La pandèmia provocada pel coronavirus ha permès comprovar que l’agricultura i la ramaderia són un dels sectors essencials pel funcionament de la societat. Sovint massa oblidats, l’excepcionalitat viscuda aquests mesos ha permès recordar com n’és d’important la pagesia. La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, subratlla que cs'ha demostrat que el sector agroalimentari no seria el que és sense el pagès, el ramader o el pescador, aquells que són la primera baula de la cadena.

L'aposta pel consum de productes de proximitat s'ha evidenciat també com una de les apostes més sostenibles i que més poden ajudar al sector primari. Els anomenats “sectors curts”, és a dir, que hi hagi menys intermediaris entre el productor i el consumidor, permeten que al pagès se li pagui el preu just pel producte. “La sobirania alimentaria ben entesa és decidir com volem produir els nostres aliments”. 

La Conselleria ha presentat el Pla de reactivació econòmica i protecció social i un dels projectes, dotat amb 35 milions d'euros, entre el 2021 i el 2025, preveu diverses mesures per promoure el consum del producte de proximitat.

Jordà subratlla que durant la pandemia s'ha demostrat la capacitat de resposta d'un sector que no ha fallat cap dia. “Som de les poques estructures de país que batega en aquests moments. En cap establiment ha faltat aliments ni un sol dia”, subratlla la consellera. Un dels propòsits que el Departament també s'ha fixat és el de transformar els models tradicionals en fòrmules més sostenibles, més respectuoses amb la biodiversitat i compatibles amb la urgència climàtica. El pressupost que s'hi destinarà en els propers cinc anys és de 65 milions.

“Aquest és un sector que té futur. L'hem de fer viable i sostenible per tal que els joves també s'hi puguin guanyar la vida”, defensa la titular d'Agricultura. En aquest sentit, subratlla la necessitat de que el Govern central aprovi la llei de la cadena alimentària que hauria de garantir que al productor mai se li pugui pagar per sota del preu de producció.

Respecte al debat obert respecte a la situació dels temporers que treballen a la campanya de la fruita de Lleida, Jordà que el fet que en tan poc espai es concentrin més de 40.000 persones de cop és una qüestió que “ens interpel.la a tots com a país” i que implica a diversos departaments i totes les administracions.

La consellera subratlla que el sector agroalimentari, de manera molt majoritaria, fa bé les coses i recorda que la Generalitat ha defensat la necessitat de regularitzar als treballadors temporers per evitar que el sistema els expulsi.

El director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP), Adam Majó, és dels qui creu que la pandèmia ens ha ensenyat algunes coses perque com a humanitat ens ha obligat a reflexionar. “Ens ha permès ser una mica més savis”, apunta i afegeix que fins i tot en podrem treure lliçons en positiu. També considera que a Europa aquesta crisis s'ha gestionat raonablement bé tot i que afegeix que algunes qüestions haurien de fer-se “molt millor” si arriba a repetir-se una situació excepcional similar. Una d'elles seria garantir que es pugui respectar el dret a la manifestació. 

Majó asenyala que un error que dels errors que s'haurien d'evitar és aprofitar la llei mordassa per imposar multes als ciutadans que no respectin les mesures dictades per fer front a l'expansió del virus. 

El responsable de l'Oficina subratlla l'abandonament que pateixen  Espanya els ciutadans que no tenen la residència reconeguda i recorda que a països com Portugal o Itàlia s'ha fet una regularització exprés per dotar-los de drets i evitar que hagin de seguir amagant-se per risc a ser expulsats. Majó lamenta que l'Ingrés Mínim Vital aprovat pel Govern central deixi fora a 150.000 persones a Catalunya pel fet de no tenir residència reconeguda o la tenen des de fa menys d'un any.

Respecte al fet que a Espanya o a estats veïns com Itàlia hi hagi partits d'extrema dreta que pretenguin abanderar la defensa de drets fonamentals i vulguin presentar-se com a garants de les llibertats, Majó recorda que Thomas Mann ja va advertir que “si el feixisme tornava seria en nom de la llibertat”.

Majó alerta que, més enllà de situacions excepcionals com la que hem viscut durant aquests mesos, els ciutadans sempre han d'estar en alerta per tal d'evitar que es vulnerin els seus drets. “Hem d'estar sempre atents a possibles restriccions”, avisa. 

El director de l'ODCiP analitza també el cas d'una agressió racista coneguda aquests darrers dies arran d'una gravació feta pública per la víctima i per la qual un jutjat de Manresa está investigant a sis mossos d'Esquadra: “ A Europa en general i també a Catalunya el racisme és transversal i és estructural. Per les seves condicions concretes de treball  hi és present a com a mínim les Policies de tot Europa”.

Al model alemany -explica el director- es reconeix que hi ha aquest problema i treballen per intentar que no passi, cosa que no vol dir que sempre ho aconsegueixen. Això, afegeix, és el que intenta començar a fer el cos dels Mossos d'Esquadra perque d'entrada ja ha admès que té un problema. A partir d'aquí s' ha de treballar a partir de tres pilars: formació, educació i sancions. “Pero mentre hi hagi inmigració irregular perque la pautada sigui tant difícil, continuarà el racisme als cossos policials.”, adverteix. 

Majó conclou que mentre a Catalunya hi hagi 150.000 persones que visquin de manera semiclandestina, amb la por de ser detinguts en qualsevol moment, molts d'ells sense tenir manera de guanyar-se la vida, tindrem un problema de racisme.