<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Precariedad laboral]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/precariedad-laboral/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Precariedad laboral]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1004680/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un incendi mortal precipita el desallotjament d'una vil·la de luxe a Eivissa ocupada per persones sense llar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/incendi-mortal-precipita-desallotjament-d-vil-luxe-eivissa-ocupada-per-persones-sense-llar_1_13553689.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_1152428.jpg" width="1280" height="720" alt="Un incendi mortal precipita el desallotjament d&#039;una vil·la de luxe a Eivissa ocupada per persones sense llar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La 'villa misèria', pertanyent a la polèmica empresària Paquita Marsan, s'ha convertit en símbol de la crisi de l'habitatge a Eivissa i ha estat escenari, aquest estiu, d'una agressió sexual que va acabar amb un detingut i d'un foc possiblement intencionat
</p><p class="subtitle">Treballadors malviuen en barraques en un terreny on la 'casolana dels famosos' d'Eivissa projecta una vintena de pisos
</p></div><p class="article-text">
        Casa Lola, una vila de luxe d&rsquo;Eivissa convertida en un assentament d&rsquo;infrahabitatges on viuen entre 250 i 300 persones, t&eacute; els dies comptats. Despr&eacute;s que el passat juliol centenars de persones ocupassin una de les propietats, pertanyents a la pol&egrave;mica empres&agrave;ria Paquita Marsan, la finca ha estat escenari d&rsquo;una agressi&oacute; sexual que va acabar amb un home detingut, d&rsquo;un incendi en qu&egrave; la setmana passada va morir un home i d&rsquo;una investigaci&oacute; de la Gu&agrave;rdia Civil que no descarta que el foc fos intencionat. Ara, el Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 2 d&rsquo;Eivissa ha ordenat el desallotjament i desmantellament de Casa Lola, transformada en una vila mis&egrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez &mdash;o Paquita Marsan&mdash; &eacute;s coneguda a l&rsquo;illa per ser la &ldquo;casera dels famosos&rdquo;. L&rsquo;empres&agrave;ria malaguenya del sector immobiliari i tur&iacute;stic ha assolit un patrimoni econ&ograve;mic elevat gr&agrave;cies a aquesta activitat, llogant, en alguns casos de manera irregular &mdash;segons el Consell Insular&mdash;, les seves viles a gent famosa i adinerada. En el cas de Casa Lola, es tracta d&rsquo;una mansi&oacute; que acumula infraccions urban&iacute;stiques, situada a Can Cavat (Es Cubells) i propietat d&rsquo;Inversiones Hoteleras Faro S.L., la societat limitada que gestiona Marsan juntament amb la seva filla, Roc&iacute;o S&aacute;nchez. Ambdues s&rsquo;enfronten a una petici&oacute; de condemna de dos anys de pres&oacute; per emprar treballadors estrangers sense papers, tal com<a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/10/18/paquita-marsan-carcel-ibiza-122751163.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/10/18/paquita-marsan-carcel-ibiza-122751163.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>va informar Diario de Ibiza</strong></a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;acte judicial, dictat aquest dimecres pel jutge substitut Jos&eacute; Antonio Mart&iacute;nez Moya, estableix com a mesura cautelar l&rsquo;expulsi&oacute; dels ocupants de la vila i la restituci&oacute; de la possessi&oacute; a l&rsquo;empresa propiet&agrave;ria despr&eacute;s que la seva representaci&oacute; legal, que exerceix el bufet Rodr&iacute;guez Tur Abogados, hagu&eacute;s denunciat un delicte lleu d&rsquo;usurpaci&oacute;. Per executar l&rsquo;ordre, el jutjat ha lliurat un manament a la Policia Judicial, Gu&agrave;rdia Civil o Policia Local, que podr&agrave; rec&oacute;rrer a la for&ccedil;a p&uacute;blica si fos necessari, tal com consta en la resoluci&oacute;, a la qual ha tingut acc&eacute;s<a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>elDiario.es</strong></a>.
    </p><p class="article-text">
        Les entre 250 i 300 persones que viuen a Casa Lola, segons c&agrave;lculs municipals, d&rsquo;acord amb testimonis de residents consultats, paguen un lloguer mensual per ocupar el terreny a trav&eacute;s d&rsquo;una persona vinculada a la propiet&agrave;ria. S&rsquo;ha convertit, aix&iacute;, en una mansi&oacute; convertida en nucli de barraques que actua gaireb&eacute; com a s&iacute;mbol de l&rsquo;ecosistema general de l&rsquo;illa d&rsquo;Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El jutge considera que hi ha indicis s&ograve;lids que s&rsquo;ha produ&iuml;t una ocupaci&oacute; de l&rsquo;immoble amb &ldquo;vocaci&oacute; de perman&egrave;ncia&rdquo; &mdash;descriu la interlocut&ograve;ria&mdash;, sense que els ocupants disposin d&rsquo;un t&iacute;tol que &ldquo;legitimi la seva possessi&oacute;, sense autoritzaci&oacute; de la propiet&agrave;ria i contra la seva voluntat&rdquo;. La resoluci&oacute; assenyala, a m&eacute;s, que les persones que ocupen la finca han anat canviant amb el temps, amb abandonaments i noves ocupacions, i considera que no hi ha cap indici d&rsquo;un eventual dret civil que pogu&eacute;s justificar la seva perman&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, el Jutjat estableix que l&rsquo;ordre pot dirigir-se no nom&eacute;s contra les persones que hagin pogut ser identificades com a residents, sin&oacute; contra altres ocupants desconeguts que poguessin compartir la possessi&oacute;. No obstant aix&ograve;, durant l&rsquo;execuci&oacute; hauran de distingir-se els ocupants inicialment afectats per la mesura, possibles nous ocupants i tercers aliens a la infracci&oacute;. En cas que apareguin noves persones ocupant la finca durant el desallotjament, el jutjat contempla que tamb&eacute; pugui actuar contra elles, puntualitza el jutge.
    </p><p class="article-text">
        La propietat va sol&middot;licitar el passat 2 de juliol la mesura cautelar, en representaci&oacute; de S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, pels problemes de conviv&egrave;ncia i seguretat que atribu&iuml;a a l&rsquo;ocupaci&oacute;, aix&iacute; com a causa de diversos incidents com incendis i agressions.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un incendi possiblement intencionat</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;incendi d&rsquo;una barraca a l&rsquo;assentament de Casa Lola, on el passat diumenge va morir un home de 48 anys, ha estat la gota que ha fet vessar el tass&oacute;. Els primers indicis de la investigaci&oacute; duta a terme per la Gu&agrave;rdia Civil apunten que les flames podrien haver estat intencionades, com va informar el cos de seguretat. Els agents mantenen, de moment, obertes totes les hip&ograve;tesis i no descarten la via criminal.
    </p><p class="article-text">
        La v&iacute;ctima, de nacionalitat paraguaiana, va morir passades les cinc de l&rsquo;horabaixa a l&rsquo;Hospital Can Misses despr&eacute;s de patir ferides cr&iacute;tiques durant l&rsquo;incendi, que es va originar a les set del mat&iacute; d&rsquo;aquell mateix dia a la finca. Presentava cremades al 90 % del cos per les quals va ser traslladat al centre hospitalari amb diagn&ograve;stic de gran cremat abans de passar a la Unitat de Cures Intensives (UCI), on finalment va perdre la vida.
    </p><p class="article-text">
        Casa Lola &eacute;s una edificaci&oacute; d&rsquo;un total de 9.326 metres quadrats que alberga bungalows, piscines i terrasses i sobre la qual pesa una ordre de demolici&oacute; municipal que va tardar en el seu moment dotze anys a complir-se. El 9 d&rsquo;agost de 2022 la parcel&middot;la va entrar en una mena de letargia fins a la primavera de 2026, quan, gaireb&eacute; immediatament despr&eacute;s que es produ&iuml;ssin dos desnonaments de campaments de barraques generats arran de la greu crisi d&rsquo;habitatge de l&rsquo;illa, va comen&ccedil;ar a omplir-se d&rsquo;infrahabitatges.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica possessi&oacute; que la coneguda com a &lsquo;casera dels famosos&rsquo; t&eacute; ocupada il&middot;legalment, sin&oacute; que en els darrers anys la malaguenya ha vist com diverses de les seves finques vivien la mateixa situaci&oacute;. En alguns casos, per treballadors de les seves empreses tur&iacute;stiques que presumptament,<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>segons van denunciar en declaracions a elDiario.es</strong></a>, havien patit impagaments per part seva. La mateixa empres&agrave;ria va arribar a exclamar<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/16/2450647/casa-lola-esta-okupada-destruida-esa-casa-era-belleza-ahora-decadencia-total-eso-hecho-administracion.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/16/2450647/casa-lola-esta-okupada-destruida-esa-casa-era-belleza-ahora-decadencia-total-eso-hecho-administracion.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>durant una entrevista</strong></a>: &ldquo;Tenc okupes a gaireb&eacute; totes les meves propietats!&rdquo;, abans d&rsquo;arremetre contra les institucions.
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez no ha dubtat a comptar, per solucionar aquests problemes d&rsquo;ocupaci&oacute;, amb els serveis de D&amp;S Desokupa. L&rsquo;empres&agrave;ria no ha respost a la petici&oacute; d&rsquo;informaci&oacute; per part d&rsquo;aquest diari ni tampoc ho va fer quan, a finals de juliol,<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la Policia va desmantellar una festa il&middot;legal amb m&eacute;s de 250 persones a Casa Paola</strong></a>, un altre dels seus immobles sobre els quals pesa una ordre de demolici&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La malaguenya tamb&eacute; posseeix un terreny situat a es Canar (al terme municipal de Santa Eul&agrave;ria) on<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>malviuen al voltant de 30 persones &mdash;antics empleats&mdash; que van ser desallotjades d&rsquo;un antic complex tur&iacute;stic de l&rsquo;empres&agrave;ria batejat com a &lsquo;El Rancho&rsquo;</strong></a>. A m&eacute;s, en un altre punt de l&rsquo;illa, a la zona de Port des Torrent, han malviscut durant la temporada<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajadores-malviven-chabolas-terreno-casera-famosos-ibiza-proyecta-veintena-pisos_1_13463695.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajadores-malviven-chabolas-terreno-casera-famosos-ibiza-proyecta-veintena-pisos_1_13463695.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>una desena de temporers d&rsquo;origen sahrau&iacute; en tendes de campanya i altres infrahabitatges</strong></a> en tenir dificultats per afrontar el cost d&rsquo;una habitaci&oacute; mentre ofereixen la seva m&agrave; d&rsquo;obra a la ind&uacute;stria tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta parcel&middot;la concreta de Cala de Bou (Sant Josep), S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez projecta la construcci&oacute; d&rsquo;uns vint pisos que podrien destinar-se a l&rsquo;explotaci&oacute; tur&iacute;stica. La iniciativa urban&iacute;stica ja ha rebut l&rsquo;aprovaci&oacute; de la modificaci&oacute; necess&agrave;ria per part del govern municipal per comen&ccedil;ar a edificar els habitatges.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una agressi&oacute; sexual</strong></h2><p class="article-text">
        El passat mes de juliol va comen&ccedil;ar a Casa Lola amb la den&uacute;ncia d&rsquo;una agressi&oacute; sexual. El presumpte agressor havia ruixat, a m&eacute;s, un altre resident a la mansi&oacute; ara convertida en nucli de barraques amb gasolina i havia intentat calar-li foc, causant-li cremades de diversa consideraci&oacute;. Els ve&iuml;ns ja havien alertat, amb anterioritat, que a la mansi&oacute; hi havia problemes de conviv&egrave;ncia i inseguretat,<a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/07/02/un-detenido-por-presunta-agresion-machista-y-lesiones-en-el-asentamiento-de-casa-lola-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/07/02/un-detenido-por-presunta-agresion-machista-y-lesiones-en-el-asentamiento-de-casa-lola-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>com va informar Radio Ibiza.</strong></a>
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Sant Josep va denunciar en el seu moment que, malgrat el caos, la propiet&agrave;ria no s&rsquo;hauria adre&ccedil;at en cap moment a la Just&iacute;cia per denunciar l&rsquo;ocupaci&oacute;, cosa que impedia &mdash;segons l&rsquo;equip de govern municipal&mdash; executar un desnonament a la finca. Aquestes paraules les ha subscrit aquesta setmana el batle, Vicent Roig, durant una compareixen&ccedil;a davant els mitjans despr&eacute;s del sinistre ocorregut al terreny.
    </p><p class="article-text">
        El consistori va sol&middot;licitar als jutjats d&rsquo;Eivissa, segons l&rsquo;edil, autoritzaci&oacute; per inspeccionar Casa Lola el passat 10 d&rsquo;agost, abans del sinistre a l&rsquo;assentament d&rsquo;infrahabitatges. La intenci&oacute; era fer una inspecci&oacute; urban&iacute;stica i de gesti&oacute; de residus i controlar les persones que viuen al terreny, situat en s&ograve;l r&uacute;stic, una acci&oacute; que la representaci&oacute; legal de la propietat, corresponent a Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; &mdash;qui mai ha tingut bona relaci&oacute; amb les administracions insulars&mdash;, va rebutjar al&middot;legant la inviolabilitat de l&rsquo;espai, de car&agrave;cter privat.
    </p><p class="article-text">
        Roig &mdash;que va expressar les seves condolences a familiars i amics de l&rsquo;home mort en l&rsquo;incendi&mdash; va acusar la propiet&agrave;ria de Casa Lola d&rsquo;aprofitar-se de la crisi habitacional del municipi per obtenir un benefici i ha qualificat d&rsquo;&ldquo;immoral&rdquo; el cobrament per les parcel&middot;les, independentment de la seva legalitat. Tamb&eacute; ha explicat que el consistori mant&eacute; obert un expedient administratiu i que, si escau, embargar&agrave; la propietat.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, la representaci&oacute; legal de Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; va presentar el mateix dia en qu&egrave; el responsable de l&rsquo;agressi&oacute; sexual va ser detingut la den&uacute;ncia contra els ocupants de la finca pel presumpte delicte d&rsquo;usurpaci&oacute;. Juntament amb aquesta, va sol&middot;licitar la mesura cautelar que ara ha estimat el jutge substitut del Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 2: el desallotjament immediat de la propietat. La interlocut&ograve;ria pot ser recorreguda per les parts. El termini per presentar un recurs de reforma &eacute;s de tres dies i el d&rsquo;apel&middot;laci&oacute;, de cinc dies, tal com determina la resoluci&oacute; judicial.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/incendi-mortal-precipita-desallotjament-d-vil-luxe-eivissa-ocupada-per-persones-sense-llar_1_13553689.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 01 Oct 2026 12:00:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_1152428.jpg" length="385375" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_1152428.jpg" type="image/jpeg" fileSize="385375" width="1280" height="720"/>
      <media:title><![CDATA[Un incendi mortal precipita el desallotjament d'una vil·la de luxe a Eivissa ocupada per persones sense llar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_1152428.jpg" width="1280" height="720"/>
      <media:keywords><![CDATA[Viviendas ilegales,Precariedad,Precariedad laboral,Trabajadores pobres,Urbanismo,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un incendio mortal precipita el desalojo de una villa de lujo en Ibiza ocupada por personas sin hogar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/incendio-mortal-precipita-desalojo-villa-lujo-ibiza-ocupada-personas-hogar_1_13552922.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_1152428.jpg" width="1280" height="720" alt="Un incendio mortal precipita el desalojo de una villa de lujo en Ibiza ocupada por personas sin hogar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La 'villa miseria', perteneciente a la polémica empresaria Paquita Marsan, se ha convertido en símbolo de la crisis de la vivienda en Eivissa y ha sido escenario, este verano, de una agresión sexual que terminó con un detenido y de un fuego posiblemente intencionado
</p><p class="subtitle">Trabajadores malviven en chabolas en un terreno donde la 'casera de los famosos' de Ibiza proyecta una veintena de pisos
</p></div><p class="article-text">
        Casa Lola, una villa de lujo de Eivissa convertida en un asentamiento de infraviviendas, tiene los d&iacute;as contados. Despu&eacute;s de que el pasado julio cientos personas ocuparan una de las propiedades, pertenecientes a la pol&eacute;mica empresaria Paquita Marsan, la finca ha sido escenario de una agresi&oacute;n sexual que termin&oacute; con un hombre detenido, un incendio en el que la semana pasada muri&oacute; un hombre y una investigaci&oacute;n de la Guardia Civil que no descarta que el fuego fuera intencionado. Ahora, el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 2 de Eivissa ha ordenado el desalojo y desmantelamiento de Casa Lola, transformada en una villa miseria en la que viven entre 250 y 300 personas.
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez -o Paquita Marsan-, es conocida en la isla por ser la &ldquo;casera de los famosos&rdquo;. La empresaria malague&ntilde;a del sector inmobiliario y tur&iacute;stico ha alcanzado un patrimonio econ&oacute;mico elevado gracias a esta actividad alquilando, en algunos casos irregularmente &ndash;seg&uacute;n el Consell Insular&ndash; sus villas a gente famosa y adinerada. En el caso de Casa Lola, se trata de una mansi&oacute;n que acumula infracciones urban&iacute;sticas, situada en Can Cavat (Es Cubells) y propiedad de Inversiones Hoteleras Faro S.L., la sociedad limitada que gestiona Marsan junto a su hija, Roc&iacute;o S&aacute;nchez. Ambas se enfrentan a una petici&oacute;n de condena de dos a&ntilde;os de c&aacute;rcel por emplear a trabajadores extranjeros sin papeles, tal como<a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/10/18/paquita-marsan-carcel-ibiza-122751163.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> inform&oacute; Diario de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        El auto, dictado este mi&eacute;rcoles por el juez sustituto Jos&eacute; Antonio Mart&iacute;nez Moya, establece como medida cautelar la expulsi&oacute;n de los ocupantes de la villa y la restituci&oacute;n de la posesi&oacute;n a la empresa propietaria despu&eacute;s de que su representaci&oacute;n legal, que ejerce el bufete Rodr&iacute;guez Tur Abogados, hubiera denunciado un delito leve de usurpaci&oacute;n. Para ejecutar la orden, el juzgado ha librado un mandamiento a la Polic&iacute;a Judicial, Guardia Civil o Polic&iacute;a Local, que podr&aacute; recurrir a la fuerza p&uacute;blica si fuera necesario, tal como consta en la resoluci&oacute;n, a la que ha accedido <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        Las entre 250 y 300 personas, seg&uacute;n c&aacute;lculos municipales, de acuerdo con testimonios de residentes consultados, pagan un alquiler mensual por ocupar el terreno a trav&eacute;s de una persona vinculada a la propietaria. Se ha convertido, as&iacute;, en una mansi&oacute;n convertida en n&uacute;cleo chabolista que act&uacute;a casi como s&iacute;mbolo del ecosistema general de la isla de Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El juez considera que existen indicios s&oacute;lidos de que se ha producido una ocupaci&oacute;n del inmueble con &ldquo;vocaci&oacute;n de permanencia&rdquo; -describe el auto-, sin que los ocupantes dispongan de un t&iacute;tulo que &ldquo;legitime su posesi&oacute;n, sin autorizaci&oacute;n de la propietaria y contra su voluntad&rdquo;. La resoluci&oacute;n se&ntilde;ala, adem&aacute;s, que las personas que ocupan la finca han ido cambiando con el tiempo, con abandonos y nuevas ocupaciones, y considera que no existe indicio de un eventual derecho civil que pudiera justificar su permanencia.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el Juzgado establece que la orden puede dirigirse no s&oacute;lo contra las personas que hayan podido ser identificadas como moradoras, sino contra otros ocupantes desconocidos que pudieran compartir la posesi&oacute;n. No obstante, durante la ejecuci&oacute;n deber&aacute;n distinguirse los ocupantes inicialmente afectados por la medida, posibles nuevos ocupantes y terceros ajenos a la infracci&oacute;n. En caso de que aparezcan nuevas personas ocupando la finca durante el desalojo, el juzgado contempla que tambi&eacute;n pueda actuar contra ellas, puntualiza el juez.
    </p><p class="article-text">
        La propiedad solicit&oacute; el pasado 2 de julio la medida cautelar, en representaci&oacute;n de S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, por los&nbsp;problemas de convivencia y seguridad que atribu&iacute;a a la ocupaci&oacute;n, as&iacute; como debido a varios incidentes como incendios y agresiones.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un incendio posiblemente intencionado</strong></h2><p class="article-text">
        El incendio de una chabola en el asentamiento de Casa Lola, donde el pasado domingo muri&oacute; un hombre de 48 a&ntilde;os, ha sido la gota que ha colmado el vaso. Los primeros indicios de la investigaci&oacute;n llevada a cabo por la Guardia Civil apuntan a que las llamas pudieron ser intencionadas, como inform&oacute; el cuerpo de seguridad. Los agentes mantienen, de momento, abiertas todas las hip&oacute;tesis y no descartan la v&iacute;a criminal.
    </p><p class="article-text">
        La v&iacute;ctima, de nacionalidad paraguaya, falleci&oacute; pasadas las cinco de la tarde en el Hospital Can Misses despu&eacute;s de sufrir heridas cr&iacute;ticas durante el fuego, que se origin&oacute; a las siete de la ma&ntilde;ana de ese mismo d&iacute;a en la finca. Presentaba quemaduras en el 90 % de su cuerpo por las que fue trasladado al centro hospitalario con diagn&oacute;stico de gran quemado antes de pasar a la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI), donde finalmente perdi&oacute; la vida.
    </p><p class="article-text">
        Casa Lola es una edificaci&oacute;n de un total de 9.326 metros cuadrados que alberga bungalows, piscinas y terrazas y sobre la que pende una orden de demolici&oacute;n municipal que tard&oacute; en su momento doce a&ntilde;os en cumplirse. El 9 de agosto de 2022 la parcela entr&oacute; en una especie de letargo hasta la primavera de 2026, cuando, casi inmediatamente despu&eacute;s de que se produjeran dos desahucios de campamentos chabolistas generados a partir de la grave crisis de vivienda de la isla, empez&oacute; a llenarse de infraviviendas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        No es la &uacute;nica posesi&oacute;n que la conocida como &lsquo;casera de los famosos&rsquo; tiene ocupada ilegalmente, sino que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os la malague&ntilde;a ha visto c&oacute;mo varias de sus fincas viv&iacute;an la misma situaci&oacute;n. En algunos casos, por trabajadores de sus empresas tur&iacute;sticas que presuntamente,<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> seg&uacute;n denunciaron en declaraciones a elDiario.es</a>, hab&iacute;an sufrido impagos por su parte. La propia empresaria lleg&oacute; a exclamar <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/16/2450647/casa-lola-esta-okupada-destruida-esa-casa-era-belleza-ahora-decadencia-total-eso-hecho-administracion.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">durante una entrevista</a>: &ldquo;&iexcl;Tengo okupas en casi todas mis propiedades!&rdquo;, antes de arremeter contra las instituciones.
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez no ha dudado en contar, para solucionar estos problemas de ocupaci&oacute;n, con los servicios de D&amp;S Desokupa. La empresaria no ha respondido a la petici&oacute;n de informaci&oacute;n por parte de este diario ni tampoco lo hizo cuando, a finales de julio, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Polic&iacute;a desmantel&oacute; una fiesta ilegal con m&aacute;s de 250 personas en Casa Paola</a>, otro de sus inmuebles sobre los que pesa una orden de demolici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La malague&ntilde;a posee tambi&eacute;n un terreno sito en es Canar (en el t&eacute;rmino municipal de Santa Eul&agrave;ria) donde<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> malviven alrededor de 30 personas -antiguos empleados- que fueron desalojadas de un antiguo complejo tur&iacute;stico de la empresaria bautizado como &lsquo;El Rancho&rsquo;</a>. Adem&aacute;s, en otra punta de la isla, en la zona de Port des Torrent, han malvivido durante la temporada <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajadores-malviven-chabolas-terreno-casera-famosos-ibiza-proyecta-veintena-pisos_1_13463695.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una decena de temporeros de origen saharaui en tiendas de campa&ntilde;a y otras infraviviendas</a> al tener dificultades para afrontar el coste de una habitaci&oacute;n mientras ofrecen su mano de obra a la industria tur&iacute;stica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En esta parcela concreta de Cala de Bou (Sant Josep), S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez proyecta la construcci&oacute;n de alrededor de veinte pisos que podr&iacute;an ser destinados a la explotaci&oacute;n tur&iacute;stica. La iniciativa urban&iacute;stica ya ha recibido la aprobaci&oacute;n de la modificaci&oacute;n necesaria por parte del gobierno municipal para empezar a edificar las viviendas.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una agresi&oacute;n sexual</strong></h2><p class="article-text">
        El pasado mes de julio empez&oacute; en Casa Lola con la denuncia de una agresi&oacute;n sexual. El presunto agresor hab&iacute;a rociado, adem&aacute;s, a otro residente en la mansi&oacute;n ahora chabolista con gasolina y le hab&iacute;a intentado prender fuego, caus&aacute;ndole quemaduras de distinta consideraci&oacute;n. Los vecinos ya hab&iacute;an alertado, con anterioridad, de que en la mansi&oacute;n hab&iacute;a problemas de convivencia e inseguridad, <a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/07/02/un-detenido-por-presunta-agresion-machista-y-lesiones-en-el-asentamiento-de-casa-lola-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; Radio Ibiza.</a>&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Sant Josep denunci&oacute; en su momento que, a pesar del caos, la propietaria no se habr&iacute;a dirigido en ning&uacute;n momento a la Justicia para denunciar la ocupaci&oacute;n, lo que imped&iacute;a -seg&uacute;n el equipo de gobierno municipal- ejecutar un desahucio en la finca. Estas palabras las ha suscrito esta semana el alcalde, Vicent Roig, durante una comparecencia ante los medios tras el siniestro ocurrido en el terreno.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El consistorio solicit&oacute; a los juzgados de Eivissa, seg&uacute;n el edil, autorizaci&oacute;n para inspeccionar Casa Lola el pasado 10 de agosto, antes del siniestro en el asentamiento de infraviviendas. La intenci&oacute;n era realizar una inspecci&oacute;n urban&iacute;stica y de gesti&oacute;n de residuos y controlar a las personas que viven en el terreno, situado en suelo r&uacute;stico, una acci&oacute;n que la representaci&oacute;n legal de la propiedad, correspondiente a Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; -quien nunca ha tenido buena relaci&oacute;n con las administraciones insulares-, rehus&oacute; alegando la inviolabilidad del espacio, de car&aacute;cter privado.
    </p><p class="article-text">
        Roig -que expres&oacute; sus condolencias a familiares y amigos del hombre fallecido en el incendio- acus&oacute; a la due&ntilde;a de Casa Lola de aprovecharse de la crisis habitacional del municipio para obtener un beneficio y ha calificado de &ldquo;inmoral&rdquo; el cobro por las parcelas, independientemente de su legalidad. Tambi&eacute;n ha explicado que el consistorio mantiene abierto un expediente administrativo y que, si procede, embargar&aacute; la propiedad.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, la representaci&oacute;n legal de Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; present&oacute; el 2 mismo d&iacute;a en que el responsable de la agresi&oacute;n sexual fue arrestado la denuncia contra los ocupantes de la finca por el presunto delito de usurpaci&oacute;n. Junto a ella, solicit&oacute; la medida cautelar que ha estimado ahora el juez sustituto de la Plaza de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 2: el desalojo inmediato de la propiedad. El auto puede ser recurrido por las partes. El plazo para presentar un recurso de reforma es de tres d&iacute;as y el de apelaci&oacute;n, de cinco d&iacute;as, tal como determina la resoluci&oacute;n judicial.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/incendio-mortal-precipita-desalojo-villa-lujo-ibiza-ocupada-personas-hogar_1_13552922.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 01 Oct 2026 10:13:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_1152428.jpg" length="385375" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_1152428.jpg" type="image/jpeg" fileSize="385375" width="1280" height="720"/>
      <media:title><![CDATA[Un incendio mortal precipita el desalojo de una villa de lujo en Ibiza ocupada por personas sin hogar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_1152428.jpg" width="1280" height="720"/>
      <media:keywords><![CDATA[Viviendas ilegales,Precariedad,Precariedad laboral,Trabajadores pobres,Urbanismo,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Ser temporer ja no és viable": quan la crisi de l'habitatge trastoca l'economia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/temporer-ja-no-viable-quan-crisi-l-habitatge-trastoca-l-economia_1_13535867.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f6a3a9de-b937-42ed-9a9d-88e7a8875a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y309.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Ser temporer ja no és viable&quot;: quan la crisi de l&#039;habitatge trastoca l&#039;economia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Batuel, Aleix o Daniel són empleats fixos-discontinus que intenten recaptar durant diversos mesos prou diners per viure la resta de l'any o poder treballar de la seva veritable vocació, com l'art. Gran part dels negocis de Menorca tanquen al setembre fins a l'inici de la següent temporada turística</p><p class="subtitle">La reforma laboral redueix la temporalitat entre els joves el doble que en la població general</p></div><p class="article-text">
        Batuel Bayarri &eacute;s d'origen valenci&agrave;. Fa tretze anys que viu a Menorca i els &uacute;ltims sis i mig ha treballat en hostaleria, sempre a la cuina, malgrat tenir una &agrave;mplia traject&ograve;ria en l'&agrave;mbit de les Belles Arts. &Eacute;s pintor de formaci&oacute; amb diverses beques importants a la seva esquena i un m&agrave;ster en Art i Creaci&oacute; per la Complutense de Madrid. Ha exposat en sales i galeries de tot l'Estat. Avui, la possibilitat de compatibilitzar l'art amb la feina que el sustenta est&agrave; en una prima l&iacute;nia roja.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;He hagut d'assumir responsabilitats cada vegada m&eacute;s grans per poder adaptar-me a l'augment del cost de vida a l'illa, aix&ograve; significa dedicar m&eacute;s hores al restaurant i menys a la pintura&rdquo;. Segons assenyala, l'encariment de l'habitatge ha estat un altre factor clau en els &uacute;ltims anys per decidir fer m&eacute;s hores de cuina i fog&oacute; que de tallers i olis. &ldquo;En els dos &uacute;ltims anys m'he hagut de mudar tres vegades. Cada vegada que canvies de casa has de tornar a muntar l'estudi i aix&ograve; afecta la producci&oacute; i la creativitat&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Posa al costat del grafiti d'una cuina. Sota el rellotge que marca les hores, els torns, els passos de servei, hi ha &ndash;pintat amb retolador&ndash; un dibuix sobre la rajola. Cada dia que passa, els treballadors de l'hotel dibuixen una nova xifra. Avui diu: &ldquo;Queden 40 dies&rdquo;. Mentre el rellotge compta torns, el grafiti compta les jornades que queden perqu&egrave; acabi la temporada 2026. Cada any, l'arribada de la tardor marca una desacceleraci&oacute; en la vida quotidiana de Menorca; &eacute;s el ritme de l'estacionalitat.
    </p><p class="article-text">
        Amb una difer&egrave;ncia de pocs dies, l'illa passa de l'ocupaci&oacute; desbordant al buit tur&iacute;stic. De l'agitaci&oacute; de l'estiu a la quietud de la tardor. De l'obertura i el frenes&iacute;, a la calma i el rep&ograve;s &ndash;i tamb&eacute;, &eacute;s clar&ndash; a la desacceleraci&oacute; econ&ograve;mica. En les primeres setmanes de setembre, desenes d'hotels, bars i restaurants donen inici a l'operatiu de tancament fins a l'any que ve. La dada de l'atur dels &uacute;ltims tres anys &eacute;s il&middot;lustrativa en aquest sentit: amb l'arribada d'octubre la desocupaci&oacute; ha pujat al voltant d'un 10% cada any en els &uacute;ltims dos anys &ndash;un 9,5% el 2024 i un 9,4% el 2025, segons dades publicades pel Servei P&uacute;blic d'Ocupaci&oacute; Estatal (SEPE,  en les sigles en castell&agrave;)&ndash;. Tot sembla indicar que aquest any no ser&agrave; una excepci&oacute;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En les primeres setmanes de setembre, desenes d&#039;hotels, bars i restaurants donen inici a l&#039;operatiu de tancament fins a l&#039;any que ve</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x605y470.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x605y470.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x605y470.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x605y470.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x605y470.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x605y470.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x605y470.jpg"
                    alt="Batuel alterna la seva feina com a cap de cuina amb la seva professió com a artista plàstic i pintor des de fa onze anys"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Batuel alterna la seva feina com a cap de cuina amb la seva professió com a artista plàstic i pintor des de fa onze anys                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Quan acaba el contracte &eacute;s un canvi abrupte&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Darrere les seves lents de marc gruixut, els ulls miops de Batuel compten els dies que falten per al final de la seva temporada n&uacute;mero vuit com a cap de cuina mentre espera amb &agrave;nsia el retorn als bastidors i a les aquarel&middot;les. &ldquo;Quan acaba el contracte &eacute;s un canvi bastant abrupte. Passes de nou mesos pensant en comandes, plats i clients a parar de cop&rdquo;. Segons explica, l'art &eacute;s el cable a terra per connectar amb un ritme menys exigent i m&eacute;s creatiu. &ldquo;Utilitzo aquests quatre mesos per treballar la meva obra i els meus projectes. &Eacute;s la manera que tinc de subsistir a l'illa&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Utilitzo aquests quatre mesos [d&#039;atur] per treballar la meva obra i els meus projectes. És la manera que tinc de subsistir a l&#039;illa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Batuel Bayarri </span>
                                        <span>—</span> Artista i treballador d&#039;un restaurant
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Malgrat tot, aquest valenci&agrave; de 38 anys confessa que la possibilitat d'abandonar l'illa ha estat present en diferents moments dels &uacute;ltims anys. &ldquo;M'ho he plantejat moltes vegades&rdquo;, admet. Tanmateix, assegura que la paternitat va canviar completament aquesta perspectiva. &ldquo;Ser pare &eacute;s el que ha fet que em quedi a Menorca&rdquo;. Amb el temps, explica, ha apr&egrave;s a valorar aspectes de la vida a l'illa que abans passaven m&eacute;s desapercebuts. &ldquo;Ara gaudeixo molt m&eacute;s de Menorca perqu&egrave; he assumit que viur&eacute; aqu&iacute;. Per&ograve; si no hagu&eacute;s tingut una filla, probablement me n'hauria anat fa cinc o deu anys&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Ara gaudeixo molt més de Menorca perquè he assumit que viuré aquí. Però si no hagués tingut una filla, probablement me n&#039;hauria anat fa cinc o deu anys</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Batuel Bayarri</span>
                                        <span>—</span> Artista i treballador d&#039;un restaurant
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Durant sis mesos generes tots els diners&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Similar a la de Batuel &eacute;s la hist&ograve;ria d'Aleix Sol&aacute; Garc&iacute;a, qui fa onze anys que treballa com a cuiner a Menorca, encara que aquest barcelon&iacute; viu exclusivament dels ingressos que obt&eacute; entre primavera i tardor. Assegura que, tal com est&agrave;, el model estacional cada vegada &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil de sostenir: &ldquo;Els primers sis o set anys es podia viure bastant b&eacute;, per&ograve; des de fa uns tres anys he hagut d'allargar les temporades un o dos mesos m&eacute;s per poder cobrar l'atur i arribar a la seg&uuml;ent temporada&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Amb l'arribada de l'hivern, l'Aleix dep&egrave;n dels mesos cotitzats, de l'atur i d'una gesti&oacute; molt ajustada dels seus estalvis. &ldquo;Durant sis o set mesos generes tots els diners de l'any. Si no t'organitzes, pot arribar mar&ccedil; o abril i no hi arribes&rdquo;. En alguns moments ha necessitat recolzar-se en la devoluci&oacute; de la renda o en ajuda familiar per cobrir els &uacute;ltims mesos abans de tornar a treballar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la platja del municipi menorquí de Maó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la platja del municipi menorquí de Maó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Segons explica, l'estacionalitat condiciona per complet la seva forma de vida. &ldquo;El contrast &eacute;s molt gran. A l'estiu no tinc temps per a res perqu&egrave; treballo molt&iacute;ssim. A l'hivern tinc temps, per&ograve; no tinc diners. &Eacute;s dif&iacute;cil equilibrar&rdquo;. Malgrat el canvi de condicions laborals, l'Aleix no es planteja marxar de l'illa. &ldquo;Prefereixo viure a Menorca tot l'any. El que m'agradaria &eacute;s que la meva professi&oacute; fos m&eacute;s estable, poder treballar del que m'agrada sense haver de dependre exclusivament del turisme&rdquo;, explica, alhora que reconeix que l'augment del cost de vida i de l'habitatge est&agrave; posant en q&uuml;esti&oacute; la viabilitat de la feina de temporada. &ldquo;Jo puc seguir perqu&egrave; tinc un c&agrave;rrec de responsabilitat, per&ograve; si no assoleixes certes responsabilitats o no tens uns ingressos m&eacute;s alts, ser temporer ja no &eacute;s viable&rdquo;, comenta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El contrast és molt gran. A l&#039;estiu no tinc temps per a res perquè treballo moltíssim. A l&#039;hivern tinc temps, però no tinc diners. És difícil equilibrar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Aleix Solá García</span>
                                        <span>—</span> Cuiner
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un atur hist&ograve;ricament baix</strong></h2><p class="article-text">
        Malgrat el fort contrast social i econ&ograve;mic que imposa el canvi d'estaci&oacute; a l'illa, Menorca mant&eacute; taxes d'atur hist&ograve;ricament baixes. La poblaci&oacute; desocupada es va situar, cap al final del quart trimestre de 2025, en 1.873 persones, la qual cosa implica una reducci&oacute; del -3,1% interanual i una caiguda acumulada del -59,5% respecte a 2019, segons dades de l'Observatori Social i Ambiental de Menorca (OBSAM). 
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, l'OBSAM assenyala que un dels principals reptes de l'economia insular continua sent la concentraci&oacute; temporal de l'activitat tur&iacute;stica i la falta de diversificaci&oacute;. La combinaci&oacute; d'estacionalitat, falta d'habitatge assequible i dificultats per captar m&agrave; d'obra apareix assenyalada com un dels principals l&iacute;mits per al creixement futur de l'illa en el <em>Informe de Conjuntura Econ&ograve;mica de Menorca</em> que elabora cada any l'institut. 
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; no tots els empresaris decideixen resignar-se a enviar els seus treballadors a l'atur i aprofundir la bretxa entre alta activitat i tancament total. La Patricia i en Daniel s&oacute;n una parella d'emprenedors que, a difer&egrave;ncia de bona part de la restauraci&oacute; menorquina, aposten per mantenir el seu negoci obert durant els dotze mesos de l'any. &ldquo;No va ser una decisi&oacute; premeditada. Es va anar donant. Quan vam comen&ccedil;ar a gestionar el local ens vam adonar que, per la ubicaci&oacute; al centre de Ma&oacute; i pel tipus de negoci que tenim, era viable obrir tot l'any&rdquo;, expliquen.
    </p><p class="article-text">
        Amb el temps, l'elecci&oacute; tamb&eacute; va adquirir una dimensi&oacute; m&eacute;s personal. &ldquo;Ens agrada poder aportar alguna cosa a la gent que viu aqu&iacute;. Que no sigui un negoci que nom&eacute;s obre quan arriba un munt de turistes i tanca quan se'n van&rdquo;, explica la Patricia. Encara que reconeixen que econ&ograve;micament &eacute;s m&eacute;s senzill concentrar l'activitat en els mesos d'estiu, consideren que mantenir la persiana aixecada durant l'hivern t&eacute; un valor que va m&eacute;s enll&agrave; de la rendibilitat immediata. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses embarcacions al port de Fornells (Menorca)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses embarcacions al port de Fornells (Menorca).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre els avantatges destaquen la possibilitat d'atraure treballadors que busquen estabilitat laboral i l'oportunitat de construir una relaci&oacute; m&eacute;s s&ograve;lida amb la clientela local. &ldquo;Obrir tot l'any &eacute;s un plus a l'hora de trobar personal. Hi ha molta gent que vol treballar durant tota la temporada, per&ograve; tamb&eacute; molta que busca una feina estable&rdquo;. A m&eacute;s, sostenen que l'hivern permet desenvolupar una proposta gastron&ograve;mica diferent. &ldquo;&Eacute;s una &egrave;poca molt m&eacute;s &iacute;ntima, m&eacute;s tranquil&middot;la. A nivell de producte, tardor, hivern i primavera s&oacute;n estacions molt interessants per cuinar&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Obrir tot l&#039;any és un plus a l&#039;hora de trobar personal. Hi ha molta gent que vol treballar durant tota la temporada, però també molta que busca una feina estable</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Patricia</span>
                                        <span>—</span> Propietària d&#039;un restaurant a Menorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mantenir el negoci obert tot l'any exigeix, tanmateix, una capacitat constant d'adaptaci&oacute;. &ldquo;S&oacute;n pr&agrave;cticament dos negocis diferents. No t&eacute; res a veure servir 150 comensals en ple agost que atendre 35 o 40 persones a l'hivern&rdquo;. La gesti&oacute; de plantilles, horaris, compres i oferta gastron&ograve;mica canvia per complet segons l'&egrave;poca de l'any. &ldquo;Has de ser imaginatiu i adaptar-te cont&iacute;nuament a les necessitats de cada moment&rdquo;, afirma ella.
    </p><p class="article-text">
        Una altra variable cada vegada m&eacute;s comuna entre el sector empresarial de Menorca a l'hora de garantir una plantilla estable &eacute;s oferir habitatge a m&eacute;s de feina &ndash;temporal o no&ndash; als seus empleats. Els &ldquo;temporers&rdquo; com Daniel Poleo &ndash;trenta anys, vene&ccedil;ol&agrave; i xef executiu&ndash; finalment decideixen quedar-se a l'illa per possibilitats com aquesta: &ldquo;Jo vaig arribar a Menorca el 2021 per cobrir una supl&egrave;ncia d'estiu. Venia de treballar a Barcelona en condicions prec&agrave;ries i la difer&egrave;ncia va ser immediata&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Explica que aquell estiu post pand&egrave;mia va ser la primera vegada que li van pagar b&eacute;. Finalment, un acord amb els seus actuals empleadors que inclou un habitatge a pocs metres del seu lloc de treball va inclinar la balan&ccedil;a a favor de Menorca, a pesar de l'estacionalitat. &ldquo;Poder treballar vuit mesos i que aix&ograve; em permeti viure dotze em dona la vida. Encara que juliol i agost s&oacute;n especialment durs, el balan&ccedil; continua sent favorable. Em quedo aqu&iacute;&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/temporer-ja-no-viable-quan-crisi-l-habitatge-trastoca-l-economia_1_13535867.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 28 Sep 2026 04:49:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f6a3a9de-b937-42ed-9a9d-88e7a8875a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y309.jpg" length="731116" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f6a3a9de-b937-42ed-9a9d-88e7a8875a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y309.jpg" type="image/jpeg" fileSize="731116" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Ser temporer ja no és viable": quan la crisi de l'habitatge trastoca l'economia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f6a3a9de-b937-42ed-9a9d-88e7a8875a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y309.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Economía,Menorca,Restaurantes,Precariedad,Precariedad laboral,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Ser temporero ya no es viable": cuando la crisis de la vivienda trastoca la economía]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/temporero-no-viable-crisis-vivienda-trastoca-economia_1_13533972.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f6a3a9de-b937-42ed-9a9d-88e7a8875a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y309.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Ser temporero ya no es viable&quot;: cuando la crisis de la vivienda trastoca la economía"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Batuel, Aleix o Daniel son empleados fijos-discontinuos que intentan recaudar durante varios meses el suficiente dinero para vivir el resto del año o poder trabajar de su verdadera vocación, como el arte. Gran parte de los negocios de Menorca cierra en septiembre hasta el inicio de la siguiente temporada turística</p><p class="subtitle">La reforma laboral reduce la temporalidad entre los jóvenes el doble que en la población general</p></div><p class="article-text">
        Batuel Bayarri es de origen valenciano. Lleva trece a&ntilde;os viviendo en Menorca y los &uacute;ltimos seis y medio trabajando en hosteler&iacute;a, siempre en cocina, a pesar de tener una amplia trayectoria en el &aacute;mbito de las Bellas Artes. Es pintor de formaci&oacute;n con varias becas importantes a sus espaldas y un m&aacute;ster en Arte y Creaci&oacute;n por la Complutense de Madrid. Ha expuesto en salas y galer&iacute;as de todo el Estado. Hoy, la posibilidad de compatibilizar el arte con el trabajo que le sustenta est&aacute; en una delgada l&iacute;nea roja.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;He tenido que ir asumiendo responsabilidades cada vez mayores para poder adaptarme al aumento del coste de vida en la isla, eso significa dedicar m&aacute;s horas al restaurante y menos a la pintura&rdquo;. Seg&uacute;n se&ntilde;ala, el encarecimiento de la vivienda ha sido otro factor clave en los &uacute;ltimos a&ntilde;os para decidir hacer m&aacute;s horas de cocina y fog&oacute;n que de talleres y &oacute;leos. &ldquo;En los dos &uacute;ltimos a&ntilde;os me he tenido que mudar tres veces. Cada vez que cambias de casa tienes que volver a montar el estudio y eso afecta a la producci&oacute;n y a lo creativo&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Posa junto al grafiti de una cocina. Bajo el reloj que marca las horas, los turnos, los pases de servicio, hay &mdash;pintado con rotulador&mdash; un dibujo sobre el azulejo. Cada d&iacute;a que pasa, los trabajadores del hotel dibujan una nueva cifra. Hoy dice: &ldquo;Quedan 40 d&iacute;as&rdquo;. Mientras el reloj cuenta turnos, el grafiti cuenta las jornadas que quedan para que termine la temporada 2026. Todos los a&ntilde;os, la llegada del oto&ntilde;o marca una desaceleraci&oacute;n en la vida cotidiana de Menorca; es el ritmo de la estacionalidad.
    </p><p class="article-text">
        Con una diferencia de pocos d&iacute;as, la isla pasa de la ocupaci&oacute;n desbordante al vac&iacute;o tur&iacute;stico. De la agitaci&oacute;n del verano a la quietud oto&ntilde;al. De la apertura y el frenes&iacute;, a la calma y el sosiego y &mdash;tambi&eacute;n, claro&mdash; a la desaceleraci&oacute;n econ&oacute;mica. En las primeras semanas de septiembre, decenas de hoteles, bares, restaurantes y chiringuitos de playa dan inicio al operativo de cierre hasta el a&ntilde;o que viene. El dato del paro de los &uacute;ltimos tres a&ntilde;os es ilustrativo en este sentido: con la llegada de octubre el desempleo ha subido alrededor de un 10% cada a&ntilde;o en los &uacute;ltimos dos a&ntilde;os &mdash;un 9,5% en 2024 y un 9,4% en 2025, seg&uacute;n datos publicados por el Servicio P&uacute;blico de Empleo Estatal (SEPE)&mdash;. Todo parece indicar que este a&ntilde;o no ser&aacute; una excepci&oacute;n.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En las primeras semanas de septiembre, decenas de hoteles, bares, restaurantes y chiringuitos de playa dan inicio al operativo de cierre hasta el año que viene</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x605y470.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x605y470.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x605y470.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x605y470.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x605y470.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x605y470.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f4d46d0e-5fad-4573-aba1-49791c57994d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x605y470.jpg"
                    alt="Batuel alterna su trabajo como jefe de cocina con su profesión como artista plástico y pintor desde hace once años"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Batuel alterna su trabajo como jefe de cocina con su profesión como artista plástico y pintor desde hace once años                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Cuando termina el contrato es un cambio abrupto&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Tras sus lentes de marco grueso, los ojos miopes de Batuel cuentan los d&iacute;as que faltan para el final de su temporada n&uacute;mero 8 como jefe de cocina mientras espera con ansias el regreso a los bastidores y las acuarelas. &ldquo;Cuando termina el contrato es un cambio bastante abrupto. Pasas de nueve meses pensando en pedidos, platos y clientes a parar de golpe&rdquo;. Seg&uacute;n explica, el arte es el cable a tierra para conectar con un ritmo menos exigente y m&aacute;s creativo. &ldquo;Utilizo esos cuatro meses para trabajar mi obra y mis proyectos. Es la manera que tengo de subsistir en la isla&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Utilizo esos cuatro meses [de paro] para trabajar mi obra y mis proyectos. Es la manera que tengo de subsistir en la isla</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Batuel Bayarri </span>
                                        <span>—</span> Artista y trabajador de un restaurante
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A pesar de todo, este valenciano de 38 a&ntilde;os confiesa que la posibilidad de abandonar la isla ha estado presente en distintos momentos de los &uacute;ltimos a&ntilde;os. &ldquo;Me lo he planteado muchas veces&rdquo;, admite. Sin embargo, asegura que la paternidad cambi&oacute; por completo esa perspectiva. &ldquo;Ser padre es lo que ha hecho que me quede en Menorca&rdquo;. Con el tiempo, explica, ha aprendido a valorar aspectos de la vida en la isla que antes pasaban m&aacute;s desapercibidos. &ldquo;Ahora disfruto mucho m&aacute;s de Menorca porque he asumido que voy a vivir aqu&iacute;. Pero si no hubiera tenido una hija, probablemente me habr&iacute;a marchado hace cinco o diez a&ntilde;os&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ahora disfruto mucho más de Menorca porque he asumido que voy a vivir aquí. Pero si no hubiera tenido una hija, probablemente me habría marchado hace cinco o diez años</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Batuel Bayarri</span>
                                        <span>—</span> Artista y trabajador de un restaurante
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Durante seis meses generas todo el dinero&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Similar a la de Batuel es la historia de Aleix Sol&aacute; Garc&iacute;a, quien lleva once a&ntilde;os trabajando como cocinero en Menorca, aunque este barcelon&eacute;s vive exclusivamente de los ingresos que obtiene entre primavera y oto&ntilde;o. Asegura que, tal y como est&aacute;, el modelo estacional cada vez es m&aacute;s dif&iacute;cil de sostener: &ldquo;Los primeros seis o siete a&ntilde;os se pod&iacute;a vivir bastante bien, pero desde hace unos tres a&ntilde;os he tenido que alargar las temporadas uno o dos meses m&aacute;s para poder cobrar el paro y llegar a la siguiente temporada&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Con la llegada del invierno, Aleix depende de los meses cotizados, del paro y de una gesti&oacute;n muy ajustada de sus ahorros. &ldquo;Durante seis o siete meses generas todo el dinero del a&ntilde;o. Si no te organizas, puede llegar marzo o abril y no llegas&rdquo;. En algunos momentos ha necesitado apoyarse en la devoluci&oacute;n de la renta o en ayuda familiar para cubrir los &uacute;ltimos meses antes de volver a trabajar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce285998-8b86-48c2-ac34-387e2e4f4ee5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la playa del municipio menorquín de Maó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la playa del municipio menorquín de Maó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica, la estacionalidad condiciona por completo su forma de vida. &ldquo;El contraste es muy grande. En verano no tengo tiempo para nada porque trabajo much&iacute;simo. En invierno tengo tiempo, pero no tengo dinero. Es dif&iacute;cil equilibrar&rdquo;. Pese al cambio de condiciones laborales, Aleix no se plantea marcharse de la isla. &ldquo;Prefiero vivir en Menorca todo el a&ntilde;o. Lo que me gustar&iacute;a es que mi profesi&oacute;n fuera m&aacute;s estable, poder trabajar de lo que me gusta sin tener que depender exclusivamente del turismo&rdquo;, explica, al tiempo que reconoce que el aumento del coste de vida y de la vivienda est&aacute; poniendo en cuesti&oacute;n la viabilidad del trabajo de temporada. &ldquo;Yo puedo seguir porque tengo un cargo de responsabilidad, pero si no asumes ciertas responsabilidades o no tienes unos ingresos m&aacute;s altos, ser temporero ya no es viable&rdquo;, comenta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El contraste es muy grande. En verano no tengo tiempo para nada porque trabajo muchísimo. En invierno tengo tiempo, pero no tengo dinero. Es difícil equilibrar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Aleix Solá García</span>
                                        <span>—</span> Cocinero
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un paro hist&oacute;ricamente bajo</strong></h2><p class="article-text">
        A pesar del fuerte contraste social y econ&oacute;mico que impone el cambio de estaci&oacute;n en la isla, Menorca mantiene tasas de paro hist&oacute;ricamente bajas. La poblaci&oacute;n desempleada se situ&oacute;, hacia el final del cuarto trimestre de 2025, en 1.873 personas, lo que implica una reducci&oacute;n del -3,1% interanual y una ca&iacute;da acumulada del -59,5% respecto a 2019, seg&uacute;n datos del Observatorio Social y Ambiental de Menorca (OBSAM). 
    </p><p class="article-text">
        Con todo, el OBSAM se&ntilde;ala que uno de los principales retos de la econom&iacute;a insular sigue siendo la concentraci&oacute;n temporal de la actividad tur&iacute;stica y la falta de diversificaci&oacute;n. La combinaci&oacute;n de estacionalidad, falta de vivienda asequible y dificultades para captar mano de obra aparece se&ntilde;alada como uno de los principales l&iacute;mites para el crecimiento futuro de la isla en el <em>Informe de Coyuntura Econ&oacute;mica de Menorca</em> que elabora cada a&ntilde;o el instituto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero no todos los empresarios deciden resignarse a mandar a sus trabajadores al paro y profundizar la brecha entre alta actividad y cierre total. Patricia y Daniel son una pareja de emprendedores que, a diferencia de buena parte de la restauraci&oacute;n menorquina, apuestan por mantener su negocio abierto durante los doce meses del a&ntilde;o. &ldquo;No fue una decisi&oacute;n premeditada. Se fue dando. Cuando empezamos a gestionar el local nos dimos cuenta de que, por la ubicaci&oacute;n en el centro de Ma&oacute; y por el tipo de negocio que tenemos, era viable abrir todo el a&ntilde;o&rdquo;, explican.
    </p><p class="article-text">
        Con el tiempo, la elecci&oacute;n tambi&eacute;n adquiri&oacute; una dimensi&oacute;n m&aacute;s personal. &ldquo;Nos gusta poder aportar algo a la gente que vive aqu&iacute;. Que no sea un negocio que solo abre cuando llega un mont&oacute;n de turistas y cierra cuando se van&rdquo;, cuenta Patricia. Aunque reconocen que econ&oacute;micamente es m&aacute;s sencillo concentrar la actividad en los meses de verano, consideran que mantener la persiana levantada durante el invierno tiene un valor que va m&aacute;s all&aacute; de la rentabilidad inmediata. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/444ac32b-aa19-43f7-88eb-bddb622d9d26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias embarcaciones en el puerto de Fornells (Menorca)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias embarcaciones en el puerto de Fornells (Menorca).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre las ventajas destacan la posibilidad de atraer trabajadores que buscan estabilidad laboral y la oportunidad de construir una relaci&oacute;n m&aacute;s s&oacute;lida con la clientela local. &ldquo;Abrir todo el a&ntilde;o es un plus a la hora de encontrar personal. Hay mucha gente que quiere trabajar durante toda la temporada, pero tambi&eacute;n mucha que busca un empleo estable&rdquo;. Adem&aacute;s, sostienen que el invierno permite desarrollar una propuesta gastron&oacute;mica diferente. &ldquo;Es una &eacute;poca mucho m&aacute;s &iacute;ntima, m&aacute;s tranquila. A nivel de producto, oto&ntilde;o, invierno y primavera son estaciones muy interesantes para cocinar&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Abrir todo el año es un plus a la hora de encontrar personal. Hay mucha gente que quiere trabajar durante toda la temporada, pero también mucha que busca un empleo estable</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Patricia</span>
                                        <span>—</span> Dueña de un restaurante en Menorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mantener el negocio abierto todo el a&ntilde;o exige, sin embargo, una capacidad constante de adaptaci&oacute;n. &ldquo;Son pr&aacute;cticamente dos negocios distintos. No tiene nada que ver servir 150 comensales en pleno agosto que atender 35 o 40 personas en invierno&rdquo;. La gesti&oacute;n de plantillas, horarios, compras y oferta gastron&oacute;mica cambia por completo seg&uacute;n la &eacute;poca del a&ntilde;o. &ldquo;Tienes que ser imaginativo y adaptarse continuamente a las necesidades de cada momento&rdquo;, afirma ella.
    </p><p class="article-text">
        Otra variable cada vez m&aacute;s com&uacute;n entre el sector empresarial de Menorca a la hora de garantizar una plantilla estable es ofrecer vivienda adem&aacute;s de trabajo &ndash;temporal o no&ndash; a sus empleados. Los &ldquo;temporeros&rdquo; como Daniel Poleo &ndash;treinta a&ntilde;os, venezolano y chef ejecutivo&ndash; finalmente deciden quedarse en la isla por posibilidades como esta: &ldquo;Yo llegu&eacute; a Menorca en 2021 para cubrir una suplencia de verano. Ven&iacute;a de trabajar en Barcelona en condiciones precarias y la diferencia fue inmediata&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Explica que aquel verano post pandemia fue la primera vez que le pagaron bien. Finalmente, un acuerdo con sus actuales empleadores que incluye una vivienda a pocos metros de su puesto de trabajo inclin&oacute; la balanza a favor de Menorca, a pesar de la estacionalidad. &ldquo;Poder trabajar ocho meses y que eso me permita vivir doce me da la vida. Aunque julio y agosto son especialmente duros, el balance sigue siendo favorable. Me quedo aqu&iacute;&rdquo;, concluye.&nbsp;&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/temporero-no-viable-crisis-vivienda-trastoca-economia_1_13533972.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 27 Sep 2026 20:40:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f6a3a9de-b937-42ed-9a9d-88e7a8875a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y309.jpg" length="731116" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f6a3a9de-b937-42ed-9a9d-88e7a8875a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y309.jpg" type="image/jpeg" fileSize="731116" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Ser temporero ya no es viable": cuando la crisis de la vivienda trastoca la economía]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f6a3a9de-b937-42ed-9a9d-88e7a8875a43_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x929y309.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Economía,Menorca,Restaurantes,Precariedad,Precariedad laboral,Vivienda,Empleo,Desempleo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos tragedias en un mes: muere un inmigrante en el incendio de un asentamiento chabolista en Huelva]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/huelva/tragedias-mes-muere-inmigrante-incendio-asentamiento-chabolista-huelva_1_13540176.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/63b6067a-3b8b-4e75-becf-d2106897e676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dos tragedias en un mes: muere un inmigrante en el incendio de un asentamiento chabolista en Huelva"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El campamento registró un fuego a primera hora de la mañana, donde ha perdido la vida un joven mauritano de 39 años que trabajaba en las campañas agrícolas. Con esta víctima mortal, ya hay dos defunciones registradas en estas instalaciones precarias en la provincia onubense en septiembre</p><p class="subtitle">Un muerto en un incendio en un asentamiento chabolista de temporeros en Lucena del Puerto (Huelva)
</p></div><p class="article-text">
        Una persona migrante ha muerto este s&aacute;bado a causa de un incendio registrado en un asentamiento de chabolas en Palos de la Frontera, en Huelva, lo que hace ascender la cifra a dos muertes durante septiembre en este tipo de campamentos en el que viven en su mayor&iacute;a temporeros dedicados a la recogida de los frutos rojos. El fuego se ha iniciado en torno a las nueve de la ma&ntilde;ana y al lugar se ha trasladado el Consorcio Provincial de Bomberos de Huelva para extinguirlo. 
    </p><p class="article-text">
        El fuego ha afectado a una veintena de chabolas que se encontraban en la zona del pol&iacute;gono de San Jorge, han trasladado desde la Diputaci&oacute;n, aunque se desconoce si hay m&aacute;s personas afectadas. A la zona afectada se han desplazado cuatro bomberos y dos veh&iacute;culos de extinci&oacute;n, as&iacute; como Guardia Civil, Polic&iacute;a Local, el 061 y Cruz Roja. 
    </p><p class="article-text">
        Una vez controladas las llamas, los cuerpos de emergencia se esforzaron en disipar el intenso humo, ya que hab&iacute;a serias dificultades para que el juez de guardia accediera al interior de la chabola en la que se encontraba la persona fallecida. Por el momento, se desconocen las causas del incendio. 
    </p><p class="article-text">
        El hombre que ha fallecido era de origen mauritano y ten&iacute;a 39 a&ntilde;os, han informado fuentes de su entorno a EFE. El joven lleg&oacute; a Canarias en un primer momento en el a&ntilde;o 2025, desde donde logr&oacute; trasladarse al territorio peninsular y, finalmente, se instal&oacute; en Palos de la Frontera para trabajar en las campa&ntilde;as agr&iacute;colas tanto del municipio como de pueblos vecinos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fdd02be-46d0-4d43-9e2c-27ece006340b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fdd02be-46d0-4d43-9e2c-27ece006340b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fdd02be-46d0-4d43-9e2c-27ece006340b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fdd02be-46d0-4d43-9e2c-27ece006340b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fdd02be-46d0-4d43-9e2c-27ece006340b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fdd02be-46d0-4d43-9e2c-27ece006340b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1fdd02be-46d0-4d43-9e2c-27ece006340b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Efectivo de bomberos extinguiendo el incendio provocado en un asentamiento chabolista donde ha perdido la vida una persona migrante, en Palos de la Frontera, en Huelva."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Efectivo de bomberos extinguiendo el incendio provocado en un asentamiento chabolista donde ha perdido la vida una persona migrante, en Palos de la Frontera, en Huelva.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Dos muertes en un mes</h2><p class="article-text">
        Este asentamiento es uno de los de mayores proporciones en Huelva, en el que viven durante todo el a&ntilde;o personas migrantes que trabajan como temporeros en las campa&ntilde;as agr&iacute;colas de la zona. Una cuesti&oacute;n por la que han clamado en diversas ocasiones los sindicatos para que se mejoren las condiciones de vida de este grupo vulnerable. Asimismo, cabe recordar que la &uacute;ltima muerte registrada fue <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/huelva/muerto-incendio-asentamiento-chabolista-temporeros-lucena-puerto-huelva_1_13510104.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el pasado 12 de septiembre en Lucena del Puerto, donde muri&oacute; otra persona migrante</a>.
    </p><p class="article-text">
        Dos meses antes, en julio, Palos de la Frontera sufr&iacute;a una de las mayores cat&aacute;strofes que se han registrado en la zona a causa de un incendio que calcin&oacute; unas 300 chabolas y que se propag&oacute; a lo largo de 300 hect&aacute;reas, dejando inutilizable el terreno y destrozando las casas de las personas migrantes que viven en condiciones de penuria. En declaraciones a los medios, la alcaldesa de <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/huelva/incendio-calcina-300-chabolas-asentamiento-huelva-viven-trabajadores-frutos-rojos_1_13362588.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Palos</a>, Milagros Romero, apuntaba a que esta continua alarma era &ldquo;reiterada todos los a&ntilde;os, <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/trece-chabolas-quemadas-herido-incendio-asentamiento-lucena-puerto_1_13155233.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">siempre al final de campa&ntilde;a hay este tipo de sucesos</a>&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En el a&ntilde;o 2023, el pol&iacute;gono San Jorge tambi&eacute;n vivi&oacute; un episodio tr&aacute;gico: varias personas sufrieron lesiones y unas 200 infraviviendas quedaron quemadas tras un incendio virulento. Un punto caliente, ya que, como refleja el <a href="https://www.apdha.org/wp-content/uploads/2025/01/Informe-Frontera-Sur-2025-DEF-.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Informe Frontera Sur 2025</em></a><em> </em>elaborado por la Asociaci&oacute;n Pro Derechos Humanos de Andaluc&iacute;a (APDHA), esta &aacute;rea forma parte de los asentamientos m&aacute;s extensos de la provincia, siendo estos: San Jorge (Palos de la Frontera), Las Madres (Moguer), El Bosque, Santa Luc&iacute;a y La Sevillana (<a href="https://www.eldiario.es/andalucia/lucena-lepe-maneras-afrontar-drama-asentamientos-chabolistas-migrantes_1_6102293.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Lucena del Puerto) y Lepe</a>. En conjunto, <a href="https://acoge.org/wp-content/uploads/2023/03/Huelva-22-Consecuencias-discriminacion-asentamientos.pdf#:~:text=Ocupaci%C3%B3n%20sobre%2060%20personas%20(56%20hombres%20y,situado%20a%205%20kil%C3%B3metros%20del%20n%C3%BAcleo%20urbano." target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Andaluc&iacute;a Acoge estima que hay alrededor de 5.000 personas</a> viviendo en condiciones de extrema vulnerabilidad.
    </p><p class="article-text">
        En abril de este a&ntilde;o, la derecha tumb&oacute; una proposici&oacute;n no de ley (PNL) presentada en la Comisi&oacute;n de Pol&iacute;tica Territorial del Congreso de los Diputados para constiuir <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/derecha-tumba-congreso-comisionado-paliar-condiciones-infrahumanas-campo-huelva_1_13144106.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un Comisionado para la Migraci&oacute;n Temporera en Huelva</a>, una medida que buscaba mejorar la coordinaci&oacute;n entre el Estado y Andaluc&iacute;a, al igual que desde el poder municipal, para lograr una soluci&oacute;n conjunta a las condiciones de pobreza y abandono que sufren los temporeros. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Agencias, Carla Rivero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/huelva/tragedias-mes-muere-inmigrante-incendio-asentamiento-chabolista-huelva_1_13540176.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Sep 2026 10:45:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/63b6067a-3b8b-4e75-becf-d2106897e676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="623298" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/63b6067a-3b8b-4e75-becf-d2106897e676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="623298" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dos tragedias en un mes: muere un inmigrante en el incendio de un asentamiento chabolista en Huelva]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/63b6067a-3b8b-4e75-becf-d2106897e676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Huelva,chabolismo,Andalucía,Precariedad laboral,Temporeras,Fresas,Trabajo,Derechos laborales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un muerto en un incendio en un asentamiento chabolista de temporeros en Lucena del Puerto (Huelva)]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/huelva/muerto-incendio-asentamiento-chabolista-temporeros-lucena-puerto-huelva_1_13510104.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cc8d529f-5a0b-4e49-9e6b-d2716f7363d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un muerto en un incendio en un asentamiento chabolista de temporeros en Lucena del Puerto (Huelva)"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El fuego se ha iniciado alrededor de las cuatro de la madrugada</p><p class="subtitle">Un incendio calcina 300 chabolas en un asentamiento de Huelva donde viven trabajadores de los frutos rojos
</p></div><p class="article-text">
        Una persona ha fallecido en un incendio registrado en la madrugada de este martes 15 de septiembre en un asentamiento de infraviviendas de la localidad onubense de Lucena del Puerto, seg&uacute;n informa el 112, perteneciente a la Agencia de Emergencias de Andaluc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        El fuego se ha iniciado sobre las cuatro de la madrugada. A las 04:22 el centro de coordinaci&oacute;n ha recibido avisos por el siniestro en el asentamiento conocido como La Sevillana. En el lugar han intervenido efectivos del Consorcio Provincial de Bomberos de Huelva, junto con agentes de Guardia Civil y Polic&iacute;a Local. El 112 ha alertado adem&aacute;s a Cruz Roja y a la compa&ntilde;&iacute;a Endesa.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n fuentes del Instituto Armado, una persona ha muerto en el suceso. Los servicios de emergencia han hallado su cuerpo calcinado. El Centro de Emergencias Sanitarias 061, perteneciente al Servicio Andaluz de Salud (SAS), ha atendido en el lugar a otras cuatro personas con lesiones por quemaduras menores, sin que ninguna haya requerido evacuaci&oacute;n hospitalaria.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioand]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/huelva/muerto-incendio-asentamiento-chabolista-temporeros-lucena-puerto-huelva_1_13510104.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 15 Sep 2026 08:18:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cc8d529f-5a0b-4e49-9e6b-d2716f7363d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="482820" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cc8d529f-5a0b-4e49-9e6b-d2716f7363d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="482820" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un muerto en un incendio en un asentamiento chabolista de temporeros en Lucena del Puerto (Huelva)]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cc8d529f-5a0b-4e49-9e6b-d2716f7363d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Huelva,chabolismo,Agricultura,Precariedad laboral]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Más de dos millones de jóvenes se encuentran en riesgo de pobreza en España]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/millones-jovenes-encuentran-riesgo-pobreza-espana_1_13440960.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4bb4e47f-7bab-4672-96d8-9c05b06fce1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x792y698.jpg" width="1200" height="675" alt="Más de dos millones de jóvenes se encuentran en riesgo de pobreza en España"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El XVI Informe 'El Estado de la pobreza' muestra que el 27% de las personas entre 16 y 29 años están en riesgo de exclusión social, principalmente por las malas condiciones laborales y la crisis de la vivienda</p><p class="subtitle">El sobreesfuerzo para pagar el alquiler dispara los problemas de salud mental entre los jóvenes</p></div><p class="article-text">
        M&aacute;s de dos millones de j&oacute;venes de entre 16 y 29 a&ntilde;os &mdash;el 27% del total&mdash; est&aacute;n en riesgo de pobreza y exclusi&oacute;n social. Y uno de cada cinco vive por debajo del umbral de la pobreza, seg&uacute;n el XVI Informe <em>El Estado de la pobreza</em>, que elabora cada a&ntilde;o la Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusi&oacute;n Social en el Estado espa&ntilde;ol (EAPN-ES). 
    </p><p class="article-text">
        En este informe, que recoge datos de 2025, el grupo de edad de 16 a 29 a&ntilde;os es el &uacute;nico donde incrementa la tasa de riesgo de pobreza o exclusi&oacute;n social (AROPE) respecto al a&ntilde;o anterior. Este ha aumentado en 0,8 puntos porcentuales, del 26,2 al 27%. 
    </p><p class="article-text">
        Hay varias causas que explican estos datos, seg&uacute;n la red. Este grupo de edad sufre una mayor tasa de desempleo (18,6%) que la poblaci&oacute;n general (10,5%) pero, incluso para aquellos que tienen un puesto de trabajo, este no asegura salir del riesgo de pobreza. La temporalidad se sit&uacute;a en el 33,7% y la parcialidad, en l 26,3%. Adem&aacute;s, &ldquo;una cuarta parte de los j&oacute;venes desempe&ntilde;an trabajos por debajo de su nivel formativo&rdquo;, se&ntilde;ala el informe.
    </p><p class="article-text">
        Entre los j&oacute;venes que logran emanciparse, el riesgo de pobreza alcanza el 23,9%. Uno de los factores que tensan la estabilidad econ&oacute;mica es la vivienda, a la que dedican casi la mitad de sus ingesos. Seg&uacute;n un informe de CCOO, publicado esta semana, desde 2018, los salarios de los trabajadores de entre 25 y 29 son los que m&aacute;s han aumentado desde 2018, pero se lo come el aumento del precio del alquiler y la compraventa. &ldquo;La cuesti&oacute;n fundamental es si los salarios de los j&oacute;venes son suficientes para poder vivir&rdquo;, plantea el sindicato. 
    </p><p class="article-text">
        El informe de la EAPN-ES se&ntilde;ala tambi&eacute;n una &ldquo;transmisi&oacute;n intergeneracional de la pobreza&rdquo;. Es decir, la brecha que se genera entre aquellos j&oacute;venes que no cuentan con apoyo o patrimonio familiar y los que s&iacute;. Por eso, &ldquo;la pobreza juvenil no puede entenderse como una situaci&oacute;n puntual ni como una etapa de transici&oacute;n, sino como la consecuencia de desigualdades que comienzan mucho antes de la juventud y que se van acumulando a lo largo del ciclo vital&rdquo;, indica el trabajo. 
    </p><p class="article-text">
        Este mi&eacute;rcoles, 12 de agosto, es el D&iacute;a Internacional de la Juventud y la Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusi&oacute;n Social en el Estado espa&ntilde;ol (EAPN-ES), reclama pol&iacute;ticas p&uacute;blicas que act&uacute;en ante la situaci&oacute;n de pobreza en la que se encuentran los j&oacute;venes en Espa&ntilde;a. 
    </p><h2 class="article-text">Un c&oacute;ctel que amenaza la salud mental de los j&oacute;venes</h2><p class="article-text">
        Por ello, y coincidiedo con el D&iacute;a Internacional de la Juventud, que se celebra este mi&eacute;rcoles, la EAPN-ES solicita una ampliaci&oacute;n del parque de<a href="https://www.eldiario.es/economia/gasto-vivienda-lleva-tres-jovenes-riesgo-pobreza_1_13276605.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> vivienda p&uacute;blica asequible</a> &mdash;en l&iacute;nea con otras entidades, como el Consejo de la Juventud de Espa&ntilde;a&mdash;, empleos de calidad, un refuerzo de la protecci&oacute;n social y la garant&iacute;a de ingresos. Asimismo, entre sus objetivos se encuentran la atenci&oacute;n a la salud mental y la erradicaci&oacute;n de la aporofobia.
    </p><p class="article-text">
        El estado de incertidumbre econ&oacute;mica y la falta de estabilidad en &aacute;reas como la vivienda o el empleo, tiene consecuencias directas en la<a href="https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/malestar-emocional-adolescentes-crece-11-puntos-pandemia-cronifica_1_13267820.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> salud mental</a> y en el bienestar de los j&oacute;venes. La EAPN-ES asegura que estas circunstancias incrementan el malestar psicol&oacute;gico en los j&oacute;venes afectados por ellas: &ldquo;La juventud no es el futuro de la lucha contra la pobreza; es el presente de sus consecuencias. Romper el ciclo de la pobreza exige escuchar a quienes la viven y construir respuestas p&uacute;blicas junto a ellas&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Yeray Díaz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/millones-jovenes-encuentran-riesgo-pobreza-espana_1_13440960.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 15:26:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4bb4e47f-7bab-4672-96d8-9c05b06fce1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x792y698.jpg" length="798061" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4bb4e47f-7bab-4672-96d8-9c05b06fce1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x792y698.jpg" type="image/jpeg" fileSize="798061" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Más de dos millones de jóvenes se encuentran en riesgo de pobreza en España]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4bb4e47f-7bab-4672-96d8-9c05b06fce1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x792y698.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sociedad,Jóvenes,Aporofobia,Precariedad,Precariedad laboral]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los jóvenes cántabros requieren casi 11 años de salario íntegro para acceder a una vivienda, según CCOO]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/jovenes-cantabros-requieren-11-anos-salario-integro-acceder-vivienda-ccoo_1_13442349.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b3c9ce95-19a1-495f-bf25-08488e52381d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x959y526.jpg" width="1200" height="675" alt="Los jóvenes cántabros requieren casi 11 años de salario íntegro para acceder a una vivienda, según CCOO"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El sindicato llama a que los buenos datos económicos "no eclipsen" la "precariedad" de la juventud que necesitan 50.904 euros de ahorros para una hipoteca    </p><p class="subtitle">Antecedentes - Los salarios de los jóvenes aumentan más que el resto, pero ni aun así se pueden emancipar por el coste de la vivienda</p></div><p class="article-text">
        Comisiones Obreras (CCOO) ha llamado a que los &ldquo;buenos&rdquo; datos econ&oacute;micos de los &uacute;ltimos a&ntilde;os, marcados por la mejora del empleo, &ldquo;no eclipsen&rdquo; la situaci&oacute;n de &ldquo;precariedad&rdquo; en la que se encuentran los j&oacute;venes c&aacute;ntabros. Seg&uacute;n ha advertido este jueves el sindicato, para poder acceder a una vivienda  para poder acceder a una vivienda de 80 metros cuadrados, los j&oacute;venes tienen que destinar el equivalente a 10,9 a&ntilde;os de su salario &iacute;ntegro, cuya media se sit&uacute;a en 1.570 euros brutos al mes en el caso de los menores de 35 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha manifestado la secretaria general de CCOO en Cantabria, Rosa Mantec&oacute;n, este mi&eacute;rcoles en rueda de prensa, que ha presentado el informe 'Situaci&oacute;n Sociolaboral de la Juventud 2026', junto a la secretaria de J&oacute;venes, Andrea Garay.
    </p><p class="article-text">
        CCOO ha subrayado que la banca exige 50.904 euros de ahorros para poder acceder a una hipoteca, por lo que los j&oacute;venes necesitan de ayuda familiar.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha se&ntilde;alado el sindicato, en el caso de los menores de 30 a&ntilde;os, los contratos temporales representan el 73,2%, casi el 24% trabaja a tiempo parcial, el pluriempleo se ha disparado un 120,7%, el 83% del empleo se concentra en el sector servicios y existen brechas de g&eacute;nero en todos los indicadores, con peores datos para las mujeres; a lo que se suma que la vivienda es &ldquo;inaccesible&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha manifestado la secretaria general de CCOO en Cantabria, Rosa Mantec&oacute;n, este mi&eacute;rcoles en rueda de prensa, que ha presentado, junto a la secretaria de J&oacute;venes, Andrea Garay, el informe 'Situaci&oacute;n Sociolaboral de la Juventud 2026', que pone de manifiesto que la mejora del empleo juvenil todav&iacute;a no se ha traducido en la posibilidad de construir un proyecto de vida aut&oacute;nomo.
    </p><p class="article-text">
        Coincidiendo con el D&iacute;a Internacional de la Juventud, Mantec&oacute;n ha destacado que el empleo y el desempleo han tenido mejoras &ldquo;relevantes&rdquo; para este sector, con 35.450 personas j&oacute;venes trabajando en 2025 (4.400 m&aacute;s que el a&ntilde;o anterior), una tasa de empleo que supera el 44% y un paro que se sit&uacute;a en el 11%.
    </p><p class="article-text">
        En este punto, ha subrayado que pr&aacute;cticamente una de cada cuatro personas j&oacute;venes trabaja a tiempo parcial (un 23,7%, m&aacute;s de 13 puntos por encima de la media), mientras que el pluriempleo se ha m&aacute;s que duplicado en el &uacute;ltimo a&ntilde;o y afecta a 927.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, ha lamentado que, debido a la escalada de los precios de la vivienda -cuyo precio de compra alcanz&oacute; los 2.121 euros por metro cuadrado a finales de 2025-, la emancipaci&oacute;n es una &ldquo;misi&oacute;n imposible&rdquo; y cuando los j&oacute;venes consiguen independizarse el precio de la vivienda les lleva el sueldo.
    </p><p class="article-text">
        Todo esto hace que el acceso a la vivienda sea el &ldquo;gran desaf&iacute;o&rdquo; de la juventud de Cantabria, donde &ldquo;solo&rdquo; el 14,5% de las personas j&oacute;venes est&aacute;n independizadas (uno de cada siete), seg&uacute;n datos de 2024.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Garay ha coincidido con Mantec&oacute;n en que el principal &ldquo;cuello de botella&rdquo; sigue siendo la vivienda. &ldquo;La juventud de Cantabria est&aacute; mejorando en el mercado laboral, pero todav&iacute;a no consigue convertir esa mejora laboral en un proyecto de vida aut&oacute;nomo&rdquo;, ha concluido la sindicalista, que ha reclamado empleo de calidad y vivienda asequible para que una generaci&oacute;n pueda &ldquo;trabajar, emanciparse, formar un hogar y desarrollar su proyecto de vida en Cantabria&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Cantabria]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/jovenes-cantabros-requieren-11-anos-salario-integro-acceder-vivienda-ccoo_1_13442349.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 09:57:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b3c9ce95-19a1-495f-bf25-08488e52381d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x959y526.jpg" length="2518331" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b3c9ce95-19a1-495f-bf25-08488e52381d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x959y526.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2518331" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los jóvenes cántabros requieren casi 11 años de salario íntegro para acceder a una vivienda, según CCOO]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b3c9ce95-19a1-495f-bf25-08488e52381d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x959y526.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Jóvenes,Precariedad,Precariedad laboral,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desallotjats treballadors del turisme que malvivien en un hotel abandonat a Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballadors-turisme-desallotjats-malvivien-hotel-abandonat-eivissa_1_13405254.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" width="1200" height="675" alt="Desallotjats treballadors del turisme que malvivien en un hotel abandonat a Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una desena de persones han abandonat l'edifici en ruïnes de Punta Xinxó, convertit en l'últim gran assentament de barraques de l'illa, després d'una ordre judicial. “És una vergonya”, assenyala un veí de la zona</p><p class="subtitle">L'hotel en ruïnes on malviuen els treballadors del turisme eivissenc: “Em fa vergonya, però he d'explicar la meva història”</p></div><p class="article-text">
        El dispositiu policial estava preparat des de les vuit del mat&iacute;. Un vigilant de seguretat barrava el pas al carrer des Cal&oacute;, a Cala de Bou, al municipi de Sant Josep de sa Talaia. A pocs metres s'hi distingien un furg&oacute; i dos cotxes de la Policia Local. A l'esquerra hi ha els apartaments Playa Bella; al darrere, l'Hotel Vibra Riviera; i, a la dreta, les plantes d'una gran estructura de formig&oacute; inacabada. &Eacute;s a dir, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-hotel-ruines-on-malviuen-els-treballadors-turisme-eivissenc-em-fa-vergonya-he-d-explicar-meva-historia_1_13289452.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un hotel en ru&iuml;nes que mai no va arribar a ser-ho</a>. Es tracta, de fet, d'una zona molt tur&iacute;stica que desemboca a la badia. Als voltants de Cala de Bou hi ha diversos apartaments tur&iacute;stics i hotels de la cadena Vibra, del grup Hiperion Hotel Group, com tamb&eacute; quatre hotels del Concept Hotel Group: Paradiso Ibiza Art Hotel, Grand Paradiso Ibiza, Romeo&rsquo;s Ibiza i Los Felices.
    </p><p class="article-text">
        Fins aquest dijous, aquesta estructura a mig construir tamb&eacute; havia estat la llar i el refugi d'almenys un centenar de persones sense sostre. Si durant la jornada d'ahir encara n'hi quedava una desena, aquest mat&iacute; nom&eacute;s n'han sortit quatre, despr&eacute;s que agents de la Policia Local i de la Gu&agrave;rdia Civil executessin l'ordre judicial de desnonament. Per fer-ho, la Gu&agrave;rdia Civil ha desplegat una quinzena de vehicles a l'interior del recinte, que ha estat acordonat, i s'ha barrat el pas a periodistes, fot&ograve;grafs i equips de televisi&oacute;. Al final del carrer hi ha dues carpes amb t&egrave;cnics dels Serveis Socials de l'Ajuntament. Tamb&eacute; s'hi han despla&ccedil;at Felicia Boc&uacute;, regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Litoral, i el batle, Vicent Roig, que tamb&eacute; &eacute;s responsable de les &agrave;rees de Policia Local, Promoci&oacute; Tur&iacute;stica i Urbanisme.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un treballador abandona la zona amb les seves maletes després del desnonament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un treballador abandona la zona amb les seves maletes després del desnonament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agents de la Guàrdia Civil patrullen per les bigues de l&#039;hotel abandonat. L&#039;Ajuntament preveu la possible demolició de l&#039;edifici després d&#039;anys de queixes veïnals"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agents de la Guàrdia Civil patrullen per les bigues de l&#039;hotel abandonat. L&#039;Ajuntament preveu la possible demolició de l&#039;edifici després d&#039;anys de queixes veïnals                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Assentaments de barraques</strong></h2><p class="article-text">
        En els darrers anys, especialment despr&eacute;s de la pand&egrave;mia, a Eivissa s'ha produ&iuml;t un fenomen nou: la proliferaci&oacute; d'assentaments de barraques. Els assentaments de l'illa no tenen el mateix origen hist&ograve;ric ni la mateixa dimensi&oacute; que les faveles brasileres o les <em>villas miseria</em> argentines. Tanmateix, comparteixen un tret caracter&iacute;stic de les ciutats sotmeses a una forta pressi&oacute; immobili&agrave;ria: la coexist&egrave;ncia d'espais concebuts per atreure capital i poblaci&oacute; amb un alt poder adquisitiu amb d'altres on les persones que sostenen l'economia local tenen cada vegada m&eacute;s dificultats per accedir dignament a un habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Paradoxalment, all&ograve; que havia estat projectat per convertir-se en un hotel amb 400 suites i una discoteca a l'aire lliure amb capacitat per a 4.000 persones ha acabat essent refugi de persones sense llar que, en alguns casos, treballen per a la ind&uacute;stria tur&iacute;stica. En el cas de l'edifici de Punta Xinx&oacute;, &eacute;s propietat del grup Acintur, a trav&eacute;s de la societat mercantil Cala Xinx&oacute; S.L., que mant&eacute; un litigi amb l'Ajuntament per poder acabar de construir l'hotel, despr&eacute;s que hagu&eacute;s caducat la llic&egrave;ncia de qu&egrave; disposava. Les obres es van paralitzar l'any 2010, en plena crisi immobili&agrave;ria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Des de les plantes superiors, on s&#039;acumulaven estris i pertinences personals, s&#039;observa el cordó policial que va impedir l&#039;accés a la zona durant l&#039;execució del desnonament judicial"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Des de les plantes superiors, on s&#039;acumulaven estris i pertinences personals, s&#039;observa el cordó policial que va impedir l&#039;accés a la zona durant l&#039;execució del desnonament judicial                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un ampli desplegament de la Guàrdia Civil i tècnics dels Serveis Socials inicien el desallotjament a Punta Xinxó, on prop d&#039;un centenar de persones malvivien en aquesta estructura hotelera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un ampli desplegament de la Guàrdia Civil i tècnics dels Serveis Socials inicien el desallotjament a Punta Xinxó, on prop d&#039;un centenar de persones malvivien en aquesta estructura hotelera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De moment, l'empresa ha contractat una empresa de seguretat privada, que ha instal&middot;lat sistemes d'alarma i vigil&agrave;ncia permanent a l'edifici per evitar que s'hi torni a accedir. A m&eacute;s, ha anunciat que dilluns comen&ccedil;aran els treballs de neteja, retirada de residus i demolici&oacute; de les estructures improvisades que els ocupants havien constru&iuml;t a l'interior, segons ha informat el batle. Al per&iacute;metre de la sortida de l'edifici encara s&oacute;n visibles algunes de les barraques que s'havien instal&middot;lat a les diferents plantes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquesta estructura &eacute;s una vergonya per a Cala de Bou&rdquo;, opina Albert Colomer, president de la Comunitat de Ve&iuml;ns de Punta Pinet, situada als voltants de l'hotel en ru&iuml;nes. Colomer ha explicat que els ve&iuml;ns de la zona feia temps que reclamaven una soluci&oacute; al consistori a causa de la sensaci&oacute; d'&ldquo;inseguretat&rdquo; i de les males olors que patien. &ldquo;La situaci&oacute; era insostenible. Obrir una finestra a la nit era horrible per la pudor&rdquo;, ha assegurat. Segons el seu testimoni, la gran majoria dels residents eren treballadors, per&ograve; hi havia un petit nombre de persones que causava mol&egrave;sties als ve&iuml;ns, fet que en algunes ocasions va desencadenar discussions. Tamb&eacute; lamenta que, en el passat, el lloc havia estat un focus de venda al detall de subst&agrave;ncies estupefaents.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquesta estructura és una vergonya. La situació era insostenible. Obrir una finestra a la nit era horrible per la pudor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Albert Colomer</span>
                                        <span>—</span> President de la Comunitat de Veïns de Punta Pinet
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Efectius policials recorren les diferents plantes de l&#039;edifici mentre els darrers residents retiren les seves pertinence"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Efectius policials recorren les diferents plantes de l&#039;edifici mentre els darrers residents retiren les seves pertinence                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Possible demolici&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Els ve&iuml;ns reclamen, finalment, l'enderroc de l'edifici, tot i que, de moment, no hi ha acord entre Acintur i l'Ajuntament perqu&egrave; l'empresa vol acabar el projecte. Roig ha respost que la llic&egrave;ncia d'obres est&agrave; caducada. En aquest sentit, el batle ha recordat que l'empresa va rec&oacute;rrer judicialment la decisi&oacute; municipal de declarar la caducitat de la llic&egrave;ncia i que el procediment continua en la jurisdicci&oacute; contenciosa administrativa. Ha afegit que, si els tribunals confirmen la decisi&oacute; del consistori, el pas seg&uuml;ent ser&agrave; decretar la demolici&oacute; de l'edifici. El cost l'haur&agrave; d'assumir l'empresa, tant si executa directament l'enderroc com si ho fa l'Ajuntament de manera subsidi&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es ha intentat obtenir la versi&oacute; d'Acintur, per&ograve; el grup no havia respost al correu electr&ograve;nic en el moment de publicar aquesta not&iacute;cia. Aquest diari tamb&eacute; ha intentat parlar aquest divendres al mat&iacute; amb un representant de l'empresa, per&ograve; aquest ha declinat fer declaracions als mitjans. &ldquo;La intenci&oacute; del propietari &eacute;s construir. Sabem que estan en litigi amb l'Ajuntament. Tot fa pensar que tindrem aquesta estructura deu anys m&eacute;s&rdquo;, lamenta Colomer.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;estructura de Punta Xinxó, projectada originalment com un hotel, acollia treballadors del sector turístic incapaços d&#039;accedir a un habitatge a l&#039;illa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;estructura de Punta Xinxó, projectada originalment com un hotel, acollia treballadors del sector turístic incapaços d&#039;accedir a un habitatge a l&#039;illa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Precarietat dels treballadors</strong></h2><p class="article-text">
        El desallotjament no resol la situaci&oacute; de precarietat en qu&egrave; viuen centenars de treballadors. Aquest espai es va convertir en un nou assentament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desallotja-centenar-treballadors-precaris-eivissa-l-inici-temporada-tots-mereixem-sostre_1_13164897.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">despr&eacute;s del desallotjament de sa Joveria, l'abril d'enguany</a>. Hi convivien centenars de persones, la majoria sahrau&iacute;s, en un nucli que va acabar configurant-se com el principal assentament de barraques de l'illa, despr&eacute;s dels desallotjaments de Can Rova durant els estius de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desallotjament-d-propietari-pirata-eivissa-deixa-200-persones-carrer-som-els-treballadors-aixequem-l-illa_1_11564001.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">2024</a> i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/barraques-reduides-enderrocs-i-300-treballadors-amb-nens-desnonats-eivissa-som-carrer_1_12466721.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">2025</a>.
    </p><p class="article-text">
        Consultat per aquest diari sobre el perfil de les persones desallotjades, el batle, Vicent Roig, ha manifestat que es tracta de situacions molt diverses: hi ha persones amb la documentaci&oacute; regularitzada i d'altres que no la tenien, com tamb&eacute; persones de diferents nacionalitats, entre les quals sahrau&iacute;s i senegalesos. A m&eacute;s, ha assenyalat que la majoria eren treballadors temporers i que alguns havien sol&middot;licitat ajuda per abandonar l'illa, una assist&egrave;ncia que, segons ha explicat, l'Ajuntament els hauria facilitat a trav&eacute;s dels Serveis Socials.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;antic Gorila Market s&#039;ha convertit en un nou assentament. El batle denuncia que funcionaria com un alberg il·legal"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;antic Gorila Market s&#039;ha convertit en un nou assentament. El batle denuncia que funcionaria com un alberg il·legal                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Roba estesa als voltants de l&#039;antic Gorila Market, una mostra de la precarietat dels treballadors del sector turístic que, davant la manca d&#039;habitatge, es veuen obligats a viure en aquests assentaments"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Roba estesa als voltants de l&#039;antic Gorila Market, una mostra de la precarietat dels treballadors del sector turístic que, davant la manca d&#039;habitatge, es veuen obligats a viure en aquests assentaments                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D'altra banda, molt a prop de l'edifici de Punta Xinx&oacute; hi ha el Gorila, un antic mercadet hippy que hauria estat ocupat per algunes de les persones desallotjades. &ldquo;No hi ha cap assentament: hi ha una persona que s'est&agrave; aprofitant de la situaci&oacute; d'escassetat d'habitatge&rdquo;, ha afirmat Roig, que ha afegit que, pel que sembla, el propietari d'aquest espai estaria cobrant un lloguer d'entre 300 i 400 euros mensuals a cadascuna de les persones que han decidit traslladar-s'hi.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el batle ha assegurat que, com en la resta de casos, s'actuar&agrave; &ldquo;per les vies urban&iacute;stica, mediambiental i d'activitats&rdquo;, en considerar que en aquest indret s'hi desenvolupa una activitat d'alberg sense autoritzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, ha anunciat que l'Ajuntament portar&agrave; el cas als tribunals per l'&uacute;s indegut de l'immoble. Tamb&eacute; ha recordat que, a l'inici de la legislatura, van intentar negociar amb la propietat per adquirir el terreny i convertir-lo en un espai p&uacute;blic, tot i que les pretensions econ&ograve;miques van ser, segons ha dit, &ldquo;absolutament abusives&rdquo;. Amb tot, ha afirmat que continuen oberts a la negociaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballadors-turisme-desallotjats-malvivien-hotel-abandonat-eivissa_1_13405254.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Jul 2026 14:15:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" length="1323212" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1323212" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Desallotjats treballadors del turisme que malvivien en un hotel abandonat a Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,Precariedad laboral,Precariedad,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desalojados trabajadores del turismo que malvivían en un hotel abandonado en Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" width="1200" height="675" alt="Desalojados trabajadores del turismo que malvivían en un hotel abandonado en Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una decena de personas han abandonado el edificio en ruinas de Punta Xinxó, convertido en el último gran poblado chabolista de la isla, después de una orden judicial. “Es una vergüenza”, señala un vecino de la zona</p><p class="subtitle">El hotel en ruinas en el que residen trabajadores del turismo ibicenco: “Me da vergüenza, pero debo contar mi historia”</p></div><p class="article-text">
        El dispositivo policial estaba preparado ya desde las ocho de la ma&ntilde;ana. Un vigilante de seguridad cerraba el paso en la calle Es Cal&oacute;, en Cala de Bou, en el municipio de Sant Josep de sa Talaia. A unos pasos se vislumbra un furg&oacute;n y dos coches de la Polic&iacute;a Local. Al lado izquierdo est&aacute;n los apartamentos Playa Bella; detr&aacute;s, el Hotel Vibra Riviera, a la derecha, las plantas de una mole de hormig&oacute;n sin acabar. Es decir, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-ruinas-malviven-trabajadores-turismo-ibicenco-da-verguenza-debo-contar-historia_1_13289387.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un hotel en ruinas que nunca lleg&oacute; a serlo</a>. Es, de hecho, una zona muy tur&iacute;stica que desemboca en la bah&iacute;a. En los alrededores de Cala de Bou hay varios apartamentos tur&iacute;sticos y hoteles Vibra, del Hiperion Hotel Group, as&iacute; como cuatro hoteles del Concept Hotel Group: Paradiso Ibiza Art Hotel; Grand Paradiso Ibiza, Romeo&rsquo;s Ibiza y Los Felices.
    </p><p class="article-text">
        Hasta este jueves esta estructura a medio hacer tambi&eacute;n ha sido morada y refugio de al menos un centenar de personas sin techo. Si durante la jornada de ayer todav&iacute;a quedaban una decena, esta ma&ntilde;ana han salido apenas cuatro personas, despu&eacute;s de que agentes de la Polic&iacute;a Local y de la Guardia Civil ejecutaran la orden de desahucio judicial. Para ello la Benem&eacute;rita ha desplegado una quincena de veh&iacute;culos en el interior de la finca, que est&aacute; acordonada, y a la que han cerrado el paso a periodistas, fot&oacute;grafos y c&aacute;maras de televisi&oacute;n. Al final de la calle hay dos carpas con t&eacute;cnicos de Servicios Sociales del Ayuntamiento. Se han desplazado al lugar Felicia Boc&uacute;, concejala de Medio Ambiente, Sostenibilidad y Litoral, y el alcalde, Vicent Roig, que tambi&eacute;n tiene las carteras de Polic&iacute;a Local, Promoci&oacute;n Tur&iacute;stica y Urbanismo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un trabajador abandona la zona con sus maletas tras el desahucio."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un trabajador abandona la zona con sus maletas tras el desahucio.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agentes de la Guardia Civil patrullan las vigas del hotel abandonado. El Ayuntamiento prevé la posible demolición tras años de quejas vecinales."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agentes de la Guardia Civil patrullan las vigas del hotel abandonado. El Ayuntamiento prevé la posible demolición tras años de quejas vecinales.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Poblados barranquistas</strong></h2><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, especialmente despu&eacute;s de la pandemia, se ha dado un fen&oacute;meno nuevo en Eivissa: la proliferaci&oacute;n de poblados barraquistas. Los asentamientos de la isla no tienen el mismo origen hist&oacute;rico ni la misma dimensi&oacute;n que las favelas brasile&ntilde;as o las villas miseria argentinas. Sin embargo, comparten un rasgo caracter&iacute;stico de las ciudades sometidas a una intensa presi&oacute;n inmobiliaria: la coexistencia de espacios concebidos para atraer capital y poblaci&oacute;n de alto poder adquisitivo con otros en los que quienes sostienen la econom&iacute;a local encuentran cada vez mayores dificultades para acceder dignamente a una vivienda.
    </p><p class="article-text">
        Parad&oacute;jicamente, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-ruinas-malviven-trabajadores-turismo-ibicenco-da-verguenza-debo-contar-historia_1_13289387.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">lo que estaba proyectado para ser un hotel con 400 suites y una discoteca al aire libre con capacidad para 4.000 personas</a> ha terminado siendo refugio para personas sin hogar que, en ocasiones, trabajan para la industria tur&iacute;stica. En el caso del edificio de Punta Xinx&oacute;, es propiedad del grupo Acintur a trav&eacute;s de la mercantil Cala Xinx&oacute; S.L., que est&aacute; litigando con el Ayuntamiento para acabar de construir el hotel, despu&eacute;s de que haya caducado la licencia de la que dispon&iacute;an. Las obras se paralizaron en 2010, en plena crisis inmobiliaria. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desde las plantas superiores, donde se acumulaban enseres personales, se observa el cordón policial que impidió el acceso a la zona durante la ejecución del desahucio judicial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desde las plantas superiores, donde se acumulaban enseres personales, se observa el cordón policial que impidió el acceso a la zona durante la ejecución del desahucio judicial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un amplio despliegue de la Guardia Civil y técnicos de Servicios Sociales inician el desalojo en Punta Xinxó, donde casi cien personas malvivían en esta estructura hotelera."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un amplio despliegue de la Guardia Civil y técnicos de Servicios Sociales inician el desalojo en Punta Xinxó, donde casi cien personas malvivían en esta estructura hotelera.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De momento, la empresa ha contratado a una empresa de seguridad privada, que ha instalado sistemas de alarma y vigilancia permanente en el edificio para evitar que se vuelva a acceder a &eacute;l. Adem&aacute;s, ha anunciado que el lunes comenzar&aacute;n los trabajos de limpieza, retirada de residuos y demolici&oacute;n de las estructuras improvisadas que los ocupantes hab&iacute;an construido en el interior, seg&uacute;n ha informado el alcalde. En el per&iacute;metro de la salida del edificio todav&iacute;a son visibles algunas de las chabolas que se colocaron en las plantas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esta estructura es una verg&uuml;enza para Cala de Bou&rdquo;, opina Albert Colomer, presidente de la Comunidad de Vecinos de Punta Pinet, ubicada en los alrededores del hotel en ruinas. Colomer ha explicado que los vecinos de la zona reclamaban hace tiempo una soluci&oacute;n al Consistorio debido a la sensaci&oacute;n de &ldquo;inseguridad&rdquo; y los malos olores que sufr&iacute;an. &ldquo;La situaci&oacute;n era inaguantable. Abrir una ventana por la noche era horrible por el olor&rdquo;, ha asegurado. Seg&uacute;n su testimonio, la gran mayor&iacute;a de los hu&eacute;spedes eran trabajadores, pero hab&iacute;a un peque&ntilde;o n&uacute;mero de personas que causaba molestias a los vecinos, lo que en ocasiones desencaden&oacute; discusiones. Se queja, adem&aacute;s, que en el pasado fue un foco de menudeo de sustancias estupefacientes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Esta estructura es una vergüenza. La situación era inaguantable. Abrir una ventana por la noche era horrible por el olor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Albert Colomer</span>
                                        <span>—</span> Presidente de la Comunidad de Vecinos de Punta Pinet
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Efectivos policiales recorren las plantas del edificio mientras los últimos residentes retiran sus pertenencias."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Efectivos policiales recorren las plantas del edificio mientras los últimos residentes retiran sus pertenencias.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Posible demolici&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Los vecinos reclaman, finalmente, el derribo del edificio, aunque por el momento no hay acuerdo entre Acintur y el Ayuntamiento porque la empresa quiere terminar el proyecto. Roig ha respondido que la licencia de obra est&aacute; caducada. En este sentido, el alcalde ha recordado que la empresa recurri&oacute; judicialmente la decisi&oacute;n municipal de declarar la caducidad de la licencia y que el procedimiento contin&uacute;a en el &aacute;mbito contencioso-administrativo. Ha a&ntilde;adido que, si los tribunales confirman la decisi&oacute;n del Consistorio, el siguiente paso ser&aacute; decretar la demolici&oacute;n del edificio. El coste tendr&iacute;a que asumirlo la empresa, tanto si la ejecuta directamente, como si lo hace el Ayuntamiento de forma subsidiaria.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es ha intentado recabar la versi&oacute;n de Acintur, pero el grupo no ha respondido al correo electr&oacute;nico en el momento en que se publica esta noticia. Este diario ha intentado hablar con un representante de la empresa este viernes por la ma&ntilde;ana, pero ha declinado hacer valoraciones a la prensa. &ldquo;La intenci&oacute;n del propietario es construir. Sabemos que est&aacute;n en litigios [con el Ayuntamiento]. Pinta que tendremos esta estructura 10 a&ntilde;os m&aacute;s&rdquo;, lamenta Colomer.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La estructura de Punta Xinxó, proyectada originalmente como un hotel, albergaba a trabajadores del sector turístico incapaces de acceder a una vivienda en la isla."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La estructura de Punta Xinxó, proyectada originalmente como un hotel, albergaba a trabajadores del sector turístico incapaces de acceder a una vivienda en la isla.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Precariedad de los trabajadores</strong></h2><p class="article-text">
        El desalojo no resuelve la situaci&oacute;n de precariedad en la que viven centenares de trabajadores. Este espacio se convirti&oacute; en otro asentamiento <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/policia-desaloja-centenar-trabajadores-precarios-ibiza-inicio-temporada-merecemos-techo_1_13160116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tras el desalojo de sa Joveria en abril de este a&ntilde;o</a>. Conviv&iacute;an centenares de personas, la mayor&iacute;a saharauis, en un n&uacute;cleo que se termin&oacute; configurando como el mayor poblado chabolista de la isla, desde los desalojos de Can Rova en los veranos de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">2024</a> y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chabolas-reducidas-escombros-300-trabajadores-ninos-desahuciados-ibiza-calle_1_12465623.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">2025</a>.
    </p><p class="article-text">
        Consultado por este diario, el alcalde Roig ha manifestado, sobre el perfil de la personas desalojadas, que viven situaciones muy diversas: hay personas con documentaci&oacute;n regularizada y otras que no la ten&iacute;an, as&iacute; como diferentes nacionalidades, entre ellas saharauis y senegaleses. Adem&aacute;s, ha se&ntilde;alado que la mayor&iacute;a eran temporeros y que algunos hab&iacute;an solicitado ayuda para abandonar la isla, asistencia que el Ayuntamiento habr&iacute;a facilitado a trav&eacute;s de Servicios Sociales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El antiguo Gorila Market se ha convertido en un nuevo asentamiento. El alcalde denuncia que funcionaría como albergue ilegal."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El antiguo Gorila Market se ha convertido en un nuevo asentamiento. El alcalde denuncia que funcionaría como albergue ilegal.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ropa tendida en las inmediaciones del antiguo Gorila Market, evidenciando la precariedad de los trabajadores del turismo que, ante la falta de vivienda, se ven forzados a estos asentamientos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ropa tendida en las inmediaciones del antiguo Gorila Market, evidenciando la precariedad de los trabajadores del turismo que, ante la falta de vivienda, se ven forzados a estos asentamientos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, muy cerca del edificio de Punta Xinx&oacute; se encuentra el Gorila, un antiguo mercadillo hippie que habr&iacute;a sido ocupado por algunas de las personas desalojadas. &ldquo;No hay un asentamiento: hay una persona que se est&aacute; aprovechando de la situaci&oacute;n de escasez de vivienda&rdquo;, ha dicho Roig y ha a&ntilde;adido que, al parecer, el propietario de este espacio estar&iacute;a cobrando un alquiler de entre 300 y 400 euros mensuales a cada persona que ha decidido trasladarse a esta zona.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el alcalde ha manifestado que, como en el resto de casos, se actuar&aacute; &ldquo;por las v&iacute;as urban&iacute;stica, medioambiental y de actividades&rdquo;, al entender que all&iacute; se desarrolla una actividad de albergue sin autorizaci&oacute;n. Asimismo, ha anunciado que el Ayuntamiento llevar&aacute; el caso a los tribunales por el uso indebido del inmueble. Tambi&eacute;n ha recordado que al inicio de la legislatura intentaron negociar con la propiedad para adquirir el terreno y convertirlo en un espacio p&uacute;blico, aunque las pretensiones econ&oacute;micas fueron, seg&uacute;n ha dicho, &ldquo;absolutamente abusivas&rdquo;. Aun as&iacute;, ha afirmado que siguen abiertos a negociar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Jul 2026 12:44:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" length="1323212" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1323212" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Desalojados trabajadores del turismo que malvivían en un hotel abandonado en Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,Precariedad laboral,Precariedad,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las auxiliares de la residencia El Cuartillo denuncian la falta de personal: “Trabajar al límite no puede convertirse en la norma”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/caceres/auxiliares-residencia-cuartillo-denuncian-falta-personal-trabajar-limite-no-convertirse-norma_1_13383616.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b7734635-4dd1-4eb9-a26c-84d49aa88749_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las auxiliares de la residencia El Cuartillo denuncian la falta de personal: “Trabajar al límite no puede convertirse en la norma”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La portavoz del colectivo, Edita Bajo, explica que las bajas y las vacaciones sin cubrir están incrementando la carga de trabajo y comprometen la atención que reciben las personas residentes. Las trabajadoras han iniciado una recogida de firmas para reclamar que se respeten sus derechos laborales y se refuerce la plantilla, y preparan una concentración para exigir que la Administración regional cumpla con sus obligaciones</p><p class="subtitle">La sanidad extremeña suma 132.402 pacientes en lista de espera: suben en cirugía y pruebas, bajan en consultas</p></div><p class="article-text">
        Las T&eacute;cnicas en Cuidados Auxiliares de Enfermer&iacute;a (TCAE) del Centro Residencial El Cuartillo, dependiente del SEPAD en C&aacute;ceres, han hecho p&uacute;blica su situaci&oacute;n para denunciar la falta de personal que, aseguran, arrastran desde hace tiempo y que se agrava durante los periodos vacacionales y cuando no se sustituyen las bajas.
    </p><p class="article-text">
        La portavoz del colectivo, Edita Bajo, sostiene que la plantilla trabaja &ldquo;bajo m&iacute;nimos&rdquo; y que esa situaci&oacute;n obliga a las profesionales que permanecen en el centro a asumir una carga asistencial cada vez mayor. &ldquo;Trabajar al l&iacute;mite no puede convertirse en la norma&rdquo;, resume el comunicado difundido por las trabajadoras.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explican, el problema no afecta &uacute;nicamente a las condiciones laborales de la plantilla, sino tambi&eacute;n a la calidad de la atenci&oacute;n que reciben las personas residentes. Recuerdan que El Cuartillo trabaja con un modelo de cuidados libre de sujeciones, tanto f&iacute;sicas como qu&iacute;micas, que requiere una vigilancia permanente y un acompa&ntilde;amiento continuo. A su juicio, sin el personal suficiente resulta imposible prestar esa atenci&oacute;n en las condiciones que exige el propio modelo asistencial.
    </p><p class="article-text">
        Las profesionales tambi&eacute;n denuncian que, para garantizar el funcionamiento del servicio, en ocasiones se ven obligadas a renunciar a d&iacute;as de asuntos propios y a otros permisos laborales, con el consiguiente desgaste f&iacute;sico y emocional. Insisten en que no se trata de un problema individual, sino de una situaci&oacute;n que repercute tanto en quienes trabajan en el centro como en las personas usuarias.
    </p><p class="article-text">
        Junto a la denuncia p&uacute;blica, las trabajadoras han comenzado una recogida de firmas dirigida a la Direcci&oacute;n del centro residencial y a la Secretar&iacute;a General de la Consejer&iacute;a de Salud y Servicios Sociales de la Junta de Extremadura.
    </p><p class="article-text">
        En el escrito recuerdan que las restricciones generales de permisos comunicadas por la direcci&oacute;n no pueden sustituir las resoluciones individualizadas previstas en la legislaci&oacute;n administrativa. En concreto, solicitan que todas las peticiones de permisos sean resueltas de forma expresa y motivada, que las denegaciones se justifiquen por escrito cuando respondan a necesidades del servicio y que se informe a la representaci&oacute;n legal de los trabajadores sobre las medidas organizativas adoptadas para hacer frente a la falta de personal y sobre los criterios empleados para conceder o denegar permisos.
    </p><p class="article-text">
        Las TCAE reclaman, adem&aacute;s, que se cubran las vacaciones y las bajas con la dotaci&oacute;n de personal necesaria para garantizar tanto la seguridad de las personas residentes como unas condiciones de trabajo que, seg&uacute;n defienden, respeten los derechos laborales de la plantilla.
    </p><h2 class="article-text">Respuesta del SES</h2><p class="article-text">
        La Junta de Extremadura, en respuesta a la petici&oacute;n de informaci&oacute;n de <strong>elDiario.es</strong>, se&ntilde;ala que los centros de atenci&oacute;n 24 horas de gesti&oacute;n directa del SEPAD comunican de forma continuada, a lo largo de todo el a&ntilde;o, las necesidades de cobertura de puestos en las distintas categor&iacute;as profesionales. A&ntilde;ade que la coordinaci&oacute;n entre el departamento de Recursos Humanos de la Secretar&iacute;a General de la Consejer&iacute;a de Salud y Servicios Sociales y la Direcci&oacute;n General de Funci&oacute;n P&uacute;blica es permanente, con intercambio diario de informaci&oacute;n para garantizar una respuesta &aacute;gil a dichas necesidades. Asimismo, sostiene que desde la llegada del actual Gobierno se ha avanzado en soluciones estructurales, con el reconocimiento de las horas extraordinarias, la puesta en marcha de contratos de refuerzo de larga duraci&oacute;n que aportan estabilidad y la equiparaci&oacute;n salarial. En este contexto, afirma que se contin&uacute;a trabajando de manera intensiva para asegurar la cobertura de todos los puestos en los centros de la regi&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sandra Moreno Quintanilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/caceres/auxiliares-residencia-cuartillo-denuncian-falta-personal-trabajar-limite-no-convertirse-norma_1_13383616.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Jul 2026 09:01:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b7734635-4dd1-4eb9-a26c-84d49aa88749_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="68817" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b7734635-4dd1-4eb9-a26c-84d49aa88749_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="68817" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las auxiliares de la residencia El Cuartillo denuncian la falta de personal: “Trabajar al límite no puede convertirse en la norma”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b7734635-4dd1-4eb9-a26c-84d49aa88749_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Derechos laborales,Precariedad laboral,Residencias,Sanidad,Servicios públicos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El fundador de Glovo admite que trató de "desvirtuar" la Ley Rider pero pide archivar la causa por los falsos autónomos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/fundador-glovo-admite-trato-desvirtuar-ley-rider-pide-archivar-causa-falsos-autonomos_1_13372773.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/498d3a4f-7ba7-44fd-a885-3171c942c028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1363y437.jpg" width="1200" height="675" alt="El fundador de Glovo admite que trató de &quot;desvirtuar&quot; la Ley Rider pero pide archivar la causa por los falsos autónomos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El juez tiene que decidir si envía el caso a juicio, tal y como reclama la acusación que ejerce el sindicato CGT, o si accede a la solicitud de sobreseimiento de la defensa de Oscar Pierre</p><p class="subtitle">El jefe de Glovo admite a la jueza que la regularización de los 'riders' busca evitar “discusiones” con Inspección de Trabajo
</p></div><p class="article-text">
        La causa abierta al fundador de <a href="https://www.eldiario.es/temas/glovo/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Glovo</a>, Oscar Pierre, por los falsos aut&oacute;nomos encara una fase decisiva. El juez instructor tiene que decidir si env&iacute;a el caso a juicio, tal y como ha pedido la acusaci&oacute;n que ejerce el sindicato CGT, o si accede a la solicitud de la defensa del empresario y lo archiva.
    </p><p class="article-text">
        El escrito del abogado de Pierre, al que ha tenido acceso elDiario.es, admite que Glovo trat&oacute; de &ldquo;desvirtuar&rdquo; <a href="https://www.eldiario.es/temas/riders/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Ley Rider</a> al intentar mantener como aut&oacute;nomos a los repartidores, pero niega que ello suponga un delito contra los derechos de los trabajadores y pide dar carpetazo a la causa.
    </p><p class="article-text">
        La petici&oacute;n de la defensa se ha encontrado <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/riders-cgt-podran-acusar-fundador-glovo-causa-penal-investiga-falsos-autonomos_1_12045085.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">con el rechazo de la CGT</a>, que ejerce la acusaci&oacute;n popular. El abogado del sindicato, Ra&uacute;l Ma&iacute;llo, ha solicitado en un escrito que el juez siente el banquillo a Pierre para que pueda ser acusado por un delito contra los derechos de los trabajadores por mantener su modelo de falsos aut&oacute;nomos.
    </p><p class="article-text">
        La central sindical argumenta que hay suficientes indicios de que Pierre impuso &ldquo;condiciones ilegales&rdquo; a sus trabajadores mediante su contrataci&oacute;n &ldquo;con f&oacute;rmulas ajenas al contrato de trabajo&rdquo;, y que despu&eacute;s los mantuvo como falsos aut&oacute;nomos &ldquo;en contra de requerimiento&rdquo; de la Inspecci&oacute;n de Trabajo.
    </p><p class="article-text">
        La causa abierta a Pierre en Barcelona es la &uacute;nica que investiga penalmente si Glovo cometi&oacute; un delito al mantener como falsos aut&oacute;nomos a sus repartidores tras la <a href="https://www.eldiario.es/economia/tribunal-supremo-falla-primera-vez-caso-riders-concluye-falso-autonomo_1_6240803.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hist&oacute;rica sentencia del Tribunal Supremo de 2020</a> y a la denominada <a href="https://www.eldiario.es/economia/ley-rider-cumple-ano-amenazada-pulso-mayores-empresas-sector_1_9238258.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley Rider de 2021, que obligaban a la compa&ntilde;&iacute;a</a> a contratarles como empleados.
    </p><p class="article-text">
        El caso naci&oacute; a partir de una denuncia de la Fiscal&iacute;a de Barcelona, que en los pr&oacute;ximos d&iacute;as tendr&aacute; que pronunciarse sobre si apoya llevar a juicio a Pierre o si, por contra, considera que no hay suficientes indicios y se debe archivar.
    </p><p class="article-text">
        La denuncia fiscal fue la puntilla a una serie de actuaciones de la Inspecci&oacute;n de Trabajo para lograr que, de una vez por todas, Glovo se atendiera a la legalidad tras su batalla con el Ministerio que encabeza Yolanda D&iacute;az por los falsos aut&oacute;nomos. <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/jefe-glovo-admite-jueza-regularizacion-riders-busca-evitar-discusiones-inspeccion-trabajo_1_11870197.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Despu&eacute;s de m&aacute;s de un lustro de pleitos</a>, la compa&ntilde;&iacute;a anunci&oacute; en 2025 que <a href="https://www.eldiario.es/economia/glovo-dice-abandonara-riders-autonomos-1-julio-medio-causas-judiciales_1_12369296.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">contratar&iacute;a a sus repartidores.</a>
    </p><p class="article-text">
        El ahorro en los costes laborales que esta figura supon&iacute;a se ha constatado con el ERE que Glovo ha presentado este a&ntilde;o, que se ha cerrado <a href="https://www.eldiario.es/economia/glovo-sindicatos-pactan-ere-afectara-436-repartidores-300-previsto-inicialmente_1_13219974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">con el despido de 436 repartidores, 300 menos de lo previsto inicialmente.</a> Pierre vendi&oacute; la mayor&iacute;a de la empresa que hab&iacute;a fundado a la multinacional alemana Delivery Hero a finales de 2021, si bien se mantuvo como consejero delegado.
    </p><p class="article-text">
        La empresa intent&oacute; solventar su crisis de imagen producida por la causa judicial a trav&eacute;s del fichaje <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/glovo-ficha-expresidente-renfe-exconsellera-economia-erc-consejo-asesor_1_12591151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de expol&iacute;ticos de PSC, PP, ERC y Junts</a> para su consejo asesor y <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/illa-felicita-glovo-10-anos-plena-crisis-judicial-empresa-falsos-autonomos_1_12388376.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">con una foto con el president de la Generalitat, Salvador Illa</a>, y dirigentes sindicales en el acto por los 10 a&ntilde;os que Glovo cumpli&oacute; el a&ntilde;o pasado.
    </p><p class="article-text">
        La instrucci&oacute;n ha contado con testigos de varios repartidores, abogados y responsables de Glovo as&iacute; como diversos inspectores de Trabajo que indagaron en el funcionamiento de la compa&ntilde;&iacute;a. <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/inspectoras-trabajo-ratifican-jueza-glovo-no-contrato-falsos-autonomos_1_12117978.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Los funcionarios ratificaron que Glovo no contrat&oacute; como empleados</a> a repartidores que estaban reconocidos por los tribunales como falsos aut&oacute;nomos.
    </p><p class="article-text">
        La defensa de Pierre, que ejercen los penalistas Crist&oacute;bal Martell y Pau Ferrer, argumenta en su petici&oacute;n de archivo que Glovo &ldquo;implement&oacute; cambios para tratar de desvirtuar la presunci&oacute;n de laboralidad&rdquo; que le impon&iacute;a la Ley Rider, pero que de toda la instrucci&oacute;n de la causa &ldquo;no se ha evidenciado la conducta desobediente&rdquo; que determina el delito contra los derechos de los trabajadores investigado.
    </p><p class="article-text">
        La defensa resalta que la causa est&aacute; construida a partir de resoluciones judiciales y requerimientos de Inspecci&oacute;n de Trabajo desfasadas, porque son anteriores al nuevo modelo que rigi&oacute; las relaciones laborales con los repartidores desde agosto de 2021. Mantener como aut&oacute;nomos a los repartidores, alega la petici&oacute;n de archivo, era &ldquo;perfectamente v&aacute;lido&rdquo; y legal en Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        El escrito aprovecha para poner en duda la actuaci&oacute;n de la Inspecci&oacute;n de Trabajo. Menciona la defensa resoluciones de la Audiencia Nacional favorables a la empresa en su conflicto con los <em>riders </em>que han criticado el &ldquo;sesgo y af&aacute;n recaudatorio&rdquo; de la Inspecci&oacute;n, lo que, a juicio del abogado de Pierre, &ldquo;apunta a la existencia de posibles motivaciones secundarias ajenas a una aproximaci&oacute;n imparcial y neutras hacia las relaciones entre Glovo y sus repartidores&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/fundador-glovo-admite-trato-desvirtuar-ley-rider-pide-archivar-causa-falsos-autonomos_1_13372773.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Jul 2026 19:19:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/498d3a4f-7ba7-44fd-a885-3171c942c028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1363y437.jpg" length="6998522" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/498d3a4f-7ba7-44fd-a885-3171c942c028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1363y437.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6998522" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El fundador de Glovo admite que trató de "desvirtuar" la Ley Rider pero pide archivar la causa por los falsos autónomos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/498d3a4f-7ba7-44fd-a885-3171c942c028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1363y437.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Glovo,Falsos autónomos,Derechos laborales,CGT - Confederación General del Trabajo,Precariedad laboral,Repartidores,Riders]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Entre silencios]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/silencios_129_13373413.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b18c9c3c-2ec2-4e31-9544-6e3acc49f428_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x452y430.jpg" width="1200" height="675" alt="Entre silencios"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">No se puede avanzar mucho en términos de salarios y dignidad profesional si los actores, traductores, escritores, ilustradores y demás seguimos luchando estrictamente en nuestro campo, afrontando a solas la creciente precariedad</p><p class="subtitle">La anterior 'Nota al pie'  - La tienda de Floridablanca</p></div><p class="article-text">
        Hace tres a&ntilde;os, el departamento de comunicaci&oacute;n de la fundaci&oacute;n AISGE, que gestiona los derechos de actores, bailarines, dobladores y directores de escena, public&oacute; un informe bastante representativo de lo que sucede en todo el &aacute;mbito de la creaci&oacute;n cultural, incluido el m&aacute;s importante en t&eacute;rminos econ&oacute;micos y de influencia internacional, el del libro. Entre otras cosas, afirmaba que s&oacute;lo el 23% de los profesionales gana m&aacute;s de 1.000 euros brutos al mes, que el 44% est&aacute; por debajo de la l&iacute;nea de la pobreza y que, en consecuencia, m&aacute;s del 50% se ve obligado a ejercer empleos no relacionados con su profesi&oacute;n, con lo que eso implica (<em>Estudio sociolaboral</em>, 2023). El objetivo de &ldquo;vivir dignamente de su trabajo se halla m&aacute;s cuestionado que nunca&rdquo; &mdash;se dec&iacute;a en ese momento&mdash; y, por si eso fuera poco, la &ldquo;degradaci&oacute;n de las condiciones laborales&rdquo; y la derivada &ldquo;sobreoferta de productos&rdquo; conduc&iacute;an a una &ldquo;p&eacute;rdida de valor de los mismos&rdquo; que har&iacute;a &ldquo;insostenible&rdquo; gran parte del sector.
    </p><p class="article-text">
        Esta semana, ACE Traductores ha puesto en marcha la encuesta de su nuevo <em>Libro blanco de la traducci&oacute;n editorial en Espa&ntilde;a</em>, que cuando est&eacute; concluido ser&aacute; el tercero de los que haya elaborado. Quien no est&eacute; informado al respecto, puede pensar que, hasta entonces, no hay forma de saber en qu&eacute; situaci&oacute;n se encuentra ese grupo de trabajadores de la cultura, que tambi&eacute;n son aut&oacute;nomos en su mayor&iacute;a; pero, teniendo en cuenta que la precarizaci&oacute;n no ha dejado de aumentar desde la publicaci&oacute;n del texto anterior (del a&ntilde;o 2010), es dif&iacute;cil que sus conclusiones se alejen positivamente de lo que sabemos hoy: &ldquo;tarifas estancadas o a la baja&rdquo;, &ldquo;trivializaci&oacute;n y devaluaci&oacute;n de la producci&oacute;n social&rdquo;, indefensi&oacute;n generalizada, imposibilidad de verificar las ventas de libros (de las que dependen las liquidaciones de derechos) y lo que se defin&iacute;a en suma, quiz&aacute; con excesiva suavidad, como &ldquo;alto grado de incumplimiento de la ley de propiedad intelectual por parte de los editores&rdquo;. Como resultado, m&aacute;s del 70% no se pod&iacute;a dedicar en exclusiva a su oficio cuando se public&oacute; el <em>Informe de valor econ&oacute;mico de la traducci&oacute;n editorial</em> (2017).
    </p><p class="article-text">
        Por si les parece que los ejemplos anteriores son excepciones a la norma, a&ntilde;adir&eacute; algunas de las afirmaciones de la <em>Encuesta de an&aacute;lisis del sector profesional de la ilustraci&oacute;n</em> (2025), que ser&aacute; la base de otro tercer libro blanco, el correspondiente a las circunstancias actuales de los ilustradores e ilustradoras de nuestro pa&iacute;s: &ldquo;ocho de cada diez&rdquo; trabajadores &ldquo;han visto congelados o reducidos sus ingresos desde 2019&rdquo;, un 70% tiene problemas de &ldquo;demora o impago por sus servicios&rdquo; y una &ldquo;amplia mayor&iacute;a ingresa menos de 1.000 euros al mes&rdquo;, lo cual explica que en el a&ntilde;o 2005 ya se diera el caso de que el 17% de los encuestados ni siquiera ganaran lo suficiente &ldquo;para cubrir los gastos de la Seguridad Social&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Como se ve, es el mismo brete, y pr&aacute;cticamente en la misma gama de cifras; con dos agravantes que quiz&aacute; habr&aacute;n imaginado: la brecha hist&oacute;rica de g&eacute;nero, imposible de cerrar con sueldos cada vez m&aacute;s bajos y la aparici&oacute;n de la IA, que est&aacute; expulsando a miles de profesionales y da&ntilde;ando la calidad de las obras sin m&aacute;s <em>utilidad</em> real que la de aumentar los beneficios de las grandes empresas y de cuatro multinacionales.
    </p><p class="article-text">
        Algunos de los que pertenecemos a dichos sectores &mdash;no cito m&aacute;s por falta de espacio&mdash; somos muy conscientes de que nada de lo planteado aqu&iacute; tiene soluci&oacute;n si no rompemos el silencio, nos movilizamos y desvelamos la imagen de la cultura en Espa&ntilde;a, que desde luego no es la de un pu&ntilde;ado de famosos televisivos; y al tratarse de ocupaciones tan diversas, tampoco se puede avanzar mucho si los actores, traductores, escritores, ilustradores, m&uacute;sicos y dem&aacute;s seguimos luchando estrictamente en nuestro campo, por la sencilla raz&oacute;n de que la propia disgregaci&oacute;n nos resta fuerza y, de paso, impide un m&aacute;s que necesario intercambio de experiencias, algo particularmente grave cuando se trabaja en el mismo sitio, como sucede a menudo en el teatro. Pero, por supuesto, falta un factor esencial, el motivo de que se haya llegado a semejante situaci&oacute;n: el desinter&eacute;s de las administraciones p&uacute;blicas espa&ntilde;olas, que a diferencia de casi todos los pa&iacute;ses de nuestro entorno, ni siquiera han sentado las bases de una verdadera pol&iacute;tica cultural, que pasa por conceder un tratamiento espec&iacute;fico a los creadores y creadoras.
    </p><p class="article-text">
        El grand&iacute;simo Peter Brook declar&oacute; en <em>Between two silences</em> que &eacute;l nunca hab&iacute;a tenido problemas de dinero a la hora de dirigir, y no porque fuera rico &mdash;que no lo era&mdash;, sino porque puenteaba la cuesti&oacute;n por el procedimiento de limitarse a &ldquo;usar los medios disponibles&rdquo;, es decir, lo que hubiera, por poco que fuese; de hecho, es lo normal cuando la creaci&oacute;n es una forma de vida. Lamentablemente, el mundo donde dijo eso no es el mundo en el que estamos: aunque la UNESCO insista en recordar que la cultura es la clave del futuro de la humanidad (<em>Informe mundial sobre pol&iacute;ticas culturales</em>), los hechos dicen que la creaci&oacute;n ya no da ni para pagar medio alquiler en una ciudad media. Estoy seguro de que, al final, se caer&aacute; en la cuenta del tremendo error que se est&aacute; cometiendo. Esperemos que no sea demasiado tarde.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jesús Gómez Gutiérrez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/silencios_129_13373413.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Jul 2026 19:52:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b18c9c3c-2ec2-4e31-9544-6e3acc49f428_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x452y430.jpg" length="449543" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b18c9c3c-2ec2-4e31-9544-6e3acc49f428_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x452y430.jpg" type="image/jpeg" fileSize="449543" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Entre silencios]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b18c9c3c-2ec2-4e31-9544-6e3acc49f428_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x452y430.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Industria cultural,Políticas culturales,Salarios,Precariedad laboral,Precariedad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Absentismo laboral]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/absentismo-laboral_131_13369951.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d9940a98-6fa8-4bbe-9469-2ca668cbbb33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x582y185.jpg" width="1200" height="675" alt="Absentismo laboral"></p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Bernardo Vergara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/absentismo-laboral_131_13369951.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Jul 2026 20:34:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d9940a98-6fa8-4bbe-9469-2ca668cbbb33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x582y185.jpg" length="309068" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d9940a98-6fa8-4bbe-9469-2ca668cbbb33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x582y185.jpg" type="image/jpeg" fileSize="309068" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Absentismo laboral]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d9940a98-6fa8-4bbe-9469-2ca668cbbb33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x582y185.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Alberto Núñez Feijóo,Absentismo,Precariedad laboral]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Casa Lola, de vil·la de luxe a ‘villa miseria’: la mansió il·legal reconvertida en refugi per als treballadors d'Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/casa-lola-vil-luxe-villa-miseria-mansio-il-legal-reconvertida-refugi-per-als-treballadors-d-eivissa_1_13361541.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Daniel, paraguaià i paleta, cuina al seu barracó"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Desenes de persones migrants sobreviuen en una finca propietat de Paquita Marsan, una polèmica promotora que acumula infraccions i delictes urbanístics. “Les nostres famílies no es creuen que aquesta finca estigui plena de gent que no té cap altre lloc on viure”, comenta un resident
</p><p class="subtitle">Un grup d'influencers promociona un estiu de iots i luxe en una mansió il·legal d'Eivissa
</p></div><p class="article-text">
        El mes de juliol va comen&ccedil;ar a Casa Lola amb la den&uacute;ncia d'una agressi&oacute; sexual. El presumpte agressor tamb&eacute; va ruixar una altra persona amb gasolina, li va calar foc i li va provocar diverses cremades, segons el testimoni d'una testimoni. La Policia Local de Sant Josep de sa Talaia va enviar una patrulla dimecres passat a la nit per posar ordre i aclarir qu&egrave; havia passat en una propietat prou coneguda per qualsevol eivissenc. Casa Lola &eacute;s un neotop&ograve;nim que fa temps que apareix als mitjans de comunicaci&oacute;, tamb&eacute; als d'&agrave;mbit nacional i internacional. Durant una &egrave;poca alternava les p&agrave;gines de societat amb les que informaven sobre la pol&iacute;tica local. La mansi&oacute; on se celebraven les festes que reunien famosos i l'alta societat que estiuejava a Eivissa era il&middot;legal. Ning&uacute; no va demanar llic&egrave;ncia per construir-la.
    </p><p class="article-text">
        Sobre aquells 9.326 metres quadrats &ndash;bungalous, piscines i terrasses&ndash; hi pesava una ordre municipal d'enderrocament que va tardar dotze anys a executar-se. Quan, finalment, hi van entrar les m&agrave;quines &ndash;el 9 d'agost de 2022&ndash;, la parcel&middot;la va entrar en una mena de letargia. Fins a la primavera passada. A l'abril, despr&eacute;s de dos desallotjaments de campaments de barraques a la perif&egrave;ria de la capital de l'illa, Peri&oacute;dico de Ibiza va publicar unes fotografies que evidenciaven una realitat: <a href="https://www.periodicodeibiza.es/cronica-negra/local/2026/04/28/2618311/vuelven-okupar-vivienda-situada-enfrente-casa-lola.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Casa Lola era plena de barraques</a>. Havia estat una vil&middot;la de luxe. Ara &eacute;s una<em> villa miseria</em>. 
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/05/09/2625853/propiedad-casa-lola-habria-denunciado-por-momento-ocupacion-del-terreno.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">L'Ajuntament de Sant Josep lamenta que la propiet&agrave;ria de la finca no n'hagi denunciat l'ocupaci&oacute; davant la just&iacute;cia</a>. Sense aquest tr&agrave;mit, no es podria iniciar un nou desallotjament d'infrahabitatges a Eivissa. En els darrers dos anys se n'han produ&iuml;t m&eacute;s de mitja dotzena. El pr&ograve;xim ja t&eacute; data i lloc: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-hotel-ruines-on-malviuen-els-treballadors-turisme-eivissenc-em-fa-vergonya-he-d-explicar-meva-historia_1_13289452.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el 24 de juliol, a l'hotel en ru&iuml;nes de Punta d'en Xinx&oacute;, tamb&eacute; al municipi de Sant Josep</a>. Per&ograve; la propiet&agrave;ria de Casa Lola sembla jugar a un altre joc: Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez ja ha patit aquest mateix problema i, en diverses ocasions, ha contractat els serveis de D&amp;S Desokupa per buidar les seues propietats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una dona que s&#039;allotja en aquesta barraca assegura que els seus llogaters paguen 700 euros al mes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una dona que s&#039;allotja en aquesta barraca assegura que els seus llogaters paguen 700 euros al mes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una promotora habitual als tribunals</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Tenc okupes a gaireb&eacute; totes les meues propietats! A veure, tu veus com tenc ca meua, m'agraden les coses polides. Ara, quan vaig a Casa Lola, que hi vaig molt poc perqu&egrave; em provoca ansietat, perqu&egrave; ho han destrossat tot, s'ho han enduit tot, em van robar de tot quan hi van entrar les m&agrave;quines. Aquella casa era una meravella. I ara qu&egrave;? Una decad&egrave;ncia total. Aix&ograve; &eacute;s el que ha fet l'Administraci&oacute;. Decad&egrave;ncia, perqu&egrave; &eacute;s el que vol l'Administraci&oacute;. Perqu&egrave; l'&eacute;sser hum&agrave; &eacute;s vanit&oacute;s: vull el millor cotxe, la millor casa. Per&ograve; gr&agrave;cies tamb&eacute; a aquestes vanitats l'Administraci&oacute; viu de naltros. Perqu&egrave; som naltros qui mantenim l'Administraci&oacute;. Si no hi hagu&eacute;s il&middot;lusi&oacute;, estaria tot mort, com passa a Vene&ccedil;uela&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/16/2450647/casa-lola-esta-okupada-destruida-esa-casa-era-belleza-ahora-decadencia-total-eso-hecho-administracion.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La cita correspon a una entrevista</a> &ndash;doble&ndash; que Paquita Marsan &ndash;el malnom amb qu&egrave; es coneix aquesta dona, malaguenya nascuda el 1949 i promotora immobili&agrave;ria durant els anys m&eacute;s salvatges de Marbella sota l'alcaldia de Jes&uacute;s Gil y Gil&ndash; va concedir a Peri&oacute;dico de Ibiza. Era l'agost de 2025 i no es va estar de res. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paquita-marsan-polemica-casera-famosos-ibiza-acumula-multas-detenciones_1_9596915.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tot i presumir de tenir amistat amb els expresidents Gonz&aacute;lez i Aznar</a>, va carregar contra les institucions democr&agrave;tiques: &ldquo;<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/17/2451191/hace-cinco-anos-compre-km5-deberia-estar-abierto-pero-sant-josep-todo-son-problemas.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hem de viure de la gent que ve a Eivissa</a> (...) Que deixin ja tanta ploma i que deixin obrir els locals aviat i de pressa, que aix&ograve; porta diners, i no fan res m&eacute;s que posar impediments!&rdquo; Va atribuir tots els seus problemes judicials a un advocat que, segons ella, la va enganyar: &ldquo;Em va treure un mili&oacute; d'euros, per&ograve; no l'he denunciat. L'he perdonat perqu&egrave; no et pots quedar a la vida amb el ressentiment&rdquo;. I,<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2020/07/26/1183787/cometido-errores-pero-soy-mafiosa.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> tal com ja havia fet en altres ocasions en el mateix mitj&agrave; de comunicaci&oacute;</a>, es va justificar:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No som una mafiosa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tendes de campanya entre la vegetació de la finca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tendes de campanya entre la vegetació de la finca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un curr&iacute;culum judicial interminable</strong></h2><p class="article-text">
        L'historial judicial de Paquita Marsan &eacute;s interminable i no para de cr&eacute;ixer. Fa menys d'un mes, el 18 de juny, <a href="https://www-periodicodeibiza-es.translate.goog/pitiusas/ibiza/2026/06/18/2652563/anulada-sancion-200000-euros-por-fieston-ilegal-casa-lola-durante-pandemia.html?_x_tr_sl=es&amp;_x_tr_tl=ca&amp;_x_tr_hl=ca&amp;_x_tr_pto=sc" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB) va anul&middot;lar</a>, per un defecte de forma, una multa de 200.000 euros per una festa celebrada a Casa Lola el juliol de 2020, en plena pand&egrave;mia. L'empres&agrave;ria, per&ograve;, no sempre ha tengut tanta sort. Va tenir un gran ress&ograve; medi&agrave;tic el seu ingr&eacute;s a pres&oacute; per haver defraudat Hisenda en 867.469 euros. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2013/08/14/detenida-paquita-sanchez-salida-fiesta-30637467.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Policia Nacional i l'Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria la van anar a cercar a Pacha una nit d'agost de 2013</a>. Va passar uns mesos entre reixes <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2014/06/11/duena-can-lola-obtiene-tercer-30560992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fins que va obtenir el tercer grau el juny de 2014</a>.
    </p><p class="article-text">
        La majoria dels problemes judicials de Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, tanmateix, van comen&ccedil;ar com a infraccions urban&iacute;stiques. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/03/06/casa-lola-demolicion-ilegal-ibiza-127588382.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El passat 6 de mar&ccedil;, el TSJIB va confirmar la condemna imposada a l'empres&agrave;ria per no haver complit l'ordre d'enderrocar les construccions il&middot;legals de Casa Lola</a>. Aquell 9 d'agost de 2022, l'equip de govern &ndash;llavors una coalici&oacute; entre el PSOE i forces d'esquerra&ndash; va iniciar l'enderroc pel seu compte, per&ograve; ajustant-se a la llei. Dins el termini i en la forma escaient, segons decret&agrave; un tribunal que desestim&agrave; els recursos presentats. La condemna obliga la promotora a retornar el mig mili&oacute; d'euros de diners p&uacute;blics que va costar l'enderroc. L'escena va agafar per sorpresa la seixantena d'hostes que hi havien dormit la nit anterior. Era l'&uacute;ltima nit de Casa Lola com a agroturisme sense llic&egrave;ncia. Aix&iacute; es posava punt final a una hist&ograve;ria que venia de lluny.
    </p><p class="article-text">
        Des del 2011, l'empres&agrave;ria va ignorar els expedients sancionadors oberts per l'Ajuntament de Sant Josep. Entremig &ndash;el novembre de 2018&ndash;, l'Audi&egrave;ncia Provincial de Palma havia condemnat Paquita Marsan i Roc&iacute;o Mart&iacute;n &ndash;la seua filla i s&ograve;cia&ndash; a una multa de nom&eacute;s 2.920 euros. El delicte? <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autoridades-ibiza-paralizan-obras-ilegales-paquita-marsan-polemica-casera-famosos_1_9618154.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Haver ocupat treballadors que no estaven donats d'alta a la Seguretat Social.</a> La Fiscalia havia demanat, sense &egrave;xit, dos anys de pres&oacute;. Un altre proc&eacute;s llarg. La inspecci&oacute; que va destapar els fets s'havia dut a terme cinc anys i mig abans, el febrer de 2013. L'octubre de 2025, totes dos dones van tornar a declarar davant l'Audi&egrave;ncia Provincial acusades de la mateixa pr&agrave;ctica, amb l'agreujant que els treballadors no tenien perm&iacute;s de resid&egrave;ncia. La Fiscalia va tornar a sol&middot;licitar dos anys de pres&oacute;. De moment, encara no hi ha sent&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Paquita Marsan s&iacute; que va col&middot;laborar, en canvi, en l'enderroc de Casa Paola, un altre hotel encobert. El febrer de 2025, ja amb el PP al capdavant de l'Ajuntament de Sant Josep, va complir una ordre de demolici&oacute; dictada el setembre de 2022, quan encara governaven les forces progressistes. Aquesta vil&middot;la de luxe no podia acollir-se a cap amnistia urban&iacute;stica perqu&egrave; s'havia constru&iuml;t en s&ograve;l protegit. Fou enderrocada. Mesos m&eacute;s tard, amb l'arribada de l'estiu, les festes van tornar a aquella finca. Vicent Roig Tur, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sant-josep-municipi-d-eivissa-governat-pel-pp-preveu-creixer-50-malgrat-col-lapse-hidric_1_12301354.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">alcalde d'un municipi lliurat al creixement sense l&iacute;mits</a>, va recon&egrave;ixer <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/09/05/casa-paola-sigue-celebrando-fiestas-121250326.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que la superf&iacute;cie enderrocada de Casa Paola havia estat reconstru&iuml;da</a>.
    </p><p class="article-text">
        Per comentar totes aquestes q&uuml;estions, <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>elDiario.es</em></a> va intentar contactar telef&ograve;nicament amb l'empres&agrave;ria malaguenya. Tamb&eacute; amb la seua empresa &ndash;Inversiones Hoteleras Faro SL&ndash; a trav&eacute;s del correu electr&ograve;nic. No va obtenir cap resposta.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La vida s'obre pas entre les barraques</strong></h2><p class="article-text">
        La <em>villa miseria</em> no &eacute;s gaire diferent d'altres que han sorgit abans a Eivissa. Tendes de campanya devora caravanes; quatre fustes i un parell de planxes per aixecar alguna cosa semblant a una caseta; cotxes i furgonetes aparcats; bombones de but&agrave;, manuelles, testos, materials de construcci&oacute;, fems, roba estesa; cotxets de nad&oacute; i joguines infantils; taules i cadires de pl&agrave;stic; barbacoes i fogons fumejant; respostes esquives per&ograve; amables &ndash;&ldquo;<em>Lo siento coraz&oacute;n, pero no te puedo decir nada</em>&rdquo;&ndash;; hist&ograve;ries d'immigrants que no tenen papers tot i tenir feina. Per&ograve;, en estar constru&iuml;da sobre la quadr&iacute;cula d'una antiga vil&middot;la de luxe i no damunt un descampat, l'escena &eacute;s completament diferent.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s com si un fotograma de <em>Mad Max</em> s'hagu&eacute;s tenyit de verd jur&agrave;ssic. Davant el silenci de la propiet&agrave;ria, a Casa Lola la vida s'obre pas. Hi ha camins pavimentats, un tancat que proporciona intimitat, arbres que fan ombra, palmeres que volen cr&eacute;ixer, matolls exuberants i una certa l&ograve;gica perqu&egrave; els habitants que hi han anat arribant trobin el seu lloc, com en aquells c&agrave;mpings on les velles caravanes &ndash;amb matr&iacute;cules holandeses, alemanyes o franceses&ndash; devien viure els seus dies de gl&ograve;ria a comen&ccedil;aments dels noranta. Fins i tot hi ha algun habitatge de formig&oacute; que va sobreviure a l'enderroc &ndash;<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2023/09/29/2021153/sant-josep-constata-reconstruccion-obras-ilegales-casa-lola.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">o que es va reconstruir sense perm&iacute;s despr&eacute;s</a>&ndash; i que ara t&eacute; nous inquilins. Tamb&eacute; hi ha tarifes de lloguer, o almenys aix&ograve; asseguren alguns dels residents. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desallotjament-d-propietari-pirata-eivissa-deixa-200-persones-carrer-som-els-treballadors-aixequem-l-illa_1_11564001.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aix&iacute; passa a Casa Lola, com tamb&eacute; a Can Rova, potser el quil&ograve;metre zero del barraquisme eivissenc</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tot i que el terreny estigui tancat i ple de camins pavimentats, el paisatge és molt semblant al d&#039;altres campaments de barraques que existeixen o han existit a Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tot i que el terreny estigui tancat i ple de camins pavimentats, el paisatge és molt semblant al d&#039;altres campaments de barraques que existeixen o han existit a Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alg&uacute; s'est&agrave; lucrant a Casa Lola?</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Una parella viu en aquesta casa. Sembla que paguen 700 euros; d'all&agrave; i d'aqu&iacute;, totes dues juntes&rdquo;, explica na J&uacute;lia. &ldquo;All&agrave;&rdquo; &eacute;s una tenda de campanya que s'entreveu entre la vegetaci&oacute;. &ldquo;Aqu&iacute;&rdquo;, una construcci&oacute; rectangular d'uns quaranta o cinquanta metres quadrats. Plaques de guix laminat, llistons de fusta i el sostre refor&ccedil;at amb una malla verda. En molts pobles d'Espanya seria un galliner. A dins, per&ograve;, hi viuen tres persones. Entre elles, aquesta dona d'aspecte madur que acaba d'arribar a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;A mi nom&eacute;s m'hi allotgen. Potser m&eacute;s amunt hi ha qui sap com funciona tot aix&ograve;, per&ograve; jo no en s&eacute; res perqu&egrave; acab d'arribar del Paraguai, no et puc dir res.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I a qui li paguen el lloguer?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;All&agrave; dalt hi ha l'encarregat. He sentit dir que &eacute;s colombi&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una resident assegura que una parella paga 700 euros per una “casa” més semblant a un galliner que no pas a un habitatge</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les infravivendes de Casa Lola."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les infravivendes de Casa Lola.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els primers okupes dormen sota sostre</strong></h2><p class="article-text">
        Baudi i Renato conversen en portugu&egrave;s. S&oacute;n de Goi&aacute;s, al cor de l'interior del Brasil, la zona de transici&oacute; entre les riques valls de Minas Gerais i el Mato Grosso, la porta d'entrada a l'Amaz&ograve;nia. &ldquo;&Eacute;s un estat sense faveles perqu&egrave;, a difer&egrave;ncia d'altres indrets del Brasil, potser m&eacute;s rics, all&agrave; els governants no permeten la delinq&uuml;&egrave;ncia&rdquo;, diu en Baudi. &ldquo;Per mor d&rsquo;aix&ograve; les nostres fam&iacute;lies no es creuen que aquesta finca estigui aix&iacute;, plena de gent que no t&eacute; cap altre lloc on viure. &Eacute;s clar, la televisi&oacute; nom&eacute;s explica la part bona d'Eivissa. I saben que a nosaltres ens va b&eacute; la feina. Perqu&egrave; aqu&iacute;, a l'illa, hi ha feina per a qui vol treballar. I s'hi poden fer sous&rdquo;, continua en Renato. Una furgoneta aparcada a pocs metres confirma que als dos brasilers no els falta feina. &Eacute;s plena d'eines i galledes de pintura. Ells, &ldquo;sobretot a l'hivern&rdquo;, es dediquen a &ldquo;posar a punt vil&middot;les&rdquo;, explica en Baudi: des d'emblanquinar una paret fins a col&middot;locar rajoles o reconstruir estructures. &ldquo;Feim manteniment general&rdquo;, resumeix en Renato.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les nostres famílies no es creuen que aquesta finca estigui així, plena de gent que no té cap altre lloc on viure. És clar, la televisió només explica la part bona d&#039;Eivissa. I saben que a naltros ens va bé la feina. Perquè aquí, a l&#039;illa, hi ha feina per a qui vol treballar. I s&#039;hi poden fer sous</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Renato</span>
                                        <span>—</span> Resident a Casa Lola
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Valtros pagau lloguer per viure a Casa Lola?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No, naltros no &ndash;respon en Baudi.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I viviu a la casa que tenim aqu&iacute; darrere?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, tenim unes habitacions. En aquesta part hi viu gent des de fa molt de temps &ndash;contesta el seu company.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I com hi vau poder entrar?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El portal era obert &ndash;continua en Baudi&ndash; i, veient els preus que hi havia a l'illa, vam decidir quedar-nos aqu&iacute;. S'hi estava molt b&eacute; i ja fa tres anys que hi vivim. Mai no hem tengut cap problema. Som bona gent, treballadors; hem demanat la regularitzaci&oacute; i estem esperant els papers. Des d'aleshores no hem tornat a casa. Per&ograve; des que va arribar aquesta gent [<em>assenyala la part alta de Casa Lola, on hi ha moltes de les barraques</em>]... hi ha molts problemes. Naltros no paguem res, per&ograve; all&agrave; dalt s&iacute;. Hi ha alg&uacute; que hi est&agrave; fent negoci. Hi ha una porta a la part del darrere de la finca per on els deixen entrar i sortir.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I qui &eacute;s que cobra all&agrave; dalt?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No ho s&eacute;, per&ograve; ens acabaran creant un problema.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El portal era obert i, veient els preus que hi havia a l&#039;illa, vam decidir quedar-nos aquí. S&#039;hi estava molt bé i ja fa tres anys que hi vivim. Mai no hem tengut cap problema. Som bona gent, treballadors, hem demanat la regularització i estem esperant els papers. Però des que va arribar aquesta gent [assenyala la zona alta de Casa Lola, on hi ha moltes de les barraques] hi ha molts problemes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Baudi</span>
                                        <span>—</span> Resident a Casa Lola
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Baudi és un brasiler que viu des de fa tres anys “sense pagar lloguer” en un dels habitatges que encara queden drets dins Casa Lola"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Baudi és un brasiler que viu des de fa tres anys “sense pagar lloguer” en un dels habitatges que encara queden drets dins Casa Lola                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sense llum</strong></h2><p class="article-text">
        El nom de la zona no enganya: Davall sa Serra. Casa Lola es va construir al vessant d'una fondalada delimitada per muntanyes baixes cobertes de pins &ndash;la Serra d'en Calaveres&ndash; i diversos pujols: el Pujolet d'en Puvil, el Puig Red&oacute; i el Puig d'en Camarles. Diversos torrents &ndash;el des Jondal i el de Can Berris&ndash; travessen un petit territori que en altres temps devia ser molt f&egrave;rtil (a la Mediterr&agrave;nia, all&agrave; on hi havia aigua, hi havia prosperitat). Avui, els noms de les antigues finques agr&iacute;coles &ndash;Can Cant&oacute;, Can Forn, Ca na Pepa d'en Xic, Can Miquel Francesc&ndash; es mesclen amb grans xalets equipats amb piscines de la mida d'un apartament. &Eacute;s un ve&iuml;nat dispers que, les darreres setmanes, ha al&ccedil;at la veu pel que est&agrave; passant a la finca de Paquita Marsan. Des de l'anonimat, una persona denunciava a <em>Peri&oacute;dico de Ibiza </em><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/02/2661995/maxima-tension-casa-lola-grupo-criminal-son-okupas-situacion-vulnerabilidad.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;l'okupaci&oacute; d'un habitatge&rdquo; per subministrar electricitat a la vila mis&egrave;ria &ldquo;mitjan&ccedil;ant una connexi&oacute; el&egrave;ctrica il&middot;legal&rdquo;</a>.
    </p><p class="article-text">
        Al barrac&oacute; d'en Daniel no hi arriba la llum. Per aix&ograve; fregeix amb gas uns trossos de pollastre arrebossat. Quan els tregui de la paella i els eixugui amb paper de cuina, els portar&agrave; a la seua mare i a la seua germana petita, una garrida que corr per davant de la caravana on dorm aquest paraguai&agrave; &ndash;&ldquo;d'Asunci&oacute;n&rdquo;&ndash; que fa un any que &eacute;s a l'illa: &ldquo;Vaig venir perqu&egrave; elles ja hi eren. La meva mare i la nena van poder trobar un lloguer en un altre lloc, per&ograve; jo no el vaig trobar&rdquo;. En Daniel fa feina &ldquo;en vil&middot;les&rdquo;. &ldquo;Obra i reparacions&rdquo;. Per alleujar la calor, beu terer&eacute;. El mate fred dels guaran&iacute;s. Compartir-lo mentre es conversa i es divaga &eacute;s tot un ritual social.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/casa-lola-vil-luxe-villa-miseria-mansio-il-legal-reconvertida-refugi-per-als-treballadors-d-eivissa_1_13361541.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 09:15:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="300022" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="300022" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Casa Lola, de vil·la de luxe a ‘villa miseria’: la mansió il·legal reconvertida en refugi per als treballadors d'Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Precariedad,Precariedad laboral,Vivienda,Viviendas ilegales,Urbanismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Casa Lola, de villa de lujo a 'villa miseria': la mansión ilegal reconvertida en refugio para los trabajadores de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casa-lola-villa-lujo-villa-miseria-mansion-ilegal-reconvertida-refugio-trabajadores-ibiza_1_13357369.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Casa Lola, de villa de lujo a &#039;villa miseria&#039;: la mansión ilegal reconvertida en refugio para los trabajadores de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Decenas de personas migrantes sobreviven en una finca propiedad de Paquita Marsan, una polémica promotora que acumula infracciones y delitos urbanísticos. "Nuestras familias no se creen que esta finca esté llena de gente que no tiene otro lugar donde vivir", comenta un residente</p><p class="subtitle">Un grupo de 'influencers' alojadas en una mansión ilegal promocionan en Ibiza un verano de yates y lujo</p></div><p class="article-text">
        El mes de julio empez&oacute; en Casa Lola con la denuncia de una agresi&oacute;n sexual. El presunto agresor tambi&eacute;n roci&oacute; con gasolina a otra persona, le prendi&oacute; fuego y le caus&oacute; varias quemaduras, seg&uacute;n el testimonio de una testigo. La Polic&iacute;a Local de Sant Josep de sa Talaia envi&oacute; una patrulla el pasado mi&eacute;rcoles por la noche para poner orden y aclarar qu&eacute; hab&iacute;a sucedido en una propiedad m&aacute;s que conocida para cualquier ibicenco. Casa Lola es un neotop&oacute;nimo que lleva mucho tiempo apareciendo en la prensa, tambi&eacute;n en la nacional e internacional. Durante una &eacute;poca altern&oacute; las p&aacute;ginas de sociedad con las que informaban sobre la pol&iacute;tica local. La mansi&oacute;n donde se celebraban las fiestas que reun&iacute;an al famoseo y a la alta sociedad que veraneaba en Eivissa era ilegal. Nadie pidi&oacute; una licencia para construirla. 
    </p><p class="article-text">
        Sobre aquellos 9.326 metros cuadrados &ndash;bungalows, piscinas, terrazas&ndash; pend&iacute;a una orden de demolici&oacute;n municipal que tard&oacute; doce a&ntilde;os en cumplirse. Cuando, al fin, entraron las m&aacute;quinas &ndash;9 de agosto de 2022&ndash;, la parcela entr&oacute; en una especie de letargo. Hasta la &uacute;ltima primavera. En abril, tras dos desahucios de campamentos chabolistas en la periferia de la capital de la isla, Peri&oacute;dico de Ibiza public&oacute; unas fotos que evidenciaban una realidad: <a href="https://www.periodicodeibiza.es/cronica-negra/local/2026/04/28/2618311/vuelven-okupar-vivienda-situada-enfrente-casa-lola.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Casa Lola estaba llena de barracas</a>. Fue una villa de lujo. Ahora es una villa miseria.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/05/09/2625853/propiedad-casa-lola-habria-denunciado-por-momento-ocupacion-del-terreno.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Ajuntament de Sant Josep lamenta que la propietaria de la finca no haya denunciado su okupaci&oacute;n a la Justicia</a>. Sin ese tr&aacute;mite, no se podr&iacute;a iniciar el en&eacute;simo desahucio de infraviviendas en Eivissa. En los &uacute;ltimos dos a&ntilde;os, se han producido m&aacute;s de media docena. El pr&oacute;ximo ya tiene fecha y lugar: 24 de julio, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-ruinas-malviven-trabajadores-turismo-ibicenco-da-verguenza-debo-contar-historia_1_13289387.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hotel en ruinas de Punta d&rsquo;en Xinx&oacute;, tambi&eacute;n en el municipio de Sant Josep</a>. Pero la due&ntilde;a de Casa Lola parece practicar otro juego: Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez ya ha sufrido el mismo problema y, varias veces, ha contratado los servicios de D&amp;S Desokupa para vaciar sus posesiones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una mujer que se hospeda en esta chabola dice que sus inquilinos pagan 700 euros al mes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una mujer que se hospeda en esta chabola dice que sus inquilinos pagan 700 euros al mes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una promotora asidua a los tribunales</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;&iexcl;Tengo okupas en casi todas mis propiedades! Vamos a ver, t&uacute; ves como tengo la casa, me gustan las cosas bellas. Yo ahora cuando voy a Casa Lola, que voy muy poco porque me provoca ansiedad, porque se lo han cargado todo, se han llevado todo, me robaron de todo cuando entraron las m&aacute;quinas. Esa casa era una belleza &iquest;Ahora qu&eacute;? Decadencia total. Eso es lo que ha hecho la Administraci&oacute;n. Decadencia, porque es lo que quiere la Administraci&oacute;n. Porque el ser humano es vanidoso, tengo el mejor coche, la mejor casa. Pero gracias tambi&eacute;n a esas vanidades la Administraci&oacute;n vive de nosotros. Porque nosotros mantenemos a la Administraci&oacute;n. Si no hubiera ilusi&oacute;n estar&iacute;a todo muerto, como pasa en Venezuela&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/16/2450647/casa-lola-esta-okupada-destruida-esa-casa-era-belleza-ahora-decadencia-total-eso-hecho-administracion.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La cita corresponde a una entrevista</a> &ndash;doble&ndash; que Paquita Marsan &ndash;el apodo por el que conocen a esta mujer, malague&ntilde;a del 49, promotora inmobiliaria en los a&ntilde;os salvajes de Marbella durante la alcald&iacute;a de Jes&uacute;s Gil y Gil&ndash; concedi&oacute; a Peri&oacute;dico de Ibiza. Era agosto de 2025 y se qued&oacute; a gusto. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paquita-marsan-polemica-casera-famosos-ibiza-acumula-multas-detenciones_1_9596915.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pese a presumir de amigos como los ex presidentes Gonz&aacute;lez y Aznar</a>, carg&oacute; contra las instituciones democr&aacute;ticas: &ldquo;<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/17/2451191/hace-cinco-anos-compre-km5-deberia-estar-abierto-pero-sant-josep-todo-son-problemas.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tenemos que vivir de la gente que viene a Ibiza</a> (...) &iexcl;Que se dejen ya de tanta pluma y que dejen a los sitios abrir pronto y r&aacute;pido, que eso trae dinero y no hacen nada m&aacute;s que poner impedimentos!&rdquo;. Responsabiliz&oacute; de todos sus problemas judiciales a un abogado que la enga&ntilde;&oacute;: &ldquo;Me sac&oacute; un mill&oacute;n de euros, pero no lo he denunciado. Yo le he perdonado porque no te puedes quedar en la vida con el resentimiento&rdquo;.<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2020/07/26/1183787/cometido-errores-pero-soy-mafiosa.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2020/07/26/1183787/cometido-errores-pero-soy-mafiosa.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Y como ya hab&iacute;a hecho en otras ocasiones en el mismo medio de comunicaci&oacute;n</a>, se excus&oacute;:
    </p><p class="article-text">
         &ndash;No soy una mafiosa. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tiendas de campaña entre la vegetación de la finca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tiendas de campaña entre la vegetación de la finca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un curr&iacute;culo judicial interminable</strong></h2><p class="article-text">
        El curr&iacute;culo judicial de Paquita Marsan es interminable y no deja de crecer. Hace menos de un mes, el 18 de junio, <a href="https://www-periodicodeibiza-es.translate.goog/pitiusas/ibiza/2026/06/18/2652563/anulada-sancion-200000-euros-por-fieston-ilegal-casa-lola-durante-pandemia.html?_x_tr_sl=es&amp;_x_tr_tl=ca&amp;_x_tr_hl=ca&amp;_x_tr_pto=sc" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJB) anul&oacute; por un defecto de forma una multa de 200.000 euros por una fiesta que se celebr&oacute; en Casa Lola en julio de 2020</a>, plena pandemia. La empresaria, sin embargo, no siempre ha tenido tanta suerte. Result&oacute; medi&aacute;tica su entrada en prisi&oacute;n por defraudar al fisco 867.469 euros.<a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2013/08/14/detenida-paquita-sanchez-salida-fiesta-30637467.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2013/08/14/detenida-paquita-sanchez-salida-fiesta-30637467.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Polic&iacute;a Nacional y la Agencia Tributaria fueron a buscarla a Pacha una noche ibicenca de agosto de 2013</a>. Vivi&oacute; entre rejas unos meses<a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2014/06/11/duena-can-lola-obtiene-tercer-30560992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2014/06/11/duena-can-lola-obtiene-tercer-30560992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hasta que obtuvo el tercer grado en junio de 2014</a>.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de los problemas judiciales de Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez empezaron siendo, sin embargo, infracciones urban&iacute;sticas.<a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/03/06/casa-lola-demolicion-ilegal-ibiza-127588382.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> El pasado 6 de marzo, el TSJB confirm&oacute; la condena que se le impuso a la empresaria por no cumplir la orden de derribar las construcciones ilegales de Casa Lola</a>. Aquel 9 de agosto de 2022, el equipo de gobierno &ndash;entonces, una coalici&oacute;n entre PSOE y fuerzas de izquierda&ndash; inici&oacute; el derrumbe por su cuenta, pero ajust&aacute;ndose a la ley. En tiempo y en forma, seg&uacute;n un tribunal que desestim&oacute; las apelaciones. La condena obliga a la promotora a pagar el medio mill&oacute;n de euros que sali&oacute; de las arcas p&uacute;blicas para costear la demolici&oacute;n. La escena pill&oacute; por sorpresa a los sesenta inquilinos que hab&iacute;an dormido all&iacute; la noche anterior. La &uacute;ltima de Casa Lola como agroturismo sin papeles. Terminaba una historia que ven&iacute;a de lejos.
    </p><p class="article-text">
        Desde 2011, la empresaria ignor&oacute; los expedientes disciplinarios que se le abrieron en el Ajuntament de Sant Josep. Entre medias &ndash;noviembre de 2018&ndash;, la Audiencia Provincial de Palma hab&iacute;a condenado a Paquita Marsan y Roc&iacute;o Mart&iacute;n &ndash;su hija y socia&ndash; a una multa de apenas 2.920 euros. &iquest;El delito?<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autoridades-ibiza-paralizan-obras-ilegales-paquita-marsan-polemica-casera-famosos_1_9618154.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autoridades-ibiza-paralizan-obras-ilegales-paquita-marsan-polemica-casera-famosos_1_9618154.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Emplear a obreros que no estaban dados de alta en la Seguridad Social.</a> La Fiscal&iacute;a pidi&oacute; sin &eacute;xito dos a&ntilde;os de c&aacute;rcel. Otro proceso lento. La inspecci&oacute;n que destap&oacute; el pastel se hab&iacute;a realizado cinco a&ntilde;os y medio antes, en febrero de 2013. En octubre de 2025, las dos mujeres volvieron a declarar en la Audiencia Provincial acusadas por la misma pr&aacute;ctica. Con el matiz de que los trabajadores no ten&iacute;an permiso de residencia. La Fiscal&iacute;a volvi&oacute; a solicitar dos a&ntilde;os de prisi&oacute;n. No hay sentencia de momento.
    </p><p class="article-text">
        Paquita Marsan s&iacute; colabor&oacute; en el derribo de Casa Paola, otro hotel encubierto. En febrero de 2025, ya con el PP al frente del Ajuntament de Sant Josep, cumpli&oacute; una orden de demolici&oacute;n dictada en septiembre de 2022, todav&iacute;a con las fuerzas progresistas al frente del Consistorio. Esta villa de lujo no se pod&iacute;a acoger a ninguna amnist&iacute;a al levantarse sobre suelo protegido. Cay&oacute;. Meses despu&eacute;s, en cuanto lleg&oacute; el verano, regresaron los saraos a aquella finca. Vicent Roig Tur, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sant-josep-municipio-ibiza-gobernado-pp-preve-crecer-50-pese-colapso-hidrico_1_12300010.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el alcalde de un municipio </a>entregado al crecimiento sin l&iacute;mite, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/09/05/casa-paola-sigue-celebrando-fiestas-121250326.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reconoci&oacute; que se hab&iacute;a reconstruido la superficie demolida</a> de Casa Paola.
    </p><p class="article-text">
        Para comentar todas estas cuestiones, elDiario.es intent&oacute; contactar con la empresaria malague&ntilde;a por tel&eacute;fono. Tambi&eacute;n con su empresa &ndash;Inversiones Hoteleras Faro SL&ndash; a trav&eacute;s de correo electr&oacute;nico. No obtuvo respuesta.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La vida se abre camino en las barracas</strong></h2><p class="article-text">
        La villa miseria no es muy diferente a otras que surgieron antes en Eivissa. Tiendas de campa&ntilde;a unidas a roulottes; ocho maderos y un par de chapas para poner firme algo que se parezca a una caseta; coches y furgonetas aparcados; bombonas de butano, mancuernas, macetas, materiales de construcci&oacute;n, basura, ropa tendida; carritos de beb&eacute; y juguetes infantiles; mesas y sillas de pl&aacute;stico; barbacoas y fogones humeantes, respuestas esquivas, pero dulces &ndash;&ldquo;lo siento, coraz&oacute;n, pero no te puedo decir nada&rdquo;&ndash;; historias de inmigrantes que no tienen papeles aunque tengan trabajo. Pero, al levantarse sobre la cuadr&iacute;cula de una antigua villa de lujo en vez de sobre un descampado, no tiene nada que ver. 
    </p><p class="article-text">
        Es como si el fotograma de <em>Mad Max</em> se hubiera pintado de verde jur&aacute;sico. Ante el silencio de la due&ntilde;a, en Casa Lola la vida se abre camino. Hay caminos pavimentados, un vallado que otorga intimidad, &aacute;rboles que dan sombra, palmeras que quieren crecer, matorrales selv&aacute;ticos y una cierta l&oacute;gica para que los habitantes que han ido llegando encuentren su lugar, como en los campings donde aquellas viejas caravanas &ndash;matr&iacute;culas holandesas, alemanas, francesas&ndash; debieron pasar sus d&iacute;as de gloria, a inicios de los noventa. Hay, incluso, alguna vivienda de hormig&oacute;n y cemento que sobrevivi&oacute; al derrumbe &ndash;<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2023/09/29/2021153/sant-josep-constata-reconstruccion-obras-ilegales-casa-lola.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">o que se reconstruy&oacute; sin permiso despu&eacute;s</a>&ndash; y tiene nuevos inquilinos. Hay tarifas de alquiler, o, al menos eso dicen alguno de los moradores. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">As&iacute; en Casa Lola como en Can Rova, quiz&aacute;s, el kil&oacute;metro 0 del chabolismo ibicenco.</a>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aunque el terreno esté vallado y lleno de caminos pavimentados, el paisaje es muy parecido al de otros campamentos de chabolas que existen o han existido en Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aunque el terreno esté vallado y lleno de caminos pavimentados, el paisaje es muy parecido al de otros campamentos de chabolas que existen o han existido en Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&iquest;Alguien se est&aacute; lucrando en Casa Lola?</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Una pareja vive en esta casa. Parece que pagan 700 euros, de ah&iacute; y de ac&aacute;, las dos juntas&rdquo;, explica Julia. &ldquo;Ah&iacute;&rdquo; es una tienda de campa&ntilde;a que se entrev&eacute; en la maleza. &ldquo;Ac&aacute;&rdquo;, una casa rectangular de unos cuarenta o cincuenta metros cuadrados. Pladur, listones, el techo reforzado por una malla verde. En muchos pueblos de Espa&ntilde;a ser&iacute;a un corral para las gallinas. Dentro, sin embargo, se alojan tres personas. Entre ellas, esta mujer de aspecto maduro que acaba de llegar a Eivissa. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;A m&iacute; me est&aacute;n hospedando, no m&aacute;s. Puede que sea m&aacute;s all&aacute; quien entiende la cosa de aqu&iacute;, yo ni idea porque reci&eacute;n llegu&eacute; de Paraguay, no te puedo decir nada.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Y a qui&eacute;n le pagan el alquiler?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Ah&iacute; de arriba est&aacute; el encargado. Escuch&eacute; que es colombiano.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una residente asegura que una pareja paga 700 euros por una &#039;casa&#039; más similar a un corral para gallinas que a una vivienda</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las infraviviendas de Casa Lola."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las infraviviendas de Casa Lola.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los primeros okupas duermen bajo techo</strong></h2><p class="article-text">
        Baudi y Renato charlan en portugu&eacute;s. Son de Goi&aacute;s, puro interior brasile&ntilde;o, la transici&oacute;n entre los ricos valles de Minas Gerais y el Mato Grosso, la entrada a la Amazonia. &ldquo;Un estado sin favelas porque a diferencia de otros lugares de Brasil, quiz&aacute;s m&aacute;s ricos, all&iacute; los gobernantes no permiten la delincuencia&rdquo;, dice Bai. &ldquo;Por eso nuestras familias no se creen que esta finca est&eacute; as&iacute;, llena de gente que no tiene otro lugar donde vivir. Claro, la televisi&oacute;n s&oacute;lo cuenta lo bueno de Ibiza. Y saben que a nosotros nos va bien en el trabajo. Porque aqu&iacute; en la isla hay trabajo para quien quiere trabajar. Y se puede ganar dinero&rdquo;, contin&uacute;a Renato. Una furgoneta aparcada a pocos metros de distancia confirma que trabajo no les falta a los brasile&ntilde;os. Est&aacute; llena de herramientas y cubos de pintura. Ellos, &ldquo;sobre todo en invierno&rdquo;, &ldquo;ponen a punto villas&rdquo;, dice Bai. Desde encalar una pared a colocar unas baldosas a reconstruir estructuras. &ldquo;Mantenimiento general&rdquo;, resume Renato.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nuestras familias no se creen que esta finca esté así, llena de gente que no tiene otro lugar donde vivir. Claro, la televisión sólo cuenta lo bueno de Ibiza. Y saben que a nosotros nos va bien en el trabajo. Porque aquí en la isla hay trabajo para quien quiere trabajar. Y se puede ganar dinero</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Renato</span>
                                        <span>—</span> Residente en Casa Lola
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Vosotros pag&aacute;is alquiler por vivir en Casa Lola?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No, nosotros no &ndash;responde Baudi.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Pero viv&iacute;s en la casa que tenemos detr&aacute;s?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, tenemos unas habitaciones. En esta parte vive gente desde hace mucho tiempo &ndash;contesta su compa&ntilde;ero.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Y c&oacute;mo pudisteis entrar? 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El port&oacute;n estaba abierto &ndash;sigue Baudi&ndash; y, viendo los precios que hab&iacute;a en la isla, decidimos quedarnos aqu&iacute;. Se estaba muy bien y llevamos tres a&ntilde;os. Nunca hemos tenido ning&uacute;n problema. Somos personas buenas, trabajadoras, hemos pedido la regularizaci&oacute;n, estamos esperando los papeles. Desde entonces no hemos vuelto a casa. Pero desde que vino esta gente [<em>se&ntilde;ala la zona alta de Casa Lola, donde est&aacute;n muchas de las barracas</em>]... muchos problemas. Nosotros no pagamos nada, pero all&iacute; arriba s&iacute;. Hay alguien que est&aacute; haciendo negocio. Hay una puerta en la parte de atr&aacute;s de la finca por donde les dejan entrar y salir.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Qui&eacute;n est&aacute; cobrando all&iacute; arriba?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No lo s&eacute;, pero nos van a crear un problema.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El portón estaba abierto y, viendo los precios que había en la isla, decidimos quedarnos aquí. Se estaba muy bien y llevamos tres años. Nunca hemos tenido ningún problema. Somos personas buenas, trabajadoras, hemos pedido la regularización, estamos esperando los papeles. Pero desde que vino esta gente [señala la zona alta de Casa Lola, donde están muchas de las barracas] hay muchos problemas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Baudi</span>
                                        <span>—</span> Residente en Casa Lola
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bai es un brasileño que vive desde hace tres años “sin pagar alquiler” en una de las viviendas que quedan en pie dentro de Casa Lola."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bai es un brasileño que vive desde hace tres años “sin pagar alquiler” en una de las viviendas que quedan en pie dentro de Casa Lola.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sin luz</strong></h2><p class="article-text">
        El nombre de la zona no enga&ntilde;a: Davall sa Serra, debajo de la sierra. Casa Lola se construy&oacute; en la falda de un agujero delimitado por monta&ntilde;as bajas a la que le han brotado los pinos &ndash;la Serra d&rsquo;en Calaveres&ndash; y varios cerros: Pujol d&rsquo;en Puvil, Puig Red&oacute;, Puig d&rsquo;en Camarles. Varios torrentes &ndash;des Jondal, de Can Berris&ndash; atraviesan un peque&ntilde;o territorio que debi&oacute; ser muy f&eacute;rtil en el pasado (en el Mediterr&aacute;neo, donde hubo agua, hubo alegr&iacute;a). Hoy, los nombres de las antiguas fincas agr&iacute;colas &ndash;Can Cant&oacute;, Can Forn, Ca na Pepa d&rsquo;en Xic, Can Miquel Francesc&ndash; se mezclan con casoplones dotados de piscinas del tama&ntilde;o de un apartamento. Un vecindario diseminado que ha levantado la voz en las &uacute;ltimas semanas por lo que est&aacute; sucediendo en la finca de Paquita Marsan. Desde el anonimato, una persona denunciaba en Peri&oacute;dico de Ibiza <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/02/2661995/maxima-tension-casa-lola-grupo-criminal-son-okupas-situacion-vulnerabilidad.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;la okupaci&oacute;n de una vivienda&rdquo; para abastecer de electricidad a la villa miseria &ldquo;con un tendido el&eacute;ctrico ilegal&rdquo;.</a>
    </p><p class="article-text">
        Al chamizo de Daniel no llega la luz. Por eso, fr&iacute;e a gas unos trozos de pollo rebozado. Cuando los saque de la sart&eacute;n y los seque en papel de cocina, se los llevar&aacute; a su madre y a su hermana peque&ntilde;a, una ni&ntilde;a que corretea frente a la roulotte donde duerme este paraguayo &ndash;&ldquo;de Asunci&oacute;n&rdquo;&ndash; que lleva un a&ntilde;o en la isla: &ldquo;Vine porque ellas ya estaban ac&aacute;. Mi madre y la ni&ntilde;a pudieron encontrar un alquiler en otro lado, lo que pasa es que yo no lo encontr&eacute;&rdquo;. Daniel trabaja &ldquo;en villas&rdquo;. &ldquo;Alba&ntilde;iler&iacute;a y reparaciones&rdquo;. Para aliviarse del calor, bebe terer&eacute;. El mate en fr&iacute;o de los guaran&iacute;es. Compartirlo para divagar es todo un rito social.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casa-lola-villa-lujo-villa-miseria-mansion-ilegal-reconvertida-refugio-trabajadores-ibiza_1_13357369.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 19:57:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="300022" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="300022" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Casa Lola, de villa de lujo a 'villa miseria': la mansión ilegal reconvertida en refugio para los trabajadores de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Precariedad,Precariedad laboral,Vivienda,Viviendas ilegales,Urbanismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia avala l'acomiadament d'un cambrer d'Eivissa que va criticar els salaris de l'empresa a TikTok]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-avala-l-acomiadament-d-cambrer-d-eivissa-criticar-els-salaris-l-empresa-tiktok_1_13359483.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" width="677" height="381" alt="La Justícia avala l&#039;acomiadament d&#039;un cambrer d&#039;Eivissa que va criticar els salaris de l&#039;empresa a TikTok"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El tribunal assevera que les manifestacions de l'extreballador, gravades en horari laboral, suposen un "important dany reputacional" per a l'empresa, Fiesta Hotels & Resorts SL, propietat dels Matutes i un dels majors conglomerats turístics de Balears</p><p class="subtitle">Els preus dels bars de Mallorca espanten els turistes: "Ara demanen un suc i se'l prenen entre cinc"
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Balears (TSJIB) ha avalat l'acomiadament d'un cambrer d'un hotel d'Eivissa que va publicar un v&iacute;deo a TikTok en qu&egrave; criticava el marge de beneficis de l'empresa -assegurava que un caf&egrave; amb un cost de 20 c&egrave;ntims es venia per cinc euros- i denunciava que els treballadors estaven &ldquo;mal pagats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;, que confirma &iacute;ntegrament la sent&egrave;ncia que en primera inst&agrave;ncia va declarar procedent l'acomiadament disciplinari, assevera que les manifestacions de l'extreballador suposen un &ldquo;important dany reputacional&rdquo; per a l'empresa, Fiesta Hotels &amp; Resorts SL, propietat dels Matutes i un dels conglomerats tur&iacute;stics m&eacute;s grans de les Balears.
    </p><p class="article-text">
        La mateixa empresa ja va protagonitzar un altre episodi rellevant el 2023, quan <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/matutes-pagan-39-millones-euros-impuestos-despues-inspeccion-agencia-tributaria_1_10800619.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va haver d'abonar 38,9 milions d'euros a Hisenda </a>despr&eacute;s d'una inspecci&oacute; de l'Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria relativa a l'Impost sobre Societats corresponent als exercicis 2016 a 2019.  
    </p><p class="article-text">
        En el cas del cambrer acomiadat, els magistrats consideren acreditat que el llavors empleat va gravar el v&iacute;deo des del seu lloc de treball i durant el seu horari laboral utilitzant el seu tel&egrave;fon m&ograve;bil personal. A les imatges apareixia el sistema intern de gesti&oacute; i cobrament (TPV Room Service) de l'empresa, cosa que, a parer del tribunal, permetia identificar l'establiment, un extrem que negava l'extreballador. El cambrer denunciava que el cost d'un caf&egrave; era d'amb prou feines 20 c&egrave;ntims mentre es venia per cinc euros, mentre que els empleats cobraven &uacute;nicament 1.400 euros.
    </p><p class="article-text">
        El demandant al&middot;legava que l'acomiadament era desproporcionat i improcedent, ja que al v&iacute;deo no s'identificava l'empresa ni es va causar un dany real a la mateixa. Sostenia a m&eacute;s que, fins i tot d'existir una conducta reprovable, la mercantil va obviar la graduaci&oacute; de les faltes en imposar la sanci&oacute; m&eacute;s gravosa sense atendre les circumst&agrave;ncies. Per la seva banda, la companyia va assenyalar que, encara que no hi hagu&eacute;s un dany econ&ograve;mic directe quantificat, la difusi&oacute; de tals missatges suposava un important dany a la seva reputaci&oacute;, prestigi i credibilitat exterior.
    </p><p class="article-text">
        Un dels aspectes m&eacute;s rellevants de la sent&egrave;ncia &eacute;s que la Sala considera que no &eacute;s necessari demostrar un dany econ&ograve;mic efectiu per justificar un acomiadament disciplinari quan la conducta del treballador compromet la confian&ccedil;a i la reputaci&oacute; de l'empresa.
    </p><p class="article-text">
        Segons el tribunal, la difusi&oacute; a TikTok d'informaci&oacute; sobre el funcionament intern de l'empresa i les cr&iacute;tiques p&uacute;bliques a la seva pol&iacute;tica de preus i salaris constitueixen &ldquo;un atac directe a la reputaci&oacute; i cr&egrave;dit professional&rdquo; de la mercantil. Els magistrats afegeixen que n'hi ha prou que la conducta sigui objectivament apta per trencar la bona fe contractual i la lleialtat deguda a l'empleador.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; tamb&eacute; rebutja que la sanci&oacute; fos desproporcionada malgrat que el treballador va al&middot;legar mancar d'antecedents disciplinaris i portar gaireb&eacute; cinc anys a l'empresa. Per a la Sala, el fet de difondre a les xarxes socials, durant la jornada laboral, un v&iacute;deo que exhibia sistemes interns de la companyia i contenia manifestacions despectives constitueix una infracci&oacute; prou greu com per justificar la m&agrave;xima sanci&oacute; prevista per la normativa laboral.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el TSJIB descarta les al&middot;legacions de l'empleat sobre suposats defectes formals en la comunicaci&oacute; del comiat. La sent&egrave;ncia conclou que l'empresa va lliurar correctament la carta de comiat i que aquesta circumst&agrave;ncia va quedar acreditada durant el procediment, per la qual cosa no aprecia vulneraci&oacute; de les garanties legals. Contra la resoluci&oacute; cap interposar recurs de cassaci&oacute; davant del Tribunal Suprem. Sostenia, a m&eacute;s, que, fins i tot si exist&iacute;s una conducta reprotxable, la mercantil havia om&egrave;s la graduaci&oacute; de les faltes en imposar la sanci&oacute; m&eacute;s greu sense tenir en compte les circumst&agrave;ncies. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la companyia va assenyalar que, encara que no exist&iacute;s un perjudici econ&ograve;mic directe quantificat, la difusi&oacute; d'aquests missatges suposava un important perjudici per a la seva reputaci&oacute;, prestigi i credibilitat exterior.
    </p><p class="article-text">
        Un dels aspectes m&eacute;s rellevants de la resoluci&oacute; &eacute;s que la Sala considera que no &eacute;s necessari demostrar un perjudici econ&ograve;mic efectiu per justificar un acomiadament disciplinari quan la conducta del treballador compromet la confian&ccedil;a i la reputaci&oacute; de l'empresa.
    </p><p class="article-text">
        Segons el tribunal, la difusi&oacute; a TikTok d'informaci&oacute; sobre el funcionament intern de l'empresa i les cr&iacute;tiques p&uacute;bliques a la seva pol&iacute;tica de preus i salaris constitueixen &ldquo;un atac directe a la reputaci&oacute; i al cr&egrave;dit professional&rdquo; de la mercantil. Els magistrats afegeixen que n'hi ha prou que la conducta sigui objectivament id&ograve;nia per trencar la bona fe contractual i la lleialtat deguda a l'ocupador.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; tamb&eacute; rebutja que la sanci&oacute; fos desproporcionada malgrat que el treballador al&middot;legava no tenir antecedents disciplinaris i portar gaireb&eacute; cinc anys a l'empresa. Per a la Sala, el fet de difondre a les xarxes socials, durant la jornada laboral, un v&iacute;deo que mostrava sistemes interns de la companyia i contenia manifestacions despectives constitueix una infracci&oacute; prou greu per justificar la sanci&oacute; m&agrave;xima prevista per la normativa laboral.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el TSJIB descarta les al&middot;legacions de l'empleat sobre suposats defectes formals en la comunicaci&oacute; de l'acomiadament. La sent&egrave;ncia conclou que l'empresa va lliurar correctament la carta d'acomiadament i que aquesta circumst&agrave;ncia va quedar acreditada durant el procediment, de manera que no aprecia cap vulneraci&oacute; de les garanties legals. Contra la resoluci&oacute; es pot interposar un recurs de cassaci&oacute; davant el Tribunal Suprem.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-avala-l-acomiadament-d-cambrer-d-eivissa-criticar-els-salaris-l-empresa-tiktok_1_13359483.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 12:12:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" length="74329" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" type="image/jpeg" fileSize="74329" width="677" height="381"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia avala l'acomiadament d'un cambrer d'Eivissa que va criticar els salaris de l'empresa a TikTok]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" width="677" height="381"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Justicia,Despidos,Precariedad laboral,Salarios,Sueldos,Trabajadores pobres,Empresas,Hoteles,Turismo,Restauración,Restaurantes,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia avala el despido de un camarero de Ibiza que criticó los salarios de la empresa en TikTok]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/cafes-5-euros-bajos-salarios-justicia-avala-despido-camarero-ibiza-critico-tiktok-gestion-empresa_1_13359187.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" width="677" height="381" alt="La Justicia avala el despido de un camarero de Ibiza que criticó los salarios de la empresa en TikTok"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El tribunal asevera que las manifestaciones del extrabajador, grabadas en horario laboral, suponen un "importante daño reputacional" para la empresa, Fiesta Hotels & Resorts SL, propiedad de los Matutes y uno de los mayores conglomerados turísticos de Balears</p><p class="subtitle">Los precios de los bares de Mallorca ahuyentan a los turistas: “Ahora piden un zumo y se lo toman entre cinco”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha avalado el despido de un camarero de un hotel de Eivissa que public&oacute; un v&iacute;deo en TikTok en el que criticaba el margen de beneficios de la empresa -aseguraba que un caf&eacute; cuyo coste era de 20 c&eacute;ntimos se vend&iacute;a por cinco euros- y denunciaba que los trabajadores estaban &ldquo;mal pagados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n, que confirma &iacute;ntegramente la sentencia que en primera instancia declar&oacute; procedente el despido disciplinario, asevera que las manifestaciones del extrabajador suponen un &ldquo;importante da&ntilde;o reputacional&rdquo; para la empresa, Fiesta Hotels &amp; Resorts SL, propiedad de los Matutes y uno de los mayores conglomerados tur&iacute;sticos de Balears.
    </p><p class="article-text">
        La misma empresa ya protagoniz&oacute; otro episodio relevante en 2023, cuando <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/matutes-pagan-39-millones-euros-impuestos-despues-inspeccion-agencia-tributaria_1_10800619.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tuvo que abonar 38,9 millones de euros a Hacienda </a>tras una inspecci&oacute;n de la Agencia Tributaria relativa al Impuesto sobre Sociedades correspondiente a los ejercicios 2016 a 2019.  
    </p><p class="article-text">
        En el caso del camarero despedido, los magistrados consideran acreditado que el entonces empleado grab&oacute; el v&iacute;deo desde su puesto de trabajo y durante su horario laboral utilizando su tel&eacute;fono m&oacute;vil personal. En las im&aacute;genes aparec&iacute;a el sistema interno de gesti&oacute;n y cobro (TPV Room Service) de la empresa, lo que, a juicio del tribunal, permit&iacute;a identificar al establecimiento, un extremo que negaba el extrabajador. El camarero denunciaba que el coste de un caf&eacute; era de apenas 20 c&eacute;ntimos mientras se vend&iacute;a por cinco euros, mientras que los empleados cobraban &uacute;nicamente 1.400 euros.
    </p><p class="article-text">
        El demandante alegaba que el despido era desproporcionado e improcedente, ya que en el video no se identificaba a la empresa ni se caus&oacute; un da&ntilde;o real a la empresa. Sosten&iacute;a adem&aacute;s que, aun de existir una conducta reprochable, la mercantil obvi&oacute; la graduaci&oacute;n de las faltas al imponer la sanci&oacute;n m&aacute;s gravosa sin atender a las circunstancias. Por su parte, la compa&ntilde;&iacute;a se&ntilde;al&oacute; que, aunque no hubiera un da&ntilde;o econ&oacute;mico directo cuantificado, la difusi&oacute;n de tales mensajes supon&iacute;a un importante da&ntilde;o a su reputaci&oacute;n, prestigio y credibilidad exterior.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los aspectos m&aacute;s relevantes del fallo es que la Sala considera que no es necesario demostrar un da&ntilde;o econ&oacute;mico efectivo para justificar un despido disciplinario cuando la conducta del trabajador compromete la confianza y la reputaci&oacute;n de la empresa.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el tribunal, la difusi&oacute;n en TikTok de informaci&oacute;n sobre el funcionamiento interno de la empresa y las cr&iacute;ticas p&uacute;blicas a su pol&iacute;tica de precios y salarios constituyen &ldquo;un ataque directo a la reputaci&oacute;n y cr&eacute;dito profesional&rdquo; de la mercantil. Los magistrados a&ntilde;aden que basta con que la conducta sea objetivamente apta para quebrar la buena fe contractual y la lealtad debida al empleador.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n tambi&eacute;n rechaza que la sanci&oacute;n fuera desproporcionada pese a que el trabajador aleg&oacute; carecer de antecedentes disciplinarios y llevar casi cinco a&ntilde;os en la empresa. Para la Sala, el hecho de difundir en redes sociales, durante la jornada laboral, un v&iacute;deo que exhib&iacute;a sistemas internos de la compa&ntilde;&iacute;a y conten&iacute;a manifestaciones despectivas constituye una infracci&oacute;n suficientemente grave como para justificar la m&aacute;xima sanci&oacute;n prevista por la normativa laboral.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el TSJIB descarta las alegaciones del empleado sobre supuestos defectos formales en la comunicaci&oacute;n del despido. La sentencia concluye que la empresa entreg&oacute; correctamente la carta de despido y que esa circunstancia qued&oacute; acreditada durante el procedimiento, por lo que no aprecia vulneraci&oacute;n alguna de las garant&iacute;as legales. Contra la resoluci&oacute;n cabe interponer recurso de casaci&oacute;n ante el Tribunal Supremo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/cafes-5-euros-bajos-salarios-justicia-avala-despido-camarero-ibiza-critico-tiktok-gestion-empresa_1_13359187.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 11:53:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" length="74329" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" type="image/jpeg" fileSize="74329" width="677" height="381"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia avala el despido de un camarero de Ibiza que criticó los salarios de la empresa en TikTok]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" width="677" height="381"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Justicia,Despidos,Precariedad laboral,Salarios,Sueldos,Trabajadores pobres,Empresas,Hoteles,Turismo,Restauración,Restaurantes,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Científicos con las dietas para viajes de trabajo congeladas desde 2002: "Un año perdí 4.500 euros, ahora me limito"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/cientificos-dietas-viajes-trabajo-congeladas-2002-ano-perdi-4-500-euros-ahora-limito_1_13351898.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8ea400b6-edab-4471-ac0c-689d2bc38038_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146650.jpg" width="6960" height="3915" alt="Científicos con las dietas para viajes de trabajo congeladas desde 2002: &quot;Un año perdí 4.500 euros, ahora me limito&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La normativa que establece las cuantías para pagar hoteles y comidas contempla 65 euros diarios para dormir, menos de la mitad del precio medio de una habitación en España; los investigadores exigen que se actualicen y advierten de que cada vez se viaja menos pese a que es parte esencial de su labor</p><p class="subtitle">España gasta miles de millones en formar investigadores que acaban emigrando ante la falta de oportunidades</p></div><p class="article-text">
        En el mundo cient&iacute;fico raro es <a href="https://www.eldiario.es/temas/cientificos/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el investigador</a> que no ha tenido que poner dinero de su bolsillo para un viaje de trabajo. O que se ha visto obligado a compartir habitaci&oacute;n con un compa&ntilde;ero durante un desplazamiento. Tambi&eacute;n los hay que, para evitarse esas situaciones, han dejado de viajar o lo hacen mucho menos. Y eso es un problema en un sector en el que, buena parte de la labor de estos profesionales pasa, precisamente, por ir a congresos, bajar al terreno a tomar muestras de campo o realizar colaboraciones con otros colegas.
    </p><p class="article-text">
        Las dietas que paga la Administraci&oacute;n para estos desplazamientos se fijaron en 2002 y, desde entonces, no se han actualizado, denuncian los cient&iacute;ficos. Un cuarto de siglo despu&eacute;s, los 65 euros por noche y los 37 euros para tres comidas diarias que contempla el Real Decreto que lo regula se han quedado escas&iacute;simos, sostienen los investigadores. Y suponen, dicen, un obst&aacute;culo para desarrollar su trabajo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es un tema conocido por todos&rdquo;, sostiene C&eacute;sar Gonz&aacute;lez-P&eacute;rez, investigador cient&iacute;fico en el Instituto de Ciencias del Patrimonio (INCIPIT) del Consejo Superior de Investigaciones Cient&iacute;ficas (CSIC), en Santiago de Compostela. &ldquo;Es fantasioso alojarse por 65 euros la noche en ciudades como Madrid o Barcelona; acabas teniendo que poner dinero de tu bolsillo. Un a&ntilde;o perd&iacute; 4.500 euros, as&iacute; que decid&iacute; minimizar los viajes de trabajo&rdquo;, lamenta. &ldquo;Es relativamente habitual poner dinero propio&rdquo;, coincide Mar&iacute;a Luz, profesora en la Universidad de Granada (UGR).
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/1847401619912106224?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        El precio medio de una habitaci&oacute;n de hotel en Espa&ntilde;a fue de 166,1 euros por noche en 2025, un 4% m&aacute;s que el a&ntilde;o anterior, seg&uacute;n la consultora Cushman &amp; Wakefield. En Madrid, esa media sube ligeramente, <a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/gran-vuelco-turismo-madrid-extranjeros-ocupan-doble-camas-espanoles-precios-disparan_1_12912828.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hasta los 168 euros por noche</a>. Es m&aacute;s del doble de lo que paga la Administraci&oacute;n, aunque buscando en plataformas online s&iacute; es posible encontrar habitaciones que rondan los 60-70 euros para d&iacute;as concretos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Pero encuentra t&uacute; una habituaci&oacute;n por ese dinero para un congreso en Val&egrave;ncia en junio&rdquo;, cuenta Mar&iacute;a Luz. &ldquo;Porque, adem&aacute;s, cuando vas a un congreso te interesa quedarte en el mismo hotel en el que se celebra. Suelen durar 8-10 horas cada d&iacute;a y as&iacute; te ahorras el desplazamiento. As&iacute; que te ves compartiendo habitaci&oacute;n con tu compa&ntilde;ero, te caiga bien o no&rdquo;. Ella lo ha sufrido y conoce a varios colegas que han pasado por lo mismo. &ldquo;En un viaje de trabajo no es de recibo, qu&eacute; menos que un poco de intimidad&rdquo;, opina. Y eso que, como sucede en su caso, algunos organismos han elevado <em>motu proprio</em> esa cifra. Pero los 80 euros de que disponen en la UGR para pernoctaciones nacionales tampoco dan para mucho.
    </p><p class="article-text">
        Realmente, el <a href="https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2002-10337" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Real Decreto 462/2002, de 24 de mayo, sobre indemnizaciones por raz&oacute;n del servicio</a> aplica a todos los funcionarios. Los divide en tres categor&iacute;as y estipula unos gastos en dietas en funci&oacute;n del grupo en el que se encuadra el trabajador. Los cient&iacute;ficos quedan en el 2, el intermedio. Los altos cargos disponen de 102 euros para dormir y 53 para comer y el tercer escal&oacute;n, grupo 3, apenas 48 euros para la habitaci&oacute;n y 28 para tres comidas.
    </p><p class="article-text">
        Que todos los empleados p&uacute;blicos se acojan a las mismas reglas es justamente parte de la disfunci&oacute;n de la normativa, explica Luis Miller, investigador del Instituto de Pol&iacute;ticas y Bienes P&uacute;blicos del CSIC. &ldquo;Entre el funcionariado hay una inmensa mayor&iacute;a de trabajadores que hace como mucho un viaje al a&ntilde;o, pero los cient&iacute;ficos hacemos muchos m&aacute;s. Por eso, siempre hemos querido salirnos de esa norma. Tenemos una vida que el resto de funcionarios no entiende bien porque no es de fichar, hacer un horario regular... Nuestra labor depende mucho de hacer viajes para hacer trabajo de campo, congresos, etc. Es un problema que afecta a una minor&iacute;a del colectivo de funcionarios, por eso cuando le llega al secretario de Estado de Administraciones P&uacute;blicas de turno, no le da prioridad, no acaba de entenderlo. Para nosotros es un poco dram&aacute;tico, pero para el gestor no es un problema&rdquo;, argumenta el soci&oacute;logo.
    </p><p class="article-text">
        Este peri&oacute;dico ha preguntado al Ministerio de Hacienda si tiene intenci&oacute;n de actualizar las dietas o hacer alg&uacute;n cambio en la normativa, pero no ha obtenido respuesta.
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;Una tormenta perfecta&rdquo;</h2><p class="article-text">
        La cantidad no es el &uacute;nico problema. &ldquo;Adem&aacute;s, [en la administraci&oacute;n p&uacute;blica] todo va por compra centralizada&rdquo;, explica Miller. &ldquo;Si no quieres adelantar dinero de tu bolsillo, tienes que ir a trav&eacute;s de ellos. Pero pr&aacute;cticamente ya nunca tienen ofertas. Durante estos a&ntilde;os pasados nos hemos buscado la vida como pod&iacute;amos, pero ya es imposible&rdquo;, relata. La salida de la pandemia fue un punto de inflexi&oacute;n, coinciden los investigadores: &ldquo;Ha habido una tormenta perfecta de crecimiento econ&oacute;mico, millones de turistas y precios disparados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;El resultado? &ldquo;Tenemos ese dilema: est&aacute;n desde los que deciden no viajar hasta los que adelantan el dinero&rdquo;, cuenta el soci&oacute;logo. O los que, como Gonz&aacute;lez-P&eacute;rez, lo pon&iacute;an de su bolsillo. O quienes juntan dos dietas para coger una habituaci&oacute;n doble, como explicaba la profesora Mar&iacute;a Luz.
    </p><p class="article-text">
        Pero viajar es imprescindible para su trabajo, recuerdan los cient&iacute;ficos. &ldquo;Como investigadores, uno de los deberes que tenemos es difundir conocimiento. Eso implica ir a congresos, a charlas... Hay que hacer esa labor evangelizante, digamos, de presentar tus resultados a la sociedad&rdquo;, explica Gonz&aacute;lez-P&eacute;rez. &ldquo;Lo m&aacute;s insustituible es el trabajo de campo&rdquo;, a&ntilde;ade Miller. &ldquo;Recogidas de muestras, entrevistas, reuniones de equipo en directo, visitas a grandes laboratorios, que est&aacute;n en determinados sitios... No es solo el estereotipo del congreso&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A la vez, alguno admite que desde que el confinamiento global mostr&oacute; que ciertas actividades, especialmente los congresos, se pueden hacer a distancia hay un cierto debate sobre la necesidad de determinados desplazamientos.
    </p><p class="article-text">
        Pero tambi&eacute;n hay quien defiende la necesidad de acudir, que no es ni remotamente parecido atender un congreso online que presencial porque la ciencia es una labor comunitaria, de intercambio. &ldquo;Nunca es lo mismo [presencial que virtual]. Si voy a &Aacute;msterdam estoy ocho o nueve horas en el congreso hablando con gente, conociendo personas que a lo mejor un d&iacute;a me pueden ser &uacute;tiles para hacer una estancia o cualquier cosa. Para m&iacute; el <em>networking</em> [las relaciones que se establecen en un evento profesional] es fundamental. Es casi m&aacute;s importante qui&eacute;n voy a conocer que el contenido del congreso&rdquo;, reflexiona Gonz&aacute;lez-P&eacute;rez.
    </p><p class="article-text">
        Es cierto que algunos organismos, como el CSIC, tienen una normativa propia que contempla excepciones que permiten elevar el gasto. Pero es engorrosa, para unos supuestos muy concretos, con determinadas partidas de dinero y circunstancias, y de facto casi nadie la usa, cuentan los investigadores consultados.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Daniel Sánchez Caballero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/cientificos-dietas-viajes-trabajo-congeladas-2002-ano-perdi-4-500-euros-ahora-limito_1_13351898.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Jul 2026 19:42:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8ea400b6-edab-4471-ac0c-689d2bc38038_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146650.jpg" length="14106537" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8ea400b6-edab-4471-ac0c-689d2bc38038_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146650.jpg" type="image/jpeg" fileSize="14106537" width="6960" height="3915"/>
      <media:title><![CDATA[Científicos con las dietas para viajes de trabajo congeladas desde 2002: "Un año perdí 4.500 euros, ahora me limito"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8ea400b6-edab-4471-ac0c-689d2bc38038_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146650.jpg" width="6960" height="3915"/>
      <media:keywords><![CDATA[Investigadores,Investigación científica,CSIC - Consejo Superior de Investigaciones Científicas,Ciencia,Precariedad laboral,Trabajo,Científicos,Dietas,Administración pública,Ministerio de Hacienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Inspección de Trabajo obliga a la Fundación ONCE del Perro Guía a que regularice contratos temporales]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/inspeccion-trabajo-obliga-fundacion-once-perro-guia-regularice-contratos-temporales_1_13329293.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13ee4f6a-b47c-4442-a9d5-3875ca50b051_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Inspección de Trabajo obliga a la Fundación ONCE del Perro Guía a que regularice contratos temporales"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La fundación ha tenido que hacer indefinidos a seis empleados, considerados temporales irregulares, y además se le ha instado a que elaboren el Plan de Igualdad que ya debería tener desde hace años</p><p class="subtitle"> “No puedo dejar mis ojos en la puerta del restaurante”: el todavía lento proceso de normalizar la presencia de los perros guía </p></div><p class="article-text">
        La Fundaci&oacute;n ONCE del Perro Gu&iacute;a, que se dedica a criar y adiestrar perros gu&iacute;a para personas con ceguera o deficiencia visual grave, ha tenido que hacer indefinidos a seis trabajadores con contratos temporales irregulares por mandato de la Inspecci&oacute;n de Trabajo. Adem&aacute;s, ha exigido tambi&eacute;n que elabore un plan de igualdad, confirman fuentes de la propia fundaci&oacute;n, medida que ya deber&iacute;a tener desde hace varios a&ntilde;os al <a href="https://www.eldiario.es/economia/empresas-50-100-trabajadores-meses-aprobar-planes-igualdad_1_8646641.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">superar el umbral de 50 empleados</a>.
    </p><p class="article-text">
        La Fundaci&oacute;n, creada por la ONCE en 1990, entrega cada a&ntilde;o m&aacute;s de 120 perros gu&iacute;a de manera gratuita a personas afiliadas a esta entidad. Recibe la gran mayor&iacute;a de sus fondos de ONCE (5,1 millones de los 5,2 millones de euros de ingresos fruto de su actividad en 2024), m&aacute;s 30.000 euros en una subvenci&oacute;n de la Comunidad de Madrid y casi 148.000 euros en donaciones de empresas privadas y particulares, seg&uacute;n sus &uacute;ltimas cuentas. 
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Fundaci&oacute;n ONCE del Perro Gu&iacute;a destacan que la Inspecci&oacute;n de Trabajo ha emitido un requerimiento y &ldquo;no un acta de infracci&oacute;n&rdquo; contra la entidad, que supone la imposici&oacute;n de una sanci&oacute;n econ&oacute;mica. En los requerimientos, los inspectores detectan ciertas irregularidades e instan a las empresas a que las solventen en un determinado plazo, pero sin imponer una multa de partida.
    </p><h2 class="article-text">La fundaci&oacute;n retrasa la estabilizaci&oacute;n de otros empleados</h2><p class="article-text">
        Tras una visita a las instalaciones de la fundaci&oacute;n en Boadilla del Monte (Madrid), la Inspecci&oacute;n de Trabajo consider&oacute; que los contratos de seis empleados temporales no se ajustaban a la legalidad vigente y oblig&oacute; a convertirlos en indefinidos. La medida ha generado &ldquo;un l&iacute;o importante&rdquo; dentro de la fundaci&oacute;n, especialmente en las perreras en las que trabaja el personal al cuidado de los animales, explica Benedicto Cubillo, miembro del comit&eacute; de empresa por el sindicato CCOO. 
    </p><p class="article-text">
        La regularizaci&oacute;n ha supuesto saltarse el sistema de mejora de turnos que la fundaci&oacute;n tiene establecido por convenio colectivo, que funciona seg&uacute;n la antig&uuml;edad y del que dependen muchas personas para mejorar sus condiciones. &ldquo;Por ejemplo, hay gente que lleva cinco a&ntilde;os en fin de semana, esperando que salga plaza entre semana y de repente hay contratos tres meses que se les ha hecho indefinidos&rdquo; en este turno, explica Cubillo.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la plantilla que piden no ser identificadas confirman esta situaci&oacute;n de malestar, que la propia directora gerente de la fundaci&oacute;n reconoci&oacute; en un correo electr&oacute;nico a los trabajadores. En este, apuntaba que, &ldquo;con car&aacute;cter previo a esta inspecci&oacute;n, desde la direcci&oacute;n ya se estaba trabajando en un plan para ir subsanando ciertas situaciones de temporalidad en los contratos&rdquo;, pero alega que ahora tendr&aacute;n que  retrasarse.  
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ahora esta actuaci&oacute;n supone un imprevisto m&aacute;s que nos obliga a modificar parte de la planificaci&oacute;n inicial para regularizar y mejorar la estabilidad de los puestos&rdquo;, inform&oacute; la directora gerente a los trabajadores, como ha podido comprobar elDiario.es. 
    </p><h2 class="article-text">CCOO denuncia &ldquo;un abuso brutal&rdquo; de horas complementarias</h2><p class="article-text">
        Desde el comit&eacute; de empresa, Benedicto Cubillo denuncia las &ldquo;malas condiciones&rdquo; de los contratos de los trabajadores en perreras, especialmente. &ldquo;De los 22 trabajadores que hay hoy trabajando solo tres&rdquo; tienen contrato indefinido para el turno de lunes a viernes, explica el representante de CCOO. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El resto son trabajadores con contrato a tiempo parcial&rdquo;, el contrato que se firma en la fundaci&oacute;n para el fin de semana, &ldquo;realizando horas complementarias, las cuales casi todos han superado&rdquo;, o son &ldquo;interinos, con contratos de sustituci&oacute;n en algunos casos&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Cubillo denuncia &ldquo;un abuso brutal&rdquo; de las horas complementarias de los trabajadores a tiempo parcial, una medida que da flexibilidad a las empresas en detrimento de la estabilidad de horas de trabajo de los empleados, as&iacute; como un convenio colectivo negoci&aacute;ndose desde hace varios a&ntilde;os, sin avances, y tras pasar una d&eacute;cada de congelaci&oacute;n salarial.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Abusan porque trabajar con perros en Espa&ntilde;a es muy dif&iacute;cil. O eres polic&iacute;a o guardia civil en la unidad canina, o entrar en una entidad grande para trabajar con perros es muy dif&iacute;cil.&nbsp;As&iacute; que hay mucha gente que, aunque cobre poco y sus condiciones laborales sean pocas, aguanta con el af&aacute;n de poder trabajar en algo que les gusta y les motiva. Este es un trabajo muy vocacional&rdquo;, explica el representante de CCOO. 
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Fundaci&oacute;n ONCE del Perro Gu&iacute;a sostienen que &ldquo;no existe ninguna actuaci&oacute;n que pueda considerarse precarizaci&oacute;n&rdquo; del personal. Adem&aacute;s, indican que la fundaci&oacute;n ya ha dado los primeros pasos para elaborar el plan de igualdad, con el proceso de contrataci&oacute;n de una consultora para ello. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Olías]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/inspeccion-trabajo-obliga-fundacion-once-perro-guia-regularice-contratos-temporales_1_13329293.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Jun 2026 20:00:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13ee4f6a-b47c-4442-a9d5-3875ca50b051_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1160903" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13ee4f6a-b47c-4442-a9d5-3875ca50b051_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1160903" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Inspección de Trabajo obliga a la Fundación ONCE del Perro Guía a que regularice contratos temporales]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13ee4f6a-b47c-4442-a9d5-3875ca50b051_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Perros,Precariedad laboral,ONCE,Contratos temporales,Inspección de Trabajo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
