Xàtiva, la ciutat de Raimon o Pep Gimeno El Botifarra, celebra la cançó d'autor amb la III edició del Música i Lletra (MiL), el primer festival valencià protagonitzat pels trobadors contemporanis.

Fins al 9 de juny, la paraula cantada omplirà el Gran Teatre amb concerts dobles. El dissabte 19 tocaran el valencià Pau Alabajos i l'aranesa Alidé Sans, després ve el napolità Alessio Arenai la valenciana Gem (26 de maig), segueixen la valenciana Eva Dénia, i la catalana Meritxell Gené (2 de juny) i tanquen el cartell la catalana Lu Rois i l'ànima d'Antònia Font, el mallorquí Joan Miquel Oliver (9 de juny).

Les dones guanyen cinc a tres, en un festival menut en format, però ric en qualitat, veus i estils. Guanyen elles perquè aquesta ha estat la voluntat dels organitzadors que s'han agafat al peu de la lletra el lema d'enguany “Sense les dones no hi ha festivals!”. Parlem sobre la necessitat de programar més dones als festivals i sobre la soledat de la cançó d'autor en la temporada de concerts amb Feliu Ventura, el director artístic del MiL i una de les veus que han renovat la cançó d'autor a casa nostra. El músic reivindica la figura del cantautor com “un ofici i no un estil” i exigeix més suport institucional per defensar un “gènere autòcton”.

Què diferencia el MiL de la resta de festivals de música en valencià?

És el primer que se centra en exclusiva en la cançó d'autor i és un festival molt arrelat a Xàtiva. A més, protegeix un gènere autòcton, així que és estratègic en terres valencianes.

Què li ofereix al públic i a la ciutat de Xàtiva?

Una programació cultural estable a les comarques centrals, fora de les festes dels pobles. Hem estat molts anys sense res i ara açò permet una programació d'un mes de música de qualitat i amb unes condicions dignes. També per a Xàtiva és un pol d'atracció de gent de les comarques centrals cap a la ciutat.

Heu reivindicat el MiL com un festival feminista...

El cartell té una ànima feminista però el festival no ho és, perquè forma part de la societat en què vivim, que encara ha de fer molts passos... per exemple, el director artístic del festival és un home, que sóc jo. Però hem fet un esforç. L'edició anterior pretenia la paritat a l'escenari. Enguany hem seguit un criteri de qualitat i ha resultat que la majoria de cantautores que hem portat són dones. Dissabte 12 vam donar els premis del certàmen per a joves cantautors amb un jurat integrament femení: cinc dones del món de la cultura xativina que han hagut de destriar entre 58 propostes. El premi Al Vent a la millor cançó en català se l'ha endut Lia Sampai, per Sento i el premi Veles e vents a la millor cançó en altres llengües ha estat per a Laura Valls de Barcelona amb De las primeras.

Per desgràcia un festival en un cartell protagonitzat per dones és una raresa encara.

És una raresa i no hi ha excuses. Hi ha suficients dones per a programar amb un criteri únicament de qualitat. Però vivim en una societat on les cantautores tenen menys visibilitat i on els homes tenim una situació de privilegi que ens ha permés fer carreres més llargues, mantenir-les en el temps. A penes coneixem cantautores de la meua generació a l'àmbit valencià. I això no és que no hi haja dones de la meua edat que no hagen cantat. Sino que ho han tingut més difícil i al final han decidit altres camins.

La dona, en qualsevol camp laboral, té una societat que està formulada en contra de les seues aspiracions i és difícil trobar cantautores que tinguen una carrera equiparable a la dels homes. Però la meitat de la població són dones i també fan música, només hem de tenir una mirada atenta.

Parlem de la cançó d'autor. Tu sempre dius que ve d'Occitània, dels trobadors, però quan pensem en cantautors en la nostra llengua hi pensem a partir de la Nova Cançó...

Sí, la Nova Cançó va ser el primer moviment de masses que tenia una potència i una capacitat de transformació molt gran. Tan gran que segurament els canvis polítics que es van produir en aquells anys en gran mesura van ser gràcies a moviments culturals com la cançó, que tenia una gran força comunicativa. Però després de la transició molts dels líders que s'havien ajudat de la cançó per omplir mítings, van veure la cançó com un objectiu a abatre, per què no anava a deixar de ser crítica perquè Franco estigués mort.

Per tant es van fer una sèrie d'accions perquè la música d'autor no tinguera escenari. Va ser molt difícil per als cantautors d'aleshores. Un exemple és la situació d'Ovidi Montllor, que va passar de tindre molts concerts a només 4 a l'any.

Es va crear una imatge negativa del cantautor, la d'una persona amb poques habilitats musicals i molt política. I això no és així. Si mirem al nostre voltant, el món anglosaxó anomenen cantautors a músics que nosaltres no ens atreviríem com Janis Joplin, Bob Marley, Bruce Springsteen o tants altres.

I per a tu, què és un cantautor?

La cançó és cantar la paraula, i un cantautor és qui fa cançons i les canta. Més modernament també es considera com s'interpreta. És a dir la música, la lletra i la interpretació que fas, crea una marca d'autor que fa que, quan escoltes a un determinat cantant, identifiques directament que la lletra és seua, que és la seua música i manera d'interpretar. Jo sempre ho compare amb el cinema d'autor o la cuina d'autor. Tu pots identificar directors per un determinant tractament de la llum, la imatge o el diàleg, el mateix passa amb la cuina o la cançó.

I assenyales que aquesta cançó d'autor està desprestigiada ací.

Crec que ací hi ha una llosa sobre la figura que no he sentit en altres indrets on he tocat. Ser cantautor és un ofici, no és cap estil. Pots fer electrònica o pop indi, i ser cantautor. Això, que s'entén a altres parts del món, ací no s'entén. S'ha creat un clixé per a dificultar l'existència de la cançó en l'esfera pública, simplement perquè som una veu crítica. I som crítica no només perquè les nostres lletres puguen ser-ho si no simplement perquè és una opció independent dins de la música. Hi ha molts cantautors amb lletres que no són explícites però sí que tenen la música com un instrument per a transformar la mateixa música i això a l'establishment no li agrada.

És per això que trobem buits generacionals en la cançó d'autor en català des de la Nova Cançó fins ara?

Hi ha salts en l'esfera pública. La cançó necessita pocs recursos així que sempre ha existit. Mentre hi haja algú que faça una cançó en casa hi haurà un cantautor. Als 80 l'esfera pública era 0 per a la cançó. Els cantautors que apareixien treien pocs discos. Als 90, a l'estat espanyol vam veure cantautors com Pedro Guerra, Javier Álvarez, Ismael Serrano... que van aparèixer com un grup de cantautors nous als mitjans. Però en català, Roger Mas o jo vam aparèixer en eixa època i no vam tenir una projecció similar. És una qüestió d'esfera pública.

L'esclat de la música en valencià a finals dels 90 ha vingut acompanyat de l'aflorament de cantautors i cantautores: Pau Alabajos, d'Andreu Valor, de Clara Andrés... hi ha un gruix de cantautors elevat però no tenen el mateix suport que altres gèneres. Tenim molts festivals d'altres tipus de músiques i la cançó està una miqueta òrfena, és clavada en calçador en altres festivals, en programacions que no afavoreixen presentar els seus treballs en la qualitat que requereix la cançó.

La meua primera actuació va ser en un concurs de rock com a cantautor fora de concurs, i després he tocat molt acompanyant a grup com Obrint Pas, Gramoxone o altres grups d'ska-reggae. Però un cantautor obrint un concert és d'alguna manera anòmal.

S'ha anat millorant el circuit musical però la cançó sembla que no té el seu espai encara i ací és on cal suport institucional. Hi ha pocs espais on puguem fer música en directe, per exemple. Tot i ser de menut format, ens veiem perseguits per normatives municipals que restringeixen els espais per acostar-se al públic.

El canvi polític ha portat aparellat un canvi per a la música en valencià?

Sí que hi ha hagut una mica de canvi en l'aspecte musical, però ens falta encara ordenar el mapa. Cal fer un mapa dels festivals estratègics perquè cites com el MiL estiguen blindades dins de les manifestacions musicals anuals.

I ara més enllà del festival, tindrem disc a la vista de Feliu Ventura?

Sí, segurament a principis de l'any que entra. Mentrestant tenim en marxa una producció discogràfica de l'espectacle que faig amb Marc Serrats, “Xerramequ” i el grup Aborígens. Doncs estarem pendents! Moltes gràcies.

Este jueves se descubrió en Valencia el cartel de la segunda edición del ‘Festival Música i Lletra. Xàtiva, cançó d'autor’ con artistas como Albert Pla y Diego Cortés, Cesk Freixas, Mireia Vives y Borja Penalba, Abraham Rivas, Ses o, Las Kol·lontai. El Festival Música y Lletra (MiL) se consolida en su segunda edición como el festival de cantautores de referencia al País Valenciano. Este año el festival crece y constará de 12 conciertos en los cuales 17 artistas actuarán entre el 20 de mayo al 17 de junio a la capital de la Costa.

El Festival MiL se desarrollará mayoritariamente al Gran Teatre de Xàtiva, pero también en varias plazas de la ciudad con la voluntad de extender el festival por todos los rincones de la población. Por eso, el MiL cuenta también con un puñado de pequeñas actuaciones en formato showcase o escaparate de autores menos conocidos pero no menos importantes, como la ya consolidada uruguaya Inés Saavedra, los valencianos Carles Pastor, Pau Miquel Soler, Alfonso Copé, la catalana Sílvia Tomás Trio o el setabense Carles Vila.

Desde la organización además destacan que “marca de la casa es que el festival garantiza condiciones laborales dignas para todos los artistas que participan, cosa que no suele pasar en la mayoría de grandes festivales”.

La canción de las mujeres

En esta edición la mitad de los artistas son mujeres. Según Feliu Ventura, director artístico de la edición de este año: “No ha sido una elección premeditada pero sí consciente. En el ámbito de la canción de autor, no hay excusas para no programar cantautoras sin tener que renunciar a la calidad artística”. La apuesta del Festival por las voces femeninas se culmina con el concierto de la gallega Ses y Las Kol·lontai, un grupo de cantautoras formado por Montse Castellano, Sílvia Comas, Meritxell Gené e Ivette Nadal. El concierto, con entrada libre, se celebrará el 10 de junio a la Plaza del Mercado de Xàtiva con la complicidad de los establecimientos del Mercat que engalanarán el espacio.

Este año la concejalía de Gran Teatre de Xàtiva, organizadora del Festival MiL, ha contado con Feliu Ventura, cantautor y activista cultural, que ha configurado un cartel que desglosa diferentes estilos y maneras de entender la canción de autor, además, en varias lenguas y de múltiples procedencias geográficas.

Ventura propone una programación que desborda la iniciativa municipal y trabaja de la mano de entidades y establecimientos locales, con la voluntad de convertir la ciudad en la villa valenciana de la canción de autor por excelencia.

Entre las nuevas iniciativas hay el I Certamen de Jóvenes Cantautores y Cantautoras Ciutat de Xàtiva que, en opinión de Ventura: “quiere ser el plantel de las futuras ediciones”. A la final del certamen que será viernes 26 de mayo, habrá la actuación conjunta de las dos sociedades musicales de la ciudad que interpretarán un repertorio basado en canciones de cantautores valencianos, donde se estrenará, por primera vez en Xàtiva, la ‘Suite Raimon’ de Adolf Ventas.

Según Alfred Boluda, regidor del Gran Teatro de Xàtiva, MiL es un festival “estratégico y de especial atención” puesto que, por un lado “patrimonialitza la canción de autor como género histórico de la ciudad” y, por la otra “difunde la imagen de la ciudad como foco turístico y cultural del País Valenciano”.

Este dijous es va descobrir a València el cartell de la segona edició del ‘Festival Música i Lletra. Xàtiva, cançó d’autor’ amb artistes com Albert Pla i Diego Cortés, Cesk Freixas, Mireia Vives i Borja Penalba, Abraham Rivas, Ses o, Les Kol·lontai. El Festival Música i Lletra (MiL) es consolida en la seua segona edició com el festival de cantautors de referència al País Valencià. Enguany el festival creix i constarà de 12 concerts en els quals 17 artistes actuaran entre el 20 de maig al 17 de juny a la capital de la Costera.

El Festival MiL es desenvoluparà majoritàriament al Gran Teatre de Xàtiva, però també en diverses places de la ciutat amb la voluntat d’estendre el festival per tots els racons de la població. Per això, el MiL compta també amb un grapat de xicotetes actuacions en format showcase o aparador d’autors menys coneguts però no menys importants, com la ja consolidada uruguaiana Inés Saavedra, els valencians Carles Pastor, Pau Miquel Soler, Alfonso Copé, la catalana Sílvia Tomás Trio o el xativí Carles Vila.

Des de l’organització a més destaquen que “marca de la casa és que el festival garanteix condicions laborals dignes per a tots els artistes que hi participen, cosa que no sol passar en la majoria de grans festivals”.

La cançó de les dones

En aquesta edició la meitat dels artistes són dones. Segons Feliu Ventura, director artístic de l’edició d’enguany: “No ha estat una tria premeditada però sí conscient. En l’àmbit de la cançó d’autor, no hi ha excuses per no programar cantautores sense haver de renunciar a la qualitat artística”. L’aposta del Festival per les veus femenines es culmina amb el concert de la gallega Ses i Les Kol·lontai, un grup de cantautores format per Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal. El concert, amb entrada lliure, se celebrarà el 10 de juny a la Plaça del Mercat de Xàtiva amb la complicitat dels establiments del Mercat que engalanaran l’espai.

Enguany la regidoria de Gran Teatre de Xàtiva, organitzadora del Festival MiL, ha comptat amb Feliu Ventura, cantautor i activista cultural, que ha configurat un cartell que desglossa diferents estils i maneres d’entendre la cançó d’autor, a més, en diverses llengües i de múltiples procedències geogràfiques.

Ventura proposa una programació que desborda la iniciativa municipal i treballa de la mà d’entitats i establiments locals, amb la voluntat de convertir la ciutat en la vila valenciana de la cançó d’autor per excel·lència.

Entre les noves iniciatives hi ha el I Certamen de Joves Cantautors i Cantautores Ciutat de Xàtiva que, en opinió de Ventura: “vol ser el planter de les futures edicions”. A la final del certamen que serà divendres 26 de maig, hi haurà l’actuació conjunta de les dues societats musicals de la ciutat que interpretaran un repertori basat en cançons de cantautors valencians, on s’estrenarà, per primera vegada a Xàtiva, la ‘Suite Raimon’ d’Adolf Ventas.

Segons Alfred Boluda, regidor del Gran Teatre de Xàtiva, MiL és un festival “estratègic i d’especial atenció” ja que, per una banda “patrimonialitza la cançó d’autor com a gènere històric de la ciutat” i, per l’altra “difon la imatge de la ciutat com a focus turístic i cultural del País Valencià”.

El Festival Música i Lletra de Xàtiva comptarà en la seua edició de 2017 amb el I Certamen de Joves Cantautors i Cantautores, un concurs dirigit a cantautors internacionals d’entre 14 i 35 anys que no hagen editat cap disc.

Dins este certamen hi haurà diversos premis, així la millor cançó en valencià rebrà un premi de 1.000 euros, a l’igual que la cançó que obtinga el premi Veles e Vents, destinat a guardonar cançons en altres llengües, dotat amb la mateixa quantitat. També hi haurà un premi del públic, valorat en 300 euros i premis per a la millor música i la millor lletra, dotats amb 200 euros respectivament. A més de la regidoria de Gran Teatre, les de Joventut i Política Lingüística participen en la dotació econòmica dels premis.

Per a participar en el certamen, els interessats hauran de remetre per correu electrònic a granteatre@xativa.es un enllaç als vídeos de les seues interpretacions musicals. El termini de presentació d’obres expira el proper 25 d’abril. Les bases del concurs es troben a la web del Gran Teatre (www.granteatre.com). El jurat estarà compost per un crític musical, un músic, representants de les bandes de música de Xàtiva i un escriptor o poeta.

Dissabte 27 de maig, el Gran Teatre albergarà la final del certamen, on competiran tres cantautors. Aquest espectacle es completarà amb l’actuació d’un combinat de músics de les societats musicals Primitiva Setabense i la Nova de Xàtiva, que interpretaran un repertori d’èxits de la cançó d’autor. A més a més, s’estrenarà a Xàtiva la ‘Suite Raimon’, obra del compositor Adolf Ventas, escrita per a commemorar el trenta aniversari del llançament de la cançó ‘Al vent’.

Festival “estratègic”

Alfred Boluda ha explicat que ha encomanat la direcció artística del Festival Música i Lletra a Feliu Ventura perquè “reuneix la doble condició de cantautor i d’activista cultural”, en paraules del regidor. Segons Boluda, comptar amb Ventura facilita aproximar el festival a les associacions culturals i a les institucions educatives, com els instituts, “a més d’aconseguir una major projecció externa gràcies a la figura de Feliu”.

Per la seua banda, Feliu Ventura ha destacat que el certamen té caràcter internacional amb una especial atenció per a la llengua pròpia. Ventura creu que “Música i Lletra ha de ser un festival estratègic dins del País Valencià, ja que no existeixen models com aquest, on es recupera espai per a la cançó d’autor”.

El cantautor xativí ha explicat que el cartell anunciador del certamen, obra del dissenyador gràfic Alfredo Pardo, “reflecteix aquell famós viatge de València a Xàtiva en Vespa de Raimon, d’on va sorgir la cançò Al vent”. Per a Ventura, Xàtiva és el lloc adequat per a celebrar el certamen de cantautors, ja que la nostra ciutat “va tenir un gran protagonisme en el període més important de la cançó d’autor, gràcies a la figura de Raimon i el que va significar la Nova Cançó”.

El Festival Música i Lletra de Xàtiva contará en su edición de 2017 con el I Certamen de Joves Cantautors i Cantautores, un concurso dirigido a cantautores internacionales de entre 14 y 35 años que no hayan editado ningún disco.

Dentro de este certamen habrá varios premios, así la mejor canción en valenciano recibirá un premio de 1.000 euros, al igual que la canción que obtenga el premio Veles e Vents, destinado a galardonar canciones en otras lenguas, dotado con la misma cantidad. También habrá un premio del público, valorado en 300 euros y premios para la mejor música y la mejor letra, dotados con 200 euros respectivamente. Además de la concejalía de Gran Teatre, las de Juventud y Política Lingüística participan en la dotación económica de los premios.

Para participar en el certamen, los interesados tendrán que remitir por correo electrónico a granteatre@xativa.es un enlace a los vídeos de sus interpretaciones musicales. El plazo de presentación de obras expira el próximo 25 de abril. Las bases del concurso se encuentran en la web del Gran Teatre (www.granteatre.com). El jurado estará compuesto por un crítico musical, un músico, representantes de las bandas de música de Xàtiva y un escritor o poeta.

El sábado 27 de mayo, el Gran Teatro albergará la final del certamen, donde competirán tres cantautores. Este espectáculo se completará con la actuación de un combinado de músicos de las sociedades musicales Primitiva Setabense y la Nova de Xàtiva, que interpretarán un repertorio de éxitos de la canción de autor. Además, se estrenará en Xàtiva la ‘Suite Raimon’, obra del compositor Adolf Ventas, escrita para conmemorar el treinta aniversario del lanzamiento de la canción ‘Al viento’.

Festival “estratégico”

Alfred Boluda, concejal de Gran TEatro, ha explicado que ha encomendado la dirección artística del Festival Música y Lletra a Feliu Ventura porque “reúne la doble condición de cantautor y de activista cultural”, en palabras del edil. Según Boluda, contar con Ventura facilita aproximar el festival a las asociaciones culturales y a las instituciones educativas, como los institutos, “además de conseguir una mayor proyección externa gracias a la figura de Feliu”.

Por su parte, Feliu Ventura ha destacado que el certamen tiene carácter internacional con una especial atención para la lengua propia. Ventura cree que “Música i Lletra tiene que ser un festival estratégico dentro del País Valenciano, puesto que no existen modelos como este, donde se recupera espacio para la canción de autor”.

El cantautor setabense ha explicado que el cartel anunciador del certamen, obra del diseñador gráfico Alfredo Pardo, “refleja aquel famoso viaje de Valencia en Xàtiva en Vespa de Raimon, de donde surgió la cançò 'Al vent'. Para Ventura, Xàtiva es el lugar adecuado para celebrar el certamen de cantautores, puesto que nuestra ciudad ”tuvo un gran protagonismo en el periodo más importante de la canción de autor, gracias a la figura de Raimon y lo que significó la Nova Cançó“.

Una vegada alliberada la fera ferotge d'Ovidi Montllor al Palau de la Música, la música en valencià pareix que ja no serà un fet aïllat al recinte musical. Més aviat tot el contrari. La Sala Rodrigo acollirà per primera vegada un cicle on la protagonista serà la cançó d'autor en valencià. Amb el nom de “Cançó”, el públic podrà gaudir de sis concerts de músics i cantautors valencians.

De fet, el cicle s'inicia aquest dijous amb l'actuació dels cantautors Joan Amèric i Andreu Valor. Tots dos presentaran el seu últim disc i espectacle 'Co(i)nspiracions'. En aquest concert, el públic podrà assistir a un espectacle que mostrarà les cançons de sempre d'Amèric i Valor. I els últims temes fets de forma conjunta. Així, intercanvi de repertoris, els moments individuals alterns i les entrades i eixides a escena esdevindran habituals al llarg del recital.

El següent concert del cicle estarà a càrrec de Feliu Ventura, que comptarà amb la companyia del Xerramequi i Els Aborígens. L'actuació, que tindrà lloc el 15 d'Abril, serà un homenatge a Ovidi Montllor. La propera cita serà el 28 d'abril, amb Tomàs de los Santos i Josep Lluís Notari. El 21 de maig pujaran a l'escenari Pau Alabajos i Cesk Freixas. I en el mes de juny actuaran, el dia 2, Òscar Briz & Tremole: Novembre Elèctric + Hèctor Serra. El cicle acabarà el dia 18 amb l'actuació de Gener i Maria Arnal.

Segons la regidora de Cultura i presidenta del Palau de la Música, Glòria Tello (Compromís), aquest cicle té l'objectiu de “donar suport als músics valencians i, al mateix temps, oferir altres alternatives musicals que acosten nous públics al Palau”. “És molt important que el Palau de la Música siga un referent musical a València i a la Comunitat Valenciana, no solament pel que fa a la música clàssica, sinó també a altres estils musicals”, ha assegurat la regidora. La música en valencià serà una habitual al Palau.

La ciutat de Xàtiva ha sigut terra de veus, ciutat de naixement del seu ja fill predilecte Raimon, també de la nova generació de cantautors com Feliu Ventura i de cantants 'folk' que recuperen la tradició valenciana com Pep Gimeno 'Botifarra'.

Aquest privilegi no ha volgut ser menystingut pel nou govern municipal i per a presumir d'açò ha organitzat el I Festival de la Cançó d'Autor 'Música i Lletra' en el qual participen cantants del gènere tant en valencià com en castellà. I per a donar obertura a aquesta cita aquest divendres 19 de febrer es compta precisament amb Feliu Ventura que presentarà el seu nou treball 'Faré vacances. Una visita a Ovidi Montllor'. L'actuació, que tindrà lloc en el Gran Teatre de Xàtiva, estarà precedida del cantautor andalús Alberto Alcalá.

La següent cita serà aquest dissabte quan arribarà el torn per al veterà cantautor català Quico Pi de la Serra, a qui succeirà l'artista xilè Llucho Roa.

Per a la següent setmana s'han programat les actuacions de Joan Amèric i Andreu Valor, per al divendres 26 de febrer, i es tancarà el festival el dia 27 amb l'actuació del canari Pedro Guerra.

La ciudad de Xàtiva ha sido tierra de voces, ciudad de nacimiento de su ya hijo predilecto Raimon, también de la nueva generación de cantautores como Feliu Ventura y de cantantes 'folk' que recuperan la tradición valenciana como Pep Gimeno 'Botifarra'.

Este privilegio no ha querido ser ninguneado por el nuevo gobierno municipal y para presumir de ello ha organizado el I Festival de la Canción de Autor 'Música i Lletra' en el que participan cantantes del género tanto en valenciano como en castellano. Y para dar apertura a esta cita este viernes 19 de febrero se cuenta precisamente con Feliu Ventura que presentará su nuevo trabajo 'Faré vacances. Una visita a Ovidi Montllor'. La actuación, que tendrá lugar en el Gran Teatre de Xàtiva, estará precedida del cantautor andaluz Alberto Alcalá.

La siguiente cita será este sábado cuando llegará el turno para el veterano cantautor catalán Quico Pi de la Serra, a quien sucederá el artista chileno Lucho Roa.

Para la siguiente semana se han programado las actuaciones de Joan Amèric y Andreu Valor, para el viernes 26 de febrero, y se cerrará el festival el día 27 con la actuación del canario Pedro Guerra.

Fa deu anys que un bon grapat de músics i cantants en valencià van irrompre de sobte al Palau de la Música. Formaven part del col·lectiu Ovidi Montllor i l'ocupació la van realitzar per a denunciar la situació d'exclusió per part de les institucions polítiques i culturals del País Valencià.

Una dècada després es compleix el desé aniversari d'uns premis de música en valencià marcats per aquella reivindicació. I amb motiu d'aquesta fita, enguany s'oferiran cinc dies de música en llengua pròpia al Palau de la Música, batejats com 'La Fera al Palau'. És a dir, quatre dies de concerts -el 11,12,17 i 21 de novembre- i el dia gran de la gala dels premis. Enguany hi participaran prop d'una trentena d'artistes i formacions musicals que han rebut guardons en les edicions passades. L'acte serà presentat per la periodista Amàlia Garrigós i comptarà amb la col·laboració dels humoristes Eugeni Alemany i Xavi Castillo.

El cartell dels concerts que es realitzaran durant els dies previs a la celebració és d'autèntic luxe. No hi falta pràcticament cap dels referents musicals en llengua pròpia. No debades, grups del nivell de La Gossa Sorda o Senior i el Cor Brutal o cantautors consagrats com Pep Gimeno 'Botifarra', Miquel Gil o Feliu Ventura seran les grans atraccions d'aquest seguit de dies de música sense fre.

Presentats per l'editora Núria Cadenes, el primer dia és comptarà amb la presència dels alternatius Arthur Caravan, dels cantautors Rafa Xambó i Pau Alabajos o dels ex-músics d'Obrint Pas Xavi Sarrià i Miquel Gironés. Mox Nox, Sant Gatxo i els citats Senior i el Brutal completaran la jornada. Un dia desprès, i a banda de la Gossa Sorda i de Botifarra, pasaran pels escenaris grups com Apa, Mara Aranda, Sis Veus per al Poeta, Tomàs de los Santos, Urbàlia Rurana i els sorprenents VerdCel. Tot presentat per la periodista Reis Juan.

El dimarts dia 17m presentades per Jordi Tormom continuran les actuacions. Clara Andrés, Elies, Sitja, Eva Dénia, Hugo Mas i Llís Vicent acompanyaran als ja esmentats Miquel Gil i Feliu Ventura. El dissante dia 21, i amb la conducció d'Amàlia Garrigós, serà el torn de grups d'estil més electrònic com Novembre Elèctric, WeArenotBrothers, Amanida Peiot, Miquel Herrero & Autòmats, Aljub + Krama, o dels cantants Pau Miquel Soler i Òscar Briz. Una completa actuació els quatre dies on es demostra que la música en valencià segueix més viva que mai, i sense quedar-se en un estil concret. El millor homenatge per a l'Ovidi. El més ferotge.

Este martes se cumplen 20 años de la muerte del cantautor, poeta y actor alcoyano Ovidi Montllor, autor de obras como 'M'aclame a tu' o 'La fera ferotge', y actor en películas como 'Amanece, que no es poco'. Pero Ovidi no recibirá ningún homenaje de las autoridades autonómicas, porque cuando la oposición reclamó en las Corts que se le otorgara a título póstumo la Distinción al Mérito Cultural de la Generalitat, y declarar 2015 como 'Any Ovidi Montllor', el PP dio la negativa por respuesta

La diputada 'popular' Maite Parra argumentó para desestimar la propuesta que el artista alcoyano ya recibió en 1994 (durante su última etapa de enfermedad y poco antes de morir) la Alta Distinción de la Generalitat, que “engloba todo lo que piden” en la iniciativa. Pero el rechazo no quedó aquí y desde el PP se criticó que “detrás está la 'Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans'”. Por otro lado llegó a criticar letras de canciones de Montllor como la 'La cançó del cansat' donde decía: “Tinc senyera on blau no hi ha. Dic ben alt que parle català i ho faig a la manera de València' (”Tengo bandera donde azul no hay. Digo bien alto que hablo catalán y lo hago a la manera de València“). Contra esto la diputada del PP afirmó que ”nosotros les decimos que nuestra tierra es la Comunitat, nuestra lengua el valenciano y nuestra bandera tiene azul porque somos valencianos y no catalanes“.

Este ha sido el último ejemplo vivido pero si hay un cantautor referente en el País Valenciano este es Raimon. El cantautor de Xàtiva tiene distinciones como la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla de la Universitat de València, investido Doctor Honoris Causa por la Universidad de Alicante y el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, además de otros reconocimientos procedentes de entidades no oficiales. Pero cuando se propuso que se le impusiera la Medalla de la Ciutat de Xàtiva, su localidad natal, en honor de los 50 años sobre los escenarios, el PP se opuso en rotundo.

Esta negativa fue el último episodio de una relación tortuosa del cantautor con el gobierno del PP de Xàtiva que nunca ha querido colaborar en sus actuaciones en la ciudad. Raimon, se encarga de recordarlo en en sus conciertos.

Pero los cantautores venidos de fuera, como Lluís Llach, también se las han visto con la derecha valenciana. En 2011 elartista catalán cantó y tocó su piano sobre un escenario que se tuvo que instalar sobre un camión y que recorrió las calles del centro de la ciudad de Valencia para denunciar la censura a TV3. Esta 'performance' se tuvo que idear porque el Ayuntamiento de Valencia no concedió los permisos municipales necesarios alegando dificultades técnicas.

Vinculado a los tres anteriores -ya que Ovidi es su principal referente, también es nacido en Xàtiva como Raimon, y ha compartido más de una vez los escenarios con Llach- está Feliu Ventura. Miembro de la nueva ola de cantautores valencianos, tiene entre sus canciones más conocidas 'El nus de la corbata' en la cual ironiza sobre el conocido como 'Caso de los trajes' de Francisco Camps; pero además, de forma premonitoria, recitaba como un emperador fue a inaugurar un hospital donde sólo había un solar, porque se gastó su dinero en un traje invisible; caso que pasó de forma idéntica cuando poco después Camps inauguró una maqueta de un hospital en Ontinyent que había sido anunciado cuatro años atrás -también acabó en persecución de los vecinos por las calles-.

La tradición de cantautores valencianos ha sido continua, y caben recordar figuras de gran historial como Paco Muñoz y Lluís Miquel, pasando por Rafa Xambó y Eva Dénia, y con jóvenes valores como Pau Alabajos y Andreu Valor, además de trabajadores del canto tradicional como Pep Gimeno 'Botifarra', Miquel Gil y Carles Dénia. No obstante la derecha valenciana ha preferido honrar la tradición de los 'bous al carrer' en su nueva Ley de Señas de Identidad antes que a esta parte imprescindible de la música y la lengua propia.

Ovidi Montllor será recordado con sus mirada triste, con su eterno cigarrillo, reflejo de sus penurias artísticas y personales, reflejo del trato dado a su obra, y como a la suya a la de muchos cantautores valencianos durante mucho tiempo.

“El silencio se produce o te lo producen. A veces, cuando te lo producen, el silencio puede ser más elocuente que las palabras ”. Con estas palabras, Feliu Ventura empieza el retrato de lo que fue su viaje a Uruguay, Argentina y Chile, entre febrero y marzo de 2012. Invitado con motivo de la bienal catalano-urugaiana impulsada por el festival Barnasants, el cantautor valenciano ha convertido lo que tenía que ser un documental sobre su gira en una reflexión sobre el peso de la música en la perdurabilidad de la memoria histórica. Ha tenido mucho que ver uno de los referentes más importantes para Feliu Ventura, Víctor Jara. El cantautor, poeta y activista chileno, asesinado por los militares, se convirtió en uno de los símbolos de la lucha en Chile y en todos los países latinoamericanos oprimidos. Bajo la misma mirada, Ventura canta a la tumba de Jara, visita Población Nogales, donde vivió de joven el cantautor chileno, y habla con la viuda. Joan Jara declara, con aceptación y optimismo, pero sin perder el espíritu luchador, que a Víctor Jara lo mataron “para poetizar la denuncia”. Música y poesía encarnan la rebelión de los pueblos. Quererlas ahogar es querer ahogar el ser humano.

Entrevistas, actuaciones en directo y visitas a espacios históricos y de memoria se combinan a lo largo del documental, que ha tenido mucho cuidado en la imagen, desde la cual la emoción y la vivencia atraviesan directamente la retina. En Santiago de Chile, la visita a una casa de detención y tortura, donde el sótano había quedado casi intacto desde entonces, fue una de las experiencias que hicieron cambiar la perspectiva del documental. Los gritos por las torturas que se perpetraron en La Discotheque –bautizada así porque los militares ponían la música muy alta cuando retenían a alguien– aún están enganchados en el óxido de las tuberías. E igual de terrible es el testimonio de Miguel Solowej, que fue torturado y encarcelado durante nueve meses “sólo por ser feliz y llevar el pelo largo; no militaba”.

El exilio como herida de guerra también es expresado con la emoción a flor de piel. En Montevideo, por ejemplo, Feliu Ventura es invitado a la Casa de los Valencianos y visita el Casal Catalán, herederos y testigos de los exiliados por culpa de la Guerra Civil y los años de dictadura franquista. En Chile, en una entrevista profundamente sentida, el pintor José Balmes se vuelve a sentir un niño desamparado cuando recuerda con lágrimas en los ojos su exilio con el barco Winnipeg, que el poeta Pablo Neruda, entonces cónsul de Chile en Francia, alquiló para salvar dos millares de republicanos españoles y catalanes exiliados. Era en septiembre de 1939. En Balmes, la impotencia le pesa más cuando se reconoce doblemente exiliado, también por la represión militar chilena, y termina declarando como quien levanta una bandera que “el arte es un arma de paz”.

El silencio de la música

Música y silencio, indisociables, toman un significado de reivindicación y recuerdo a las víctimas de las dictaduras. Las de aquí y las de allá. La música contra el silencio impuesto, pero también la música contra la pérdida de la memoria. En este sentido, no es en vano que “el último que olvida el ser humano cuando pierde la memoria son las canciones que sabe y recuerda”, afirma Feliu Ventura, que añade que “la música sirve a un bailarín para recordar la danza que debe bailar, y nuestra vida es una danza”, como lo es el tango, en el que “el movimiento de los círculos, en dirección contraria a las agujas del reloj, es una metáfora de la vida contra la muerte, contra el olvido”.

El documental La memoria de la música se puede ver hoy sábado, día 5, en el canal 33 a partir de las 21.30 horas (http://www.tv3.cat/3alacarta/#/directes/33).

“El silenci es produeix o te’l produeixen. A vegades, quan te’l produeixen, el silenci pot ser més eloqüent que les paraules”. Amb aquestes paraules, Feliu Ventura comença el retrat del que va ser el seu viatge a l’Uruguai, l’Argentina i Xile, entre el febrer i el març del 2012. Convidat amb motiu de la biennal catalano-urugaiana impulsada pel festival Barnasants, el cantautor valencià ha convertit el que havia de ser un documental sobre la seva gira en una reflexió sobre el pes de la música en la perdurabilitat de la memòria històrica. Hi ha tingut molt a veure un dels referents més importants per a Feliu Ventura, Víctor Jara. El cantautor, poeta i activista xilè, assassinat pels militars, es va convertir en un dels símbols de la lluita a Xile i a tots els països llatinoamericans oprimits. Sota la mateixa mirada, Ventura canta a la tomba de Jara, visita Población Nogales, on va viure de jove el cantautor xilè, i parla amb la vídua. Joan Jara declara, amb acceptació i optimisme, però sense perdre l’esperit lluitador, que a Víctor Jara el van matar “per poetitzar la denúncia”. Música i poesia encarnen la rebel.lió dels pobles. Voler-les ofegar és voler ofegar l’ésser humà.

Entrevistes, actuacions en directe i visites a espais històrics i de memòria es combinen al llarg del documental, que ha tingut molta cura en la imatge, des de la qual l’emoció i la vivència travessen directament la retina. A Santiago de Xile, la visita a una casa de detenció i tortura, on el soterrani havia quedat gairebé intacte des de llavors, va ser una de les experiències que van fer canviar la perspectiva del documental. Els crits per les tortures que es van perpetrar a La Discotheque –batejada així perquè els militars posaven la música molt alta quan retenien algú– encara estan enganxats en el rovell de les canonades. I igual de terrible és el testimoni de Miguel Solowej, que va ser torturat i empresonat durant nou mesos “només per ser feliç i portar els cabells llargs; no militava”.

L’exili com a ferida de guerra també és expressat amb l’emoció a flor de pell. A Montevideo, per exemple, Feliu Ventura és convidat a la Casa dels Valencians i visita el Casal Català, hereus i testimonis dels exiliats d’aquí a causa de la Guerra Civil i els anys de dictadura franquista. A Xile, en una entrevista profundament sentida, el pintor José Balmes es torna a sentir un nen desemparat quan recorda amb llàgrimes als ulls el seu exili amb el vaixell Winnipeg, que el poeta Pablo Neruda, aleshores cònsol de Xile a França, va llogar per salvar dos milers de republicans espanyols i catalans exiliats. Era el setembre del 1939. A Balmes, la impotència li pesa més quan es reconeix doblement exiliat, també per la repressió militar xilena, i acaba declarant com qui aixeca una bandera que “l’art és una arma de pau”.

El silenci de la música

Música i silenci, indissociables, prenen un significat de reivindicació i record a les víctimes de les dictadures. Les d’aquí i les d’allà. La música contra el silenci imposat, però també la música contra la pèrdua de la memòria. En aquest sentit, no és en va que “l’últim que oblida l’ésser humà quan perd la memòria són les cançons que sap i recorda”, afirma Feliu Ventura, que afegeix que “la música serveix a un ballarí per recordar la dansa que ha de ballar; i la nostra vida és una dansa” com el tango, en què “el moviment dels cercles, en contra de les agulles del rellotge, és una metàfora de la vida contra la mort, contra l’oblit”.

El documental La memòria de la música es pot veure avui dissabte, 5 de gener, al canal 33 a partir de les 21.30 hores (http://www.tv3.cat/3alacarta/#/directes/33).