En els marges silenciosos de la província de Castelló, entre barrancs i pinedes, lluny de grans concentracions de població i de mirades indiscretes, es troben els llocs triats per a la radicalització de la violència d’extrema dreta. Camps d’entrenament paramilitar amb tàctiques que emulen manuals de guerra insurgent: maneig d’armes blanques prohibides, combat cos a cos, instrucció amb armes de foc de diferents calibres i ús d’equipament tàctic d’inspiració militar. Així actua el grup terrorista neonazi The Base, i així operava a l’interior de Castelló quan el va desmantellar la Policia Nacional.

Es tractava d’una cèl·lula composta per tres joves, un d’ells –David Dionís Gandia– el líder. La Policia Nacional els vigilava des de mesos arrere. Quan l’operatiu es va activar, els agents van intervindre dues armes de foc, més de vint armes blanques, nou armes d’entrenament, munició, material mèdic de combat, equipament tàctic militar i abundant propaganda nazi i acceleracionista. L’Audiència Nacional descriu l’arsenal com un “apilament anormal” i recalca que els membres del grup portaven aquestes armes en la via pública de manera habitual, un risc afegit a la seua radicalitat.

Aquesta ha sigut la primera cèl·lula de The Base detectada a Espanya, assentada estratègicament a Aiòder, un poble de tot just 182 habitants de l’interior on podien passar més desapercebuts. El líder vivia “com un ermità”, afirmen alguns veïns, encara que també es desplaçaven a Onda, una localitat més gran d’on era originari. No necessitaven molt més: The Base promou estructures mínimes, invisibles, capaces d’actuar sense alçar sospites.

Acceleracionisme: la ideologia que busca el col·lapse

The Base és una organització neonazi internacional de caràcter acceleracionista. Aquest corrent defensa que la societat liberal i capitalista està destinada a col·lapsar pels seus propis defectes i que els seus simpatitzants han de contribuir activament a accelerar aquesta solsida mitjançant sabotatges, violència i desestabilització social.

El seu objectiu últim és crear un etnoestat blanc, una societat racialment homogènia on no tindrien cabuda minories ètniques, religioses, sexuals o ideològiques. Per als seus integrants, tota diversitat és una amenaça existencial. Només la confrontació violenta –una “guerra racial”– permetria, segons els seus postulats, instaurar un nou ordre revolucionari nazi.

L’aspecte més perillós de l’acceleracionisme, adverteixen els experts, és que no necessita estructures polítiques complexes ni militants especialment formats ideològicament. Es propaga per comunitats digitals menudes i tancades, on qualsevol usuari pot convertir-se en agent radicalitzador i on la violència es presenta com una resposta simple i emocional a un pretés caos social.

Cèl·lules diminutes i llops solitaris: l’estratègia agafada d’Al-Qaeda

Fundada el 2018 pel nord-americà Rinaldo Nazzaro –resident a Sant Petersburg–, The Base opera seguint un model copiat deliberadament del gihadisme. En àrab, Al-Qaeda significa precisament “la base”, i els neonazis no oculten la seua admiració per l’eficàcia del terrorisme descentralitzat.

L’organització fomenta la creació de cèl·lules de dues persones o tres, o fins i tot d’individus que actuen sols, els anomenats “llops solitaris”. No requereixen infraestructura, finançament massiu ni contactes jeràrquics. Amb una arma casolana, una navalla, un cotxe o una arma de foc n’hi ha prou per a causar un impacte propagandístic enorme.

La cèl·lula castellonenca seguia exactament aquest patró: clandestinitat, mobilitat reduïda, ús de pobles diminuts com a refugi i un convenciment absolut que la seua missió era contribuir al col·lapse de l’Estat mitjançant atacs selectius.

Com es propaguen: Telegram, fòrums i radicalització digital

La investigació policial va revelar que els detinguts utilitzaven xarxes socials i canals tancats de Telegram per a captar nous adeptes, difondre contingut acceleracionista, enaltir altres organitzacions terroristes i compartir manuals d’ensinistrament. També usaven altres plataformes com VK, el conegut com a “Facebook rus”, des d’on divulgaven els seus missatges i mostraven com es preparaven.

En aquests espais digitals circulen teories conspiratives sobre la immigració, discursos sobre el “gran reemplaçament” i tutorials clandestins de supervivència, fabricació d’armes o tècniques de combat. Internet actua com a plataforma de reclutament, però també com a refugi: microcomunitats en què els joves senten pertinença, identitat i un propòsit radical.

Sergio Gracia, especialista en ultradreta transnacional, ha descrit el cas de The Base com “el salt d’en línia al real”. Aquesta cèl·lula ho exemplificava amb exactitud: va nàixer en xats anònims i va acabar entrenant-se per a cometre atemptats.

El líder detingut a Castelló: conegut, ensinistrador i enllaç internacional

El líder de la cèl·lula espanyola era David Dionís Gandia, natural d’Onda. Segons el jutge de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, exercia un “paper predominant” en l’organització i havia assumit plenament els objectius terroristes de The Base.

Feia entrenaments tàctics als voltants de la seua localitat, instruint tercers en el maneig d’armes blanques, tècniques de combat i armes PCP (d’aire comprimit). Tenia antecedents per violència i delictes d’odi, i els investigadors destaquen el seu caràcter “extremadament violent” i el seu “exacerbat doctrinari supremacista”.

A més, en algun moment va deixar de mantindre’s en un segon pla i va passar als actes públics, com la protesta contra la retirada de la creu franquista del Parc de Ribalta a Castelló, on va arribar a amenaçar els que defensaven l’eliminació del símbol feixista.

Dionís estava en contacte directe amb Rinaldo Nazzaro, el fundador de l’organització, que fa poc havia instat a consolidar cèl·lules internacionals i executar atacs selectius per a desestabilitzar democràcies occidentals. Aquest vincle directe va precipitar la seua detenció davant la por que la cèl·lula preparara un atemptat imminent.

La investigació apunta a més que va rebre finançament de l’organització i que sufragava part de les seues activitats mitjançant tràfic de drogues a petita escala.

Una xarxa internacional activa i en expansió

The Base té presència als Estats Units, Austràlia, Sud-àfrica, el Regne Unit, Ucraïna i la Unió Europea. Encara que no es considera organització terrorista als Estats Units o Rússia, sí que ho és a la UE, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda. Les agències d’intel·ligència estimen que té al voltant d’un centenar d’integrants repartits en cèl·lules autònomes.

A Europa, les seues activitats s’han intensificat des del 2019, amb planificació d’atacs transnacionals i un ús intensiu d’Internet per a organitzar-se, entrenar-se i difondre propaganda. Les detencions a Espanya revelen que el país s’ha convertit en un punt estratègic per a l’expansió d’aquesta xarxa clandestina.

L’operació policial va culminar amb la detenció dels tres integrants i l’ingrés a la presó de David Dionís. L’Audiència Nacional considera que hi havia risc de fugida, reiteració delictiva i destrucció de proves, atés el caràcter jeràrquic de l’organització i la posició del detingut dins seu.

La cèl·lula ha caigut. Però, per als experts, la seua desarticulació confirma que l’extremisme de The Base ja ha fet el salt a Espanya i que la seua amenaça –menuda, difusa, digital i extremadament violenta– requereix una vigilància constant.

L'aeroport de Castelló compleix aquest dilluns 15 de setembre el seu desé aniversari des de l'inici dels vols regulars, una etapa en la qual la infraestructura ha canalitzat l'arribada i eixida de més d'un milió i mig de passatgers. Però aquestes dades que celebra la Generalitat estaven molt lluny quan es va inaugurar, i no va ser fa 10 anys, sinó més de 14, perquè l'aeròdrom castellonenc va estar més de 4 anys sense operar.

El conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha valorat com a “satisfactori” el balanç d'aquesta dècada, destacant “avanços substancials i un creixement continu”. Segons ha subratllat, l'aeroport “s'ha consolidat com a porta d'entrada a la província i aliat del sector turístic, a més d'afavorir la internacionalització del teixit productiu i la mobilitat dels castellonencs”.

En 2025 la instal·lació opera el major nombre de vols de la seua història, amb 14 rutes regulars. Només en els huit primers mesos de l'any s'han comptabilitzat 221.704 usuaris, i es preveu superar per primera vegada la barrera dels 300.000 passatgers.

El conseller ha ressaltat també la diversificació d'activitats, amb l'arribada d'empreses aeronàutiques, l'aposta pel sector aeroespacial i projectes d'innovació com la incubadora de l'Agència Espacial Europea. En aquest sentit, ha citat un informe de l'IVIE que conclou que cada euro invertit per l'aeroport genera més de quatre euros de renda a la província.

“En definitiva, l'aeroport s'està consolidant com un pol de creixement que anirà a més amb el suport de la Generalitat”, ha afirmat Martínez Mus, qui ha reivindicat el valor de la infraestructura enfront de les crítiques inicials.

10 anys amb vols, però 4 anys buit

La trajectòria actual contrasta amb els antecedents del projecte, inaugurat al març de 2011 pel llavors president de la Diputació de Castelló i principal impulsor, Carlos Fabra (PP), a dos mesos de les eleccions autonòmiques, sense activitat comercial durant més de quatre anys, enmig de crítiques per la despesa pública, els presumptes escàndols de corrupció, i la demora en la posada en marxa.

El primer vol regular va enlairar el 15 de setembre de 2015, ja amb el govern progressista del Botànic. Es tractava de la ruta a Londres operada per Ryanair, companyia que des de llavors s'ha consolidat com la principal en volum de passatgers i connexions. Des de llavors, l'aeroport ha acollit 25 rutes regulars que han enllaçat amb 22 destins d'11 països europeus, acumulant més de 10.500 operacions.

L'activista social i cultural Vicent Aleixandre va morir aquest dimarts passat 8 d'abril. Aleixandre es conegut com a activista social i cultural, així com també per ser fundador de L’Aurora-Grup de Suport, del festival Maig di Gras i del Naraniga.

Nascut a Borriana, Aleixandre va dinamitzar molts altres projectes, com ara La Milotxa, el CSO Akzio, el Col·lectiu Escletxa, La Gatera o Soul Explosion. La seua militància va començar de manera molt primerenca, sent també un referent dels moviments antifeixistes.

Des de L'Aurora s'ha lamentat la mort del seu membre: “Vicent no sols va ser un gran activista per les persones i la cultura, s’havia convertit en el germà de necessitats i incompresos, i en un teixidor de xarxes amb què va aconseguir crear grans projectes amb els quals volia mostrar que entre tots ho podíem tot. Vicent era un anarquista exemplar, bolcat totalment a la lluita pels comuns”.

El col·lectiu ha manifestat el seu condol a familiars i amistats: “El millor homenatge continuar lluitant”.

Més d’un milió d’euros des de l’any 2012 fins al 2022 és el que hauria donat en subvencions a dit l’alcalde de Peníscola, Andrés Martínez (PP), al Club de Futbol Sala Peníscola. Això es recull en la querella admesa a tràmit contra l’alcalde i que investiga el jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Vinaròs, que indaga possibles irregularitats en les ajudes que el Patronat Municipal de Turisme de la localitat castellonenca i s’imputen presumptes delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental i estafa a Martínez.

Aquestes ajudes, que ascendeixen a una quantitat total d’1.154.745 euros, s’haurien donat primer a través del Patronat de Turisme i de l’equip de govern després. Precisament el Patronat de Turisme és la peça troncal per la qual dijous passat Andrés Martínez va haver d’assistir a declarar com a investigat, per presumptament no complir la llei de modernització d’administracions legals del 2003 per no haver dissolt aquest patronat fins al 2015, malgrat que hi havia dos informes de la secretaria que ho aconsellaven així anys abans.

Segons diu en l’escrit de la querella, l’any 2012, quan el club militava en la segona divisió, el Patronat de Turisme li va atorgar una subvenció per import de 13.500 euros, a raó de “conveni de col·laboració”. El 2013, encara en la mateixa categoria, el club va firmar un altre conveni de col·laboració amb el patronat per 16.500 euros.

Mesos més tard, i quan el club ja havia ascendit a la primera divisió, el 20 de novembre de 2013, un dia abans que l’Ajuntament de Peníscola acordara la dissolució del Patronat de Turisme, aquest va firmar un conveni per import de 115.000 euros amb el club per a aquella temporada.

El març del 2014 la interventora de l’Ajuntament de Peníscola va redactar l’informe de fiscalització 2014/2015 en què posava objeccions a la factura de 70.000 euros del club FSP i al conveni, i afirmava que s’havia produït un mix entre el contracte de patrocini i el conveni per la percepció d’una subvenció. Assenyalava així que el contracte “no ha sigut aprovat per cap òrgan administratiu, ni està signat pel secretari de la corporació, ni s’ha sol·licitat informe previ de fiscalització, ni tan sols l’existència de crèdit adequat i suficient sense haver-se respectat la normativa de la llei de contractes del sector públic”. Afegia que “la fiscalització dels patrocinis publicitaris s’ha de formalitzar a través d’un contracte privat” en què “ha d’estar justificada la necessitat i la idoneïtat del contracte”, i “ha d’haver-hi una equivalència entre les prestacions, d’acord amb els preus vigents de mercat”.

El 2015, el club va tornar a rebre l’import de 121.000 euros provinent d’un altre conveni de patrocini de subvenció amb la Regidoria de Turisme.

El 2016, com que ja s’havia dissolt el Patronat, l’Ajuntament va fer un concurs de patrocini per a clubs esportius d’elit per un import novament de 121.000 euros. L’objecte del patrocini era difondre la imatge de Peníscola en esdeveniments esportius i la seua oferta turística en 15 partits i 10 esdeveniments més. L’anunci de licitació es va publicar en el BOP de Castelló el 3 de març i es donava als candidats 5 dies de marge, però es va substituir per dues setmanes més després, el 17 de març, en què s’allargava el termini a 8 dies.

Els requisits que s’establien eren: “Ser un club esportiu d’elit. Incloure la marca de Peníscola en la imatge del club. Incloure la imatge de Peníscola en totes les retransmissions. Incloure el logotip de Peníscola en les samarretes. Acreditar-se aquesta promoció almenys en 15 partits i 10 esdeveniments”. Davant aquests condicionants, el denunciant assenyala que el concurs estava “falsejat”, perquè “cap altre club complia les característiques anteriors”, i que la segona convocatòria del concurs es va fer “amb la finalitat de dissimular que al concurs solament es podia presentar el Club FSP”.

El 2017 les circumstàncies es van repetir, la mateixa quantitat i requerint que fora un club d’elit, cosa que únicament complia el Club de Futbol Sala Peníscola. El denunciant assenyala que “el que es va fer per part de l’Ajuntament va ser continuar atorgant subvencions al Club FSP perquè es mantinguera en primera divisió, camuflant-ho com a promoció turística per a la ciutat de Peníscola”. I el mateix es va repetir el 2018.

Per al 2019, la quantitat va ascendir a 133.100 euros i l’únic que s’hi va presentar va tornar a ser el Club de Futbol Sala Peníscola. El 2020 es van tornar a repetir les circumstàncies, però les bases es van aprovar i publicar després d’haver-se fiscalitzat la despesa. Això va desembocar en el fet que l’informe de fiscalització de la interventora apuntara una objecció per la falta d’aprovació i publicació de les bases en el BOP. Finalment, l’adjudicació va ser de 126.445 euros (el 95% de la quantitat de la dotació de la subvenció).

El 2021 es van aprovar les bases del concurs de la temporada 2020/2021 per un import de 133.100 euros, i la interventora va emetre una objecció perquè es fera un pagament anticipat del 95% de l’import de la subvenció amb la concessió, amb caràcter previ a la justificació. No obstant això, mitjançant resolució de l’Alcaldia, es va acordar alçar l’objecció feta per la interventora –sense cap justificació sobre això– i atorgar el pagament del 95% de la quantitat. Aquell any mateix, el club de futbol sala tornava a baixar a segona divisió.

Ja en la categoria de plata la situació canviava, i també van canviar els requisits per a obtindre la subvenció. Així doncs, mentre que per a la temporada anterior es requeria participar “en competicions nacionals de la màxima categoria de l’esport corresponent”, per a la temporada que començava en segona divisió únicament demanava que estiguera “en competicions nacionals de l’esport corresponent”. El Club de Futbol Sala Peníscola va tornar a presentar-s’hi i l’import rebut va tornar a ser de 133.100 euros.

“A l’Alcora no hi ha cap hotel, ni hi ha cap hostal, només hi ha un parell de pisos de lloguer i poca cosa més”. Així explica l’alcalde de la localitat de l’Alcalatén, Samuel Falomir, la situació de l’oferta de places hoteleres i turístiques, i per això ha posat en marxa des de l’Ajuntament un pla d’actuació que s’òbriga a possibles inversions.

El municipi, de poc més de 10.000 habitants i a l’interior de Castelló, passa per ser un dels punts estratègics de la indústria de la ceràmica a la província, i aquest seria un dels puntals fonamentals que veu l’Ajuntament per a donar suport a la demanda d’habitacions per a un hotel.

Falomir explica que precisament aquest servei, la construcció d’un hotel, “sempre ha sigut una de les demandes de la població”, ja que la població té un ric patrimoni històric: el castell, les termes romanes, el nucli medieval, la Reial Fàbrica o el Museu de la Ceràmica. Així doncs, recalca que, fins i tot quan s’han fet plans estratègics de turisme, s’ha assenyalat que aquesta absència “és preocupant, perquè la gent ve a passar el dia, però, si no pernocta, fa menys despeses”.

Davant d’esta situació, el govern municipal va encarregar a una consultora el 2021 que fera un estudi de viabilitat d’un hotel en el municipi. I aquest estudi va reflectir que sí que n’hi havia demanda, i assenyalava grans esdeveniments locals com el Dia del Rotllo, les Jornades Medievals o la Rompuda de l’Hora, “però un hotel no pot viure d’aquests actes puntuals en 365 dies l’any”, admet l’alcalde.

També s’ha fet un estudi amb vista a les empreses i el sector industrial té molt de moviment de gent, “són persones que venen a veure empreses, exposicions, comercials, a fer formació...”. Falomir assenyala que fins i tot hi ha empreses que tenen pisos llogats per a quan vinguen els clients. “Així doncs, es va veure que hi havia un nínxol important, perquè a les empreses els serà més còmode arribar a un acord amb un hotel que tindre pisos llogats”, assegura l’alcalde.

L’estudi fins i tot proposa fórmules concretes: “Un hotel amb noves tecnologies, amb entrades automatitzades que requereixen poc de personal, amb poc més de 50 habitacions i 3 estreles, seria viable”, explica Samuel Falomir.

I dels estudis a les actuacions. L’alcalde indica que l’Ajuntament de l’Alcora va triar una zona del municipi on es concentrava indústria pesant inactiva al costat del nucli urbà. “Allí hi havia empreses tancades els propietaris de les quals van dir que, si es feia una requalificació urbanística i es feia una zona terciària de serveis, a més de tirar avant iniciatives seues, podrien buscar una promotora que poguera construir l’hotel d’acord amb el nostre estudi”, indica Falomir.

Per això el consistori va aprovar la modificació del PGOU (pla general d’ordenació urbana), i ara el grup industrial propietari dels terrenys ha pres la iniciativa. En aquest lloc, on hi ha tres solars de gran envergadura, un serà per a una activitat comercial, i per als altres dos solars hi ha contactes amb empreses interessades.

“Nosaltres no en sabem més, perquè és un tracte entre particulars, nosaltres hem posat a disposició l’estudi, hem demostrat amb números d’una consultoria que podria ser viable i hem fet una requalificació, ara falta que vinga una empresa que faça la inversió, perquè un Ajuntament no pot muntar aquest negoci”, conclou l’alcalde.

La regeneració urbana de la Colònia Sant Antoni de la Vall d’Uixó ja s’ha adjudicat. El projecte de recuperació d’aquest barri d’origen obrer, popularment conegut com a Texas, s’ha adjudicat finalment per 3,17 milions d’euros a l’empresa Vialobra SL després d’un primer intent fallit.

La Colònia de Sant Antoni va començar a alçar-se al voltant de l’any 1962 a conseqüència de l’enlairament industrial de la localitat de la Plana Baixa amb la factoria Segarra. Està format per uns quants grups d’habitatges construïts entre el 1960 i eñ 1979 i se situa en el marge sud del riu Belcaire, sobre una orografia amb gran pendent. El barri està reconegut com a “espai urbà sensible” a causa dels alts nivells de vulnerabilitat que presenta (residencial, socioeconòmica i sociodemogràfica).

L’Ajuntament de la Vall d’Uixó explica que la regeneració de Colònia Sant Antoni és “absolutament necessària” i que serà la zona “en què més diners s’invertisquen en els pròxims anys, per a millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen i donar oportunitats de futur al barri”.

Les obres de rehabilitació incideixen en l’eficiència energètica dels edificis, de manera que reduïsquen el consum. En 95 habitatges es millorarà l’envolupant amb l’aïllament de les façanes i les cobertes i es canviaran les finestres. També se substituiran i s’ampliaran d’aigua, s’eliminarà el fibrociment (amiant), es consolidaran les estructures i s’eliminaran les humitats que afecten greument aquests habitatges.

L’accessibilitat és un altre dels eixos d’aquest projecte, atés que s’instal·laran ascensors, es rehabilitaran les escales i s’ampliaran les voreres. Aquest pla ambiciós no sols actuarà en els edificis, sinó que també rehabilitarà 17.000 m² d’espai públic entre els carrers A, B i C i l’entorn del CEIP Blasco Ibáñez. D’aquesta manera, es millorarà l’entorn urbà fent-lo més atractiu i amable. Es tracta d’un projecte complex, perquè afecta tant interior com exterior dels habitatges, però s’ha establit com una prioritat i per això s’ha treballat fins a aconseguir tirar-ho avant.

Afig l’equip de govern de Tania Baños (PSPV) que s’ha aconseguit adherir al 100% dels veïns de la Colònia Sant Antoni mitjançant iniciatives participatives en un procés que ha sigut d’uns quants anys. Aquest pla de regeneració de Sant Antoni ja es va iniciar el 2016, i el 2022 es va aprovar l’estratègia de regeneració que beneficiava un centenar d’habitatges. Per a l’execució del pla va haver-hi un primer intent d’adjudicació del pla el mes d’octubre passat, però el concurs va quedar desert, encara que les últimes modificacions han permés l’adjudicació definitiva abans d’acabar l’any. El projecte de regeneració urbana de la Colònia Sant Antoni es finança amb fons europeus Next Generation.

El PP i Vox, socis de govern en l’Ajuntament de Castelló de la Plana, han vetat dues declaracions institucionals presentades per l’oposició de suport als vaixells d’ONG que fan tasques humanitàries de rescat de migrants en aigües de la Mediterrània. Aquestes propostes es presentaven com a mostra de suport a la tasca de les organitzacions humanitàries després de saber-se que la Generalitat, en mans del PP, reclama als vaixells de rescat taxes per un valor de 450.000 euros, malgrat que la llei valenciana els n’eximeix.

Aquestes declaracions institucionals es van presentar en la junta de portaveus de dilluns per a permetre que anaren al ple de dijous, on havien de ser aprovades per unanimitat de totes les formacions. Però no han passat ni el pas inicial, ja que van ser vetades pel PP i Vox les dues iniciatives presentades per Compromís i el PSPV.

En la primera, de Compromís, en què es demanava suport a l’ajuda humanitària. El PP i Vox van justificar el seu veto afirmant que “la Generalitat Valenciana té garantida l’ajuda a vaixells que participen en missions humanitàries”.

Pel que fa a la del PSPV, demanava anul·lar amb caràcter retroactiu les taxes imposades a aquests vaixells que atraquen en els ports de Vinaròs i Borriana. Però els partits de la dreta van justificar el seu veto afirmant que “aquesta mena de taxes estan regulades per llei i tenen exempció si el vaixell està fent tasques humanitàries, però no si està sense activitat. Durant els últims anys hi ha hagut un desistiment de funcions que ha deixat sense aplicació una llei que va entrar en vigor el 2016”.

Veto al rebuig de l’explotació sexual

Una altra declaració institucional vetada va ser la presentada pel grup socialista que demanava el rebuig de l’explotació sexual i el tràfic de dones, xiquets i xiquetes. No va poder aprovar-se pel veto únic de l’extrema dreta de Vox.

També va ser rebutjada una altra declaració precisament de Vox que demanava el trasllat i l’acolliment d’immigrants il·legals fora d’Espanya. Aquesta va tindre el veto del PP, Compromís i el PSPV, que argumentaven que “les competències en matèria d’immigració són de l’Estat i, quant a l’atenció als menors migrants arribats al nostre territori, correspon a la Generalitat Valenciana”.

L’Ajuntament de Borriana, governat pel PP i Vox, ha impulsat una jornada dirigida especialment al públic infantil dedicada a la promoció dels bous al carrer dins de la celebració de les seues festes de la Misericòrdia.

Dissenyada “per a les famílies”, en la convocatòria es van fer diverses activitats vinculades al món taurí. Al matí es van dur a terme tallers de divises, els símbols que es claven al bestiar per a identificar amb colors de quina ramaderia és l’animal. També es va produir un concurs de dibuix taurí. Totes dues propostes van ser organitzades per la Federació Taurina de Borriana i hi va participar l’alcalde mateix, Jorge Monferrer (PP).

Ja a la vesprada, dins del recinte dels cadafals on se celebren els festejos taurins, es van organitzar quatre correbous infantils i un concurs de retallades. Aquesta activitat estava organitzada directament per l’Ajuntament.

A la nit es va oferir un taller infantil de emboladors on els xiquets aprenien a crear les boles que es col·loquen en les banyes dels bous per a encendre-les després, així com també els diferents aparells necessaris per a col·locar-les en l'animal. Finalment es va oferir un bou embolat infantil, amb carretons embolats que emulaven als animals que s'usen en aquests festejos.

La regidora de Festes, Paloma Boix destacava la importància d'aquestes activitats ja que “és fonamental que les festes de Borriana oferisquen espais i moments dedicats als més xicotets. Volem que els xiquets no sols gaudisquen, sinó que també aprenguen i se senten part de les nostres tradicions”. Boix ha afegit, a més, que “aquestes activitats són una manera d'inculcar als nostres infants el valor dels nostres costums des d'una edat primerenca, en un ambient segur i divertit”.

La participació de menors de 16 anys en els festejos taurins està prohibida per la llei, cosa que ha generat polèmica pel colador que es produeix cada any. Aquesta temporada fins al moment hi ha hagut un total de quatre ferits menors d’edat en festejos de bous al carrer, fet que ha portat al fet que el Síndic de Greuges investigue d’ofici el Govern valencià.

El presupuesto de 2024 del Ayuntamiento de Castelló de la Plana asciende a 214.539.390,27 euros, unas cuentas que han sido presentadas este miércoles 27 de diciembre por la alcaldesa Begoña Carrasco, junto a los coordinadores de área. Esta cifra, con el presupuesto consolidado de los cuatro órganos autónomos, con los ingresos externos (Patronatos de Fiestas, Deportes y Turismo y el Consorcio del Pacto Local por el Empleo) puede llegar a los 216.393.828,25 millones de euros.

La alcaldesa ha destacado que son “las cuentas más altas de la historia de la ciudad”, pero que además “es un presupuesto que baja los impuestos para que las familias tengan más dinero”, con lo cual Carrasco asegura que “hacemos más con menos”.

El coordinador del área de Impulso Económico, Juan Carlos Redondo, ha puesto el acento en la rebaja fiscal “para ayudar a las familias castellonenses, autónomos y pymes”. “A pesar de bajar impuestos a la ciudadanía presentamos un aumento de ingresos de más de 18,6 millones de euros lo que representa un incremento del 9,53%. Recibimos 8,6 millones del Estado por transferencias de capital debido a que con la elevada inflación, el gobierno central ha recaudado más a los contribuyentes”, asegura Redondo.

Asegura el edil que los castellonenses se ahorrarán 3.494.831,03 euros el próximo año, que salen de rebajar los coeficientes del Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) (1.011.683,62 euros), de la suspensión de la tasa por ocupación de vía pública para las terrazas para casi 750 negocios de hostelería de la ciudad (350.000 euros), de la revisión de los tipos generales y bonificaciones del impuesto de plusvalías (533.147,41 euros), “así como de no trasladar a las familias el aumento del canon de transporte y tratamiento de los residuos sólidos urbanos aprobado en el seno del Consorcio Reciplasa, siendo este impacto de 1,6 millones de euros absorbido por las arcas municipales”.

Se presupuestan 60,3 millones a Servicios Públicos entre los que destaca la limpieza viaria, que aumenta en 857.631,81 hasta llegar a los 11.306.110,7 euros, lo que significa a un aumento del 8,2% respecto al ejercicio de 2023.

Refuerzo de la seguridad

El área de Seguridad Ciudadana y emergencias cuenta con una partida de 3.043.660 euros con el fin de ampliar en ocho plazas la plantilla de agentes de Policía Local, pasando de 291 efectivos que hay en la actualidad a 299. El concejal de Seguridad y Emergencias y responsable del área, Vicent Sales, explica que “este gobierno trabaja con la prioridad de elevar la seguridad ciudadana, por eso queremos que haya más agentes patrullando en las calles al servicio del ciudadano, queremos una policía más cercana a los vecinos, a los barrios y a las zonas periféricas”.

Se reservan 12,9 millones para movilidad, donde destaca el nuevo servicio de préstamo de bicicleta Bicicas que aumenta en 300.000 euros hasta llegar a los 1,2 millones o el incremento del 21,67% más para el transporte colectivo urbano con el nuevo contrato que renovará la flota de autobuses de manera que habrá 25 nuevos, todos ellos eléctricos.

Además, se destinan al Plan de Barrios 789.979,56 euros; al Grao, 110.000 euros y a Urbanismo 164.749,94 euros.

Inversiones

En total, 22.891.645,20 euros en el capítulo de inversiones, con un aumento del 39,75 euros, entre fondos propios (13.318.711,74 euros) y fondos europeos (9.572.933,46 euros) para proyectos como la Zona de Bajas Emisiones, el proyecto de la Ronda Oeste, mejoras y acondicionamiento de las motas del riu Sec, la remodelación del párking junto a Adif, el aparcamiento de Ferrandis Salvador, asfaltado de caminos, infraestructuras de saneamiento, construcción del centro de párkinson, la reforma del mercado central, el plan de accesibilidad, la remodelación de la manzana albinegra, los CEIPS Sebastian Elcano y Mestre Canós o la reposición del grupo electrógeno de la ronda Norte, entre otros.

Políticas sociales

El área de Ciudadanía y Participación contempla 25.122.000 euros, en ellos se incluyen 7 millones para cultura y educación; 1,6 millones para participación ciudadana; 1,1 para gente mayor: 366.000 euros para juventud, 1,1 millones para contratación y patrimonio o 3,3 millones para modernización, entre otras partidas.

En Bienestar Social se recogen 17.000.000 euros, contando con las inversiones, el capítulo de personal y programas específicos para atender a las personas vulnerables. “Destinamos 2.000.000 euros para dependencia y discapacidad; 2.500.000 euros para proyectos sociales y 3.600.000 euros para inclusión social”, afirma Vicent Sales.

En lo que respecta a igualdad se destina en el ejercicio 2024, un total de 536.000 euros a esta partida, y el área de Familia, concejalía de nueva creación que gestiona Vox, se han presupuestado 465.000 euros.

Compromís reprocha al PP el “retraso” del presupuesto

El Grupo Municipal de Compromís per Castelló ha expresado su “decepción” ante lo que ha calificado de “nuevo incumplimiento” de palabra por parte de la alcaldesa, Begoña Carrasco, que, según las declaraciones de Ignasi Garcia, portavoz de Compromís per Castelló, no ha conseguido convocar el pleno para la aprobación de los presupuestos municipales antes de finalizar el año.

Compromís recalca, en un comunicado, que ya había advertido anteriormente sobre la posibilidad de que la alcaldesa “no cumpliera con su prometida de aprobar los presupuestos antes de que acabara en 2023, y esta predicción se ha cumplido”. Garcia ha destacado que “esta falta de puntualidad en la aprobación de los presupuestos municipales afectará negativamente la planificación y la ejecución de los gastos para el año siguiente”.

Ignasi Garcia ha reprochado que Carrasco, en su etapa como oposición, “criticaba vehementemente cuando el anterior gobierno aprobaba los presupuestos en estas fechas, pero ahora, como alcaldesa, hace exactamente aquello que censuraba, contradiciendo su discurso anterior”.

Las gasolineras no podrán instalarse dentro de los núcleos urbanos de Castelló de la Plana. Así se ha aprobado en la Junta de Gobierno Local extraordinaria que tenía como único punto del orden del día de la suspensión de la tramitación y el otorgamiento de licencias de instalación de puntos o unidades de suministro de combustible en núcleos residenciales consolidados. Esta suspensión es aplicable por periodo de dos años hasta que se modifique el Plan de Ordenación pormenorizado.

Desde el equipo de gobierno municipal se señala que de este modo “quedan blindados los núcleos residenciales de la capital para que no se instalen en ellos gasolineras”. La alcaldesa Begoña Carrasco ha manifestado que de esta forma se quiere evitar que se vuelvan a dar situaciones como la que se dio en el barrio de Rafalafena, donde se proyectaba una gasolinera con una capacidad total de 100.000 litros en combustibles. “Es un paso más, después de la aprobación el pasado mes de octubre, de la Declaración Institucional, a propuesta del gobierno y respaldada por todos los grupos, para impedir que se instalen gasolineras próximas a las viviendas”, sentencia Carrasco.

Cabe recordar el malestar y la preocupación generados en el barrio de Rafalafena ante la solicitud de instalar en sus inmediaciones una gasolinera, algo a lo que desde el gobierno municipal se opusieron desde el primer momento.

La alcaldesa Carrasco ha asegurado que “tomamos esta medida de forma preventiva, para poder anticiparnos a futuras solicitudes de este tipo de instalaciones, serán bienvenidas en nuestra ciudad para ubicarse allá donde no haya núcleos poblacionales cercanos. Y mientras, en paralelo estudiaremos el cambio de la normativa”.

Cabe recordar que el pasado 26 de octubre la Junta de Gobierno denegó la autorización de la gasolinera en Rafalafena, basándose en informes técnicos, por no ajustarse los proyectos a los usos previstos por el planeamiento aplicable a esa parcela y por las afecciones negativas al tránsito de la zona. En este sentido se encontró la fórmula legal para que no se instalara una gasolinera en una zona residencial del núcleo urbano consolidado como es Rafalafena.

Al margen de los informe técnicos y jurídicos de compatibilidad desfavorable por no ajustarse a los usos previstos en el planeamiento, la implantación de la estación de servicio se desaconsejaba puesto que provocaría un incremento del tráfico de vehículos y camiones de mercancías peligrosas. Así lo constataba otro informe de la Sección de Movilidad Urbana, que indicaba la incidencia negativa en el tráfico de esa zona residencial densamente poblada y muy transitada, con colegios e instalaciones deportivas, entre otros. Además, el área de Seguridad y Emergencias también se emitió un informe desfavorable a la instalación de la gasolinera.

La portaveu del grup municipal socialista a l'Ajuntament de Castelló, Patricia Puerta, ha lamentat que el ‘pacte de la vergonya’ signat per PP i Vox “no afronte de forma decidida els problemes d'accés a un habitatge digne”, per la qual cosa ha qualificat de “fum” el bloc destinat a ‘habitatge i ocupació’ de l'acord subscrit pels partits de la dreta i la ultradreta.

Puerta ha destacat que des de PP i Vox “han agafat com a mantra durant tots aquests mesos, amb una intoxicació i manipulació absoluta de la realitat, el tema de l'ocupació d'habitatges, que efectivament és una qüestió a tractar, però en absolut existeix la realitat que ens fan creure”. Les estadístiques oficials, com van recollir al juliol els mitjans de comunicació, parlen que les ocupacions només afecten 1 de cada 8.445 habitatges de particulars, “per la qual cosa, està bé estar al costat dels perjudicats, però creiem que és necessari informar amb veracitat sobre la problemàtica”.

Malgrat això, PP i Vox prioritzen en el seu acord de govern ‘crear un pla de lluita contra l'ocupació il·legal d'habitatges i d'un servei municipal ‘anti-okupa’, “però a penes avancen res el gran problema que té la societat actual, que és l'accés a l'habitatge”, assenyala Patricia Puerta. I és que, com recull l'article 47 de la Constitució Espanyola, declara tots els espanyols “tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat”, per la qual cosa, segons la portaveu socialista, “la qual cosa ens hauria de dir la senyora alcaldessa és què farà per a aconseguir-ho”.

Dels 90 punts del ‘pacte de la vergonya’ només quatre es refereixen a aquest aspecte “i tots són generalitats”. Així, en tres d'ells parlen de ‘augmentar el parc d'habitatges socials, promocionar els habitatges públics per a lloguer a menors de 25 anys i impulsar l'Oficina Municipal d'Habitatge’, “molta filosofia que hauran d'aclarir com executaran”. I sobre la proposta de ‘implementar un programa d'ajudes europees per a rehabilitació i manteniment d'habitatges’, Patricia Puerta li recorda a PP i Vox que “estava ja concedit durant el govern de progrés de l’Acord del Fadrell i només han d'executar-ho”.

Vuit vaixells d'arrossegament de la Confraria de Pescadors Sant Pere deL Grau de Castelló col·laboren des del dia 15 de març i fins al dia 23 en el projecte Upcycling the Oceans traduït com reciclant els oceans que va néixer el 2015 de la mà de la Fundació Ecoalf i on també participa Ecoembes. Les 8 embarcacions castellonenques han eixit hui del port amb bosses grogues on han de dipositar totes les escombraries marines que capturen amb les xarxes d'arrossegament durant els diferents llances de pesca.

A cadascun dels patrons també se'ls han repartit fitxes on han d'apuntar informació valuosa com el nombre de l'embarcació i el nom, la data de recollida de les escombraries, la posició inicial i final del llanç mitjançant les coordenades GPS, la profunditat mínima i la màxima de l'arrossegament, la superfície del fons de la mar que s'ha cobert en metres quadrats i altres detalls com l'estat de la mar i de la meteorologia. Un cop arriben a port els pescadors han de dipositar en els contenidors específics els residus recuperats de la mar durant cada un dels llances.

El dia 24 diversos tècnics de l'organització Ecoembes, dedicada a la recuperació d'envasos a tot Espanya, analitzaran les característiques de totes les escombraries recollides durant els 5 dies de campanya pels 8 arrossegadors participants.

6 anys recollint escombraries marines

Actualment el projecte Upcycling the Oceans compta amb la col·laboració de 2.539 pescadors i 546 vaixells pesquers d'arrossegament de 37 ports pesquers, 14 d'ells de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Regió de Múrcia, Andalusia i Galícia. El cicle del projecte comença amb la recuperació de les escombraries marines, després es diposita en els contenidors grocs, se seleccionen els residus per tipus de materials, amb el PET reciclat es fabrica gransa i amb aquesta es fabrica filament per tècnica d'extrusió, amb el fil es fabriquen teixits i amb aquests es dissenyen peces de vestir. És el segon any que els pescadors d'arrossegament participen en aquest projecte concret de recollida i anàlisi de les escombraries marines. Un estudi que es porta a terme 3 vegades a l'any.

“El ratifiquem? Sí? D’acord? Queda ratificat”. Cinc segons. El que tarden a llegir-se les quatre frases anteriors va durar la validació en el ple, el principal òrgan de la Cambra de Comerç de Castelló, de l’acomiadament de la treballadora que va denunciar el secretari general, Jesús Ramos Estall, per un presumpte cas de corrupció. La votació no va ser secreta, ni tan sols a mà alçada. Es va interpretar, per part de la presidenta, Dolores Guillamón, que el silenci petrificat d’una trentena d’empresaris, més muts encara darrere de les màscares, certificava la decisió adoptada pel comité executiu, presidit per Ramos, el 30 de gener passat. Tampoc va haver-hi desacords ni requeriments de més informació. Més de 30 anys d’antiguitat en la corporació es van ventilar com un tràmit més.

Una situació excepcional amb un sol precedent, amb vasos comunicants. El 9 de novembre de 2016, la Cambra també va acomiadar María Jesús Arenós, secretària general a qui va substituir en funcions el mateix Ramos, que havia arribat a la institució el juliol del 2014 com a assessor extern. La raó formal que es va oferir és quasi idèntica a l’actual: un ús incorrecte de l’ordinador portàtil facilitat per l’empresa. El fons, no obstant això, tenia més matisos. Aquell mateix mes de novembre, Arenós havia enviat un burofax a la Cambra en què alertava de possibles irregularitats en la contractació d’empreses relacionades amb Ramos. Era el clímax en l’enfrontament intern entre Ramos i Arenós, amb un ERO pel mig que va afectar el marit de l’exsecretària general. Després d’eixir, ella va denunciar el seu successor a la Sindicatura de Comptes i en els jutjats, però totes les demandes es van arxivar.

La història es repeteix amb variacions. Ramos, reforçat internament, va ser nomenat secretari general el 27 de novembre de 2017 i va aconseguir que la conselleria, com a òrgan tutelar, l’autoritzara a compatibilitzar la seua faena en la Cambra amb el de les seues empreses. És així com es va convertir en el primer secretari de cambres d’Espanya a temps parcial (tres hores diàries), sense exclusivitat i amb un sou de 60.000€ anuals. Enmig d’aquesta situació de preeminència, les empreses de Ramos van anar obtenint els principals contractes de la Cambra. Quan passava això, el secretari, com a màxim valedor de la legalitat i president de la mesa de contractacions, es deslligava momentàniament d’aquesta mesa perquè les seues empreses pogueren beneficiar-se’n. És així com, des del 2016, les mercantils Adade Castellón SL i Jesús Ramos Abogados SL, l’administració de la qual comparteixen Ramos i la seua dona, María Soledad Miravet, van obtindre quatre contractes valorats en 348.500€

Aquesta situació va ser denunciada per la treballadora despatxada fa poc, que es va negar a signar l’adjudicació de l’últim contracte, de 156.000€, perquè pensava que podria vulnerar la llei valenciana d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes. Després de sentir-se pressionada, va posar els fets en coneixement primerament de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA), que li va atorgar estatut de protecció, i, al cap de poc, de la brigada provincial de la policia judicial. L’assumpte es va admetre a tràmit el mes de febrer passat en el Jutjat d’Instrucció número 5 de Castelló, on s’investiga Ramos i Miravet pels presumptes delictes de prevaricació i corrupció.

Atacar la institució

La pretesa utilització privada de l’ordinador de la Cambra va ser una de les set raons esgrimides per Ramos en el ple per justificar l’acomiadament. “Era la responsable de tota la matèria de contractació”, va explicar el secretari, que també va al·ludir a errors en el contingut i la forma de contractacions, a l’ús de claus bancàries “fins i tot des del seu domicili per a fer pagaments de la Cambra”, el desemborsament d’un programa informàtic durant deu anys i “irregularitats” en uns concursos de fons Feder el 2017 i el 2018 que haurien suposat pèrdues de 115.433€ a la corporació.

Aquests aspectes es dirimiran el pròxim 9 de setembre durant el judici que se celebrarà en el Jutjat de Primera Instància número 3 de Castelló, ja que l’empleada ha demandat la Cambra, Ramos i Guillamón per acomiadament improcedent. Un litigi del qual Ramos va donar compte al ple, però no així pel que fa al gros de la causa penal que se segueix en contra seu. “El tema de la denúncia d’Instrucció està paralitzat”, va assegurar de passada, obviant no sols que continua en marxa, sinó que el fiscal ha sol·licitat la declaració de causa complexa.

No és l’única dada a mig fer o errònia que es va manifestar durant el ple. Amb el primer punt es va aprovar l’acta de l’anterior, el 28 de novembre de 2019, on s’assegura que Antifrau resolia que es donara trasllat a tots els membres del ple que l’empleada gaudia de l’estatut de la persona denunciant, cosa que en cap moment es va comunicar, tal com va constatar aquest diari, present en aquella sessió. I tampoc, com prossegueix l’acta, que l’empleada “va decidir acudir a presentar una denúncia davant la Policia Nacional” per evitar l’arxivament de l’expedient d’Antifrau, “per la qual cosa, cautelarment i fins que es resolga aquesta denúncia, s’ha atorgat l’estatut de protecció”. Segons fonts d’AVA, aquesta prerrogativa es dispensa amb independència de qualsevol mena d’acció policial i judicial, ja que aquesta agència segueix el seu propi criteri a l’hora d’efectuar les investigacions.

El ple va acabar amb la proposta d’un dels seus membres, Antonio Vallet, d’Invabe SL, de declarar el periodista d’elDiario.es “persona non grata”, cosa que va rebutjar Ramos, encara que va puntualitzar tot seguit: “A resultes que si ataca o no ataca la institució, doncs, com que el ple és sobirà en cada ple, que puga ser privat o públic”. Poc abans, havia advertit amb l’estudi de “sancions legals”. Ramos i Guillamón van acusar aquest mitjà de no contrastar la informació, malgrat no haver atés ni les seues telefonades ni els seus missatges abans de ple, ni la petició d’explicacions durant l’acte i al final. “Ho sent, però no. Em prendré una cervesa”, va denegar Guillamón. I Ramos va sentenciar amb un “No t’esperes, que jo amb tu no parlaré” l’últim intent de tindre el seu punt de vista.

El 29 de març de 2018, Sergi Salvador, llavors assessor del grup municipal de Castelló en Moviment, amb quatre regidors, atén una telefonada anònima. Es tracta d’un home que assegura que ha treballat en la Cambra de Comerç de Castelló i el posa en guàrdia d’un parell d’assumptes que considera irregulars. El primer és que Jesús Ramos Estall, secretari de la Cambra, s’adjudica, a través de les seues empreses, els millors contractes que l’entitat trau a licitació. I, tot seguit, li suggereix investigar qui està darrere de la delegació valenciana d’Andersen Tax&Legal, la consultora contractada per la Cambra per a fer un informe sobre els impactes en l’economia local del polèmic Acord Econòmic i Comercial Global (ZETA, per la sigla en anglés), encarregat des de l’Ajuntament de Castelló per 21.780€. L’informant anònim comunica a Salvador que darrere d’Andersen hi hauria gent vinculada estretament al Partit Popular, per la qual cosa dubta de la imparcialitat d’un document que, a més, Castelló en Moviment va denunciar que havia sigut plagiat un 60% d’uns quants articles publicats en Internet.

Salvador consulta el Portal de Transparència de la Cambra i constata que, efectivament, les licitacions més quantioses han anat a parar a dues empreses que Ramos administra amb la seua dona, María Soledad Miravet. Es tracta de les mercantils Adade Castellón SL i Jesús Ramos Abogados SL. El 2014, any en què Ramos va arribar a la Cambra com a assessor extern, va facturar, a través d’Adade Castellón SL, 52.000€ per la “contractació del servei d’assessorament jurídic, financer, comptable, fiscal i laboral”, que va anar renovant successivament el 2015 (66.000€), el 2016 (72.000€) i el 2017 (150.000€). A aquests 340.000€ s’afigen els 35.500€ que Jesús Ramos Abogados SL va ingressar el 2017 per la “contractació dels serveis jurídics per a l’assistència lletrada en representació de la Cambra”.

“Semblava un secret a veus”, recorda Salvador sobre la sensació que li va produir la telefonada anònima amb el relat de les presumptes anormalitats en la Cambra, per la qual cosa, des del seu grup van decidir comunicar-les a l’Agència Valenciana Antifrau. Juntament amb les dades pel pretés plagi de l’informe sobre el ZETA, Salvador va incloure els tres contractes a empreses de Ramos des del 2016, any en què va ser nomenat secretari general en funcions, i que arribaven a 257.500€. Salvador explica que al cap d’un mes va rebre la primera i única resposta d’Antifrau: havien iniciat una anàlisi del cas i només tornarien a posar-se en contacte en cas d’arxivar la investigació.

Ramos i Miravet, investigats

La denúncia següent a Antifrau, quasi un any després, el 22 de maig de 2019, és la que ha portat als tribunals a Ramos i Miravet una vegada que el Jutjat d’Instrucció número 5 de Castelló va iniciar, el mes de febrer passat, diligències pels presumptes delictes de prevaricació i corrupció entre particulars. El seu denunciant, que gaudeix de l’estatut de protecció d’Antifrau des del 18 d’octubre de 2019, es va negar a signar l’últim contracte a Adade Castellón SL, per un màxim de 156.000€, perquè no volia validar un presumpte il·lícit contra la llei valenciana d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes. Sobre la base d’aquesta normativa, Ramos no podria exercir com a secretari general, màxim garant de la legalitat en la corporació, i, al mateix temps, permetre que aquesta adjudique contractes a les seues pròpies empreses, per qüestions a més, les de tipus jurídic, implícites entre les funcions del secretari.

Per part seua, Natxo Costa, sotssecretari d’Economia Sostenible, organisme públic que tutela les cambres, nega que Ramos siga càrrec públic, “l’elegeixen els empresaris”, a pesar que va ser la mateixa conselleria la que va permetre a Ramos compaginar la seua faena com a secretari, per tres hores diàries i un sou de 60.000€ anuals, amb l’acompliment en les empreses que han acabat adjudicant-se els millors contractes de la Cambra. Costa confia que la causa judicial de Ramos i la seua dona, que comparteixen quatre empreses amb un patrimoni net de 5,5 milions, acabe arxivant-se. “Estem tranquils, creiem que no hi ha cap il·legalitat”, assegura. Tampoc creu que hi haja irregularitats en l’acomiadament de la treballadora denunciant, malgrat l’estatut de protecció d’Antifrau, estar de baixa per depressió i haver sigut elegida delegada sindical el 15 de gener passat, la qual cosa ha portat Comissions Obreres a denunciar Ramos per acomiadament improcedent. “Tutelem, però no manem dins de la Cambra, que és sobirana per a contractar o fer cessar a qui vulga”, observa Costa.

El Jutjat d’Instrucció número 5 de Castelló ha obert una causa contra el secretari general de la Cambra de Comerç de Castelló, Jesús Ramos Estall, i la seua dona, María Soledad Miravet, pels presumptes delictes de prevaricació i corrupció entre particulars. El procés es va admetre a tràmit el mes de febrer passat i fins i tot es va fixar un primer calendari de declaracions, a partir del 6 de març, que es va suspendre per l’esclat de la crisi de la Covid-19. De moment no s’han previst dates noves i tampoc s’ha resolt la petició de la Fiscalia de declaració de causa complexa i augmentar així la instrucció 18 mesos més. Tal com va avançar elDiario.es, aquest litigi es va iniciar amb la denúncia que, el 27 de setembre de 2019, va interposar davant la brigada provincial de policia judicial una treballadora de la Cambra després de negar-se, dos dies abans, a signar l’adjudicació, per 150.000€, del servei d’assessorament jurídic, financer, comptable, fiscal i laboral a la mercantil Adade Castellón SL, els administradors de la qual són Ramos i Miravet.

L’empleada tingué por de veure’s involucrada en un presumpte il·lícit per contravindre la llei valenciana d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes. Després de sentir-se pressionada perquè validara la resolució, també va denunciar els fets a l’Agència Valenciana Antifrau, que el 18 d’octubre de 2019 li va atorgar l’estatut de protecció de la persona denunciant. Malgrat això, Ramos, que no ha atés les telefonades d’elDiario.es, va dedicar bona part de l’últim ple, el 28 de novembre de 2019, a desacreditar el seu denunciant, però sense informar els seus membres que el grup d’investigació tecnològica de la Policia Nacional ja li seguia la pista a ell i a les seues empreses. Aquesta situació es va aguditzar quan, a principis d’enguany, el mateix Ramos va instruir un expedient disciplinari contra l’empleada, cosa que ha comportat que la despatxaren, malgrat que estava de baixa per depressió, havia sigut elegida delegada sindical el 15 de gener passat i tenia la protecció de l’Agència Antifrau. “Tot apunta a una represàlia”, afirma Javier Porcar, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO a Castelló, sindicat que porta la defensa de la denunciant contra un possible acomiadament improcedent i que es dirimirà en el Jutjat de Primera Instància número 3 de la capital castellonenca.

Un secretari controvertit

El pas de Jesús Ramos per la Cambra ha generat polèmiques abans i després del seu nomenament definitiu com a secretari el 23 de novembre de 2017. Des de juliol de 2016 havia exercit el càrrec en funcions arran de la marxa de la seua predecessora, María Jesús Arenós, amb qui va xocar pel control intern de la corporació, la qual cosa va derivar en l’acomiadament d’una desena de treballadors a través d’un ERO i el cessament de la mateixa Arenós, que va interposar fins a quatre demandes contra Ramos, totes arxivades. Amb el camí més clar per al secretari, que havia desembarcat en la cambra com a assessor extern al juliol del 2014 de la mà de la seua presidenta, Dolores Guillamón, les seues empreses van començar a emportar-se els millors contractes. Des de juliol de 2016, Adade Castellón SL i Jesús Ramos Abogados SL, han aconseguit quatre licitacions valorades en 348.500€.

Un altre assumpte controvertit és que Ramos puga compaginar el seu càrrec en la Cambra amb la dedicació a les seues empreses, un cas inèdit a Espanya, ja que cap altre secretari treballa a temps parcial. Una cosa possible gràcies al permís atorgat “pel menor volum de negoci de la cambra”, segons fonts de la Conselleria d’Economia Sostenible, organisme que tutela les diputacions valencianes, que són corporacions de dret públic amb origen en el segle XIX. L’Administració supervisa el funcionament, però són els mateixos empresaris a través del ple els que elegeixen els seus òrgans directius. Per a Natxo Costa, sotssecretari d’Economia Sostenible, “tutelar no significa governar”, per la qual cosa la Cambra seria sobirana “per a contractar a qui vulga i a acomiadar segons el seu criteri”, ja que els seus dirigents “no són alts càrrecs en aplicació de la llei de contractació pública”. Cosa que contrasta, per exemple, amb el fet que siga la Sindicatura de Comptes l’encarregada última de fiscalitzar les cambres.

En tot cas, la situació de Ramos, amb el vistiplau de la conselleria, li permet treballar tres hores diàries per 60.000€ anuals. I completar la jornada laboral a través de les seues empreses contractades per la mateixa Cambra, a raó d’una mitjana de 72.000€ a l’any. Beneficis molt superiors als de la secretària de la Cambra de València, Ana Encabo, que percep 103.061,7€, o als del conseller mateix, Rafael Climent, amb 77.071,76€. I tot això malgrat que no és necessària la dedicació exclusiva del seu secretari.

ERTO malgrat tindre beneficis

Una altra qüestió que ha generat un cert malestar dins de la Cambra és que el Comité Executiu aprovara el 23 de març passat un ERTO que va deixar a casa per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció 32 dels 42 treballadors. I tot això malgrat que la Cambra va sumar beneficis de 182.256€ i 366.467€ el 2018 i el 2019, respectivament. “Va ser una negociació dura i ens hi vam oposar al principi”, assenyala Javier Porcar, de CCOO, sindicat al qual pertanyen els tres delegats del comité d’empresa. Segons Porcar, les instal·lacions de la cambra, per la seua amplitud, permeten treballar a la distància reglamentària que exigeixen les mesures sanitàries, a més que el tipus de tasques, molt informatitzades, també es poden abordar amb teletreball. Malgrat això, Porcar reconeix que la corporació va anar incorporant treballadors gradualment fins i tot abans d’acabar l’última pròrroga sol·licitada, al final de juny. Està previst que aquest assumpte s’aborde en el ple de dimarts, però no així la situació processal del seu secretari general ni l’acomiadament de la treballadora que el va denunciar.

Suera, 600 habitants. Vila-real, 50.577 habitants. La pugna interna en el PSPV per presidir la Diputació de Castelló va enfrontar dos alcaldes socialistes de dos municipis totalment diferents, José Pascual Martí i José Benlloch. Però també dues maneres d’entendre el partit. Encara que, com poques vegades passa, el projecte menut, que no menor, va aconseguir imposar-se al gran, que a més tenia col·lateralment el suport de la direcció autonòmica i fins i tot d’un prohom del socialisme espanyol, l’exministre José Bono, que no va dubtar a estrényer fins a última hora en la direcció federal pel seu candidat. Com quan Pedro Sánchez va aconseguir tombar tot l’aparell del partit.

Fa dues setmanes, José Pascual Martí va complir un any al capdavant de la Diputació de Castelló. El primer president de la institució provincial no regidor a Castelló de la Plana. Filòsof de formació, professor de professió i polític de llarga trajectòria en el PSPV-PSOE, es va fer càrrec d’una institució que el PP va manejar durant més de dues dècades en què va deixar una empremta de corrupció i clientelisme, especialment durant l’etapa de Carlos Fabra com a president. Però el camí no va ser fàcil, sobretot a escala orgànica.

I és que l’aposta de la direcció provincial era la de Martí. També la dels nous alcaldes i alcaldesses joves que van conquistar places importants, com l’Alcora, la Vall d’Uixó, Onda, Almassora o Vinaròs, després del gran canvi progressista del 2015. Però la direcció autonòmica tenia altres plans, que consistien a influir en el nomenament dels diputats provincials, inclòs l’alcalde de Vila-real, que volia aspirar a la presidència de la Diputació de Castelló. Benlloch, també un jove alcalde, governa amb folgança –aquesta és la seua tercera legislatura– en la segona ciutat més important de les comarques castellonenques.

La proposta de diputats de la direcció provincial va topar amb l’oposició de tres direccions comarcals, que van rebre el suport de la direcció de país. Una carta del secretari d’Organització, José Luis Ábalos, en plena pugna i en què explicava als afiliats com han de ser els processos, va desactivar la revolta interna a Castelló i va deixar via lliure perquè la proposta de la direcció provincial arribara a la direcció federal.

Allí, va haver-hi modificacions i canvis en la proposta per les peticions de la direcció del PSPV. Fins i tot es va produir la intermediació de l’exministre José Bono, que fins a última hora va intentar que José Benlloch acabara sent designat candidat del PSPV a president la Diputació de Castelló. L’enfrontament entre sanchistes i susanistes es va traslladar a la pugna entre l’opció més municipalista i la d’una gran ciutat. Encara que fonts de la direcció de país expliquen que Ximo Puig no tenia problemes amb Martí, a qui coneix des de fa anys, sinó que la intenció era influir en la nominació de diputats provincials. De fet, apunten, volien Benlloch com a diputat, però no de president.

Aquesta fricció ha deixat un curiós panorama d’equilibris de poder intern a la província per la qual el president de la Generalitat, Ximo Puig, es presenta com a candidat a la Generalitat. Una direcció liderada per Ernest Blanch descontenta amb les “ingerències” i a la qual es van sumant càrrecs públics que es consideren abandonats. Per part seua, les primàries en què Pedro Sánchez va ser elegit secretari general del partit també han condicionat aquesta pugna posterior. De fet, càrrecs importants com l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco; l’exconsellera de Territori, María José Salvador; o el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, es van desmarcar de la línia que van marcar des de la direcció de país i ara donen, en major o menor mesura, suport a les propostes de la direcció provincial.

Des de la direcció del PSPV consideren que hi ha una relació de “normalitat” entre les dues direccions i consideren estratègica la posició de Martí. “Sense una diputació socialista hauria sigut impossible aprovar els fons de cooperació que la Diputació d’Alacant boicoteja i les de València i Castelló secunden”, apunten.

L’aeroport de Castelló, rescatat el mes de desembre passat després que la Generalitat Valenciana n’assumira la gestió (fins llavors en mans de la multinacional canadenca Edeis), podria seguir els passos de l’aeròdrom de Terol i convertir-se en un ‘aparcament’ i taller per a aeronaus. Així ho ha anunciat dimarts el president Ximo Puig, que ha avançat la tramitació d’un projecte per a la posada en marxa d’un centre de manteniment en aquesta infraestructura.

El consell d’administració de la societat pública Aerocas, que gestiona l’aeroport, ha acordat impulsar noves iniciatives de desenvolupament i diversificació de l’aeroport de Castelló, entre les quals està també una plataforma industrial. Es tracta de diversificar l’activitat de l’aeròdrom per consolidar-lo com un “element de vertebració del territori i de generació de llocs de treball qualificats”.

Un dels “objectius estratègics” del Consell és generar al voltant d’aquesta infraestructura, en col·laboració amb el sector privat, “un pol logístic i empresarial vinculat al sector aeronàutic, compatible amb la seua orientació turística”, tal com ha explicat el president.

2,4 milions d’euros

El consell d’administració d’Aerocas ha aprovat els plecs de condicions per licitar les obres i la direcció d’obra de la nova plataforma industrial de l’aeroport. Aquest projecte, amb un pressupost de licitació de 2,4 milions d’euros, permetrà habilitar una zona dedicada a l’estacionament, el manteniment i el desmantellament d’avions.

L’actuació comprén una superfície de quasi 28.000 metres quadrats, ampliables en fases posteriors, i inclou la creació d’una zona pavimentada de 6.000 metres quadrats, una esplanada annexa de saorra de 21.900 metres quadrats per a estacionament d’aeronaus i una via d’accés. El termini d’execució de les obres és de cinc mesos.

La nova plataforma concentrarà l’activitat industrial de l’aeroport, atenent la demanda d’espai de les empreses que operen en l’actualitat i d’altres que puguen incorporar-s’hi. A més, permetrà alliberar la plataforma comercial d’aquestes activitats.

En l’actualitat, l’aeroport acull dues empreses dedicades a l’estacionament i el desmuntatge d’avions: eCube Solutions i Jet Aircraft Servicies (JAS).

Centre de manteniment

D’altra banda, el consell d’administració d’Aerocas ha aprovat l’acceptació i la publicació de la sol·licitud presentada per l’empresa Brok-air Aviation Group per al lloguer d’espai, durant un període de 15 anys, amb la finalitat de posar-hi en marxa un centre de manteniment d’avions.

Les normes d’Aerocas estableixen que, quan es reben propostes d’aquest tipus, una vegada analitzades i acceptades, es publiciten perquè qualsevol empresa puga formular ofertes alternatives.

Brok-air és una empresa espanyola especialitzada en serveis de manteniment aeronàutic. La companyia ha presentat a Aerocas un projecte d’implantació en l’aeroport en tres fases.

La primera comprén una superfície de 22.000 metres quadrats i inclou la construcció d’un hangar de dues posicions, de 60 metres de llarg per 120 d’ample, per a manteniment d’avions de la família A320 i B737. En les fases següents hi ha previstes noves instal·lacions fins a completar els plans d’expansió de l’empresa.

La previsió de la companyia és generar, entre llocs directes i indirectes, al voltant de 200 ocupacions en la primera fase del projecte.

La materialització d’aquesta iniciativa està lligada a l’execució de la plataforma industrial. Per a poder operar abans en l’aeroport de Castelló, Brok-air ha formulat una segona petició consistent en la construcció d’un hangar provisional, de 60 metres d’ample per 60 de llarg, on desenvolupar transitòriament la seua activitat durant un termini aproximat d’un any.

Connexió amb Bilbao

El consell d’administració d’Aerocas ha ratificat un acord amb l’aerolínia Volotea per a operar aquest estiu, si les circumstàncies ho permeten, una ruta a Bilbao en substitució de la prevista a Marsella, que es reprendrà l’any vinent. Aquesta decisió respon a la necessitat d’adaptar-se a les actuals circumstàncies excepcionals i a les perspectives del sector aeri i turístic, derivades de la crisi de la COVID-19.

La de Bilbao es convertirà en la primera connexió nacional regular que ofereix l’aeroport. La ruta operarà durant 15 setmanes, entre juliol i octubre, amb dues freqüències setmanals. La previsió de l’aerolínia és arribar a huit mil passatgers i passatgeres en el temps en què estiga vigent.

Volotea va plantejar a Aerocas la necessitat de modificar enguany la ruta prevista a Marsella, apostant per una destinació nacional, “ja que tot apunta que la reactivació del trànsit aeri comercial començarà pels vols domèstics i que la demanda internacional tardarà a recuperar-se”, ha explicat el conseller de Política Territorial, Arcadi España, que considera que la campanya turística d’enguany “estarà molt lligada al mercat nacional, per això la importància d’una connexió aèria amb un mercat emissor tradicional per a Castelló com és el País Basc”.

L’exsecretari general de la patronal castellonenca, Rafael Montero, i el director d’Economia i Formació de l’extinta Confederació d’Empresaris de Castelló (CEC) llavors, José Antonio Espejo, a més de tres empresaris, estan cada vegada més prop d’anar a judici pel presumpte desviament d’1,8 milions d’euros dels cursos de formació.

La secció primera de l’Audiència Provincial de Castelló ha confirmat la interlocutòria d’incoació del procediment abreujat del titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Nules. Els magistrats consideren que hi ha “prou indicis racionals de criminalitat” per a continuar amb el procediment abreujat.

Els dos dirigents de la patronal, així com empresaris i centres de formació, van recórrer contra la interlocutòria del jutge perquè entenien que “no hi ha indicis racionals de responsabilitat” per a imputar-los penalment. Els magistrats de l’Audiència de Castelló recorden que hi ha factures amb càrrec a fons d’una subvenció concedida a Cierval per cursos de formació inexistents i que “van ser directament abonades als seus emissors des de la Confederació d’Empresaris de Castelló (*CEC)”.

Els cursos fantasma “no s’havien d’impartir ni havien sigut inclosos com a docents en el programa ni participaven en el mòdul de Riscos Laborals” que s’havia d’impartir. L’Audiència de Castelló recorda que la instrucció du a terme les actuacions necessàries “per a decidir, no si hi ha responsabilitat penal, sinó si cal o no obrir judici oral per decidir-hi la possible responsabilitat d’una persona determinada”. Així doncs, totes les exigències “es compleixen àmpliament” en la interlocutòria del jutge de Nules.

Els delictes susceptibles d’haver sigut comesos pels dirigents empresarials (falsedat en document mercantil i frau de subvencions) “es recolzen en múltiples diligències d’investigació practicades”. La instrucció del cas, recorden els magistrats de l’Audiència, inclou un informe sobre el delicte de frau de subvencions elaborat pel Servei Valencià d’Ocupació i Formació (SERVEF, actualment Labora) i un altre de la Delegació Especial d’Hisenda a València, així com la documentació bancària i els testimoniatges pericials.

Els moviments bancaris “reflecteixen la disposició dels fons de subvenció a finalitats diferents de la formació a què anaven destinats” i la falta de justificació per part dels investigats de la destinació dels diners obtinguts. A més, un dels investigats va declarar que va ser la seua sogra qui va confeccionar les factures falses i que els cursos mai es van impartir.

L’exdiputat i responsable d’Organització de Vox a Castelló, David Muñoz, ha col·locat la dona d’administrativa en el grup parlamentari de la formació ultra en les Corts Valencianes. María Ángeles Escribano va entrar a treballar en el departament d’administració del grup parlamentari de Vox després de la dimissió del seu marit al cap de pocs mesos d’haver pres possessió de l’escó. Escribano, segons indica en el seu LinkedIn, és assessora del grup i forma part del personal acreditat inclòs en el portal de transparència de la cambra autonòmica.   

David Muñoz, responsable actual d’Organització de la formació ultra a Castelló, va dimitir al cap de cinc mesos d’haver pres possessió de l’escó que va obtindre després de les eleccions autonòmiques del 28 d’abril de 2019. Muñoz, considerat el número dos de la líder a Castelló, Llanos Massó, va renunciar a l’escó per “motius personals” i va tornar a la docència, segons va anunciar el partit sense donar-ne més detalls.

Muñoz va ser substituït per Rebeca Serna i va tornar a l’activitat docent a la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir. Després de la dimissió del sotssecretari provincial de Castelló, Isaac Sánchez, per desavinences amb la presidenta i diputada autonòmica Llanos Massó, Muñoz va prendre el relleu al capdavant d’un nou departament del partit, la sotssecretaria d’Organització. A la pràctica, segons fonts de Vox, l’exdiputat ha assumit, a més del negociat d’Organització, totes les funcions de la secretaria provincial. 

Així, el grup de Vox en les Corts Valencianes, com solen fer la resta de les formacions, reserva una quota territorial d’assessors en la cambra autonòmica per als seus diputats. Dos d’aquests treballadors corresponen a la quota de Castelló, un dels quals és precisament la dona de Muñoz. Aquest diari ha mirat de confirmar amb una portaveu oficial de Vox aquesta informació, però la resposta no ha arribat mai.

L’exdiputat de Vox va ser militant del Partit Popular (i sotssecretari de la junta local del Grau de Castelló) abans d’ingressar en la formació que lidera Santiago Abascal. Amb el carnet de Vox a la butxaca, va aterrar en el lloc número dos de la llista autonòmica per a les eleccions del 28 d’abril passat. 

En el seu període breu com a parlamentari, Muñoz ha format part de les comissions d’obres públiques i de medi ambient, però no ha tingut temps d’intervindre en cap sessió i amb prou faenes ha presentat dues proposicions no de llei (que va retirar), tres preguntes escrites i dues sol·licituds de documentació. Quasi totes les iniciatives que va presentar tenen a veure amb habitatge i urbanisme. 

El responsable d’Organització de Vox a Castelló és expert en dret urbanístic i té, segons indica el seu perfil de LinkedIn, el despatx Bufete Muñoz Abogados, que no consta en la seua declaració de béns depositada davant de les Corts. De fet, en el document només hi ha anotat que posseeix un vehicle valorat en 1.500 euros. Muñoz va deixar en blanc les caselles sobre béns i interessos i sobre activitats privades, i va declarar que les dades són “correctes i completes”. La dona ha treballat en el Bufete Muñoz Abogados durant una dècada, segons figura en el seu LinkedIn.

Els espectacles taurins protagonitzats per persones amb nanisme van ser un símbol de l’Espanya més casposa. Enguany, torna a Castelló, una ciutat on no se celebraven des de fa anys espectacles d’aquest calibre. La plaça de bous de la capital de la Plana, de gestió privada i sense subvencions públiques, ha programat per al pròxim 21 de març, una “xarlotada” amb toreros amb nanisme en el marc de les populars festes de la Magdalena que enguany celebren el 75 aniversari.

Els tres partits que governen l’Ajuntament de Castelló (PSPV-PSOE, Compromís i Podem) han mostrat la seua oposició frontal a la celebració d’un espectacle semblant, així com el Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), que titla la celebració de “pràctica que denigra la condició humana”. El CERMI estudia ara denunciar el cas davant la Fiscalia.

L’espectacle, segons explica l’empresa organitzadora en la seua pàgina web, compta amb més de quinze “actors que donaran forma a un xou ple d’humor i en què no faltarà la part més taurina”. Tauroemoción SL, la mercantil contractada per la plaça de bous de Castelló i especialitzada en aquest sector, defensa que el polèmic espectacle està format per un “grup de professionals taurins”. Els tres partits polítics que governen el consistori consideren, en la línia del CERMI, que aquesta mena d’espectacles “denigren” les persones amb acondroplàsia. 

Jesús Martín Blanco, delegat de drets humans del CERMI, assegura en declaracions a eldiario.es que són espectacles que “denigren la condició humana” i en què els assistents “es riuran de persones amb discapacitat que tenen un cos diferent de l’estàndard”.

Martín recorda que les Nacions Unides ja van cridar l’atenció a Espanya perquè aquest tipus d’espectacles “queden completament abolits” i lamenta que una part dels ajuntaments i de les comunitats autònomes cometen un “abandó de funcions” que permet que “continuen existint en el segle XXI”. “La burla del nan està legitimada al llarg de la història i no val tot, la dignitat està per damunt de qualsevol altra qüestió”, postil·la.  

La plaça de bous de Castelló, de gestió privada, està sotmesa a la legislació autonòmica sobre espectacles. La Generalitat, que deté les competències sobre espectacles públics, estudiarà si la petició, que ja està programada, compleix la normativa i totes les exigències administratives, expliquen fonts del Consell.

Podem-EUPV ha anunciat que presentarà un escrit d'al·legacions perquè l'esdeveniment taurí “contravé la Llei Autonòmica d'Espectacles, que prohibeix els actes que atempten contra la dignitat humana”, critica la diputada de la formació morada en les Corts Irene Gómez. “Aquest tipus d'espectacles atenta contra la dignitat de les persones, així que de manera contundent li demanem a l'empresa que desistisca de la seua obstinació de celebrar-lo, i instem a la Conselleria que denegue el permís quan el requerisquen”, postil·la la parlamentària autonòmica.