Agraït amb la vida. Malgrat els disgustos que li provocava el món contemporani, que colpejava els seus ideals, Ricard Pérez Casado (1945-2026) estava agraït. Com explica el seu entorn, l’exalcalde de València tenia un interés particular que veren la llum unes memòries que va començar a plasmar-se el 2017 i a què va dedicar huit anys de treball. Quan l’exalcalde va morir, el llibre acabava d’arribar a Balandra Edicions.

L’obra ha acabat de polir-se amb l’ajuda del periodista José Manuel Alcañiz, la dona de l’exalcalde, Júlia Blasco, i el professor Joan Romero, encarregat de presentar el volum en el Saló de Vidre de l’Ajuntament de València. “Torna a casa”, expressava el catedràtic emèrit, amic de l’exdirigent socialista, que posa en valor que la institució governada ara pel PP reivindique al mandatari. Abrigallat per part de l’equip de govern local —l’alcaldessa finalment no hi ha assistit—, per la delegada del Govern, Pilar Bernabé, l’exalcalde Joan Ribó i els grups polítics del PSPV i Compromís, el professor ha arrancat el primer acte d’homenatge a Pérez Casado a través de les seues memòries.

“Sempre va anteposar la seua independència a qualsevol altra institució, va ser el signe de la seua vida. Va ser un esperit lliure i, per tant, incòmode sovint”, recalca Romero, que considera el llibre una guia per a entendre una època, d’una modernitat que l’ha sorprés. Llegir-lo ha sigut com passejar de la mà de Pérez Casado o contemplar “un Cavanilles en miniatura”, en referència a l’il·lustrat i naturalista autor de les Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del Reino de Valencia.

Les memòries de Pérez Casado aborden la seua etapa prèvia a l’entrada en la política institucional, el període 1945 a 1975: des de la infància en una Nàquera encara rural, en què diàriament li recordaven que era fill dels vençuts, fins a la primera implicació en el Partit Socialista Valencià, detenint-se en una dècada clau: l’arribada a la ciutat de València, una ciutat en creixement i amb un urbanisme encara per desenvolupar, amb la llengua lluitant per recuperar-se, en què fa els seus estudis. La ciutat, que més tard governaria amb el PSPV, era llavors una urbs sense serveis, dividida per un ‘riu-claveguera’ i amb unes perifèries abandonades, assenyala Romero. S’entén així la seua obstinació a modernitzar-la, amb projectes com el Jardí del Túria o el Palau de la Música, i les primeres pedres de l’urbanisme contemporani en la capital.

Pérez Casado es deté en les ombres de la ruralitat, que reflecteix en la Nàquera en què es va criar —i que per a Romero, encarna moltes altres Nàqueres—, també les ombres de l’urbs en desenvolupament, les perifèries marginals, el contacte amb el món acadèmic i els seus estudis polítics. Recorda el rol de les dones en la militància antifranquista, que encarna la seua dona, Júlia, o el del periodisme valencià —de la residència en la dictadura a la consciència democràtica— amb figures com les de Josep Sorribes o Vicent Ventura.

Els seus records, apunta Romero, són la base del seu material literari: Pérez Casado usa la seua història particular per a recórrer la història de l’època, en un estil que al professor li recorda els Passats singulars d’Enzo Traverso, que aborden precisament El jo en l’escriptura de la història. Apunta, entre altres, la invitació dels serveis d’intel·ligència nord-americans per a passar 21 dies al país, o els primers passos de la socialdemocràcia a València.

L’alcalde socialista que va governar la ciutat entre el 1979 i els 1988 era un “gran coneixedor del seu país, europeista convençut i amant de la Mediterrània”, destaca el catedràtic de geografia humana. Fruit de la seua àmplia formació, Agraït a la vida constitueix “un llibre d’història, de geografia, d’antropologia social, d’etnografia, d’economia, de cultura, de política”. Una autobiografia per a entendre una època.

Agraït amb la vida. Pese a los disgustos que le provocaba el mundo contemporáneo, que golpeaba sus ideales, Ricard Pérez Casado (1945-2026) estaba agradecido. Como explica su entorno, el exalcalde de València tenía particular interés en que vieran la luz unas memorias que comenzó a plasmar en 2017 y a las que dedicó ocho años de trabajo. Cuando el exalcalde falleció el libro acababa de llegar a Balandra Edicions.

La obra ha terminado de pulirse con ayuda del periodista José Manuel Alcañiz, la esposa del exalcalde, Julia Blasco, y el profesor Joan Romero, encargado de presentar el volumen en el Salón de Cristal del Ayuntamiento de València. “Vuelve a casa”, expresaba el catedrático emérito, amigo del exdirigente socialista, que pone en valor que la institución gobernada ahora por el PP reivindique al mandatario. Arropado por parte del equipo de gobierno local -la alcaldesa finalmente no ha asistido-, por la delegada del Gobierno, Pilar Bernabé, el exalcalde Joan Ribó y los grupos políticos del PSPV y Compromís, el profesor ha arrancado el primer acto de homenaje a Pérez Casado a través de sus memorias.

“Siempre antepuso su independencia a cualquier otra institución, fue el signo de su vida. Fue un espíritu libre y, por tanto, incómodo a menudo”, recalca Romero, que considera el libro una guía para entender una época, de una modernidad que le ha sorprendido. Leerlo ha sido como pasear de la mano de Pérez Casado o contemplar “un Cavanilles en miniatura”, en referencia al ilustrado y naturalista autor de las Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del Reino de Valencia.

Las memorias de Pérez Casado abordan su etapa previa a la entrada en la política institucional, el periodo 1945 a 1975: desde la infancia en una Nàquera todavía rural, en la que a diario le recordaban ser hijo de los vencidos, hasta la primera implicación en el Partit Socialista Valencià, deteniéndose en una década clave: la llegada a la ciudad de València, una ciudad en crecimiento y con un urbanismo aún por desarrollar, con la lengua luchando por recuperarse, en la que realiza sus estudios. La ciudad, que más tarde gobernaría con el PSPV, era entonces una urbe sin servicios, dividida por un 'río-cloaca' y con unas periferias abandonadas, señala Romero. Se entiende así su empeño en modernizarla, con proyectos como el Jardín del Túria o el Palau de la Música, y las primeras piedras del urbanismo contemporáneo en la capital.

Pérez Casado se detiene en las sombras de la ruralidad, que refleja en la Nàquera en la que se crió -y que para Romero, encarna muchas otras Nàqueras-, también las sombras de la urbe en desarrollo, las periferias marginales, el contacto con el mundo académico y sus estudios políticos. Recuerda el rol de las mujeres en la militancia antifranquista, que encarna su esposa, Julia, o el del periodismo valenciano - de la residencia en la dictadura a la conciencia democrática- con figuras como las de Josep Sorribes o Vicent Ventura.

Sus recuerdos, apunta Romero, son la base de su material literario: Pérez Casado usa su historia particular para recorrer la historia de la época, en un estilo que al profesor le recuerda a los Pasados singulares de Enzo Traverso, que abordan precisamente El yo en la escritura de la historia. Apunta, entre otras, la invitación de los servicios de inteligencia estadounidenses para pasar 21 días en el país, o los primeros pasos de la socialdemocracia en Valencia.

El alcalde socialista que gobernó la ciudad entre 1979 y 1988 era un “gran conocedor de su país, europeísta convencido y amante del Mediterráneo”, destaca el catedrático de Geografía Humana. Fruto de su amplia formación, Agraït a la vida constituye “un libro de historia, de geografía, de antropología social, de etnografía, de economía, de cultura, de política”. Una autobiografía para entender una época.

Ricard Pérez Casado (València 1945-2026) fue, a efectos prácticos, el primer alcalde democrático de la ciudad de València tras el franquismo. El segundo, si queremos ser rigurosos, pero su antecesor apenas estuvo seis meses en el cargo antes de ser apartado por su propio partido en una de las innumerables guerras intestinas del socialismo valenciano. Pérez Casado figuraba con el número dos en la papeleta municipal del PSOE por decisión de la dirección estatal, que no lo quería para dar la cara sino para poner orden en el caótico urbanismo de la ciudad, asunto en él que había trabajado como profesional por todo el País y conocía como pocos. Así que la vara de mando le golpeó, de manera indeseada y súbita, en una situación política y económica muy complicada. Su propio grupo de concejales, que había llevado mal la intervención de Madrid en la lista, le consideraba un paracaidista, sospechoso de comunismo además, y nunca le prestó su apoyo sincero; sólo unos pocos, mayormente los de la corriente Izquierda Socialista, se desmarcaron de una hostilidad que los otros no hacían nada por disimular.

Por el otro lado del arco tampoco lo tuvo mejor: la derecha le acusó inmediatamente de ser un infiltrado de Barcelona. Sus conexiones con la política catalana, sus sólidas convicciones valencianistas - fue uno de los fundadores en 1964 del clandestino Partit Socialista Valencià, absorbido después por el PSOE como lo fue el PSPV y otros grupúsculos activos en la Dictadura - le vinieron de perlas a la caverna para azuzar aún más la (mal) llamada Batalla de València. O sea, la acostumbrada resistencia de la derecha a reconocer la legitimidad de los gobiernos de izquierda, vestida esta vez para la ciudadanía como enfrentamiento sobre los orígenes de la lengua valenciana. De hecho, en su primer acto público, cinco días después de tomar posesión, fue agredido físicamente, durante la (mal) llamada Procesión Cívica de la Senyera, el 9 de octubre de 1979, por los herederos del franquismo, bien provistos de banderas con franja azul, y sobre todo con grueso mástil, sin que su propia Policía Municipal pusiera mucho empeño en protegerlo. Por supuesto, la Nacional, en manos de un gobierno de la UCD vicepresidido por uno de los promotores del blaverismo, tampoco.

Y si la situación política era infernal - dos años después triunfaba precisamente en València el golpe de Estado de Milans del Bosch tras la toma del Congreso de los Diputados por Tejero - la urbanística no podía ser peor. València era una ciudad con un alcantarillado digamos deficiente, donde las aguas fecales e industriales iban a parar directamente al mar a través de las acequias, tan cantadas por los poetas como putrefactas en la prosa. Los autobuses públicos eran pocos y vetustos; prácticamente el único parque digno de tal nombre, conocido popularmente como Los Viveros, aportaba apenas 100.000 metros cuadrados de zona verde a más de medio millón de habitantes. La nacional 340, eje mediterráneo de Cádiz a la frontera francesa, atravesaba la ciudad de norte a sur y de sur a norte con una procesión ininterrumpida de camiones. Lo mismo hacía el tren, que catorce horas de las 24 de cada día mantenía cortada la avenida del Puerto y cualquier otra comunicación entre la ciudad y sus barrios marítimos.

El bosque de El Saler estaba desapareciendo bajo las edificaciones turísticas y en la Albufera vertían sin depuración previa los polígonos industriales de todo su contorno. El Plan General en vigor preveía convertir el antiguo cauce del Turia en autopistas urbanas y derribar prácticamente todo el centro histórico, como ya se había hecho con la sustitución de una iglesia gótica por los primeros grandes almacenes, o con la brutal intervención que supuso la avenida del Oeste. Y en la periferia las cosas eran mucho peores: había barrios a los que en días de lluvia, incluso moderada, no se podía acceder. Con razón uno de ellos era conocido por sus vecinos como Isla Perdida, nombre que oficializó el ayuntamiento de Pérez Casado después de su reforma integral. Al barrio de adopción del futuro alcalde, donde llegó en la adolescencia, lo habían bautizado las autoridades franquistas como barrio de La Luz, justo lo que faltaba en sus calles nocturnas.

Por todo el extrarradio, centenares de calles sin asfaltar: polvo en verano y barro en otoño, con las botas de agua como equipamiento indispensable para los vecinos. A todo esto, las finanzas del Ayuntamiento estaban prácticamente en la quiebra, con decenas de impuestos ineficientes y otros que cargaban el peso de la tributación sobre los más humildes, que eran muchos porque el paro en ese momento crecía en España a razón de mil personas al día. Y, para enderezar la situación, el nuevo alcalde no disponía ni siquiera de un economista en plantilla, y los arquitectos e ingenieros heredados de la Dictadura se podían contar con los dedos.

¿Qué hizo el gobierno municipal en los nueve años (1979-89) en que lo dirigió Pérez Casado, en indispensable y bien llevada coalición con el PC? En gran medida, y para desesperación de algunos socialistas de cortas miras, enterrar cientos de millones en obras de poco rédito electoral, porque el proceso causaba muchas molestias y una vez acabado nadie se acordaba, como los colectores de aguas residuales y las tuberías de agua potable. También consiguió que el Gobierno soterrara las vías del tren y culminara la construcción del bypass de la autovía A7, devolviendo así a las calles su condición de tales. Cambió las previstas autopistas urbanas por lo que hoy es el Jardín del Turia: en su mandato se redactó el proyecto, no sin enormes resistencias de la derecha, y se construyó el tramo de Campanar y el del Palau de la Música; a su vera se levantó el Palau de la Música, un edificio fundamental que también consiguió Pérez Casado gracias a su buena relación con Javier Solana, a la sazón ministro de Cultura. Jardín y Palau, por cierto, con reticencias también de su grupo de concejales, para algunos de los cuales todo esto eran lujos burgueses. Por suerte, sus aliados del Partido Comunista no llegaron a tal grado de izquierdismo de salón. Curiosa oposición a un Auditorio, a coste ínfimo para la ciudad, en la tierra con más bandas de música de todo el Estado.

Qué más: detener la destrucción de El Saler y comenzar su restauración. Colaborar con los demás municipios ribereños en el saneamiento de la Albufera y con la Generalitat en el metro - considerado hasta entonces imposible - con la conexión subterránea a través de la ciudad de las tradicionales líneas de vía estrecha del norte con las del sur. Cambiar el mercado de Abastos y el Matadero, situados dentro de la ciudad (y, en el segundo caso, vertiendo los residuos al escaso caudal del río todavía urbano) por las modernas instalaciones de Mercavalencia. Renovar por completo los autobuses urbanos y su empresa fallida Saltuv, reconvertida en EMT. Pasar de menos de 1 m2 de zona verde por habitante a casi 5 gracias al Jardín del Turia y los nuevos parques de Benicalap, Ayora y Aviación, además de otros muchos de menor tamaño. Poner a València en el mapa internacional de la cultura con la Mostra de Cinema, por la que desfiló lo mejor del cine de una y otra ribera del Mediterráneo, desde las grandes estrellas francesas o italianas a los jóvenes directores turcos, egipcios o palestinos.

También comenzó a limpiar la ciudad de los residuos franquistas, a pesar del ruido de sables que acabó realmente en asonada el 23-F. Fue el primer alcalde entre las capitales de provincia que ordenó retirar la estatua del Dictador de la plaza principal del municipio. Ordenó, digo, pero añado que sin éxito, porque los servicios municipales se negaron a cumplir la orden, luego de haber boicoteado varios intentos anteriores a base de contarlos con antelación a la prensa amiga, y tuvieron que ser militantes antifascistas reclutados en secreto quienes lo hicieran. Los restos de la Dictadura permeaban todavía la sociedad. Hasta las comisiones falleras se parecían más en muchos casos a una centuria falangista cuando desfilaban a los sones de cornetas y tambores con sus chaquetillas negras “de cucaracha” introducidas por el franquismo en sustitución del tradicional saragüells o el torrentí. Ardua tarea esta, la fallera, para la que Pérez Casado no daba el mejor perfil. Era presa fácil con sus antecedentes como antiguo redactor de la Enciclopedia Catalana, en sus tiempos de estudiante en Barcelona, y su empeño en normalizar en el Ayuntamiento y en las fallas el valenciano correcto, no la jerga de la que más presumían sus enemigos cuanto peor la hablaban.

Esa fue quizá su peor debilidad como político local. El exceso de cultura en una ciudad todavía muy provinciana. Dijo en una ocasión su jefe de Gabinete, el desaparecido profesor Josep Sorribes, que Rita Barberá no escribió nada como alcaldesa para no parecer más culta que sus votantes. Pérez Casado sí lo hizo, en muchos volúmenes de variada temática, y pagó las consecuencias de su elitismo intelectual. Quizá su error fue no comprender que era demasiado joven para ser un viejo profesor como Tierno Galván, al que todo se le permitía más por su provecta edad que por su indudable altura intelectual. Y, para acabarlo de complicar, Ricard, además de culto, era irónico, a veces mordaz y en ocasiones sarcástico. De estiradito lo calificó alguien. Lo atestiguo en primera persona, porque fui su asesor de comunicación – por cierto, el único asesor que tenía la Alcaldía en aquel momento - durante los tres años finales de su mandato, cargo que me ofreció después de haberme ocupado yo largamente de la información municipal en diversos medios.

Comprendo que resulta muy difícil mantener la compostura cuando la subdirectora y propietaria del periódico más influyente se atreve a llamarte Mariquita Pérez en sus muy influyentes columnas, o cuando otro transmuta un pequeño refugio en la sierra de Gúdar, su querida Sierra Callada, en una mansión de lujo. Es difícil de sobrellevar que un conocido político (entonces conseller socialista, luego de pasar por el FRAP y acabar en el PP y más tarde en la cárcel por robar el dinero destinado a un hospital en Haití) movilice una campaña para convencer al respetable de que el alcalde está en connivencia con los Jesuitas para llenarse el bolsillo con una codiciada parcela de la Gran Vía. Una parcela donde, en realidad, lo que consiguió el alcalde con mucha negociación fue reducir a la mitad la edificabilidad que los Tribunales habían concedido a una cerámica familia valenciana, la auténtica propietaria de la parcela. Y donde, en realidad, la supuesta defensa del vecino Jardín Botánico jugaba el mismo papel que el de la lengua en la Batalla de Valencia, el de señuelo para miles de buenas personas convertidas súbitamente en biólogas, como otras antes habían sido filólogas.

El caso Jesuitas fue, de hecho, el sambenito que le colgaron para explicar su dimisión en 1989, un año después de ganar las elecciones por tercera vez. Él lo desmintió ya entonces, pero pocos le creímos. Yo puedo contar que a mí me aconsejó, pocos meses antes de dimitir, que me fuera buscando otro trabajo porque él había decidido dejar el suyo tras la última y tormentosa reunión con Josep Borrell, a la sazón secretario de Estado de Hacienda. Borrell fue el brazo ejecutor de unos gobiernos de Felipe González que ahogaron a Valencia al negarle por enésima vez la financiación del transporte metropolitano, a la que la tenía perfecto derecho, y otras compensaciones que ni se acercaban a las se llevaron Barcelona y Sevilla por los Juegos Olímpicos y la Expo de 1982. Todo el apoyo que encontró en el entonces President de la Generalitat y de su partido fue, según él, amonestarlo por poner al Gobierno de España en contra de los valencianos debido a la dureza de sus reclamaciones. Al susodicho le fue mejor, sin duda: todavía senador hasta hace dos años.

A partir de ahí, volvió a la actividad privada – esta vez con escaso éxito, porque la consigna oficial del partido entonces hegemónico era a ese ni agua - y también ocupó algunos cargos, más honoríficos que de gestión y retribución, en Bancaja y su Fundación. Allí fue testigo, demasiado discreto por lo que ahora sé, de los movimientos sospechosos que se estaban produciendo en el sistema financiero valenciano, favorecidos tanto por el PP gobernante como por el PSOE opositor, y que culminaron años después en fiascos como los del Banco de Valencia y la Bankia de Rodrigo Rato. Lo cuenta en Agraït amb la vida, un libro de memorias muy personales en el que he tenido la suerte de ayudarle en sus últimos tiempos y que ya está en proceso de publicación.

Así que pocos amigos le fueron quedando en el PSOE con el paso de los años. Uno que siempre lo fue, Pasqual Maragall, contribuyó a que la Unión Europea le nombrara tiempo después Administrador de Mostar, ciudad bosnia clave en los conflictos que habían llevado a la guerra de la antigua Yugoslavia. Javier Solana, desde la Secretaria General de la OTAN, también colaboró, pero no así la dirección del PSOE. En Mostar, al mando de un contingente internacional de casi 20.000 efectivos, logró convocar y celebrar las primeras elecciones tras la guerra y cumplir con éxito un encargo que casi nadie creía posible, comenzando por Felipe González. Su éxito le llevó a ser incluido en la lista socialista del año 2000 al Congreso de los Diputados, donde dedicó buena parte de su actividad parlamentaria a luchar para que se reconocieran los derechos y las pensiones de los antiguos guerrilleros del Maquis y de los españoles que habían sobrevivido a los campos de exterminio nazis.

Su último encargo político, que todavía no comprendo cómo aceptó, fue el que le ofreció Zapatero: ser representante del Gobierno en la comisión de la Copa del América de Vela celebrada en Valencia el 2007, donde se las tuvo tiesas con la entonces alcaldesa y con la herencia envenenada que había dejado el gobierno de Aznar, llena de promesas y huera de fondos. Él mismo reconoce en Viaje de ida, memorias políticas publicadas por la Universitat de Valencia el 2013, que aquello fue un error. Pero el más grave de su vida, quizá, fue no mirar algo más por sus intereses, de manera que le quedó una pensión de apenas 1.500 euros y un patrimonio modesto al final de una vida dedicada al bien común. Los primeros ayuntamientos democráticos no cotizaban por sus alcaldes a la Seguridad Social. Así que, con todas sus luces y sus sombras, su recuerdo hace que me indigne cuando oigo decir que todos los políticos son iguales.

És clar que primer s'hauran de depurar les dades primàries, de base, entre els certificats mèdics de contagi i defunció, en aquest cas dels Registres Civils, els jutges, i la transmissió de les informacions, incloses les periodístiques, que no sembla que hagen funcionat a l’alçada del segle XXI: la confusió entre nombre de contagis, defuncions i taxes és espectacular. Temps tindrem per avaluar quin govern o institució, pública o privada, estava “preparat” per a fer front amb “experiència”. L’engany i la mentida, interessades no cal dir, formen part de l’era de la comunicació. I abans, com les “diarrees estivals” del franquisme el 1971 a les comarques de Saragossa i més tard a casa nostra, per allò de la imatge d’Espanya i el turisme.

Hi ha antecedents d’aquesta mena de geografIa. A més de la controvèrsia científica, entre els partidaris de la difusió a partir dels “miasmes” i els, més encertas, dels microbis, bacils o altres, en l‘epidèmia del còlera del 1885 es produí una extensa i precissa estadística i mapificació de la mortalitat, dia per dia, carrer per carrer, casa per casa, de les ciutats i pobles, i fins i tot un informe de l’alcaldia de València sobre els efectes a la ciutat.

L’epidèmia de còlera del 1885 era la tercera del segle XIX, no l’única: en el primer, i únic per ara, Congrés d’Història del País Valencià, i a partir d’una mostra d’arxius parroquials, vaig poder constatar la sobremortalitat i la recurrència dels contagis catastròfics durant el segle XIX. De la mateixa manera que, sota la direcció de Georges Duby, vaig poder estudiar les destrosses de la darrera pesta bubónica, el 1720, a la Baixa Provença, on a més coincidia amb la recurrència de les febres pal·lúdiques i tifoidees dels aiguamolls del riu Durance, en procés d'assecament, que no acabaria fins ben entrat el segle XIX. Treballs que en part m’han conduït a escriure aquestes ratlles.

L’Atlas epidemiográfico del cólera de 1885 en España, del doctor Philipp Hauser (1887), reeditat amb un aclaridor i excel·lent estudi introductori de l’enyorat José María López Piñero el 1987, n’és un exemple que amb els mitjans actuals hauria de donar peu a una publicació semblant.

La relació entre els subministrament d’aigua i l’evaquació donà pas a profundes transformacions a la ciutat de València i a tot arreu. Dels pous individuals i de veïnat i les fosses sèptiques, es passà a la xarxa d’aigua potable i l’abocament dels residus a la xarxa històrica de sèquies, i fins i tot a les clavegueres romanes que encara subsistien, tot i no usar-les durant segles. Un abocament a les sèquies que durà fins els anys huitanta del segle XX, per cert.

Això i la recerca i descoberta d’una vacuna, la del doctor Ferran, metge tortosí afincat a València, i que no meresqué l’atenció del mateix Ramon y Cajal, excepte per a aplicar-se-la ell mateix i alhora fer un informe demoledor en contra, cregut per les “autoritats” polítiques. I això que formava part de la Facultat de Medicina de la Universitat de València. O l’enorme tasca desenvolupada als hospitals de l’època i en la investigació de les malalties, en especial de les infeccioses en relació a la situació social, a càrrec de la saga dels metges Peset. I la defensa de la vacunació per obra del també catedràtic Amalio Gimeno, que exercí de polític liberal.

Ara caldrà posar sobre el mapa la incidència territorial de la pandèmia vírica per una part. Infectats i morts. I d’altra banda, la incidència als diferents barris urbans, als nuclis rurals abandonats a la seua sort, així com les consequències del confinament per barris i per tamany dels habitatges, amb l'edat dels mateixos.

Ni es contagia ni es mor de la mateixa manera segons l’entorn, ni les taxes respectives són iguals. La malaltia també s’afegeix a les desigualtats. Ni tampoc les consequències d’un aillament són les mateixes a cada barri, ni a cada tipus d'habitatge, tamany, edat de l’edifici o condicions d’habitabilitat. O amb el fenomen de l’economia submergida, ara amb elogis a les cosidores del calçat del Vinalopó, que treballen a casa, com sempre, però cosint mascaretes, tal com denuncià J. A. Ybarra en aquest mitjà.

La fugida al camp, remei ordinari en el passat i que ara podem comparar amb la fugida a la segona residència, no va assegurar en cap cas la inmunitat i, per contra, va contribuir a difondre el contagi.

De la mateixa manera, i amb els mitjans de control de la societat de la comunicació, caldrà fer esment de la incidència segons la professió d’afectats pel contagi i dels morts. No només segons l’edat, com s’està difonent, ni tampoc en raó de patologies prèvies que semblen justificar-ho tot. Els treballadors, i els exclosos invisibles, els temporers de les collites de l’horta, els de l’economia submergida, potser encara escapen, com en el passat, de les estadístiques mèdiques i no mèdiques.

L’interés per la recuperació (¿) econòmica només mostra el predomini del negoci, per damunt de qualsevol altra consideració. La condició de vida de la majoria de la societat urbana sembla resoldre’s en aplaudiments quotidians d’uns minuts, certament mostra col.lectiva de solidaritat envers els guaridors del sistema públic de salut.

Les donacions dels pròcers del sistema no deixen de constituir una mena d’hipocresia socialment admesa. Els rics fa temps que han fugit de la seua responsabilitat social, ens diuen Ariño i Romero. Més val que paguen els impostos abans que facen donacions, que a més constitueixen un frau flagrant: d’una banda, blanquegen l’obscena acumulació de beneficis fent-se publicitat i de l’altra obtenen compensacions fiscals per la seua generositat. El cas del govern de la Comunidad de Madrid resulta clamorós, ara mateix.

L’espai urbà és sense dubte un espai de progrés, de llibertat i de producció. De socialització i de difusió de les idees. Ara, a més, està interconnectat a escala planetària. I depén d’un altre factor, la sostenibilitat mediambiental, amenaçada pel canvi climàtic de manera accelerada, per un model de vida i de mobilitat que, com veiem, amenaça la salut. Si l’aire és hui més respirable és perque s’ha reduit de manera considerable la mobilitat privada, el consum de combustibles fòssils als cotxes, les indústries, els transports.

Que no vol dir paralitzar l’activitat productiva, sinó començar a reconvertir-la de manera eficient, és a dir, sense pagar el tribut de l’aniquilació a un termini que no és ni tans sols mitjà, sinó per demà mateix.

És clar que això significa una profunda revisió del model econòmic, de les bases de l’hipercapitalisme i el creixement de la desigualtat. I més a prop, el model consuntiu de territori que es revenja en forma de fenòmens extraordinaris, pluges torrencials, séquies inmisericordes, inundacions, regressions de platges que denuncien allò tan aplaudit de “tot espai buit pot ser objecte d’una urbanització”.

La mobilitat universal, la revolució dels transports, en el passat féu que a ritme de vaixells de vela la febre groga trigara només mesos en arribar de les colònies europees a les metròpolis; amb els vapors el còlera arribà a Marsella-Toulon en un mes. Poseu els temps de l’aviació i tindreu un vector de transmissió pràcticament diari, de poques hores.

De la mateixa manera, caldrà revisar la retòrica bèl·lica amb què s’ha enfrontat el flagel. No és cap guerra, ni els ciutadans són soldats.

A no ser que considerem que la guerra és contra un sistema que ens fa més fràgils, als humans i al territori. Caldrà retrobar el corrent higienista, i les vacunacions, quan hi haja vacuna, com hem vist més amunt. Pensem en l’exemple de l’expedició fillatròpica del metge alacantí Balmis, primer dins l’Imperi espanyol, després fins Xina a partir de la colònia portuguesa de Macao. Val a dir que també hi havia una preocupació estètica, sobretot de les dames aristocràtiques, pels efectes sobre el rostre que deixava la plaga si sobrevivia la persona infectada. Queda fins i tot un adjectiu en la nostra llengua per a descriure’n l’efecte: “ratat, ratada”.

El salvador de l’epidèmia de verola fou el metge anglès Jenner, descobridor de la vacuna a través de les infeccions de les mamelles de les vaques i la seua transmissió als munyidors que en quedaven estalvis. I aviat els higienistes com Monlau i els impulsors de la renovació urbana com Cerdà, amb l’exemplar Eixample barceloní, pendent de la ventilació, la insolació, i les conduccions d’aigua i evaquació dels residus, dels habitatges de les classes populars. Propostes i mesures no sempre ben acollides pels propietaris del sòl.

Els succesors a València s’ocuparen de reduir les ambicions en els límits de les parcel·les, amb un Eixample més reduït, menys ambiciós tot i els retalls que també tingué el de Cerdà, en benefici dels Campo i la resta. Si Ciril Amorós enderrocà les muralles i, més tard, desaparegué el Barri de Pescadors no fou tant per raons d’higienisme, com predicava la familia Peset, i bondat respecte dels treballadors, com per ampliar els beneficis de l’activitat inmobiliària.

En cas de contagi epidèmic, com hem vist també aquestes setmanes, els privilegiats han marxat cap a llocs on creuen estar estalvis del virus, amenaçant a més els pocs residents, envellits i depenents d’un sistema assistencial volgudament reduït i desatés durant anys. Amb un objectiu, “tornar a la normalitat”, és a dir, reprendre la destrucció de la ciutat, de la convivència, i consagrar la desigualtat d’acord amb les receptes neoliberals, o millor les dels que apliquen els retalls, una mena d’eugenèsia i darwinisme socials, sense cap escrúpol.

I de passada, mentre fugen i s’amaguen, fan sonar les cassoles que no usen contra el govern d’esquerres. Invocant, una vegada més, un colp d’estat, soft, al calor de la desmemòria. Govern fort, sense esquerres, “cirurgià de ferro” (¿) en el sentit de la invocació al regeneracionisme més temerari i malintencionat.

I no només desmemòria, sino també ignorància de la història. La farsa com a repetició dels qui no han acceptat la democràcia sinó com a mal menor, i de la que se’n poden desfer adduint la seguretat per sobre de la malaltia i de la llibertat, dels drets penosament adquirits i de les seguretats que paguem, uns més i altres defugint-ne la responsabilitat social.

De les consequències del capitalisme salvatge i les seues relacions amb els contagis i pestes en tenim abundant literatura. I ciència. De Dickens a Piketty. O Manzoni, en I promessi sposi, amb referència a la pesta milanesa del 1630 (recomanable la lectura dels capítols 31, 32 i no cal dir, de tota l’obra), amb la sequència sequera-carestia-guerra-pesta precedida de la negació de l’opinió política: il buon senso c’era; ma ce ne stava nascosto, per paura al senso comune. El temor a l’opinió pública, en diríem ara, com la supressió de les concentracions religioses aleshores, o festives i esportives ara. Manzoni era, m’apresse a aclarir-ho, un catòlic passat pel Paris il·lustrat i revolucionari. Sequència palmària, per desgràcia al nostre país primer el 1918, amb la “cucaratxa”, la grip mal anomenada espanyola com ara xinesa, i després de la Guerra Civil amb el tifus, la tuberculosi, i la fam i la persecució.

Per fortuna, i en gran part mercès als esforços de metges, higienistes i urbanistes, des de la Il·lustració, el desenvolupament de la ciència, fora de les supersticions, les gelosies i les desconfiances, i lluny de les baralles polítiques, hem avançat com mai en cap época de la història humana. Des de l’aspirina als antibiòtics, amb el paral·lel desenvolupament de la tecnologia, estem en millors condicions de fer front al permanent desafiament de la vida.

Amb noves, o no tant noves, amenaces, com la concentració de les investigacions farmacològiques, en mans de corporacions cada vegada més anònimes, capaces d’exercir poders extraordinaris a través de lobbies que no dubten en distraure l’atenció, pagada, dels podes públics. És el cas del VIH i els retrovirals genèrics, més barats, que es van posposar fins que un acord entre els medicaments patentats, és a dir, de propietat privada, se'ls va forçar a cedir per la pressió del contagi que afectava els seus interessos. De la pressió sobre parlamentaris al respecte en puc donar testimoniatge quan intentàvem que la cooperació espanyola s’ocupés de l’epidèmia als països i la gent més pobres.

En aquestes aparents confusions hi ha antics i respectables representants del que fou la socialdemocràcia, que entre els beneficis privats i la desgràcia col·lectiva no dubten a disparar els seus dards enverinats contra els esforços dels seus hereus, ara titllats d’inexperts. Qui ho diria a la vista dels experimentats governants de la bonança, dels reconversors industrials o dels amics de les multinacionals de llavors i pesticides del camp, dels partidaris de l’escarni que representa allò de “enriquiu-vos, que ara és l’hora”.

Caldrà, finalment, revisar i debatre qué vol dir “retorn a la normalitat”. Destrucció del sistema públic? Privatització total de les atencions als majors, les residències? Precarització de les relacions laborals? Creixement a qualsevol preu? O creixement de les desigualtats? Temps tindrem segons que sembla per a obrir una discusió social, àmplia, imprescindible tal com ha apuntat Sorribes a propòsit de l’anhelat retorn a la “normalitat”, també en aquestes pàgines.

Això sí, a cada crisi del que portem de segle XXI, terrorisme, finances, migracions, ara de salut, un retall de llibertats, individuals i col·lectives. Una consagració del darwinisme social: els perdedors són culpables de la seua exclusió, del seu destí. El retorn a la “normalitat”, tornar a mampendre el camí que ens ha conduït on estem, ja que ho tenim merescut per no ser bons i disciplinats combatents.

No, no es tracta de l’Apocalipsi, ni de la fi del món. Es tracta de la fi d’un món, com a mesura d’higiene col·lectiva. D’aplicar la ciència, els coneixements i la tecnologia per canviar el que alguns consideren inevitable; l’exclusió, les desigualtats, la “lògica” bèl·lica de vencedors i vençuts.

P.S. Una proposta com la que formule requeriria un equip pluridisciplinar de metges epidemiòlegs, estadístics, economistes, geògrafs, lletrats, urbanistes, sociòlegs, arquitectes, informàtics, periodistes, per tal de contemplar tots els aspectes i analitzar els efectes des de diferents punts de vista. Els meritíssims treballs de Hauser i els higienistes han de tindre la correspondència al segle XXI amb els coneixements i les eines científiques i tècniques que hem anat acumulant durant més d’un segle.

Si és novençà, pot llegir, consultar i esmenar l’afirmació. Si és hereu que carregue amb l’herència dels seus antecessors i confrares de partit, fins els governs autonòmics socialistes. No sembla que siga el primer dels supòsits, ja que també afirmà que el restabliment d’una línea d’autobús havia “recuperat la identitat de Mislata”, i altres “perles” semblants.

I bé, en la sentència que encapçala aquest text hi resulte al·ludit malgrat la ignorància que se’n desprén.

Com alcalde de València vaig negociar i signar l’acord amb FEVE, i l’Administració de l’Estat, amb la contribució del Sr. De Esteban, delegat de FEVE a l’aleshores País Valencià,  la connexió i soterrament dels trenets entre Llíria-Bètera i Torrent-Vilanova de Castelló. La línea 1 que inaugurà el conseller socialista Blasco un colp transferida FEVE –l’origen de FGV--, però amb les obres encetades amb gran controversia i afecció a la ciutat de València. Sense la Línia 1 no hauria estat possible la xarxa de Metro, de Rafelbunyol a l’aeroport-Riba-roja i la resta. Si ho ignora, que pense, consulte i demane opinió.

El Micalet no té estació de Metro. Mislata, sí i més d’una.

El 1988 i davant la finalització de la concessió municipal, de València, de l’aigua potable, vaig encetar les converses per constituir dues societats mixtes que renovaren  el subministrament d’aigua potable a l’escala de la ciutat real, és a dir la que el profesor Sorribes anomena l’“anomalia metropolitana”. En la producció el que se’n diu “alta”, el 51% seria de titularitat pública amb reserva expressa per la participació de tots els municipis de la nonata AMV. I en “baixa”, ésa dir la distribució a les llars i altres usuaris, la participació pública hauria d’haver estat del 49%. Entre altres documents hi havia l’avaluació de les inversions de l’Ajuntament de València, els avals atorgats i l’estat tècnic de la xarxa. La signatura de l’acord estaba prevista per al gener del 1989. Per raons que he explicat al meu Viaje de ida (2013) vaig dimitir el 30 de desembre del 1988. La documentació, considerable, i la proposta de conveni han desaparescut misteriosament, i molts dels intervinents han estat víctimes d’una epidèmia de desmemòria.

L’aigua no mirava l’ombra del Micalet. Potser fora interessant demanar als membres del Consell autonòmic d’aleshores o a qui em succeí, qui i per qué es deixà lliure un bé essencial i comú en les mans privades, i quines les compensacions que van rebre. Vaja, mirar a prop del Micalet, al carrer dels Cavallers.

Els qui hem viscut en els anys seixanta al Barri de la Llum preniem el tramvia 7 fins Mislata, i per sendes enfangades travessavem la frontera municipal enmig de la boira i olors que es desprenien de la paperera. L’alcalde Morales, antecessor de l’actual , amic i de bon humor, em digué que tancaria la frontera. La mobilitat de treball, oci –en l’època, poc— tràmits i altres ocupacions de la ciutadania feien imposible l’ocurrència. Com ara. L’estrambòtic fins el nom Consell Metropolità de l’Horta (quina?) oblidà dotar-se de recursos, competències i representació democràtica, per abordar els problemes de la ciutat real, és a dir l’AMV. Xarxa viària i de transport públic, cicle integtral de l’aigua –per cert, la concessió d’aigua del canal Xúquer-Túria, mentre mirava el Micalet, vàrem sobredimensionar-la per poder atendre la totalitat metropolitana a llarg termini-- , gestió i reclicatge dels residus. Ara sembla que amb accions sectorials, sense coordinació i participació efectiva de tots els municipis afectats es renova el vell comportament de voler assetjar la ciutat central.

Com que puc posar-me d’exemple només els recorde que el tir fratern a l’alcalde tingué efecte en el meu cas. No crec que ara siga possible, tot i els intents en una repetició en forma de farsa, com ocorre sempre.

 A més, el 1988, mentre m’aixoplugava a l’ombra del Micalet, vaig plantejar el finançament de l’Ajuntament de València, i de la nonata AMV, és a dir de tots els municipis. Amb el curiós argument, segons que semblà als Srs. Borrell, Almunia i inquilins de la Generalitat, que “a costos iguals, iguals subvencions” ordinàries, inversions equivalents a Expo 92, JJOO i capitalitat cultural, és a dir Sevilla, Barcelona, i Madrid. Més tard, l’any 2000 els Srs. Borrell i Almunia havien comprés l’errada i em presentaren unes excuses que he agrait com persona educada.

Conserve alguna anècdota fronterera. En plantejar el Passeig Marítim de València vaig proposar a Barres, alcalde d’Alboraia, de fer-lo junts. Preferí tancar la frontera i deixar que els “professionals” de la gestió del territori anaren ocupant passeig i horta, fins ara mateix pel que sembla. No fou el cas de Paterna i la Fira de Mostres. Bernardino Giménez, alcalde aleshores, entengué i enteníem que era una peça estratégica per a l’economia i l’ocupació en un període de crisi sense subsidis, i a més de ser el sòl de la ciutat de València, els accesos resultaven imprescindibles. Els férem. Sense elogis dels beneficiaris directes, ara tan obsequents i amb la vista posada en alguna operación inmobiliària de les de gran inversió, ocupació desmesurada de mà d’obra i greu afectació al territori metropolità: una vegada més..

A Mislata no li cal “recuperar la dignidad como pueblo” per tindre un servei d’autobús. La vila sempre ha estat digna, com els seus habitants, en el passat o el present. I encara menys si es tracta d’una reparació que, vist així, sembla una donació graciosa d’un govern que manté les taifes i reietons malgrat l’obstinada afició dels ciutadans a moure’s i no respectar les “fronteres” municipals.

Començar la història que ara en diuen “relat” és a dir cuento, fent cas omís dels fets té un qualificatiu, adanisme. Pensar que tot comença amb un mateix, una temptació més sovintejada del que aconsellen la veritat i la prudència.

Tampoc costa tant informar-se, llegint o consultant, que les publicacions són això, públiques. Els actors están ben vius amb els seus afers o col.locacions a partit i institucions.

A tot això em consten, per familiars i amics residents a Mislata, a més de la modesta comprovació personal amb desplaçament amb Metro,  moltes de les excel.lents iniciatives i proposicions del Fernández Bielsa, amb el suport dels seus conciutadans. Una pena que oblide els de l’altre costat de la “frontera”. Corregir a temps pot ser bona idea per a algú a qui auguren una brillant carrera política dins i fora de l’organització en què milita.

Hi ha més, és clar. Això que les baralles de campanar no interessa com no siga per un titular efímer. Arribat el cas se’n pot fer un cabàs de les propostes, els fracassos i les reexides. Per escrit i publicat i des d’abans del 1979 i més recentment en aquestes i altres pàgines. Com també té a l’abast estudis, recerques i publicacions d’experts del fet metropolità. Només cal seguir la curiositat i, com deia al començament, llegir.

 Sort  que només mirava el Micalet!!

En un momento en el que el deabte sobre el puerto de València se centra en la remodelación del acceso norte, el exalcalde de la ciudad Ricard Pérez Casado se arrepiente ahora de de la ampliación sur que se hizo en 1986, cuando él era alcalde. Así mientras las críticas se reciben ahora por el impulso de la ZAL (Zona de Actuación Logística) que afectará al barrio de La Punta, y el proyecto del túnel submarino que conectará con el puerto de Sagunt, Pérez Casado lamenta que el proyecto de ampliación del puerto al sur que se hizo durante su mandato acabase con el “desahucio” del barrio de Natzaret.

El exprimer edil valenciano se expresó así durante su intervención en las jornadas 'Nuevos Viejos Puertos', celebradas en la Marina de València, y en la que se analiza la reconversión de los puertos históricos de las ciudades. De este modo, en declaraciones recogidas por la Cadena SER, Pérez Casado afirma que “la sensibilidad medioambiental la teníamos, pero no en los términos que estemos viendo a la altura del siglo XXI. Cada vez que hacemos una cosa pensamos en qué repercusiones, qué sostenibilidad tendrá y qué retornos tendrá para la colectividad. Y en ese sentido hay una espina cavada que es el acceso sur y el desahucio real de un barrio que era Natzaret”.

El exalcalde apunta además que la solución pasa, como se estudia ahora, en el refuerzo de la vinculación al puerto de Sagunt, un puerto que se encuentra a 15 millas náuticas al norte.

Desde València en Comú la concejala María Oliver ha manifestado respecto a estas declaraciones que “nos lleva a lamentar que en pleno siglo XXI los representantes del ayuntamiento en la Autoridad Portuaria no hayan hecho nada para evitar la futura ampliación norte”. Así asegura que “entendemos que todavía estamos a tiempo de evitar otro error histórico que aniquile las playas del Cabanyal y Malvarrosa”, dando su apoyo a la alternativa de ampliar el puerto de Sagunt.

Críticas de ecologistas y vecinos

Además este jueves la ampliación y el acceso norte del puerto de València han sido criticadas por diferentes colectivos vecinales y ecologistas como Per l'Horta, El Litoral per al Poble, València per l'Aire, l'Associació de Veïnes i Veïns de Natzaret y Acció Ecologista-Agró.

Estas plataformas advierten del aumento de la contaminación que implican los proyectos impulsadors por la Autoridad Portuaria de Valencia (APV), la Generalitat y el Ministerio de Fomento, “proyectos que empeoran la calidad del aire en Valencia y su entorno metropolitano, y que además contradicen la política estatal de lucha contra el cambio climático”, aseguran.

Concretmanete suñalan el “inevitable aumento de la contaminación del aire de la ciudad, en especial en los barrios de Natzaret, Cabanyal y el Grau”; también se señala “el gran impacto de las emisiones generadas por las obras faraónicas implicadas en la construcción de una 'autovía submarina', sin olvidar su impacto enla alteración y destrucción ambiental sobre los agroecosistemas de la Huerta, los ecosistemas del litoral y los metabolismos de los fondos marinos, e incluso sobre el Parque Natural de la Albufera”.

Por todo ellos los colectivos han solicitado que se renuncia a un proyecto “megalómano, fáustico e innecesario de expansión portuaria, cuyas obras y funcionamiento tendrían consecuencias muy dañinas para la salud de la ciudad y de su área metropolitana”.

El periodista polonés Witold Szablowski, col.laborador del diari de referència en aquell país Gazeta Wyborcza ha publicat un llibre recentment traduït a l’anglès amb el curiós títol de Dancing Bears. True stories of people nostalgic for life under tyranny (*). En recomanaria la traducció i, ara com ara, la lectura.

La primera part tracta meticulosament del rescat dels ossos dansaires, amb l’anella al musell que era costum de certs països i d’una part de l’ètnia gitana de l’est d’Europa, tot i que també n’hem vist més a prop. En entrar a la Unió Europea en l’onada dels 2000 la legislació hagué d’adaptar-se a les normes protectores occidentals. Una ONG animalista, alemanya, s’encarregà de bastir un parc a Belitsa, Bulgària, per anar recollint les bèsties, lliurant-les dels anells i preparant-les per recuperar la llibertat. Els ossos, acostumats a la gent i a viure amb els seus amos, a casa, no s’adapten a la natura, ni en saben, de viure lliures. Els detalls dels animals i les consequències amb el modus de vida dels seus captors constitueixen la gran metàfora.

Per a la segona part. Que tracta dels nostàlgics de la tirania a una part dels antics estats comunistes, amb una estranya, o no tant, inclusió de Cuba…i Grècia. La irrupció del capitalisme salvatge i empobridor fa que la majoria dels testimonis de Szablowski enyoren la seguretat, la previsibilitat, i les formes de comportament davant el poder –incloses les trampes i els suborns—de les antigues estructures dictatorials. En efecte, molts dels ciutadans i ciutadanes interrogats per l’autor, tampoc no s’adapten a viure en llibertat, i comencen un itinerari de marginalització en les pròpies societats o quan cauen les fronteres arreu de l’Europa que presumien feliç.

Mentrestant, veuen com els antics amos, reconvertits en democràtes, continúen saquejant amb més brutalitat encara els recursos públics, les terres, les fàbriques, els bancs, i tot allò que es puga comprar i vendre. A més, ho fan, ara, amb els rituals democràtics, amb urnes, parlaments i governs homologats pels socis europeus. Pàgina passada, fulla neta. És la segona, o potser la primera, raó de l’enyor de la tirania, on ja sabien com moure’s les víctimes del passat i d’ahir mateix.

La curiositat cubana encara podria tindre alguna explicació: dictadura comunista en exercici per a l’autor. El cas grec introdueix molt mala bava, primer per la referència a la guerra civil i la intervenció britànica d’acord amb Potsdam, i segona pel moment breu del govern progressista de Tsipras tan ben descrit per Varoufakis.

El que oblida l’autor són les dictadures feixistes, començant per la grega del 1967, i acabant amb les ibèriques. On certament hi ha els nostàlgics agressius i els nostàlgics passius, que de tot ha d’haver-hi. Els primers, com els seus col.legues de l’Est, canviaren de jaqueta i rentaren camisa tot continuant la marxa extractiva dels recursos públics sota diversos noms. Els passius, sobretot els alumnes de l’Escuela Nacional o els Colegios de postín, entre 1940 i 1975, amb el record de la Creu, i els dos retrats sèpia de Franco i el Fundador, encara enyoren sovint la ley y el orden, la previsibilitat en l’ocupació si éren afectos, i podrien formar part dels ossos dansaires que alimenten les urnes de la dreta més asilvestrada.

En el cas d’editar-se per ací, caldria dir-li a l’autor que fes un passeig per la península, que en trobaria, i molts, d'exemples anàlegs als d’Hongria, Bulgària, Polònia i altres.

(*) Szablowski, W. original en polonés, 2014. La traducció referenciada, Penguin, Nova York, 2018.

La algarabía mediática y política procura desviar la atención de los ciudadanos cuestionando el sistema universitario en su conjunto. De manera singular, aunque todavía sin decirlo a las claras, el sistema público universitario cuando la mayoría de los casos aventados corresponden a instituciones universitarias privadas algunas de ellas de carácter confesional.

Los oídos  hispánicos están acostumbrados, desgraciadamente, a estas y otras majaderías, a veces con caracteres crueles. “Intelectuales y otras cuadrillas”, según expresión del cuñadísimo Serrano Suñer. “¡Que se cierren las Universidades y se abran las tabernas!” proclamaba el general Queipo de Llano. Ecos cercanos del “!vivan las caenas¡” del Deseado Borbón Fernando VII.

Un hilo conductor que no ha cejado de cuestionar el sistema público de educación. Creación de Universidades paralelas, desprecio por la labor docente e investigadora, enfrentamiento constante con y contra el papel fundamental de la educación. Las Universidades de Alicante o Valencia, por citar dos ejemplos próximos, y los gobiernos autonómicos y locales del PP a lo largo de años, demasiados.

Se cuestiona un derecho constitucional, ahora que todos defienden un texto que para quienes no lo votaron se ha convertido en tabla mosaica. Un texto que proclama, de manera incompleta, el derecho a la educación pública, universal y gratuita,  que no incluyó laica, como se deriva de la Declaración Universal de los Derechos Humanos o del vigente Tratado de la Unión Europea.

Privilegios para creyentes de determinada religión en un Estado que dice aconfesional. Puede que ellos, los de creencia privilegiada, en este ámbito entiendan mejor lo de la simonía. Como pueden, son maestros consumados como demuestra la herejía simoníaca,  embarullar a la mayoría incauta y vulnerable.

Otra cuestión, diferente e inquietante, es el recurso por parte de representantes públicos por acumular títulos académicos que permitan ocultar carencias evidentes, completar exiguos curricula que ayuden a conservar el puesto en el escalafón partidario o les permita ascender un peldaño sin más mérito que la persistencia y la obsecuencia ante los jerifaltes.. Un abuso torticero e inútil de instituciones respetables.

El resultado, desacreditar el conocimiento, la investigación, la docencia, y al alumnado, cuya inmensa mayoría se acoge tan solo a la aplicación, el estudio, la difusión y aplicación de lo aprendido a la sociedad, como devolución al esfuerzo que ésta hace para mantenerlas, incluidas las familias. Las nuevas formas de desprecio a la inteligencia, base de la prosperidad de las sociedades democráticas modernas.

El desprecio por el conocimiento junto con la expansión del embuste como argumento, constituyen la base del descrédito de la política y como conclusión, el rechazo de la democracia  algo en que están muy interesados, como siempre, los reaccionarios, los populistas, esto es, la derecha de siempre.

El passat dia 9 de maig es presentà el llibre de Juan Carlos Colomer Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979), resultat d'una tesi de doctorat i editat per Publicacions de la Universitat de València. El lloc, el més solemne de la nostra primera institució acadèmica, el Paraninf de la Nau, i els encarregats de fer-ne la presentació el vicerrector Ariño, l'alcalde de la Ciutat, Joan Ribó, i el mateix jove doctor, autor del llibre. Alcalde i vicerrector, la continuïtat de la relació íntima entre el Consell ciutadà i l'autoritat intel·lectual, orígen de l'Estudi General.

El text que segueix és un assaig sobre l'obra de J.C. Colomer en una primera part, la que més pot interessar el lector o lectora sobre un període poc historiat, com recorda encertadament el professor Sorribes al pròleg. La segona part, més personal pel que fa a l'autor d'aquestes ratlles, fa referència a l'últim capítol de l'obra que ressenyem, el trànsit a la democràcia local del 1979 i els avatars de la substitució de l'alcalde Fernando Martínez Castellano pel que aixó signa.

Primera part: el llibre de J.C. Colomer

L'autor, supose que amb l'autoritzada opinió del director de la tesi, Pedro Ruiz, i les indicacions de la professora Teresa Carnero, ha escollit les dates, i naturalment ha inclós els personatges que encarnaven la institució municipal entre la commoció de la riuada del 1957 i el final agònic del franquisme.

La primera reflexió. El llibre de Colomer trenca de dalt a baix el “relat”. Algun periodista i cronista àulic, embedded, encastrat a la institució municipal, encara a hores d'ara sosté la mítica expressió de la dimissió de l'alcalde Marqués del Túria, i les paraules del director de Las Provincias, Martí Domínguez, sobre els homes i les pedres (“quan els hòmens callen, les pedres parlen”), davant la ineficàcia de la dictadura per reparar els danys de la riuada de l'octubre del 1957 (F. Pérez Puche, 50 Alcaldes, Prometeo, València 1979, en gran mida basada en la seua propia experiència com a periodista municipal i la consulta de l'Almanaque de Las Provincias, el seu mitjà de treball). No n'és l'únic, el mantra es repeteix fins, com he dit, ara mateix.

L'alcalde marqués era una bona representació de l'èlit urbana, econòmica i social, de la València grisa de la dictadura. Un representant idoni de l'obsequència davant la superioritat dels vencedors dels qui en formava part, i de la ciutat coma objecte dels negocis urbanístics dels seus. El periodista, Martí Domínguez, que vaig poder conèixer i admirar com a escriptor (Martí Dominguez Barberà, Els Horts, l'Estel, València 1972, 2ª ed. Bromera, Alzira, 1994) i com a valencianista de dretes, era un franquista de pedra picada, partidari de l'ordre i la llei, no cal aclarir que franquista, i que per tant gaudia de les benediccions per a dirigir el diari conservador de València. Els seus interessos passaven per objectius compartits per molta gent dels seus orígens: els horts, que tan bé descriu, els negocis inmobiliaris, i la conservació dels assoliments de la victòria franquista: ordre, estabilitat, previsibilitat, religió i la resta. Tot allò que amb encert descriu Emili Rodríguez-Bernabeu quan parla de la València dels primers seixanta del segle passat (Alacant contra València , PUV, València, 2º ed., 2005).

La seua objecció, que li costà el lloc, no fou al règim, ho fou a l'exasperant desídia dels seus capitostos davant d'una desgràcia col.lectiva innegable, que feia crèixer la remor de les dissidències per sota de la implacable dictadura: el temor conservador a una protesta col.lectiva de la qual en guardava memòria. El president de l'Ateneu Mercantil, un poder que diríem fàctic, Joaquim Maldonado Almenar, un altre franquista intel·ligent que acabaria democràta, ho entengué com una oportunitat de refer la imatge dels col·laboradors de primera hora en la dictadura, i ho encertà més que no els dos pròcers anteriors.

I això, lector o lectora, si pareu esment és el que ens diu el jove autor, prescindint del “relat” canònic, i atenent-se, com a bon historiador als fets, sense prescindir de les oportunes citacions dels prohoms franquistes esmentats.

Al marqués del Túria el substituí Adolfo Rincón de Arellano. Les dimissions per raó de discrepància eren tan mal vistes en el franquisme com sembla que en alguns partits, com el PSOE quan vaig deixar la meua responsabilitat municipal el 30 de desembre del 1988. Les dirigències, dures o toves, no admeten amb facilitat les dissidències, ni tan sols les discrepàncies, les altres causes, ja se sap, se “reciclen” a casa.

Dels tres alcaldes, i corresponents consistoris, que estudia Colomer, són els d'Adolfo Rincón de Arellano i el de Miguel Ramón Izquierdo els que més m'han interessat arran de l'estudi que l'autor en fa, amb rigor i minuciositat, a diferència d'altres papers de cinrcumstància i oportunisme.

El primer (1958-1969) perque em sembla que fou l'únic alcalde franquista que tingué una idea global de la ciutat. Idea que no compartesc ni vaig compartir, però definitivament àcrata per a la grisor resignada de les élits locals, amorrades al que he dit de la propietat rural i urbana, pendents del Registre de la Propietat i la llei i l'ordre. El segon perque representà la revifada d'aquesta última perspectiva i hi afegí la llavor de la violència urbana a partir del seu anticatalanisme, que volgué fer dels valencians/valentins uns analfabets de la seua llengua i súbdits permanents de la sucursal centralista. Amb permís o sense de l'autor, López Rosat fou un parèntesi i, a més, breu (1971-1973), absolutament submís a les ordres del governador civil i no cal dir de les instruccions i ordres del Govern central.

La biografia política de Rincón de Arellano s'obre a noves perspectives de la mà de Colomer. A la coneguda adscripció falangista, primerenca i anterior al colp del 1936, s'hi afegeix un caràcter fort, capaç de la dissidència a l'interior de les famíllies del Règim, sempre obsequents amb la jerarquia; un caràcter que tant li feia exercir amb la dimissió de president de la Diputació quan entengué que no seguien, ni la Institució ni el mateix Règim, el que pensava que havia de ser la realització d'una revolució superadora de l'enfrontament dretes-esquerres, tan arrelada en els orígens del feixisme europeu com espanyol.

La formació científica, metge, el dugué a confiar en professionals i tècnics que posaren sobre els plànols i projectes la seua idea de ciutat, junt amb les realitzacions “socials” del seu pensament. El Pla Sud, per entendre'ns i el corresponent Pla General després, en serien el resultat. Claudio Gómez-Perretta, enginyer d'idees dretanes com no podia ser d'altra manera, o Manuel Calduch, melòman de Salzburg, i d'altres posaren en solfa els projectes, alguns dels quals hauriem de fer-los efectius, molts anys després, els representants democràtics, de l'accés sud al Port, els accesos a la Fira de Mostres, o el mateix sistema de conducció i depuració de les aigües residuals.

Cal dir, i ho recorda Colomer, que els projectes més ambiciosos formaven part de la ideologia dominant a l'època. El “desarrollismo” que projectà la conversió de la Devesa del Saler i l'Albufera en instruments de la política turística encapçalada per l'inefable ministre Fraga Iribarne. En aquest sentit la ruptura no podia ser més evident amb els predecessors que, com ja hem dit, s'ocupaven del Registre de la Propietat i la devastació de la ciutat en benefici propi o dels seus socis. També rupturistes, per dir-ho així, foren la mateixa idea i disseny d'una connexió port-aeroport pel llit del Túria, tan bàrbara era que frenar-la fou una de les primeres decissions del consistori democràtic, o la continuació del desmantellament de la xarxa de tramvies, tot dins el més estricte ajust a allò que, curiosament, preconitzaven els seus enemics polítics, els tecnòcrates de l'Opus, dins el Règim.

Com a residu ben viu de la ideologia de l'alcalde Rincón, l'“obra social”, en forma de grups d'habitatgess barats una mica per tot arreu de la ciutat, una manera de fer front a l'allau migratori del camp valencià i de les províncies limítrofes alhora que restituir un parc danyat pels efectes de la riudada del 1957. Com a exemple, la Fuensanta. I dins la mateixa línia ideològica, la creació singular de Saltuv, l'empresa falangista ideal, on tots els treballadors éren accionistes-propietaris. Dos elements, l'habitatge i el transport, que eren motiu de queixes i reclamacions certes dels ciutadans i havien tingut consequències en altres ciutats com Barcelona.

El contrast amb els anteriors, simples administradors que complien les directrius de la jerarquia, no pot ser més evident. Com ho és de la mateixa manera el contrast amb els succesors del primer com a notícia d'un problema ben conegut, la cobertura de les sèquies, on abocava el veïnat les aigües residuals, en lloc d'escometre la xarxa de clavegueres que resolguera el problema en termes d'eficàcia i modernitat: les farien els electes democràtics a partir del 1979.

Colomer titlla Ramón Izquierdo (1973-1979) de regionalista. Cert. I alguna cosa més, en la desesperació de la inminència democràtica, i el llarg impasse imposat per Martin Villa a la renovació democràtica de les corporacions locals --ho he dit sovint: el temor a un vot massiu a l'esquerra, que es produí, i la manca d'efectius democràtics en la dreta, en la UCD--, Ramón Izquierdo paralitzà encara més les necesitats urbanes, tot posposant decisions i, això sí, bastint un moviment social urbà de caràcter reacccionari, sense oblidar la punta de llança manipulada del món faller. L'objectiu, l'enemic, el catalanisme cultural, ja que no era convincent oposar-se a la democràcia. Alguns dels seus amics polítics, això sí, s'atreviren a pronosticar que la democràcia “estava de moda”, com una cosa passatgera (Pérez Casado, Viaje de ida, PUV, València, p 118 a propòsit de la inauguració de Nuevo Centro i l'expressió de Juan Lladró).

Més que regionalisme, Miguel Ramón representava l'anacrònica mentalitat de les elits urbanes dominants durant el franquisme. No entengué, i és un exemple, l'existència creixent de moviments socials urbans, des de les associacions de veïns a les plataformes professionals i intelectuals que a les acaballes dels seixanta i sobretot dels setanta, quan exercia d'alcalde, anaven ampliant les seues accions, les bases humanes, i les seues capacitats de presentar alternatives, ja fóra econòmiques (les taxes i preus municipals objecte de manifestacions i rebuig) o urbanístiques (els dèficits dels barris, i els macroprojectes igualment rebutjats com el Llit del Túria i el Saler). En el sentit més reaccionari, ho entengué com a maniobres del catalanisme i el comunisme, els dos fantasmes que més temien les dretes ultraconservadores de la ciutat.

Justament, en el llibre de Colomer hi manca, tot i no ser-ne l'objecte, és clar, la consideració del paper de l'oposició, clandestina, i sovint pròxima al Partit Comunista i les organitzacions de l'òrbita comunista, LCR, ORT, Ecologistes i pocs socialistes del PSOE, s'ha de dir. I això en un doble sentit, per explicar en part l'actitud de Ramón Izquierdo, i de l'altra per enllaçar amb la renovació d'esquerres que es produí en les eleccions del 1979: una part dels nous regidors venien, veníem, d'aquests moviments socials urbans, veïnals intel·lectuals i professionals, com s'ha apuntat.

Ramón Izquierdo i el seu soci president de la Diputació provincial, Ignacio Carrau, això sí, bastiren un moviment social especialment agressiu envers les noves institucions democràtiques, apel.lant a sentiments i atiant la confrontació amb la mateixa democràcia per més que ho revestiren de reclamacions identitàries. No els faltaren socis d'altres àmbits, inclosos alguns mitjans de comunicació i gent que saltava del valencianisme polític democràtic al conservadorisme més reaccionari.

Com subratlla Josep Sorribes en l'excelent pròleg, ja era hora d'anar abordant el període històric que explica en bona part la ruptura amb la dictadura i els fonaments de l'Ajuntament democràtic. Les mínimes objeccions que s'hi han esmunyit només confirmen el rigor i l'encert de Colomer, i haurien d'aprofitar, si ell o alguns altres investigadors volen, per arrodonir un període en que el Règim tractà de transformar-se d'alguna manera en el cas de Rincón de Arellano, i en els dels altres dos alcaldes tornar com més enrere millor, deixant la ciutat a mercé dels que li posaren les mans al damunt, reduint-la a una dependència subalterna del centralisme espanyol més arnat.

Doncs, a llegir sobre el govern de la ciutat sota la segona part de la dictadura franquista, la que coincideix amb la tragèdia de la riuada del 1957, i també amb el final de l'autarquia, el Pla d'Estabilització, els governs franquistes tecnocràtics i la família regnant de l'Opus, temes dels quals se'n parla poc o gens als “relats” establerts, com ja hem dit i que el llibre de Juan Carlos Colomer ajuda a dimensionar i situar en el temps. A llegir-lo, doncs, i si és possible a debatre'n els continguts i alguna cosa més perquè a les mans teniu un llibre d'Història amb majúscules. Amb una curiositat final: la portada té una de les poques fotografies del dictador riguent!

Segona part: reflexions sobre “Vivíamos tan deprisa que no veíamos el paisaje” (Cap 6 de 'Gobernar la ciudad')

Una circumstància insòlita, deguda a l'amabilitat de l'autor i la benevolència de l'autoritat acadèmica, convidà els dos primers alcaldes socialistes de la democràcia, Fernando Martínez Castellano i qui escriu. Malgrat l'absència per malatia de Martínez Castellano, vaig expressar algunes opinions a propòsit de l'última part del llibre, la més breu, que correspon al trànsit a l'Ajuntament democràtic després de les eleccions del 4 d'abril del 1979.

En faig un resum breu. En la llista del PSOE proposada per la dirigència local em correspongué el número 33 de la candidatura, l'últim. En l'aprovada per l'Executiva Federal, vaig passar al lloc 2 de la mà de Josep Ll. Albinyana, aleshores president del Consell Preatonòmic del País Valencià, i membre de la direcció del PSOE, i d'Alfonso Guerra, vicesecretari i secretari d'Organització del PSOE, a qui no coneixeria personalment fins a una trobada a Roma pel juny del 1979.

La inclusió del meu nom en la candidatura tingué aspectes còmics, com un examen de marxisme per part de gent que no n'havien llegit ni els manuals més elementals, i em valgué les “acusacions” de comunista i nacionalista, i alguna més relacionada amb la meua dedicació professional a l'assesorament d'empreses o direcció d'equips pluridisciplinars d'urbanisme. Tant pintoresc era l'afer que demanaren a Vicent Ventura, patró de Publipress i de Sigma, les societats per les quals havia treballat, que confirmara els pressumptes interessos meus en la urbanització d'El Saler. En fi, el PSOE que jo coneixia dels anys de la clandestinitat real eren el franc Manuel del Hierro, als sopars polítics de Studio patrocinats per J.A. Noguera Puchol, i el pare d'Enric Solà Palerm: els altres dormien la trista placidesa d'haver estat salvats de la ferotge repressió franquista.

Passat l'examen, i integrat en la candidatura, la meua feina consistí en contribuir a la formulació d'un programa electoral convincent per a l'electorat i, sobretot, realitzable. Això en els àmbits que ja coneixia de molt abans, el territori i l'urbanisme i les finances locals. L'escola pràctica i les contribucions, publicades, en el Centre d'Estudis Urbans i Territorial, CEUMT, i en altres varen ser rebudes pel candidat cap de llista i bona part dels companys i companyes de feliç manera. La meua participació als moviments socials urbans dels anys setanta, en l'àmbit d'influència del Partit Comunista, m'havien permés una ampliació de coneixements i un contrast amb els anhels de la població. Moviments socials urbans, associacions de veïns, i també plataformes intel·lectuals i professionals, que permetien tant una visió global de la ciutat com l'atenció als dèficits, i solucions, per als barris deixats caure de mala manera en el territori municipal.

El Saler per al Poble, algún document fonamental, elaborat al despatx professional de Joaquin Gregorio i Jaime Sinisterra, o el Llit del Túria és nostre i el volem verd, amb la presència fonamental de Just Ramírez, són només exemples dels quals alguns col·laboradors i col·laboradores n'han volgut fer propietat de la iniciativa, quan només, i és molt d'agrair i resultà fonamental per a esperonar l'opinió, l'acompanyaven com és el cas de Las Provincias i l'aleshores subdirectora, María Consuelo Reyna.

L'autor de llibre deixa caure en aquest apartat final que la substitució de Martínez Castellano per mi suposà un canvi d'alguns objectius i polítiques públiques municipals. No aclareix en quins aspectes, tot i que resulta inversemblant quan la redacció de bona part del programa socialista venia de la meua mà i la dels meus col·laboradors i col·laboradores anteriors. Com tampoc no resultà gens díficil establir les relacions amb els coligats del PCE, alguns dels quals havien estat companys meus al PSV, com Pedro Zamora, o molt estrets companys als moviments veïnals.

Per cert, en les eleccions locals del 1979 a València, la llista més votada fou la d'UCD encapçalada pel tolerant i amable magistrat Miguel Pastor. L'aritmètica de l'oblit, per exemple el 1991, passa per alt aquesta circumstància, plenament democràtica. Com al 2015. La cultura de la coalició, de l'esquerra plural llavors com ara, sembla no haver-se inscrit més que al si de cada formació, en una mena de coalició interna sovint molt mediatitzada per les dirigències i els seus interessos.

Interessos i decissions que desconeixia, i desconec a hores d'ara: els tripijocs partidaris em resulten indesxifrables malgrat les conseqüències que n'he patit. Quan el setembre del 1979 em convocaren Carmen García Bloise i José Federico de Carvajal, de la Comissió Gestora del PSOE, després de la dimissió de Felipe González arran del XXVIII Congrès del PSOE --el Bad Godesberg indígena d'abandonament del marxisme--, per a comunicar-me que havia de ser el substitut de Fernando Martínez Castellano, i acceptar de fer d'alcalde de València. Una vegada més he d'aclarir que no formava part de les meues aspiracions: l'urbanisme d'una ciutat exhausta, devastada, era engrescador per un professional jove que, a més, comptava amb col.laboradors provats. El pas pel PSV, realment clandestí i l'exemple de lleialtat de Fuster, Ventura i d'altres es complementava amb la disciplina comunista, encara que fos una experiència breu en temps gens fàcils com 1974-1975. Vaig dir que sí en prova d'una lleialtat que no vaig abandonar ni en dimitir ni en retornar a la vida professional, amb dificultats, fins ara.

Vaig rebre la vara de les mans de Pedro Zamora. La fotografia del moment recull ben bé les emocions de dos amics que venien de lluny. Quatre dies després la violència dels que només saben ser vencedors s'acarnissà en l'anomenada processó cívica del 9 d'octubre.

Alguns ja coneixíem el paisatge, i també al paisanatge. Com que ho he contat, en faig gràcia a qui haja seguit l'assaig fins ací.

El Palau de la Música distinguirá a la Banda Municipal y a Ricard

Pérez Casado, con motivo del 30 aniversario del auditorio valenciano.

La ceremonia protocolaria de distinción tendrá lugar el próximo 25 de

abril, en el transcurso del concierto extraordinario de la propia Banda,

en el que se interpretará un sentido programa conmemorativo. La

concejala de Cultura y presidenta del Palau de la Música, Glòria

Tello, ha manifestado que con estas altas distinciones “hemos querido

en esta fecha tan importante“, -en la que el Palau cumple su 30

aniversario-, “reconocer y agradecer por un lado la excelencia

musical, así como la especial vinculación humana y artística al Palau

desde sus inicios de la querida y centenaria Banda Municipal“, y por

otra la “dedicación y gestión para impulsar la construcción del

edificio y situarlo dentro de los circuitos musicales internacionales,

del que fuera alcalde de València, Ricard Pérez Casado“.

La Banda Municipal recibirá una escultura creada por encargo y para la

ocasión, del reconocido escultor ceramista valenciano Enric Mestre,

Académico de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de

València y ganador de varios galardones nacionales e internacionales.

La Banda Municipal fue fundada el 1903. Celebra anualmente en el Palau

numerosas actuaciones, destacando los conciertos celebrados los domingos

en la Sala Iturbi del auditorio valenciano, 9 de Octubre, Concierto de

Navidad, mes de junio en los jardines del cauce del río Turia, las exaltaciones de las Falleras Mayores de València, la participación en el Certamen Internacional de

Bandas de Música “Ciutat de València” y este año en el festival

Ensems.

Por su parte, Ricard Pérez Casado recibirá una placa conmemorativa

por su contribución como Alcalde de València para construir el Palau,

dentro del Plan Nacional de Auditorios que pretendía dotar al conjunto

de España de 13 salas de conciertos para fomentar la música clásica.

Además supuso la ampliación y mejora de la Orquesta de València,

creada en 1943, y fue decisivo para que hayan salido nuevas generaciones

de músicos valencianos de todas las especialidades, algunos de los

cuales triunfan en España y al extranjero.

O “contra” València, que totes dues circumstàncies poden coincidir, atesa la profunditat i l’amplitud temporal de la discussió, quan existeix, tot s’ha de dir. Es recupera una contraposició històrica entre la ciutat i el seu entorn conreada tant pels conservadors com pel blasquisme.

Contraposar un paisatge idíl·lic, poblat de gent laboriosa, als vicis i l’ociositat dels urbanites és entretingut. En uns casos amb fragments costumistes: de la cordà als bous de carrer, amb barraques com gavines de la mar blavosa, i la resta de les escenes costumistes. I algunes gotes de Blasco Ibáñez (la València laica, la nova Atenes “blindada” contra l’agre immediat rural, clerical) sense passar-se’n, és clar. I com a conclusió provisional els planys dels nous hortolans, trasplantats de l’asfalt urbà... a l’asfalt amb arbres a les voreres de les urbanitzacions perifèriques.

La contraposició admet superposicions. N’hi ha exemples que poden contribuir a il·luminar l’escenari. La ciutat central, València, com a devoradora del recurs escàs, l’horta i el seu paisatge físic i humà. Certament, un model d’èxit: tots els municipis, llevat d’excepcions estranyes, en alguns casos derivats de l’esgotament del sòl del terme municipal, s’han dotat de: a) urbanitzacions d’adossades i sense adossar, b) de polígon industrial, un o més, i c) han procurat PAI pertot arreu fins que s’han recuperat els esbarzers espontanis per deserció dels promotors arran de la crisi.

Segona superposició, la de les clienteles polítiques i els resultats electorals i el seu efecte sobre les oligarquies partidàries. Es compten els efectius militants de cada localitat, a més dels emigrants del centre a la perifèria que poden inclinar la balança del poder territorial.

La repetició d’una experiència, la del Consell Metropolità de l’Horta, podria ser, com totes les repeticions, una altra farsa. En aquell les competències van quedar a les mans de la Generalitat i els recursos, a les seues arques. Res de nou. Els governs de Pujol i Thatcher van fer el mateix amb Londres i Barcelona i les àrees metropolitanes respectives: suprimir-les, i en açò almenys van ser més transparents. Ací es van segregar segments: el transport d’una banda; els residus i el tractament de les aigües residuals i el subministrament d’aigua potable de l’altra. En aquests casos, sobretot, l’apropiació privada per desistiment de les institucions públiques en l’aigua i l’assalt al negoci en la resta ens ha portat al punt on estem: als procediments judicials per corrupció.

La pregunta pot ser: per a què volem un govern metropolità? De resposta n’hi ha, fins i tot, en els textos jurídics de què gaudim. Article 140.3 de la Constitució espanyola: “es podran crear agrupacions de municipis diferents de la província”, ai! O de la Llei reguladora de les bases del règim local del 1985, art. 3.2 c) [Són entitats locals territorials] “les àrees metropolitanes”, i precisa, art. 43.2 “Les àrees metropolitanes són entitats locals integrades pels municipis de grans aglomeracions urbanes entre els nuclis de població de les quals hi haja vinculacions econòmiques i socials que facen necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis i obres”, i deriva a la comunitat autònoma la legislació sobre aquest punt.

L’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana del 1982 i la reforma del 2006, en l’art. 65.3 diu “Les àrees metropolitanes i les agrupacions de comarques (!) seran regulades per la Llei de les Corts aprovada també per majoria de dos terços, després de ser consultades les entitats locals afectades”. La mescla de comarques i àrees metropolitanes resulta, si més no, sorprenent: la singularitat valenciana arriba a textos jurídics fonamentals.

Entenem que la definició de la Llei estatal de bases del règim local, en concisió, respon a la pregunta que ens hem formulat i, per descomptat, s’ajusta a l’àrea metropolitana de València, i també a la d’Alacant-Elx.

L’ordenació i els usos del territori, i la conservació del paisatge i les activitats, el cicle integral de l’aigua des de la producció fins a la depuració i la reutilització, la gestió de les deixalles urbanes i industrials i el reciclatge corresponent, el transport públic, l’ordenació de la mobilitat i el disseny de xarxes de comunicació i la interconnexió i la intermodalitat d’aquestes, el medi ambient i la sostenibilitat, per esmentar-ne uns quants exemples, donen més que indicacions ben sobrades sobre la necessitat d’un govern metropolità, representatiu i transparent com a ens local, per descomptat, dels mateixos municipis sense ingerències d’altres administracions, com es dedueix expressament de les normes esmentades. Amb recursos econòmics i capacitat autònoma de gestió d’aquests recursos, per descomptat.

Correspon al Consell de la Generalitat promoure la institucionalització del que són necessitats manifestes dels municipis metropolitans i, sobretot, dels ciutadans. La segmentació ja ha estat experimentada: va acabar en fracàs i en conseqüències pitjors. Però promoure és una cosa molt diferent de l’omnipresència, amb caires de tutela. Els exemples recents del PAT de l’Horta, del Pla del litoral, del Pla de l’àrea metropolitana de València (amb importants encavalcaments entre els tres) i, fins i tot, de la non nata encara Agència Metropolitana de la Mobilitat no sols cauen en l’enfocament sectorial més pur i no territorial, sinó que, a més, menystenen gairebé sempre de manera una mica escandalosa la ciutat central. De nou, sembla que no interessa un alcalde que es puga erigir en líder –com li pertoca– de la realitat metropolitana. Als successius inquilins del Palau mai no els ha fet gràcia.

O “contra” València, que ambas circunstancias pueden coincidir, dada la profundidad y amplitud temporal de la discusión, cuando esta existe, todo hay que decirlo. Se recupera una histórica contraposición entre la ciudad y su entorno cultivada tanto por los conservadores como por el blasquismo. Contraponer un paisaje idílico, poblado de gentes laboriosas, a los vicios y ociosidad de los urbanitas resulta entretenido. En unos casos con retazos costumbristas : de la cordà a bous de carrer, con barracas com gavines de la mar blavosa, y demás escenas costumbristas. Y algunas gotas de Blasco Ibáñez, (la Valencia laica, la nueva Atenas “blindada ”frente al agro inmediato rural, clerical) sin pasarse, claro. Y como conclusión provisional los quejíos de los nuevos hortelanos, trasplantados del asfalto urbano...al asfalto con árboles en las aceras de las urbanizaciones periféricas.

La contraposición admite superposiciones. Algunos ejemplos pueden contribuir a iluminar el escenario. La ciudad central, València, como devoradora del recurso escaso, la huerta y su paisaje físico y humano. Ciertamente, un modelo de éxito: todos los municipios salvo raras excepciones, en algunos casos derivados del agotamiento del suelo del término municipal, se han dotado de: a) urbanizaciones de adosados y sin adosar, b) de polígono industrial, uno o más, y c) han procurado PAI por todas partes hasta que se han recuperado los abrojos espontáneos por deserción de los promotores a raíz de la crisis.

Segunda superposición, la de las clientelas políticas y los resultados electorales y su efecto sobre las oligarquías partidarias. Se cuentan los efectivos militantes de cada localidad además de los emigrantes del centro a la periferia que pueden inclinar la balanza del poder territorial.

La repetición de una experiencia, la del Consell Metropolità de l'Horta podría ser, como todas las repeticiones, una nueva farsa. En aquél las competencias quedaron en manos de la Generalitat y los recursos en sus arcas. Nada nuevo. Los gobiernos de Pujol y Thatcher hicieron lo propio con Londres y Barcelona y sus respectivas Áreas metropolitanas: suprimirlas, y en esto al menos fueron más transparentes. Aquí se segregaron segmentos: el transporte en una parte; los residuos y el tratamiento de las aguas residuales y el suministro de agua potable por otra. En estos casos, sobre todo, la apropiación privada por dejación de las instituciones públicas en el agua y el asalto al negocio en lo demás nos ha conducido donde estamos: a los procedimientos judiciales por corrupción.

La pregunta puede ser, ¿para qué queremos un gobierno metropolitano? La respuesta existe incluso en los textos jurídicos de que gozamos. Artículo 140.3 de la Constitución española: “se podrán crear agrupaciones de Municipios diferentes de la provincia”, ay!. O de la Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local de 1985, art. 3.2 c) [Son entidades locales territoriales] “las Áreas metropolitanas”, y precisa, art. 43.2 “Las Áreas metropolitanas son Entidades locales integradas por los Municipios de grandes aglomeraciones urbanas entre cuyos núcleos de población existan vinculaciones económicas y sociales que hagan necesaria la planificación conjunta y la coordinación de determinados servicios y obras”, y deriva a la Comunidad Autónoma la legislación al respecto.

El Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana de 1982 y su Reforma de 2006, en su art. 65.3 reza “Las áreas metropolitanas y las agrupaciones de comarcas (!) serán reguladas por Ley de Les Corts aprobada también por mayoría de dos tercios, después de ser consultadas las entidades locales afectadas”. La mezcla de comarcas y áreas metropolitanas resulta cuando menos sorprendente: la singularidad valenciana alcanza a textos jurídicos fundamentales.

La definición de la Ley estatal de Bases del Régimen Local entendemos que en su concisión responde a la pregunta que nos hemos formulado, y desde luego se ajusta al Área Metropolitana de València, como por cierto a la de Alacant-Elx.

La ordenación del territorio, los usos del mismo y la conservación del paisaje y las actividades, el ciclo integral del agua desde su producción a la depuración y reutilización, la gestión de los residuos urbanos e industriales y su reciclaje, el transporte público, la ordenación de la movilidad y el diseño de redes de comunicación y su interconexión e intermodalidad, el medio ambiente y la sostenibilidad por citar unos pocos ejemplos, dan más que sobradas indicaciones sobre la necesidad de un gobierno metropolitano, representativo y transparente como ente local por supuesto, de los propios municipios sin injerencias de otras administraciones como se deduce expresamente de las normas citadas. Con recursos económicos y capacidad autónoma de gestión de los mismos, por supuesto.

Corresponde al Consell de la Generalitat promover la institucionalización de lo que son necesidades manifiestas de los Municipios metropolitanos y sobre todo de sus ciudadanos. La segmentación ya fue experimentada: concluyó en fracaso y en consecuencias peores. Pero promover es algo muy diferente a la omnipresencia, con tintes de tutela. Los ejemplos recientes del PAT de l’Horta, del Plan del Litoral, del Plan del Area Metropolitana de Valencia (con importantes solapamientos entre los tres ) e incluso de la non nata todavía Agencia Metropolitana de la Movilidad no sólo caen en el más puro enfoque sectorial y no territorial sino que, además, ningunean casi siempre de forma un tanto escandalosa a la ciudad central. De nuevo, parece que no interesa un Alcalde que se pueda erigir en líder- como le corresponde – de la realidad metropolitana. A los sucesivos inquilinos del Palau nunca les ha hecho gracia.

Es uno de los acontecimientos más importantes de la historia reciente. Del fallido golpe de Estado en 1981 siempre se ha contado mucho, pero las dudas y las sombras permanecen sobre lo detalles de toda aquella operación. Alejados de ese foco y con la intención de narrar cómo se vivió ese momento trascendental para España en la Comunidad Valenciana, políticos y periodistas debaten este martes con motivo del 35 aniversario.

Organizado por Iniciativa del Poble Valencià -el partido de Mónica Oltra, integrado en la coalición Compromís-, el exalcalde socialista de Valencia que gobernaba entonces, Ricardo Pérez Casado; el conseller de Transparencia, que concejal de cultura del Ayuntamiento de Alicante ese año, Manuel Alcaraz; y los veteranos periodistas Alfons Àlvarez y Adolf Beltran, redactor jefe de la edición valenciana de eldiario.es, serán los encargados de rememorar sus experiencias durante un día duro para la joven democracia española restaurada tras la dictadura franquista.

Perteneciente al ciclo 'Converses amb Iniciativa', el acto tendrá lugar en el Octubre Centre de Cultura Contemporània. “Con este ciclo queremos alternar las conversaciones más formales en torno a un tema de actualidad, con encuentros, que tendrán una estructura más flexible y que podrán adoptar la forma de una salida cultural o una visita guiada un lugar significativo. Todo, encaminado a ofrecer a la ciudadanía una alternativa, en un ambiente relajado, que invite a la participación y al conocimiento recíproco ”, afirma Sergi Campillo, portavoz de Iniciativa y concejal en el Ayuntamiento de Valencia.