Archiauto SA, concesionario oficial Ford en Tenerife, Gran Canaria y Fuerteventura, entregó recientemente a la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC) dos nuevas unidades de Ford Transit FT 350 Combi, fruto de la colaboración que ambas entidades mantienen desde hace más de quince años, destinadas a atenuar el impacto social de esta enfermedad.

En este sentido, con el ánimo de ayudar en la lucha contra esta enfermedad y, en concreto, con las necesidades de movilidad de los enfermos, estos dos vehículos cubrirán el desplazamiento para recibir los tratamientos necesarios desde diferentes puntos de la isla y, así, disminuir el impacto de la enfermedad en pacientes y familiares.

Jesús Orozco, en representación de Archiauto, manifestó: “Es para nosotros un orgullo pero también una obligación moral mantener la colaboración con las asociaciones y organismos cuyo objetivo sea la mejora de las condiciones de vida de nuestra gente. En este caso concreto llevamos más de una década participando de diferentes maneras en facilitar el trabajo y el esfuerzo diario de la AECC, apoyo que mantendremos mientras quede un solo paciente afectado por esta enfermedad”.

Por parte de la Asociación Española contra el Cáncer, su presidente, Andrés Orozco Muñoz, agradeció la colaboración de Archiauto y manifestó que “estamos firmemente comprometidos con el apoyo y el servicio al paciente y sus familiares, con la educación para la prevención, con el impulso a la investigación y con la calidad y la mejora continua de todos nuestros procesos y actividades. Agradecemos encarecidamente esta colaboración de Archiauto que para nosotros es fundamental, a la vez que les brinda como empresa la oportunidad de tener impacto en nuestro entorno, ayudando a disminuir el primer problema socio sanitario de este país”.

Amb motiu de la festa gran de València i tal com estableix el ban de Falles, es restringirà la circulació en tota la zona interior del perímetre format per la marginal dreta del jardí del Túria –des del pont de les Glòries Valencianes fins a la plaça d'Amèrica- i les Grans Vies, incloent-hi plaça d'Espanya i els passos inferiors de la Petxina.

Aquesta restricció serà des del 16 de març a les 15.00 hores fins al dia 20 a les 4.00 hores de la matinada. A més, des del Centre de Gestió de Trànsit de l'Ajuntament de València s'han recomanat una sèrie d'estacionaments fora dels perímetres restringits al tràfic.

Aquesta restricció al trànsit de vehicles no afectarà la circulació d'autobusos urbans, taxis, vehicles de servei públic, vehicles oficials autoritzats, vehicles d'emergències i residents.

A més, quan les necessitats de mobilitat així ho aconsellen, es podrà restringir el trànsit a l'interior de l'anell delimitat per les avingudes de Pérez Galdós, Giorgeta i Peris i Valero, així com el pas inferior de Pius XII.

Des del Centre de Gestió de Trànsit s'han recomanat uns estacionaments fora d'aqueixos perímetres restringits a la circulació i prop dels accessos principals en la ciutat i de les parades tant d'EMT València com de Metrovalencia, per a facilitar així la mobilitat dels visitants a través del transport públic de la ciutat.

Si s'accedeix des de la carretera de Castelló o Barcelona (V-21), es recomana deixar el vehicle en la zona del Campus de Tarongers i de la Universitat Politècnica de València. No obstant això, també hi ha l'opció d'estacionar en el pàrquing Martí Grajales-Mercat del Cabanyal (proper a l'estació del Cabanyal), en el de J.J.Dómine (en la plaça de l'Armada Espanyola amb l'avinguda del Port), en el de Viñes (en Eugènia Viñes amb el passeig de Neptú) o en el de Veles e Vents, i d'ací desplaçar-se amb metro des de la parada de Serreria o amb EMT.

Altres aparcaments possibles són el de Primat Reig amb l'avinguda de Catalunya; el de Xile amb l'avinguda d'Aragó o el de Sever Ochoa proper als Jardins dels Vivers, a pesar que solen ocupar-se amb major rapidesa.

Si l'accés a la ciutat es fa des d'Alacant i Pista de Silla, per la V-31, el millor serà deixar el vehicle a l'entorn de l'avinguda dels Germans Maristes i d'Antonio Ferrandis. D'altra banda, està l'opció del pàrquing del Dr. Waksman –molt proper a la plaça de Manuel Sanchis Guarner i a Russafa-, a pesar que també se sol ocupar amb rapidesa.

Des de la A-3, la zona habilitada és la que envolta Tres Forques, Tres Creus i Campos Crespo. El pàrquing disponible és el de l'Hospital General, en l'avinguda de Tres Creus.

Mentre que des de la Pista d'Ademús, per la CV-35, és recomanable la zona entre l'avinguda del Mestre Rodrigo, avinguda de Burjassot i els carrers de Menéndez Pidal i de Tirso de Molina. Quant als pàrquings, està el de Godelleta-Pius XII i també en Pio Baroja es troba el pàrquing del parc de Capçalera.

Pel que fa a l'estacionament, el Centre de Gestió de Trànsit també ha recordat que se suprimeix el servei d'estacionament regulat amb limitació horària (ORA) des de les 9 hores del dia 12 fins a les 9 hores del dia 20.

A més, Metrovalencia disposa de 22 parades que compten amb places d'estacionament gratuïtes per a poder combinar cotxe i metro, que es poden consultar en la seua pàgina web.

Al mateix temps, Trànsit ha indicat que el pas inferior de Germanies romandrà tancat als vianants, per qüestions de seguretat, de les 19 hores a les 2 h del 15 al 19 de març.

Les parades de metro de Xàtiva i Colón romandran tancades, també per qüestions de seguretat, de 12.30 a 14.30 hores, del 16 al 19 de març. En aqueix sentit, les parades alternatives són Albereda, Plaça d'Espanya, Bailén o Àngel Guimerà.

A més, s'ha de tenir en compte que la parada de metro Albereda tancarà temporalment les seues portes dues hores abans dels focs artificials.

Dispositiu de neteja

El dispositiu especial de neteja per a la celebració de les Falles impulsat per la Regidoria de Gestió de Residus Sòlids de l'Ajuntament de València ja està en funcionament.

No solament es perllongarà fins al pròxim 19 de març, inclosos els serveis de neteja i recollida de cendres de la Nit de la Cremà, sinó que també es perllongarà fins al pròxim dia 23 de març “per a aconseguir unes condicions òptimes de neteja viària en la ciutat”, segons ha explicat la regidora Pilar Soriano.

En total, respecte a les Falles del 2017, es preveu un increment del 4,95% quant a les jornades dedicades pels mitjans humans, mentre que els mitjans mecànics s'augmentaran en un 0,55 %.

En la zona 1 el reforç de mitjans per a aquest període serà de 7.352 jornades addicionals (5.654 jornades de mitjans humans més i 1.698 jornades de mitjans mecànics); en la zona 2 les jornades dels mitjans humans s'incrementaran en 1.073, mentre que les dels vehicles de recollida de residus i neteja augmentaran en 404; en la zona 3 l'increment serà de 380 jornades de treball per als efectius humans i de 90 jornades dels vehicles de neteja i recollida de residus.

Soriano ha destacat “l'esforç de l'Ajuntament per a potenciar unes celebracions sostenibles” i ha recordat diverses iniciatives que redundaran en un bon estat de la ciutat pel que fa a la neteja, com per exemple la instal·lació de 200 papereres d'envasos en rutes de gran intensitat turística a Ciutat Vella i Russafa, l'inici de la campanya ‘Ara pots pujar el reciclatge’, per a arreplegar centenars de quilos d'envasos i pots durant les mascletades, o una nova edició de la campanya de reciclatge de vidre –enguany sota el nom de ‘La Reciclà’- amb la col·laboració de prop de tres centenars de comissions falleres de la ciutat de València.

“Entre totes i tots podem contribuir a la consecució de la ciutat que mereixem, també durant les Falles, per això és important sumar el gran esforç que fem des del consistori amb tot el personal de neteja i recollida de residus i la col·laboració del món faller, de la resta del veïnat i de totes les persones que ens visiten en aquestes dates”, ha dit Soriano.

El dispositiu especial de neteja preveu, per exemple, el treball durant la Nit de la Cremà per a la recollida de cendres de més de mig miler de mitjans humans i més de 260 mecànics.

També inclou el treball des del dia 20 fins al 23 amb escombratges manuals i mecànics i ruixat per a recuperar els estàndards habituals en la neteja de la ciutat. El cost total previst de tot el dispositiu especial de neteja serà de 1.560.914,3 euros.

Les obres de reforma de la V-30 per la zona de Xirivella s'estan fent notar en la ciutat de València. La construcció del tram d'uns 2 quilòmetres que connectarà l'A-3 en sentit València amb la V-30 en direcció al port requereix lògicament del tall i desviament del trànsit, amb els problemes que implica.

Foment, de qui depèn la decisió, ha decidit desviar el trànsit per l'avinguda del Cid, un dels principals punts d'accés a la ciutat i que registra complicacions diàriament. La V-30, a més de connectar amb el port, serveix d'unió amb els principals municipis de l'Horta Sud. L'efecte recorda al que es va intentar solucionar amb les obres del by-pass de la V-21, la carretera antiga de Barcelona, que desviava tot el trànsit de l'autopista del Mediterrani per l'avinguda d'Aragó a partir del conegut com a 'semàfor d'Europa'.

La mesura no ha agradat gens a l'Ajuntament de València, ja que suposa que camions de gran tonatge envaïsquen la ciutat. L'alcalde, Joan Ribó, critica que el ministeri actue unilateralment i sense consultar al consistori i, segons explica, no haja fet més que posar els cartells uns dies abans.

Les obres, que costaran una mica més de 10 milions d'euros i duraran prop de 6 mesos, requereixen tallar l'accés des de la A-3 sentit Madrid cap a la V-30 en sentit port; tallar el tram que permet desplaçar-se des de la V-30 a Xirivella i el que des d'aquesta ciutat permet accedir cap a la V-30 en sentit port i que utilitzen diàriament centenars de camions procedents de la A-3. Ara, aquests camions han de creuar les avingudes del Cid i de Tres Forques i el Camí Nou de Picanya, ocasionant notables molèsties als veïns.

Per a més inri, assenyala Ribó, la normativa de circulació de la ciutat no permet el pas de camions de més d'una tona, motiu pel qual considera que, “encara que fora per cortesia entre institucions”, la Delegació de Govern hauria d'haver contactat amb l'Ajuntament per a cercar una alternativa. “Ens preocupen els problemes de trànsit que es puguen generar amb els desplaçaments de camions de tonatge alt per aquests carrers, perquè poden col·lapsar”, ha insistit, així com els problemes de soroll i contaminació.

Per la seua banda, el delegat de Govern, Juan Carlos Moragues, assegura que el consistori sabia que s'iniciarien les obres des del 3 de juliol, data en la qual es va comunicar per correu ordinari des de la direcció de Carreteres. El projecte ha sigut criticat pels municipis veïns i preveu sis mesos d'intervencions amb els consegüents embossos.

Les obres de reforma de la V-30 estan projectades i paralitzades des del 2009, quan la intensitat de trànsit en alguns punts superava els 125.000 vehicles diaris. No obstant això, anys abans ja s'alertava de la necessitat de remodelar el by-pass; almenys des del 2007 la Direcció general de Carreteres apuntava problemes de capacitat. El cost global del projecte és aproximadament de 145 milions d'euros i s'executarà per fases per a fer-lo assumible econòmicament. El projecte, a més de l'ampliació de carrils, incorpora la remodelació de l'avinguda del Cid per a fer més fluït l'accés al barri de la Llum i la incorporació de vehicles des de Mislata.

La pressió policial sobre els veïns de València es va incrementar l'any passat, encara que està molt lluny de les xifres de l'etapa del PP al capdavant del Consistori.

I és que, segons han informat fonts municipals a eldiariocv.es, l'Ajuntament de València va tramitar 218.290 denúncies, la qual cosa suposa un increment del 29% pel que fa a l'any 2015. Això suposa que la Policia Local va caçar l'any passat 598 infractors al dia.

Encara així, són xifres molt inferiors a les que es van donar durant l'etapa de govern del PP en l'Ajuntament, especialment en els pitjors anys de la crisi.

Per exemple, l'any 2008 es van posar 524.649 multes, el 2009 van ser 429.697 i el 2010 es van posar 374.867. A partir de l'any següent, les xifres s'han mantingut més estables (229.816 el 2011, 272.134 el 2012, 248.260 el 2013, 206.932 el 2014 i 169.113 el 2015).

Pel que fa a l'augment registrat l'any passat en comparació amb a 2015, ve donat, principalment, per la pujada de les sancions per excés de velocitat, les quals pràcticament es van duplicar. Solament entre gener i octrubre es van posar 12.932 sancions per aquest concepte, tal com va informar aquest diari.

En aquest sentit, la regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, ja va advertir que s'anaven a incrementar tant els controls de velocitat com els de alcoholèmia, per ser dues de les principals casuses d'accidents de trànsit en la ciutat.

Recaptació d'un 37% de les denúncies

Traduït en xifres econòmiques, la recaptació de les sancions en període de pagament voluntari segueix sent reduïda.

Així, del total de denúncies, només s'han cobrat en període voluntari un 37%, és a dir, 82.600 multes per valor de 5 milions d'euros.

Gran part de culpa d'aquest nivell de recaptació la té el fet que actualment les sancions que posen els agents a ciutadans que estan empadronats fora del terme municipal de València no es poden cobrar.

Per aquest motiu, l'Ajuntament, a través de la regidoria d'Hisenda i de Control Administratiu està ultimant un acord amb la Generalitat per a poder executar aquests cobraments a través del IVAT (Institut Valencià d'Acció Tributària). Un acord que es farà efectiu al llarg d'enguany.

A més dels 5 milions d'euros cobrats corresponents a l'any 2016, l'Ajuntament va aconseguir recaptar l'any passat uns altres 6,5 milions d'euros corresponents a embargaments per multes impagades des de l'any 2008.

L'anunciada protesta dels taxistes de Barcelona contra l'“intrusisme” en la professió ha aconseguit el seu objectiu de col·lapsar les dues principals vies d'accés a la ciutat aquest dilluns al matí. L'anomenada “Operació Cargol” col·lapsava aquest migdia les dues rondes, la de Dalt i la Litoral, i els principals punt d'accés entre la ciutat, l'aeroport del Prat i el port.

La protesta s'ha iniciat cap a les 11h del matí quan uns 4.000 taxis, segons fonts del sector, han començat una marxa lenta des de l'aeroport i per les vies adjacents al nucli urbà barceloní. El motiu de la protesta, secundada per la majoria d'organitzacions del taxi, és que asseguren que l'ajuntament de la capital no ha complert amb els compromisos adquirits el passat estiu, quan els conductors van amenaçar amb la vaga.

La principal convocant és Élite, una de les organitzacions més combatives contra les comissions il·legals que alguns establiments hotelers cobren de companyies del taxi per fer-se amb l'exclusivitat dels hostes. La protesta d'aquest dilluns es dirigeix també contra el taxis pirates que, segons el sector, han proliferat els últims anys.

Segons el Servei Català de Trànsit les importants retencions en el trànsit s'estenien a mig matí per les rondes, des del Prat fins al port Olímpic per la del Litoral, fins prop de la Vall d'Hebron la de Dalt. També a la part sud, els accessos a l'aeroport estaven col·lapsats i les entrades a Sant Boi, Cornellà i Viladecans. Aquestes congestions s'han estès a determinats punts del centre de la ciutat de Barcelona, sent els més afectats els confrontants a l'Hospitalet i al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

La previsió és que la protesta, que en un primer moment es calculava d'unes dues hores, tingui afectació al trànsit durant tot el dia. Fonts del sector asseguren que seguiran protestant si no s'atenen les seves demandes i assenyalen al Mobile World Congress com a moment en què podrien tornar a aturar el trànsit de la capital.

La Isla de La Palma ya está disponible en la utilidad Google Transit de la aplicación informática Google Maps, informa el Cabildo en una nota de prensa. “El famoso buscador internacional”, añade, “permite a ciudadanos y turistas planificar sus viajes en guagua por el territorio insular”.

Google Transit es “una utilidad de Google Maps que integra información sobre paradas de transporte público, rutas, horarios y tarifas para planear un viaje de manera rápida y sencilla”. La aplicación, indica, “que es consultable tanto en navegador web como desde el móvil, es capaz de localizar al usuario por geoposicionamiento”.

Desde los Servicios de Nuevas Tecnologías y de Transportes del Cabildo de La Palma, que dirigen Jorge González y José Luis Perestelo, respectivamente, se ha valorado la integración de la información de la red de guaguas de la isla de La Palma en Google Transit, ya que se incorporan las paradas distribuidas a lo largo de toda de red. A través de la aplicación los ciudadanos y turistas “tendrán un mayor conocimiento del servicio de transporte público insular de guaguas”, se explica en la nota.

La actualización de los datos “se realizará periódicamente, mediante el suministro automático a Google de los ficheros GTFS (General TransitFeedSpecification), que contiene la totalidad de los recorridos, puntos y horarios de servicio para cada día de la semana”. Estos ficheros también están disponibles en el portal Open Data La Palma, y “pueden ser descargados y utilizados gratuitamente por otras empresas y desarrolladores de aplicaciones de transportes”. Los ficheros fueron “desarrollados por el Servicio de Nuevas Tecnologías del Cabildo de La Palma gracias a la colaboración de la asociación juvenil Neosófica de Los Llanos de Aridane y la empresa palmera Amathink”.

A partir de ahora la transexualidad dejará de tratarse como una enfermedad en Catalunya. Así lo ha anunciado el conseller de Salud, Toni Comín, en la presentación este lunes, del nuevo modelo de atención a la salud de las personas trans, después de que el pasado día 22 se celebrara el día mundial por la despatologización trans. La principal novedad del modelo presentado es que la persona no tendrá que pasar por un diagnóstico clínico ni psicológico para someterse a una operación de cambio de sexo. Se consigue así una reivindicación histórica, plasmada recientemente a través de la Plataforma 'TRANSforma la salud', basada en la despatologización de la transexualidad. Hacía tiempo que proponían un cambio de paradigma en la atención sanitaria a las personas transexuales basado en la libre determinación del género y que promoviera el acompañamiento por parte de los profesionales sanitarios. “El sistema público de salud es para todos y todas y, para ser igualitario, debe ser sensible a la diversidad desde la perspectiva de los derechos a las personas”, ha dicho Comín.

En los años 90 se atendía a las personas trans diagnosticándolas de un trastorno de identidad de género y se les sometía a corrección psiquiátrica; en los 2000 se consideraba una disforia de género y se les daba un tratamiento hormonal y una reasignación quirúrgica. Ahora, el nuevo modelo se basa en el hecho de que no habrá necesidad de definir ni justificar ni la identidad de género ni las preferencias sexuales. También se quiere dar autonomía para tomar decisiones a través del consentimiento informado y apostar por una transición opcional marcada por la persona.

Un CAP de Barcelona será el centro de referencia

El CAP Manso de Barcelona será la primera unidad de atención primaria que atienda estos pacientes, convirtiéndose en la nueva puerta de entrada al sistema, y acogerá la unidad Transit, uno de los servicios que actualmente atiende a las personas trans en Catalunya junto con la Unidad de Identidad y Género (UIG) del Hospital Clínic. La idea es que la unidad del CAP Manso se convierta en un nuevo centro de referencia para todo el país y un modelo de atención a la salud de las personas trans pionero en toda Europa, según ha explicado el conseller. El proyecto está incluido en el Plan de Salud 2016-2020 y ha sido reforzado con 260.000 euros para el año que viene y más plantilla multidisciplinar. Se quiere conseguir así una mejor atención por parte de los profesionales para acompañar a los pacientes de una manera más afectiva y sensibilizada.

Este nuevo modelo se ha consensuado conjuntamente con plataformas y colectivos trans y también con profesionales científicos y médicos. Estos colectivos se muestran muy a favor del nuevo plan pero han pedido que la Unidad de Identidad y Género del Hospital Clínic deje de funcionar porque “no ha tratado con dignidad y respeto a las personas trans”, ha asegurado el portavoz de la plataforma Nac Bremón. La UIG del Hospital Clínic había sido acusada desde TRANSforma la Salud de practicar una atención “patologizante y muy deficiente” en varios aspectos.

Ante esto, el director del Hospital Clínic, Josep Maria Campistol -que se encontraba presente en la rueda de prensa-, ha pedido disculpas por los “errores cometidos y por si han podido maltratar psicológicamente algún afectado”. Ha añadido, sin embargo, que hay que “mirar al futuro” y ha ofrecido colaboración entre el hospital y el nuevo plan. Desde el departamento de Salud han dicho que “quieren aprovechar la experiencia en operaciones quirúrgicas acumulada por el Hospital Clínic en los últimos años” pese a las críticas que han recibido.

Cada año unas 93 personas solicitan iniciar el proceso de cambio de sexo a través de la sanidad pública en Catalunya, y actualmente hay 437 en fase de tránsito. Se espera que con este nuevo modelo se genere un efecto llamada y que gente que estaba haciendo el tratamiento por la privada cambie a la pública.

La conversió en zona de vianants del centre històric de València avança a velocitat de creuer. Si al començament del febrer va ser l’entorn de la Llotja l’enclavament objecte de mesures per a reduir el trànsit, ara les actuacions s’han traslladat a l’entorn de les Torres de Serrans, que des d’aquest dimarts 3 de maig veurà convertides en carrers de vianants fins deu vies.

Encara que les faenes es van iniciar al començament de la setmana passada amb la reparació del paviment, l’eliminació de bol·lards i la instal·lació de senyalització nova, la transformació oficial d’aquestes vies en carrers de vianants entrarà en vigor a efectes legals en la data esmentada.

L’actuació serà més ambiciosa del que s’havia previst inicialment i finalment els carrers que passen a ser per a vianants seran Serrans, Nàquera, Batlia, Salvador, Almodí, Almirall, Mestres, Venerables, Cuines i Corretgeria (vegeu el plànol).

Segons han informat fonts de la Regidoria de Mobilitat, els veïns i els comerciants d’aquestes vies, i també els particulars que hi disposen d’alguna plaça de garatge, hauran d’anar a l’edifici de la Tabaquera de l’Ajuntament per a sol·licitar una acreditació, ja que només ells estaran autoritzats a circular per la nova zona de vianants. Fins que la tinguen, hauran d’acreditar-se amb el DNI o qualsevol altre document.

En el cas dels vehicles industrials, podran accedir-hi de 7.00 a 11.00 hores del matí per a dur a terme faenes de càrrega i descàrrega. L’actuació inclou el canvi de sentit dels carrers dels Serrans, de la Batlia i del Salvador.

Encara que inicialment serà la Policia Local la que controle els vehicles que circulen per aquesta zona i la que sancione els que no hi estiguen autoritzats, l’Ajuntament estudia instal·lar en els pròxims mesos un sistema de càmeres que permeta identificar els vehicles que entren i ixen de la zona.

Divisió d’opinions entre veïns i comerciants

Divisió d’opinions entre veïns i comerciantsEl conjunt de mesures que va duent a terme el regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi (Compromís), ha creat divisió d’opinions entre veïns i comerciants.

D’una banda, els comerciants del Mercat Central asseguren que els canvis al costat de la Llotja perjudiquen les vendes i han sol·licitat que es revertisquen fins que estiga obert el pàrquing de la plaça de la Ciutat de Bruges. De fet, planegen mobilitzar-se en aquest sentit.

No obstant això, l’Associació de Comerciants del Centre Històric de València sí que està a favor de la conversió de carrers per a vianants, ja que s’ha respectat l’accés dels comerciants i dels vehicles dels proveïdors.

Entre els veïns hi ha opinions per a tots els gustos. D’una banda, n’hi ha, com és el cas de l’associació de la Boatella, que demanen mesures més ambicioses i que s’amplie la conversió per a vianants de l’entorn de la Llotja.

De l’altra, veïns dels carrers de Calatrava, la Puríssima, de la plaça del Doctor Collado i adjacents critiquen que estan convertint el centre “en una ratera” i que amb les noves mesures tan sols tenen “una via d’accés per a poder arribar a casa per l’avinguda de Maria Cristina, i una d’eixida pel carrer de Cavallers”.

Segons denuncien, l’Ajuntament hauria de “garantir diferents accessos als residents abans de tallar carrers de manera indiscriminada” i s’han preguntat per on entraran als seus domicilis quan Maria Cristina es talle “amb motiu de diversos actes festius com ara processons o per les Falles”.

Els radars fixos i mòbils que té Trànsit distribuïts per les carreteres de la Comunitat Valenciana es van afartar de posar multes l’any passat, encara que la xifra total de denúncies va abaixar lleugerament respecte de l’any 2014.

Així, segons han informat des de la Direcció Provincial de Trànsit de València, els dispositius van caçar un total de 244.928 conductors pitjant l’accelerador més del compte durant l’exercici passat, és a dir, 671 per dia. Això implica un descens del 4,8% respecte de l’any anterior.

Curiosament, els radars fixos se’n van emportar la palma quant a sancions, malgrat estar-ne senyalitzada la localització; a més, amb un augment ben important respecte del 2014.

Així doncs, aquests dispositius van detectar 141.236 persones conduint a velocitat excessiva, fet que implica un increment del 13%. Per contra, els mòbils van sorprendre 103.692 vehicles superant els límits de velocitat, un 11,6% menys.

D’altra banda, els agents de trànsit van posar l’any passat un total de 93.166 multes a la Comunitat Valenciana que van comportar la retirada de 296.133 punts del permís de conduir.

La majoria es van posar per usar el telèfon mòbil (11.012), per positius en controls d’alcoholèmia i drogues (10.774) i per no portar cordats el cinturó o altres elements de seguretat (9.035).

Aparcar el cotxe pels carrers de València sense passar per caixa sembla pràcticament impossible. No solament per l’àmplia zona blava, sinó perquè, a més, les zones amb més trànsit estan infestades d’aparcadors de cotxes o‘gorretes’, fet que moltes vegades implica un doble pagament, el de l’ORA i el de l’aparcador de torn, i això fa desesperar els ciutadans.

Els diferents organismes implicats en la lluita contra aquest fenomen s’han vist impotents a l’hora d’aturar-lo fins ara, malgratl’allau de queixes veïnals.

En els últims anys, la Policia Local els sancionava d’acord amb la Llei de seguretat viària, per obstaculitzar el trànsit. A la tercera denúncia a un mateix aparcador, s’alçava una acta per desobediència a l’autoritat i se’l portava davant de la Fiscalia, que obria diligències i, en funció dels fets, presentava una denúncia judicial, generalment per coaccions.

No obstant això, les denúncies tenien poc recorregut i comportaven sancions mínimes que en la majoria dels casos no es pagaven,perquè es declaraven insolvents.

Davant de la improductivitat d’aquest protocol d’actuació, la Fiscalia va demanar a la Policia Local que deixara d’enviar-los aparcadors de cotxes, llevat que es donaren circumstàncies greus, com araagressions o danys als vehicles. Aquesta mesurava fer que caigueren en picat les denúncies en els últims 3 anys. Actualment, la majoria d’aquestes denúncies se’ls imposa d’acord amb l’Ordenança municipal de circulació, que comporta una multa econòmica que,a la pràctica, és gairebé impossible de cobrar.

Les denúncies cauen en picat

Segons dades de la Policia Local, els agents van posar 1.579 denúncies l’any 2012, l’any següent 803 i l’any passat van ascendir a 638. Segons les mateixes fonts, del gener fins ara s’han imposat 57 denúncies, s’han obert diligències judicials a 39 ‘gorretes’ i s’ha identificat 462 persones.

Pel que fa a les actuacions de la Fiscalia, de les 747 denúncies interposades el 2010 (48 per agressions), es va passar a un centenar el 2011, mentre que la resta d’anys fins ara s’han acostat al mig centenar de mitjana (39 el 2012, 61 el 2013 i 22 el 2014).

El canvi de color polític a l’Ajuntament de València, que ha passat d’estar governatpel PP de Rita Barberá a fer-ho pel tripartit d’esquerres (Compromís, PSPV i València en Comú), amb Joan Ribó (Compromís) al capdavant, no ha comportat un gran canvi d’actitud per a tractar d’aturar aquest fenomen.

De fet, fonts municipals han explicat que, més enllà de les tasques de control policial, tractaran d’incloure “els ‘gorretes’ en els diferents plans d’inserció sociolaboral que execute l’Ajuntament”, encara que no han especificat molt més.

Els agents es veuen impotents

Pel que fa a aquest tema, des del Sindicat Professional de Policia Local i Bombers (SPPLB) de València han demanat que els doten de “més eines legals per a poder actuar contra ells”, ja que amb la normativa actual “la faena dels agents no serveix per a res, els ‘gorretes’ continuen situant-seals mateixos carrers”.

Segons ells, el problema és la sensació d’impunitat que tenen a hores d’ara: “La multa econòmica tant els fa, perquè són insolvents;qui no pagara la multa se l’hauria de castigar amb algunamena de treball en benefici de la comunitat”.

Precisament, la Policia Local va posar en marxa fa tres anys un programa pioner per a tractar de dissuadir els aparcadors de cotxes. La iniciativa consisteix a fer que condemnats a treballs en benefici de la comunitat per haver comés delictes de trànsittreballen com a ‘gorretes’ als voltants dels punts més calents, com la nova Fe.

No obstant això, aquesta mesura només ha aconseguit desplaçar-los uns quants metres o, en alguns casos, a altres zones de la ciutat; aquesta mesura, doncs, tampoc no ha fet solucionar el problema de manera global.

Mentrestant, els ‘gorretes’ continuen campant al seu aire als voltants de l’Hospital General, de la seu de Trànsit, de Juan Llorens, de l’Albereda, del’avinguda d’Aragó, de Blasco Ibáñez, del centre comercial Arena o en carrers com ara el del convent de Jerusalem o la plaça del Mercat i adjacents.