacute; em va cridar l&rsquo;atenci&oacute; que a l&rsquo;escenari no hi hagu&eacute;s res i que els actors ens passejaren per tots els decorats i ens feren viatjar nom&eacute;s amb ajuda del text i l&rsquo;actuaci&oacute;. Com es fa aix&ograve;? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Una de les m&agrave;ximes del teatre &eacute;s no poder recrear-ho tot, per&ograve; tindre la capacitat de suggerir, la qual cosa est&agrave; en la pr&ograve;pia convenci&oacute; del teatre. En el teatre cl&agrave;ssic no es recreaven els espais i el p&uacute;blic percebia on estava a trav&eacute;s del llenguatge i la tipologia dels personatges. Aix&ograve;, de fet, et fa &eacute;sser un espectador actiu perqu&egrave; &eacute;s l&rsquo;obra i l&rsquo;escenari que hom imagina i projecta des de l&rsquo;altra banda, des de la butaca. I comen&ccedil;a la funci&oacute; de dues maneres diferents: des de dalt de l&rsquo;escenari i des de baix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bec8a5b-a45b-4eec-801b-875b27bbdca5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bec8a5b-a45b-4eec-801b-875b27bbdca5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bec8a5b-a45b-4eec-801b-875b27bbdca5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bec8a5b-a45b-4eec-801b-875b27bbdca5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bec8a5b-a45b-4eec-801b-875b27bbdca5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bec8a5b-a45b-4eec-801b-875b27bbdca5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8bec8a5b-a45b-4eec-801b-875b27bbdca5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carles Alberola davant del teatre Talía de València, moments abans de l’entrevista."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carles Alberola davant del teatre Talía de València, moments abans de l’entrevista.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <em><strong>Mand&iacute;bula afilada</strong></em><strong> (1997) ha arribat a les aules i als estudis de Batxillerat, com un text cl&agrave;ssic. N&rsquo;est&agrave; content?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s l&rsquo;obra meua m&eacute;s representada per tot arreu, tamb&eacute; a l&rsquo;estranger. &Eacute;s un text molt narratiu que parla de l&rsquo;amor no correspost, un tema que ens apropa a un amor etern i que t&eacute; perviv&egrave;ncia. Ara, amb motiu de l&rsquo;arribada del text a les aules, l&rsquo;hem reestrenada i est&agrave; anant molt b&eacute;, i veiem els xics i xiques que riuen, s&rsquo;hi projecten i ho passen b&eacute;. De tant en tant vaig als centres i xarre amb ells del teatre i del que jo faig. &Eacute;s bonic, tot plegat, perqu&egrave; no &eacute;s habitual tornar a muntar espectacles tants anys despr&eacute;s, i &eacute;s interessant retrobar-te amb l&rsquo;autor que eres fa 30 anys. De vegades molts espectacles, tot i haver anat b&eacute;, es queden al calaix despr&eacute;s d&rsquo;un temps. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>On es troba m&eacute;s a gust, damunt o darrere de l&rsquo;escenari? </strong>
    </p><p class="article-text">
        De menut deia que volia ser director de cine i ha anat com ha anat. M&rsquo;agrada tot el que faig, i va per &egrave;poques, ara estic escrivint, per&ograve; tamb&eacute; tinc alguns <em>bolos</em>, i s&eacute; que vindran &egrave;poques m&eacute;s fortes d&rsquo;actor. Tot &eacute;s compaginar i est&agrave; b&eacute; aix&iacute;. En el passat ha estat una sort poder fer classes i he disfrutat d&rsquo;elles, m&rsquo;agradava molt i m&rsquo;ho passe molt b&eacute; encara quan vaig a parlar als instituts. Per mi tot &eacute;s emocionant: tant quan est&agrave;s sol escrivint, com quan estic en companyia amb els assajos o representant davant del p&uacute;blic. Actuar, per a mi, &eacute;s una mica com celebrar el teu aniversari. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quina &eacute;s la clau de l&rsquo;&egrave;xit per a una funci&oacute;?</strong> 
    </p><p class="article-text">
        Et dir&eacute; que si tens bons actors tot &eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil. Els que fan que les coses passen i les paraules tinguen un sentit s&oacute;n els actors, per&ograve; tamb&eacute; molt important una bona producci&oacute;. I en el teatre tot culmina davant del p&uacute;blic, damunt de l&rsquo;escenari.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Creu que tot autor de teatre hauria de dirigir les seues obres encara alguna vegada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s necessari dirigir, per&ograve; dona certs avantatges. Tamb&eacute; hi ha int&egrave;rprets que han passat a dirigir tamb&eacute;, i t&rsquo;ajuda amb els tempos. Els coneixements esc&egrave;nics poden ajudar, per&ograve; no s&oacute;n imprescindibles.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vost&egrave; ha tingut tamb&eacute; molta experi&egrave;ncia en televisi&oacute; i amb l&rsquo;audiovisual, com an&agrave; aquella &egrave;poca?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquella fou una segona etapa, quan arranc&agrave; la televisi&oacute;. Fou un salt i mantingu&eacute;rem el teatre i projectes audiovisuals. I despr&eacute;s vingu&eacute; una tercera &egrave;poca en qu&egrave; ten&iacute;em teatre, televisi&oacute;, cinema i musicals en marxa, com fou <em>Tic Tac</em>, el musical, que reb&eacute; el Premi Max al millor musical. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66d7c240-f8ff-4711-b88b-7acbefbb9d4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66d7c240-f8ff-4711-b88b-7acbefbb9d4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66d7c240-f8ff-4711-b88b-7acbefbb9d4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66d7c240-f8ff-4711-b88b-7acbefbb9d4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66d7c240-f8ff-4711-b88b-7acbefbb9d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66d7c240-f8ff-4711-b88b-7acbefbb9d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66d7c240-f8ff-4711-b88b-7acbefbb9d4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Crec en la capacitat de reescriure la nostra història, el nostre dia a dia”, explica Carles Alberola."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Crec en la capacitat de reescriure la nostra història, el nostre dia a dia”, explica Carles Alberola.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>I una quarta &egrave;poca, ara?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, tamb&eacute; intensa, amb diversos espectacles, tres en gira. Mantenim un ritme prou fort i donades les circumst&agrave;ncies en qu&egrave; es mou el teatre valenci&agrave;, has d&rsquo;estar produint i en tot poses el cor i l&rsquo;&agrave;nima, perqu&egrave; d&rsquo;ajudes, n&rsquo;hi ha poques. Nosaltres, a Albena, som un equip de treball familiar, el meu soci, Toni Benavent i jo, els fundadors i gent que treballa des de fa 30 anys amb nosaltres. Alguns fins i tot repeteixen [diu Alberola amb un somriure]. Quan est&agrave;vem fent televisi&oacute; vam arribar a treballar amb dues-centes persones de manera continuada. En teatre solem tenir entre 20 i 30 persones. Al llarg dels anys he treballat amb molt gent, tamb&eacute; amb gent jove. De jove ets un volc&agrave; en erupci&oacute;, tens moltes coses a contar i vols llan&ccedil;ar-te sense pensar en qu&egrave; passar&agrave; i descobreixes moltes coses, i aix&iacute; fou amb la d&egrave;cada d&rsquo;Albena Teatre. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com ho t&eacute; el teatre en valenci&agrave;, ara per ara?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Molt complicat perqu&egrave; no hi ha una aposta decidida per ell. Com es mant&eacute; aleshores? Amb diversificaci&oacute; de les feines i alternant amb altres feines vinculades al m&oacute;n esc&egrave;nic o eixint fora. En el nostre cas, de vegades estrenem en valenci&agrave; i fem la versi&oacute; en castell&agrave; per eixir fora, i en alguns casos pot ser que no trobes finan&ccedil;ament ac&iacute; i siga a la inversa. L&rsquo;audiovisual ens va donar una seguida durant molts anys, per&ograve; ara est&agrave; bastant aturat. I clar, em dic que si no haguera nascut a un m&oacute;n on es parla en valenci&agrave;, aquestes coses no me les plantejaria. Per&ograve; fer teatre en valenci&agrave; per mi &eacute;s com respirar, i per aix&ograve; no deixe de fer-ho. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>El meta teatre &eacute;s una parada dif&iacute;cil d&rsquo;evitar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estem tant de temps submergits en el nostre univers que potser &eacute;s inevitable. Passem molt de temps dins del m&oacute;n de la ficci&oacute; i te n&rsquo;adones com a trav&eacute;s d&rsquo;eixe m&oacute;n pots explicar moltes coses que tenen a veure amb la vida dels espectadors. Quan he treballat en obres que parlen del teatre he tractat de fer met&agrave;fores on la gent es pogu&eacute;s veure reflectida. Parlar d&rsquo;all&ograve; que coneix l&rsquo;espectador.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Aquesta tardor podrem llegir un llibre que recull la hist&ograve;ria d&rsquo;Albena Teatre. Com ha estat aix&ograve;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un projecte de Bromera i l&rsquo;ha escrit l&rsquo;historiador Francesc Mart&iacute;nez Gallego, qui ha fet un treball molt bo, resseguint una traject&ograve;ria contextualitzada amb all&ograve; que anava succeint al Pa&iacute;s Valenci&agrave; i a l&rsquo;estat espanyol alhora que Albena naixia i creixia.<strong> </strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f54dd1b-9025-4838-8240-ba4afbb167f4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f54dd1b-9025-4838-8240-ba4afbb167f4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f54dd1b-9025-4838-8240-ba4afbb167f4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f54dd1b-9025-4838-8240-ba4afbb167f4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f54dd1b-9025-4838-8240-ba4afbb167f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f54dd1b-9025-4838-8240-ba4afbb167f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5f54dd1b-9025-4838-8240-ba4afbb167f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aquesta tardor Bromera publicarà un llibre sobre la història d’Albena Teatre."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aquesta tardor Bromera publicarà un llibre sobre la història d’Albena Teatre.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Parlem de m&eacute;s trenta anys. No dona una mica de vertigen?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, i quan fas un llibre com aquest et retrobes amb molt de material antic i et sorprens amb les fotos... &Eacute;s com una mena de viatge interior cap a tu mateix. Vols tindre l&rsquo;esperan&ccedil;a que el que has fet ha estat b&eacute; i ha tingut un sentit, tot, teatre, s&egrave;ries, musicals i aix&ograve;, el que hem dut a escena, et diria que &eacute;s la cinquena part de tots els projectes que hem pensat. Per&ograve; no est&agrave; malament, em dic, si hem aconseguit traure endavant la cinquena part dels projectes que hem ideat. Sempre dic que el millor espectacle no est&agrave; escrit. El millor est&agrave; per vindre, perqu&egrave; el que sempre hem necessitat tant Toni Benavent com jo per continuar endavant &eacute;s, no nom&eacute;s la voluntat, sin&oacute; tamb&eacute; la capacitat de renovar la il&middot;lusi&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lourdes Toledo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/carles-alberola-millor-espectacle-no-escrit-per-vindre_132_13366253.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Jul 2026 20:45:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f75f7a30-b9c3-4a8b-8af6-d901f5ee1ff0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1075590" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f75f7a30-b9c3-4a8b-8af6-d901f5ee1ff0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1075590" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Carles Alberola: “El millor espectacle no està escrit, està per vindre”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f75f7a30-b9c3-4a8b-8af6-d901f5ee1ff0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mans de destral i els oratges canviants, el grup valencià amplia els horitzons sonors del seu debut]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/mans-destral-i-els-oratges-canviants-grup-valencia-amplia-els-horitzons-sonors-seu-debut_132_13371601.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/29427965-dfdb-4c91-b4a8-a9dccc8081fd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x816y139.jpg" width="1200" height="675" alt="Mans de destral i els oratges canviants, el grup valencià amplia els horitzons sonors del seu debut"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El grup ja havia mostrat aquesta voluntat fronterera en el seu primer disc homònim, un debut autoeditat que va obtindre tres reconeixements als Premis Ovidi de 2019: nominació a millor disc d’artista revelació, nominació a millor disc de cançó d’autor i premi a la millor lletra per 'Ombres en la pluja'</p></div><p class="article-text">
        El segon disc del grup valenci&agrave; Mans de destral i els oratges canviants amplia els horitzons sonors del seu debut: huit can&ccedil;ons inclassificables, arrelades al territori i governades per unes lletres que combinen poesia, ironia i cr&iacute;tica social.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha grups que troben un estil i s&rsquo;hi instal&middot;len. Mans de Destral i els Oratges Canviants, en canvi, prefereixen deixar-se portar pels corrents. Aixopluc, el seu segon treball, que s&rsquo;acaba d&rsquo;estrenar, cont&eacute; huit peces i confirma una manera de fer m&uacute;sica dif&iacute;cil d&rsquo;encabir en una sola etiqueta. Rock, can&ccedil;&oacute; d&rsquo;autor, indie, psicod&egrave;lia, impuls ballable i ecos mediterranis conviuen amb naturalitat.
    </p><p class="article-text">
        El grup ja havia mostrat aquesta voluntat fronterera en el seu primer disc hom&ograve;nim, un debut autoeditat que va obtindre tres reconeixements als Premis Ovidi de 2019: nominaci&oacute; a millor disc d&rsquo;artista revelaci&oacute;, nominaci&oacute; a millor disc de can&ccedil;&oacute; d&rsquo;autor i premi a la millor lletra per 'Ombres en la pluja'. Aquella can&ccedil;&oacute; ja avan&ccedil;ava una de les grans virtuts de la banda: convertir el paisatge valenci&agrave; en met&agrave;fora personal i col&middot;lectiva.
    </p><p class="article-text">
        Set anys despr&eacute;s, Aixopluc no repeteix la f&oacute;rmula, sin&oacute; que eixampla el camp de joc. La banda es comporta com una colla de surfistes dels estils: passa d&rsquo;un clima musical a un altre sense perdre la identitat. La unitat del disc no prov&eacute; d&rsquo;una sonoritat homog&egrave;nia, sin&oacute; d&rsquo;una mateixa mirada cr&iacute;tica, juganera i molt conscient del territori des d&rsquo;on parla.
    </p><p class="article-text">
        'Welcome to Babil&ograve;nia' obri el disc amb una radiografia de la societat contempor&agrave;nia: vanitat, consum, ego, pantalles i mentides fabricades. Per&ograve;, entre aquest paisatge dist&ograve;pic, la can&ccedil;&oacute; encara busca les escletxes on &eacute;s possible resistir. &Eacute;s una declaraci&oacute; de principis i una mostra dels nous horitzons sonors del grup.
    </p><p class="article-text">
        Les lletres po&egrave;tiques continuen sent el centre de gravetat. En 'Deih', un astronauta sense rumb travessa gal&agrave;xies i ferralla espacial mentre intenta recordar cap on volia anar. L&rsquo;univers exterior es converteix aix&iacute; en paisatge mental, i la nau rovellada en met&agrave;fora d&rsquo;una vida a la deriva. 
    </p><p class="article-text">
        'Ribera Baixa' situa el disc en l&rsquo;altre extrem del mapa. L&rsquo;Estany, l&rsquo;Albufera, els arrossars, les s&eacute;quies i la Muntanyeta dels Sants construeixen una geografia viscuda. Territori i arrels no apareixen com un decorat folkl&ograve;ric, sin&oacute; com una manera d&rsquo;explicar la identitat i la mem&ograve;ria. 
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; 'Val&egrave;ncia' mira la ciutat des de la tradici&oacute; i el present. La Moma, la Sibil&middot;la, els nanos, els gegants, la Degolla, Isabel de Villena i Ausi&agrave;s March s&oacute;n convocats per recuperar simb&ograve;licament una ciutat desfigurada pel turisme, la p&egrave;rdua de ve&iuml;nat i l&rsquo;oblit. 
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; Aixopluc tamb&eacute; sap riure. 'Ulleres de sol' converteix el glamour, la gomina i les m&agrave;quines de fum en una com&egrave;dia pop, mentre que 'Deixa&rsquo;m estar' transforma la saturaci&oacute; mental en una fugida cap a la pista de ball. L&rsquo;euf&ograve;ria no resol els problemes, per&ograve; permet suspendre&rsquo;ls durant uns minuts.
    </p><p class="article-text">
        'A little time a day' ofereix un inventari &agrave;cid de les formes modernes d&rsquo;autodestrucci&oacute;, i 'Ais!', adaptaci&oacute; d&rsquo;un text d&rsquo;Ovidi Montllor, connecta el disc amb la tradici&oacute; de la can&ccedil;&oacute; cr&iacute;tica valenciana.
    </p><p class="article-text">
        Aixopluc &eacute;s, en definitiva, un refugi des d&rsquo;on observar millor la tempesta. Mans de Destral i els Oratges Canviants han fet un disc que pensa, balla, recorda i ironitza. Despr&eacute;s d&rsquo;un debut premiat per la for&ccedil;a de les paraules, el grup conserva la seua ambici&oacute; liter&agrave;ria i obri finestres cap a nous paisatges musicals.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/mans-destral-i-els-oratges-canviants-grup-valencia-amplia-els-horitzons-sonors-seu-debut_132_13371601.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Jul 2026 11:58:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/29427965-dfdb-4c91-b4a8-a9dccc8081fd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x816y139.jpg" length="381938" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/29427965-dfdb-4c91-b4a8-a9dccc8081fd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x816y139.jpg" type="image/jpeg" fileSize="381938" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Mans de destral i els oratges canviants, el grup valencià amplia els horitzons sonors del seu debut]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/29427965-dfdb-4c91-b4a8-a9dccc8081fd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x816y139.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Diputació de València impulsa Territori Simfònic amb sis concerts en sis comarques que descentralitzen l'accés a la cultura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/diputacio-valencia-impulsa-territori-simfonic-amb-sis-concerts-sis-comarques-descentralitzen-l-acces-cultura_132_13369569.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/16515f5c-a91d-4f03-ad56-713bd4bac1bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1044y600.jpg" width="1200" height="675" alt="La Diputació de València impulsa Territori Simfònic amb sis concerts en sis comarques que descentralitzen l&#039;accés a la cultura"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">‘Música i patrimoni’. Els concerts de l'Orquestra Simfònica d'Ontinyent arribaran a espais emblemàtics de Benimodo, Aielo de Malferit, Utiel, Enguera, Sueca i Oliva, entre el 25 de juliol i el 3 d'octubre, amb entrada lliure</p></div><p class="article-text">
        La Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia i la Fundaci&oacute; Sonora han presentat este dijous Territori Simf&ograve;nic, una iniciativa cultural que connecta les comarques valencianes a trav&eacute;s de la m&uacute;sica i el patrimoni. La vicepresidenta primera, Nat&agrave;lia Enguix, i els responsables de Sonora, Toni Revert i Llu&iacute;s Mu&ntilde;oz, han donat a con&eacute;ixer la programaci&oacute; per a enguany, amb sis concerts de l'Orquestra Simf&ograve;nica Caixa Ontinyent en espais emblem&agrave;tics de Benimodo, Aielo de Malferit, Utiel, Enguera, Sueca i Oliva, tots ells amb entrada lliure.
    </p><p class="article-text">
        La vicepresidenta Enguix ha assenyalat, durant l'acte al Palau dels Scala, que les pol&iacute;tiques de desenvolupament &ldquo;es constru&iuml;xen generant oportunitats, activant els recursos propis dels municipis i creant xarxes que connecten les nostres comarques, i no sols amb infraestructures f&iacute;siques&rdquo;. En esta l&iacute;nia, &ldquo;la cultura &eacute;s una de les ferramentes que podem posar al servici del territori, com fem amb este projecte de m&uacute;sica i patrimoni al costat de la Fundaci&oacute; Sonora&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La gira de l'Orquestra Simf&ograve;nica Caixa Ontinyent arrancar&agrave; el dissabte 25 de juliol a l'auditori del Parc Sant Felip de Benimodo (23.00h). &lsquo;Ess&egrave;ncia de Buenos Aires&rsquo;, amb la direcci&oacute; art&iacute;stica de Roberto Turlo, &eacute;s un vibrant concert simf&ograve;nic que fusiona tango cl&agrave;ssic i orquestra, un espectacle itinerant que, a m&eacute;s de Benimodo, arribar&agrave; a la Pla&ccedil;a Palau d'Aielo de Malferit (dimecres 29 de juliol, 23.00h); el Teatre Rambal d'Utiel (dissabte 19 de setembre, 20.00h); la Casa de Cultura d'Enguera (diumenge 20 de setembre, 18.00h); el Mol&iacute; Pasiego de Sueca (dissabte 26 de setembre, 20.00h); i la Casa de Cultura d'Oliva (divendres 3 d'octubre, 19.00h).
    </p><p class="article-text">
        En paraules de Nat&agrave;lia Enguix, el projecte subvencionat per la Diputaci&oacute; &ldquo;vertebra la prov&iacute;ncia, descentralitza l'acc&eacute;s a la cultura, promociona el talent jove i convertix el nostre patrimoni en un espai viu&rdquo;. Els escenaris no s&oacute;n casuals. Antics palaus, edificis monumentals, convents, teatres, patrimoni hist&ograve;ric que al costat d'espais a l'aire lliure es transformen en llocs d'encontre entre la m&uacute;sica i la ciutadania. &ldquo;Territori Simf&ograve;nic &eacute;s part d'una estrat&egrave;gia m&eacute;s &agrave;mplia que impulsem des de la Diputaci&oacute;, junt amb festivals com el N&oacute;made, el Bobal i el Xocorroc, la Mostra de Vins dels Alforins o els bons comer&ccedil;, iniciatives que aprofiten els valors diferencials de cada comarca per a atraure visitants i crear noves oportunitats&rdquo;, ha explicat Enguix.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Fundaci&oacute; Sonora</strong></h2><p class="article-text">
        En un acte que ha comptat amb la pres&egrave;ncia d'alcaldes i regidors dels municipis que acolliran la gira, Nat&agrave;lia Enguix ha donat pas als responsables de Fundaci&oacute; Sonora, nascuda per a assumir la gesti&oacute; de l'Orquestra Simf&ograve;nica d'Ontinyent i impulsar el talent musical a la comarca. El president de Sonora, Toni Revert, ha manifestat que mantindre una orquestra en un municipi d'interior &ldquo;&eacute;s un projecte complex i apassionant, per aix&ograve; hem donat este pas al capdavant per a crear una estructura m&eacute;s s&ograve;lida, estable i amb capacitat per a cr&eacute;ixer i generar iniciatives musicals singulars i de qualitat al nostre territori&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Territori Simf&ograve;nic &eacute;s l'exemple d'iniciativa singular que busca impulsar la Fundaci&oacute; Sonora, en este cas subvencionada per la Diputaci&oacute;. &ldquo;La gira permetr&agrave; a la nostra orquestra eixir de la seua zona de confort, que &eacute;s el Teatre Echegaray d'Ontinyent, per a enfrontar-se al p&uacute;blic d'altres pobles i comarques amb un repertori diferent&rdquo;, explica el vicepresident de Sonora, Llu&iacute;s Mu&ntilde;oz, qui destaca el concepte 'Learning by doing' (aprendre fent) com a ess&egrave;ncia d'una orquestra que aposta fermament per la formaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Els responsables de la Fundaci&oacute; Sonora i la vicepresidenta Nat&agrave;lia Enguix han coincidit en el potencial d'una iniciativa que es basa en &ldquo;la simbiosi absoluta entre la m&uacute;sica i el nostre patrimoni monumental&rdquo;. Per part seua, l'alcalde de Benimodo, Paco Teruel, el d'Aielo de Malferit, Cristian Verd&uacute;, i la regidora de Sueca Sari S&aacute;ez han agra&iuml;t que la Diputaci&oacute; i Sonora porten Territori Simf&ograve;nic a estos pobles que aposten fermament per la cultura.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Repertori arriscat</strong></h2><p class="article-text">
        La m&uacute;sica &eacute;s el fil conductor del projecte junt amb el patrimoni. M&uacute;sica simf&ograve;nica, com la que han interpretat al pati del Palau dels Scala Guillermo &Uacute;beda i V&iacute;ctor Coll, dos joves talentosos que han posat en valor el potencial formatiu de l'orquestra d'Ontinyent: &ldquo;vaig comen&ccedil;ar amb el violoncel als nou anys, i l'orquestra ha sigut un trampol&iacute; per a con&eacute;ixer a grans m&uacute;sics europeus, i en el meu cas estudiar tres anys a Par&iacute;s&rdquo;, ha relatat Guillermo.
    </p><p class="article-text">
        El chelo i el viol&iacute; de Guillermo i V&iacute;ctor han acompanyat la veu de Graciela Di Palma, una de les solistes que formar&agrave; part de la gira per les comarques valencianes de l'Orquestra Caixa Ontinyent. Graciela &eacute;s acad&egrave;mica de l'Acad&egrave;mia Valenciana del Tango, i entre els seus treballs es troba el disc &lsquo;Piazzolla en mi piel&rsquo;, en homenatge a un dels m&uacute;sics m&eacute;s importants del segle XX. El director d'orquestra i compositor argent&iacute; ser&agrave; un dels protagonistes del repertori que interpretar&agrave; l'orquestra, baix la direcci&oacute; art&iacute;stica de Roberto Turlo.
    </p><p class="article-text">
        &lsquo;Ess&egrave;ncia de Buenos Aires&rsquo; proposa al p&uacute;blic un viatge inoblidable a trav&eacute;s de l'evoluci&oacute; del tango amb obres de Carlos Gardel -el primer que li va posar lletra al g&egrave;nere-, Richard Galliano, Daniel Perera o Astor Piazzolla, un dels majors exponents del tango en el m&oacute;n. &ldquo;Un repertori diferent, arriscat, que comptar&agrave; amb un elenc internacional de luxe per a acompanyar a l'orquestra, entre el qual destaca el virtuosisme del pianista itali&agrave; Fabrizio Mocata, nominat als Latin Grammy, el bandoneonista uruguai&agrave; Leonel Gasso i la veu de la cantant italo-argentina Graciela Di Palma&rdquo;, apunten els responsables de Fundaci&oacute; Sonora.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/diputacio-valencia-impulsa-territori-simfonic-amb-sis-concerts-sis-comarques-descentralitzen-l-acces-cultura_132_13369569.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Jul 2026 16:14:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/16515f5c-a91d-4f03-ad56-713bd4bac1bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1044y600.jpg" length="593786" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/16515f5c-a91d-4f03-ad56-713bd4bac1bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1044y600.jpg" type="image/jpeg" fileSize="593786" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Diputació de València impulsa Territori Simfònic amb sis concerts en sis comarques que descentralitzen l'accés a la cultura]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/16515f5c-a91d-4f03-ad56-713bd4bac1bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1044y600.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Comença el compte arrere perquè el XIV Certamen de Teatre Amateur en valencià “Vila de Canet” alce el teló]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/comenca-compte-arrere-perque-xiv-certamen-teatre-amateur-valencia-vila-canet-alce-telo_132_13366218.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9feca96e-2e99-4e52-8758-4f25bc606460_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x972y489.jpg" width="1200" height="675" alt="Comença el compte arrere perquè el XIV Certamen de Teatre Amateur en valencià “Vila de Canet” alce el teló"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les companyies que  vulguen inscriure's tenen fins al pròxim 26 de juliol per a presentar la documentació</p></div><p class="article-text">
        El compte enrere per a la XIV edici&oacute; del Certamen de Teatre Amateur Vila de Canet, per a companyies que utilitzen el valenci&agrave; com a llengua vehicular, ha comen&ccedil;at. L'Ajuntament de la localitat i el Grup de Teatre El Molinet ja han obert el termini d'inscripci&oacute; &mdash;que es prolongar&agrave; fins al 26 de juliol&mdash; per a un esdeveniment que se celebrar&agrave;, a l'auditori municipal de la localitat, entre el 25 d'octubre i el 22 de novembre, a les 19.30 horas.  
    </p><p class="article-text">
        Segons va explicar Pere Antoni, alcalde de Canet, &ldquo;per a nosaltres &eacute;s un orgull poder col&middot;laborar amb El Molinet en l'organitzaci&oacute; d'aquest festival que, cada any, va sumant m&eacute;s i m&eacute;s espectadors i al qual es presenten cada vegada m&eacute;s companyies. Apostar per la cultura &eacute;s apostar pel futur, i la satisfacci&oacute; &eacute;s doble quan el valenci&agrave;, la nostra llengua, t&eacute; un protagonisme tan destacat&rdquo;.  
    </p><p class="article-text">
        Per a participar, tal com expliquen les bases que poden consultar-se al web de l'ajuntament, cal enviar una s&egrave;rie de documents (historial del grup, llibret complet de l'obra, enlla&ccedil; per a visualitzar la representaci&oacute;, sinopsi, repartiment, fitxa t&egrave;cnica&hellip;) perqu&egrave; el jurat puga seleccionar cinc companyies d'entre totes les candidates. La durada m&iacute;nima de la representaci&oacute; ser&agrave; de 60 minuts.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Premis i reconeixements</strong></h2><p class="article-text">
        El jurat atorgar&agrave; diversos premis, entre els quals destaca el Premi Vila de Canet a la millor obra, dotat amb 300 euros i un trofeu. Tamb&eacute; es reconeixeran les millors interpretacions masculines i femenines, tant principals com de repartiment, la millor direcci&oacute; i la millor escenografia i vestuari. A m&eacute;s, el p&uacute;blic assistent votar&agrave; per a concedir el Premi del P&uacute;blic. La cerim&ograve;nia de lliurament de premis ser&agrave; el 28 de novembre, i cada grup haur&agrave; d'enviar, com a m&iacute;nim, dos representants.  
    </p><p class="article-text">
        Cada grup seleccionat rebr&agrave; una compensaci&oacute; econ&ograve;mica de 800 euros per la seua participaci&oacute;.  
    </p><p class="article-text">
        Podran participar en el certamen tots els grups de teatre amateur que presenten obres en valenci&agrave;. L'organitzaci&oacute; seleccionar&agrave; cinc grups entre els sol&middot;licitants, basant-se en la documentaci&oacute; presentada i les caracter&iacute;stiques teatrals de cada companyia. A m&eacute;s, s'establir&agrave; una llista de grups de reserva.  
    </p><p class="article-text">
        La documentaci&oacute; requerida s'ha d'enviar per correu electr&ograve;nic, abans del 26 de juliol de 2026, a grupdeteatreelmolinet@hotmail.com.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/comenca-compte-arrere-perque-xiv-certamen-teatre-amateur-valencia-vila-canet-alce-telo_132_13366218.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 15:28:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9feca96e-2e99-4e52-8758-4f25bc606460_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x972y489.jpg" length="308900" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9feca96e-2e99-4e52-8758-4f25bc606460_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x972y489.jpg" type="image/jpeg" fileSize="308900" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Comença el compte arrere perquè el XIV Certamen de Teatre Amateur en valencià “Vila de Canet” alce el teló]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9feca96e-2e99-4e52-8758-4f25bc606460_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x972y489.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
