<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Joan Romero]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/joan-romero/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Joan Romero]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1015067/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Ricard Pérez Casado, per Joan Romero: ‘Agraït a la vida’, autobiografia per a entendre una època]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/ricard-perez-casado-per-joan-romero-agrait-vida-autobiografia-per-entendre-epoca_1_13101512.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13b3eea4-3caa-4319-bde2-14af4708d3c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ricard Pérez Casado, per Joan Romero: ‘Agraït a la vida’, autobiografia per a entendre una època"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Saló de Vidre de l’Ajuntament de València acull la presentació del llibre pòstum de l’exalcalde socialista publicat per Balandra Edicions, unes memòries que arranquen a Nàquera el 1945 i culminen al començament dels huitanta</p><p class="subtitle">València homenatja Ricard Pérez Casado i posarà el seu nom a un espai públic
</p></div><p class="article-text">
        Agra&iuml;t amb la vida. Malgrat els disgustos que li provocava el m&oacute;n contemporani, que colpejava els seus ideals, Ricard P&eacute;rez Casado (1945-2026) estava agra&iuml;t. Com explica el seu entorn, l&rsquo;exalcalde de Val&egrave;ncia tenia un inter&eacute;s particular que veren la llum unes mem&ograve;ries que va comen&ccedil;ar a plasmar-se el 2017 i a qu&egrave; va dedicar huit anys de treball. Quan l&rsquo;exalcalde va morir, el llibre acabava d&rsquo;arribar a Balandra Edicions. 
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;obra ha acabat de polir-se amb l&rsquo;ajuda del periodista Jos&eacute; Manuel Alca&ntilde;iz, la dona de l&rsquo;exalcalde, J&uacute;lia Blasco, i el professor Joan Romero, encarregat de presentar el volum en el Sal&oacute; de Vidre de l&rsquo;Ajuntament de Val&egrave;ncia. &ldquo;Torna a casa&rdquo;, expressava el catedr&agrave;tic em&egrave;rit, amic de l&rsquo;exdirigent socialista, que posa en valor que la instituci&oacute; governada ara pel PP reivindique al mandatari. Abrigallat per part de l&rsquo;equip de govern local &mdash;l&rsquo;alcaldessa finalment no hi ha assistit&mdash;, per la delegada del Govern, Pilar Bernab&eacute;, l&rsquo;exalcalde Joan Rib&oacute; i els grups pol&iacute;tics del PSPV i Comprom&iacute;s, el professor ha arrancat el primer acte d&rsquo;homenatge a P&eacute;rez Casado a trav&eacute;s de les seues mem&ograve;ries.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Sempre va anteposar la seua independ&egrave;ncia a qualsevol altra instituci&oacute;, va ser el signe de la seua vida. Va ser un esperit lliure i, per tant, inc&ograve;mode sovint&rdquo;, recalca Romero, que considera el llibre una guia per a entendre una &egrave;poca, d&rsquo;una modernitat que l&rsquo;ha sorpr&eacute;s. Llegir-lo ha sigut com passejar de la m&agrave; de P&eacute;rez Casado o contemplar &ldquo;un Cavanilles en miniatura&rdquo;, en refer&egrave;ncia a l&rsquo;il&middot;lustrat i naturalista autor de les Observaciones sobre la Historia Natural, Geograf&iacute;a, Agricultura, poblaci&oacute;n y frutos del Reino de Valencia.
    </p><p class="article-text">
        Les mem&ograve;ries de P&eacute;rez Casado aborden la seua etapa pr&egrave;via a l&rsquo;entrada en la pol&iacute;tica institucional, el per&iacute;ode 1945 a 1975: des de la inf&agrave;ncia en una N&agrave;quera encara rural, en qu&egrave; di&agrave;riament li recordaven que era fill dels ven&ccedil;uts, fins a la primera implicaci&oacute; en el Partit Socialista Valenci&agrave;, detenint-se en una d&egrave;cada clau: l&rsquo;arribada a la ciutat de Val&egrave;ncia, una ciutat en creixement i amb un urbanisme encara per desenvolupar, amb la llengua lluitant per recuperar-se, en qu&egrave; fa els seus estudis. La ciutat, que m&eacute;s tard governaria amb el PSPV, era llavors una urbs sense serveis, dividida per un &lsquo;riu-claveguera&rsquo; i amb unes perif&egrave;ries abandonades, assenyala Romero. S&rsquo;ent&eacute;n aix&iacute; la seua obstinaci&oacute; a modernitzar-la, amb projectes com el Jard&iacute; del T&uacute;ria o el Palau de la M&uacute;sica, i les primeres pedres de l&rsquo;urbanisme contemporani en la capital.
    </p><p class="article-text">
        P&eacute;rez Casado es det&eacute; en les ombres de la ruralitat, que reflecteix en la N&agrave;quera en qu&egrave; es va criar &mdash;i que per a Romero, encarna moltes altres N&agrave;queres&mdash;, tamb&eacute; les ombres de l&rsquo;urbs en desenvolupament, les perif&egrave;ries marginals, el contacte amb el m&oacute;n acad&egrave;mic i els seus estudis pol&iacute;tics. Recorda el rol de les dones en la milit&agrave;ncia antifranquista, que encarna la seua dona, J&uacute;lia, o el del periodisme valenci&agrave; &mdash;de la resid&egrave;ncia en la dictadura a la consci&egrave;ncia democr&agrave;tica&mdash; amb figures com les de Josep Sorribes o Vicent Ventura.
    </p><p class="article-text">
        Els seus records, apunta Romero, s&oacute;n la base del seu material literari: P&eacute;rez Casado usa la seua hist&ograve;ria particular per a rec&oacute;rrer la hist&ograve;ria de l&rsquo;&egrave;poca, en un estil que al professor li recorda els Passats singulars d&rsquo;Enzo Traverso, que aborden precisament El jo en l&rsquo;escriptura de la hist&ograve;ria. Apunta, entre altres, la invitaci&oacute; dels serveis d&rsquo;intel&middot;lig&egrave;ncia nord-americans per a passar 21 dies al pa&iacute;s, o els primers passos de la socialdemocr&agrave;cia a Val&egrave;ncia. 
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;alcalde socialista que va governar la ciutat entre el 1979 i els 1988 era un &ldquo;gran coneixedor del seu pa&iacute;s, europeista conven&ccedil;ut i amant de la Mediterr&agrave;nia&rdquo;, destaca el catedr&agrave;tic de geografia humana. Fruit de la seua &agrave;mplia formaci&oacute;, Agra&iuml;t a la vida constitueix &ldquo;un llibre d&rsquo;hist&ograve;ria, de geografia, d&rsquo;antropologia social, d&rsquo;etnografia, d&rsquo;economia, de cultura, de pol&iacute;tica&rdquo;. Una autobiografia per a entendre una &egrave;poca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/ricard-perez-casado-per-joan-romero-agrait-vida-autobiografia-per-entendre-epoca_1_13101512.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Mar 2026 22:00:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13b3eea4-3caa-4319-bde2-14af4708d3c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="270822" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13b3eea4-3caa-4319-bde2-14af4708d3c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="270822" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ricard Pérez Casado, per Joan Romero: ‘Agraït a la vida’, autobiografia per a entendre una època]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13b3eea4-3caa-4319-bde2-14af4708d3c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ricard Pérez Casado,Joan Romero,PSPV - Partido Socialista del País Valenciano,Valencia,Ajuntament de València]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ricard Pérez Casado, por Joan Romero: 'Agraït a la vida', autobiografía para entender una época]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/ricard-perez-casado-joan-romero-agrait-vida-autobiografia-entender-epoca_1_13100442.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13b3eea4-3caa-4319-bde2-14af4708d3c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ricard Pérez Casado, por Joan Romero: &#039;Agraït a la vida&#039;, autobiografía para entender una época"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Salón de Cristal del Ayuntamiento de València acoge la presentación del libro póstumo del exalcalde socialista publicado por Balandra Edicions, unas memorias que arrancan en Nàquera en 1945 y culminan a principios de los ochenta</p><p class="subtitle">València homenajea a Ricard Pérez Casado y pondrá su nombre a un espacio público
</p></div><p class="article-text">
        <em>Agra&iuml;t amb la vida</em>. Pese a los disgustos que le provocaba el mundo contempor&aacute;neo, que golpeaba sus ideales, Ricard P&eacute;rez Casado (1945-2026) estaba agradecido. Como explica su entorno, el exalcalde de Val&egrave;ncia ten&iacute;a particular inter&eacute;s en que vieran la luz unas memorias que comenz&oacute; a plasmar en 2017 y a las que dedic&oacute; ocho a&ntilde;os de trabajo. Cuando el exalcalde falleci&oacute; el libro acababa de llegar a Balandra Edicions. 
    </p><p class="article-text">
        La obra ha terminado de pulirse con ayuda del periodista <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/fallece-exalcalde-valencia-ricard-perez-casado-80-anos_129_12906024.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jos&eacute; Manuel Alca&ntilde;iz</a>, la esposa del exalcalde, Julia Blasco, y el profesor Joan Romero, encargado de presentar el volumen en el Sal&oacute;n de Cristal del Ayuntamiento de Val&egrave;ncia. &ldquo;Vuelve a casa&rdquo;, expresaba el catedr&aacute;tico em&eacute;rito, amigo del exdirigente socialista, que pone en valor que la instituci&oacute;n gobernada ahora por el PP reivindique al mandatario. Arropado por parte del equipo de gobierno local -la alcaldesa finalmente no ha asistido-, por la delegada del Gobierno, Pilar Bernab&eacute;, el exalcalde Joan Rib&oacute; y los grupos pol&iacute;ticos del PSPV y Comprom&iacute;s, el profesor ha arrancado el primer acto de homenaje a P&eacute;rez Casado a trav&eacute;s de sus memorias.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Siempre antepuso su independencia a cualquier otra instituci&oacute;n, fue el signo de su vida. Fue un esp&iacute;ritu libre y, por tanto, inc&oacute;modo a menudo&rdquo;, recalca Romero, que considera el libro una gu&iacute;a para entender una &eacute;poca, de una modernidad que le ha sorprendido. Leerlo ha sido como pasear de la mano de P&eacute;rez Casado o contemplar &ldquo;un Cavanilles en miniatura&rdquo;, en referencia al ilustrado y naturalista autor de las <em>Observaciones sobre la Historia Natural, Geograf&iacute;a, Agricultura, poblaci&oacute;n y frutos del Reino de Valencia.</em>
    </p><p class="article-text">
        Las memorias de P&eacute;rez Casado abordan su etapa previa a la entrada en la pol&iacute;tica institucional, el periodo 1945 a 1975: desde la infancia en una N&agrave;quera todav&iacute;a rural, en la que a diario le recordaban ser hijo de los <em>vencidos</em>, hasta la primera implicaci&oacute;n en el Partit Socialista Valenci&agrave;, deteni&eacute;ndose en una d&eacute;cada clave: la llegada a la ciudad de Val&egrave;ncia, una ciudad en crecimiento y con un urbanismo a&uacute;n por desarrollar, con la lengua luchando por recuperarse, en la que realiza sus estudios. La ciudad, que m&aacute;s tarde gobernar&iacute;a con el PSPV, era entonces una urbe sin servicios, dividida por un 'r&iacute;o-cloaca' y con unas periferias abandonadas, se&ntilde;ala Romero. Se entiende as&iacute; su empe&ntilde;o en modernizarla, con proyectos como el Jard&iacute;n del T&uacute;ria o el Palau de la M&uacute;sica, y las primeras piedras del urbanismo contempor&aacute;neo en la capital.
    </p><p class="article-text">
        P&eacute;rez Casado se detiene en las sombras de la ruralidad, que refleja en la N&agrave;quera en la que se cri&oacute; -y que para Romero, encarna muchas otras N&agrave;queras-, tambi&eacute;n las sombras de la urbe en desarrollo, las periferias marginales, el contacto con el mundo acad&eacute;mico y sus estudios pol&iacute;ticos. Recuerda el rol de las mujeres en la militancia antifranquista, que encarna su esposa, Julia, o el del periodismo valenciano - de la residencia en la dictadura a la conciencia democr&aacute;tica- con figuras como las de Josep Sorribes o Vicent Ventura.
    </p><p class="article-text">
        Sus recuerdos, apunta Romero, son la base de su material literario: P&eacute;rez Casado usa su historia particular para recorrer la historia de la &eacute;poca, en un estilo que al profesor le recuerda a los <em>Pasados singulares</em> de Enzo Traverso, que abordan precisamente <em>El yo en la escritura de la historia</em>. Apunta, entre otras, la invitaci&oacute;n de los servicios de inteligencia estadounidenses para pasar 21 d&iacute;as en el pa&iacute;s, o los primeros pasos de la socialdemocracia en Valencia. 
    </p><p class="article-text">
        El alcalde socialista que gobern&oacute; la ciudad entre 1979 y 1988 era un &ldquo;gran conocedor de su pa&iacute;s, europe&iacute;sta convencido y amante del Mediterr&aacute;neo&rdquo;, destaca el catedr&aacute;tico de Geograf&iacute;a Humana. Fruto de su amplia formaci&oacute;n, <em>Agra&iuml;t a la vida</em> constituye &ldquo;un libro de historia, de geograf&iacute;a, de antropolog&iacute;a social, de etnograf&iacute;a, de econom&iacute;a, de cultura, de pol&iacute;tica&rdquo;. Una autobiograf&iacute;a para entender una &eacute;poca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/ricard-perez-casado-joan-romero-agrait-vida-autobiografia-entender-epoca_1_13100442.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Mar 2026 22:00:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13b3eea4-3caa-4319-bde2-14af4708d3c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="270822" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13b3eea4-3caa-4319-bde2-14af4708d3c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="270822" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ricard Pérez Casado, por Joan Romero: 'Agraït a la vida', autobiografía para entender una época]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13b3eea4-3caa-4319-bde2-14af4708d3c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ricard Pérez Casado,Joan Romero,PSPV - Partido Socialista del País Valenciano,Valencia,Ajuntament de València]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El catedrático Joan Romero financia tres becas para estudiantes con pocos recursos en la Universitat de València]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/catedratico-joan-romero-financia-tres-becas-estudiantes-recursos-universitat-valencia_1_12865497.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e69b470c-02cd-40b5-a1ff-8c3dac67972b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El catedrático Joan Romero financia tres becas para estudiantes con pocos recursos en la Universitat de València"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La iniciativa se concreta en una donación de 30.000 euros que permitirá conceder tres ayudas de 10.000 euros cada una a partir del curso 2026-2027</p><p class="subtitle">Joan Romero: “La educación es el valor más democrático que hay; el papel de los poderes públicos es esencial”</p></div><p class="article-text">
        El catedr&aacute;tico em&eacute;rito Joan Romero ha decidido financiar tres becas destinadas a estudiantes con pocos recursos econ&oacute;micos que accedan a la Universitat de Val&egrave;ncia, con el objetivo de fomentar la excelencia acad&eacute;mica y garantizar la igualdad de oportunidades. La iniciativa se concreta en una donaci&oacute;n de 30.000 euros que permitir&aacute; conceder tres ayudas de 10.000 euros cada una a partir del curso 2026-2027.
    </p><p class="article-text">
        Las becas se dirigir&aacute;n a alumnado de nuevo ingreso en los grados de Geograf&iacute;a y Medio Ambiente, Periodismo y el Doble Grado en Derecho y Ciencias Pol&iacute;ticas y de la Administraci&oacute;n, titulaciones estrechamente vinculadas a la trayectoria docente de Romero en la universidad. Podr&aacute;n optar a ellas estudiantes procedentes de familias con bajos recursos econ&oacute;micos que hayan obtenido las mejores calificaciones en las Pruebas de Acceso a la Universidad.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha explicado el propio catedr&aacute;tico, la decisi&oacute;n responde a su voluntad de &ldquo;devolver a la Universidad una parte de todo lo que me ha dado a lo largo de mi vida profesional&rdquo;. Romero ha se&ntilde;alado que la idea surgi&oacute; a ra&iacute;z de experiencias personales vividas durante su carrera acad&eacute;mica, cuando algunos estudiantes con expedientes excelentes se vieron obligados a abandonar sus estudios por dificultades econ&oacute;micas familiares.
    </p><p class="article-text">
        La rectora de la Universitat de Val&egrave;ncia, M. Vicenta Mestre, ha agradecido la iniciativa y ha destacado que esta donaci&oacute;n &ldquo;encaja plenamente con los valores de la instituci&oacute;n, basada en el fomento de la excelencia acad&eacute;mica y la igualdad de oportunidades&rdquo;. La universidad ha iniciado ya la elaboraci&oacute;n de las bases que regular&aacute;n la convocatoria de las becas, que permitir&aacute;n cubrir el coste de la matr&iacute;cula tanto de estudios de grado como de m&aacute;ster.
    </p><p class="article-text">
        Joan Romero Gonz&aacute;lez (Albacete, 1953) es catedr&aacute;tico em&eacute;rito de Geograf&iacute;a Humana de la Universitat de Val&egrave;ncia y ha desarrollado una trayectoria acad&eacute;mica de m&aacute;s de cuarenta a&ntilde;os en la instituci&oacute;n. Licenciado en Geograf&iacute;a e Historia, fue reconocido con el Premio Extraordinario de Licenciatura en 1977 y el de Doctorado en 1983, y ha impartido docencia en titulaciones de Geograf&iacute;a, Historia, Ciencias Pol&iacute;ticas y Periodismo, adem&aacute;s de ser profesor visitante en la Universidad de Leeds.
    </p><p class="article-text">
        Junto a su labor universitaria, Romero ha desempe&ntilde;ado responsabilidades relevantes en la vida p&uacute;blica valenciana y estatal, como conseller de Educaci&oacute;n y Ciencia de la Generalitat Valenciana, secretario general del PSPV-PSOE y diputado en el Congreso. Considerado una voz destacada en el pensamiento territorial y la geopol&iacute;tica, es autor de numerosas publicaciones y ha sido reconocido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os por su defensa de la educaci&oacute;n p&uacute;blica y su aportaci&oacute;n al debate democr&aacute;tico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/catedratico-joan-romero-financia-tres-becas-estudiantes-recursos-universitat-valencia_1_12865497.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Dec 2025 17:27:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e69b470c-02cd-40b5-a1ff-8c3dac67972b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="153662" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e69b470c-02cd-40b5-a1ff-8c3dac67972b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="153662" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El catedrático Joan Romero financia tres becas para estudiantes con pocos recursos en la Universitat de València]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e69b470c-02cd-40b5-a1ff-8c3dac67972b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Universitat de València,Becas,Becas educación,Joan Romero]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Más puerto que ciudad]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/joan-romero-puerto-valencia_132_1524425.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Reflexiones sobre la buena gobernanza y la democracia a propósito de la ampliación Norte del puerto de Valencia</p></div><p class="article-text">
        Hay momentos en la historia de las ciudades en los que algunas decisiones estrat&eacute;gicas determinan su futuro durante generaciones. En el caso de la ciudad de Valencia y su extensa regi&oacute;n metropolitana este es uno de ellos a prop&oacute;sito de decisiones inminentes sobre la ampliaci&oacute;n de su puerto que, en caso de producirse, sin duda tendr&aacute; un profundo impacto, irreversible, y muy serias implicaciones no solamente econ&oacute;micas, sociales y ambientales, sino que condicionar&aacute; para siempre el modelo de ciudad y el modelo productivo de la ciudad y su &aacute;rea metropolitana.
    </p><p class="article-text">
        La noticia de agencia, escueta, descriptiva, sin atisbo de cr&iacute;tica o cuestionamiento alguno, ha sido reproducida por distintos medios: una gran empresa propone una inversi&oacute;n de m&aacute;s de 1.011,42 millones de euros para la construcci&oacute;n y explotaci&oacute;n de la nueva terminal de la ampliaci&oacute;n norte del Puerto de Valencia. Esta inversi&oacute;n privada es la recogida en la documentaci&oacute;n t&eacute;cnica y econ&oacute;mica abierta el jueves 30 de mayo en p&uacute;blico en sede de la Autoridad Portuaria de Val&egrave;ncia (APV,) para la concesi&oacute;n administrativa de la que ser&aacute; la cuarta terminal de contenedores del puerto valenciano. La propuesta prev&eacute; la realizaci&oacute;n y gesti&oacute;n de la totalidad de la terminal de la ampliaci&oacute;n norte del Puerto de Valencia con la siguiente. Concluye la nota que una comisi&oacute;n t&eacute;cnica dictaminar&aacute; acerca de la propuesta.
    </p><p class="article-text">
        No deja de sorprender que una decisi&oacute;n estrat&eacute;gica de este calado, apenas suscite el amplio debate que a mi juicio merece. El Puerto decide a espaldas de la ciudad. O al menos de sus ciudadanos. Ya es llamativo que esta cuesti&oacute;n, a mi juicio uno de los temas m&aacute;s relevantes que marcar&aacute;n el futuro de la relaci&oacute;n ciudad-puerto no haya formado parte del debate electoral con la relevancia que merec&iacute;a. Y m&aacute;s llamativo a&uacute;n que d&iacute;as despu&eacute;s de celebradas las elecciones el proceso de nuevo se acelere en la direcci&oacute;n previamente determinada (obstinaci&oacute;n de ampliar a toda costa) por un reducido grupo de actores pol&iacute;ticos, econ&oacute;micos y sociales hasta el punto de que, en lo fundamental, la decisi&oacute;n de ampliaci&oacute;n bien pudiera quedar concluida en el pr&oacute;ximo mes de julio si nadie decide modificar el rumbo.
    </p><p class="article-text">
        En una democracia avanzada, como aspiramos a ser, este tipo de decisiones se toman de otra manera, se escucha a todos los actores concernidos, en especial a aquellos que tienen menos poder y capacidad de presi&oacute;n y de &ldquo;captura&rdquo; de instituciones y del regulador, y vienen precedidas de amplios debates p&uacute;blicos con la voluntad de tejer amplios consensos. En cambio, en el caso que nos ocupa, la decisi&oacute;n de aprobar una gran ampliaci&oacute;n del puerto hacia el norte (que pr&aacute;cticamente duplicar&aacute; su capacidad) este debate no se ha producido. Todas las decisiones se adoptan en el marco de la m&aacute;s estricta legalidad. Hay recursos econ&oacute;micos, p&uacute;blicos y privados, para acometerla (valga el dato, a modo de ejemplo, de que el Puerto de Valencia puede asumir un compromiso de inversi&oacute;n de 800 millones de euros y devolverlo en diez a&ntilde;os). Y es seguro que existen poderosas y justificadas razones para esta ampliaci&oacute;n que merecen ser escuchadas y, en su caso, atendidas. Pero esta no es la cuesti&oacute;n. La cuesti&oacute;n que aqu&iacute; se plantea remite a las formas en las que tales decisiones se adoptan. Esto es, un consejo de administraci&oacute;n reducido no debiera aprobar una decisi&oacute;n de esta trascendencia, de consecuencias irreversibles, sin venir precedida de mayor trasparencia y explicaci&oacute;n acerca de las implicaciones que se derivan en un futuro inmediato.
    </p><p class="article-text">
        Dec&iacute;a no hace mucho en Valencia el profesor Daniel Kaufman que la buena gobernanza es mucho m&aacute;s que la ausencia de esc&aacute;ndalos. Dijo tambi&eacute;n que en Espa&ntilde;a se desperdiciaban muchos recursos por falta de trasparencia y control. Este es el caso. La buena gobernanza, y mucho m&aacute;s en Estados compuestos y muy complejos como el espa&ntilde;ol, obligan a hacer uso de todos los dispositivos institucionales existentes para dar un sentido m&aacute;s profundo al significado de buena gobernanza y de calidad de nuestra democracia. La diferencia entre un Estado clientelar donde persisten la arbitrariedad, la opacidad, la irresponsabilidad y la falta de evaluaci&oacute;n de pol&iacute;ticas p&uacute;blicas y un Estado que dispone de s&oacute;lidos mecanismos de transparencia y rendici&oacute;n de cuentas, y que es respetuoso con principios, directivas y normativas sobre sostenibilidad ambiental, movilidad, contaminaci&oacute;n, congesti&oacute;n, siniestralidad, calidad territorial,&nbsp; adem&aacute;s de las cifras de creaci&oacute;n de empleos, se mide en situaciones y en decisiones de este tipo.
    </p><p class="article-text">
        Espa&ntilde;a es un Estado social y democr&aacute;tico de derecho con much&iacute;simas luces pero con muy significativas sombras en el &aacute;mbito de la gobernanza. Ocupa un lugar m&aacute;s abajo del que le corresponde. Si queremos realmente dejar de ser calificado como un Estado en el que persisten marcados d&eacute;ficit de calidad institucional y gobernanza de mala calidad tendremos que demostrarlo. En especial en &aacute;mbitos relacionados con la inversi&oacute;n p&uacute;blica y el uso eficiente y sostenible de recursos. Y en este punto precisamente el dise&ntilde;o y las capacidades atribuidas legalmente a Puertos del Estado son una asignatura pendiente.
    </p><p class="article-text">
        No es en absoluto una cuesti&oacute;n que pueda ser dictaminada por una comisi&oacute;n t&eacute;cnica, por lo dem&aacute;s integrada por profesionales competentes, sino que antes habr&iacute;a que dar respuesta a muchas preguntas: &iquest;A qui&eacute;n beneficia esta decisi&oacute;n? &iquest;Existen soluciones pensadas para canalizar un tr&aacute;fico de camiones que pasar&aacute; de unos 6.000 diarios a casi 12.000? &iquest;Se habilitar&aacute; un acceso Norte? Si es as&iacute; &iquest;De qu&eacute; tipo? &iquest;T&uacute;nel submarino? &iquest;T&uacute;nel subterr&aacute;neo por la ciudad? &iquest;Otra opci&oacute;n? &iquest;Existe la intenci&oacute;n de comunicar la decisi&oacute;n del acceso Norte una vez que la ampliaci&oacute;n ya sea irreversible aunque ya est&eacute; decidido? &iquest;Qui&eacute;n ha ponderado las consecuencias devastadoras para la ciudad de un accidente dado que se transportan mercanc&iacute;as peligrosas? &iquest;Existen informes solventes que hayan hecho una exhaustiva evaluaci&oacute;n ambiental estrat&eacute;gica de esta ampliaci&oacute;n? &iquest;Los distintos responsables de los tres niveles de gobierno (ministerio de Fomento, Generalitat Valenciana, Ayuntamiento de Valencia) est&aacute;n de acuerdo? &iquest;Los miembros que integran el consejo de administraci&oacute;n apoyan de forma un&aacute;nime esta decisi&oacute;n de la ampliaci&oacute;n Norte? Si no es as&iacute; &iquest;Cu&aacute;l es su posici&oacute;n? &iquest;La han expresado en reuniones del consejo con anterioridad? &iquest;Se han considerado todas las opciones, incluida la de no impulsar la ampliaci&oacute;n y trasladar la capacidad a Parc Sagunt? &iquest;Se ha valorado por parte del consejo otras opciones como las que ahora se impulsan en distintos puertos del mundo apostando por un verdadero cambio de modelo productivo? &iquest;La comisi&oacute;n Puerto-ciudad conoce esta decisi&oacute;n y sus implicaciones y est&aacute; de acuerdo? &iquest;Alguien ha pensado en abrir un debate ciudadano sobre esta decisi&oacute;n antes de entrar en una fase irreversible? &iquest;Para cu&aacute;ndo una revisi&oacute;n completa de la legislaci&oacute;n sobre puertos de Estado en la l&iacute;nea de la que ahora impulsan otros pa&iacute;ses?
    </p><p class="article-text">
        Que los ciudadanos tengan informaci&oacute;n transparente sobre estas preguntas y otras muchas antes de comunicar en una nota de agencia una decisi&oacute;n de este tipo es lo que diferencia a un Estado social y democr&aacute;tico de derecho de baja calidad de una democracia plena. Invito modestamente a que los responsables concernidos se pronuncien y expliquen a los ciudadanos el motivo de su decisi&oacute;n. Y si las cosas siguen como hasta ahora al menos nadie podr&aacute; decir que algunos de nosotros no advertimos de que las cosas se hubieran podido haber hecho de otra forma.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Joan Romero</strong>, C&aacute;tedra de Geograf&iacute;a Humana de la Universitat de Val&egrave;ncia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Romero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/joan-romero-puerto-valencia_132_1524425.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Jun 2019 05:17:30 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Más puerto que ciudad]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero,Valencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["La desigualdad es el fenómeno del siglo XXI"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/desigualdad-fenomeno-siglo-xxi_1_3164264.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6df2aee2-a761-461d-8b1d-cdd68b9bd1d1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Joan Romero, Ana Noguera, Enrique Herreras y Adela Cortina"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ana Noguera y Enrique Herreras presentan su libro "Las contradicciones culturales del capitalismo en el siglo XXI" que revisa el sistema de valores europeo con la excusa de Daniel Bell</p></div><p class="article-text">
        Hace cuarenta a&ntilde;os, poco -relativamente- antes de la ca&iacute;da del muro de Berl&iacute;n y de la deriva neoliberal en Occidente, el soci&oacute;logo norteamericano Daniel Bell escribi&oacute; su cr&iacute;tica al capitalismo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En&nbsp;<em>Las contradicciones culturales del capitalismo, </em>el soci&oacute;logo apuntaba que el Estado ser&iacute;a demasiado grande para ocuparse de problemas locales y demasiado peque&ntilde;o para los globales. Por aquel entonces el concepto globalizaci&oacute;n no llenaba los textos de los acad&eacute;micos, pero Bell supo anticipar la crisis del Estado actual, el Estado-Naci&oacute;n y el Estado del Bienestar.
    </p><p class="article-text">
        Esta es la obra que Ana Noguera y Enrique Hern&aacute;ndez&nbsp;&nbsp;han escogido como hilo conductor para plantear si existen alternativas para enfrentarnos a la realidad del siglo XXI. En realidad, Bell es solo una excusa para plantear determinadas cuestiones: &iquest;A qu&eacute; se debe la crisis institucional, de representaci&oacute;n, de los partidos pol&iacute;ticos? &iquest;Se quedar&aacute; la globalizaci&oacute;n para siempre? &iquest;Cu&aacute;l es el verdadero rostro del poder? &iquest;c&oacute;mo luchamos contra la desigualdad? y, quiz&aacute; una de las m&aacute;s importantes... Si el sistema son las personas, &iquest;qu&eacute; hacemos las personas?
    </p><p class="article-text">
        Como han explicado los autores en su presentaci&oacute;n este martes en el Museo de Bellas Artes -en un sal&oacute;n repleto de oyentes, libro en mano-, <em>Las contradicciones culturales del capitalismo del siglo XXI&nbsp;&nbsp;</em>&ldquo;es un libro de diagn&oacute;sticos, no de respuestas&rdquo;. Una invitaci&oacute;n a reflexionar sobre los conflictos diarios en los que estamos sumergidos como individuos y sociedad, con la desigualdad como m&aacute;ximo exponente. &ldquo;La desigualdad es el fen&oacute;meno del siglo XXI&rdquo;, se&ntilde;alaba Noguera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Conflictos que deben combatirse, a juicio de los autores, desde la lucha de las ideas. El capitalismo es un sistema hegem&oacute;nico, pero no solo en cuanto al dominio econ&oacute;mico, sino tambi&eacute;n cultural; los sistemas alternativos deben retomar la batalla del pensamiento para cuestionar el modelo neoliberal.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tenemos una sociedad de ganadores y perdedores, pero no de responsables&rdquo;, &ldquo;C&oacute;mo vamos a tener un Estado de Bienestar basado en el pleno empleo y en los derechos sociales si ya no existe el pleno empleo y los derechos van en retroceso&rdquo; son algunas de las ideas sobre las que versa el ensayo. Los autores inciden en la deriva conservadora y xen&oacute;foba de algunos pa&iacute;ses (Francia, Holanda, Hungr&iacute;a y recientemente Alemania) de la Uni&oacute;n Europea: &ldquo;Si Europa quisiera entrar en la UE, hoy se lo denegar&iacute;a&rdquo;, apuntaba la autora. En opini&oacute;n de ambos, suscrita por el catedr&aacute;tico de Geograf&iacute;a Joan Romero y&nbsp;la catedr&aacute;tica de &Eacute;tica Adela Cortina en la presentaci&oacute;n, los muros, f&iacute;sicos y emocionales, se levantan por miedo.
    </p><p class="article-text">
        El miedo es pues una de las caracter&iacute;sticas de las sociedades del siglo XXI; la incertidumbre, base de la que nace, reina a sus anchas en diferentes &aacute;mbitos; no sabemos qu&eacute; rostro tiene el poder, la posverdad cuestiona la sabidur&iacute;a y, pese al progreso cient&iacute;fico nos posibilita vivir en lo que anta&ntilde;o considerar&iacute;amos ficci&oacute;n, a&uacute;n nos preguntamos c&oacute;mo ser libres y c&oacute;mo ser felices.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/desigualdad-fenomeno-siglo-xxi_1_3164264.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 26 Sep 2017 19:55:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6df2aee2-a761-461d-8b1d-cdd68b9bd1d1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="108331" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6df2aee2-a761-461d-8b1d-cdd68b9bd1d1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="108331" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA["La desigualdad es el fenómeno del siglo XXI"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6df2aee2-a761-461d-8b1d-cdd68b9bd1d1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Desigualdad,Joan Romero,Adela Cortina]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Antonio Ariño i Joan Romero, premis de la Crítica Literària Valenciana per ‘La secesión de los ricos’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/cultura/antonio-romero-critica-literaria-valenciana_1_3386015.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/346541b6-6078-49bb-b93b-baec67112047_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Joan Romero y Antonio Ariño, autores de &#039;La secesión de los ricos&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El jurat considera que aquesta obra es mereixedora del premi per aportar de manera rigorosa reflexions sobre la creixent desigualtat econòmica i les seues conseqüències globals</p></div><p class="article-text">
        Els catedr&agrave;tics de la Universitat de Val&egrave;ncia Antonio Ari&ntilde;o i Joan Romero han obtingut els Premis de la Cr&iacute;tica Liter&agrave;ria Valenciana 2017 en la seua modalitat d&rsquo;Assaig i Cr&iacute;tica. Els Premis de la trenta-sisena edici&oacute; de la Cr&iacute;tica Liter&agrave;ria Valenciana es van fallar dissabte passat, 20 de maig, a la Universitat Miguel Hern&aacute;ndez d&rsquo;Elx.
    </p><p class="article-text">
        El jurat d&rsquo;Assaig i Cr&iacute;tica, compost per Joan Carles Mart&iacute; com a president, Jos&eacute; Miguel Segura com a secretari, i Miguel Catal&aacute;n, Ana Noguera, Francisco Agramunt i Jos&eacute; Ferr&aacute;ndiz com a vocals, va acordar per majoria concedir el Premi de la Cr&iacute;tica Liter&agrave;ria Valenciana 2017 en aquesta modalitat a l&rsquo;obra titulada &lsquo;La secesi&oacute;n de los ricos&rsquo;, d&rsquo;Antonio Ari&ntilde;o i Joan Romero, publicada per l&rsquo;editorial Galaxia Gutemberg el 2016.
    </p><p class="article-text">
        El jurat considera que aquesta obra &eacute;s mereixedora del premi per aportar de manera rigorosa reflexions sobre un tema central de la nostra &egrave;poca, com &eacute;s la creixent desigualtat econ&ograve;mica i les seues conseq&uuml;&egrave;ncies globals, aportant elements de gran inter&eacute;s per a un debat necessari.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/cultura/antonio-romero-critica-literaria-valenciana_1_3386015.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 May 2017 12:23:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/346541b6-6078-49bb-b93b-baec67112047_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="579432" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/346541b6-6078-49bb-b93b-baec67112047_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="579432" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Antonio Ariño i Joan Romero, premis de la Crítica Literària Valenciana per ‘La secesión de los ricos’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/346541b6-6078-49bb-b93b-baec67112047_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Antonio Ariño y Joan Romero, premios de la Crítica Literaria Valenciana, por ‘La secesión de los ricos’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/cultura/antonio-romero-critica-literaria-valenciana_1_3386087.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/346541b6-6078-49bb-b93b-baec67112047_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Joan Romero y Antonio Ariño, autores de &#039;La secesión de los ricos&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El jurado considera que aportó de manera rigurosa reflexiones sobre la creciente desigualdad económica y sus consecuencias globales</p></div><p class="article-text">
        Los catedr&aacute;ticos de la Universitat de Val&egrave;ncia Antonio Ari&ntilde;o y Joan Romero han obtenido los 'Premios de la Cr&iacute;tica Literaria Valenciana 2017' en su modalidad de Ensayo y Cr&iacute;tica. Los premios de la trigesimosexta edici&oacute;n de la Cr&iacute;tica Literaria Valenciana se fallaron el pasado s&aacute;bado, 20 de mayo, en la Universidad Miguel Hern&aacute;ndez de Elche.
    </p><p class="article-text">
        El jurado de Ensayo y Cr&iacute;tica, compuesto por Joan Carles Mart&iacute; como presidente, Jos&eacute; Miguel Segura como secretario, y Miguel Catal&aacute;n, Ana Noguera, Francisco Agramunt y Jos&eacute; Ferr&aacute;ndiz como vocales, acord&oacute; por mayor&iacute;a conceder el Premio de la Cr&iacute;tica Literaria Valenciana 2017 en esta modalidad a la obra titulada &lsquo;La secesi&oacute;n de los ricos&rsquo;, de Antonio Ari&ntilde;o y Joan Romero, publicada por la editorial Galaxia Gutemberg en 2016.
    </p><p class="article-text">
        El jurado consider&oacute; que esta obra es merecedora del premio por aportar de manera rigurosa reflexiones sobre un tema central de nuestra &eacute;poca, como es la creciente desigualdad econ&oacute;mica y sus consecuencias globales, aportando elementos de gran inter&eacute;s para un debate necesario.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/cultura/antonio-romero-critica-literaria-valenciana_1_3386087.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 May 2017 12:17:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/346541b6-6078-49bb-b93b-baec67112047_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="579432" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/346541b6-6078-49bb-b93b-baec67112047_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="579432" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Antonio Ariño y Joan Romero, premios de la Crítica Literaria Valenciana, por ‘La secesión de los ricos’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/346541b6-6078-49bb-b93b-baec67112047_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una secessió sense referèndum: la dels rics]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/secessio-sense-referendum-dels-rics_1_3786478.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eadac11e-ecf5-4cb5-87df-b6b812e5125f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Antonio Ariño, Vicerrector de Cultura e Igualdad de la Universitat de València, y Joan Romero, catedrático de Geografía Humana"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Antonio Ariño i Joan Romero estripen en un llibre l’elit global per a suggerir una via europea contra l’augment de la desigualtat</p></div><p class="article-text">
        Els diners no tenen arrels. Aquesta afirmaci&oacute; no &eacute;s nova, per&ograve; mai no ha estat tan certa com en la nostra &egrave;poca, dominada per un capitalisme tecnologicofinancer que, gr&agrave;cies a la globalitzaci&oacute;, accentua el desancoratge dels vincles socials i culturals que encara sostenen les societats modernes i els estats naci&oacute;. En temps de secessions com els actuals (Esc&ograve;cia no aconsegueix anar-se&rsquo;n del Regne Unit, per&ograve; el Regne Unit marxa d&rsquo;Europa; Catalunya pugna per la independ&egrave;ncia d&rsquo;Espanya i al continent proliferen els moviments contraris a la Uni&oacute; Europea), la m&eacute;s contundent i greu no passa per cap refer&egrave;ndum, ni es debat expl&iacute;citament davant de cap parlament. Es produeix <em>de</em> <em>facto</em> davant dels nostres ulls. &Eacute;s la secessi&oacute; de les elits, la separaci&oacute; espacial i moral dels rics, la seua desbandada cap a un territori global que s&rsquo;escapa del control dels estats.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;aquest fenomen tracten els professors Antonio Ari&ntilde;o i Joan Romero en un llibre important, <em>La secesi&oacute;n de los ricos</em> (Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2016), que aborda la q&uuml;esti&oacute; des d&rsquo;una perspectiva multidisciplin&agrave;ria. Catedr&agrave;tic de sociologia el primer i de geografia humana el segon en la Universitat de Val&egrave;ncia, el seu exercici t&eacute; l&rsquo;ambici&oacute; d&rsquo;entendre i el rigor en el procediment dels grans assajos moderns. &ldquo;El nostre prop&ograve;sit&rdquo;, escriuen tan bon punt comencen, &ldquo;no &eacute;s oferir un repertori de solucions concretes&rdquo;. No ho fan. Per&ograve; dibuixen clarament els contorns d&rsquo;un problema crucial. &ldquo;S&iacute; que ens agradaria&rdquo;, afigen, &ldquo;que la problem&agrave;tica complexa de la desigualtat en societats democr&agrave;tiques, de la secessi&oacute; dels rics i de l&rsquo;expulsi&oacute; de capes creixents de la poblaci&oacute; als marges del sistema, ocupen el centre del debat p&uacute;blic i acad&egrave;mic; que es coneguen millor les dist&agrave;ncies tan enormes que hi ha entre els m&eacute;s rics dels rics i els m&eacute;s pobres; entre totes les classes d&rsquo;elits i la gent corrent, i que hi haja m&eacute;s consci&egrave;ncia del seu car&agrave;cter inacceptable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Un fantasma recorre el m&oacute;n&rdquo;, parafrasegen els dos autors amb ironia el vell manifest; &ldquo;i no &eacute;s el comunisme ni tampoc la rebel&middot;li&oacute; de la massa. Es tracta, m&eacute;s a&iuml;na, de la secessi&oacute; de les elits i, dins seu, molt especialment, la dels rics&rdquo;. Moviment de ruptura dels lla&ccedil;os que la modernitat va crear treballosament &ndash;Josep Ramoneda referencia en el pr&ograve;leg l&rsquo;origen al 1979, any de la vict&ograve;ria electoral de Margaret Thatcher i de la publicaci&oacute; de <em>La condici&oacute; postmoderna</em>, de Jean Fran&ccedil;ois Lyotard&ndash;, Ari&ntilde;o i Romero trien el terme &ldquo;secessi&oacute;&rdquo; per a descriure-ho, contra altres conceptes, com ara dualitzaci&oacute;, polaritzaci&oacute;, fractura o separatisme.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosaltres ens estimem m&eacute;s el terme <em>secessi&oacute;</em> perqu&egrave; designa un acte de separaci&oacute;, distanciament i independ&egrave;ncia relativa d&rsquo;un grup respecte d&rsquo;un conjunt a qu&egrave; pr&egrave;viament pertanyia; al&middot;ludeix alhora a comportaments individuals i car&agrave;cters o perfils personals, estrat&egrave;gies de grups i processos estructurals, en qu&egrave; aquests &uacute;ltims s&oacute;n molt rellevants en tant que condicions de possibilitat&rdquo;, assenyalen els autors.
    </p><p class="article-text">
        Si dades com la comparaci&oacute; entre els 655,20 euros de salari m&iacute;nim i els 72.000 milions en qu&egrave; es calcula el patrimoni d&rsquo;Amancio Ortega, segona fortuna del m&oacute;n, dibuixen l&rsquo;abisme entre un precariat cada vegada m&eacute;s est&eacute;s i l&rsquo;acumulaci&oacute; de capital m&eacute;s intensa; si esc&agrave;ndols recurrents d&rsquo;evasi&oacute; a paradisos fiscals revelen que la nova &ldquo;classe global&rdquo; es despr&eacute;n acceleradament de vells compromisos derivats de la condici&oacute; de ciutadans; si s&oacute;n cada vegada menys ins&ograve;lites les excentricitats de supermilionaris com la pretensi&oacute; de crear els seus propis &ldquo;territoris&rdquo; en paratges remots o en illes perdudes a la mar; &eacute;s perqu&egrave; la nostra societat es desf&agrave;, per dalt i per baix, per&ograve; com apunta Ramoneda, tamb&eacute; pel mig, amb la fractura de les classes mitjanes i el retroc&eacute;s en un sistema de drets sobre el qual es va construir l&rsquo;&ldquo;estat del benestar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        I aix&ograve; no &eacute;s casual. Ari&ntilde;o i Romero coincideixen amb Piketty en el fet que vivim un nou cicle hist&ograve;ric de concentraci&oacute; de la riquesa i citen Pech per a constatar que les din&agrave;miques extractives que s&rsquo;imposen als valors de l&rsquo;esfor&ccedil;, el talent i la creativitat nom&eacute;s s&oacute;n possibles &ldquo;amb el concurs actiu d&rsquo;un capitalisme globalitzat i &agrave;mpliament financeritzat, de pol&iacute;tiques fiscals proclius a l&rsquo;acumulaci&oacute;, justificacions econ&ograve;miques i una religi&oacute; de l&rsquo;&egrave;xit individual&rdquo;. Dit d&rsquo;una altra manera, nom&eacute;s s&oacute;n possibles gr&agrave;cies a una pol&iacute;tica determinada que causa cada vegada m&eacute;s malestar en sectors amplis de la poblaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Siguen o no els rics &ldquo;una subesp&egrave;cie del regne animal&rdquo; que ha aconseguit &ldquo;l&rsquo;alliberament de l&rsquo;esfera econ&ograve;mica de les exig&egrave;ncies democr&agrave;tiques i la submissi&oacute; dels governs a la seua l&ograve;gica&rdquo;, i tamb&eacute; el despla&ccedil;ament d&rsquo;un sistema de drets envers un altre de donaci&oacute;, basat en la filantropia global i la compassi&oacute; com a espectacle, els autors s&rsquo;emparen en Atkinson per a advertir que &ldquo;el model imperant &eacute;s contingent i hist&ograve;ric i la desigualtat no &eacute;s inevitable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi ha alternativa?&rdquo;, es pregunten Ari&ntilde;o i Romero, que opten per explorar diverses q&uuml;estions clau abans de respondre-hi, per exemple quan plantegen si hi ha soluci&oacute; per a la desigualtat en un sol pa&iacute;s: &ldquo;A Europa hi ha la soluci&oacute; per a negociar regles globals, per a impulsar una pol&iacute;tica en qu&egrave; tots els actors globals funcionen amb les mateixes regles, per a facilitar la instauraci&oacute; de control pol&iacute;tic a processos que funcionen al marge d&rsquo;aquest, per a refor&ccedil;ar els elements que produ&iuml;squen el nou equilibri entre la just&iacute;cia del mercat i la just&iacute;cia de l&rsquo;Estat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Repensar la ciutat i impulsar en l&rsquo;escala local mecanismes democr&agrave;tics d&rsquo;inclusi&oacute; social s&oacute;n l&iacute;nies de treball que els autors apunten abans de recon&eacute;ixer amb honestedat que &ldquo;ara mateix no hi ha una alternativa coherent i consistent que es puga contraposar a l&rsquo;hegem&ograve;nic relat neoliberal&rdquo;. Aix&iacute; i tot, emfatitzen la seua aposta per una via continental: &ldquo;Les elits europees nom&eacute;s poden presentar com a credencial m&eacute;s excel&middot;lent el seu frac&agrave;s&hellip; Per&ograve; mantenen la seua agenda neoliberal i les seues pol&iacute;tiques d&rsquo;austeritat. Per aix&ograve; &eacute;s imprescindible fer que puge la marea a favor d&rsquo;una altra Europa. Perqu&egrave; les democr&agrave;cies <em>low cost</em> adquirisquen m&eacute;s densitat i capacitat; perqu&egrave; democr&agrave;cia i sobirania siguen conceptes que tinguen ple sentit, perqu&egrave; el poder haja d&rsquo;escoltar; per a obligar-lo a canviar&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Adolf Beltran]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/secessio-sense-referendum-dels-rics_1_3786478.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 14 Oct 2016 22:08:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eadac11e-ecf5-4cb5-87df-b6b812e5125f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="64275" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eadac11e-ecf5-4cb5-87df-b6b812e5125f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="64275" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Una secessió sense referèndum: la dels rics]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eadac11e-ecf5-4cb5-87df-b6b812e5125f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una secesión sin referéndum: la de los ricos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/joan-romero-antonio-arino-desigualdad-ricos-politica-libro_1_3790184.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eadac11e-ecf5-4cb5-87df-b6b812e5125f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Antonio Ariño y Joan Romero."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Antonio Ariño y Joan Romero destripan en un libro a la élite global para sugerir una vía europea contra el aumento de la desigualdad</p></div><p class="article-text">
        El dinero no tiene ra&iacute;ces. Esta afirmaci&oacute;n no es nueva, pero nunca ha sido tan cierta como en nuestra &eacute;poca, dominada por un capitalismo tecnol&oacute;gico-financiero que, gracias a la globalizaci&oacute;n, acent&uacute;a el desanclaje de los v&iacute;nculos sociales y culturales que todav&iacute;a sostienen a las sociedades modernas y los estados-naci&oacute;n. En tiempos de secesiones como los actuales (Escocia no logra marcharse de Reino Unido, pero Reino Unido se marcha de Europa; Catalu&ntilde;a pugna por la independencia de Espa&ntilde;a y en el continente proliferan los movimientos contrarios a la Uni&oacute;n Europea), la m&aacute;s contundente y grave no pasa por refer&eacute;ndum alguno, ni se debate expl&iacute;citamente ante ning&uacute;n Parlamento. Se produce de facto ante nuestros ojos. Es la secesi&oacute;n de las &eacute;lites, la separaci&oacute;n espacial y moral de los ricos, su estampida hacia un territorio global que escapa al control de los estados.
    </p><p class="article-text">
        De ese fen&oacute;meno tratan los profesores Antonio Ari&ntilde;o y Joan Romero en un libro importante, <em>La secesi&oacute;n de los ricos</em> (Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2016), que aborda &nbsp;la cuesti&oacute;n desde una perspectiva multidisciplinar. Catedr&aacute;tico de Sociolog&iacute;a el primero y de Geograf&iacute;a Humana el segundo en la Universitat de Val&egrave;ncia, su ejercicio tiene la ambici&oacute;n de entender y el rigor en el procedimiento de los grandes ensayos modernos. &ldquo;Nuestro prop&oacute;sito&rdquo;, escriben nada m&aacute;s empezar, &ldquo;no es ofrecer un repertorio de soluciones concretas&rdquo;. No lo hacen. Pero dibujan con claridad los contornos de un problema crucial. &ldquo;S&iacute; nos gustar&iacute;a&rdquo;, a&ntilde;aden, &ldquo;que la problem&aacute;tica compleja de la desigualdad en sociedades democr&aacute;ticas, de la secesi&oacute;n de los ricos y de la expulsi&oacute;n de capas crecientes de la poblaci&oacute;n a los m&aacute;rgenes del sistema, ocupen el centro del debate p&uacute;blico y acad&eacute;mico; que haya un mejor conocimiento de las enormes distancias existentes entre los m&aacute;s ricos de los ricos y los m&aacute;s pobres; entre todas las clases de &eacute;lites y las gentes corrientes, y una mayor conciencia de su car&aacute;cter inaceptable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Un fantasma recorre el mundo&rdquo;, parafrasean los dos autores con iron&iacute;a el viejo manifiesto; &ldquo;y no es el comunismo ni tampoco la rebeli&oacute;n de las masas. Se trata, m&aacute;s bien, de la secesi&oacute;n de las &eacute;lites y, dentro de ellas, muy especialmente, la de los ricos&rdquo;. Movimiento de ruptura de los lazos que la modernidad cre&oacute; trabajosamente, -Josep Ramoneda referencia en el pr&oacute;logo sus inicios a 1979, a&ntilde;o de la victoria electoral de Margaret Thatcher y de la publicaci&oacute;n de <em>La condici&oacute;n posmoderna</em>, de Jean Fran&ccedil;ois Lyotard-, Ari&ntilde;o y Romero escogen el t&eacute;rmino &ldquo;secesi&oacute;n&rdquo; para describirlo, frente a otros conceptos, como dualizaci&oacute;n, polarizaci&oacute;n, fractura o separatismo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosotros preferimos el t&eacute;rmino secesi&oacute;n porque designa un acto de separaci&oacute;n, distanciamiento e independencia relativa de un grupo respecto a un conjunto al que previamente pertenec&iacute;a; alude a un tiempo a comportamientos individuales y caracteres o perfiles personales, estrategias de grupos y procesos estructurales, siendo estos &uacute;ltimos muy relevantes en tanto que condiciones de posibilidad de la misma&rdquo;, se&ntilde;alan los autores.
    </p><p class="article-text">
        Si datos como la comparaci&oacute;n entre los 655,20 euros de salario m&iacute;nimo y los 72.000 millones en que se calcula el patrimonio de Amancio Ortega, segunda fortuna del mundo, dibujan el abismo entre un precariado cada vez m&aacute;s extendido y la acumulaci&oacute;n de capital m&aacute;s intensa; si esc&aacute;ndalos recurrentes de evasi&oacute;n a para&iacute;sos fiscales revelan c&oacute;mo la nueva &ldquo;clase global&rdquo; se desprende aceleradamente de viejos compromisos derivados de la condici&oacute;n de ciudadanos; si son cada vez menos ins&oacute;litas excentricidades de supermillonarios como la pretensi&oacute;n de crear sus propios &ldquo;territorios&rdquo; en remotos parajes o en islas perdidas en el mar; es porque nuestra sociedad se desteje, por arriba y por abajo, pero como apunta Ramoneda, tambi&eacute;n por en medio, con la fractura de las clases medias y el retroceso en un sistema de derechos sobre el que se construy&oacute; el &ldquo;estado del bienestar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Y eso no es casual. &nbsp;Ari&ntilde;o y Romero coinciden con Piketty en que vivimos un&nbsp; nuevo ciclo hist&oacute;rico de concentraci&oacute;n de la riqueza, y citan a Pech para constatar que las din&aacute;micas extractivas que se imponen a los valores del esfuerzo, el talento y la creatividad, solo son posibles &ldquo;con el concurso activo de un capitalismo globalizado y ampliamente financiarizado, de pol&iacute;ticas fiscales proclives a la acumulaci&oacute;n, justificaciones econ&oacute;micas y una religi&oacute;n del &eacute;xito individual&rdquo;. Dicho de otra manera, solo son posibles gracias a una determinada pol&iacute;tica que causa cada vez m&aacute;s malestar en sectores amplios de la poblaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Sean o no los ricos &ldquo;una subespecie del reino animal&rdquo; que ha conseguido &ldquo;la liberaci&oacute;n de la esfera econ&oacute;mica de las exigencias democr&aacute;ticas y la sumisi&oacute;n de los gobiernos a su l&oacute;gica&rdquo;, as&iacute; como el desplazamiento de un sistema de derechos hacia otro de donaci&oacute;n, basado en la filantrop&iacute;a global y la compasi&oacute;n como espect&aacute;culo, los autores se amparan en Atkinson para advertir de que &ldquo;el modelo imperante es contingente e hist&oacute;rico y la desigualdad no es inevitable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Hay alternativa?&rdquo;, se preguntan Ari&ntilde;o y Romero, que optan por explorar varias cuestiones clave antes de responder, por ejemplo cuando plantean si hay soluci&oacute;n para la desigualdad en un solo pa&iacute;s: &ldquo;En Europa est&aacute; la soluci&oacute;n para negociar reglas globales, para impulsar una pol&iacute;tica en la que todos los actores globales funcionen con las mismas reglas, para facilitar la instauraci&oacute;n de control pol&iacute;tico a procesos que funcionan al margen de &eacute;ste, para reforzar aquellos elementos que produzcan el nuevo equilibrio entre la justicia del mercado y la justicia del Estado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Repensar la ciudad e impulsar en la escala local mecanismos democr&aacute;ticos de inclusi&oacute;n social son l&iacute;neas de trabajo que los autores apuntan antes de reconocer con honestidad que &ldquo;ahora mismo no hay una alternativa coherente y consistente que se pueda contraponer al hegem&oacute;nico relato neoliberal&rdquo;. Aun as&iacute;, enfatizan su apuesta por una v&iacute;a continental: &ldquo;La &eacute;lites europeas solo pueden presentar como credencial m&aacute;s sobresaliente su fracaso&hellip; Pero mantienen su agenda neoliberal y sus pol&iacute;ticas de austeridad. Por eso es imprescindible conseguir que suba la marea a favor de otra Europa. Para que las democracias <em>low cost</em> adquieran mayor densidad y capacidad; para que democracia y soberan&iacute;a sean conceptos que tengan pleno sentido, para que el poder tenga que escuchar; para obligarlo a cambiar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Adolf Beltran]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/joan-romero-antonio-arino-desigualdad-ricos-politica-libro_1_3790184.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 14 Oct 2016 21:09:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eadac11e-ecf5-4cb5-87df-b6b812e5125f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="64275" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eadac11e-ecf5-4cb5-87df-b6b812e5125f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="64275" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Una secesión sin referéndum: la de los ricos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eadac11e-ecf5-4cb5-87df-b6b812e5125f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero,Desigualdad,Política,Libros]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joan Romero: "Nos encontramos en el fin de un ciclo marcado por grandes consensos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/joan-romero-encontramos-marcado-consensos_1_3895974.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3045ab4b-07bb-47e8-a691-b156ba2f8d94_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Joan Romero durante su intervención en Gandia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Afirma que España tiene un gran potencial para volver a situarse en el mapa de la innovación en esta 'Nueva Era'</p><p class="subtitle">El catedrático asegura que aún es posible recuperar la posición de lideraje a pesar de los desequilibrios existentes</p></div><p class="article-text">
        El director del Centro de Gandia, Emili Aura, ha abierto la tarde inaugural de la 33&ordf; edici&oacute;n de Universitat d&rsquo;Estiu con un breve discurso de bienvenida a autoridades y asistentes donde ha manifestado la ilusi&oacute;n y motivaci&oacute;n con la que inicia este nuevo proyecto como director de la Universidad. Siguiendo con el lema que marca la edici&oacute;n de este a&ntilde;o, Aura ha expresado: &ldquo;La relaci&oacute;n entre el local y el global est&aacute; aqu&iacute;, entre nosotros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El discurso del profesor Joan Romero 'Las personas primero. Nuevos retos para las ciudades y las regiones en la era de la revoluci&oacute;n tecnol&oacute;gica' ha estado lleno de referencias a &ldquo;desacoplamientos, expulsiones, fractura social o precariado&rdquo;, t&eacute;rminos que marcan esta nueva era. Se caracteriza, seg&uacute;n ha explicado, porque todos estos cambios son muy r&aacute;pidos: &ldquo;no sabemos c&oacute;mo afectar&aacute; la revoluci&oacute;n tecnol&oacute;gica y digital a los procesos productivos dentro de diez a&ntilde;os&rdquo;, ha afirmado el catedr&aacute;tico de Geograf&iacute;a Humana, al tiempo que ha se&ntilde;alado que nos encontramos en el fin de un ciclo marcado por grandes consensos.
    </p><p class="article-text">
        En un mundo donde parece que las diferentes escalas est&aacute;n desconectadas, Romero se&ntilde;ala que lo global se concreta en lo local, y es en esta esfera donde se toman las grandes decisiones que posteriormente repercutir&aacute;n en la escala transnacional, como el caso del 'Brexit'.
    </p><p class="article-text">
        No obstante, a pesar de esta situaci&oacute;n de desequilibrios y desigualdades profundas entre la poblaci&oacute;n, &ldquo;el pa&iacute;s funciona&rdquo;, ha manifestado Joan Romero, que ha concluido su discurso con una referencia al potencial de Espa&ntilde;a para volver a situarse en el mapa de la innovaci&oacute;n como ya lo hizo en &eacute;pocas pasadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30e50779-8f48-4529-84da-95b0796c703b_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30e50779-8f48-4529-84da-95b0796c703b_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30e50779-8f48-4529-84da-95b0796c703b_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30e50779-8f48-4529-84da-95b0796c703b_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30e50779-8f48-4529-84da-95b0796c703b_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30e50779-8f48-4529-84da-95b0796c703b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/30e50779-8f48-4529-84da-95b0796c703b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><h3 class="article-text">Sociedades &ldquo;m&aacute;s abiertas&rdquo; ante &ldquo;nuevos desaf&iacute;os&rdquo;</h3><p class="article-text">
        Por su parte, el rector de la Universitat de Val&egrave;ncia, Esteban Morcillo, ha tenido palabras de reconocimiento y agradecimiento para Josep Montesinos, exdirector del Centro, y ha hecho hincapi&eacute; en conceptos como 'ciudadan&iacute;a' y 'esfera p&uacute;blica' que hay que repensar. &ldquo;Ser sociedades m&aacute;s abiertas nos enfrenta a nuevos desaf&iacute;os, como la insuficiente respuesta humanitaria a la oleada de refugiados que recibe Europa o la decisi&oacute;n del pueblo brit&aacute;nico de abandonar la Uni&oacute;n Europea&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ser sociedades m&aacute;s abiertas nos enfrenta a nuevos desaf&iacute;os, como la insuficiente respuesta humanitaria a la oleada de refugiados que recibe Europa o la decisi&oacute;n del pueblo brit&aacute;nico de abandonar la Uni&oacute;n Europea&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La directora general de Universidad, Investigaci&oacute;n y Ciencia, Josefina Bueno, ha dado la enhorabuena a la Universitat d&rsquo;Estiu Gandia por una programaci&oacute;n &ldquo;excelente y comprometida&rdquo;. Asimismo, el conseller de Hacienda y Modelo Econ&oacute;mico, Vicent Soler, record&oacute; los inicios de la Universidad en los a&ntilde;os ochenta con los primeros espacios democr&aacute;ticos y de reflexi&oacute;n. Sobre la organizaci&oacute;n territorial, lema de este a&ntilde;o, el conseller ha afirmado que se trata de un tema &ldquo;complejo&rdquo; y que por lo tanto requiere de un tratamiento multidisciplinar. &ldquo;No llegaremos a ning&uacute;n sitio sacrificando las personas y haciendo raqu&iacute;ticos los instrumentos p&uacute;blicos&rdquo;, expres&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La alcaldesa de Gandia, Diana Morant, ha incidido en la idea de la necesidad de una nueva administraci&oacute;n territorial, profundizando en la redefinici&oacute;n de las competencias de las diputaciones que, en sus palabras, &ldquo;se han convertido en museos provinciales&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/joan-romero-encontramos-marcado-consensos_1_3895974.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 19 Jul 2016 11:26:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3045ab4b-07bb-47e8-a691-b156ba2f8d94_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1242421" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3045ab4b-07bb-47e8-a691-b156ba2f8d94_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1242421" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Joan Romero: "Nos encontramos en el fin de un ciclo marcado por grandes consensos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3045ab4b-07bb-47e8-a691-b156ba2f8d94_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero,Universitat de València,Gandia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[En España tenemos un problema. Y ese problema se llama 3%]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/espana-problema-llama-corrupcion_132_4179980.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e50f47d9-033a-4bc6-9ef3-373be4a54d22_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Los detenidos por el caso Imelsa declaran hoy en el juzgado 18 de Valencia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El fenómeno no se da solo en Valencia, aunque Valencia y Madrid constituyan los casos más acabados de degeneración política del modelo de la mano de los dirigentes del PP y sean la “zona cero” de la corrupción política en estos últimos años</p></div><p class="article-text">
        La pol&iacute;tica espa&ntilde;ola hace tiempo que se ha desplazado a las p&aacute;ginas de sucesos. Hoy, la corrupci&oacute;n pol&iacute;tica es junto con el desempleo y el &ldquo;problema territorial&rdquo; uno de nuestros tres grandes problemas como comunidad pol&iacute;tica. En el momento de escribir estas l&iacute;neas la Guardia Civil busca pruebas de financiaci&oacute;n ilegal en la sede del PP de Madrid, el ex-President Jordi Pujol comparece en la Audiencia Nacional en calidad de investigado por supuesto delito de blanqueo de capitales, el ex-presidente Jaume Matas y miembros de la familia real espa&ntilde;ola est&aacute;n siendo juzgados junto a otras muchas personas por supuestos delitos de malversaci&oacute;n y cohecho, responsables de una gran empresa p&uacute;blica del Ministerio de Agricultura est&aacute;n acusados de supuestos delitos de malversaci&oacute;n y cohecho, varios ex-altos cargos pol&iacute;ticos del gobierno andaluz est&aacute;n acusados de supuestos delitos similares, un ex&ndash;secretario general de PP de Madrid, un ex&ndash;gerente del PP, un ex-consejero del gobierno valenciano y un ex&ndash;presidente de Diputaci&oacute;n de Castell&oacute;n est&aacute;n o han estado en prisi&oacute;n, dos ex&ndash;presidentes de las Diputaciones de Valencia y Castell&oacute;n son investigados por graves delitos de corrupci&oacute;n pol&iacute;tica, decenas de responsables pol&iacute;ticos del PP de Valencia, con su grupo municipal casi al completo, est&aacute;n siendo investigados, centenares de responsables p&uacute;blicos locales en toda Espa&ntilde;a (casi 1.700 casos abiertos por corrupci&oacute;n econ&oacute;mica) y decenas de empresarios han sido o est&aacute;n siendo investigados, acusados o condenados por delitos similares en operaciones diversas y algunas operaciones policiales, muchas de las cuales siguen abiertas en sede judicial, han evidenciado la existencia de redes criminales organizadas dedicadas a enriquecerse con los impuestos de millones de espa&ntilde;oles decentes.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Guardan alguna relaci&oacute;n estos hechos con los que en su d&iacute;a se denominaron <em>caso Naseiro</em> o <em>caso Filesa</em>? &iquest;Hay alguna similitud entre las dificultades que encontr&oacute; en su d&iacute;a el juez Manglano y recientemente el juez Castro? A mi juicio hay muchos puntos en com&uacute;n &iquest;Qu&eacute; podemos colegir de todo ello? En primer lugar, que en <strong>Espa&ntilde;a existe un muy serio problema de corrupci&oacute;n pol&iacute;tica casi sist&eacute;mica, estructural y que viene de lejos</strong>. No solo en Valencia, aunque Valencia y Madrid constituyan los casos m&aacute;s acabados de degeneraci&oacute;n pol&iacute;tica del modelo de la mano de los dirigentes del PP y sean la &ldquo;zona cero&rdquo; de la corrupci&oacute;n pol&iacute;tica en estos &uacute;ltimos a&ntilde;os. Estamos ante una versi&oacute;n de capitalismo de casino, castizo y provinciano, donde unas elites a partir de redes informales han consolidado un modelo clientelar, amoral y c&iacute;nico. Su concepci&oacute;n de la democracia es tan primitiva que han llegado a creer que las instituciones eran suyas, han ignorado o vulnerado los protocolos m&aacute;s elementales del Estado de Derecho, han impulsado leyes y reglamentos y aprobado reformas judiciales en beneficio propio y mantienen privilegios intolerables, como la figura de aforado, para permanecer atrincherados en parlamentos y eludir o provocar dilaciones indebidas en funci&oacute;n de sus intereses. Critican con virulencia a los que ellos llaman &ldquo;antisistema&rdquo; cuando en realidad los verdaderos antisistema son esas elites que han pervertido, degradado y corrompido casi todos los pilares fundamentales del sistema democr&aacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        En segundo lugar, el <strong>modelo extractivo y de captura de las instituciones p&uacute;blicas</strong> se ha sofisticado con el paso del tiempo pero, en lo esencial, es id&eacute;ntico al ya descrito por <a href="http://www.galaxiagutenberg.com/libros/corrupcion-y-politica.aspx" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Javier Pradera</a> en su texto escrito en los primeros a&ntilde;os de la d&eacute;cada de los noventa cuando denunciaba la existencia de un importante problema de corrupci&oacute;n en sus tres versiones: <em>blanca</em>, <em>gris</em> y muy especialmente <em>negra</em>. El <em>caso Naseiro </em>era, en lo b&aacute;sico, similar al caso de supuesta corrupci&oacute;n que un cuarto de siglo despu&eacute;s puede afectar a los responsables del <em>caso Imelsa </em>en la Diputaci&oacute;n y en el ayuntamiento de Valencia o a la <em>operaci&oacute;n Taula</em>. Pero no difiere de los llamados casos <em>B&aacute;rcenas</em>, <em>Gurtel</em>, <em>Brugal</em>, <em>Aig&uuml;es Ter-LLobregat</em> o <em>P&uacute;nica</em> entre una relaci&oacute;n interminable repartida por toda Espa&ntilde;a. El modelo remite a tres figuras: prevaricaci&oacute;n, cohecho y blanqueo de capitales y descansa en tres pilares fundamentales: un responsable pol&iacute;tico que a veces cuenta con la connivencia de alg&uacute;n servidor p&uacute;blico, una empresa que soborna o a la que se le pide un soborno para obtener a cambio determinada contrata o servicio y un intermediario. Y a lo lejos, casi siempre, la financiaci&oacute;n ilegal de partidos pol&iacute;ticos, sondeos de opini&oacute;n y campa&ntilde;as electorales.
    </p><p class="article-text">
        Con la informaci&oacute;n disponible no sabemos si ahora hay m&aacute;s o menos corrupci&oacute;n pol&iacute;tica que antes. Tal vez sea menor que en la d&eacute;cada del <em>tsunami </em>inmobiliario y moral. Ahora las posibilidades de enriquecimiento asociadas al urbanismo se han reducido y el grado de tolerancia de una sociedad fracturada y empobrecida por las pol&iacute;ticas &ldquo;austeritarias&rdquo;, que en especial ha afectado a los trabajadores y trabajadoras con salarios m&aacute;s bajos, es mucho menor. Desconocemos tambi&eacute;n si las pr&aacute;cticas est&aacute;n m&aacute;s o menos generalizadas que en los a&ntilde;os ochenta y noventa. Lo que s&iacute; sabemos son tres cosas: a) que apenas conocemos algunos casos que v&iacute;a delaci&oacute;n, denuncia o investigaci&oacute;n de servidores p&uacute;blicos llega a los juzgados; b) que la sociedad espa&ntilde;ola ha demostrado una permisiva complicidad que perturba y confunde, y c) que gracias a unos cuantos diputados, diputadas y periodistas, a unas cuantas docenas de jueces y fiscales, y a unos centenares de miembros de los cuerpos de seguridad del Estado, se ha entrado en una etapa nueva en la que parece que la impunidad de los responsables pol&iacute;ticos es menor que en otros tiempos. Como contrapunto a los muchos silencios c&oacute;mplices, creo que debemos agradecer p&uacute;blicamente a algunos diputados y diputadas valencianos, a profesionales e investigadores, a algunos periodistas y a algunos jueces que hicieron muy bien su trabajo, sobreponi&eacute;ndose no solo el reproche p&uacute;blico de algunos representantes econ&oacute;micos y sociales, sino venciendo a veces la resistencia de sus propios compa&ntilde;eros de partido o de profesi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En tercer lugar, que <strong>una minor&iacute;a privilegiada que se ha sentido inmune en su ci&eacute;naga particular, se ha dedicado a saquear de forma sistem&aacute;tica, organizada y generalizada </strong>con una l&oacute;gica tan devastadora como alarmante: aprovecharse de los presupuestos p&uacute;blicos, v&iacute;a adjudicaciones ama&ntilde;adas o autorizaci&oacute;n de sobrecostes injustificables, all&iacute; donde fuera posible: construcci&oacute;n de grandes infraestructuras, escuelas, hospitales, centros culturales o deportivos, servicios p&uacute;blicos b&aacute;sicos (agua, residuos, depuraci&oacute;n, alumbrado), cursos de formaci&oacute;n, servicios sociales, dependencia y residencias para personas mayores, servicios de prevenci&oacute;n y extinci&oacute;n de incendios forestales, empresas de ITV, cooperaci&oacute;n al desarrollo, vivienda social&hellip;cualquier programa que dispusiera de recursos p&uacute;blicos o cualquier departamento o empresa p&uacute;blica que tuviera capacidad de endeudarse ha servido para ese prop&oacute;sito. En muchas ocasiones sin justificaci&oacute;n, sin control, sin tramitaci&oacute;n conforme a ley o recurriendo a formas de licitaci&oacute;n improcedente. El <a href="http://www.eldiario.es/cv/Consell-presenta-Fiscalia-sobrecostes-Ciegsa_0_478053066.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe sobre CIEGSA</a> elaborado por el Viceinterventor General de control financiero de la Generalitat Valenciana es una buena s&iacute;ntesis de todas esas patolog&iacute;as y pr&aacute;cticas irregulares, de c&oacute;mo determinados responsables pol&iacute;ticos se han movido por el alcantarillado del poder, provocando un quebranto de 2.800 millones de euros a la Generalitat Valenciana al tiempo que miles de ni&ntilde;os eran aparcados en aulas prefabricadas.
    </p><p class="article-text">
        En cuarto lugar, hasta donde sabemos,<strong> la corrupci&oacute;n p&uacute;blica est&aacute; m&aacute;s arraigada en la escala local y regional</strong>. Pero el problema no solo es Valencia, es Espa&ntilde;a. De Castrourdiales a Lanzarote, de Ourense a Marbella Algunos estudios recientes sobre la <a href="http://www.unioviedo.es/reunido/index.php/RCG/article/view/9654" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">geograf&iacute;a de la corrupci&oacute;n urban&iacute;stica en Espa&ntilde;a</a> entre 2000 y 2010 avalan esa afirmaci&oacute;n. El problema era general, sin distinci&oacute;n de ideolog&iacute;as y ni siquiera la Comunidad Valenciana ocupaba los primeros lugares en cuanto a n&uacute;mero de municipios afectados por casos de corrupci&oacute;n. Pero no disponemos todav&iacute;a de investigaciones que proporcionen una idea aproximada de la verdadera dimensi&oacute;n de estas pr&aacute;cticas de saqueo y despilfarro de dinero p&uacute;blico en la Administraci&oacute;n General del Estado (dicho en otros t&eacute;rminos, no sabemos cu&aacute;ntos Acuamed hayan podido existir al calor de las adjudicaciones de grandes infraestructuras durante todo el periodo democr&aacute;tico) y falta todav&iacute;a mucha informaci&oacute;n contrastada sobre la dimensi&oacute;n de la corrupci&oacute;n p&uacute;blica en la escala regional.
    </p><p class="article-text">
        En quinto lugar, <strong>no ha existido clara voluntad pol&iacute;tica de erradicar el problema</strong>. El <a href="http://www.juecesdemocracia.es/pdf/ManifiestoCorrupci%C3%B3n.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Grupo de Estudios de Pol&iacute;tica Criminal</a> en su manifiesto sobre la corrupci&oacute;n lo expres&oacute; con caridad meridiana: &ldquo;<em>El estado actual de cosas es fruto del planteamiento deliberado de dise&ntilde;ar un sistema tendencialmente incapaz de alcanzar los fines institucionales a los que se debe. Ello sin olvidar la pasividad social, cuando no complicidad cultural, ante este fen&oacute;meno&rdquo;.</em> La colonizaci&oacute;n, hasta ahora, de determinados &oacute;rganos de control y la influencia decisiva en la composici&oacute;n de &oacute;rganos judiciales por parte de los dos grandes partidos, permite poder hablar para el caso espa&ntilde;ol de un proceso de <em>cartelizaci&oacute;n </em>de los partidos pol&iacute;ticos, bien estudiado por los profesores Katz y Mair, que no ha ayudado. En ese contexto, sonroja a la par que constituye una falta de respeto intolerable a millones de ciudadanos honrados, que Mariano Rajoy afirme en enero de 2016 que &ldquo;esto se acab&oacute; y aqu&iacute; ya no se pasa por ninguna&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En sexto lugar, <strong>existe una gran desconfianza interpersonal as&iacute; como en los partidos pol&iacute;ticos y en las instituciones y sus representantes</strong>. Y cuando en un pa&iacute;s se instala el c&iacute;rculo vicioso de la desconfianza no solo no se puede sacar nada bueno de ah&iacute;, sino que potencia la corrupci&oacute;n privada &iquest;Creen que es normal que solo 600.000 contribuyentes espa&ntilde;oles (el 3,2%) est&eacute; en el tramo de base imponible superior a 60.000 euros o solo 200.000 (el 1%) por encima de los 90.000? Si a eso a&ntilde;adimos los datos de econom&iacute;a sumergida estimados por GESTHA (entre el 23-25%) o de fraude fiscal (entre el 6-8% del PIB), tenemos un cuadro bastante acabado del trabajo pendiente.
    </p><p class="article-text">
        La buena noticia es que <strong>ahora la percepci&oacute;n de la corrupci&oacute;n es muy alta</strong>. El &uacute;ltimo Informe de Transparencia Internacional indica que Espa&ntilde;a ha descendido diez posiciones, al puesto 40, en el &iacute;ndice de corrupci&oacute;n internacional. Los estudios peri&oacute;dicos del CIS indican que la corrupci&oacute;n es percibida como uno de los principales problemas. Dice <a href="http://ccec.revues.org/5949" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Manuel Villoria</a> que en 2013 un 95% de los espa&ntilde;oles cre&iacute;an que hab&iacute;a corrupci&oacute;n en las instituciones nacionales y que &ldquo;somos el pa&iacute;s l&iacute;der de Europa en la creencia por parte de nuestras empresas en la extensi&oacute;n de la corrupci&oacute;n en la contrataci&oacute;n: 83% a nivel nacional 90% a nivel regional y local (media europea 56 y 60% respectivamente. Tal vez por todo esto, las empresas espa&ntilde;olas son las que, junto a las chipriotas, menos participan en la contrataci&oacute;n p&uacute;blica: el 11% de ellas en los &uacute;ltimos 3 a&ntilde;os&rdquo;. Y no participan porque, seg&uacute;n las empresas, es imposible obtener contratos por las siguientes razones: contratos teledirigidos, conflictos de inter&eacute;s, arreglos previos, criterios de selecci&oacute;n poco claros, dise&ntilde;o realizado por el contratista, abuso de procesos negociados, modificados y abuso de emergencia &iquest;Les suena? &iquest;Por qu&eacute; no hemos atajado a tiempo esta deriva?
    </p><p class="article-text">
        Este pa&iacute;s necesita depurarse a fondo. Reiniciarse desde fundamentos &eacute;ticos y transparentes, recuperar su autoestima y su reputaci&oacute;n como comunidad pol&iacute;tica. Adem&aacute;s de que algunos m&aacute;s sean juzgados, algo m&aacute;s, mucho m&aacute;s, tiene que pasar en este tiempo nuevo. Ahora es tiempo de firme voluntad pol&iacute;tica para adoptar decisiones. Los poderes p&uacute;blicos tienen que impulsar cambios cre&iacute;bles y muy profundos para recuperar la confianza en las instituciones. <strong>Un problema sist&eacute;mico requiere de actuaciones radicales</strong>. Sabemos muy bien y desde hace tiempo lo que hay que hacer y por d&oacute;nde empezar. Tambi&eacute;n sabemos que son m&aacute;s eficaces las medidas preventivas que las punitivas. El &aacute;mbito penal (dejar que trabaje la justicia) no es la mejor soluci&oacute;n. Es el tiempo de la pol&iacute;tica impulsando una agenda tan conocida como ignorada hasta ahora: a) nueva legislaci&oacute;n (estatal y regional) sobre transparencia, creaci&oacute;n de oficinas anticorrupci&oacute;n, acceso a la informaci&oacute;n y sistemas obligatorios de daci&oacute;n de cuentas en el sector p&uacute;blico; b) nueva legislaci&oacute;n sobre contrataci&oacute;n con las administraciones y empresas y fundaciones p&uacute;blicas; c) revisar todo lo relacionado con la profesionalizaci&oacute;n de las administraciones, gesti&oacute;n de conflictos de inter&eacute;s, procesos de auditoria, control de legalidad y control pol&iacute;tico y social, en especial en la escala local, tal y como viene proponiendo <a href="https://dl.dropboxusercontent.com/u/42368040/IDS17.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Fernando Jim&eacute;nez</a>; d) revisar la legislaci&oacute;n en materia de indultos para responsables pol&iacute;ticos condenados por corrupci&oacute;n y acabar con el aforamiento de diputados y senadores; e) despolitizar los &oacute;rganos judiciales y de control; f) revisar la legislaci&oacute;n en materia de fraude fiscal y reforzar con medios y personal tanto el sistema judicial y los cuerpos fuerzas de seguridad como la Agencia Tributaria, incorporado nuevos perfiles y mayor coordinaci&oacute;n, en especial reforzando la Unidad de la Agencia Tributaria adscrita a la Fiscal&iacute;a Anticorrupci&oacute;n; g) estudiar la posibilidad de incluir limitaci&oacute;n de mandatos en los responsables pol&iacute;ticos; h) revisar la legislaci&oacute;n penal siguiendo las orientaciones de los expertos, y finalmente, pero no en &uacute;ltimo lugar, revisar en serio la legislaci&oacute;n sobre financiaci&oacute;n de partidos pol&iacute;ticos.  
    </p><p class="article-text">
        Se trata de dificultar al m&aacute;ximo las pr&aacute;cticas corruptas y recuperar la confianza en las instituciones. Ese esfuerzo, hoy en Espa&ntilde;a y muy especialmente en una Comunidad Valenciana tan golpeada por las noticias sobre corrupci&oacute;n, es impostergable. El camino emprendido por el actual gobierno de la Generalitat Valenciana y por les Corts Valencianes en materia de transparencia y lucha contra la corrupci&oacute;n es hoy tan necesario como urgente. Va en la buena direcci&oacute;n y puede servir de orientaci&oacute;n a otros gobiernos y parlamentos. El trabajo ser&aacute; largo y dif&iacute;cil pero es de los que justifican una legislatura. Porque ayudar&aacute; a sacar el nombre de Valencia de las p&aacute;ginas de sucesos y colocarlo en el mapa de la decencia y la honestidad. Dos cualidades que siempre han acompa&ntilde;ado a un pueblo que ahora est&aacute; sometido, injustamente, al escrutinio y el escarnio p&uacute;blicos.  
    </p><p class="article-text">
        <strong>Joan Romero</strong> es profesor de la Universitat de Val&egrave;ncia
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Romero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/espana-problema-llama-corrupcion_132_4179980.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 13 Feb 2016 07:51:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e50f47d9-033a-4bc6-9ef3-373be4a54d22_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="66279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e50f47d9-033a-4bc6-9ef3-373be4a54d22_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="66279" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[En España tenemos un problema. Y ese problema se llama 3%]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e50f47d9-033a-4bc6-9ef3-373be4a54d22_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero,Corrupción,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arguments, una secció nova d’eldiario.es per a la deliberació i el debat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/arguments-seccio-deldiarioes-deliberacio-debat_1_4242648.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4780727d-f1fb-4774-b5ee-76d45262e227_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Andrés Pedreño, catedrático de Economía Aplicada, es el primer autor"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Joan Romero coordina un fòrum en què especialistes en diversos camps aportaran opinions assossegades i plurals sobre temes de fons per a una opinió pública ben informada</p></div><p class="article-text">
        Massa sovint les coses urgents impedeixen poder ocupar-se de les coses importants. Aquesta tend&egrave;ncia s&rsquo;ha anat aguditzant durant els &uacute;ltims temps i tamb&eacute; ha acabat afectant de ple els mitjans de comunicaci&oacute;. La velocitat, la prevalen&ccedil;a de les coses ef&iacute;meres, la immediatesa i, massa sovint, la descripci&oacute;, acostumen a deixar poc espai per a l&rsquo;an&agrave;lisi cr&iacute;tica i assossegada.
    </p><p class="article-text">
        Una de les grans paradoxes d&rsquo;aquest temps nou &eacute;s que la sobreabund&agrave;ncia d&rsquo;informaci&oacute; disponible no necess&agrave;riament ens ha de fer ciutadans m&eacute;s ben informats. El &ldquo;soroll&rdquo; propi de l&rsquo;anomenada societat de la informaci&oacute; pot contribuir a fer-nos m&eacute;s &ldquo;ignorants&rdquo; i, en conseq&uuml;&egrave;ncia, amb menys capacitat per a decidir i per a donar sentit a una democr&agrave;cia deliberativa en qu&egrave; la maduresa i l&rsquo;apoderament ciutad&agrave; s&oacute;n essencials.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, eldiario.es inaugura a partir del diumenge 17 de gener una secci&oacute;, amb el t&iacute;tol &lsquo;Arguments&rsquo;, que vol oferir elements &uacute;tils per a la deliberaci&oacute; i el debat. L&rsquo;escuma de les onades, a qu&egrave; de vegades es para atenci&oacute; preferent, no ha d&rsquo;impedir ocupar-se adequadament dels corrents de fons. I encara que la intenci&oacute; no sempre vaja acompanyada pels fets, vet ac&iacute; el nostre objectiu: ocupar-nos d&rsquo;alguns corrents de fons i de la direcci&oacute; del vent; parar m&eacute;s atenci&oacute; a la Lluna que al dit, demanant a alguns dels nostres experts i especialistes m&eacute;s solvents la seua visi&oacute; sobre algunes q&uuml;estions rellevants, mirant m&eacute;s enll&agrave; del curt termini, explorant la manera com determinats processos ens poden afectar i quina &eacute;s la visi&oacute; que sobre una q&uuml;esti&oacute; determinada es t&eacute; des del m&oacute;n acad&egrave;mic i cient&iacute;fic. Visions assossegades i solvents, necess&agrave;riament plurals, i fugint de qualsevol indici d&rsquo;arrog&agrave;ncia intel&middot;lectual.
    </p><p class="article-text">
        En definitiva, un estat de la q&uuml;esti&oacute; sobre temes rellevants sense cap m&eacute;s pretensi&oacute; que la de posar arguments, documents i informes a disposici&oacute; dels lectors i de les lectores interessats a saber m&eacute;s; proporcionar m&eacute;s arguments perqu&egrave; puguen formar la seua pr&ograve;pia opini&oacute;. Entenem que el fonament d&rsquo;una democr&agrave;cia representativa deliberativa &eacute;s l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;una societat ben (<em>in</em>)formada. Aquesta secci&oacute; que inaugurem, coordinada per Joan Romero, mira de contribuir, amb tota humilitat per&ograve; amb ple convenciment en tant que ho entenem com a servei p&uacute;blic, a assolir aquest objectiu major. Perqu&egrave;, malgrat el soroll, la velocitat i les visions ef&iacute;meres, o potser per aix&ograve; mateix, entenem que els mitjans de comunicaci&oacute; s&oacute;n, actualment, m&eacute;s necessaris que mai per a contribuir al fet que les nostres societats, com a comunitats pol&iacute;tiques, siguen cada vegada m&eacute;s cultes i estiguen m&eacute;s apoderades.
    </p><p class="article-text">
        La primera de les aportacions de la secci&oacute; &lsquo;Arguments&rsquo; correspon a Andr&eacute;s Pedre&ntilde;o, catedr&agrave;tic d&rsquo;Economia aplicada i exrector de la Universitat d&rsquo;Alacant. El seu article tracta de la import&agrave;ncia creixent del m&oacute;n digital en l&rsquo;economia i en la societat, fenomen que les forces pol&iacute;tiques i les institucions no acaben d&rsquo;incorporar al dia a dia. Tots els articles estaran disponibles en totes dues versions, castell&agrave; i valenci&agrave;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/arguments-seccio-deldiarioes-deliberacio-debat_1_4242648.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 Jan 2016 13:11:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4780727d-f1fb-4774-b5ee-76d45262e227_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="228947" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4780727d-f1fb-4774-b5ee-76d45262e227_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="228947" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Arguments, una secció nova d’eldiario.es per a la deliberació i el debat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4780727d-f1fb-4774-b5ee-76d45262e227_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arguments, una nueva sección de eldiario.es para la deliberación y el debate]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/arguments-seccion-eldiarioes-deliberacion-debate_1_4244961.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4780727d-f1fb-4774-b5ee-76d45262e227_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Andrés Pedreño, catedrático de Economía Aplicada, es el primer autor"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Joan Romero coordina un foro en el que especialistas en diversos campos aportarán opiniones sosegadas y plurales sobre temas de fondo para una opinión pública bien informada</p></div><p class="article-text">
        Con demasiada frecuencia lo urgente impide poder ocuparse de lo importante. Esta es una tendencia que se ha ido agudizando durante los &uacute;ltimos tiempos y que tambi&eacute;n ha acabado por afectar de lleno a los medios de comunicaci&oacute;n. La velocidad, la prevalencia de lo ef&iacute;mero, la inmediatez, y con demasiada frecuencia la descripci&oacute;n, suelen dejar poco espacio para el an&aacute;lisis cr&iacute;tico y sosegado.
    </p><p class="article-text">
        Una de las grandes paradojas de este nuevo tiempo es que la sobreabundancia de informaci&oacute;n disponible no necesariamente tiene que hacernos ciudadanos mejor informados. El &ldquo;ruido&rdquo; propio de la llamada sociedad de la informaci&oacute;n puede contribuir a hacernos m&aacute;s &ldquo;ignorantes&rdquo; y, en consecuencia, con menos capacidad para decidir y para dar sentido a una democracia deliberativa en la que la madurez y el empoderamiento ciudadano son esenciales.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, eldiario.es inaugura a partir del domingo 17 de enero una secci&oacute;n, bajo el t&iacute;tulo de 'Arguments', que pretende ofrecer elementos &uacute;tiles para la deliberaci&oacute;n y el debate. La espuma de las olas, a la que en ocasiones se presta atenci&oacute;n preferente, no debe impedir ocuparse adecuadamente de las corrientes de fondo. Y aunque la intenci&oacute;n no siempre se vea acompa&ntilde;ada por los hechos este es al menos nuestro objetivo: ocuparnos de algunas corrientes de fondo y de la direcci&oacute;n del viento. Prestar m&aacute;s atenci&oacute;n a la luna que al dedo. Pidiendo a algunos de nuestros expertos y especialistas m&aacute;s solventes su visi&oacute;n sobre algunas cuestiones relevantes, mirando m&aacute;s all&aacute; del corto plazo, explorando c&oacute;mo determinados procesos nos pueden afectar y cu&aacute;l es la visi&oacute;n que sobre determinada cuesti&oacute;n se tiene desde el mundo acad&eacute;mico y cient&iacute;fico. Visiones sosegadas y solventes, necesariamente plurales, y huyendo de todo atisbo de arrogancia intelectual.
    </p><p class="article-text">
        En definitiva, un estado de la cuesti&oacute;n sobre temas de gran relevancia sin m&aacute;s pretensi&oacute;n que la de poner argumentos, documentos e informes a disposici&oacute;n de lectores y lectoras interesadas en saber m&aacute;s. Proporcionar m&aacute;s argumentos para que puedan formar su propia opini&oacute;n. Entendemos que el fundamento de una democracia representativa deliberativa es la existencia de una sociedad bien (in)formada. Esta secci&oacute;n que inauguramos, coordinada por Joan Romero, pretende contribuir, con toda humildad pero con pleno convencimiento en tanto que lo entendemos como servicio p&uacute;blico, a este objetivo mayor. Porque pese al ruido, a la velocidad y a las visiones ef&iacute;meras, o tal vez por ello, entendemos que los medios de comunicaci&oacute;n son hoy m&aacute;s necesarios que nunca para contribuir a que nuestras sociedades, en tanto de comunidades pol&iacute;ticas, sean cada vez m&aacute;s cultas y est&eacute;n m&aacute;s empoderadas.
    </p><p class="article-text">
        La primera de las aportaciones de 'Arguments' corresponde a Andr&eacute;s Pedre&ntilde;o, catedr&aacute;tico de Econom&iacute;a Aplicada i exrector de la Universidad de Alicante. Su art&iacute;culo aborda la importancia creciente del mundo digital en la econom&iacute;a y la sociedad, fen&oacute;meno que fuerzas pol&iacute;ticas e instituciones no acaban de incorporar a su d&iacute;a a d&iacute;a. Todos los art&iacute;culos estar&aacute;n disponibles en ambas versiones, castellano y valenciano.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/arguments-seccion-eldiarioes-deliberacion-debate_1_4244961.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 Jan 2016 12:57:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4780727d-f1fb-4774-b5ee-76d45262e227_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="228947" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4780727d-f1fb-4774-b5ee-76d45262e227_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="228947" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Arguments, una nueva sección de eldiario.es para la deliberación y el debate]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4780727d-f1fb-4774-b5ee-76d45262e227_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Andrés Pedreño,Joan Romero]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La via valenciana 4.0]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/joan-romero-opinio-politica-analisi-esquerra_1_2277070.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Ximo Puig (PSPV), Mónica Oltra (Compromís) i Antonio Montiel (Podem). "></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Guia per a interessats a fer reformes polítiques d’esquerres que s’ocupen de la gent.</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;hora de la pol&iacute;tica, amb maj&uacute;scules, ha arribat per a tothom. O hauria d&rsquo;haver arribat. Els problemes no esperen i els ciutadans esperem que els nostres representants s&rsquo;ocupen d&rsquo;abordar-los i, en la mesura que siga possible, trobar-hi solucions. &Eacute;s cert que algunes coses han canviat molt. Sobretot la composici&oacute; d&rsquo;un parlament que ara representa la gran complexitat de les Espanyes del segle xxi amb les seues fractures geoecon&ograve;miques, sociodemogr&agrave;fiques, pol&iacute;tiques i electorals. Un parlament complex que reflecteix molt b&eacute; d&rsquo;una banda l&rsquo;Espanya plurinacional que molts nacionalistes espanyols continuen sense voler recon&eacute;ixer i de l&rsquo;altra la geografia de la precarietat i la desesperan&ccedil;a provocada per l&rsquo;aplicaci&oacute; sistem&agrave;tica d&rsquo;una agenda neoliberal.
    </p><p class="article-text">
        I ara qu&egrave;? S&rsquo;han fet moltes comparacions amb altres situacions per a respondre a aquesta pregunta: una soluci&oacute; a l&rsquo;alemanya en forma de gran coalici&oacute;, a la portuguesa en forma de govern plural d&rsquo;esquerres, es fan tamb&eacute; analogies sobre si la nostra situaci&oacute; s&rsquo;assembla ara a la danesa, a la italiana i fins i tot a la grega. Molts ja s&rsquo;han situat en un escenari de convocat&ograve;ria de noves eleccions generals en els pr&ograve;xims mesos atesa la complexitat, al seu parer insalvable, que el nou parlament presenta. Aquests exercicis s&oacute;n, a parer meu, entretinguts, per&ograve; no condueixen a res. La situaci&oacute; &eacute;s la que &eacute;s i &eacute;s ara i ac&iacute; que cal gestionar-la des de la pol&iacute;tica pels representants pels quals hem votat. I hem votat pel canvi en clau d&rsquo;esquerra. Per aqueixa ra&oacute; jo afirme que &eacute;s possible pensar en una <em>via valenciana </em>com a millor opci&oacute; per a acordar un programa de reformes inspirades en una agenda del que Agust&iacute;n Basave anomena la &ldquo;quarta socialdemocr&agrave;cia&rdquo; i formar un govern d&rsquo;esquerra plural a Espanya. Remet tamb&eacute; a la lectura de les molt suggeridores an&agrave;lisis dels polit&ograve;legs &Oacute;scar Barber&aacute; i Juan Rodr&iacute;guez Teruel per a <a href="http://agendapublica.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Agenda P&uacute;blica</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Conscients tots, els actors pol&iacute;tics i els ciutadans, d&rsquo;all&ograve; aquest nou escenari ofereix. En aquest nou temps en qu&egrave; els mercats treballen amb la versi&oacute; <em>5.0</em> i la pol&iacute;tica amb una versi&oacute; <em>2.0 </em>a la Uni&oacute; Europea, la pol&iacute;tica t&eacute; el marge de maniobra que t&eacute;. Sens dubte menys que fa tres d&egrave;cades, per&ograve; t&eacute; bastant recorregut i ofereix camins interessants per a la fam&iacute;lia de les esquerres que cada vegada s&rsquo;ha fet m&eacute;s diversa, afortunadament. Hi ha marge per a marcar difer&egrave;ncies en l&rsquo;orientaci&oacute; de les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques que vagen m&eacute;s enll&agrave; dels detalls. Fins i tot formant part de la Uni&oacute; Europea i de la zona euro.
    </p><p class="article-text">
        El meu punt de vista &eacute;s que Espanya, un Estat de la UE gran i del Sud, pot liderar un proc&eacute;s que marque aqueixes difer&egrave;ncies respecte del full de ruta neoliberal hui hegem&ograve;nic a Europa. Perqu&egrave; el Sud ha votat en clau diferent de com ho fa el Nord des de fa uns quants anys. Mentre al Nord els &ldquo;perdedors&rdquo; de la globalitzaci&oacute; es repleguen i miren cap a la dreta i l&rsquo;extrema dreta nacionalista i xen&ograve;foba, al Sud miren cap a opcions d&rsquo;esquerra. I aquesta &eacute;s una oportunitat hist&ograve;rica per a trobar un cam&iacute; alternatiu, fins on siga possible, a les idees fracassades imposades per les elits i que tanta inseguretat, incertesa i desesperan&ccedil;a causen a milions d&rsquo;europeus.
    </p><p class="article-text">
        A Espanya tenim dos grans reptes col&middot;lectius: l&rsquo;augment de les desigualtats i les fractures socials i el mal anomenat &ldquo;problema territorial&rdquo;. I vista la composici&oacute; del parlament sembla que en el futur immediat aquests dos grans reptes no es poden abordar alhora. &Eacute;s en aquest punt on es fa necessari prendre decisions i on ha d&rsquo;apar&eacute;ixer la pol&iacute;tica amb maj&uacute;scules i on els actors concernits han d&rsquo;estar a l&rsquo;altura. Partint d&rsquo;una premissa ben coneguda que no requereix explicaci&oacute;: a) en processos de negociaci&oacute; complexos tots els actors han de perdre alguna cosa, per&ograve; tots han de guanyar; b) els problemes complexos no admeten solucions simples, sin&oacute; molta deliberaci&oacute;, sofisticaci&oacute; i voluntat real de trobar-hi solucions consensuades. Amb una condici&oacute; necess&agrave;ria que queda reservada per a moments de transcend&egrave;ncia hist&ograve;rica especial (i aquest b&eacute; podria equiparar-se al del 1979 o del 1982): la capacitat de lideratge, fins i tot per a sobreposar-se a la pr&ograve;pia opini&oacute; de part dels teus &eacute;s essencial. I entenc per lideratge la capacitat de prendre decisions arriscades que estan fins i tot allunyades de la percepci&oacute; majorit&agrave;ria instal&middot;lada en l&rsquo;imaginari col&middot;lectiu o entre els teus. Per exemple quan Su&aacute;rez va legalitzar el Partit Comunista, quan Santiago Carrillo va aconseguir que el Partit Comunista acceptara la bandera espanyola i la monarquia constitucional o quan Felipe Gonz&aacute;lez va dimitir de la Secretaria General del Partit Socialista argumentant que calia &ldquo;ser socialistes abans que marxistes&rdquo; i mesos despr&eacute;s retornava a la direcci&oacute; amb un PSOE capa&ccedil; d&rsquo;aconseguir una &agrave;mplia majoria social amb un programa socialdem&ograve;crata reformista.
    </p><p class="article-text">
        Per a encarar aquests dos grans reptes es presenten tres grans escenaris possibles:
    </p><div class="list">
                    <ol>
                                    <li>Rec&oacute;rrer a la t&agrave;ctica i al llenguatge de fusta fent impossible qualsevol acord entre les opcions d&rsquo;esquerra perqu&egrave; el que realment es persegueix &eacute;s una nova convocat&ograve;ria d&rsquo;eleccions abans del maig del 2016. Seria el pitjor dels escenaris possibles, fins i tot per als que des de l&rsquo;esquerra acaricien la idea pensant que d&rsquo;aquesta manera tindrien millors resultats. Perqu&egrave; seria letal per a la gent a qui diuen que representen i encara que pogueren aconseguir alguns diputats m&eacute;s, el Partit Popular eixiria refor&ccedil;at i la possibilitat d&rsquo;un govern plural d&rsquo;esquerra s&rsquo;allunyaria.</li>
                                    <li>Un acord PP-PSOE per a abordar les grans reformes constitucionals pendents i procedir a dissoldre el parlament i convocar noves eleccions en un termini no superior a dos anys. No seria una gran coalici&oacute; a l&rsquo;alemanya ni un acord de legislatura com desitja l&rsquo;<em>establishment, </em>sin&oacute; un acord de reforma constitucional amb alguns compromisos addicionals. La reforma de la Constituci&oacute; requereix majories qualificades i nom&eacute;s aquests dos partits la poden impulsar i les grans q&uuml;estions per abordar s&oacute;n ben conegudes: derogar l&rsquo;article 135 de la Constituci&oacute; espanyola, negociar amb Brussel&middot;les un nou calendari per a assumir els compromisos del Programa d&rsquo;Estabilitat 2015-1018, acordar un nou model de finan&ccedil;ament, impulsar les recomanacions que al seu dia va fer el Consell d&rsquo;Estat sobre modificacions de la Constituci&oacute; espanyola&hellip; i abordar el gran problema: incorporar en la Constituci&oacute; reformada la possibilitat de poder fer un refer&egrave;ndum a Catalunya. Nom&eacute;s el PP pot impulsar aquesta proposta, igual que va fer Cameron per a Esc&ograve;cia, el PSOE hauria de donar-hi suport i Podem i molts altres grups del Congr&eacute;s hi donarien el seu suport. El mal anomenat &ldquo;problema catal&agrave;&rdquo; podria entrar en via de soluci&oacute;, en aquest sentit els responsables de Podem tenen ra&oacute;, per&ograve; tots els que defensem aquesta idea de l&rsquo;Espanya plurinacional des de fa d&egrave;cades sabem que hui aqueix cam&iacute; continua sent impracticable. Les elits pol&iacute;tiques espanyoles, en el PP, en Ciutadans i en el PSOE, continuen demostrant una incapacitat intel&middot;lectual insuperable per a entendre el fet plurinacional a Espanya i per a distingir una cosa tan elemental com la difer&egrave;ncia entre estat i naci&oacute;. Per a entendre en definitiva la hist&ograve;ria de les Espanyes, en plural. I amb la seua actitud, lluny de contribuir a la formaci&oacute; d&rsquo;un sol Estat plurinacional en la Uni&oacute; Europea alimenten les tensions i els riscos de secessi&oacute; o de fractura emocional no s&eacute; si irreversible.</li>
                                    <li>Un pacte de govern per a una legislatura entre PSOE i Podem amb suports externs d&rsquo;altres grups. Un govern d&rsquo;esquerres plural, estable, liderat per PSOE i Podem i obert a d&rsquo;altres suports, encarregat d&rsquo;impulsar una agenda ambiciosa de reformes alternativa a l&rsquo;agenda neoliberal desenvolupada per la dreta aquests anys i amb capacitat per a reconduir fins on siga possible els compromisos assumits amb els nostres socis europeus en mat&egrave;ria de d&egrave;ficit i retallada de despesa p&uacute;blica. Crec que &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica via transitable, encara que no exempta de dificultats, i l&rsquo;agenda de reformes &eacute;s, a parer meu, molt &agrave;mplia <a href="http://www.eldiario.es/cv/Joan_Romero-elecciones-20D-Politica-Valencia_0_457054776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia">com ja vaig tenir l&rsquo;ocasi&oacute; d&rsquo;exposar en aquestes mateixes p&agrave;gines dies abans de les eleccions generals</a>. Els sis mesos de govern plural en la Generalitat Valenciana i molts altres governs locals demostren que es pot governar b&eacute; en clau d&rsquo;esquerres amb equips integrats per persones que procedeixen de tradicions diferents i que tenen mirades distintes per&ograve; complement&agrave;ries. La <em>via valenciana</em>, com a exemple de com es pot hui fer pol&iacute;tica d&rsquo;esquerres amb una <em>versi&oacute; 4.0</em>, no sols &eacute;s possible sin&oacute; que la diversitat com a forma d&rsquo;expressi&oacute; pol&iacute;tica ha vingut per a quedar-se entre nosaltres.</li>
                            </ol>
            </div><p class="article-text">
        Per&ograve; perqu&egrave; aquest escenari, hui possible, siga una realitat ha d&rsquo;a&iuml;llar-se pr&egrave;viament una inc&ograve;gnita molt important Els dos partits sobre els quals recau aquesta responsabilitat hist&ograve;rica estan disposats a impulsar-la? Per a aquesta pregunta no tinc resposta. Es tracta d&rsquo;una decisi&oacute; estrat&egrave;gica que nom&eacute;s S&aacute;nchez-Luena (amb una part de dirigents del PSOE de la perif&egrave;ria) i Iglesias-Errej&oacute;n-Bescansa (amb Colau i Oltra) estan en condicions de respondre i, si &eacute;s el cas, de donar-hi suport. Una cosa &eacute;s el que diuen i com ho diuen i una altra de ben distinta &eacute;s si verdaderament estan en condicions i volen impulsar un acord de govern capa&ccedil; de donar sentit als canvis que ens van prometre i de donar una mica d&rsquo;esperan&ccedil;a als milions d&rsquo;espanyols que els vam creure. Es tracta ara de pensar &ldquo;amb altura d&rsquo;Estat&rdquo; de pensar en la majoria afectada per les retallades de despesa p&uacute;blica social. Conscients del marge de maniobra que t&eacute; el Regne d&rsquo;Espanya per a impulsar aquesta agenda. &Eacute;s a dir, donant seguretat que complim els nostres compromisos, per&ograve; que estem en condicions de seguir un altre cam&iacute; alternatiu.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; si la decisi&oacute; estrat&egrave;gica &eacute;s una altra, i aqueixa temptaci&oacute; existeix, assistirem a un trist espectacle que consistir&agrave; a intentar fer veure que l&rsquo;altre no ha volgut atribuint-li tota la responsabilitat del desacord perqu&egrave; els ciutadans el castiguen en la immediata nova convocat&ograve;ria d&rsquo;eleccions generals. Tots sabem com es fan aquestes coses. Per&ograve; els actors pol&iacute;tics no han d&rsquo;oblidar que els &uacute;nics castigats amb aqueixes t&agrave;ctiques serien els ciutadans m&eacute;s vulnerables.
    </p><p class="article-text">
        Tots han de perdre perqu&egrave; tots guanyem. El PSOE ha de deixar definitivament de mirar nerviosament per damunt del seu muscle dret, ha d&rsquo;abandonar qualsevol temptaci&oacute; d&rsquo;assemblar-se a d&rsquo;altres versions de <em>socialdemocr&agrave;cia 3.0</em> que no s&oacute;n m&eacute;s que una versi&oacute; claudicant de neoliberalisme amb rostre hum&agrave; per a elaborar una ambiciosa agenda de reformes radicals des del realisme. Podem ha d&rsquo;abandonar la seua proposta de refer&egrave;ndum per a Catalunya com a condici&oacute; necess&agrave;ria. Saben perfectament que amb la capacitat de veto del PP en el Congr&eacute;s i en el Senat no hi ha reforma constitucional possible i, per tant, no hi ha refer&egrave;ndum. En conseq&uuml;&egrave;ncia, si persisteixen en aqueixa proposta com a innegociable &eacute;s nom&eacute;s perqu&egrave; estarien anteposant els seus interessos de curt termini (arrapar alguns escons m&eacute;s al PSOE i a IU en una nova convocat&ograve;ria electoral) als interessos &ldquo;de la gent&rdquo;. Per cert, estarien perdent de vista que Podem no &eacute;s tant l&rsquo;expressi&oacute;, encara que tamb&eacute;, de les aspiracions d&rsquo;amplis sectors de reconeixement del fet plurinacional, com de la incapacitat del PSOE a l&rsquo;hora d&rsquo;interpretar el malestar profund d&rsquo;una societat fracturada, que naix de la nova geografia social afectada per les pol&iacute;tiques neoliberals, que naix del 15-M i els moviments socials que van venir despr&eacute;s. I no seria explicable que s&rsquo;enrocaren en aqueixa idea o en el fet de no participar en la tasca de reformes radicals. &Eacute;s el moment d&rsquo;implicar-se, de participar en la tasca de govern.
    </p><p class="article-text">
        Joan Romero &eacute;s professor de la Universitat de Val&egrave;ncia
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Romero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/joan-romero-opinio-politica-analisi-esquerra_1_2277070.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 24 Dec 2015 19:36:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="28835" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="28835" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La via valenciana 4.0]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero,Opinió,Política,Esquerra Unida]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La via valenciana 4.0]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/politica/via-valenciana_1_2277106.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Ximo Puig, Mónica Oltra y Antonio Montiel. "></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Guia per a interessats a fer reformes polítiques d’esquerres que s’ocupen de la gent</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;hora de la pol&iacute;tica, amb maj&uacute;scules, ha arribat per a tothom. O hauria d&rsquo;haver arribat. Els problemes no esperen i els ciutadans esperem que els nostres representants s&rsquo;ocupen d&rsquo;abordar-los i, en la mesura que siga possible, trobar-hi solucions. &Eacute;s cert que algunes coses han canviat molt. Sobretot la composici&oacute; d&rsquo;un parlament que ara representa la gran complexitat de les Espanyes del segle xxi amb les seues fractures geoecon&ograve;miques, sociodemogr&agrave;fiques, pol&iacute;tiques i electorals. Un parlament complex que reflecteix molt b&eacute; d&rsquo;una banda l&rsquo;Espanya plurinacional que molts nacionalistes espanyols continuen sense voler recon&eacute;ixer i de l&rsquo;altra la geografia de la precarietat i la desesperan&ccedil;a provocada per l&rsquo;aplicaci&oacute; sistem&agrave;tica d&rsquo;una agenda neoliberal.
    </p><p class="article-text">
        I ara qu&egrave;? S&rsquo;han fet moltes comparacions amb altres situacions per a respondre a aquesta pregunta: una soluci&oacute; a l&rsquo;alemanya en forma de gran coalici&oacute;, a la portuguesa en forma de govern plural d&rsquo;esquerres, es fan tamb&eacute; analogies sobre si la nostra situaci&oacute; s&rsquo;assembla ara a la danesa, a la italiana i fins i tot a la grega. Molts ja s&rsquo;han situat en un escenari de convocat&ograve;ria de noves eleccions generals en els pr&ograve;xims mesos atesa la complexitat, al seu parer insalvable, que el nou parlament presenta. Aquests exercicis s&oacute;n, a parer meu, entretinguts, per&ograve; no condueixen a res. La situaci&oacute; &eacute;s la que &eacute;s i &eacute;s ara i ac&iacute; que cal gestionar-la des de la pol&iacute;tica pels representants pels quals hem votat. I hem votat pel canvi en clau d&rsquo;esquerra. Per aqueixa ra&oacute; jo afirme que &eacute;s possible pensar en una <em>via valenciana </em>com a millor opci&oacute; per a acordar un programa de reformes inspirades en una agenda del que Agust&iacute;n Basave anomena la &ldquo;quarta socialdemocr&agrave;cia&rdquo; i formar un govern d&rsquo;esquerra plural a Espanya. Remet tamb&eacute; a la lectura de les molt suggeridores an&agrave;lisis dels polit&ograve;legs &Oacute;scar Barber&aacute; i Juan Rodr&iacute;guez Teruel per a Agenda P&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        Conscients tots, els actors pol&iacute;tics i els ciutadans, d&rsquo;all&ograve; aquest nou escenari ofereix. En aquest nou temps en qu&egrave; els mercats treballen amb la versi&oacute; <em>5.0</em> i la pol&iacute;tica amb una versi&oacute; <em>2.0 </em>a la Uni&oacute; Europea, la pol&iacute;tica t&eacute; el marge de maniobra que t&eacute;. Sens dubte menys que fa tres d&egrave;cades, per&ograve; t&eacute; bastant recorregut i ofereix camins interessants per a la fam&iacute;lia de les esquerres que cada vegada s&rsquo;ha fet m&eacute;s diversa, afortunadament. Hi ha marge per a marcar difer&egrave;ncies en l&rsquo;orientaci&oacute; de les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques que vagen m&eacute;s enll&agrave; dels detalls. Fins i tot formant part de la Uni&oacute; Europea i de la zona euro.
    </p><p class="article-text">
        El meu punt de vista &eacute;s que Espanya, un Estat de la UE gran i del Sud, pot liderar un proc&eacute;s que marque aqueixes difer&egrave;ncies respecte del full de ruta neoliberal hui hegem&ograve;nic a Europa. Perqu&egrave; el Sud ha votat en clau diferent de com ho fa el Nord des de fa uns quants anys. Mentre al Nord els &ldquo;perdedors&rdquo; de la globalitzaci&oacute; es repleguen i miren cap a la dreta i l&rsquo;extrema dreta nacionalista i xen&ograve;foba, al Sud miren cap a opcions d&rsquo;esquerra. I aquesta &eacute;s una oportunitat hist&ograve;rica per a trobar un cam&iacute; alternatiu, fins on siga possible, a les idees fracassades imposades per les elits i que tanta inseguretat, incertesa i desesperan&ccedil;a causen a milions d&rsquo;europeus.
    </p><p class="article-text">
        A Espanya tenim dos grans reptes col&middot;lectius: l&rsquo;augment de les desigualtats i les fractures socials i el mal anomenat &ldquo;problema territorial&rdquo;. I vista la composici&oacute; del parlament sembla que en el futur immediat aquests dos grans reptes no es poden abordar alhora. &Eacute;s en aquest punt on es fa necessari prendre decisions i on ha d&rsquo;apar&eacute;ixer la pol&iacute;tica amb maj&uacute;scules i on els actors concernits han d&rsquo;estar a l&rsquo;altura. Partint d&rsquo;una premissa ben coneguda que no requereix explicaci&oacute;: a) en processos de negociaci&oacute; complexos tots els actors han de perdre alguna cosa, per&ograve; tots han de guanyar; b) els problemes complexos no admeten solucions simples, sin&oacute; molta deliberaci&oacute;, sofisticaci&oacute; i voluntat real de trobar-hi solucions consensuades. Amb una condici&oacute; necess&agrave;ria que queda reservada per a moments de transcend&egrave;ncia hist&ograve;rica especial (i aquest b&eacute; podria equiparar-se al del 1979 o del 1982): la capacitat de lideratge, fins i tot per a sobreposar-se a la pr&ograve;pia opini&oacute; de part dels teus &eacute;s essencial. I entenc per lideratge la capacitat de prendre decisions arriscades que estan fins i tot allunyades de la percepci&oacute; majorit&agrave;ria instal&middot;lada en l&rsquo;imaginari col&middot;lectiu o entre els teus. Per exemple quan Su&aacute;rez va legalitzar el Partit Comunista, quan Santiago Carrillo va aconseguir que el Partit Comunista acceptara la bandera espanyola i la monarquia constitucional o quan Felipe Gonz&aacute;lez va dimitir de la Secretaria General del Partit Socialista argumentant que calia &ldquo;ser socialistes abans que marxistes&rdquo; i mesos despr&eacute;s retornava a la direcci&oacute; amb un PSOE capa&ccedil; d&rsquo;aconseguir una &agrave;mplia majoria social amb un programa socialdem&ograve;crata reformista.
    </p><p class="article-text">
        Per a encarar aquests dos grans reptes es presenten tres grans escenaris possibles:
    </p><div class="list">
                    <ol>
                                    <li>Rec&oacute;rrer a la t&agrave;ctica i al llenguatge de fusta fent impossible qualsevol acord entre les opcions d&rsquo;esquerra perqu&egrave; el que realment es persegueix &eacute;s una nova convocat&ograve;ria d&rsquo;eleccions abans del maig del 2016. Seria el pitjor dels escenaris possibles, fins i tot per als que des de l&rsquo;esquerra acaricien la idea pensant que d&rsquo;aquesta manera tindrien millors resultats. Perqu&egrave; seria letal per a la gent a qui diuen que representen i encara que pogueren aconseguir alguns diputats m&eacute;s, el Partit Popular eixiria refor&ccedil;at i la possibilitat d&rsquo;un govern plural d&rsquo;esquerra s&rsquo;allunyaria.</li>
                                    <li>Un acord PP-PSOE per a abordar les grans reformes constitucionals pendents i procedir a dissoldre el parlament i convocar noves eleccions en un termini no superior a dos anys. No seria una gran coalici&oacute; a l&rsquo;alemanya ni un acord de legislatura com desitja l&rsquo;<em>establishment, </em>sin&oacute; un acord de reforma constitucional amb alguns compromisos addicionals. La reforma de la Constituci&oacute; requereix majories qualificades i nom&eacute;s aquests dos partits la poden impulsar i les grans q&uuml;estions per abordar s&oacute;n ben conegudes: derogar l&rsquo;article 135 de la Constituci&oacute; espanyola, negociar amb Brussel&middot;les un nou calendari per a assumir els compromisos del Programa d&rsquo;Estabilitat 2015-1018, acordar un nou model de finan&ccedil;ament, impulsar les recomanacions que al seu dia va fer el Consell d&rsquo;Estat sobre modificacions de la Constituci&oacute; espanyola&hellip; i abordar el gran problema: incorporar en la Constituci&oacute; reformada la possibilitat de poder fer un refer&egrave;ndum a Catalunya. Nom&eacute;s el PP pot impulsar aquesta proposta, igual que va fer Cameron per a Esc&ograve;cia, el PSOE hauria de donar-hi suport i Podem i molts altres grups del Congr&eacute;s hi donarien el seu suport. El mal anomenat &ldquo;problema catal&agrave;&rdquo; podria entrar en via de soluci&oacute;, en aquest sentit els responsables de Podem tenen ra&oacute;, per&ograve; tots els que defensem aquesta idea de l&rsquo;Espanya plurinacional des de fa d&egrave;cades sabem que hui aqueix cam&iacute; continua sent impracticable. Les elits pol&iacute;tiques espanyoles, en el PP, en Ciutadans i en el PSOE, continuen demostrant una incapacitat intel&middot;lectual insuperable per a entendre el fet plurinacional a Espanya i per a distingir una cosa tan elemental com la difer&egrave;ncia entre estat i naci&oacute;. Per a entendre en definitiva la hist&ograve;ria de les Espanyes, en plural. I amb la seua actitud, lluny de contribuir a la formaci&oacute; d&rsquo;un sol Estat plurinacional en la Uni&oacute; Europea alimenten les tensions i els riscos de secessi&oacute; o de fractura emocional no s&eacute; si irreversible.</li>
                                    <li>Un pacte de govern per a una legislatura entre PSOE i Podem amb suports externs d&rsquo;altres grups. Un govern d&rsquo;esquerres plural, estable, liderat per PSOE i Podem i obert a d&rsquo;altres suports, encarregat d&rsquo;impulsar una agenda ambiciosa de reformes alternativa a l&rsquo;agenda neoliberal desenvolupada per la dreta aquests anys i amb capacitat per a reconduir fins on siga possible els compromisos assumits amb els nostres socis europeus en mat&egrave;ria de d&egrave;ficit i retallada de despesa p&uacute;blica. Crec que &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica via transitable, encara que no exempta de dificultats, i l&rsquo;agenda de reformes &eacute;s, a parer meu, molt &agrave;mplia com ja vaig tenir l&rsquo;ocasi&oacute; d&rsquo;exposar en aquestes mateixes p&agrave;gines dies abans de les eleccions generals. Els sis mesos de govern plural en la Generalitat Valenciana i molts altres governs locals demostren que es pot governar b&eacute; en clau d&rsquo;esquerres amb equips integrats per persones que procedeixen de tradicions diferents i que tenen mirades distintes per&ograve; complement&agrave;ries. La <em>via valenciana</em>, com a exemple de com es pot hui fer pol&iacute;tica d&rsquo;esquerres amb una <em>versi&oacute; 4.0</em>, no sols &eacute;s possible sin&oacute; que la diversitat com a forma d&rsquo;expressi&oacute; pol&iacute;tica ha vingut per a quedar-se entre nosaltres.</li>
                            </ol>
            </div><p class="article-text">
        Per&ograve; perqu&egrave; aquest escenari, hui possible, siga una realitat ha d&rsquo;a&iuml;llar-se pr&egrave;viament una inc&ograve;gnita molt important Els dos partits sobre els quals recau aquesta responsabilitat hist&ograve;rica estan disposats a impulsar-la? Per a aquesta pregunta no tinc resposta. Es tracta d&rsquo;una decisi&oacute; estrat&egrave;gica que nom&eacute;s S&aacute;nchez-Luena (amb una part de dirigents del PSOE de la perif&egrave;ria) i Iglesias-Errej&oacute;n-Bescansa (amb Colau i Oltra) estan en condicions de respondre i, si &eacute;s el cas, de donar-hi suport. Una cosa &eacute;s el que diuen i com ho diuen i una altra de ben distinta &eacute;s si verdaderament estan en condicions i volen impulsar un acord de govern capa&ccedil; de donar sentit als canvis que ens van prometre i de donar una mica d&rsquo;esperan&ccedil;a als milions d&rsquo;espanyols que els vam creure. Es tracta ara de pensar &ldquo;amb altura d&rsquo;Estat&rdquo; de pensar en la majoria afectada per les retallades de despesa p&uacute;blica social. Conscients del marge de maniobra que t&eacute; el Regne d&rsquo;Espanya per a impulsar aquesta agenda. &Eacute;s a dir, donant seguretat que complim els nostres compromisos, per&ograve; que estem en condicions de seguir un altre cam&iacute; alternatiu.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; si la decisi&oacute; estrat&egrave;gica &eacute;s una altra, i aqueixa temptaci&oacute; existeix, assistirem a un trist espectacle que consistir&agrave; a intentar fer veure que l&rsquo;altre no ha volgut atribuint-li tota la responsabilitat del desacord perqu&egrave; els ciutadans el castiguen en la immediata nova convocat&ograve;ria d&rsquo;eleccions generals. Tots sabem com es fan aquestes coses. Per&ograve; els actors pol&iacute;tics no han d&rsquo;oblidar que els &uacute;nics castigats amb aqueixes t&agrave;ctiques serien els ciutadans m&eacute;s vulnerables.
    </p><p class="article-text">
        Tots han de perdre perqu&egrave; tots guanyem. El PSOE ha de deixar definitivament de mirar nerviosament per damunt del seu muscle dret, ha d&rsquo;abandonar qualsevol temptaci&oacute; d&rsquo;assemblar-se a d&rsquo;altres versions de <em>socialdemocr&agrave;cia 3.0</em> que no s&oacute;n m&eacute;s que una versi&oacute; claudicant de neoliberalisme amb rostre hum&agrave; per a elaborar una ambiciosa agenda de reformes radicals des del realisme. Podem ha d&rsquo;abandonar la seua proposta de refer&egrave;ndum per a Catalunya com a condici&oacute; necess&agrave;ria. Saben perfectament que amb la capacitat de veto del PP en el Congr&eacute;s i en el Senat no hi ha reforma constitucional possible i, per tant, no hi ha refer&egrave;ndum. En conseq&uuml;&egrave;ncia, si persisteixen en aqueixa proposta com a innegociable &eacute;s nom&eacute;s perqu&egrave; estarien anteposant els seus interessos de curt termini (arrapar alguns escons m&eacute;s al PSOE i a IU en una nova convocat&ograve;ria electoral) als interessos &ldquo;de la gent&rdquo;. Per cert, estarien perdent de vista que Podem no &eacute;s tant l&rsquo;expressi&oacute;, encara que tamb&eacute;, de les aspiracions d&rsquo;amplis sectors de reconeixement del fet plurinacional, com de la incapacitat del PSOE a l&rsquo;hora d&rsquo;interpretar el malestar profund d&rsquo;una societat fracturada, que naix de la nova geografia social afectada per les pol&iacute;tiques neoliberals, que naix del 15-M i els moviments socials que van venir despr&eacute;s. I no seria explicable que s&rsquo;enrocaren en aqueixa idea o en el fet de no participar en la tasca de reformes radicals. &Eacute;s el moment d&rsquo;implicar-se, de participar en la tasca de govern.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Romero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/politica/via-valenciana_1_2277106.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 24 Dec 2015 19:12:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="28835" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="28835" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La via valenciana 4.0]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero,Elecciones Generales 2015,Comunitat Valenciana,España]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La vía valenciana 4.0]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/via-valenciana_1_2278035.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Ximo Puig, Mónica Oltra y Antonio Montiel. "></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Guía para interesados en hacer reformas políticas de izquierdas que se ocupen de la gente</p></div><p class="article-text">
        La hora de la pol&iacute;tica, con may&uacute;sculas, ha llegado para todos. O deber&iacute;a haber llegado. Los problemas no esperan y los ciudadanos esperamos que nuestros representantes se ocupen de abordarlos y, en la medida de lo posible, encontrar soluciones. Cierto que algunas cosas han cambiado mucho. Sobre todo la composici&oacute;n de un parlamento que ahora representa la gran complejidad de las Espa&ntilde;as del siglo XXI con sus fracturas geoecon&oacute;micas, sociodemogr&aacute;ficas, pol&iacute;ticas y electorales. Un parlamento complejo que refleja muy bien de una parte la Espa&ntilde;a plurinacional que muchos nacionalistas espa&ntilde;oles siguen sin querer reconocer y de otra la geograf&iacute;a de la precariedad y la desesperanza provocada por la aplicaci&oacute;n sistem&aacute;tica de una agenda neoliberal.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Y ahora qu&eacute;? Se han hecho muchas comparaciones con otras situaciones para responder a esta pregunta: una soluci&oacute;n a la alemana en forma de gran coalici&oacute;n, a la portuguesa en forma de gobierno plural de izquierdas, se hacen tambi&eacute;n analog&iacute;as acerca de si nuestra situaci&oacute;n se parece ahora a la danesa, a la italiana e incluso a la griega. Muchos ya se han situado en un escenario de convocatoria de nuevas elecciones generales en los pr&oacute;ximos meses dada la complejidad, a su juicio insalvable, que el nuevo parlamento presenta. Esos ejercicios son, a mi juicio, entretenidos pero a nada conducen. La situaci&oacute;n es la que es y es aqu&iacute; y ahora cuando hay que gestionarla desde la pol&iacute;tica por los representantes que hemos votado. Y hemos votado cambio en clave de izquierda. Por esa raz&oacute;n yo sostengo que es posible pensar en una <em>v&iacute;a valenciana </em>como mejor opci&oacute;n para acordar un programa de reformas inspiradas en una agenda de lo que Agust&iacute;n Basave llama la &ldquo;cuarta socialdemocracia&rdquo; y formar un gobierno de izquierda plural en Espa&ntilde;a. Remito tambi&eacute;n a la lectura de los muy sugerentes an&aacute;lisis de los polit&oacute;logos Oscar Barber&aacute; y Juan Rodr&iacute;guez Teruel para <a href="http://agendapublica.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Agenda P&uacute;blica</a>.
    </p><p class="article-text">
        Conscientes todos, los actores pol&iacute;ticos y los ciudadanos, de lo que este nuevo escenario ofrece. En este nuevo tiempo en el que los mercados trabajan con la versi&oacute;n <em>5.0</em> y la pol&iacute;tica con una versi&oacute;n <em>2.0 </em>en la Uni&oacute;n Europea, la pol&iacute;tica tiene el margen de maniobra que tiene. Sin duda menos que hace tres d&eacute;cadas, pero tiene bastante recorrido y ofrece caminos interesantes para la familia de las izquierdas que cada vez se ha hecho m&aacute;s diversa, afortunadamente. Hay margen para marcar diferencias en la orientaci&oacute;n de las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas que vayan m&aacute;s all&aacute; de los detalles. Incluso formando parte de la Uni&oacute;n Europea y de la zona euro.
    </p><p class="article-text">
        Mi punto de vista es que Espa&ntilde;a, un Estado de la UE grande y del Sur, puede liderar un proceso que marque esas diferencias con respecto a la hoja de ruta neoliberal hoy hegem&oacute;nica en Europa. Porque el Sur ha votado en clave distinta a como lo hace el Norte desde hace unos a&ntilde;os. Mientras en el Norte los &ldquo;perdedores&rdquo; de la globalizaci&oacute;n se repliegan y miran hacia la derecha y la extrema derecha nacionalista y xen&oacute;foba, en el Sur miran hacia opciones de izquierda. Y esta es una oportunidad hist&oacute;rica para encontrar un camino alternativo, hasta donde sea posible, a las ideas fracasadas impuestas por las elites y que tanta inseguridad, incertidumbre y desesperanza causan a millones de europeos.
    </p><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a tenemos dos grandes desaf&iacute;os colectivos: el aumento de las desigualdades y las fracturas sociales y el mal llamado &ldquo;problema territorial&rdquo;. Y vista la composici&oacute;n del parlamento parece que en el futuro inmediato estos dos grandes retos no se pueden abordar al tiempo. En este punto es donde se hace necesario tomar decisiones y donde debe aparecer la pol&iacute;tica con may&uacute;sculas y donde los actores concernidos deben estar a la altura. Partiendo de una premisa bien conocida que no requiere explicaci&oacute;n: a) en procesos de negociaci&oacute;n complejos todos los actores deben perder algo pero todos deben ganar; b) los problemas complejos no admiten soluciones simples sino mucha deliberaci&oacute;n, sofisticaci&oacute;n y voluntad real de encontrar soluciones consensuadas. Con una condici&oacute;n necesaria que queda reservada para momentos de especial trascendencia hist&oacute;rica (y este bien podr&iacute;a equipararse al de 1979 o 1982): la capacidad de liderazgo, incluso para sobreponerse a la propia opini&oacute;n de parte de los tuyos es esencial. Y entiendo por liderazgo la capacidad de tomar decisiones arriesgadas que est&aacute;n incluso alejadas de la percepci&oacute;n mayoritaria instalada en el imaginario colectivo o entre los tuyos. Por ejemplo cuando Suarez legaliz&oacute; el Partido Comunista, cuando Santiago Carrillo consigui&oacute; que el Partido Comunista aceptara la bandera espa&ntilde;ola y la monarqu&iacute;a constitucional o cuando Felipe Gonz&aacute;lez dimiti&oacute; de la Secretar&iacute;a General del Partido Socialista argumentando que hab&iacute;a que &ldquo;ser socialistas antes que marxistas&rdquo; para meses despu&eacute;s retornar a la direcci&oacute;n con un PSOE capaz de conseguir una amplia mayor&iacute;a social con un programa socialdem&oacute;crata reformista.
    </p><p class="article-text">
        Para encarar estos dos grandes desaf&iacute;os se presentan tres grandes escenarios posibles:
    </p><div class="list">
                    <ol>
                                    <li>Recurrir a la t&aacute;ctica y al lenguaje de madera haciendo imposible cualquier acuerdo entre las opciones de izquierda porque lo que realmente se persigue es una nueva convocatoria de elecciones antes de mayo de 2016. Ser&iacute;a el peor de los escenarios posibles, incluso para aquellos que desde la izquierda acarician la idea pensando que de esa forma tendr&iacute;an mejores resultados. Porque ser&iacute;a letal para la gente a quienes dicen representar y aunque pudieran conseguir algunos diputados m&aacute;s, el Partido Popular saldr&iacute;a reforzado y la posibilidad de un gobierno plural de izquierda se alejar&iacute;a.</li>
                                    <li>Un acuerdo PP-PSOE para abordar las grandes reformas constitucionales pendientes y proceder a disolver el parlamento y convocar nuevas elecciones en un plazo no superior a dos a&ntilde;os. No ser&iacute;a una gran coalici&oacute;n a la alemana ni un acuerdo de legislatura como desea el <em>establishment</em>, sino un acuerdo de reforma constitucional con algunos compromisos adicionales. La reforma de la Constituci&oacute;n requiere mayor&iacute;as cualificadas y solo esos dos partidos la pueden impulsar y las grandes cuestiones a abordar son bien conocidas: derogar el art&iacute;culo 135 de la Constituci&oacute;n Espa&ntilde;ola, negociar con Bruselas un nuevo calendario para asumir los compromisos del Programa de Estabilidad 2015-1018, acordar un nuevo modelo de financiaci&oacute;n, impulsar las recomendaciones que en su d&iacute;a hiciera el Consejo de Estado sobre modificaciones de la Constituci&oacute;n Espa&ntilde;ola&hellip; y abordar el gran problema: incorporar en la Constituci&oacute;n reformada la posibilidad de poder hacer un referendum en Catalunya. Solo el PP puede impulsar esta propuesta, al igual que hiciera Cameron para Escocia, el PSOE deber&iacute;a apoyarla y Podemos y otros muchos grupos del Congreso lo apoyar&iacute;an. El mal llamado &ldquo;problema catal&aacute;n&rdquo; podr&iacute;a entrar en v&iacute;as de soluci&oacute;n, en este sentido los responsables de Podemos tienen raz&oacute;n, pero todos aquellos que defendemos esta idea de la Espa&ntilde;a plurinacional desde hace d&eacute;cadas sabemos que hoy ese camino sigue siendo impracticable. Las elites pol&iacute;ticas espa&ntilde;olas, en el PP, en Ciudadanos y en el PSOE, siguen demostrando una incapacidad intelectual insuperable para entender el hecho plurinacional en Espa&ntilde;a y para distinguir algo tan elemental como la diferencia entre Estado y naci&oacute;n. Para entender en definitiva la Historia de las Espa&ntilde;as, en plural. Y con su actitud lejos de contribuir a la formaci&oacute;n de un solo Estado plurinacional en la Uni&oacute;n Europea alimentan las tensiones y los riesgos de secesi&oacute;n o de fractura emocional no s&eacute; si irreversible.</li>
                                    <li>Un pacto de gobierno para una legislatura entre PSOE y Podemos con apoyos externos de otros grupos. Un gobierno de izquierdas plural, estable, liderado por PSOE y Podemos y abierto a otros apoyos, encargado de impulsar una ambiciosa agenda de reformas alternativa a la agenda neoliberal desarrollada por la derecha estos a&ntilde;os y con capacidad para reconducir hasta donde sea posible los compromisos asumidos con nuestros socios europeos en materia de d&eacute;ficit y recorte de gasto p&uacute;blico. Creo que es la &uacute;nica v&iacute;a transitable, aunque no exenta de dificultades, y la agenda de reformas es, a mi juicio, muy amplia <a href="http://www.eldiario.es/cv/Joan_Romero-elecciones-20D-Politica-Valencia_0_457054776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia">como ya tuve ocasi&oacute;n de exponer en estas mismas p&aacute;ginas d&iacute;as antes de las elecciones generales</a>. Los seis meses de gobierno plural en la Generalitat Valenciana y otros muchos gobiernos locales demuestran que se puede gobernar bien en clave de izquierdas con equipos integrados por personas que proceden de tradiciones diferentes y que tienen miradas distintas pero complementarias. La <em>v&iacute;a valenciana</em>, como ejemplo de c&oacute;mo se puede hoy hacer pol&iacute;tica de izquierdas con una <em>versi&oacute;n 4.0</em>, no solo es posible sino que la diversidad como forma de expresi&oacute;n pol&iacute;tica ha venido para quedarse entre nosotros.</li>
                            </ol>
            </div><p class="article-text">
        Pero para que este escenario, hoy posible, sea una realidad tiene que despejarse previamente una inc&oacute;gnita muy importante &iquest;Los dos partidos sobre los que recae esta responsabilidad hist&oacute;rica est&aacute;n dispuestos a impulsarla? Para esta pregunta no tengo respuesta. Se trata de una decisi&oacute;n estrat&eacute;gica que solo S&aacute;nchez-Luena (con parte de dirigentes del PSOE de la periferia) e Iglesias-Errej&oacute;n-Bescansa (con Colau y Oltra) est&aacute;n en condiciones de responder y, en su caso, de apoyar. Una cosa es lo que dicen y c&oacute;mo lo dicen y otra bien distinta es si verdaderamente est&aacute;n en condiciones y desean impulsar un acuerdo de gobierno capaz de dar sentido a los cambios que nos prometierony de dar algo de esperanza a los millones de espa&ntilde;oles que les cre&iacute;mos. Se trata ahora de pensar &ldquo;con altura de Estado&rdquo; de pensar en la mayor&iacute;a afectada por los recortes de gasto p&uacute;blico social. Conscientes del margen de maniobra que tiene el Reino de Espa&ntilde;a para impulsar esta agenda. Esto es, dando seguridad de que cumplimos nuestros compromisos pero que estamos en condiciones de seguir otro camino alternativo.
    </p><p class="article-text">
        Pero si la decisi&oacute;n estrat&eacute;gica es otra, y esa tentaci&oacute;n existe, asistiremos a un triste espect&aacute;culo que consistir&aacute; en intentar hacer ver que el otro no ha querido atribuy&eacute;ndole toda la responsabilidad del desacuerdo para que los ciudadanos le castiguen en la inmediata nueva convocatoria de elecciones generales. Todos sabemos c&oacute;mo se hacen estas cosas. Pero los actores pol&iacute;ticos no deben olvidar que los &uacute;nicos castigados con esas t&aacute;cticas ser&iacute;an los ciudadanos m&aacute;s vulnerables.
    </p><p class="article-text">
        Todos tienen que perder para que todos ganemos. El PSOE tiene que dejar definitivamente de mirar nerviosamente por encima de su hombro derecho, tiene que abandonar cualquier tentaci&oacute;n de parecerse a otras versiones de <em>socialdemocracia 3.0</em> que no son m&aacute;s que una versi&oacute;n claudicante de neoliberalismo con rostro humano para elaborar una ambiciosa agenda de reformas radicales desde el realismo. Podemos debe abandonar su propuesta de referendum para Catalunya como condici&oacute;n necesaria. Saben perfectamente que con la capacidad de veto del PP en el Congreso y en Senado no hay reforma constitucional posible y por tanto no hay referendum. En consecuencia, si persisten en esa propuesta como innegociable es solo porque estar&iacute;an anteponiendo sus intereses de corto plazo (ara&ntilde;ar algunos esca&ntilde;os m&aacute;s al PSOE y a IU en una nueva convocatoria electoral) a los intereses &ldquo;de la gente&rdquo;. Por cierto, estar&iacute;an perdiendo de vista que Podemos no es tanto la expresi&oacute;n, aunque tambi&eacute;n, de las aspiraciones de amplios sectores de reconocimiento del hecho plurinacional, como de la incapacidad del PSOE a la hora de interpretar el profundo malestar de una sociedad fracturada, que nace de la nueva geograf&iacute;a social afectada por las pol&iacute;ticas neoliberales, que nace del 15-M y los movimientos sociales que vinieron despu&eacute;s. Y no ser&iacute;a explicable que se enrocaran en esa idea o en no participar en la tarea de reformas radicales. Es el momento de implicarse, de participar en la tarea de gobierno.
    </p><p class="article-text">
        Joan Romero es profesor de la Universitat de Val&egrave;ncia
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Romero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/via-valenciana_1_2278035.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 24 Dec 2015 13:22:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="28835" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="28835" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[La vía valenciana 4.0]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d767e7be-6277-43ac-81ed-a08a70f0c54b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero,Comunidad Valenciana,Elecciones Generales 2015,PSOE,Podemos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Deu qüestions urgents i tres reptes sobre els quals les esquerres haurien d’expressar la seua posició]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/joan-romero-elecciones-20d_1_2336149.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ed385ff9-b17f-4b66-8da5-fefb86e45e40_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Paperetes preparades per a una votació en les eleccions generals."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tot cercant un relat clar i realista per a les eleccions generals del 20 de desembre.</p></div><p class="article-text">
        Quan es convoquen eleccions generals &eacute;s el temps de les promeses i de les propostes. Promeses i propostes concretes. Sense confusions. Tamb&eacute; &eacute;s el temps en qu&egrave; un espera que se&rsquo;ns tracte amb serietat i amb respecte. Com a majors d&rsquo;edat. Sense escamotejar, posposar, eludir, ocultar o silenciar q&uuml;estions molt rellevants. Davant del programa neoliberal ben establit per les dretes, m&rsquo;agradaria que les esquerres situaren en el centre dels debats q&uuml;estions entenc que centrals per a milions de conciutadans i que transcendeixen, d&rsquo;una banda, les noves tend&egrave;ncies marcades per la <em>festivalitzaci&oacute;, </em>la <em>banalitzaci&oacute;</em> o l&rsquo;<em>espectacularitzaci&oacute; </em>de la pol&iacute;tica o la insist&egrave;ncia en <em>significants buits</em>, i de l&rsquo;altra la confusi&oacute; tan reiterada, no s&eacute; si interessada, entre el que correspon fer a les Corts Generals i al Govern central, que &eacute;s el que ara es dirimeix, i all&ograve; que no &eacute;s de la seua incumb&egrave;ncia. En tot cas, en aquests temps on all&ograve; ef&iacute;mer i all&ograve; superficial tamb&eacute; s&rsquo;endinsa en el territori de la pol&iacute;tica, som molts els que des de la fam&iacute;lia de les esquerres agrair&iacute;em un punt d&rsquo;assossec, profunditat, serietat i claredat. Tamb&eacute;, si no f&oacute;ra demanar molt, un relat clar i realista alternatiu al proposat per les dretes amb voluntat de transcendir el cicle pol&iacute;tic i en el context europeu actual. Perqu&egrave; estem en un context que impedeix elaborar programes per a un Estat, m&eacute;s encara si &eacute;s un Estat &ldquo;rescatat&rdquo; i en les nostres campanyes s&rsquo;oblida, es voreja o s&rsquo;ignora, no s&eacute; qu&egrave; &eacute;s pitjor.<em> </em>
    </p><p class="article-text">
        Qu&egrave; tenim pendent? Qu&egrave; hem apr&eacute;s d&rsquo;aquests anys? Qu&egrave; no podem silenciar? Quines causes i quines solucions hem de ser capa&ccedil;os de trobar com a comunitat pol&iacute;tica a les causes profundes que provoquen malestar, inseguretat, incertesa i irritaci&oacute;? De qui no podem oblidar-nos? De qu&egrave; no ens podem oblidar? Ac&iacute; se n&rsquo;avancen nom&eacute;s algunes sobre les quals m&rsquo;agradaria que els candidats de les esquerres situaren en el centre dels debats i expressaren el seu punt de vista i quines iniciatives adoptarien siga des d&rsquo;un futur govern siga des dels bancs de l&rsquo;oposici&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>De qui no ens podem oblidar? </strong>
    </p><p class="article-text">
        1/ <strong>De les persones a qui les pol&iacute;tiques de retallada de la despesa social han deixat a la intemp&egrave;rie</strong>. Dels desocupats que ja no perceben cap prestaci&oacute;. M&eacute;s enll&agrave; de la utilitzaci&oacute; manipulada i falsejada de les estad&iacute;stiques. Dels que intenten viure amb ajuda social o amb un <strong>salari m&iacute;nim</strong> interprofessional a Espanya de <strong>648,40</strong> el 2015. Dels tres milions de treballadors (el 30%) no arriben a 1.000 euros per mes i el 15% de les dones que treballen i cobren menys de 700 euros per mes.
    </p><p class="article-text">
        De les persones que pateixen pobresa energ&egrave;tica, exclusi&oacute; sanit&agrave;ria, pobresa aliment&agrave;ria o viol&egrave;ncia de g&egrave;nere&hellip; De l&rsquo;augment de les desigualtats i de les fractures socials. De milions de vides prec&agrave;ries. I molt especialment de la pobresa infantil, perqu&egrave; ac&iacute; esdevenen cr&ograve;niques les bretxes que ja no es poden estanyar.
    </p><p class="article-text">
        Coneixem b&eacute; les dades. Diu el recent Informe FOESSA que uns 11,7 milions de persones (3,8 milions de llars) estan afectats per distints processos d&rsquo;exclusi&oacute; social; &eacute;s a dir, 4,4 milions m&eacute;s que el 2007. D&rsquo;elles, 5 milions estan en situaci&oacute; d&rsquo;exclusi&oacute; severa, en un mili&oacute; i mig de llars. L&rsquo;exclusi&oacute; social t&eacute; cada vegada un perfil m&eacute;s rejovenit. De manera que entre els menors de 18 anys, la suma d&rsquo;exclusi&oacute; severa i moderada d&oacute;na un percentatge del 37,3%, i entre els de 18 a 29 anys &eacute;s del 31,3%. La q&uuml;esti&oacute; &eacute;s quines mesures concretes pensen impulsar des del Govern i des de les Corts Generals?
    </p><p class="article-text">
        2/<strong> Dels que encara continuen desapareguts i de les seues fam&iacute;lies.</strong> Els poders p&uacute;blics tenen l&rsquo;obligaci&oacute; hist&ograve;rica de reparar les ferides que continuen obertes dels milers de fam&iacute;lies que el 2015 segueixen sense poder soterrar els seus morts que continuen per ac&iacute; en cunetes i en fosses comunes. Sense que les seues fam&iacute;lies puguen soterrar-los, plorar-los, visitar-los i recordar-los com cal. Ha transcorregut el temps necessari per a poder recuperar tota la hist&ograve;ria i totes les hist&ograve;ries. No &eacute;s casualitat que ara a Espanya s&rsquo;assistisca a l&rsquo;eclosi&oacute; de la historiografia, a la constituci&oacute; de f&ograve;rums de la mem&ograve;ria i a la commemoraci&oacute; de desenes d&rsquo;actes que volen parlar dels nostres &ldquo;oblidats&rdquo;, com diria Hilda Sabato. M&eacute;s de mig segle ja &eacute;s prou dist&agrave;ncia per a aproximar-nos a l&rsquo;estudi i al (re)coneixement del trauma col&middot;lectiu que van suposar la Guerra Civil i la repressi&oacute; franquista. &Eacute;s el moment per a deixar arrere, sense pretendre ajustar comptes amb el passat, trencar els seus &ldquo;silencis obligats&rdquo; en paraules de Luisa Passerini. De poder contar i con&eacute;ixer totes les hist&ograve;ries invisibles, ocultes, silenciades, reprimides, suprimides, desterrades, soterrades en els marges de les carreteres. Aqueixa &eacute;s ara la nostra obligaci&oacute; moral col&middot;lectiva i el nostre comprom&iacute;s democr&agrave;tic: recordar totes les persones decents a qui la hist&ograve;ria d&rsquo;Espanya de la segona meitat del segle xx a penes va permetre viure en els seus marges. Recordar perqu&egrave; deixen d&rsquo;estar en els marges dels llibres d&rsquo;hist&ograve;ria, en els marges de la mem&ograve;ria col&middot;lectiva. Quines mesures concretes adoptaran per afrontar aquesta responsabilitat col&middot;lectiva? 
    </p><p class="article-text">
        3/ <strong>Dels m&eacute;s de 160.000 refugiats sobre els quals discutim la manera de repartir-los en &ldquo;quotes&rdquo; i dels m&eacute;s de 700.000 ciutadans</strong> sirians, iraquians, afganesos, eritreus, ara vagant, embalbits, a l&rsquo;altra banda de les tanques de les nostres recrescudes palissades i que criden a les portes d&rsquo;Europa fugint de l&rsquo;horror. D&rsquo;aquells a qui considerem, a Espanya, persones amb menys drets que nosaltres. Immigrants i refugiats amb infradrets propis de situacions predemocr&agrave;tiques com denuncia Javier de Lucas. D&rsquo;un conflicte que nosaltres provoquem, com denunciava fa poc Manuel Castells, mentre nosaltres continuem sense acord. Quines mesures concretes d&rsquo;asil tenen previstes? Quina posici&oacute; defensaran, si &eacute;s el cas, en l&rsquo;&agrave;mbit comunitari? Es comprometen al desplegament la Llei d&rsquo;asil del 2009 que encara continua in&egrave;dita? Quines mesures concretes tenen pensades en relaci&oacute; amb els CIE? 
    </p><p class="article-text">
        4/ <strong>De les dones que ja no ens poden acompanyar, dels seus fills i filles i de les seues fam&iacute;lies</strong> perqu&egrave; van ser assassinades amb viol&egrave;ncia per les seues parelles o exparelles. 41 des que va comen&ccedil;ar l&rsquo;any. M&eacute;s de 800 des del 2003 Quines mesures concretes, legislatives o de govern, tenen previstes per a buscar solucions eficaces que eradiquen la viol&egrave;ncia masclista? 
    </p><p class="article-text">
        <strong>De qu&egrave; no ens podem oblidar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        5/ <strong>De la desigualtat social, que augmenta</strong>. Sabem que les causes de la desigualtat s&oacute;n de naturalesa pol&iacute;tica. &ldquo;Les arrels d&rsquo;aquesta debilitat &ndash;s&rsquo;afirma en FOESSA&ndash; s&oacute;n diverses, per&ograve; destaquen, sobretot, els alts nivells de desigualtat salarial en el context comparat i la limitada capacitat redistributiva del sistema d&rsquo;impostos i de prestacions&rdquo;. Tamb&eacute; sabem que la <strong>desigualtat de g&egrave;nere</strong> no es redueix en cap de les seues dimensions: bretxa d&rsquo;atencions, bretxa de salaris i bretxa de pensions Quines iniciatives concretes, tant ac&iacute; com a Brussel&middot;les, s&rsquo;impulsaran per a invertir aquestes tend&egrave;ncies tan acusades a Espanya?
    </p><p class="article-text">
        6/ <strong>De la corrupci&oacute; pol&iacute;tica i p&uacute;blica, que &eacute;s sist&egrave;mica</strong>. De com no s&rsquo;ha volgut atacar d&rsquo;arrel la corrupci&oacute;. Sabem que on nia la corrupci&oacute; la democr&agrave;cia no &eacute;s possible. Sabem tamb&eacute; que &eacute;s una patologia que ens acompanya des de sempre. Ja el 1994 Javier Pradera escrivia <em>&ldquo;&hellip;a vegades es t&eacute; la impressi&oacute; que vivim una democr&agrave;cia no habitada per dem&ograve;crates&rdquo;</em>. Aquesta sensaci&oacute; &eacute;s la que jo he tingut moltes vegades aquests anys. D&rsquo;una altra banda, coneixem b&eacute; com els grans partits han polititzat els instruments de regulaci&oacute; i control, han ocupat tots els espais, les institucions i es resisteixen a abandonar-los. Han sostret a l&rsquo;obligada transpar&egrave;ncia i divisi&oacute; de poders espais fonamentals per a la democr&agrave;cia (Tribunal de Comptes, Poder Judicial, Tribunal Constitucional, Comissi&oacute; Nacional del Mercat de Valors) Qu&egrave; tenen previst concretament respecte d&rsquo;aix&ograve;?
    </p><p class="article-text">
        7/ <strong>De derogar algunes lleis profundament injustes que redueixen espais i limiten drets democr&agrave;tics</strong>. De la reforma laboral d&rsquo;aquesta legislatura. De com est&agrave; el sistema de contractaci&oacute; i d&rsquo;acomiadament. Que cal desplegar la Llei de depend&egrave;ncia. De la reforma en el sistema d&rsquo;atenci&oacute; sanit&agrave;ria a immigrants. De la Llei mordassa (eufem&iacute;sticament anomenada Llei de seguretat ciutadana) i la retallada de llibertats que ha suposat. En aquest apartat hi ha m&eacute;s compromisos concrets en distints programes electorals.
    </p><p class="article-text">
        8/ <strong>Que els comptes p&uacute;blics tamb&eacute; es poden equilibrar incrementant els ingressos</strong> <strong>i no sols retallant despesa p&uacute;blica social</strong>. Els que vinguen haurien d&rsquo;ocupar-se m&eacute;s de la majoria de les persones i no tant de com els va a les elits. Les dades m&eacute;s recents evidencien que la despesa en educaci&oacute; i en sanitat del 2013 ha retrocedit a nivells semblants als de l&rsquo;any 2007. A aix&ograve; cal sumar les retallades en serveis socials, en just&iacute;cia, en cultura&hellip; Mentrestant, les grans empreses van tributar el 2014 un 7 per cent en compte del 30. Des que es va iniciar la recessi&oacute;, diuen alguns informes recents, Espanya ha deixat d&rsquo;ingressar almenys 20.000 milions euros. Denuncia Oxfam que en plena crisi econ&ograve;mica, les 35 empreses m&eacute;s grans que cotitzen a la borsa (Ibex 35) &ldquo;van incrementar un 44% el seu nombre de filials en paradisos fiscals&rdquo;, i arriben actualment a 810. De la seua banda, <em>timetric</em> sost&eacute; que al final del 2014, els HNW espanyols tenien un 39,5% de la seua riquesa fora del pa&iacute;s, un percentatge significativament superior a la mitjana del m&oacute;n, que &eacute;s de 20% a 30%. El mateix Ministeri d&rsquo;Hisenda informa que, dels 19 milions de contribuents a Espanya nom&eacute;s, 4.628 se situen en el tram superior a 600.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        Alhora el mateix govern que no feia res respecte d&rsquo;aix&ograve; assumia amb Brussel&middot;les retallades en despesa p&uacute;blica social fins al 2017 en quasi 6 punts del PIB des del 2011. I encara cal retallar-ne 9.000 l&rsquo;any que ve si ens atenim als compromisos adquirits al seu dia pel Govern espanyol en el <em>Programa d&rsquo;estabilitat del Regne d&rsquo;Espanya</em> acordat amb Brussel&middot;les Quines mesures concretes, m&eacute;s enll&agrave; de declaracions ret&ograve;riques, impulsaran per incrementar els ingressos en el context europeu i en un sistema financer obert que no es pot embridar des de l&rsquo;escala estatal? Patrimoni? Grans fortunes? IRPF? Qu&egrave; tenen pensat per a cobrir els buits legals que aprofiten els plut&ograve;crates? Com pensen gestionar aquest escenari fiscal regressiu i &ldquo;austeritari&rdquo; de retallades imposat per l&rsquo;agenda neoliberal comunit&agrave;ria? 
    </p><p class="article-text">
        Alhora el mateix govern que no feia res respecte d&rsquo;aix&ograve; assumia amb Brussel&middot;les retallades en despesa p&uacute;blica social fins al 2017 en quasi 6 punts del PIB des del 2011. I encara cal retallar-ne 9.000 l&rsquo;any que ve si ens atenim als compromisos adquirits al seu dia pel Govern espanyol en el <em>Programa d&rsquo;estabilitat del Regne d&rsquo;Espanya</em> acordat amb Brussel&middot;les Quines mesures concretes, m&eacute;s enll&agrave; de declaracions ret&ograve;riques, impulsaran per incrementar els ingressos en el context europeu i en un sistema financer obert que no es pot embridar des de l&rsquo;escala estatal? Patrimoni? Grans fortunes? IRPF? Qu&egrave; tenen pensat per a cobrir els buits legals que aprofiten els plut&ograve;crates? Com pensen gestionar aquest escenari fiscal regressiu i &ldquo;austeritari&rdquo; de retallades imposat per l&rsquo;agenda neoliberal comunit&agrave;ria?
    </p><p class="article-text">
        9/ <strong>Que l&rsquo;educaci&oacute; necessita atenci&oacute; pol&iacute;tica priorit&agrave;ria. </strong>Sabem que les grans fractures socials troben en la segregaci&oacute; educativa la seua explicaci&oacute; i arranquen des d&rsquo;edats molt primerenques. Pobresa i exclusi&oacute; social correlacionen b&eacute; amb abandons prematurs i resultats acad&egrave;mics pobres. Aquesta &eacute;s la fractura social m&eacute;s gran, la m&eacute;s duradora i la m&eacute;s insalvable per a centenars de milers de fam&iacute;lies i joves. Coneixem b&eacute; els efectes devastadors de la pujada de les taxes universit&agrave;ries i del descens de les beques<strong>.</strong> El preu dels graus en aquests quatre anys ha pujat a Espanya entre un 18 i un 40 per cent. El dels postgraus, en alguns casos el 200 per cent, per exemple a Val&egrave;ncia, per&ograve; en molts altres llocs per damunt d&rsquo;un 150 per cent. No ens podem oblidar per tant dels milers de joves que ja no poden accedir a la universitat per raons econ&ograve;miques, dels joves expulsats del sistema universitari per la pujada de les taxes i dels que no poden cursar un postgrau. Tampoc dels que aquests anys han hagut d&rsquo;anar a l&rsquo;estranger per a poder tenir una faena i un poc de respecte i de salaris dignes.
    </p><p class="article-text">
        10/<strong> De l&rsquo;Estat en qu&egrave; vivim per no persistir en errors i desacords profunds. </strong>Mentre no s&rsquo;entenga que Estat i naci&oacute; no han de confondre&rsquo;s no serem capa&ccedil;os de trobar solucions acceptables per a caminar junts. Afirma Mariano Rajoy que &ldquo;Espanya &eacute;s una de les nacions m&eacute;s antigues d&rsquo;Europa&rdquo; i que &ldquo;&hellip;nosaltres no hem creat aquesta situaci&oacute;&rdquo;. Cap de les afirmacions &eacute;s certa.
    </p><p class="article-text">
        El nacionalisme espanyol, de dretes i d&rsquo;esquerres, ja hauria d&rsquo;haver apr&eacute;s que Espanya &eacute;s un Estat plurinacional. Que les nacions existeixen i resisteixen. Que &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; que remet al quadrant de les emocions i que no &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; jur&iacute;dica sin&oacute; pol&iacute;tica. Han de llegir amb atenci&oacute; el Juan Linz del 1973 i del 1978. Ja explicava amb claredat meridiana que Estat i naci&oacute; no han de confondre&rsquo;s. Tamb&eacute; els faria b&eacute; rellegir el Renan de les acaballes del segle xix per a entendre que les nacions s&oacute;n &ldquo;un plebiscit quotidi&agrave;&rdquo;. Els nacionalismes haurien d&rsquo;haver apr&eacute;s a no fer c&agrave;lcul electoral amb les emocions i els sentiments. Aquell recurs pol&iacute;tic interposat pel PP, la sent&egrave;ncia del 2010, al meu entendre pol&iacute;tica, del Tribunal Constitucional, la negativa a no fer una consulta no vinculant despr&eacute;s i la barroera posici&oacute; immobilista posterior, han anat fent cr&eacute;ixer un sentiment secessionista (nom&eacute;s cal veure l&rsquo;evoluci&oacute; ben documentada en les enquestes del CIS) han condu&iuml;t des del 2010 a unes fractures emocionals i socials molt dif&iacute;cils de reconduir que permeteren pensar una situaci&oacute; pr&egrave;via de conviv&egrave;ncia a Catalunya i entre Catalunya i la resta d&rsquo;Espanya. D&rsquo;una altra banda, els nacionalistes catalans que han optat per la secessi&oacute; s&rsquo;han situat en una posici&oacute; impossible. No podem oblidar que els que han deixat que es podrisca un conflicte grav&iacute;ssim amb Catalunya no poden ara pretendre resoldre&rsquo;l. Si encara &eacute;s possible, haur&agrave; de ser el nou Govern que isca despr&eacute;s del 20 de desembre i el nou Govern de la Generalitat els que s&agrave;pien canalitzar pol&iacute;ticament aquesta situaci&oacute; tan confusa que no beneficia a ning&uacute;. Quines iniciatives tenen previst impulsar? Si tingueren la majoria en el nou parlament, facilitarien la realitzaci&oacute; d&rsquo;un refer&egrave;ndum a Catalunya? Quines mesures concretes impulsarien, si &eacute;s el cas, per a avan&ccedil;ar en la direcci&oacute; del reconeixement del fet plurinacional en un Estat compost? Quines mesures concretes de reforma de la Constituci&oacute;, si &eacute;s el cas, proposen per a aconseguir acords amb altres actors pol&iacute;tics?
    </p><p class="article-text">
        En canvi, excepte per a les q&uuml;estions relacionades amb la legislaci&oacute; b&agrave;sica i aspectes referits a compet&egrave;ncies de l&rsquo;Administraci&oacute; General de l&rsquo;Estat, ben definides d&rsquo;altra banda en la Constituci&oacute; i en els estatuts d&rsquo;autonomia, sobren molt&iacute;ssims anuncis i promeses en els programes electorals. A m&eacute;s d&rsquo;un cert <em>neoliberalisme compassiu, </em>en alguns programes hi ha massa <em>jacobinisme benintencionat </em>fora de lloc. Programes infestats de mesures i compromisos que no tenen sentit. Perqu&egrave; els candidats i els seus partits saben b&eacute; que una gran part d&rsquo;all&ograve; que anuncien en mat&egrave;ria d&rsquo;educaci&oacute;, salut, depend&egrave;ncia, habitatge, serveis socials, fam&iacute;lia, medi ambient o pol&iacute;tiques per a la ciutat s&oacute;n compet&egrave;ncia dels parlaments i els governs regionals A quins set sous ve, llavors, aquesta bateria de mesures concretes que no podran desplegar en cap cas? Per qu&egrave; no es concentren en els &agrave;mbits, molts i molt importants, que s&iacute; que s&oacute;n compet&egrave;ncia de les Corts Generals i del Govern central? Per exemple, pensen derogar la Llei de bases de r&egrave;gim local? I la Llei de racionalitzaci&oacute; sostenibilitat de l&rsquo;administraci&oacute; local per a avan&ccedil;ar en la direcci&oacute; en qu&egrave; ara es mouen altres pa&iuml;sos del nostre entorn? Quin model alternatiu proposen? Creuen que ha arribat el moment de donar m&eacute;s autonomia pol&iacute;tica als governs locals? Creuen que les diputacions provincials han de ser suprimides? Per qu&egrave; no han fet atenci&oacute; a l&rsquo;impuls d&rsquo;iniciatives legislatives que permeten encarar la realitat metropolitana com s&iacute; que han fet Alemanya, Fran&ccedil;a o It&agrave;lia? Creuen que no &eacute;s important? 
    </p><p class="article-text">
        Fins ac&iacute;, el que &eacute;s urgent; ara, el que &eacute;s verdaderament important, plantejat en forma de tres preguntes concretes:
    </p><p class="article-text">
        1/ <strong>Quins compromisos concrets creuen que ha d&rsquo;assumir Espanya en relaci&oacute; amb l&rsquo;amena&ccedil;a del terrorisme gihadista global?</strong> Perqu&egrave; la indefinici&oacute; calculada posposant qualsevol anunci fins m&eacute;s enll&agrave; de la cita electoral em sembla una falta de respecte intolerable.
    </p><p class="article-text">
        2/ <strong>Quina posici&oacute; pensen defensar des del parlament i, si &eacute;s el cas, des del Govern d&rsquo;Espanya pel que fa al proc&eacute;s de negociaci&oacute; del Tractat Transatl&agrave;ntic de Comer&ccedil; i Inversions?</strong> Es tracta d&rsquo;acords, fa temps impulsats, que es negocien en secret, confeccionats a mesura, per i per a les grans corporacions. Per a aplanar el cam&iacute; als grans monopolis transnacionals. De comer&ccedil; i d&rsquo;inversi&oacute;, no s&rsquo;oblide la segona part. Tra&ccedil;at per les elits per a obrir les portes als mercats alhora que les tanca als drets socials i laborals i redueix la qualitat i la densitat de la democr&agrave;cia. Es tracta de facilitar a les corporacions transnacionals el que pot ser el risc de regressi&oacute; democr&agrave;tica m&eacute;s alt que h&agrave;gem conegut els europeus des de la Segona Guerra Mundial en mat&egrave;ria de reducci&oacute; de drets socials i laborals, de privatitzaci&oacute; de serveis, amb un augment sense parang&oacute; de les desigualtats a Europa. Amb les seues pr&ograve;pies regles i tribunals en cas d&rsquo;haver de dirimir conflictes, per exemple, entre una empresa multinacional i un Estat democr&agrave;tic (mai no al rev&eacute;s) Per qu&egrave; no han situat fins ara en el centre debat electoral aquesta q&uuml;esti&oacute; essencial?
    </p><p class="article-text">
        3/ <strong>Quines mesures concretes tenen previst impulsar per a mitigar les conseq&uuml;&egrave;ncies del canvi clim&agrave;tic, en especial a la Mediterr&agrave;nia? I per a fer possible una transici&oacute; energ&egrave;tica hui imprescindible?</strong> 
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s inajornable assolir compromisos concrets per a reduir els danys i per a evitar que els riscos associats als canvis que ja hem provocat en la din&agrave;mica atmosf&egrave;rica siguen menys devastadors del que poden ser-ho. Riscos associats a la generalitzaci&oacute; d&rsquo;episodis clim&agrave;tics extrems en forma de sequeres o precipitacions extraordin&agrave;ries, de grans despla&ccedil;aments humans o d&rsquo;alteracions del nivell de la mar. Aquestes alteracions es faran molt visibles especialment en ecosistemes molt fr&agrave;gils i vulnerables, com &eacute;s el cas de la conca de la Mediterr&agrave;nia, com ja han alertat els governs regionals d&rsquo;Andalusia, Val&egrave;ncia, Balears i Catalunya el mes de novembre passat. Perqu&egrave; si no fem res, conv&eacute; reiterar-ho, els impactes territorials seran profunds. En la qualitat de l&rsquo;aire, en les precipitacions, en els episodis de sequera, en el sorgiment d&rsquo;onades de calor, en les agricultures, en la disponibilitat d&rsquo;aigua potable, en el sorgiment de plagues noves, en el turisme&hellip;. I en moltes altres q&uuml;estions. 
    </p><p class="article-text">
        Potser alguns dels canvis que hem provocat en la din&agrave;mica atmosf&egrave;rica durant un breu per&iacute;ode de menys de tres segles que s&rsquo;anomena l&rsquo;Antropoc&eacute; ja siguen irreversibles, per&ograve; cal prendre decisions amb urg&egrave;ncia tot i que siga tan sols perqu&egrave; la situaci&oacute; no s&rsquo;agreuge encara m&eacute;s d&rsquo;ac&iacute; a tres o quatre d&egrave;cades. Decisions que no sols afecten la reducci&oacute; d&rsquo;emissions, sin&oacute; que han d&rsquo;afectar models de producci&oacute; i de consum aix&iacute; com tamb&eacute; la necessitat, i encetar una <em>transici&oacute; energ&egrave;tica</em> decidida. Es tracta del nostre gran repte col&middot;lectiu, &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de tothom i si no hi ha un canvi de mentalitat profund les pol&iacute;tiques no canviaran, i llavors aquest planeta ser&agrave; molt menys habitable el 2050 i probablement molt hostil el 2100. 
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, est&agrave; b&eacute; que els candidats i les candidates vagen a programes d&rsquo;entreteniment o a programes esportius. Ara la pol&iacute;tica sembla que es fa d&rsquo;aquesta manera. Per&ograve; molts no volem que ens entretinguen, sin&oacute; que agrair&iacute;em escoltar compromisos concrets, projectes alternatius en qu&egrave; puga bategar tan sols la sensaci&oacute; que hi ha voluntat d&rsquo;alterar les regles de joc i l&rsquo;actual concentraci&oacute; del poder, que hi ha altres camins transitables diferents del neoliberalisme institucional. A Espanya i a Europa. Des d&rsquo;Espanya i per a Europa. Que no &eacute;s veritat que els mercats governen i els governs administren. La democr&agrave;cia s&rsquo;alimenta de visions contraposades. Tamb&eacute; d&rsquo;esperances. La democr&agrave;cia tamb&eacute; &eacute;s pedagogia. Per&ograve;, sobretot, &eacute;s respecte. En especial en per&iacute;ode electoral.
    </p><p class="article-text">
        Joan Romero &eacute;s professor de la Universitat de Val&egrave;ncia
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Romero]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/joan-romero-elecciones-20d_1_2336149.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Nov 2015 22:41:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ed385ff9-b17f-4b66-8da5-fefb86e45e40_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="41652" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ed385ff9-b17f-4b66-8da5-fefb86e45e40_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="41652" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Deu qüestions urgents i tres reptes sobre els quals les esquerres haurien d’expressar la seua posició]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ed385ff9-b17f-4b66-8da5-fefb86e45e40_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Romero,Elecciones,Elecciones Generales 2015]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
