Los Pozos de Garrigós, en el Museo de Aguas de Alicante, han acogido esta mañana la presentación para los medios de comunicación de la primera sala de exposiciones multimedia en Alicante, que estará ubicada en el interior del segundo aljibe de los tres que componen este espacio excavado en la roca. La tarde de este jueves desde las 18:00 horas tendrá lugar su apertura al público con la muestra denominada “Origen”, seguida de una actuación del mismo nombre, creadas ambas ad hoc para este espacio por la artista costarricense Karla Solano. La exposición permanecerá abierta hasta el 17 de mayo.

Alianzas y tecnología, para una completa oferta cultural

Con motivo de su 15º aniversario, el Museo de Aguas de Alicante ha querido dar un paso más en su oferta a la ciudadanía de Alicante y sus visitantes, y completar su agenda cultural con la apertura de este espacio expositivo de carácter digital, un espacio que se nutrirá para su contenido de diferentes disciplinas artísticas, fruto de las alianzas y colaboraciones del museo con diferentes organizaciones e instituciones. Ubicado en el interior de unos aljibes que datan del siglo XIX y excavados bajo la montaña, la nueva sala acogerá todo tipo de propuestas para ser exhibidas en formato digital, creando una experiencia estética diferente y complementaria en el visitante. 

El nuevo espacio cuenta con ocho pantallas de 40 pulgadas, alta definición en su imagen y sonido, para su disposición tanto en posición vertical, como en horizontal, y la distribución de la sala en función de las necesidades del artista. Se ha incorporado iluminación LED, que permitirá personalizar el ambiente del pozo en función de los requerimientos de la exposición. Su carácter multimedia facilitará la rotación de las exhibiciones, permitiendo muestras de las más variadas disciplinas, desde Fotografía, Pintura o Poesía, al Videoarte… También, su utilización para la presentación de proyectos, incluyendo maquetas y modelos 3D, exhibición de obras presentadas a concursos…

Primera exposición: “Origen”, de Karla Solano

“Origen” estará compuesta por la representación que tendrá lugar esta tarde durante la inauguración en el Primer Pozo, en la que la artista intervendrá en directo en un lienzo de 2X4 metros, hablando de la vibración y la frecuencia de conexión del ser humano con el agua; la obra quedará expuesta posteriormente en una de las paredes de la sala. El Segundo Pozo, por su parte, acogerá la muestra en las 8 pantallas que componen la nueva sala multimedia, con obras creadas ad hoc para los Pozos de Garrigós y para esta exposición, en torno a sonidos de agua. Y, por último, el Tercer Pozo y más adentrado en el Benacantil, acogerá una proyección sobre la propia roca del pozo, de modo que el visitante pueda experimentar la inmersión e integración en la obra de la artista. Con esta exposición, Solano interactúa con los peces, explora nuevas formas de conexión, de amor a los habitantes del agua, de acogimiento en su propio cuerpo.

Sobre la artista y su obra

Karla Solano (San José, 3 de mayo de 1971) es una artista plástica y fotógrafa costarricense. En 2010, ganó el Premio Nacional de Artes Visuales Aquileo J. Echeverría. Su obra es parte de la colección de los Museos del Banco Central, Museo de Arte y Diseño. Su obra ha sido y es una constante investigación de la naturaleza y el cuerpo: su propio cuerpo. Ha personificado en sí misma todas esas inquietudes que abre el arte, y desde un profundo abandono y sinceridad, crea obras en torno a su propio ser y la naturaleza que le rodea; naturaliza la interacción constante de plantas y animales con el ser humano, la mezcla de lo salvaje y lo civilizado, la lluvia y el sol, el volcán y el mar. Desde su residencia en Vietnam, vuelve al agua como principio y como final, al agua como esencia misma, al agua como “Origen”.

Jaume Pla i Javier Esparcia, investigadors de la Universitat de València (UV), han analitzat la despoblació rural en la premsa valenciana entre 1996 i 2022 i conclouen que aquest factor o la creació d’ocupació s’han subordinat a la construcció de parcs eòlics, moltes vegades sense atendre prou a qüestions mediambientals. En el seu article, publicat en la revista Anales de Geografía de la Universidad Complutense, plantegen que les notícies dels mitjans de comunicació haurien de tindre un enfocament complementari al tradicional i donar major importància al medi ambient.

“S’ha construït una narrativa en la qual es trasllada a la ciutadania, de manera reiterada i amb poques i insuficients evidències científiques, que els parcs eòlics eren fonamentals per a generar ocupació i rendes per a la població rural, arribant a afirmacions tan categòriques com agosarades i incertes com quan s’assenyala que el futur d’aquestes àrees rurals i el fre a la seua despoblació depenia dels parcs eòlics. Mentre no es demostre, estem davant un discurs que pot qualificar-se d’idíl·lic, i fins i tot fal·laç”, afirmen Jaume Pla i Javier Esparcia, investigadors de la Unitat de Desenvolupament Rural (UDERVAL) de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Rural.

A més, expliquen que hi ha una relació inversa entre despoblació i qualitat ambiental i que a vegades els mitjans de comunicació tenen més en compte els avantatges que els perjudicis de la instal·lació de parcs eòlics. Arriben a aquesta conclusió després de la revisió de 853 notícies de despoblació, de les quals només l’11% tractava temes mediambientals.

Així, el percentatge de notícies en què es relacionava medi ambient i despoblació va disminuir del 15 al 10% en el període entre 2015 i 2022 respecte al que va de 1996 a 2014. També va descendir el percentatge que vinculava despoblació amb demografia, i per contra, va augmentar el que la relacionava amb actors institucionals, serveis o polítiques públiques.

La reducció de les referències al medi ambient va començar a ser molt pronunciada a partir del període 2011-2014 en què, d’un 20% va passar a un 5%-10%, període en el qual els efectes de la despoblació són més intensos, coincidint amb la crisi econòmica.

Informació “insuficientment contrastada”

“La informació publicada en premsa hauria d’aplicar enfocaments metodològics rigorosos, quantitatius i qualitatius. Aquesta no és necessàriament sempre objectiva, de manera que pot contribuir a discursos interessats o simplement insuficientment contrastats i, per tant, amb limitat rigor periodístic”.

Principalment, aquestes notícies van ser publicades en el periòdic Mediterráneo (el de major difusió de la província de Castelló). També cal destacar que en altres mitjans, com Las Provincias, es van publicar algunes valoracions més crítiques, qüestionant si eixos projectes realment podien tindre efectes positius per a la despoblació, segons els investigadors.

L’estudi se centra en la Comunitat Valenciana, on alguns territoris mostren signes de despoblació. A la província de Castelló, per exemple, un 38,5% dels seus 135 municipis tenen una densitat menor a 10 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que ha augmentat des de 2017, quan eren un 36%. Però també es recalca que aquesta situació es pot identificar amb zones de la província de València, com la comarca d’Utiel-Requena, o a Alacant, el cas de les comarques del Comtat i la Marina Alta.

La presència de milers de flamencs rosats al Parc Natural de l’Albufera de València regala una de les imatges més sorprenents d’aquestes dates nadalenques, però els arrossers valencians han llançat un “missatge d’auxili” davant la seua presència. “Estem espantats, si no es prenen mesures abans de la pròxima campanya de l’arròs, els flamencs ens faran un mal terrible”.

Així ho assenyala el responsable de la sectorial de l’arròs de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), José Pascual Fortea.

L’organització agrària recorda que les bandades de flamencs han ocasionat danys greus en els últims anys –que se sumen als perjudicis que ja provocaven els ànecs–, però la cria i la multiplicació d’exemplars en el paratge amenacen d’incrementar les pèrdues en el sector.

A la primavera, els flamencs xafen els camps acabats de sembrar amb tal virulència que els agricultors no sols perden aquestes plantes, sinó que, en molts casos, no ressembren perquè no val la pena, ja que la producció recol·lectada en la sega resulta tan minsa que no compensa els costos de producció.

Per això, AVA-Asaja reclama a les administracions que “intervinguen en l’assumpte”. Fortea adverteix que “o les administracions redueixen la població de flamencs a uns nivells raonables que permeten compatibilitzar-la amb l’activitat arrossera o estableixen una línia de compensacions amb una quantitat suficient econòmica per a cobrir els danys totals en el cultiu”.

“La situació és molt preocupant i quedar-se de braços plegats no és una opció si volem continuar produint arròs, un cultiu que contribueix de manera decisiva al manteniment del parc natural”, incideix.

Conseqüències per als cultius

Per part seua, el president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, conclou que “la societat està molt contenta que hi haja milers i milers de flamencs en el nostre territori, però ha de saber que això té unes conseqüències en els camps de cultiu, que és on van a menjar”.

“En els arrossars que els flamencs envaeixen, els agricultors possiblement perden tota la collita d’un any, cosa que suposa una autèntica ruïna. Com diu el refrany, més val previndre que curar. I davant la pròxima campanya, les administracions han de mostrar-se conscients i responsables, avançar-se al problema i preparar els plans que calga per a garantir totes les activitats que preserven aquest tresor mediambiental que és l’Albufera”.

El juliol del 2022, el Ministeri de Transició Ecològica publicava en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la informació pública del projecte de la Demarcació de Costes i la Mar per a l’extracció d’arena en aigües profundes de València i el seu trasllat per a l’alimentació de platges i el seu estudi d’impacte ambiental. Es tracta d’un megaprojecte multimilionari –uns 1.200 milions d’euros– que promou el depòsit d’arena procedent de la costa de Cullera en 16 platges des de Sagunt (el Camp de Morvedre) fins al Pilar de la Foradada (el Baix Segura). El material per a regenerar totes aquestes platges s’extrau d’un jaciment marí d’aigües profundes situat a uns 10 km davant de la costa de Cullera. El total d’arena que es pretén extraure és de 66,4 milions de metres cúbics.

El mes d’octubre passat finalitzaven les actuacions per a la regeneració de les platges del Saler i la Garrofera al sud de València, mentre les màquines continuen treballant en la recuperació de les Deveses, a Dénia. A penes unes setmanes després d’acabar la regeneració de la costa sud de València, la mar s’ha ‘menjat’ part d’aquesta arena depositada, i tot això sense que hi haja hagut cap temporal marítim aquesta tardor. La platja següent a regenerar se situa al sud de la platja de Sant Joan d’Alacant, per a la qual ja s’ha licitat la redacció del projecte i l’estudi d’impacte ambiental, tal com apunten des d’Ecologistes en Acció.

Avaluació ambiental pendent

Ecologistes en Acció recorda que el projecte de regeneració va ser sotmés a informació pública el juliol del 2022, així com que encara no ha acabat la seua avaluació ambiental: “Per tant, no té l’autorització administrativa de l’autoritat substantiva”, unes “irregularitats” denunciades pel col·lectiu ecologista davant la Policia Nacional el setembre del 2023, “i es va obrir un procediment judicial en els jutjats de Sueca que encara és viu”.

Al final de setembre del 2023, Ecologistes en Acció va sol·licitar un requeriment previ per al cessament de les obres a la Direcció General de la Costa i la Mar “per la pretesa execució mitjançant una via de fet d’aquestes obres il·legals”. L’Administració va admetre l’11 d’octubre passat que el projecte d’extracció d’arena dels fons marins “no tenia encara el vistiplau ambiental, tot i que afirmava que aquests projectes de regeneració disposaven de les declaracions d’impacte ambiental (DIA) preceptives”. “Ometia, no obstant això, que aquestes DiA estaven condicionades a la DIA del projecte d’extracció d’arena, que encara no s’ha publicat”, matisen des de l’organització ecologista.

Recurs davant l’Audiència Nacional

L’octubre del 2023, Ecologistes en Acció va interposar un recurs contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional per la realització mitjançant una via de fet d’unes “obres il·legals” per part de l’Administració de la Costa i la Mar: “La resposta no s’ha fet esperar”.

La Secció 1 de l’Audiència Nacional va admetre el 14 de novembre el recurs de la Federació Valenciana d’Ecologistes en Acció en el procediment ordinari 0001148 /2023 “contra l’actuació material constitutiva de via de fet de l’Administració General de l’Estat en les iniciades actuacions d’extracció d’arena en aigües profundes de València per a regenerar diverses platges del sud de València sense acte o resolució administratiu que servisca de cobertura a la situació esmentada, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic sobre via de fet danys mediambientals”. Així mateix, el tribunal ha requerit al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que ordene la remissió a aquest òrgan judicial dels expedients administratius relacionats amb l’acte impugnat.

“Si no parem l’emergència climàtica, aplicant les solucions que proposen els científics i els ecologistes des de fa decennis (reducció real de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, mobilitat sostenible i foment de la bici i el tren, consum de productes locals i ecològics, l’eficiència i l’estalvi d’energia i matèries primeres, les 4R, etc.) cada vegada pujarà més el nivell de la mar i les tempestes seran més i més fortes, de manera que la ‘regeneració’ artificial de platges resultarà absolutament inútil, a més de molt cara i antiecològica”, apunten els ecologistes, que adverteixen que els ajuntaments, les conselleries i els ministeris, juntament amb el sector turístic, “haurien de preocupar-se d’aplicar ja aquestes solucions, abans de perdre completament les nostres platges”.

Des d’Ecologistes en Acció del País Valencià valoren de manera molt positiva l’admissió del recurs, perquè “fa valdre les denúncies prèvies interposades per la mateixa organització davant les irregularitats d’extracció d’arena a la costa de Cullera”.

El ple de l'Ajuntament de València que es va celebrar aquest dimarts a la seu de la Diputació de València va viure un debat en el qual es van posar de manifest les abismals diferències en relació al canvi climàtic i a la manera d'afrontar-lo entre els partits d'esquerres de Compromís i PSPV, que governaven anteriorment, i els de dretes i extrema dreta del PP i de Vox, que governen actualment.

El tema de discussió era l'aplicació de la zona de baixes emissions (ZBE) que hauria d'estar en marxa des del pròxim 1 de gener i que segons la legislació estatal, en ciutats de més de 50.000 habitants, ha d'implicar restriccions al trànsit rodat per a aquells vehicles més contaminants.

El regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, va anunciar que no s'anaven a aplicar restriccions ni sancions llevat que se superaren els llindars de contaminació, el que segons va dir, és molt poc probable ja que mai succeeix excepte en algun moment molt puntual.

No obstant això, un estudi de la Universitat Politècnica, dels professors José Vicente Oliver i Edgar Lorenzo, del grup d'investigació contra el canvi climàtic de l'Institut de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, basat en mesuraments fets amb una xarxa de sensors de dosimetria passiva amb més de 600 unitats distribuïdes per tota la ciutat, en les dades oferides per les estacions fixes i en l'aplicació de sistemes de teledetecció satel·litària del programa Copernicus. Sobre la base d'aquestes dades, es conclou que “el 49% dels mesuraments fets van superar els límits fixats i això implica que, hui dia, la població de 34 dels 70 barris monitorats viu en zones en què la qualitat de l'aire representa un risc seriós per a la salut”.

El PP va portar a la sessió plenària una moció per a deixar de costat aquest estudi en l'aplicació de la ZBE, de manera que només tindrà en compte a l'hora d'aplicar restriccions de trànsit els resultats dels mesuraments de les sis estacions de qualitat de l'aire de l'Ajuntament, situades la majoria en parcs o zones de baixa densitat de trànsit.

El professor Oliver va intervindre en el ple per a demanar rigor científic en l'aplicació de la ZBE: “Senyores i senyors regidors, les dades i resultats científics no tenen ideologia. El nostre grup d'investigació sempre ha estat a la disposició de l'Administració i de la societat valenciana, transferint el nostre coneixement i rigor científic per a donar suport a la millor presa de decisions. Entre altres conclusions, els resultats demostren clarament i amb el màxim rigor científic, que no limitar l'accés a vehicles contaminants en les ZBE és precisament no implementar una ZBE, seguint els límits d'establits per la Directiva EU 2008/50”. 

El catedràtic va afegir que amb la finalitat de col·laborar amb l'equip de Mobilitat, després de l'oferiment que es va fer des de l'UPV, el passat dia 8 de novembre es va mantindre una reunió de col·laboració, coordinada pel regidor responsable: “En esta reunió, vam oferir totes les dades en brut, la metodologia i tecnologia, el compliment de la normativa d'assaig i el seu ancoratge en la legislació vigent, la revisió per experts internacionals dels mètodes emprats en la investigació conjunta entre l'UPV i el JRC (Centre Comú d'Investigació de la Comissió Europea), així com els resultats obtinguts i actualitzats des de 2017 fins hui”.

El resultat de la reunió, no obstant això, es va veure plasmat en el ple d'este dimarts. Tal com va evidenciar Oliver en la seua intervenció, es va aprovar una nova moció que descarta els resultats de les investigacions del seu grup per considerar-les no actualitzades, prenent només en consideració els resultats publicats per als anys 2017-2019, sense tindre en compte els resultats proporcionats i explicats en la reunió amb l'equip de l'Ajuntament fins a l'últim any complet disponible.

Segons aquestes dades que no es tindran en compte “un 49% de les ubicacions mostrejades i avaluades superen el límit anual dels 40 mil·ligrams per metre cúbic de diòxid de nitrogen (NO2) establit per la Directiva Europea i la seua transposició al Reial decret 102/2011, (concretament en el seu Annex I.B.I) per al valor límit anual. Això correspon a 34 dels 70 barris avaluats”. A més, “el 36% dels mesuraments fets en col·legis i instituts superen els límits anuals establits”. I el 84% superen “el nivell crític de 30 mil·ligrams per metre cúbic també establit en el Reial decret”.

Quant a la resolució espacial dels mesuraments, Oliver va explicar que “tots els anys avaluats compten amb un mesurament complementari en les mateixes estacions oficials actuals, no observant-se diferències significatives després de les anàlisis estadístiques”. No obstant això, “sí que s'observen diferències significatives entre les ubicacions de les estacions fixes i la resta d'ubicacions desplegades per tota la ciutat; el que demostra que la diferència radica en la ubicació mostrejada i no en el sistema de mesurament utilitzat”.

D'aquesta manera, el professor universitari va explicar que “en les ubicacions de les estacions actuals de la Xarxa de Vigilància no se superen els valors límit de la qualitat de l'aire, no significa que la ciutadania que viu i treballa en la resta d'ubicacions no estiga respirant aire amb una contaminació per damunt dels valors límit establits tant per la normativa vigent a nivell europeu i nacional, com per les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut”. 

El PP llança dubtes sobre l'estudi

Davant aquesta contundent intervenció, el regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, es va limitar a llançar dubtes sobre l'estudi en comentar que hi ha coses que no li quadren: “Els propis investigadors van lamentar la utilització política dels seus estudis perquè no tenen per objectiu el disseny d'una zona de baixes emissions i per aquest motiu els seus paràmetres no és la contemplada en la normativa de ZBE”.

L'edil va afegir que “eixe estudi calcula les emissions contaminants mitjançant diversos mètodes, però ha oblidat afegir que les espires electromagnètiques repartides per la ciutat va utilitzar la matriu origen destine del Pla de Mobilitat de 2017, és a dir, antiga, quan a l'Ajuntament tenim la de 2022”. 

Al mateix temps, segons va comentar Carbonell, “la dosimetria passiva, segons van dir els propis investigadors, és un mètode complementari perquè no té la resolució temporal adequada, a pesar que com diu el senyor Oliver es pot extrapolar perquè el marge d'error és xicotet. No és el mecanisme que contempla la normativa” i va afegir que no coneixen “els calibratges als quals estan sotmesos els instruments utilitzats en l'estudi del senyor Oliver”.

Crítiques de Compromís i el PSPV

El regidor de Cormpromís, Giuseppe Grezzi, va comentar que lamenten que “el PP i Vox pretenguen sabotejar i deixar sense cap efecte positiu per a les veïnes i veïns de València una eina tan important com la Zona de Baixes Emissions, l'objectiu de les quals, del qual no podran escapar i hauran de justificar, és millorar la qualitat de l'aire a la ciutat”.

Segons Grezzi, que el Govern municipal siga “negacionista” i que renuncie “a reduir les emissions de CO₂ per a pal·liar els efectes del canvi climàtic, incomplint tots els acords internacionals com el Pacte d'Alcaldes Europeus, les Missions per a ser climàticament neutres 2030 i els compromisos de la Capitalitat Verda Europea 2024, és una vertadera tragèdia”.

La regidora del PSPV María Pérez va comentar que l'estudi de l'UPV “completa les ubicacions amb el conjunt de la ciutat”. “El problema és la ubicació on es mesura. Ací estan les dades per a completar els mesuraments. La moció -del govern- no hauria d'anar de si hi ha contaminació o no sinó de com aplicar la ZBE i conjugar la millora de la qualitat de l'aire amb la realitat del parc mòbil de la ciutat”, va dir.

Des de la setmana passada, tots els interessats a conéixer, consumir o comercialitzar aliments ecològics cultivats en el camp valencià, “amb amor i respecte al medi ambient”, ho poden fer a través de Bioplataforma. Es tracta d’una iniciativa pionera de l’Associació per a la Defensa de la Producció i Alimentació Ecològica de la Comunitat Valenciana (Asecocv) que agrupa més d’una trentena d’agricultors de Castelló, València i Alacant. Arranca amb un centenar de propostes que van des de fruites i verdures fins a olis, lactis, vins i altres productes elaborats, com ara melmelades o hummus.

Asecocv és l’Associació per a la defensa, la promoció i la difusió de l’agricultura ecològica i el consum sostenible de la Comunitat Valenciana i agrupa persones preocupades per l’agricultura i alimentació ecològica, per la seua història i el seu futur, per donar-la a conéixer i difondre-la. I també reivindica els problemes del sector i recordar a la societat els avantatges de la producció ecològica.

“Naixem amb tota la il·lusió i l’objectiu clar de donar a conéixer els aliments ecològics certificats cultivats en els camps i els horts de la Comunitat Valenciana, així com facilitar el contacte directe amb els diferents operadors, entre els quals hi ha productors, agricultors i empreses que transformen i elaboren aliments. Arranquem amb un centenar de productes i més d’una trentena de distribuïdors, però esperem anar creixent en els pròxims mesos sumant més diversitat i oferta”, explica Pep Roselló, membre d’Asecocv.

De l’horta a la taula

En aquesta primera fase, Bioplataforma no es planteja com una botiga en línia, sinó com un aparador d’aliments ecològics valencians certificats. Estableix i ofereix a més una connexió directa amb els productors locals, projecte que suposa una ajuda i un suport i un impuls per a ells.

“Volem posar en valor així el gust, la qualitat i la sostenibilitat de l’aliment ecològic valencià convidant particulars i comercialitzadors a descobrir l’autèntica essència de la regió a través de propostes fresques i respectuoses amb el medi ambient, la nostra raó de ser” destaca José Antonio Rico, membre de la junta directiva.

Es fomenta així l’economia local valenciana i el respecte al medi ambient des d’una filosofia de tracte directe, personal i pròxim amb els productors, operadors i agricultors, sense intermediaris. Una aposta per un món més sostenible i un estil de vida més conscient i compromés.

“Cada aliment de Bioplataforma té un rostre i una història darrere. Cada article és una mostra de la faena àrdua i la passió dels agricultors i els productors locals compromesos amb la producció sostenible i d’alta qualitat”, culmina Pep Roselló.

A més, com a garantia per al consumidor, tots els aliments ecològics d’aquesta plataforma estan certificats pel Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (Caecv), subjectes al Reglament Europeu 2018/848.

Avantatges de la producció ecològica

Des de la plataforma expliquen que, entre els avantatges de la producció ecològica, estan: l’absència de químics, ja que s’evita l’ús de pesticides i fertilitzants químics sintètics; la preservació del sòl per mitjà de la rotació de cultius i l’ús d’adobs orgànics ajuden a mantindre la salut del sòl i la seua fertilitat a llarg termini, en compte d’esgotar-lo; la conservació de la biodiversitat, fomentant la varietat de cultius i mantenint hàbitats naturals; té menys impacte en l’aigua pel fet que tendeix a ser més eficient en l’ús de l’aigua, respectant-ne la qualitat per als ecosistemes aquàtics; contribueix a una alimentació més saludable, perquè els productes ecològics solen tindre nivells més alts d’antioxidants i nutrients i absència de residus de pesticides. A més, s’evita l’ús d’additius i modificacions genètiques; i generen menys empremta de carboni pel fet que hi ha menys dependència de combustibles fòssils i el segrest de carboni en sòls més saludables.

A penes una setmana després que la presidenta de la Diputació de Castelló, la popular Marta Barrachina, es reunira amb els representants de l’Associació de Paranyers de la Comunitat Valenciana, la dirigent provincial ha mantingut una trobada a tres bandes amb la consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas, per manifestar el suport de la Diputació al sector cinegètic i a la pràctica del parany.

Aquest és un mètode de caça pel qual es capturen de manera no selectiva ocells com ara pit-rojos, trencapinyons o busqueretes. Consisteix en un parany per a ocells disposat en els arbres on es col·loquen uns ‘penjadors’ a què es posen unes varetes impregnades en una substància adhesiva (visc) per a capturar els animals i que està prohibit tant per la Generalitat Valenciana com per la Unió Europea.

Així doncs, la institució provincial que dirigeix el Partit Popular, en compliment del compromís del seu govern amb aquest col·lectiu i “defensar el que és just per a Castelló”, s’han oferit a defensar davant el departament que dirigeix Pradas que es puguen desenvolupar les proves científiques de la cistella emmallada: “La Conselleria també hi ha mostrat una gran sensibilitat i conjuminarem esforços per continuar potenciant la caça, perquè és clau per a la conservació del territori i el medi ambient”.

Aquesta màxima defensa del parany va assegurar que va quedar patent en la reunió mantinguda amb la delegada del Consell a Castelló, Susana Fabregat, en què es va incidir en el suport de la institució provincial al món del parany: “Després de quatre anys de paràlisi en la Diputació de Castelló i huit anys del Pacte del Botànic de la Generalitat, ara treballarem per intentar aconseguir que el sector cinegètic puga desenvolupar les proves científiques de la cistella emmallada que permetrien compatibilitzar la pràctica sostenible d’aquesta modalitat de caça amb la preservació de les espècies i el benestar animal”.

Barrachina ha mostrat la seua aposta pel diàleg amb la resta de les administracions “i, per descomptat, amb la Generalitat Valenciana, pel bé dels castellonencs i perquè la nostra província continue avançant i, en aquest cas, anirem de bracet de la Conselleria perquè s’articule la regulació necessària que permeta recuperar el parany”.

La presidenta de la Diputació de Castelló va avançar fa uns dies a Apaval que, en el cas que el resultat de les proves de la cistella emmallada fora positiu, des de la institució provincial es treballarà per a la creació d’una línia d’ajudes que facilite la implantació de la cistella emmallada en els paranys, així com la signatura d’un conveni singular amb Apaval per a crear l’Escola Provincial del Parany, organitzant cursos i jornades en diferents municipis.

Mètode prohibit

El novembre de 2013, amb el popular Alberto Fabra al capdavant de la Generalitat Valenciana, la Conselleria de Territori i Medi Ambient anunciava la suspensió de l’autorització de la “caça científica” del parany, un mètode la pràctica del qual havia arribat fins i tot a la Unió Europea. I tot això arran de les denúncies d’organitzacions ecologistes com ara SEO/Birdlife, Acció Ecologista-Agró o la Societat Valenciana d’Ornitologia, que al·legaven que aquesta pràctica, a més de cruel, contravenia la normativa vigent per no ser selectiva.

L’octubre de l’any passat, un home va ser condemnat per dos delictes contra la fauna arran de la mort en un parany en una finca d’Onda (la Plana Baixa) d’un ocell fringíl·lid (busquereta capnegra), una espècie considerada silvestre de protecció especial. L’Audiència Provincial de Castelló confirmava la sentència que condemna al caçador a una multa de nou mesos amb una quota diària de quatre euros.

La consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas, ha assegurat aquest dilluns que el seu departament “ja treballa per a reprendre l'aprovació del Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural de l'Albufera”.

Pradas, que ha mantingut una trobada de treball amb el secretari autonòmic de Medi Ambient, Javier Sendra, i el director general de Medi natural, Raúl Mèrida, ha assenyalat que la voluntat d'aquest Consell és “avançar en la tramitació d'aquesta eina bàsica per a la gestió dels recursos i els usos d'aquesta joia paisatgística i mediambiental de la Comunitat Valenciana”.

La responsable de Medi Ambient ha subratllat que el seu departament “elaborarà un nou document que compte amb el màxim consens i conjugue aspectes tan importants com la conservació, l'aprofitament i el gaudi ordenat d'aquest espai protegit”. En aquest sentit, ha assenyalat que l'aprovació del PRUG i del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del parc natural “ha sigut la gran assignatura pendent en matèria mediambiental de l'anterior Consell, que no ha sigut capaç d'aprovar aquesta normativa que en el 2014 deixem elaborada i en exposició pública”.

Salomé Pradas ha reiterat que el Consell de Carlos Mazón tractarà de potenciar els usos dels 22 parcs naturals de la Comunitat Valenciana, “no sols a través de la seua bona gestió, sinó també obrint-los a la nostra societat com el major instrument de conscienciació ambiental per a la ciutadania”.

Fa uns dies coneixíem que la Diputació de Castelló (PP) promocionava el “món del bou” entre xiquets i joves. Ara és la Fundació Franz Weber (FFW), creada el 1975 per l’ambientalista suís que dona nom a l’organització amb l’objectiu de protegir flora i fauna, la que insta l’Ajuntament d’Alacant –governat pel Partit Popular– a tancar la seua escola taurina per complir una recomanació de les Nacions Unides (ONU). Aquest organisme, a través del Comité dels Drets de l’Infant, va demanar a Espanya el 2018 allunyar els menors d’edat de la tauromàquia.

En les seues observacions finals, l’òrgan d’especialistes en protecció i drets de la infància i l’adolescència va sol·licitar a Espanya “allunyar” els menors d’edat de la tauromàquia, incloent-hi la seua participació directa en aquesta mena de recintes o com a persones espectadores.

FFW assenyala que els menors, amb tan sols 14 anys, poden participar en les anomenades “classes pràctiques”, on apunten que “exerceixen la tortura de bòvids mascles de poca edat, o bé femelles, integrant-los ja en un circuit en què es justifica el maltractament animal amb un presumpte interés tradicional o cultural”.

Per als naturalistes resulta preocupant l’ús que fa el consistori dels recursos públics, “promovent que xavals puguen maltractar animals i exposar-se a riscos de caràcter medicosanitari per a perpetuar una activitat que rep un rebuig important de la ciutadania”.

A més, com a formació no reglada, sostenen que tampoc ofereix una eixida professional “real ni digna, sabent que hi ha nombrosos cicles formatius homologats en diferents branques que oferirien una ocupació digna, no el de matar vedells o bous en places”.

“Corregudes de jònecs adequades a la teua edat”

En un fullet promocional del consistori alacantí amb el títol de “Vols ser torero?”, l’Escola Taurina –fundada el 1998 “pensant en els joves amb aspiracions de dedicar la seua vida professional al món dels bous, i tenint en compte la necessitat de canalitzar aquesta joventut i d’oferir-li els mitjans per al desenvolupament de la seua vocació”– convida els joves a participar en lliçons pràctiques de toreig, “amb jònecs adequats a la teua edat i capacitació” i a visitar corrals de prova on “aprendre” i conéixer el bou.

De la mateixa manera, es publiciten classes per a aprendre a manejar el capot, la muleta, les banderilles, així com projeccions d’audiovisuals relacionades amb el món del bou i “faenes seleccionades de les grans figures de la tauromàquia”. També s’ofereix l’entrada gratuïta “en tots els espectacles taurins que se celebren en la nostra plaça”.

Aprendre a normalitzar la violència cap als animals

En aquestes convocatòries els “alumnes” poden crear i veure les ferides provocades sobre l’animal, “comportaments i gestos associats a un patiment evident i la mort violenta d’aquests.

Els naturalistes també expliquen que la participació va acompanyada de comentaris que reforcen de manera positiva tot el que es produeix en la plaça i que persones menors d’edat poden assumir com a normal i positiu, contribuint a la banalització de la violència contra animals.

La Fundació, contra la tauromàquia

La Fundació Franz Weber considera una “vertadera vergonya” que pervisquen tradicions com la lídia, i recorda que hi ha huit països en què “els espectacles de maltractament als bous continuen sent considerats una excepció en les seues lleis de protecció animal”: Espanya, Portugal, França (sud), Mèxic, Colòmbia, el Perú, i algunes regions de l’Equador i Veneçuela. “Això només és possible per les relacions del lobby taurí amb els polítics”, assenyalen.

Entre els objectius que es plantegen estan: a curt termini, posar el focus d’atenció sobre el maltractament animal relacionat amb la lídia de bous; i a llarg termini, aconseguir la prohibició d’aquesta pràctica i altres festejos taurins que se celebren fora de les places. Així mateix, insten els governs a elaborar lleis que puguen dificultar la celebració de corregudes de bous: “Fins al moment, hem pogut fer uns quants passos en aquesta direcció, tant a Europa (Catalunya, Galícia, les Illes Balears, Portugal) com a Sud-amèrica (Mèxic, l’Equador, Colòmbia)”.

La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé ha posat en valor la regeneració del litoral sud de València, amb una inversió de 30 milions d’euros, que permetrà “garantir que aquestes platges tinguen la fisonomia dels anys 60 i 70” gràcies a unes faenes que culminaran en termini i abans que s’acabe el 2023.

Bernabé ha fet aquestes declaracions hui a Xàtiva, on ha visitat la seua Fira d’Agost, a preguntes sobre la regeneració de les platges del sud de la província de València.

La delegada valorat l’esforç inversor del Govern d’Espanya en aquesta matèria i ha indicat que “està invertint més de 1.000 milions d’euros en regeneració de la costa espanyola”.

Una gran part d’aquesta inversió, ha assenyalat, “va directament a la Comunitat Valenciana”. A la ciutat de València, i les platges del sud, ha assenyalat, “estem fent l’obra més important del Govern d’Espanya en regeneració de platges”, amb quasi 30 milions d’euros.

És una obra d’enginyeria, ha dit, “de primer nivell”. No és només fer una reposició d’arena, sinó que “és una obra amb una ampliació de les esculleres que donarà més protecció”, ha assenyalat.

“Els espigons, doblen la longitud, i donen protecció, sumat això a la recuperació dunar i la reposició d’arena, de més de 3 milions de metres cúbics”, ha explicat Bernabé, que ha afegit que es tracta d’una quantitat que “que garanteix durant molt de temps una fisonomia de la platja que recordarà la que vam conéixer en els 60 i 70”.

Platges que “mereixen aquesta regeneració”

La retirada d’arena, des de Gandia i Cullera, ha passat la DIA, ha dit, “i és una sort que puguem comptar amb aquesta bossa d’arena”, que “no afecta cap mena d’hàbitat dins de la mar i pot ajudar moltíssim a la regeneració”. Les platges del litoral valencià, segons el parer de la delegada, “mereixen aquesta regeneració”.

Quant al calendari, la delegada ha dit que va complint-se. Ha assenyalat en aquest sentit que el termini era de 10 mesos, i va començar a final de març i es preveu que acabe el 2023. És finançada amb fons europeus que exigeixen que s’acabe el 2023, ha indicat, per la qual cosa “estem en termini”.

Així mateix ha apuntat que la draga començarà el 15 de setembre, perquè no afecte directament l’època estival.

Segons el parer de Bernabé, “el més important, i per a la qual cosa s’ha parlat amb els veïns de Pinedo i el Saler”, és que per fi, “després d’anys de reivindicació, les platges del sud de València tenen la regeneració que tant necessitaven”.

La Comissió Europea finançarà un dels projectes més grans relacionat amb el canvi climàtic a la Mediterrània, en el marc del programa Horizon-Miss-2022-Clima1, Accions d’innovació per al suport de la implementació de la Missió d’Adaptació al Canvi Climàtic, en què participa la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

La Comunitat Valenciana rebrà més d’1,7 milions d’euros i ha sigut la regió triada per a desenvolupar polítiques d’adaptació centrades en la prevenció d’incendis. El clúster regional està format per la Conselleria de Transició Ecològica, que lidera la Missió Adaptació a la Comunitat Valenciana, l’empresa pública Vaersa, i la consultora mediambiental Medi XXI, reconeguda a escala europea per les seues innovacions en la prevenció i la lluita contra incendis forestals.

En concret, el projecte es denomina DesirMED, acrònim de Demostració i implementació de solucions basades en la natura per a la transformació resilient del clima a la Mediterrània.

El projecte, liderat per la Fundació Centre Euro-Mediterrani per al Canvi Climàtic (Lecce, Itàlia), implica un conjunt d’actors en diferents nivells (32 socis), 5 regions de demostració i 3 regions de rèplica, que treballen sota el guiatge de socis científics per fomentar accions d’adaptació al canvi climàtic, basades en la natura, que siguen transformadores.

A la Comunitat Valenciana, el projecte DesirMED aborda la prevenció dels grans incendis forestals, agreujats per les sequeres i les onades de calor cada vegada més freqüents i que generen pressions addicionals sobre el sector agrícola i el medi rural.

Tracta de provar i aplicar sistemes integrats que aborden el sector agrari, el medi rural, l’agricultura i la silvicultura, que tinguen en compte els mitjans de vida rurals i la producció d’aliments en la zona, proporcionant una sèrie de beneficis a la societat i a la protecció de la biodiversitat, al mateix temps que s’aborden les principals causes dels incendis.

Dos projectes pilot

DesirMED planeja dos projectes pilot. L’un, anomenat Disseny per a la integració del centre de prevenció d’incendis forestals com a part de l’‘Estratègia mosaic’, unificant criteris, actuacions, aplicació de solucions a tota la Comunitat Valenciana, com a únic servei públic de coordinació d’informació i aplicació en el territori en matèria de prevenció d’incendis forestals.

El segon projecte, denominat Disseny d’un espai defensable en la interfície urbanoforestal mitjançant la implantació de tallafocs verds, té com a objectiu l’aplicació de l’economia circular de l’aigua a la prevenció d’incendis forestals, mitjançant la reincorporació a l’ecosistema natural de l’aigua que ja ha tingut una vida útil a través de pautes de reg prescrites perquè la vegetació no va cremar amb facilitat.

El primer resultat (associat al pilot 1) és la creació del Centre de Prevenció d’Incendis Forestals de la Comunitat Valenciana per a la investigació l’intercanvi de coneixements, l’aplicació de metodologies i el maneig de tècniques, innovació tecnològica, etc., relacionades amb la gestió integral dels incendis forestals i especialment enfocades a la prevenció.

Serà un centre que recopile i ordene tota la informació i l’anàlisi del que passa abans, durant i després dels incendis forestals. Serà una font de coneixement, desenvolupament i promoció de noves tècniques i estratègies, que aglutine totes les àrees bàsiques de coneixement sobre incendis forestals, silvicultura preventiva, validació d’infraestructures, climatologia, meteorologia, estadística i cartografia.

Així mateix, serà un centre de coordinació de la investigació de qualsevol tipus que es faça en l’àmbit de la prevenció d’incendis forestals a la Comunitat Valenciana, per a la promoció i gestió de línies de treball i d’investigació en aquest àmbit i la seua coordinació amb altres centres similars.

El segon (associat al pilot 2) és el disseny d’un espai defensable en la interfície urbanoforestal, mitjançant la implantació de tallafocs verds recolzats en l’aplicació de la circularitat de l’aigua.

La participació en aquest projecte reforçarà el coneixement i la capacitat de la Comunitat Valenciana en matèria de prevenció d’incendis, com una de les components de les polítiques d’adaptació al canvi climàtic de la Generalitat.

Les ajudes convocades per la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a través de la direcció general de Treball, per a estimular la implantació de la jornada laboral de 4 dies o 32 hores setmanals sense minvament de retribució, han sigut sol·licitades per un total de 41 empreses valencianes.

D'aquestes 41 empreses sol·licitants 35 són microempreses, és a dir, que compten amb menys de 10 persones treballadores, si bé destaca que més de la meitat d'elles no supera les 5 persones en plantilla a temps complet. Solament 6 empreses sol·licitants tenen entre 11 i 40 persones treballadores.

Amb les condicions laborals previstes en la convocatòria de la subvenció, que implica que han de ser contractacions de 32 hores i sense cap mena de minvament salarial, un total de 204 persones veuran reduïda la seua jornada de treball.

Més de la meitat de les sol·licituds corresponen a empreses de consultoria de gestió empresarial o consultoria d'informàtica i màrqueting. Les 14 restants tenen vinculació amb una altra mena de serveis diferents, si bé no s'han rebut sol·licituds d'empreses de l'àmbit de la construcció, industrial o agrari.

Una vegada rebudes les sol·licituds, es requerirà a les empreses sol·licitants perquè esmenen expedient, en una fase que es prolongarà fins al 10 de juliol. Després d'aquesta part del tràmit, s'haurà d'esperar que l'IVACE emeta els corresponents informes relatius a la valoració global del Pla de reducció de jornada i increment de la productivitat, i que s'estima que siguen emesos abans del 10 de setembre. Una vegada superats tots aquests tràmits, s'estima que per a finals del mes de setembre es publique la resolució de concessió d'aquestes ajudes.

Ajudes de Labora per a contractació de personal

En el marc d'aquest mateix programa de racionalització de la jornada de treball, Labora va concedir ajudes per a aquelles empreses que efectuen contractacions indefinides de persones en situació de desocupació derivades d'ajustos vinculats a la racionalització voluntària de la jornada laboral.

Així, el Servei Valencià d'Ocupació i Formació ha oferit subvencions que oscil·len entre el 45% i el 95% del Salari Mínim Interprofessional a les empreses que participen en el programa de racionalització de la jornada laboral i hagen efectuat contractacions a persones desocupades inscrites en Labora.

D'altra banda, i en col·laboració amb la Universitat de València, es realitzarà una macroenquesta dirigida a treballadors i empresaris amb la finalitat de saber en quin estat es troba aquesta nova realitat laboral en la Comunitat Valenciana. Així mateix, Labora editarà una guia legal per a ajudar a les empreses en el coneixement i l'accés a aquesta iniciativa.

Labora ha realitzat en aquestes últimes setmanes dues jornades informatives, a Castelló i València, en les quals ha tingut una presa de contacte directe amb les empreses valencianes, per a informar-los de tots els serveis que el Servei Valencià d'Ocupació i Formació posa a la seua disposició.

El març de- 2019, el porc vietnamita –juntament amb altres tipus d’animals– va ser declarat espècie exòtica invasora per la seua expansió incontrolada i nociva en diferents paratges espanyols. Aquests espècimens, que arribaven a Espanya com a porquets que eren adquirits com a mascotes, acabaven creixent fins a arribar, en alguns casos, a quasi cent quilos de pes. Els seus propietaris van acabar desfent-se d’aquests ‘animalets’, deixant-los moltes vegades en llibertat (des del 2007 s’han detectat porcades assilvestrades en diferents llocs del territori espanyol, unes 40).

Un dels llocs on el porc vietnamita s’ha convertit en un veí incòmode és a Castelló de la Plana, on l’Ajuntament n’ha capturat més d’un centenar d’exemplars des de gener del 2022, una activitat a què el consistori castellonenc ha destinat més de 20.000 euros, incloent-hi l’últim contracte d’aquest mes de juny, que ascendeix a 3.327 euros. El consistori contracta un gestor cinegètic, que és la persona que coordina les tasques de caça i els dispositius especials de captura. I en la seua última relació de llocs de treball (RLT), l’Ajuntament ha incorporat la contractació d’un veterinari municipal.

Concretament, s’han dut a terme sis adjudicacions –per valor de 19.844 euros el 2022, a què cal sumar els més de 3.000 euros previstos per al dispositiu de localització, captura i gestió d’aquest mes de juny– en què s’han dut a terme dèsset batudes: es van capturar 28 porcs entre febrer i març de l’any passat; nou el setembre; 30 entre octubre i novembre; 26 el desembre; i 14 el gener (107 exemplars en total). Els animals capturats, tal com reconeixen des de l’Ajuntament de Castelló a través de la Delegació de Salubritat i Benestar Animal, són enviats a l’escorxador per a ser sacrificats.

“El problema”, expliquen, “és que la gent els alimenta”. A més, són animals que no tenen por de les persones, per la qual cosa no tenen problemes a aproximar-se a zones habitades a la recerca d’aliment: “Campen a pler”. Quant a la ubicació, les porcades més grans han sigut localitzades als Mestrets (una zona de cases d’agricultors abandonades en un entorn rural o masets), encara que també se n’han vist exemplars en altres llocs perifèrics i poc habitats de Castelló.

Pedro, veterinari de la clínica Assisvet de Castelló, especialitzada en animals exòtics, recorda que fa uns anys va tractar alguns porcs vietnamites, quan encara estaven ‘de moda’ com a mascotes, “però creixen i mengen molt i generen gran quantitat de residus”, i adverteix dels riscos de les espècies al·lòctones: “Pot desplaçar els exemplars locals, com el senglar. A més, és un animal que no té depredadors, que pot transmetre malalties i que pot hibridar-se amb espècies locals, com el senglar, encara que les seues cries no siguen fèrtils”. També apunta que no són animals violents, “encara que una femella que estiga amb les seues cries, atacarà a qui considere una amenaça per defensar-les”.

Catàleg d’Espècies Exòtiques Invasores

El Comité Científic del Govern espanyol va proposar el 2016 la inclusió del porc vietnamita en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores: “És un animal intel·ligent, d’olfacte desenvolupat i amb caràcter dominant i territorial”. Procedent del sud-est asiàtic, és omnívor i té una esperança de vida entre 15 i 20 anys: “L’expansió de la raça fora de la seua àrea natural de distribució ha sigut vertiginosa arran de ser oferit com a mascota, precisament per la seua especial intel·ligència i aptitud per a ser ensinistrat”.

A Espanya, el 2016, quan es va elaborar l’informe, alguns centres d’acolliment d’animals “es veuen ja saturats amb exemplars d’aquesta raça dels quals es desfan els propietaris, i molts altres poden acabar alliberats en la natura de manera tant voluntària com involuntària”. Llavors, encara que es desconeixia la grandària de la població silvestre, “sembla trobar-se en expansió, ja que el nombre de registres ha augmentat notablement i s’ha constatat la seua reproducció en llibertat, així com la seua possible hibridació amb senglars salvatges”, advertien.

El Comité Científic recomanava no permetre la tinença, reproducció ni comerç d’aquesta raça a Espanya, com reclamaven col·lectius de caçadors, conservacionistes i comunitats autònomes, per la qual cosa considerava “necessària” la inclusió del porc vietnamita en el Catàleg d’Espècies Exòtiques Invasores.

El desembre del 2021, en el marc de la Llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat de 2022, el Govern valencià va introduir una modificació en la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup) a proposta de Compromís que impedia la ubicació de depòsits amb capacitat per a emmagatzemar més de 5.000 hectòmetres cúbics de productes petroliers a l’interior de recintes portuaris a menys d’un quilòmetre de distància dels nuclis de població, dotacions educatives o sanitàries.

Aquesta decisió va ser recorreguda per l’executiu central davant el Tribunal Constitucional pel fet de considerar que la Generalitat no té competències sobre sòl estatal, com és el cas dels ports. Dijous, l’alt tribunal –que inicialment va paralitzar la suspensió cautelar de l’article de la llei valenciana en qüestió– ha estimat “parcialment” el recurs d’inconstitucionalitat del Govern per considerar que l’article impugnat “regula la intervenció autonòmica en una decisió estatal, i ho fa amb tal intensitat que implica la prevalença del criteri autonòmic d’una manera que ha de reputar-se contrària a l’ordre constitucional de distribució de competències”. L’estimació parcial és perquè la prohibició d’aquestes instal·lacions és únicament inaplicable en els ports de titularitat estatal, no en les instal·lacions que són propietat autonòmica.

L’Advocacia de l’Estat argumentava que la modificació de la Lotup, “pel seu caràcter indiferenciat quant al seu àmbit d’aplicació –ports de titularitat estatal i de titularitat autonòmica–, interfereix en l’exercici de les competències estatals respecte de la determinació de la zona de servei, a través de la corresponent Delimitació dels Espais i Usos Portuaris, en els ports d’interés general situats en el territori de la Comunitat Autònoma Valenciana”, de manera que considera que es vulnerava la competència exclusiva de l’Estat en aquesta matèria.

La sentència del Constitucional explica que el conflicte competencial que es planteja en el recurs de l’executiu “respon a la necessitat d’articular la competència exclusiva de l’Estat en matèria de ports d’interés general amb la competència autonòmica d’ordenació del territori i urbanisme”.

Els veïns lamenten la decisió de la justícia

Des de la Plataforma per un Port Sostenible i les associacions veïnals del sud d’Alacant, “les més afectades” pel projecte impulsat per la mercantil XC Business 90 per a la construcció d’una planta d’emmagatzematge de combustible en la confluència dels molls 19 i 21 de la infraestructura portuària alacantina, lamenten la decisió del Constitucional i insisteixen a expressar el seu “rebuig més profund” a aquest projecte, ja que consideren que significa que “prevalen els interessos espuris d’una empresa d’origen dubtós sobre els drets dels alacantins i l’interés general”.

Asseguren que aquest projecte “vulnera greument” la seguretat de la ciutat, perquè està projectat en un port urbà, “enclavat en el centre de la ciutat”. “700.000 tones de combustible en aquesta zona, que afecten un model de ciutat basat en el turisme, la costa i les platges, és un greu atemptat contra els interessos d’Alacant”, sosté José Santamaría, portaveu de l’entitat cívica, que recorda que, en l’àmbit mediambiental porta implícit un greu risc, “ja que suposa que periòdicament es produiran vessaments de gasoil i gasolina en les maniobres de càrrega i descàrrega de vaixell a vaixell”.

Això afectarà, sostenen, les dues platges urbanes (el Postiguet i Sant Gabriel) i la badia d’Alacant i l’espai marítim de Tabarca protegit com a Lloc d’Interés Comunitari (LIC) dins de la Xarxa Natura 2000 per la Comissió Europea. “És inconcebible que el ministeri i l’Autoritat Portuària d’Alacant facen prevaldre interessos de naturalesa econòmica i es desenvolupen projectes de combustibles fòssils tot i que Europa ha mostrat el seu compromís davant l’emergència climàtica, a què s’han sumat la Generalitat i l’Ajuntament d’Alacant, per mitjà de l’Agenda 2030”, incideixen.

A més, la construcció de dotze “megadepòsits”, que “provocaran emissions i suposaran un risc per a la seguretat, d’incendis, núvols tòxics i fins i tot explosions”, xoca amb el model turístic pel qual aposta la ciutat. En aquest sentit, recorden el conveni signat el 1995 entre el ministeri, el president de l’Autoritat Portuària, la Generalitat i l’Ajuntament per al trasllat llavors dels depòsits de l’antiga Cepsa, “en aquell document, totes les parts es van comprometre que no es tornarien a situar aquesta mena d’instal·lacions en el centre de la ciutat, circumstància que ara mateix violenten l’Autoritat Portuària i el Govern de Madrid, del qual depén”.

Finalment, la plataforma sol·licita a la Generalitat i al consistori, “que mai han votat en contra d’aquest projecte”, que acompanyen el moviment veïnal en el seu rebuig a aquesta infraestructura, i insten l’Ajuntament que “deixe de posar-se de perfil i defense els interessos dels alacantins votant en contra d’aquest projecte” al mateix temps que responsabilitzen el president Ximo Puig de nomenar com a president del Port un “depredador que accepta projectes amb gravíssimes conseqüències per als interessos dels alacantins”.

La dotzena edició​ del Projecte Emys d’Acció Ecologista-Agró va finalitzar amb un total de 478 tortugues autòctones censades. Concretament, 38 tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) i 440 tortugues d’aigua ibèriques (Mauremys leprosa). Dues espècies protegides que estan amenaçades per la competència amb tortugues exòtiques invasores, de les quals es van retirar 577 exemplars: “Enguany, continuem amb esta iniciativa de ciència ciutadana que ja ha arrancat a la Marjal d’Almenara”, expliquen els ecologistes.

Des de l'1 d'abril al 22 de setembre de 2022 es va dur a terme la dotzena edició del Projecte Emy​s d'Acció Ecologista-Agró a la Marjal d'Almenara, la Marjal de Moncofa, el Tancat de la Pipa, el Barranc de l'Horteta, l'Ullal de Senillera, a Albalat de la Ribera, el riu Magre, al Marquesat, la Marjal de Rafalell i Vistabella,​ Cofrents, riu Canyoles al seu pas per Xàtiva i Mo​​​ixent, a la llacuna gran i a la llacuna xicoteta de Montserrat, a Begí​s​ i al Barranc del Carraixet.

“Gràcies a la participació de 543 voluntàrie​s i voluntaris, vam aconseguir identificar en estes 14 àrees d'estudi diferents, un total de 478 tortugues autòctones: 38 tortugues d'estany europees (Emys orbicularis) i 440 tortugues d'aigua ibèriques (Mauremys leprosa)”, expliquen.

Les tortugues d'estany europees van ser censades en el Tancat de la Pipa (13), l'Ullal de Senillera (11), la Marjal de Monco​fa (10) i la Marjal d'Almenara (4). Mentre que les 440 tortugues d'aigua ibèriques es van localitzar la llacuna gran de Montserrat (245) i la llacuna xicoteta de Montserrat (102), al Riu Canyoles al seu pas per Xàtiva (61), al Barranc de l'Horteta (12), la Marjal de Moncofa (8), el Pont Sec del Barranc del Carraixet (4), la Marjal d’Almenara (4), l’Ullal de Senillera (2) i el riu Magre al seu pas pel Marquesat (1). Unes dades a les quals cal sumar un exemplar de M. leprosa que va ser amollat al riu Canyoles al seu pas per Moixent després d'haver sigut trobat per un veí del municipi.

D'igual manera que en 2020 i 2021, en la temporada del 2022 es van censar més tortugues exòtiques invasores que autòctones: “De fet, vam retirar del medi natural 577 tortugues exòtiques​ invasores: 545 tortugues de florida (Trachemys scripta), 18 Trachemys scripta elegans, 13 Pseudemys concinna i 1 Trachemys scripta scripta”.

La majoria de les tortugues de florida van ser capturades a la Marjal d'Almenara, d'on es van treure 539 exemplars, 68 nius i 454 ous d'esta espècie. La resta de T. scripta corresponen al Marquesat (3), el Carraixet (2) i l'Ullal de Senillera (1).

Quant a les Trachemys scripta elegans, 17 van ser retirades del riu Canyoles al seu pas per Xàtiva i 1 de l'embassament d'embarcaderos de Cofrents. Les 13 Pseudemys concinna van ser localitzades a la Marjal d'Almenara i l'exemplar de Trachemys scripta scripta al barranc de l'horteta de Torrent.

Per tal de reforçar les poblacions en perill, el Projecte Emys gràcies a la col·laboració del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, va alliberar la dotzena temporada 26 juvenils de tortuga d'estany europea: 14 a la Marjal d'Almenara, 7 a la Marjal de Moncofa i 5 al Tancat de la Pipa. Així com​ 3 tortugues d'aigua ibèriques: 2 a la Marjal d'Almenara i 1 al Tancat de la Pipa.

“Des d'AE-Agró estem molt contentes i agraïdes per la gran quantitat de persones que van participar en el Projecte Emys i també per totes les associacions i entitats que amb el seu suport van fer possible esta iniciativa de ciència ciutadana: Caixa Popular, la Generalitat Valenciana, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), l'Ajuntament de València, l'Ajuntament de Sagunt, el Grup d'Acció Mediambiental del Marquesat, el Grup Aventurer Carlet i el Voluntariat Mediambiental de l'Ajuntament de Llombai, l'Ajuntament d'Alfarb, l'Ajuntament de Catadau, l'Associació Cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell, Natura y Cultura Servicios Ambientales, l'Ajuntament de Torrent, l'Associació de Veïns El Vedat i el Voluntariat Ambiental Torrent Verd”, sostenen.

Els ecologistes fan una crida a la ciutadania a participar en el Projecte Emys 2023, que ja ha arrancat a la Marjal d'Almenara de la mà dels voluntaris sènior i dels estudiants en pràctiques, i que molt prompte llançarà noves convocatòries per estudiar entre totes les poblacions de tortugues que habiten els rius, marjals i pantans valencians.

Dissabte passat, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va aprofitar la seua presència en un acte en la localitat de la Vall d’Uixó (la Plana Baixa) per a visitar la platja d’Almenara, on va destacar a través de les seues xarxes socials que les esculleres “són la primera intervenció de l’estratègia de protecció del litoral de Castelló davant del canvi climàtic”. “M’ha encantat poder visitar la regeneració de la platja i conéixer de prop el resultat juntament amb l’alcaldessa”, concloïa en un missatge publicat en xarxes socials.

L’alcalde de Sagunt, el també socialista Darío Moreno, va aprofitar aquesta publicació per a retraure a la ministra en una contestació en Twitter que no aprofitara aquesta visita per a acudir també a les platges d’Almardà, afectades per les actuacions que està duent a terme el ministeri en el municipi de la Plana: “Ja va visitar Almenara sense comptar amb Sagunt i ara es repeteix l’error”. “El Ministeri ha de ser especialment sensible on no s’ha actuat. Sagunt espera la seua DIA i gestos de preocupació davant una situació de degradació”, replicava Moreno a Ribera.

Des de l’associació de veïns d’Almardà, Corint i la Malva-rosa també han criticat que la titular de Transició Ecològica no visitara les “platges sacrificades” del nord de Sagunt i Canet d’en Berenguer, que asseguren que “han patit de ple l’impacte de l’actuació del seu ministeri a Almenara. És inconcebible”, al mateix temps que titlaven de “desafortunades” les declaracions de Ribera.

El col·lectiu veïnal considera que “no és correcte” parlar d’estratègia davant del canvi climàtic “per províncies”. En aquest sentit, apunten que la mar “no entén de demarcacions administratives”, i que és precisament aquesta “visió administrativa” del Ministeri “la que l’ha portat a omplir d’espigons la platja d’Almenara (la Plana Baixa) sense pensar que les del sud (situades a la província de València) patirien els efectes d’aquesta actuació”.

Així mateix, qualifiquen d’“inacceptable” que el projecte de regeneració de les platges d’Almardà, Corint, la Malva-rosa i Canet d’en Berenguer, que hauria d’haver-se iniciat “immediatament després” del d’Almenara, “està en parador ignorat i que, fins i tot, haja desaparegut del web del Ministeri”. També consideren “inconcebible” que, en el seu lloc, Transició Ecològica haja publicat un projecte, “dotat amb una ridícula quantitat de 44.209,23 euros, i que no té res a veure amb el projecte inicial”.

Els veïns creuen que la situació és “límit. La costa espanyola, i la de València en particular, no es mereixen això”, i afigen que el canvi climàtic “està sent utilitzat com a simple excusa per a fer i desfer sense cap control de gestió”. Per això, exigeixen al departament que dirigeix Transició Ecològica que escometa, per via d’urgència, el projecte integral de regeneració de les platges del nord de Sagunt i Canet d’en Berenguer.

Demanen que aquest projecte no es limite a abocar arena per “tapar les misèries”, sinó que consistisca en una regeneració “integral, duradora i sostenible”, i recorden que Espanya està quedant-se “a la cua d’Europa” en la gestió de la seua costa, cosa que creuen que és una actitud “suïcida. Ens juguem el futur”.

L’Ajuntament de Sagunt ha exigit des de fa temps al Govern actuacions urgents per a reparar els danys provocats a les platges del nord per les actuacions a Almenara, i també la instal·lació de bioesculls submergits, sistemes de protecció per a la retenció dels sediments, l’aportació d’arena per a compensar la pèrdua de material i la construcció de cordons dunars. 

L'investigador alacantí Fernando T. Maestre (Sax, 46 anys) és un dels majors especialistes del món en l'ecologia de les zones àrides. Dirigeix el Laboratori d'Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global en la Universitat d'Alacant i és una de les principals talaies científiques des de les quals s'estudia l'avanç de la desertificació a Espanya.

Maestre es troba entre l'1% d'autors científics més citats del món, i des d'aqueixa posició, es contrari a unes polítiques de l'aigua que considera irreals i irresponsables enmig de la crisi climàtica. L'investigador afirma que la major causa de la desertificació al nostre país no és el calfament global ni la sequera, sinó “el mal ús del sòl i de l'aigua”. Encara que espera que l'actual escassetat de pluges supose un canvi de mentalitat sobre la falta d'aquest recurs tan preuat, reconeix que “lamentablement, no hem aprés molt de les sequeres que hem patit en èpoques anteriors”.

Els conflictes per l'aigua han esclatat amb la proposta per a amnistiar regadius il·legals en Doñana o el rebuig de Múrcia i la Comunitat Valenciana a la retallada al transvasament Tajo-Segura. És realista continuar prometent més aigua?

No és realista. És una fugida cap endavant el plantejament que estan fent determinats governs i agents socials de continuar augmentant el regadiu. No sols no és realista sinó que a més és molt irresponsable, ens encaminem cap a escenaris climàtics que al nostre país estaran caracteritzats per una menor disponibilitat d'aigua, per consegüent el que hem de fer és preparar-nos per al futur i estalviar aigua, no gastar més. Plantejar que la solució als problemes del camp i als problemes econòmics de moltes zones és augmentar el regadiu és un contrasentit, perquè senzillament no hi haurà aigua per a alimentar tot aquest regadiu en el futur. 

El que hem d'intentar és que siga una activitat el més sostenible possible. De res serveix que siga una activitat que puga mantindre's uns pocs anys, però que després col·lapse totalment o quasi totalment perquè no hi haurà suficient aigua. 

De vegades se sent que la península ibèrica va camí de convertir-se en un desert. És això una exageració?

No és una exageració del tot, en el sentit que cada vegada tenim un clima més àrid en la península Ibèrica, caracteritzat per temperatures més elevades, una major evapotranspiració i una menor disponibilitat d'aigua a causa de l'augment de temperatura associat al canvi climàtic. I ens estem acostant a condicions climàtiques cada vegada més similars a les que tenim en moltes zones desèrtiques del planeta. De la nit al matí0 no tindrem paisatges plens de dunes, però durant les pròximes dècades el nostre clima, i per tant els nostres paisatges, sobretot en la meitat sud de la península, s'aniran semblant més cada vegada a aquells que tenim en zones més desèrtiques. 

De quina manera està afectant l'actual sequera als ecosistemes en la península?

Està afectant d'una forma molt negativa, està amplificant les conseqüències d'altres activitats humanes i reduint la quantitat d'aigua disponible en els nostres ecosistemes, disminuint la recàrrega d'aqüífers i el cabal dels rius i està amplificant actuacions com l'ús que fem de l'aigua, sobretot de les masses subterrànies.

Les conseqüències les estem veient hui dia, per exemple amb la dessecació de Doñana o les Taules de Daimiel, que per desgràcia porten molts anys en l'UCI. Però qui parla de Doñana o Daimiel, que són casos emblemàtics, parla de molts altres ecosistemes, sobretot aquàtics, que són els més sensibles a la baixada en els nivells dels aqüífers i la disminució dels cabals de les aigües superficials. Però està afectant a tota mena d'ecosistemes, com moltes zones forestals que estan experimentant una mortalitat massiva d'arbres perquè no poden suportar la falta d'aigua, i també a moltes espècies animals. 

Més enllà del canvi climàtic, hi ha altres causes que agreugen la desertificació a Espanya?

La desertificació és un fenomen causat per dos factors fonamentals, els canvis en el clima i l'acció humana. I en el cas d'Espanya, el principal agent desertificador som nosaltres. S'al·ludeix molt al canvi climàtic, i a la sequera, i òbviament són factors que no ajuden, perquè fan que els nostres ecosistemes semiàrids i secs subhumits siguen més propensos a patir més degradació i per tant desertificació, però el principal agent desertificador a Espanya som nosaltres, pel mal ús del sòl i de l'aigua. 

Quin és el problema amb els sòls?

Ho estem salinitzant, ho erosionem, el plenem de ciment... Bàsicament, ho maltractem. Segons les estadístiques oficials de l'Inventari Nacional de Sòls, estem parlant que en el conjunt d'Espanya, a l'any, més de 500 milions de tones de sòl es perden per erosió, malgrat que és el que ens dona menjar. És un problema que ocorre sobretot quan el sòl està desproveït de vegetació. Les arrels de la vegetació i la fullaraca permeten que el sòl es mantinga on està. Quan desapareix la vegetació, el sòl queda exposat a l'acció erosiva de l'aigua i el vent. Les dades apunten al fet que més d'un terç de la superfície espanyola suporta erosions que es qualifiquen com a greus o molt greus. En nou comunitats autònomes, la mitjana de pèrdua anual de sòl està per damunt del que es considera tolerable. 

Encara que l'agricultura utilitza el 80% de l'aigua a Espanya, des del sector del regadiu es defensa que aqueix tipus d'agricultura és una eina per a frenar la desertificació. Què li sembla aqueixa afirmació?

És una fal·làcia per dos motius. Primer perquè el regadiu és un agent de desertificació fonamental en sobreexplotar l'aigua, sobretot els aqüífers. Un aspecte clau perquè els nostres ecosistemes puguen albergar vida és l'aigua que els sustenta. I aqueixa aigua, en molts ecosistemes, està fortament determinada per les aportacions dels aqüífers, que són els que estem sobreexplotant i esgotant amb l'agricultura intensiva. 

A més, s'al·ludeix al fet que els cultius disminueixen l'erosió del sòl, per la vegetació que mantenen, quan el que ocorre és tot el contrari. Les tècniques de cultiu tradicionals, de conreu o d'eliminació de la vegetació natural, augmenten molt l'erosió del sòl en comparació amb els ecosistemes naturals. L'agricultura no sols no frena la desertificació, sinó que la incrementa. 

El regadiu és un agent de desertificació fonamental en sobreexplotar l'aigua, sobretot els aqüífers

Fernando T. Maestre — Ecòleg de la Universitat d'Alacant, especialista en zones àrides

Llavors, hauria de plantejar-se una reducció de la superfície de regadiu?

Sí, el que hem d'anar plantejant és reduir el regadiu, començant sobretot i fonamentalment pel regadiu il·legal. Es desconeix l'extensió del regadiu il·legal, però com podem veure en la zona de Doñana, a Daimiel, en la Mar Menor, però també en altres zones com l'Axarquía a Màlaga, estem parlant de milers i milers d'hectàrees de regadius il·legals, que són les primeres que caldria clausurar. El que és clar és que ja no pot plantejar-se un augment del regadiu, senzillament perquè no hi haurà aigua per a poder regar-ho tot, i si volem racionalitzar l'ús de l'aigua i salvaguardar els nostres recursos hídrics amb l'escenari de canvi climàtic que tenim per al futur cal limitar i reduir el regadiu, no ens queda una altra. 

El ministre d'Agricultura, Luis Planas, ha defensat que no cal reduir el regadiu a Espanya, i des del seu Ministeri es destinarà una enorme inversió de diners públics a la modernització dels regadius. S'estalvia aigua amb aqueixa mesura?

És important augmentar l'eficiència. Si estàs regant a manta i ho passes a reg per degoteig, estalvies molta aigua. Però ara bé, el que ocorre en la pràctica és que aqueix estalvi d'aigua no es tradueix en un estalvi real, perquè els regants tenen concessions d'aigua. Si en millorar l'eficiència del regadiu estalvien aigua, el que solen fer és posar més superfície en cultiu, per la qual cosa al final aqueix estalvi és zero. No sols no s'estalvia aigua, sinó que augmenta la superfície regada, augmenta la demanda a futur. 

Dit així és un cicle un tant pervers...

Amb el regadiu es dona un exemple claríssim del que es diu paradoxa de Jevons, que és que com més eficients som en l'ús d'un recurs, més usem aqueix recurs. A la vista està que el regadiu no para de créixer al nostre país, i que el consum d'aigua per part del regadiu continua augmentant malgrat les inversions milionàries que es fan cada any en millora de regadius. Si realment aquestes inversions foren efectives, veuríem una disminució continuada de l'ús de l'aigua en el regadiu conforme millora l'eficiència, la qual cosa no és el cas. L'evidència i la realitat ens diu que si augmentem l'eficiència, acabem usant més aigua. 

I a part de reduir el regadiu, quines altres mesures són necessàries?

És imperatiu reduir el desaprofitament alimentari. Una part de la collita es tira abans de ser comercialitzada perquè no pot vendre's, la qual cosa ocorre sovint quan el mercat està saturat a causa d'un excés de producció. En aquests casos, els preus són tan baixos que no compensa collir la fruita i verdura. Si prenem dades oficials del Ministeri d'Agricultura, a Espanya no s'han comercialitzat quasi 64 milions de quilos de fruita i verdura aptes per al consum entre desembre de 2021 i desembre de 2022. I aquestes són xifres oficials que els agricultors registren per a cobrar subvencions de la PAC, la quantitat real de fruita i verdura que es tira o no es recull és molt major.

L'evidència i la realitat ens diu que si augmentem l'eficiència, acabem usant més aigua.

Fernando T. Maestre — Ecòleg de la Universitat d'Alacant

Molts agricultors de secà en diverses zones d'Espanya estan augurant una collita desastrosa, amb pèrdues enormes en el cereal, per exemple. Es pot adaptar aquest tipus d'agricultura, que depén de la pluja, a un escenari climàtic amb sequeres més intenses i prolongades?

És una cosa que hem de fer, i és una cosa que hem de fer a múltiples nivells. Caldrà buscar cultius que siguen més resistents a la sequera, i que puguen permetre una certa productivitat en condicions climàtiques més seques que les que tenim hui dia. Estic pensant en cultius com la garrofera, que és un arbre que està molt ben adaptat a les condicions dels nostres entorns semiàrids. S'està fent molta investigació molt bona al nostre país, i hi ha molta que queda per fer, per a obtindre varietats més resistents a la sequera per a determinats cultius, varietats millor adaptades a les condicions climàtiques que tindrem en el futur. Clarament hem d'anar adaptant l'agricultura de secà, perquè amb un clima més àrid i més impredictible, serà cada vegada més difícil dur-la a terme tal com la realitzàvem fins ara. 

Una vegada el territori s'ha degradat, hi ha alguna cosa a fer per a revertir l'avanç de la desertificació?

És possible, no és senzill però és possible. El primer que cal fer és gestionar millor l'aigua, estalviar aigua, intentar que es vagen recuperant a poc a poc les nostres masses d'aigua subterrànies, no continuar sobreexplotant-les i contaminant-les. Aqueixa és la norma número u. Després hem d'anar recuperant el sòl, per exemple, incorporant les restes de les collites al sòl, que en molts llocs hui dia es cremen. Així millorem el seu contingut en matèria orgànica, millorem la seua capacitat d'infiltració de manera que, quan ploga, aqueix sòl siga capaç d'infiltrar millor l'aigua i retindre-la durant més temps.

Si això ho combinem amb tècniques de no conreu en els cultius, deixar la vegetació natural, aquesta vegetació també anirà incrementant els nivells de carboni en el sòl, previndrà l'erosió, i quan arriben pluges torrencials aqueix sòl estarà més ben subjectat i es perdrà menys. Tots aquests canvis en els sistemes agrícoles els podem combinar també amb campanyes de revegetació, amb espècies adaptades a les condicions climàtiques més seques.

Quan parla de campanyes de revegetació, es refereix a plantar arbres?

Les espècies arbòries es poden utilitzar en aquells llocs en els quals les condicions climàtiques futures permetran el manteniment d'aquests arbres, però en moltes altres zones això ja no ocorrerà. Cal començar a utilitzar de manera més freqüent altres espècies vegetals més ben adaptades a les condicions de sequera, espècies herbàcies i arbustives. També, encara que aquest tipus d'investigació encara està en bolquers, per a la restauració i recuperació de sòls degradats podem utilitzar altres organismes com les cianobactèries que formen part de la crosta biològica. 

Què és la crosta biològica?

És un conjunt d'organismes que viuen en la superfície del sòl, són molt importants a nivell global i al nostre país ocupen una gran superfície dins dels ecosistemes àrids i semiàrids, els que no estan degradats, perquè aquests organismes són molt sensibles al calcigament i la pertorbació del sòl. Solen ocupar bona part de la superfície que no està ocupada per les plantes vasculars, són agrupacions de molses, de líquens, de cianobactèries, i d'una comunitat microbiana associada que juga un paper ecològic molt important. 

Quines són aqueixes funcions?

Aquests organismes d'una banda fixen carboni, contribueixen a augmentar els continguts de matèria orgànica del sòl i a reduir CO₂ de l'atmosfera, també n'hi ha capaces de fixar nitrogen, i alguns, com les cianobactèries, secreten substàncies, es denominen exopolisacàrids, que fixen les partícules de sòl. Són com una espècie de cola que augmenta l'estabilitat del sòl i redueix la seua erosió. A causa d'aquestes característiques, i al fet que són organismes que són capaços de viure sense precipitació, només amb la humitat ambiental, són molt resistents a la sequera, i s'estan començant a utilitzar en moltes zones àrides del planeta per a recuperar sòls degradats. Ací a Espanya hi ha investigació sobre aquest tema, com la del grup de Yolanda Cantón en la Universidad d'Almeria, i hi ha proves pilot molt prometedores per a utilitzar aquests organismes, aquestes comunitats biològiques, en la lluita contra la desertificació. 

Creu que aquesta sequera canviarà la manera de gestionar l'aigua a Espanya?

Vull ser sempre optimista, òbviament la sequera és una característica cíclica dels nostres climes, i si tirem la vista arrere, lamentablement no hem aprés molt de les sequeres que hem patit en èpoques anteriors, si bé és cert. Una característica que distingeix a aquesta sequera d'unes altres que hem patit en el passat, és que està acompanyada d'unes temperatures a les quals no estem habituats, com tindre més de 30 graus a l'abril. Vull pensar que aquesta sequera canviarà la nostra mentalitat, que serem conscients que l'aigua és un recurs molt escàs i que l'hem estat balafiant en moltes ocasions. Vull pensar que tant les administracions com els ciutadans seran més conscients de la necessitat de plantejar-nos d'una vegada per sempre un ús més racional dels nostres recursos hídrics, i que comencem a relacionar-nos amb l'aigua i amb els ecosistemes naturals d'una manera diferent de com ho hem estat fent fins ara. 

Cada any, l’activitat humana provoca que tones de fem marí s’acumulen en els oceans, amenacen la biodiversitat marina i provoquen danys en la salut de les persones i en el planeta. Conscients d’aquesta situació, des del 2016, Ecoembes i Fundació Ecoalf a través del seu projecte Upcycling the Oceans han treballat per ser part de la solució d’aquest greu problema ambiental.

Gràcies a aquesta iniciativa, es recuperen els residus que mai haurien d’haver acabat en la mar i els donen una segona vida mitjançant el reciclatge i l’economia circular. Perquè això siga possible, el projecte compta amb el compromís i la col·laboració dels pescadors, que, de manera altruista, s’encarreguen de portar a terra el fem marí recuperat en les seues xarxes perquè puga ser reciclat i transformat en matèria primera.

Concretament, durant el 2022, es van recollir un total de 77.790 quilos de residus dels fons marins de la Comunitat Valenciana, una dada que continua creixent i que confirma la implicació del sector pesquer valencià en la conservació dels oceans.

Tant és així que aquests quilos de residus s’han recuperat gràcies a la col·laboració inestimable dels 891 pescadors valencians que de manera altruista han estat al capdavant dels 198 vaixells d’arrossegament, situats en 15 ports: Vinaròs, Benicarló, Peníscola, el Grau de Castelló, Borriana, València, Cullera, Gandia, Dénia, Xàbia, Calp, Altea, la Vila Joiosa, Santa Pola i Torrevella.

En aquest sentit, la Comunitat Valenciana va ser la primera a adherir-se a aquest projecte des del començament, i des de llavors, gràcies al suport de les Confraries de Pescadors, Ports de l’Estat, la Sotsdirecció General de Pesca, la Sotsdirecció General de Ports, Aeroports i Costes, i la Comissió interfederativa de Confraries de Pesca de la Comunitat Valenciana, molts han sigut els avanços que s’han aconseguit.

Així doncs, Nieves Rey, directora de Comunicació i Màrqueting d’Ecoembes, destaca el paper que fan els pescadors i la importància que més persones es comprometen a mantindre els ecosistemes marins lliures de fems: “Els pescadors són els grans protagonistes d’aquest projecte, perquè són els que cada dia, mitjançant una tasca altruista, s’ocupen de recollir els residus que cauen en les seues xarxes i de transportar-los en els seus vaixells per a depositar-los, una vegada que arriben a port, en els contenidors corresponents perquè puguen ser reciclats i donar-los així una segona vida. Sens dubte, un gran exemple d’economia circular”.

Per part seua, Andrea Ruzo, directora general de Fundació Ecoalf, assenyala que el fem marí “és un problema global i Upcycling the Oceans està demostrant que tota la societat ha de col·laborar en la neteja dels oceans. A la tasca imprescindible que duen a terme els pescadors assegurant el reciclatge d’uns residus que altrament es quedarien en el fons de la mar per sempre, cal sumar la participació ciutadana. Entre tots tenim la capacitat de deixar d’embrutar les mars. Ací rau la importància d’aquest projecte, a visibilitzar un problema que, encara que amagat en el fons de la mar, existeix i demostrar, de la mà de la ciència, que hi ha solucions per a evitar-lo”.

Pel que fa a la implicació dels pescadors valencians en el projecte, Vicente Pérez, president de la Comissió interfederativa de Confraries de Pescadors de la Comunitat Valenciana (Coincopesca), assegura: “La tasca que anem fent els pescadors d’arrossegament traient el fem marí des de fa 20-30 anys ha sigut fonamental per a les nostres mars i els nostres oceans. No obstant això, aquesta mena de projectes ens fan sentir secundats, disposar de mitjans que ens faciliten la faena i ens impulsen a continuar treballant per donar una segona vida al fem marí”.

190.000 quilos de residus recuperats a tot Espanya

L’activitat d’Upcycling the Oceans a la Comunitat Valenciana ha contribuït també a evolucionar les dades del projecte a escala nacional. En concret, durant el 2022 es van recollir 189.844 quilos de residus dels fons marins espanyols. Per fer-ho, s’ha comptat amb la col·laboració inestimable de gairebé 2.600 pescadors que han estat al capdavant de més de 600 vaixells pesquers, principalment d’arrossegament, situats en 43 ports pesquers repartits per cinc comunitats autònomes: Galícia, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Andalusia i la Regió de Múrcia, on s’han fet trobades i jornades formatives que han impulsat el compromís i la implicació dels pescadors amb el projecte.

El Jutjat d’Instrucció núm. 11 de València ha obert diligències prèvies d’investigació contra el director general de l’Aigua de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Manuel Aldeguer, per un presumpte delicte de prevaricació administrativa arran d’una denúncia presentada per l’associació de veïns Gran Via Sud Port d’Alacant.

El motiu d’aquesta querella, segons addueixen des del col·lectiu veïnal, és la falta de resolució de l’expedient d’autorització d’abocaments de la principal estació depuradora d’aigües residuals d’Alacant, l’Edar Rincón de León des de fa 25 anys, “amb la qual cosa s’incompleix de manera clamorosa la normativa europea, nacional i autonòmica en aquesta matèria, que prohibeix la realització d’abocaments al domini públic hidràulic i al domini públic marítim terrestre sense l’autorització preceptiva”. Aquest és, expliquen, l’instrument ambiental per a la prevenció de la contaminació de les aigües i “l’eix sobre el qual pivota la política d’aigües” a Espanya.

L’Edar Rincón de León, que dona servei a uns 300.000 habitants i té una capacitat de tractament prevista de 75.000 metres cúbics al dia, té una xarxa de drenatge de 42 punts d’abocament, 27 dels quals directes a la costa d’Alacant. “Sobre tots aquests, durant 25 anys no s’han exercit controls ni inspeccions, ni s’han aplicat les millors tècniques disponibles per a previndre i evitar la contaminació per aigües residuals urbanes i industrials, segons disposa la normativa vigent, com la Llei de costes, el text refós de la Llei d’aigües, i les lleis relatives al domini públic hidràulic i al tractament d’aigües residuals urbanes”, denuncien.

Així mateix, sostenen que en la querella es demostra, “sobre la base d’informes oficials de la mateixa Administració, tant de la Generalitat Valenciana com de l’Ajuntament d’Alacant i que consten en l’expedient de l’estació depuradora, la mala qualitat de les aigües depurades, així com els greus danys ambientals pels abocaments DSU (desbordaments del sistema unitari) sense cap tractament”.

Situació “crònica” que ha causat un mal ambiental “greu i irreparable”

Aquesta situació “crònica”, insisteixen els veïns que ha causat un “greu i irreparable” mal ambiental en l’ecosistema de l’entorn costaner de la ciutat d’Alacant, incloent-hi platges urbanes reconegudes, “la més danyada és la platja de Sant Gabriel, així com la zona del Cocó; dàrsenes portuàries, que tenen diversos punts d’abocament; i especialment l’àrea marina protegida per la Xarxa Natura 2000 LIC/ZEPA (Lloc d’Interés Comunitari/Zona d’Especial Protecció per a les Aus) Tabarca, que compta amb 14.000 hectàrees i que comença prop de la platja de Sant Gabriel, davant del parc El Palmerar, i arriba fins a l’illa de Tabarca”. En aquest Lloc d’Interés Comunitari, i segons informes del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, s’ha produït “un greu mal per contaminació a hàbitats protegits com les prades de posidònia, i una pèrdua important de biodiversitat marina”.

Es dona la circumstància que el director general de l’Aigua, que ocupa aquest càrrec des del 2015 i és el responsable de les autoritzacions d’abocament i de la qualitat de les aigües, està investigat en el cas de la degradació ambiental del Mar Menor quan era comissari d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Segura i la fiscalia demana per a ell 21 mesos de presó: “És evident la connivència durant anys de la Direcció General de l’Aigua amb l’Ajuntament d’Alacant en voluntat intencionada i maliciosa de no tramitar ni resoldre l’expedient d’autorització d’abocaments de l’Edar Rincón de León”.

Això ha suposat, segons expliquen, “l’absència total d’inversions en infraestructures de sanejament perquè el tractament i la depuració de l’Edar complisca els requisits tècnics i els estàndards de qualitat adequats en la xarxa de clavegueram, col·lectors i estacions de bombament”. “Les conseqüències han sigut nefastes: abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials amb ”tractament deficient o inexistent durant anys i anys a la zona costanera de la ciutat, que han afectat i afecten hui dia, a més del litoral urbà, zones urbanes consolidades dels barris Gran Via Sud i Sant Gabriel i el Barranc de les Ovelles, aquest últim de nivell de perillositat 1, d’acord amb el Patricova, en cas de pluges torrencials“, insisteixen.

Les aigües depurades “compleixen” les normatives europees

Tal com ha explicat Aldeguer a elDiario.es, les aigües residuals generades en la badia d’Alacant són depurades principalment en les estacions depuradores de Rincón de León i Monte Orgegia i “compleixen” la directiva europea de tractament d’aigües residuals urbanes.

L’objectiu inicial d’aquestes instal·lacions era la reutilització de les aigües depurades principalment per a ús agrari, “per això es va dotar la instal·lació de Rincón de León d’un tractament terciari més avançat d’osmosi inversa”. No obstant això, apunta el director general de l’Aigua, fins hui, aquesta reutilització, declarada d’interés general de l’Estat i recollida en el Pla Hidrològic Nacional, “ha sigut molt reduïda, a causa de la falta d’infraestructures de regulació (basses de grans dimensions) i transport cap als punts d’aprofitament i a l’elevat cost d’explotació, dissuasiu per als regants, per la qual cosa l’abocament final a la mar és inevitable”.

Tot això, insisteix, “no ha sigut obstacle perquè, des de la Conselleria, s’hagen dut a terme els controls pertinents tant de l’efluent com del medi marí, per previndre danys a la salut i al medi ambient”. Manuel Aldeguer defensa que les aigües residuals depurades “compleixen” les normatives europees, que es duen a terme els controls pertinents “per a previndre danys a la salut i el medi ambient” i es treballa a la recerca de l’“abocament zero”

Des del punt de vista administratiu, explica Aldeguer que, a causa del temps transcorregut des de la sol·licitud original d’autorització de l’abocament i els anys en què va estar parat l’expedient, així com dels canvis que s’han produït en la normativa, “sobretot pel que fa als sistemes de desbordament i alleujaments i els canvis haguts en l’entorn, tant urbanístics com, principalment, els d’ampliació del port d’Alacant”, es va aconsellar l’inici d’un nou tràmit amb nous estudis i anàlisis d’alternatives i la petició de nous informes a partir del 2015.

Informes “dilatats en el temps”

La conseqüència d’aquest procediment, amb informes de diferents administracions que “s’han dilatat en el temps” i la cerca de “solucions reals a més de les administratives”, ha sigut l’acord d’un projecte “complex i molt ambiciós que ha requerit una àmplia col·laboració entre totes les administracions (estatal, autonòmica i local) que busca l’abocament zero i, per tant, l’eliminació o la minimització de l’abocament d’efluents al domini públic maritimoterrestre, i que disposarà de fons de reconstrucció europeus, imprescindibles per al finançament de les obres, i l’import de les quals supera els 90 milions d’euros d’execució material”.

Aquesta solució s’empara, a més, en el recent Pla Hidrològic del Xúquer aprovat per reial decret 35/2023. “Ja hi ha un document d’inici a partir del qual es tramitarà l’avaluació ambiental del projecte”, relata el director general, que revela que també hi ha un esborrany de resolució de l’autorització que s’ha enviat a les administracions interessades basada en la solució projectada. “En aquesta resolució s’inclouen les condicions respecte a millores en l’Edar i en els diferents alleujaments de la xarxa municipal per a adaptar-se a la normativa sobre aigües residuals que està en fase de tramitació, si bé encara no aprovada per part de la Unió Europea, per la qual cosa cal qualificar-la de molt garantista”, subratlla.

En tot cas, i “avançant-se a aquest projecte”, hi ha un conveni entre l’Epsar i l’Ajuntament d’Alacant, “en virtut del qual està en execució un projecte de millores ambientals (reducció d’olors) en la depuradora de Rincón de León i de desdoblament de l’estació de bombament de Sant Gabriel que reduirà els alleujaments de la xarxa”, indica Aldeguer, que conclou explicant que està redactant-se un projecte per a construir un tanc de tempestes a Sant Gabriel, “l’execució del qual es durà a terme una vegada signat el conveni adient entre totes dues administracions”.

Més de la meitat dels taurons i les ratlles del Mediterrani estan en risc d’extinció davant de la creixent amenaça de la pressió pesquera, el canvi climàtic i la contaminació. Un equip de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València aporta noves dades sobre la situació d’aquestes espècies la conservació de les quals és essencial per al funcionament dels ecosistemes marins. El treball s’emmarca al projecte ECEME de la Fundación Biodiversidad.

Els taurons i les ratlles, també anomenats elasmobranquis o peixos d’esquelet cartilaginós, tenen un paper fonamental en la regulació dels ecosistemes marins. Aquests animals controlen les poblacions de les preses, la qual cosa manté l’equilibri dels mars i oceans. No obstant això, a causa del seu lent creixement, maduresa tardana i escassa descendència, són molt vulnerables davant de les activitats humanes.

La seua amenaça principal és la pressió pesquera, situació que es magnifica per la degradació de l’hàbitat, el canvi climàtic i la contaminació. Al Mediterrani, més de la meitat de les espècies de taurons i ratlles estan en risc d’extinció, cosa que posa en perill el funcionament dels ecosistemes marins. Els taurons i les ratlles no són l’objectiu de les pesqueries mediterrànies, sinó que es capturen de manera accessòria i accidental. Un millor maneig i gestió de les seues poblacions són necessaris per assegurar-ne la subsistència.

El projecte ECEME ‘Avaluació de l’estat de conservació de taurons i ratlles de la Mediterrània’, dut a terme per un equip de recerca de la Universitat de València, l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i l’ONG Catsharks, cofinançat per la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, té com a objectiu principal avaluar l’abundància i la distribució dels taurons i les ratlles del Mediterrani espanyol mitjançant dades pesqueres obtingudes des de programes d’observació a bord.

L’últim treball, recentment publicat en la revista Frontiers per aquest equip, ha descrit l’abundància de cadascuna de les espècies de taurons i ratlles a les zones de pesca d’arrossegament de fons del Mediterrani espanyol i la manera com interaccionen amb l’arrossegament de fons.

Aquesta informació ha permès comprendre com els factors ambientals i la pressió pesquera de manera combinada afecten la comunitat d’elasmobranquis, que canvia en funció de condicions ambientals com ara la profunditat, la temperatura del fons i el tipus de substrat. “Entendre com canvia la comunitat amb les condicions climàtiques i ambientals ens permet predir millor els possibles impactes del canvi climàtic i la destrucció de l’hàbitat per establir prioritats per conservar-los”, comenta David Ruiz-García, primer signant del paper.

Esforç pesquer

Segons l’article, l’esforç pesquer també té un paper clau en la modificació de la comunitat d’elasmobranquis: a les zones de més freqüència pesquera disminueixen notablement les poblacions de taurons i ratlles, i també la seua diversitat. De fet, la composició de la comunitat d’elasmobranquis ha canviat notablement des dels anys 50. Algunes de les espècies localment extintes eren llavors capturades de forma habitual, incloent taurons com l’agullat, el gatvaire o l’angelot. Tot i això, altres com la pinta-roja es mostren cada vegada més abundants a la zona. “Aquestes espècies semblen ser capaces de suportar els efectes de les activitats humanes, gràcies a la seua ràpida i prolífica reproducció. Ara ens dirigim cap a un ecosistema menys divers, més simple, menys productiu i menys capaç d’assumir els canvis que es poden produir en el futur a causa del canvi global”, afegeix Ruiz-García.

Davant la necessitat de seguir monitoritzant les poblacions de taurons i ratlles de la Mediterrània de cara a la seua conservació, el projecte ECEME promou l’establiment de plans de gestió per a la conservació d’elasmobranquis al Mediterrani i mesures de conscienciació i col·laboració cap al sector pesquer. “És essencial que el sector siga capaç d’identificar adequadament les espècies d’elasmobranquis protegides, així com de manejar correctament aquests espècimens quan es troben a bord per intentar assegurar-ne la supervivència després de la captura”, conclou l'investigador de la Universitat de València.