La Generalitat Valenciana ha adjudicado los trabajos de electrificación, instalación de subestaciones y acometidas de la nueva Línea 10 de tranvía de Metrovalencia, a lo largo de todo el trazado entre la estación de Alacant y Natzaret.

Fuentes de la Conselleria de Transportes han informado este miércoles de que el presupuesto de adjudicación asciende a 6,4 millones de euros, IVA incluido.

Los trabajos previstos adjudicados por Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) a Cobra Instalaciones y Servicios SA comprenden la ejecución de la electrificación en toda la línea y la construcción de dos subestaciones de tracción ubicadas en Amado Granell y Moreres, con las correspondientes acometidas de alta tensión hasta las mismas.

La Línea 10, una vez completada, unirá el centro de València con la zona de la Ciutat de les Arts i les Ciències y el barrio de Natzaret, ampliando de manera muy considerable la oferta de transporte de la red de Metrovalencia, y favoreciendo la implantación de un modelo de movilidad sostenible en el conjunto de la ciudad y su área metropolitana.

Las primeras obras de esta infraestructura comenzaron en el año 2006 y se paralizaron en 2011, por falta de presupuesto, después de invertir alrededor de 200 millones de euros. El 12 de junio de 2017, el president de la Generalitat, Ximo Puig, anunció que la Generalitat retomaría, tras años de abandono, las obras con financiación de la Unión Europea.

La Línea 10 combina tramos subterráneos y en superficie, con un recorrido de 5,3 kilómetros y 8 estaciones y paradas (3 subterráneas y 5 en superficie).

El proyecto de construcción del conjunto de esta línea está cofinanciado por la Unión Europea, a través del programa operativo del Fondo Europeo de Desarrollo Regional (Feder) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.

Actuaciones en Línea 10

El proyecto constructivo de la electrificación forma parte de las actuaciones que está ejecutando la Generalitat para poner en marcha la nueva Línea 10 de Metrovalencia.

FGV sigue trabajando en la construcción de la superestructura de vía, arquitectura y equipamiento del tramo subterráneo que cuenta con tres estaciones: Alicante, Russafa y Amado Granell y un presupuesto de 25 millones de euros.

En mayo se retomó el proceso de licitación de las actuaciones pendientes, que se había paralizado por la declaración del estado de alarma. La primera de estas actuaciones incluye la instalación de los sistemas de señalización, comunicación y seguridad de la línea, presupuestada inicialmente en 7,1 millones de euros.

El otro contrato afecta a las obras de adecuación del tramo en superficie, que comprende la urbanización y equipamiento de las paradas y del alumbrado del tramo ya ejecutado, así como de la construcción de los talleres o depósitos provisionales en Natzaret. Esta última licitación asciende a 8 millones de euros.

El pasado mes de febrero se completaron las obras de la rampa que conecta los tramos subterráneos y en superficie a la altura de la avenida Amado Granell y que ha incluido, también, la construcción de la parada en superficie de Hermanos Maristas, por un importe superior a los 3,8 millones de euros.

La calle de Gibraltar de València, por la que cada día circulan de media 10.867 vehículos, pasará de ser una vía de salida de la ciudad a transformarse en una ciclocalle.

Esto implica que en este vial los ciclistas, y una vez se aprube la nueva ordenanza, los patinetes eléctricos, tendrán prioridad sobre el resto de vehículos, los cuales no podrán superar los 30 kilómetros por hora.

Los técnicos ultimaban este miércoles la actuación con la instalación de señalización vertical y horizontal, mediante pintura en la calzada, que advierte que los ciclistas tienen preferencia de paso. Además, se ha instalado un badén como elemento para que se reduzca la velocidad.

La actuación pretende así dar continuidad al carril bici de la calle de Alacant hasta enlazar con el ejecutado en la calle de Filipines. De esta forma, se crea un itinerario ciclista que conecta de forma directa el barrio de Malilla y el Parque Central con el anillo de la calle Xàtiva.

Por otra parte, ya se han abierto al tráfico ciclista los nuevos carriles bici emplazados en el Puente del Regne desde el paseo de la Albereda, así como el tramo de la avenida Regne de València desde Alcalde Reig hasta Peris i Valero.

El eje ciclista de 1.700 metros de longitud en su totalidad, permitirá a los vecinos de Penya-Roja y los del resto de barrios por los que discurre, la posibilidad de desplazarse desde los Camins al Grau al centro y viceversa, en bicicletas, patinetes y otros vehículos de movilidad personal (VMP) por la calzada, pero por una vía segregada, segura y bidireccional.

De este modo, el tramo abierto permitirá la conexión de manera continuada y mucho más directa desde las calles de Russafa hasta la Avenida de França sin salir del carril bici, a través de la vía existente en Peris i Valero y del nuevo itinerario.

La majoria de vots que conformen el grup del Partit Popular, que lidera el president de la institució. César Sánchez, responsable de Transparència en la direcció del PP que presideix Pablo Casado, i el trànsfuga de Ciutadans, Fernando Sepulcre, ha evitat aquest dimecres que prosperara la moció presentada per Compromís perquè la Diputació d’Alacant reprovara el vicepresident tercer de la institució, Alejandro Morant, per les seues paraules xenòfobes.

El també alcalde de Busot va publicar fa un mes en el seu compte de Facebook un apunt en què es referia a l’arribada de persones migrants com “una invasió silenciosa” que requeria un “pla de deportacions massives”, entre altres frases de caire xenòfob. Un missatge que posteriorment va esborrar, segons va assegurar, pressionat per les reaccions que havia suscitat. Reaccions contràries de tots els grups polítics, inclòs el seu, que li ha obert un expedient disciplinari que està pendent que es resolga.

El matí de dimecres, la moció presentada per Compromís ha portat un encreuament d’acusacions entre els distints grups que s’han donat cita per celebrar el primer ple de la institució provincial després de la parada estiuenca. La diputada d’Esquerra Unida, Raquel Pérez, i la del PSPV-PSOE, María Ángeles Jiménez, han avançat que votarien a favor perquè les paraules del també del responsable d’Hisenda “tinguen conseqüències”.

Posteriorment, el portaveu del grup del PP, Carlos Castillo, ha al·legat en la seua intervenció que aquesta qüestió “està bastant resolta”. “L’autor d’aquelles opinions abocades en una xarxa social va demanar disculpes; van ser producte d’una reacció temperamental pròpia de qualsevol persona d’acord amb la seua personalitat”, ha assumit, i més avant ha afegit que “no s’ha quedat més que en una anècdota”.

Castillo ha demanat que es parlara “d’allò realment important” com és “el problema migratori”, i per fer-ho ha rescatat les dades d’un informe de Frontex que apunta a “les màfies que introdueixen a Espanya tres de cada quatre immigrants a Espanya”. “Estan en anglés i no en valencià, per la qual cosa potser tindran alguna dificultat per a entendre-ho”, ha etzibat a la bancada de Compromís. Un comentari que ha tractat de rebatre la coalició, però que el president de la Diputació, César Sánchez, ha tallat en entendre que no havia fet al·lusions directes.

Per la seua banda, el portaveu de Compromís, Gerard Fullana, ha començat el seu discurs responent a Castillo que quan vulga “plantegem un debat sobre polítiques migratòries, però hui no estem parlant d’això, hui estem parlant del fet que hi ha un vicepresident xenòfob i racista en aquesta sala i que ha de dimitir”.

Sobre les paraules que va dir Morant sobre la necessitat “d’eliminar ajudes i privilegis” de les persones immigrants, el polític de Xaló va recordar que el vicepresident del PP cobra “uns 350.000 euros” l’any per sous “i mai cap de les persones a qui al·ludia el senyor Morant gaudirà d’aquests privilegis”.

Més tard, el diputat de Compromís s’ha dirigit al president de la Diputació d’Alacant, César Sánchez, a qui ha anomenat en diverses ocasions com el “màxim responsable de la Transparència del Partit Popular a Espanya”, per avisar-lo que “si hui –dimecres- en acabar el ple el seu vicepresident continua com a diputat, vosté no mereix continuar representant aquesta institució ni cap altra”.

Sobre el paràgraf del primer edil de Busot: “Nàixer ací no et fa espanyol”, Fullana ha dit que “és insuportable” i després s’ha preguntat “Què et fa espanyol? El color de la pell?, anar a missa els diumenges?, la polsereta amb la bandera d’Espanya? huit cognoms castissos?”. També s’ha referit a la frase en què proposava “un pla de deportacions massives”. Sap de què parlem? Sap quan van començar les deportacions a Europa? Un 18 d’octubre de 1941 a Berlín“, ha respost en al·lusió al paper de Hitler en la II Guerra Mundial.

Finalment, el polític de Compromís ha insistit en el missatge de les últimes setmanes, que Alejandro Morant “no se n’ha penedit, ha dit que continua pensant el mateix, només ha dit que no hauria d’haver-ho compartit en Facebook”.

El màxim responsable de Transparència en la nova direcció del Partit Popular de Pablo Casado, César Sánchez, és acusat per l'oposició d'exercir amb opacitat el càrrec de president de la Diputació Provincial d'Alacant, una actitud que ha permès que prescriguera part del cas Fitur, pel qual s'investiga un suposat frau de 3,2 milions d'euros en la contractació de pavellons per a la Fira Internacional de Turisme de Madrid durant els anys 2004 a 2008.

El grup de Compromís en la Corporació provincial ha avançat aquest dilluns que el Jutjat d'Instrucció número 7 d'Alacant ha considerat prescrits els suposats fets delictius en les adjudicacions prèvies a 2007 realitzades pel Patronat de Turisme Costa Blanca de la institució provincial. que presidia llavors José Joaquín Ripoll, també del Partit Popular i imputat per corrupció en el cas Brugal. D'aquesta manera, bona part del cas, que tracta de dilucidar les irregularitats comeses mitjançant un modus operandi similar al de la trama Gurtel, quedaria sense veure compensat el perjudici a les arques públiques.

El portaveu de Compromís en l'ens provincial, Gerard Fullana, ha posat l'accent en què una part d'aquesta prescripció, avaluada en un milió d'euros, s'haguera pogut evitar si el PP i el trànsfuga de Ciutadans Fernando Sepulcre, que li fa costat, “no hagueren demorat l'obertura de la comissió i el lliurament de documentació” quan la coalició ho va sol·licitar inicialment al febrer de 2016. Compromís parla de “responsabilitat directa” del govern que presideix César Sánchez “en haver retardat mesos” l'obertura d'aquesta comissió i haver dilatat “a l'excés” l'acord d'obrir una recerca adoptat entre PP i Ciutadans a l'inici de legislatura. Per açò, demana a Sánchez, actual màxim responsable de Transparència en la direcció nacional del PP, que comence una investigació per a aclarir l'ocorregut del 2004 al 2009 i “per a dirimir responsabilitats polítiques”.

Amb tot, Compromís ja ha anunciat que recorrerà davant l'Audiència Provincial els anys prescrits i esgotarà així totes les opcions judicials possibles després que el Jutjat d'Instrucció rebutjara els dos recursos presentats, en no apreciar continuïtat delictiva ni haver-se declarat de moment la causa complexa. “No ens rendim a acceptar que la majoria dels contractes denunciats no puguen ser jutjats i retornats a les arques municipals quan es demostren els delictes pel simple fet que durant 10 anys ningú no havia denunciat la situació o perquè el PP ha retardat tot el que ha pogut el procés”, va dir Fullana.

A començament del 2017, Compromís va portar a la Fiscalia Anticorrupció contractes del Patronat de Turisme que ascendien a 3,2 milions d'euros i dels quals eren beneficiats les empreses Exporiggins i Stands Molins per al muntatge dels pavellons de la Fira Internacional de Turisme de Madrid (Fitur). Aquestes mateixes mercantils es troben actualment processades en el cas previ que també afecta el Partit Popular i la seua gestió en l'Ajuntament d'Oriola.

Les contractacions en la institució provincial van començar el 2004, i són les pròpies de l'any 2006 les de més rellevància, ja que superen el milió d'euros. El modus operandi de la trama era, com va especificar la coalició, idèntic a l'emprat en el cas de Fitur de València i que ha acabat amb la que fou consellera de Turisme, Mirlagrosa Martínez, entre reixes, i amb els capitosts de Gürtel també condemnats.

César Sánchez es va convertir a la fi de juliol passat en el secretari de Transparència de la direcció nacional del PP que encapçala Pablo Casado. El també alcalde de Calp es va inclinar en un primer moment en les primàries del partit per María Dolores de Cospedal, encara que en segona volta va apostar per l'actual president, la qual cosa li ha valgut ser l'home fort del dirigent en la província d'Alacant. Com a regidor també va ser acusat fa un mes de crear una plaça “a mesura” per al seu germà en l'Ajuntament.

“Cal dignificar la faerna de les kellys (cambreres de pis)”. D’aquesta manera s’estrenava la nova ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, que en la presa de possessió feia un “esment especial” a les netejadores d’hotel, de qui va dir que continuarà acompanyant la seua lluita per “dignificar les seues condicions laborals”.

Precisament, la lluita d’aquest col·lectiu arribarà a les pantalles a través d’un documental, Hotel Explotación: las kellys que dirigeix la periodista Georgina Cisquella i que compta entre els productors amb la guardonada cineasta Isabel Coixet a través de Miss Wassabi Films. Per a poder tirar avant el projecte, la periodista catalana ha recorregut al micromecenatge i ha recaptat ja més de 14.000 euros gràcies a les aportacions de 200 donants.

El projecte continua buscant finançament, uns diners que permetran rodatges “extra” i poder subtitular la pel·lícula en anglés, ja que la seua situació és extrapolable a altres països de la Unió Europea. 

Entre els escenaris del rodatge, que pretén narrar la història d’una lluita, durant un any, per a apoderar-se i recuperar la dignitat d’aquest col·lectiu, hi ha dues ciutats valencianes: Alacant i Benidorm.

La capital de la Marina Alta és la tercera ciutat en ocupació hotelera d’Espanya darrere de Madrid i Barcelona –el Primer de Maig passat, aquest col·lectiu va protagonitzar les mobilitzacions amb motiu del Dia del Treball a Benidorm–. Es calcula que unes 3.000 cambreres de pis, sovint llogades per empreses externes, treballen en la indústria hotelera de Benidorm i la seua comarca –a tot Espanya en són més de 200.000, en un 97% dones, mal pagades, nombroses immigrants i exposades a l’acomiadament-.

És difícil entrar als hotels i comprovar de primera mà les seues condicions de treball. “Hi ha hagut moltes protestes durant més d’un any i he estat amb elles, però que un hoteler que exerceix males pràctiques laborals amb els seus empleats et done permís per a gravar és difícil. Elles m’han enviat documentació gràfica i audiovisual amb por perquè s’exposen a l’acomiadament”, reconeixia Cisquella en una entrevista a eldiario.es.

Situació agreujada amb la reforma laboral

El moviment de les kellys va sorgir com a tal el 2016 davant la precarietat que pateixen en els hotels, una situació que es veu agreujada arran de la reforma laboral impulsada pel Govern de Mariano Rajoy el 2012 i per l’externalització dels serveis. “Hores interminables, hores extra sense cobrar, dies lliures sense gaudir, contractes eventuals, parcials, de mitja jornada i fent més hores” són algunes de les conseqüències d’aquesta externalització que els ha “robat drets i sou” per la “sobrecàrrega laboral”.

Les externalitzacions han tret aquestes treballadores de les plantilles, “ens han aplicat convenis que no tenen res a veure amb l’hostaleria”, denuncien.

Precisament, fa uns dies es reactivava la proposició de llei presentada pel PSOE i aprovada al desembre del 2016 en el Congrés dels Diputats per mitjà de la qual s’insta a la modificació de l’Estatut dels Treballadors per igualar les condicions laborals i salarials dels treballadors subcontractats amb els de plantilla. Davant aquest debat, les cambreres d’hotel van exigir una modificació normativa que les protegira davant de l’abús de les externacionalitzacions.

Les treballadores d’hotel han tractat amb Units Podem i el PSOE per esmenar la norma de manera que es paralitze l’externalizació. Actualment, les kellys han de fer un nombre determinat d’habitacions cada dia i, si no les fan, els poden descomptar part del salari o prendre mesures com ara sancions i fins i tot l’acomiadament.

Ara, amb l’arribada de Pedro Sánchez al Govern, com van constatar les paraules de Reyes Maroto, sembla que se’ls obri una finestra a l’esperança.

L’alcalde d’Oriola, el popular Emilio Bascuñana, va estar cobrant durant sis anys sense tenir un lloc a què anar en la Direcció Territorial de la Conselleria de Sanitat a Alacant, a la qual va estar “adscrit funcionalment” després de deixar la seua consulta en el Centre de Salut Álvarez de la Riva de la capital de la comarca del Baix Segura. En la Direcció Territorial, Bascuñana ni va tenir lloc de treball assignat, ni s’hi guarda cap informe o treball que puga acreditar el seu pas per aquest departament dependent de la Conselleria de Sanitat. En sis anys –entre l’1/11/2008 i el 7/01/2014– no figura que haguera gaudit de períodes de vacances, agafara una baixa o sol·licitara un ‘moscoso’, segons la documentació en poder d’eldiario.es. Els últims huit mesos (de l’abril del 2013 al 7 de gener de 2014) va estar adscrit i va ser coordinador del Centre de Salut d’Almoradí.

Emilio Bascuñana és alcalde d’Oriola des de les eleccions municipals del maig del 2015 gràcies a un pacte amb Ciutadans. Abans, Bascuñana havia estat president de la Creu Roja d’Alacant des del 2004 fins al març del 2013, en què va abandonar el lloc. Aquest càrrec, que no està remunerat, segons van explicar fonts de l’ONG,, hauria estat la seua ocupació principal durant els anys en què va estar adscrit a la Direcció Territorial, on no tenia lloc de treball assignat.

A preguntes del diario.es, l’alcalde d’Oriola ha reconegut que “no tenia un lloc fix on anar” a la Direcció Territorial, però que feia “faenes d’assessorament” per al director territorial, primerament José Vicente García i, després, José Ángel Sánchez Navaja. D’aqueixes faenes, “informes sobre la metadona i altres”, Bascuñana no guarda “cap” informe. Tampoc va quedar cap registre en la Direcció Territorial dels seus sis anys com a adscrit funcional.

A més d’aquest assessorament, Bascuñana ha explicat que va ajudar en tasques de suport a diferents ambulatoris de la comarca, sobretot en “la cobertura d’eixides de guàrdia”. Crida l’atenció que una persona adscrita a la Direcció Territorial fera aquestes tasques, més encara quan la Conselleria de Sanitat va contractar tres metges per substituir-lo en els seus sis anys fora del consultori d’Oriola en el qual té la plaça en propietat.

Segons la informació i la documentació sobre la vida laboral de Bascuñana en poder d’eldiario.es, la Direcció de Recursos Humans de la Conselleria de Sanitat governada pel PP va aprovar una adscripció temporal de Bascuñana amb efectes des de l’1 de novembre de 2007 que va anar prorrogant anualment fins que va ser nomenat gerent del Departament de Salut d’Oriola el 8 de gener de 2014.

L’adscripció temporal va permetre al polític mantenir el seu sou com a metge de capçalera en l’ambulatori d’Oriola, però sense les guàrdies i els plusos de contingent i d’atenció continuada. Encara així, va poder mantenir el seu salari de 3.937,09 euros bruts per mes en 14 pagues, 55.116,26 euros anuals, segons les nòmines a què ha tingut accés aquest diari.

L’alcalde d’Oriola ha defensat que va sol·licitar eixir del consultori per anar a la Direcció Territorial després de tenir un infart l’any 2007. “Vaig canviar per rebaixar l’estrés, així només feia faenes d’assessorament i passava consulta esporàdicament”, ha explicat. Abans, ha afegit, compaginava la seua consulta en el Centre de Salut amb una consulta privada, la Presidència de la Creu Roja d’Alacant, per “la qual cosa tenia molt d’estrés”.

Pròrroga del segon any de l’adscripció “funcional” de Bascuñana en la Direcció Territorial de Sanitat a Alacant que amaga en el seu currículum.

En els sis anys que va estar adscrit a la Direcció Territorial d’Alacant, la Conselleria de Sanitat va haver de contractar tres metges perquè atengueren les seues consultes en el Centre de Salut i els pacients no quedaren desatesos amb la seua eixida. D’aquesta manera, Bascuñana podia anar a treballar a la Direcció Territorial d’Alacant, però no ho va fer mai. Personal directiu de l’època ha defensat que no el va veure mai treballar en la Direcció Territorial. De fet, han argumentat que, encara que no hi havia signatura electrònica en el departament, els empleats de la Direcció Territorial sí que signaven cada dia el full laboral per poder percebre les nòmines i portar un control de l’assistència.

En el document que acompanya la informació, crida l’atenció que no se li assignara cap lloc concret en la Direcció Territorial, com sí que tenia en l’ambulatori, el 35.722, on té la plaça en propietat. Segons el seu full de serveis, en els sis anys en la DT d’Alacant no va sol·licitar vacances, dies de lliure disposició o d’assumptes propis ni tampoc va agafar una baixa. Els empleats d’aquest departament feien la petició d’aquests drets via digital. De Bascuñana no apareix cap sol·licitud per a gaudir, per exemple, de les vacances d’estiu.

Bascuñana ha assegurat que té “mala memòria” i que no recorda si va demanar les vacances i els dies lliures. L’alcalde d’Oriola ha argumentat que aquest oblit o incompliment normatiu podria ser perquè tenia amb el director territorial “un sistema d’assessorament i col·laboració particular”.

L’alcalde d’Oriola ha mantingut que el fet que en el seu currículum oficial penjat en la pàgina web de l’ajuntament no figure el seu pas per la Direcció Territorial i els seus treballs d’assessorament és un error. “Tampoc hi figura que vaig ser coordinador a Almoradí o que vaig estar en el Sindicat Mèdic, d’on vaig eixir corrent”, ha defensat.

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, ha defensat aquest diumenge a la ciutat d'Alacant la moció de censura contra Mariano Rajoy presentada al Congrés dels Diputats com una decisió que “triarà entre la corrupció i la democràcia. Compromís pot dir que sí a la moció perquè des del principi hem posat sempre les mateixes condicions : un govern per a les persones i que garantisca la igualtat financera entre els territoris”.

“El primer que s'ha de fer amb un càncer és llevar el tumor i després decidir el tractament. Ja està bé de 'rajoyadas', es tracta de derrocar la vergonya que ens envaïx cada vegada que encenem el 'telediario'”, ha continuat Oltra, “fora el govern de la indecència. On estan Aguirre i Camps? Us recordeu del seu eix de la prosperitat? Va resultar ser l'Eix del Mal”.

“Hem vingut per a quedar-nos, no estem aquí pel poder sinó per a millorar la vida de les persones. El nostre objectiu mai va ser 'asaltar los cielos' , sempre ha estat millorar la vida de les persones. I al senyor Rivera, li dic, ja que vosté no distingeix la pluralitat com a mínim ha de fer un esforç per a distingir entre els espanyols corruptes i els honrats. Si C's no dóna suport a la moció de censura serà còmplice d'utilitzar la bandera per amagar darrere tota la brutícia de la corrupció”, ha considerat la vicepresidenta davant les 500 persones que han acudit a l'acte de commemoració dels tres anys del Govern del Botànic.

Les primeres espases de Compromís han estat presents en l'acte celebrat al parc de Las Antiguas Cocheras del Tranvía d'Alacant. Han assistit els dos consellers alacantins Manuel Alcaraz i Rafael Climent; el president de Les Corts, Enric Morera; el portaveu en la cambra autonòmica, Fran Ferri; els diputats alacantins Josep Nadal, Cristina Rodríguez, Marian Campello; a banda dels alcaldes i alcaldesses, així com els càrrecs municipals de la coalició, vinguts de totes les comarques del país i sobre tot de les alacantines.

“En dos anys de Rajoy no s'ha fet res per millor la vida de les persones. I hem de dir que les coses poden ser diferents, hi ha dos governs a la península ibèrica que estan canviant les coses: el de Portugal i el del País Valencià! Governem millor perquè sabem quina és la prioritat: les persones! Doneu exemple de trellat, generositat, lleialtat, hem d'exportar el nostre model a Madrid, la protesta contra l'infrafinançament que afecta al benestar, a la igualtat, eixe que lastra la competitivitat i per això cal canviar un govern que fa olor a putrefacte. Bonig va dir que la reconquista de la província començava a Oriola, nosaltres el que podem assegurar és que la reconquesta de la Ajuntament d'Alacant comença aquí”, ha manifestat el portaveu al Congrés, Joan Baldoví, davant nombrosos càrrecs municipals abans de donar pas al regidor i candidat en les últimes eleccions per Alacant, Natxo Bellido.

Recuperar Alacant

Bellido ha agafat el relleu per a dir que “governar ens ha vingut bé per a ser millor partit. n Alacant la majoria del projectes en marxa de l'ajuntament porten el nom de Compromís, malgrat el soroll d'alguns que han treballat per a que no es puguen veure. Patim de veure governant Alacant el mateix partit que va col·lapsar-la. Entenem als que estan enfadats, desil·lusionats, però no podem quedar-nos així, Alacant necessita un projecte i forces que treballen juntes i per això algunes de elles han de reflexionar i acabar amb lluites de més de 20 anys. Ha funcionat a Elx, Castelló, València... Tenim governs honrats i es veu en esta setmana negra per al PP de Zaplanas i Alperis. Hem comès errades, però som coherents, preferim l'ètica a l'aritmètica. Som l'únic grup a l'Ajuntament que no té trànsfugues, ni baralles internes, ni regidors que abandonen el seu càrrec, perquè no hem parat de treballar”.

La primavera valenciana continúa

“Fa tres anys vam estar just ací, en aquest mateix escenari i sabíem que alguna cosa gran estava per passar, sabíem que érem part d'un moment important de la nostra història. I hui tornem ací amb els deures fets, no som una anècdota”, ha continuat la portaveu adjunta a les Corts, la il·licitana Mireia Mollà. “Hui tenim 5.000 professors més a les escoles, els i les nostres alumnes tenen els llibres gratis, 20.000 dependents ja no estan en el calaix de l'oblit, defensem el Pativel perquè estem al costat del nostre territori i no dels especuladors... Encara som eixa primavera valenciana que va eixir al carrer, eixa generació de joves que es va posar davant del poder del PP. El nostre gran anunci com a govern no va en Ferrari, va amb una renda d'inclusió per a la ciutadania. No estem fent màgia, tenim un programa, el cabet a la faena i a governar!”, ha sostingut Mollà qui a més a volgut advertir de la batalla política que està per arribar. “Compte amb eixe Partit Socialista que vol fer el seu camí en solitari, compte en eixe partit que sols veu espanyoles quan mira a les kellys, que sols veu espanyols on n'hi ha pensionistes que no arriben al final de mes. A C's hem de dir-los que si no veus fes-te a un costat, que nosaltres el camí ho veiem clarament”.

El canvi

“Ens queda un any molt intens, de molta feina, el canvi no para. I el canvi és Compromís, això no cal defesar-ho a Alacant. Aquesta ciutat sap perquè no han funcionant les coses, basta en mirar a altres ciutats com la de València on està la diferència entre com ha funcionat una ciutat i l'altra”, ha defensat el regidor de Mobilitat de València, Giuseppe Grezzi, qui ha acabat manifestant que “farem a Mònica presidenta i el canvi accelerarà”.

“Hem plantat cara als corruptes, a Zaplana, a José Joaquín Ripoll, a Camps, Rus, Fabra, Costa, Milagrosa Martínez...César Sánchez, eixe deja vu de Francisco Camps, deia l'altre ia que estava fart de Compromís i és normal, continuarem plantant cara a la corrupció i construint governs. No podem confiar del bipartidisme perquè no volen canviar res. Com pot ser que el 27 de maig de 2018 encara estiguen donant subvencions segons el color polític dels alcaldes?? Això ja no passa en el governs on Compromís té alguna cosa a dir”, ha destacat el portaveu de Compromís a la Diputació d'Alacant, Gerard Fullana, qui ha obert les compareixences i ha sigut l'encarregat de donar la benvinguda a totes aquelles persones que han volgut atendre l'acte.

Mariano Rajoy ha acudit aquest dissabte a Alacant dues setmanes després que el seu company de files, Luis Barcala, accedira a l’alcaldia gràcies al vot en blanc de l’exedil de Podem, Nerea Belmonte. En qualitat de president del Govern ha visitat per primera vegada l’Ajuntament, on ha signat en el llibre d’honor de la ciutat i s’ha fet una foto amb representants dels distints grups polítics. Ni Belmonte ni el portaveu de Guanyar, Miguel Ángel Pavón, han estat en aquest acte institucional marcat, de nou, per les concentracions de protesta que s’han esdevingut amb la presència de Rajoy.

A la plaça consistorial ha assistit un nombrós grup de jubilats en defensa del sistema públic de pensions, que a la vesprada d’aquest dissabte tornen a eixir al carrer; així com també membres de la policia i de sindicats com ara CCOO i UGT, que han reclamat la jubilació anticipada per al cos policial autonòmic i municipal.

Per la seua banda, el portaveu de Compromís, Natxo Bellido, ha aprofitat la presència del líder de l’executiu per a lliurar-li un sobre amb reivindicacions –sobre el qual, posteriorment, ha aclarit amb ironia que era un sobre “bo”, en al·lusió als sobresous que han rebut dirigents del PP–. En aquest escrit Compromís ha reclamat a la Moncloa el compliment del pacte aconseguit contra la violència de gènere, la retirada del pla d’ajust que afecta el consistori i millores en inversions per a les terres valencianes per als pressupostos generals d’enguany.

Posteriorment, com a màxim responsable del Partit Popular, Mariano Rajoy ha oferit un míting en l’auditori de la Diputació d’Alacant per a insuflar ànims als populars valencians. Allí ha tornat a protagonitzar un lapsus per no recordar el nom del primer edil del municipi: “Benvolgut alcalde d’Alacant, que així s’anomena”. El saló, ple de gom a gom amb més de mil militants i simpatitzants vinguts de distints punts de la província i d’altres comunitats autònomes, ha acabat aplaudint l’error mentre Barcala somreia amb cara de circumstàncies. Posteriorment Rajoy sí que ha recordat el nom, la qual cosa ha tornat a desencadenar més aplaudiments.

Encara que en cap moment ha entrat a valorar la manera com va aconseguir la vara de comandament Barcala en allò que l’esquerra ha batejat com el ‘Belmontazo’, Rajoy sí que ha vaticinat que “en les pròximes eleccions no hi haurà pactes en els despatxos” –com va ocórrer el 2015 quan van pactar PSPV-PSOE, Guanyar i Compromís– “perquè guanyarem eleccions per majoria”.

El final d’ETA

El míting ha començat amb un homenatge als dirigents del Partit Popular assassinats per la banda terrorista ETA, que aquesta setmana ha certificat la seua dissolució. L’organització ha projectat els noms dels dirigents populars morts i se n’ha escenificat l’absència amb una cadira buida amb unes quantes roses blanques.

El líder del PP, Mariano Rajoy, ha clausurat l’acte insistint que el final d’ETA no suposarà “impunitat ni mentides”. “Que sapieu que el Govern no deixarà mai de donar suport a les víctimes”, ha postil·lat. D’aquesta manera, allunyava la possibilitat d’un possible acostament de presos etarres a les presons del País Basc.

Rajoy tampoc no s’ha mostrat partidari de millorar el finançament de la Comunitat Valenciana, que per a aquest 2018 tornen a situar-la a la cua. “Sincerament crec que són uns pressupostos generals bons per al conjunt dels espanyols; hem pogut incloure-hi coses que abans no era possible per la crisi”, ha afirmat. El president del Govern ha tornat a incidir, com quan va acudir al començament de febrer a l’aeroport d’Alacant-Elx, que estan “posant en marxa projectes importants en infraestructures”, que es tradueix en “70 milions d’euros per a quatre anys” en millores com els accessos per carretera i tren a la terminal alacantina.

Conflicte amb el valencià

Anteriorment, la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ha llançat la promesa que, si arriba a governar la Comunitat el 2019, “eliminarem el requisit lingüístic per a entrar en funció pública”. Bonig ha concretat amb aquest anunci, que ha desencadenat l’aplaudiment més gran de tot l’acte, quedarien exempts d’acreditar la titulació del valencià “la docència mitjana i universitària”. “Només serà obligatori per a llocs que exigisquen parlar valencià, però, per a la resta, serà mèrit i no imposició”.

Sobre la notícia recent de la nul·litat parcial declarada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana pel que fa al decret de plurilingüisme del Consell, Bonig ha tornat a demanar la dimissió “no de Marzà –el conseller d’Educació– sinó del president Ximo Puig”.

“Davant dels complexos de l’esquerra valenciana, el PP diu no, complexos d’aquells que prefereixen ser catalans de segona a valencians de primera”, ha conclòs.

Castellar-l'Oliveral és un autèntic enclavament d'horta del districte de Poblats del Sud, una pedania de València de poc més de 6.800 veïns, que aquest diumenge s'ha vist inundada de música, desfilades, jocs, tallers i pancartes. Paral·lelament, un altre acte similar, amb idèntic ambient festiu, s'ha celebrat en el barri del Garbinet, a Alacant, on està enclavat el Col·legi d'Educació Infantil i Primària Azorín, que ha sigut l'amfitrió de la convocatòria.

Dos de les associacions amb més tradició d'Escola Valenciana, la federació que agrupa les entitats que promouen el valencià, com són la Coordinadora d'Associacions de Pares i Mares per l'Ensenyament Públic en Valencià (*CAPPEV) i la Cívica d'Alacant, han sigut les organitzadores de les trobades en les dues principals capitals valencianes.

A Castellar-l'Oliveral ha acudit el conseller d'Educació, Vicent Marzà, que s'ha sumat al cercaviles i les activitats de la trobada. Marzà ha expressat en el seu compte de Twitter el sentit de la convocatòria, que coincideix amb resolucions judicials com la que es va conèixer la setmana passada del Tribunal Superior de Justícia, anul·lant parcialment el decret de plurilinguïsme que el seu departament ja havia deixat de costat en aprovar-se la nova llei de plurilinguïsme en les Corts Valencianes. “Contra els qui volen atacar ala llengua, nosaltres pel valencià, en positiu!”, ha escrit Marzà.

Les convocatòries de València i Alacant formen part d'un calendari d'una vintena de trobades al llarg de tot el territori valencià que es va iniciar el 15 d'abril i acabarà el 9 de juny. Segons Escola Valenciana, les sis trobades celebrades amb anterioritat a les de les dues capitals van reunir prop de 83.000 persones. A la celebrada a Castellar-l'Oliveral han acudit 25.000 persones, segons els organitzadors. En la d'Alacant hi ha hagut 9.000 assistents.

Dedicades enguany a la memòria de l'escriptor Joan Fuster, les trobades van sorgir amb la intenció de motivar en positiu els pares i mares perquè matriculen els seus fills en l'ensenyament en valencià i, encara que Escola Valenciana ha diversificat la seua activitat cada vegada més al llarg del curs, constitueixen la principal demostració de múscul del moviment que impulsa la normalització de la llengua autòctona.

Entre les activitats de la convocatòria d'Alacant destaca l'actuació de Dani Miquel, autèntic ídol musical entre els més xicotets. A Castellar-l'Oliveral l'actuació musical ha anat a càrrec del grup Rascanya.

El PP ha recuperat l'alcaldia d'Alacant gràcies a que una regidora que va ser triada en les llistes de Guanyar Alacant i que es va negar a deixar el càrrec quan la va expulsar Podem, formació a la qual pertanyia, ha optat per abstenir-se.

Nerea Belmonte no era una militant qualsevol del partit morat quan va ser expulsada en fer-se públic que, només més arribar al càrrec, va adjudicar diversos contractes menors a integrants de la llista electoral amb la qual havia tractat de liderar Podemos en un procés en què es va demostrar que havia sigut víctima d'un frau com a conseqüència del qual van acabar expulsats els seus autors. Malgrat aqueixa experiència, en veure's reclamada en nom de l'ètica, va decidir convertir-se en una regidora trànsfuga.

La tempestuosa vida de Podem a Alacant queda reflectida en aquest breu resum. Però el llavors alcalde d'Alacant, el socialista Gabriel Echávarri, estava més que satisfet de veure el seu soci delmat. Un soci de govern, Guanyar Alacant, que tenia mitja dotzena de regidors, els mateixos que el PSPV-PSOE, i que així perdia força. Poc imaginava l'alcalde que, no sense resistir-se, acabaria eixint per la porta de darrere de l'Ajuntament, processat per fets més greus que els atribuïts a Belmonte, més lletjos que il·legals.

El desastre dels socialistes alacantins, conreat durant anys de fosc funcionament orgànic, escrit en uns resultats electorals el 2015 en els quals van aconseguir cotes tan baixes que quasi es van veure superats per la confluència d'esquerres, arribaria a tocar fons amb la catàstrofe d'Echávarri. Al seu torn, la incompetència amb la qual Podemos havia dut a terme la seua “selecció de personal” en la ciutat, traslladada a la plataforma que va compartir amb Esquerra Unida, va posar les bases de la tornada del PP a una alcaldia que havia perdut a causa de la corrupció més obscena.

Diuen que Miguel Ángel Pavón, el portaveu de Guanyar Alacant, és un tipus difícil. Echávarri l'odiava, Belmonte també, més que a un alcalde del PP. Potser perquè la regidora trànsfuga, que va arribar a un càrrec públic amb el bagatge de la seua actuació com a advocada contra els desnonaments, manté excel·lents contactes amb la dreta local.

En una ciutat com Alacant, tothom es coneix. L'ex directora general de la Ciutat de la Llum en l'època del PP, Elsa Martínez, és una amiga íntima de Nerea Belmonte que aquest dijous va estar prop d'ella quan va abandonar l'Ajuntament, després de permetre amb la seua abstenció que Luis Barcala, del PP, es convertira en alcalde, escortada per la policia i sota l'atenta mirada d'Antonio Peral, president local del PP i assessor de César Sánchez en la Diputació d'Alacant.

Volia Belmonte que el PSPV-PSOE, Guanyar Alacant i Compromís, els socis del govern de progrés dilapidat, modificaren el reglament de l'Ajuntament per a poder cobrar un sou. Pel que sembla, no li'l van garantir per escrit. Segurament, la regidora trànsfuga s'ha mirat en l'espill d'un altre trànsfuga, el de Ciutadans, Fernando Sepulcre, que sosté el govern de César Sánchez en la Corporació provincial amb uns rendiments econòmics més que notables.

Quin és el preu de Nerea Belmonte? Un sou durant l'any que queda fins a les pròximes eleccions municipals? Caldrà seguir atentament els seus moviments, mentre siga la regidora trànsfuga que sosté al PP i quan deixe de ser-ho. La vida de l'Ajuntament d'Alacant porta anys sent molt agitada. No sembla que puga ser tranquil·la a partir d'ara.

Daltabaix a Alacant. El fins ara portaveu del grup municipal del Partit Popular, Luis Barcala, és ja el nou alcalde de la capital de província gràcies a l'abstenció de la regidora trànsfuga de Podem Nerea Belmonte. El PSPV-PSOE d'Eva Montesinos havia aconseguit rebre el suport de Compromís i Guanyar Alacant, però necessitava d'un suport més, el regidor número 15, per a seguir en el poder. Finalment la trànsfuga de Guanyar, Nerea Belmonte, ha inclinat la balança a favor del PP. La seua abstenció ha permès el PP tornar al poder tres anys després que ho fera l'última alcaldessa popular, la processada Sonia Castedo, investigada per manipular el PGOU en favor de l'empresari Enrique Ortiz.

Belmonte reclamava disposar d'un sou com a regidora, qüestió que fins a l'últim moment estava en l'aire ja que les tres forces d'esquerres s'havien compromès amb ella a modificar el Reglament Orgànic del Ple (ROP) per a incloure aquesta demanda a canvi de rebre el suport de l'exregidora de Podem. No obstant això, Nerea Belmonte exigia que es posara per escrit, cosa que no havia succeït, i ha optat per l'abstenció.

D'altra banda, Ciutadans ha preferit votar la seua portaveu Yaneth Giraldo, la qual ha recollit cinc vots. D'aquesta forma, el partit taronja s'ha desinhibit de donar cobertura al govern de dretes que projectava el PP, com sí que va fer en 2015. Finalment, l'altre regidor trànsfuga sorgit de les files de Cs, Fernando Sepulcre, s'ha votat també a ell mateix però ho ha fet “a boli”, segons ha relatat en el recompte de vots el secretari, que l'ha declarat “nul”.

Barcala permet al PP recuperar una de les seues places tradicionals places. Alacant havia estat governada durant els últims 20 anys per diferents governs conservadors. El 2015, el PSOE de Gabriel Echávarri va pactar un executiu local amb Guanyar Alacant i Compromís però el doble processament del socialista -per presumptament trossejar contractes en l'àrea de Comerç per valor de 190.000 euros; i per posteriorment acomiadar una funcionària interina per represàlies contra el PP, com ell mateix va reconèixer, ja que es tractava de la cunyada del líder de grup municipal popular, Luis Barcala- va fer esclatar el tripartit primer, va propiciar l'eixida de Echávarri el passat 9 d'abril i ara la tornada del PP.

La ciutat d’Alacant es gita aquest dimecres sense saber si d’ací a unes hores de l’Ajuntament eixirà elegida una alcaldessa socialista o, al contrari, tornarà el PP al poder. El PSOE, amb la candidata Eva Montesinos al capdavant, ha mantingut una sèrie de trobades durant aquest dimecres amb distintes forces per a confirmar el suport de Guanyar i Compromís i per a tractar d’aconseguir el suport de la trànsfuga Nerea Belmonte, que és indispensable perquè l’alcaldessa en funcions obtinga la vara de comandament.

No obstant això, Belmonte decidirà en l’últim moment el destí del seu vot, que al seu torn podria convertir-se en el destí del rumb que adopte Alacant per a l’any de govern municipal que queda, ja que, excepte sorpreses, ni Ciutadans ni l’altre regidor trànsfuga Fernando Sepulcre sembla que estan per la faena de tornar a donar suport a la constitució d’un govern d’esquerres com van fer el 2015.

El principal i últim escull que cal salvar era la petició de Belmonte de tornar a disposar del sou que tenia quan formava part del grup municipal de Guanyar. Per atendre aquesta petició, Guanyar ha acceptat reduir de 50 a 18 els punts que demanava que es recolliren entre els deures del nou govern. Entre aquests, finalment, com han confirmat a eldiario.es fonts de l’agrupació que lidera Miguel Ángel Pavón, s’hi recull la modificació del Reglament Orgànic del Ple (ROP) que inclou el dret de Belmonte a disposar de sou com a càrrec públic.

Tanmateix, Nerea Belmonte demanava com a condició per a cedir el seu vot als socialistes que la seua reclamació de disposar de sou fóra explícita i signada pels tres grups polítics, qüestió que no s’ha arribat a materialitzar després de l’última reunió celebrada entre la vesprada i la nit.

Amb tot, en un escenari que, atesos els últims rumbs, no era descartat per ningú, l’exedil de Podem es convertirà d’ací a unes hores en la protagonista indirecta de la sessió d’investidura. Encara que tot sembla indicar que finalment donarà el “sí, vull” al PSOE, es preveu encara una nit llarga i inquieta i un matí d’ansiolítics a la sala de plens de l’Ajuntament d’Alacant.

L’escàndol del màster falsificat de Cristina Cifuentes en la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid ha posat el focus sobre els títols que els polítics inclouen en els seus currículums i sobre les condicions en què els cursen, en el cas que realment arriben a fer-ho. Si s’haguera d’organitzar una classificació dels màsters preferits pels càrrecs públics del PP, els de l’IESE Business School de la Universitat de Navarra serien, segurament, els preferits.

No obstant això, a escala més local criden l’atenció altres preferències. Entre càrrecs, assessors i dirigents del PP a Alacant, per exemple, són comuns els títols obtinguts en Fundesem Business School, una antiga escola professional reconvertida en escola de negocis de l’empresariat alacantí que actualment està assetjada pels deutes, ha hagut de recórrer a una col·lecta entre empresaris per a pagar nòmines endarrerides del professorat i deu a la Generalitat Valenciana més d’un milió d’euros, la qual cosa pot acostar-la al concurs de creditors.

El deute de Fundesem amb l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace) es deu a l’impagament del lloguer anual de 150.000 euros per l’edifici que l’escola ocupa a Alacant. El magnífic immoble va ser construït a propòsit, en l’època dels governs del PP en la Generalitat, per a llogar-lo a Fundesem per l’Impiva (Institut de la Mitjana i Petita Indústria Valenciana), organisme predecessor de l’actual Ivace.

Quatre dels 15 diputats provincials del PP, a més de funcionaris de suport o assessors del grup popular i fins i tot un diputat de les Corts Valencianes, i també regidors de l’Ajuntament d’Alacant, exhibeixen en els seus currículums cursos i màsters de Fundesem o han participat en algun dels seus programes que rep subvencions de la Diputació.

Dels quatre diputats provincials del PP amb títols de Fundesem, almenys dos van publicar en els seus currículums que tenien un màster en Direcció i Gestió d’Administracions Públiques per al qual no tenien prou nivell acadèmic perquè no eren llicenciats ni graduats. Es tracta de Javier Sendra, diputat de Medi Ambient, que va rebaixar a “curs” el títol en plena polèmica sobre Cifuentes, i d’Alejandro Morant, responsable d’Hisenda i Contractació, que cursa a més un MBA Executive també en Fundesem.

Els altres dos diputats provincials del PP són Carlos Castillo, amb un màster en Direcció i Gestió d’Administracions Públiques, i Francisco Manuel Sáez, amb un curs d’Alta Direcció Empresarial, ambdós en Fundesem.

Entre el personal dels populars en la Diputació Provincial d’Alacant hi ha altres currículums amb títols semblants. Així doncs, el director de l’àrea de Presidència, Juan Bautista Roselló, i el funcionari de suport i assessor José Vicente Marco tenen també el curs de Direcció i Gestió d’Administracions Públiques. L’últim afig que està fent, també en Fundesem, un curs de Social Media Management en les Agències de Desenvolupament Local.

Els cursos arriben fins a les Corts Valencianes, on el diputat alacantí José Juan Zaplana, que és llicenciat en Dret i Ciències Polítiques, ressenya en el seu currículum que és “titulat per l’escola de Negocis Fundesem el 2008”.

Actualment, Fundesem rep subvencions de la institució en què exerceixen el govern els populars. El president de la Diputació d’Alacant i alcalde de Calp, César Sánchez, ha subvencionat el 2017 i aquest 2018, amb 50.000 euros en cada exercici, la fundació per a la realització d’un Programa de Lideratge Públic que l’entitat va oferir per carta a tots els diputats en què els comunicava que, encara que el cost de la matrícula és de 3.450 euros, “s’ha creat un programa de beques amb el suport de la Diputació Provincial d’Alacant que permet reduir aquest import a 950 euros per a l’alumne”.

En la clausura de la primera edició del programa, al juny del 2017, es van fotografiar com a participants en aqueix programa el portaveu del PP en l’Ajuntament d’Alacant, Luis Barcala, els regidors d’aqueix partit María Dolores Padilla i Israel Cortés i l’exregidor Antonio Ardid. També ho va fer l’alcalde de Xàbia i portaveu socialista en la Corporació provincial, José Chulvi.

En qualitat de president de la Diputació, César Sánchez, que també és secretari executiu del área de Formació de la direcció nacional del PP, va assegurar en aquest acte de clausura que la institució continuaria col·laborant amb aqueix programa. “És la nostra responsabilitat construir una província millor”, va sentenciar.

Fundesem està a punt de la fallida. Una situació que va portar a la dimissió del seu degà, José Santacruz, a desembre passat i que li va impedir pagar els salaris als seus professors el 2017. Només fa uns mesos, gràcies a una col·lecta entre una quarantena d’empresaris, va aconseguir reunir 200.000 euros per a abonar nòmines pendents del professorat.

Un dels seus principals llastos econòmics és el deute pel lloguer de la seu amb l’Ivace, que augmenta cada mes. La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball va obrir un termini, abans que la via judicial es pose en marxa el pròxim mes de setembre, per a negociar una refinançament d’aqueix deute, que ja supera un milió d’euros. En cas contrari, s’iniciarà el procés judicial per a cobrar, que podria portar al desnonament i que obligaria al seu torn Fundesem a declarar el concurs de creditors, com ja va ocórrer a la patronal alacantina Coepa, pels seus deutes amb la Generalitat Valenciana.

“Hi ha bona predisposició”, assenyala a eldiario.es un portaveu del departament que dirigeix el conseller Rafael Climent. Però el fet és que l’Ivace no ha rebut encara la proposta de Fundesem. “No és una bona notícia que enguany, des del gener, tampoc han pagat cap mensualitat”.

Tot semblen incògnites al voltant d’Eva Montesinos. Tant la seua investidura, que se celebrarà d’ací a uns dies sense saber-se encara si compta amb el decisiu vot número 15, com la seua figura. L’actual alcaldessa accidental d’Alacant ha experimentat un ascens meteòric poques vegades vist en política. Militant del PSOE des del 2006, la seua inclusió en una renovada llista electoral en els comicis del 2015 va ser tota una sorpresa. Què feia una professora d’Educació Especial en el lloc número 2?

En poc de temps, Montesinos ha passat de detenir l’àrea de Turisme a dirigir la Vicealcaldia, el càrrec de portaveu del seu grup i sumar les regidories d’Urbanisme i Festes, entre altres. Per fer-ho, ha hagut de trencar-se el pacte amb Guanyar i Compromís, deixar el PSOE amb un minigovern i Echávarri sense alcaldia pels seus embolics judicials. Ell la va col·locar en el seu cercle pròxim de confiança i pels seus errors ell l’ha situada en la línia d’eixida.

Però Montesinos no és Echávarri. Els que la coneixen asseguren que no té “aquest caràcter temperamental ni aquesta cabuderia” que han acabat amb el que va ser diputat nacional. Al contrari, la defineixen com “una persona assossegada, disciplinada” i “de vegades retreta”.

Un altre exemple que traça la seua figura és “la seua capacitat per a organitzar i dirigir equips”. Qui parla és la seua actual companya de files, la regidora d’Economia i Hisenda, Sofía Morales, que coneix bé Montesinos perquè va estar a les seues ordres en l’IES Mare de Déu del Remei, on era la directora del centre. Llavors la que es postula com a pròxima alcaldessa coordinava una aula especial per a xiquets hipoacúsics com a mestra de l’especialitat d’Audició i Llenguatge, una tasca “difícil”, segons Morales, de la qual va eixir ben parada.

I és que entre les qualitats que es posen en relleu de la regidora socialista és que “prefereix escoltar a parlar”, una cosa que també es converteix en un defecte, apunten des de l’oposició, que assenyalen que no destaca per la seua “oratòria”, amb suports constants en el paper quan s’explica en els plens.

L’oposició no està posant a Eva Montesinos el camí fàcil cap a l’alcaldia. El PP, conscient que té una oportunitat d’or de tornar a detenir el poder només tres anys després, està tractant d’associar l’edil amb el presumpte cas de finançament il·legal que afecta el PSOE d’Alacant en una etapa, com ella ha defensat, en què no tenia responsabilitats polítiques directes.

En canvi sí que n’ha tingut com a edil d’Urbanisme en un altre escàndol, com és el de no revelar durant mesos la troballa d’un dispositiu de gravació al seu despatx, el mateix que anteriorment va ocupar el portaveu de Guanyar Miguel Ángel Pavón, que ha sembrat dubtes sobre la lleialtat i les intencions de Montesinos.

Siga com siga, l’alcaldessa en funcions presentarà el seu aval d’ací a uns dies per a ser investida. Que ho aconseguisca o no dependrà del seu poder d’influència amb la trànsfuga Nerea Belmonte, ja que Ciutadans no sembla estar per la faena de facilitar les coses per a la reedició d’un nou govern d’esquerres. Les credencials polítiques d’Eva Montesinos es resumeixen en poques pàgines, la qual cosa tampoc és un hàndicap, tenint en compte com va de desgastada la classe política, encara que l’argument principal que maneja sembla imbatible: el PP o jo. De la mateixa manera hi va arribar Echávarri. Cal veure com acaba Montesinos.

Gabriel Echávarri ja és història. En el matí d'aquest dilluns el regidor socialista ha renunciat a l'acta i ja no és ni alcalde ni regidor. La seua eixida ja havia sigut anunciada per ell mateix setmanes arrere després d'haver cedit a la pressió del seu partit, que l'ha obligat a renunciar.

Echávarri tenia la vara de comandament des de juny del 2015 quan va arribar al poder gràcies a un acord amb Guanyar Alacant i Compromís que es va materialitzar amb l'abstenció de Ciutadans. Però en l'últim any, el seu doble processament per suposadament fraccionar contractes en l'àrea de Comerç i per acomiadar una funcionària interina que va resultar ser cunyada del portaveu del grup municipal del PP, Luis Barcala, l'ha portat a l'abisme polític.

De moment, pren les regnes la regidora d'Urbanisme Eva Montesinos, que ja portava dies exercint de facto com a alcaldessa en funcions. La intenció de la portaveu del grup socialista és precisament reeditar un acord amb Compromís i Guanyar Alacant, aquesta última minvada amb l'eixida al grup de no adscrits de Nerea Belmonte, a qui tracta de convèncer per al vot favorable. Tampoc no descarta que el grup municipal de Ciutadans s'acabe sumant.

Amb l'eixida d'Echávarri, que s'ha produït amb un escrit de dimissió que ha fet arribar un company de confiança, s'inicia el compte arrere perquè Alacant tinga nou inquilí en el despatx d'alcaldia. L'Ajuntament té 10 dies per a convocar un ple municipal que oficialitze la renúncia i uns altres 10 dies per a celebrar un ple d'investidura. En aquesta última cita la dona de confiança de l'alcalde dimissionari Echávarri tractarà d'obtenir com a mínim 15 suports. En cas contrari, la llista més votada, del Partit Popular que encapçala Luis Barcala, tornarà al poder tres anys després.

Dir que l’eixida forçosa de Gabriel Echávarri de l’alcaldia d’Alacant era la crònica d’una mort anunciada és, a més de gens original, una mica presumptuós. El que és cert és que el compte arrere de la seua marxa va començar fa 12 mesos quan va esclatar el cas Comerç primerament, i l’acomiadament de la cunyada del líder del PP després, pels quals va cavar la seua pròpia tomba. Però el pas per l’Ajuntament d’Alacant d’Echávarri no ha estat exempt de polèmica gairebé cap dia.

La imatge tan deteriorada que arrossega el primer edil, fins aquest dilluns, dista de la que el va portar a liderar el PSPV-PSOE i la ciutat. Abans d’acariciar el poder, pràcticament hi havia unanimitat a Alacant: el llavors diputat en el Congrés responia al perfil d’un advocat culte que ho tenia tot per a obrir les portes i les finestres d’un consistori impregnat per l’aroma de corrupció que havien portat els alcaldes del PP que el van precedir, Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo. Està clar que la seua comesa principal no l’ha aconseguida.

La caiguda en desgràcia d’Echávarri va començar no fa un any, sinó quasi tres, quan va prendre possessió del càrrec que ara deixa. Mentre a Alacant el flamant alcalde posava amb la vara de comandament agafada també pels portaveus de Guanyar Alacant, Miguel Ángel Pavón, i de Compromís, Natxo Bellido, a dos-cents quilòmetres i a la mateixa hora, l’alcalde de València Joan Ribó renunciava en el seu discurs a la vara i al comandament. Ací, en aqueixes quatre parets, començava la mala fortuna.

Massa galls en un galliner en què els socialistes van obtenir els mateixos regidors que Guanyar Alacant (sis cadascun, per tres de Compromís). Fonts pròximes a Echávarri apunten que “no ha estat precisament senzill” treballar amb Compromís i sobretot amb el líder de Guanyar Pavón. De fet, el repartiment de regidories que va atorgar el PSOE (amb més pes per a la coalició d’EU i Podem) va deixar de seguida l’empremta que l’Ajuntament no sols estava sent governat per un tripartit, sinó que en la pràctica hi havia tres compartiments estancs que remaven en direccions oposades.

Encara que des dels partits d’esquerres també recalquen que “el caràcter de Gabriel” ho ha condicionat tot. “Li ha passat factura”, reconeixen des de l’equip d’Echávarri. Això explica les seues eixides de to constants tant en xarxes socials com al carrer, on ha protagonitzat unes quantes baralles amb veïns. I això explica qüestions clau com la negativa del regidor socialista a delegar la regidoria de Comerç en què al desembre del 2016 pretesament va fraccionar contractes per un valor pròxim a 190.000 euros; o la seua confessió en Facebook dies després que havia acomiadat Catalina Rodríguez, la funcionària interina cunyada del portaveu del grup del PP, Luis Barcala, com a represàlia per la denúncia interposada pel PP en el primer cas.

Embolics judicials

En l’últim any, Echávarri ha passat d’estar doblement processat –a les portes de seure en sengles judicis, pel cas Comerç i l’acomiadament per venjança–, a estar doblement reprovat per un ple en què els seus socis han optat per eixir del govern i, finalment, veure’s forçat a dimitir davant de la pressió de contraris i propis.

“En realitat no ha fet res. Han estat errors administratius i tot s’ha sobredimensionat”, afirmen des de l’equip de govern. Des del PSPV-PSOE s’ha insistit que Echávarri no està investigat per casos de corrupció, terme que Alacant associa als exalcaldes Alperi i Castedo, que s’enfronten a deu anys de presó per haver falsejat el PGOU per afavorir l’empresari Enrique Ortiz.

No en té la mateixa opinió l’oposició. Si bé reconeix que Echávarri no xafarà la presó, dóna per feta una inhabilitació de càrrec públic. “És il·legal trossejar contractes i ha de complir les línies roges del seu partit”, asseveren. Pel cas Comerç també estan processats per un presumpte delicte de prevaricació i suplantació de funcions l’assessor socialista Pedro de Gea i el cap de gabinet de l’alcalde, Lalo Díez, mà dreta de l’encara edil provinent del món de l’oci nocturn i la presència del qual en l’Ajuntament ha debilitat més que ha ajudat el seu amic de joventut.

Nova alcaldessa

En definitiva, Gabriel Echávarri no ha sabut envoltar-se d’un equip de confiança i ha anat prenent decisions que l’han dut a un atzucac amb una única eixida possible, la dimissió. El PSPV-PSOE espera restablir en les pròximes setmanes la confiança perduda i investir Eva Montesinos com a nova Líder. Amb ella són ja cinc les vares de comandament que s’han anat succeint només en quatre anys i amb ella està per comprovar si la butaca de l’Alcaldia d’Alacant té mala fortuna o simplement gestors incompetents.

El 60% de l'aigua que ix de les aixetes del sud de la província d'Alacant -incloses les d'Alacant i Elx- prové de la desaladora de Torrevella. El Govern d'Espanya va facilitar unes subvencions perquè els agricultors puguen utilitzar l'aigua d'aquesta planta que, encara que més cara, pot arribar en funció de la demanda als camps de la zona que, al costat de Múrcia, s'estan convertint en l'horta d'Europa.

La ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, ha visitat la planta aquest dilluns amb el delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, i la consellera de Medi Ambient, Elena Cebrián, per a comprovar les millores i les necessitats per a aconseguir que la planta passe a tenir una capacitat de 80 hectòmetres cúbics anuals a 120. Una vertadera salvació per a una província que amb el canvi climàtic i la nova consciència mediambiental té com a única salvació l'extrema reutilització i la dessalació de l'aigua.

Després de les últimes pluges i nevades de l'hivern, el pròxim 3 d'abril s'aprovarà si es torna a reactivar el transvasament Tajo-Segura en haver superat la conca excedentària els 400 hectòmetres cúbics de capacitat en els seus embassaments de capçalera. Com a molt, segons fonts coneixedores de les negociacions, el màxim que es podria transvasar entre conques en l'actualitat serien 5 hectòmetres cúbics.

Aquest volum d'aigua, que en el passat haguera sigut la salvació acredita la importància que per a Alacant té la planta de Torrevella. I és que la desaladora ha generat entre l'1 de gener i l'11 de març 9,1 hectòmetres cúbics d'aigua potable. En 2017 la producció va ser de 44,3 hm/3, en 2016 de 33,5 i en 2015 de 12,8.

En aquests moments, l'únic problema de la desaladora és el cost de l'energia, ja que la propulsió de l'aigua per a passar pel tamís que elimine la sal necessita de molts recursos elèctrics. El Govern està subvencionant als agricultors perquè puguen accedir a l'aigua, cosa que, per cert, es fa amb tota l'agricultura de l'Europa Central -França sobretot- però no solament a nivell genèric. Què és si no la Política Agrària Comuna? En aquests moments el metre cúbic s'abona a 0,48 euros però la intenció és que en el futur i amb la màxima eficiència el preu baixe dels 0,40 euros per metre cúbic.

La dessaladora de Torrevella -en la qual s'han invertit 271,2 milions d'euros- és la prova que el futur està en la reutilització i la dessalació i no en els transvasaments, que en l'actualitat i per la sequera generen grans enfrontaments entre territoris. De fet, el Govern de Castella-la Manxa s'oposa a la pròxima transferència Tajo-Segura després d'haver recuperat el cabal ecològic. L'actual Govern del PP sembla haver entrat en raó i ja rebutja les comunicacions entre conques per a invertir en altres solucions com la que aquest dilluns la mateixa Tejerina i Moragues han defensat. Aquest dilluns s'han anunciat altres 45 milions d'inversió perquè la planta supere els 120 hectòmetres cúbics a l'any.

Hi haurà algun dia en què l'agricultura d'Alacant i Murcia -de les més rendibles d'Espanya- puguen autoabastir-se? No en queda una altra.

La magistrada del Jutjat d'Instrucció número dos d'Alacant, Patricia Romero, ha processat l'alcalde d'Alacant, el socialista Gabriel Echávarri, per la segona causa judicial que tenia pendent, l'acomiadament de la cunyada del portaveu municipal del PP, Luis Barcala.

La jutgessa Romero esgrimeix en l'acte que existeixen indicis d'un possible delicte de prevaricació administrativa del primer edil en entendre que el cessament de la funcionària Catalina Rodríguez va poder ser una represàlia per la denúncia que va interposar prèviament el grup municipal del PP per un presumpte fraccionament de contractes en la regidoria de Comerç. Precisament, per aqueixa suposada actuació delictiva Echávarri ja ha sigut processat, segons va confirmar l'Audiència Provincial recentment.

El que ha eixit ben parat de la causa oberta per l'acomiadament de la cunyada de Barcala és el regidor de Recursos Humans de l'Ajuntament d'Alacant, Carlos Giménez, a qui la jutgessa ha retirat el càrrec de prevaricació administrativa en suposar que l'edil va actuar “mogut per la preeminència orgànica de l'alcalde”.

Ara les parts podran presentar els seus escrits d'acusació com a pas previ a l'obertura de judici oral, encara que Echávarri podrà recórrer la resolució davant l'Audiència Provincial. Amb aquest acte, el Jutjat d'Instrucció número 2 d'Alacant es posiciona en la mateixa línia que la Fiscalia, que es va oposar a l'intent del primer edil que s'arxivara la causa perquè, al seu parer, s'aprecien “indicis de desviació de poder greu” motivats per “represàlies”.

Echávarri ha admès que es troba “fet pols” arran del seu doble processament judicial i ha afirmat que el “linxament” del que és objecte “no és normal”.

Centenars de milers de persones es manifestaven dissabte passat en les principals ciutats espanyoles per a exigir al Govern unes pensions dignes. Unes 3.500 persones eixien al carrer a Alacant i al voltant de 10.000 ho feien a Castelló, mentre que a València la convocatòria està prevista per a dijous que ve 22 de març, a les 11 hores des de la Plaça de l'Ajuntament, per a evitar que la manifestació, convocada en tota Espanya per a dissabte passat, coincidira amb un dels principals actes de les Falles, l'ofrena a la mare de déu en la qual milers de fallers abarroten el centre de la capital valenciana.

Aquestes reivindicacions s'emmarquen en un context en el qual el 34,3 per cent dels pensionistes valencians (356.257 persones) percep una prestació per sota del llindar de la pobresa, menys de 8.000 euros a l'any, la qual cosa situa a la Comunitat Valenciana en tercera posició en l'àmbit estatal en termes absoluts, només per sota d'Andalusia i Catalunya.

Aquestes xifres són encara pitjors en el cas de les dones, que dupliquen aquesta taxa, amb un 61%, amb una bretxa salarial que se situa en el 46,7%. Les dones majors de 65 anys cobren una pensió quasi un 49% inferior a la dels homes d'aqueixa mateixa franja d'edat.

Així, es desprèn d'un informe dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) a partir de dades de la 'Estadística de mercat de treball i pensions en les fonts tributàries de 2016' que elabora l'Agència Tributària. L'estudi situa la xifra total a nivell estatal en 3,1 milions de pensionistes en aquesta situació, la qual cosa equival a un percentatge del 34,1% del total, i evidencia la “urgent” necessitat d'incrementar les pensions mínimes.

La persona que va introduir la trama Gürtel a la Comunitat Valenciana va ser Francisco Camps gràcies a la seua amistat manifesta amb Álvaro Pérez “El Bigotes”, segons s’ha acreditat en els diferents judicis contra el “Grupo Correa”. Però la porta d’entrada de la xarxa corrupta va ser el municipi alacantí de la Nucia, d’on era i és alcalde el vicepresident de la Diputació d’Alacant, Bernabé Cano. Des del registre d’entrada d’aquesta localitat de la Marina Baixa, Orange Market va presentar la seua primera proposta per a guanyar el concurs falsejat dels pavellons de la Generalitat per a Fitur entre el 2005 i el 2009 perquè se’ls havia passat el termini.

I és que la Nucia, governada des del 2003 pel popular Bernabé Cano, actual vicepresident de la Diputació d’Alacant, va ser una de les bases d’operacions de la trama Gürtel en el seu procés d’expansió en terres valencianes. En les gravacions aportades i validades a l’Audiència Nacional per l’exregidor de Majadahonda que va destapar la trama, José Luis Peñas, Correa explica que comprarien sòl a un promotor en el PAI urbanístic Pie de Monte per 10.000 milions de pessetes i el vendrien per 22.000. Els diners els facilitaria el constructor castellanolleonés José Luis Ulibarri, però Correa es quedaria el 50% dels 12.000 milions de pessetes de beneficis per a repartir-ho entre els seus socis i, presumptament, amb l’alcalde.

El diario.es publica un correu electrònic inèdit, i que no ha arribat a la causa Gürtel, que acredita l’operació i que demostra la participació de tots els agents que assenyala Correa. Jacobo Gordon, amic des de la infància d’Alejandro Agag, va enviar el 20 de desembre de 2006 al director financer de Begar (empresa d’Ulibarri), Abelardo Santana –amb còpia a l’assessor fiscal de la Gürtel, Ramón Blanco Balín– un correu electrònic en què informa dels detalls de l’operació de compra dels terrenys a Murcia Puchades SL, que seria anomenat agent urbanitzador del desenvolupament urbanístic.

“En el preu acordat s’estableix que si s’inclouen més de 840.000 m2 dins del PAI, l’excés es pagarà als venedors a raó de 48 €/m2 (8.000 ptes / m2), fins un màxim de 45.631 m2 addicionals, diu una part del correu. D’aquesta manera s’evidencia que la trama coneixia informació del projecte abans que s’aprovara el PAI per part de l’Ajuntament de la Nucia i de la Generalitat Valenciana. A més, en el correu electrònic, també s’observa que el preu final pactat entre el Grupo Correa, Ulibarri i els venedors seria de 22 milions d’euros –quasi 4.000 milions de pessetes– i no 60 –10.000 milions– com contava Correa als seus socis en les gravacions.

Un any abans d’aquest projecte, Ulibarri ja havia aterrat a la Comunitat Valenciana en una unió amb el grup de comunicació Mediamed. El 31 de desembre de 2005, el llavors conseller de Presidència Esteban González Pons va adjudicar a Mediamed d’Ulibarri llicències de TDT locals en totes les demarcacions de la Comunitat Valenciana. Aquest concurs, que va deixar 40 de les 42 llicències en mans de mitjans conservadors, va ser anul·lat anys després pels tribunals.

Temps després, en la gravació aportada a la causa sobre l’intent frustrat de compra del PAI Pie de Monte i que hui reproduïm, el mateix Correa parla que li pot desbloquejar el projecte Esteban González Pons, que el 2006 ja ocupava la cartera de Territori. “Hi ha un problema amb un tema mediambiental que desbloquege jo. Jo tinc el contacte amb la persona, que és el fill de puta d’Esteban Pons, que l’han nomenat conseller d’Obres Públiques, que abans era de Presidència, recordeu? el que estava en el Senat? Doncs, aqueix m’ho arregla. A més, ens hem fet amics de l’alcalde del poble”, explica Correa als seus interlocutors.

El projecte no va eixir mai avant perquè la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va emetre un informe negatiu. Amb l’arribada de la crisi, aquest megaprojecte urbanístic i dos més a la Nucia se’n van anar en orri.