Las Trobades dan de nuevo el pistoletazo de salida en una edición que se ha estrenado en Picassent (Horta Sud), una de las localidades afectadas por la riada del pasado 29 de octubre. Losl eventos impulsados por Escola Valenciana desde 1986 por la defensa de la escuela pública de calidad y en valenciano ponen esta vez el foco en la acción política emprendida por el Ejecutivo de Carlos Mazón para discriminar y arrinconar el valenciano a raíz de la consulta por la lengua base celebrada entre el 25 de febrero y el 4 de marzo, uno de los puntos estrella de la conocida como ley de “libertad” educativa.

En este sentido, desde las Trobades 2025 y bajo el lema 'En valencià, lliures i amb orgull' ('En valenciano, libres y con orgullo'), este año 18 municipios acogerán 21 citas entre el 21 de marzo y el 31 de mayo para situar el aprecio y la rebeldía en el centro de la acción política por el valenciano, “ante el contexto de gran hostilidad política y social hacia la lengua, con un modelo de educación reaccionario, conservador y discriminatorio que menoscaba el aprendizaje del valenciano y, por lo tanto, su uso social”, señaló la presidenta de Escola Valenciana, Alexandra Usó, en el acto de presentación celebrado a principios de marzo. El manifiesto, que recoge la acción cívica de las Trobades 2025, hace referencia a la gestión de la DANA y a la ley educativa de PP y Vox: “Quien nos gobierna no tuvo ninguna prisa para protegernos ni por gestionar la recuperación de tantos pueblos y de tantas familias, pero, aun así, sí que se han apresurado a acelerar la votación de las familias sobre la lengua base de la enseñanza del alumnado en los centros educativos”.

Según la presidenta de Escola Valenciana, este año, con la ley educativa de PP y Vox y la consulta sobre la lengua base de la enseñanza, el propósito es movilizar a las comarcas para “defender el derecho del alumnado a aprender en valenciano y un modelo de educación plurilingüe e intercultural que aporta beneficios y oportunidades a nuestras hijas e hijos y a toda la sociedad”. Con todo ello, Escola Valenciana ha decidido presentar un recurso de alzada para que las familias que se consideren perjudicadas por las listas de asignación de alumnado a una lengua base para el siguiente curso escolar y por el proceso de consulta ya finalizado puedan ejercer su derecho a cursar en valenciano. El acto administrativo esá destinado a aquellas familias que no han podido votar para escoger la lengua base; la lengua asignada a su hijo o hija no coincide con la lengua elegida en la consulta; o han votado por error técnico o humano una lengua diferente a la que realmente querían elegir.

Picassent, punto de partida

La comarca de l'Horta Sud ha sido la primera en abrir el calendario con la cita educativa dirigida al público de Secundaria y Bachillerato con el fin de acercar el valenciano a la gente joven. A preguntas de este medio, fuentes de la entidad responden que empezar la Trobada en uno de los pueblos asolados por la DANA supone una forma de “devolver un poco la alegría a sus habitantes”. Además, aseguran que a esta primera jornada han acudido cerca de mil personas al polideportivo municipal de Picassent, entre las que se encontraban alumando, profesorado, familias y activistas, gracias a la colaboración de El Guaix–Escola Valenciana, la Coordinadora pel valencià de l’Horta Sud, el apoyo de las comunidades educativas y del Ayuntamiento de Picassent, entre otros.

Concretamente, más de 800 estudiantes de once centros de localidades como Picassent, Torrent, Picanya, Alaquàs, Silla y Castellar-l’Oliveral han participado en esta 5ª Trobada en la que han podido disfrutar de una veintena de talleres, animación de calle y un concierto con DJ Trapella. A la jornada han asistido representantes como Montse Morales Payà, de Escola Valenciana, y la concejala de Promoción Lingüística del Ayuntamiento de Picassent, Nerea Sanchis Palau. 

Asimismo, y en alusión a la gota fría que ha dejado estragos en la sociedad valenciana, la entidad ha proyectado “un mensaje de fuerza y esperanza a la comarca” con el lema “Alcem el vol, el fang no ens enfonsarà” ('Levantemos el vuelo, el fango no nos hundirá') con el que pretenden denunciar el “abandono” del gobierno de Mazón en los últimos meses. En este sentido, durante esta primera sesión se ha acogido una instalación de objetos recuperados del barro y un mural de expresión libre que conservará y ampliará el activista Vicent Moreno Guaix i Baixauli con aportaciones del vecindario hasta la 37ª Trobada d'Escoles en Valencià de l'Horta Sud que se celebrará el 10 de mayo para Infantil y Primaria. “Este año hacemos una llamada colectiva a la ciudadanía porque nos encontramos en un contexto sociopolítico hostil y es necesario salir a la calle”, explican desde la entidad en referencia a la normalización y continuidad del valenciano en la educación pública.

Dónde se celebrarán

Los municipios que acogerán las Trobades de Escola Valenciana son Picassent, l’Horta Sud (21 de marzo y 10 de mayo); El Campello y Alicante, l’Alacantí (28 y 30 de marzo); Aielo de Malferit, la Vall d’Albaida (4 y 5 de abril); l’Alguenya, les Valls del Vinalopó, y Algímia d’Alfara, el Camp de Morvedre (5 de abril); Fortaleny, la Ribera (6 de abril); Albuixech, l’Horta Nord (6 y 10 de abril); Benifaraig, València (13 de abril); Guardamar, el Baix Segura y el Baix Vinalopó (11 de mayo); Bètera y Serra, el Camp de Túria (16 y 24 de maig); Xàtiva, la Costera (17 de mayo); el Ràfol d’Almúnia, la Marina Alta; Benimantell, la Marina Baixa (24 de mayo); Betxí, la Plana Alta, la Plana Baixa y l’Alcalatén (25 de mayo); y Fageca, l’Alcoià-Comtat; y Gandia, la Safor-Valldigna (31 de mayo).

Las Trobades 2025 cuentan con el apoyo de la Universitat de València, la Universitat d'Alacant, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaume I, la Universitat Miguel Hernández, la Fundació Full, la Càtedra de Pilota Valenciana, Aproop, Edicions Bromera, Abacus, Ofideco, Pro21 Cultural, Editorial Aula, Camping Laguar, l'Horta Teatre, Caixa Popular, Unión Alcoyana, Edicions del Sud, Albena Teatre, Metrònom i Al Paladar. 

Les Trobades fan de nou el tret d’eixida en una edició que s’ha estrenat a Picassent (l’Horta Sud), una de les localitats afectades per la riuada del 29 d’octubre passat. Els esdeveniments impulsats per Escola Valenciana des del 1986 per la defensa de l’escola pública de qualitat i en valencià posen aquesta vegada el focus en l’acció política empresa per l’executiu de Carlos Mazón per a discriminar i arraconar el valencià arran de la consulta per la llengua base celebrada entre el 25 de febrer i el 4 de març, un dels punts estrela de la coneguda com a Llei de “llibertat” educativa. 

En aquest sentit, des de les Trobades 2025 i sota el lema ‘En valencià, lliures i amb orgull’, enguany 18 municipis acolliran 21 cites entre el 21 de març i el 31 de maig per a situar l’estima i la rebel·lia en el centre de l’acció política pel valencià, “davant el context de gran hostilitat política i social cap a la llengua, amb un model d’educació reaccionari, conservador i discriminatori que menyscaba l’aprenentatge del valencià i, per tant, el seu ús social”, va assenyalar la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó, en l’acte de presentació esdevingut al començament de març. El manifest, que recull l’acció cívica de les Trobades 2025, fa referència a la gestió de la DANA i a la llei educativa del PP i Vox: “Qui ens governa no va tindre gens de pressa per a protegir-nos ni per a gestionar la recuperació de tants pobles i de tantes famílies, però, així i tot, sí que s’han afanyat a accelerar la votació de les famílies sobre la llengua base de l’ensenyament de l’alumnat en els centres educatius”.

Segons la presidenta d’Escola Valenciana, enguany, amb la llei educativa del PP i Vox i la consulta sobre la llengua base de l’ensenyament, el propòsit és mobilitzar les comarques per a “defensar el dret de l’alumnat a aprendre en valencià i un model d’educació plurilingüe i intercultural que aporta beneficis i oportunitats a les nostres filles i fills i a tota la societat”. Amb tot això, Escola Valenciana ha decidit presentar un recurs d’alçada perquè les famílies que es consideren perjudicades per les llistes d’assignació d’alumnat a una llengua base per al curs escolar següent i pel procés de consulta ja finalitzat puguen exercir el seu dret a cursar en valencià. L’acte administratiu està destinat a les famílies que no han pogut votar per a triar la llengua base; la llengua assignada al seu fill o filla no coincideix amb la llengua triada en la consulta; o han votat per error tècnic o humà una llengua diferent de la que realment volien triar.

Picassent, punt de partida

La comarca de l’Horta Sud ha sigut la primera a obrir el calendari amb la cita educativa dirigida al públic de Secundària i Batxillerat amb la finalitat d’acostar el valencià a la gent jove. A preguntes d’aquest mitjà, fonts de l’entitat responen que començar la Trobada en un dels pobles assolats per la DANA suposa una manera de “retornar un poc l’alegria als seus habitants”. A més, asseguren que a aquesta primera jornada han acudit prop de mil persones al poliesportiu municipal de Picassent, entre les quals hi havia alumnat, professorat, famílies i activistes, gràcies a la col·laboració d’El Guaix–Escola Valenciana, la Coordinadora pel valencià de l’Horta Sud, el suport de les comunitats educatives i de l’Ajuntament de Picassent, entre altres.

Concretament, més de 800 estudiants d’onze centres de localitats com Picassent, Torrent, Picanya, Alaquàs, Silla i Castellar-l’Oliveral han participat en aquesta 5a Trobada en què han pogut gaudir d’una vintena de tallers, animació de carrer i un concert amb DJ Trapella. A la jornada han assistit representants com Montse Morales Payà, d’Escola Valenciana, i la regidora de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Picassent, Nerea Sanchis Palau. 

Així mateix, i en al·lusió a la gota freda que ha deixat estralls en la societat valenciana, l’entitat ha projectat “un missatge de força i esperança a la comarca” amb el lema “Alcem el vol, el fang no ens enfonsarà” amb què pretenen denunciar l’“abandó” del Govern de Mazón en els últims mesos. En aquest sentit, durant aquesta primera sessió s’ha acollit una instal·lació d’objectes recuperats del fang i un mural d’expressió lliure que conservarà i ampliarà l’activista Vicent Moreno Guaix i Baixauli amb aportacions del veïnat fins a la 37a Trobada d’Escoles en Valencià de l’Horta Sud que se celebrarà el 10 de maig per a Infantil i Primària. “Enguany fem una crida col·lectiva a la ciutadania, perquè ens trobem en un context sociopolític hostil i cal eixir al carrer”, expliquen des de l’entitat en referència a la normalització i la continuïtat del valencià en l’educació pública.

On se celebraran

Els municipis que acolliran les Trobades d’Escola Valenciana són Picassent, l’Horta Sud (21 de març i 10 de maig); el Campello i Alacant, l’Alacantí (28 i 30 de març); Aielo de Malferit, la Vall d’Albaida (4 i 5 d’abril); l’Alguenya, les Valls del Vinalopó, i Algímia d’Alfara, el Camp de Morvedre (5 d’abril); Fortaleny, la Ribera (6 d’abril); Albuixec, l’Horta Nord (6 i 10 d’abril); Benifaraig, València (13 d’abril); Guardamar, el Baix Segura i el Baix Vinalopó (11 de maig); Bétera i Serra, el Camp de Túria (16 i 24 de maig); Xàtiva, la Costera (17 de maig); el Ràfol d’Almúnia, la Marina Alta; Benimantell, la Marina Baixa (24 de maig); Betxí, la Plana Alta, la Plana Baixa i l’Alcalatén (25 de maig); i Fageca, l’Alcoià-el Comtat; i Gandia, la Safor-la Valldigna (31 de maig).

Les Trobades 2025 tenen el suport de la Universitat de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaume I, la Universitat Miguel Hernández, la Fundació Full, la Càtedra de Pilota Valenciana, Aproop, Edicions Bromera, Abacus, Ofideco, Pro21 Cultural, Editorial Aula, Càmping Laguar, L’Horta Teatre, Caixa Popular, Unió Alcoiana, Edicions del Sud, Albena Teatre, Metrònom i Al Paladar. 

Fa poc més d’una setmana, el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, donava a conéixer els resultats de la consulta de la llengua base a les famílies valencianes. Al voltant de 340.000 de les més de 570.000 famílies que estaven convocades a aquest referèndum van votar per una opció o l’altra i, encara que per un marge estret de poc més d’un punt, el valencià es va imposar en les preferències de mares i pares (50,53 davant de 49,47%). Des que es va anunciar aquesta mesura, emparada en l’anomenada llei de ‘llibertat’ educativa impulsada pel Partit Popular amb el suport de Vox, nombrosos han sigut els col·lectius que s’han mobilitzat per a mostrar el seu desacord i reclamar-ne la retirada; la majori part, membres de la Plataforma per l’Ensenyament Públic. Però, quines són les entitats que s’han manifestat en contra de la consulta impulsada pel Consell de Carlos Mazón.

Les famílies

Fampa València. Fundada el 1977, la federació d’AMPA de València defensa “l’ensenyament públic, de qualitat i en valencià” a la província i té més de 600 associacions de mares i pares federades. Entre els seus objectius, la defensa d’una escola pública “plural, democràtica, multicultural, participativa, integradora i laica”; la promoció d’activitats de formació i informació de mares i pares en matèria educativa; representar els interessos de les AMPA i potenciar la llengua i la cultura valenciana.

Famílies pel valencià. “Som famílies que volem que els nostres fills i filles estudien en valencià a l’escola pública”. Així es descriuen des d’aquest col·lectiu que exigeix a l’Administració “que garantisca aquest dret, en perill amb la normativa actual”. Tal com relaten, davant l’aprovació recent de la llei de ‘llibertat’ educativa per part del PP i Vox, “moltes famílies veiem amb preocupació la situació en què aquesta llei deixa la nostra llengua”. Va recórrer contra la iniciativa impulsada per José Antonio Rovira.

Fampa Alacant-Enric Valor. La Federació Provincial d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes Enric Valor d’Alacant naix el 2001 com a “associació independent i compromesa amb l’escola pública”. Actualment, està integrada per associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de tota la província d’Alacant: “Som, per tant, un col·lectiu que comparteix la preocupació per una escola pública, digna i de qualitat i la defensem davant les administracions”.

Fampa Castelló Penyagolosa. És la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de la província de Castelló, formada el 23 de novembre de 1977. Es descriuen com una entitat “social, no confessional, progressista i independent, integrada actualment per 253 associacions de Pares i Mares d’Alumnes (AMPA) de la província de Castelló”. Consideren que la consulta sobre la llengua base “representa un retrocés significatiu per a l’aprenentatge del valencià i per al model d’ensenyament plurilingüe que tant ha costat consolidar”.

Col·lectiu de famílies de Russafa. Un grup de mares i pares d’aquest barri de la ciutat de València que també s’ha unit a les mobilitzacions contra la controvertida consulta impulsada per Rovira. Van presentar un recurs contra aquesta mesura davant el TSJCV juntament amb Famílies pel Valencià i Acció Cultural.

Docents

Stepv. El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià és una organització de professors amb més de tres dècades d’antiguitat –“som una organització sindical jove, però amb una experiència àmplia”– que reuneix moviments docents que comparteixen “una forta vocació unitària, pluralista, participativa i democràtica”. Van denunciar pressions als equips directius dels centres on es va fer campanya en favor del valencià.

UGT-PV. La Federació *els Serveis Públics d’UGT del País Valencià (UGT Serveis Públics PV) és una organització sindical autònoma integrada en la Confederació de la Unió General de Treballadors. El seu àmbit d’acció sindical són les administracions públiques, sanitat, educació i les empreses gestores de serveis públics de la Comunitat Valenciana. És una de les entitats que ha interposat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) contra la mesura impulsada pel conseller José Antonio Rovira. També van alertar de les pressions de la Conselleria als equips directius de col·legis i instituts que es van posicionar en favor del valencià.

CCOO-PV. La Federació d’Educació del sindicat CCOO PV forma part de la Plataforma per l’Ensenyament Públic i ha sigut part activa de les mobilitzacions en contra de la consulta i de la llei de ‘llibertat’ educativa del PP. També va presentar un recurs contenciós davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana demanant la suspensió cautelar de la consulta. Van acusar la Conselleria de pressionar les direccions dels centres que van dur a terme actuacions en favor del valencià.

CGT PV. La Confederació General del Treball és una associació de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista, i per tant: “De classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària”. Es defineixen com “una organització de persones que tracten de canviar una societat que no els agrada per desigual, injusta, autoritària i, la major part de les vegades, irracional”.

Associació de Directors de Primària. Col·lectiu integrat per professionals de l’educació que exerceixen o han exercit càrrecs de direcció en l’educació pública valenciana que busca fomentar el treball dels equips directius, contribuir a la formació, el perfeccionament i l’actualització pedagògica dels directors o analitzar els problemes de l’educació pública, entre altres qüestions.

Associació de Directors de Secundària. Col·lectiu que integra els equips directius dels centres valencians de Secundària. Contraris a la consulta i a la llei de ‘llibertat’ educativa, han manifestat reiteradament, com en el cas dels representants de les direccions de Primària, que la Conselleria d’Educació va transmetre una informació “parcial i esbiaixada” sobre les conseqüències d’una mesura que consideraven “innecessària”.

Moviments de Renovació Pedagògica. Són grups de docents (principalment mestres d’Educació Infantil, però també professors de Secundària i universitaris) que tenen com a objectiu la formació i l’autoformació dels docents per a millorar les pràctiques a l’aula i a l’escola, intercanviant coneixements i experiències.

Adide. L’Associació d’Inspectores i Inspectors del País Valencià, inclosa en Adide Federació, es defineix com una organització “plural i independent” que aposta per una inspecció educativa “fortament professionalitzada, compromesa amb les demandes d’una societat que cada vegada més exigeix una educació de qualitat”. Tal com apunten, han de garantir el dret a l’educació, assegurar el concepte de servei públic de l’educació, convertir-se en un agent de canvi i millora del sistema educatiu i aconseguir un sistema més eficaç de l’Administració.

Estudiants

Faavem. La Federació Valenciana d’Estudiants és una organització d’estudiants fundada el 1987 amb el nom de Federació d’Associacions d’Alumnes d’Ensenyament Mitjà fruit de les reivindicacions estudiantils del curs 1986-1987 arran de l’aprovació de Decret d’associacions d’alumnat de la Generalitat Valenciana que té entre els seus objectius la millora del sistema educatiu.

FEPV. El Front d’Estudiants del País Valencià és una confederació d’organitzacions estudiantils que va nàixer arran de les retallades en educació impulsades el curs 2011-12 pels governs del PP –el ministre d’Educació era José Ignacio Wert i la consellera del ram era l’actual alcaldessa de València, María José Catalá–. Entre els seus principis, la defensa de la cultura, la llengua i els costums del País Valencià, cosa que implica l’exigència que es fomente l’ús del valencià “de manera prioritària” en l’educació valenciana.

BEA. El Bloc d’Estudiants Agermanats és una organització estudiantil valencianista d’esquerres fundada el 1984 a la Universitat de València, encara que no tenen dependència estructural “de cap altra organització (partit polític, sindicat, ONG...)”. Entre els seus principis, l’assoliment d’una universitat “més pública, democràtica i participativa, valenciana, feminista, inclusiva i sostenible”. El seu objectiu fonamental és la defensa dels drets dels estudiants i la millora de les seues condicions.

Campus Jove. Associació d’estudiants universitaris amb més de dues dècades d’existència, el seu treball se centra en la lluita en favor dels drets dels estudiants i la defensa d’una educació pública, valenciana i de qualitat des d’una perspectiva de progrés: “Volem una universitat solidària i multicultural, en què la mobilitat acadèmica siga una opció interessant per a les eixides professionals de les i els estudiants”.

Sindicat d’Estudiants. Associació estudiantil que agrupa alumnes de Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Universitat en l’educació pública. Es defineix com una organització revolucionària, marxista, antifeixista, antidretana, obrera, internacionalista i anticapitalista i les seues reivindicacions estan centrades en la millora de la qualitat de l’ensenyament públic, l’eliminació de l’ensenyament privat i concertat, la defensa del laïcisme de tot l’ensenyament, el reconeixement del dret de vaga dels estudiants d’ensenyaments mitjans i la supressió de les proves d’accés a la universitat.

FEU. El Front Estudiantil Unificat lluita per una educació “popular, científica, social, feminista, inclusiva i participativa”. Una educació “que no és possible construir a base de la simple gestió de les institucions, a pesar que no per això renunciem a defensar els nostres drets en aquestes”.

FdE. El Front d’Estudiants és un “sindicat de base i democràtic” que sorgeix el 2015 organitzat en universitats i instituts que lluita per una “educació pública, de qualitat, gratuïta i al servei del poble treballador”.

Acontracorrent. Estudiants en Moviment País Valencià és un sindicat estudiantil que defensa una educació pública que garantisca l’accés de tota la societat, que fomente el pensament crític i la consciència social, a més d’unes estructures “més democràtiques, igualitàries i participatives”.

Entitats cíviques

Escola Valenciana. La Federació d’Associacions per la Llengua (FEV) és una entitat cívica formada per 29 entitats comarcals valencianes el principal objectiu de les quals és la normalització lingüística en tots els àmbits d’ús de la llengua, amb una incidència especial en el sistema educatiu valencià. Va començar la seua activitat en el camp educatiu a mitjan anys huitanta del segle passat i que es van federar amb el nom d’Escola Valenciana el 1990 per a potenciar la creació d’un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular.

Acció Cultural del País Valencià. ACPV és una entitat cívica fundada el 1971 per Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Andreu Alfaro, Eliseu Climent i Joan Francesc Mira, entre altres. Va ser legalitzada el 1978, ja en democràcia. El seu objectiu és la promoció de la llengua i la cultura dels valencians, “així com de la consciència civil que se’n deriva”, a través de la promoció i l’organització de diferents iniciatives, activitats i campanyes per a la promoció de la llengua, la cultura i els valors de progrés. Va ser un dels col·lectius que va recórrer contra la consulta davant el TSJ valencià juntament amb Famílies pel València i Famílies de Russafa.

València Laica. Agrupada sota el paraigua d’Europa Laica, va ser constituïda el 2012 per mig centenar de persones. Aquesta plataforma laïcista pretén lluitar per la “total separació de l’Estat de les confessions religioses” i la defensa del laïcisme a la província de València. Entre els seus objectius està eliminar l’assignatura de Religió del sistema educatiu.

Cave-cova. La Confederació d’Associacions de Veïns de la Comunitat Valenciana té com a principal objectiu el foment i l’estructuració de l’associacionisme veïnal amb la posada en marxa d’activitats que servisquen per a prendre consciència dels problemes dels ciutadans en diferents àmbits locals i comarcals i així “poder participar juntament amb l’Administració en el debat i les vies de solució d’aquests”.

Hace poco más de una semana, el conseller de Educación, José Antonio Rovira, daba a conocer los resultados de la consulta de la lengua base a las familias valencianas. Alrededor de 340.000 de las más de 570.000 familias que estaban convocadas a este referéndum votaron por una u otra opción y, aunque por un estrecho margen de poco más de un punto, el valenciano se impuso en las preferencias de madres y padres (50,53 frente a 49,47%).

Desde que se anunció esta medida, amparada en la llamada ley de 'libertad' educativa impulsada por el Partido Popular con el respaldo de Vox, numerosos han sido los colectivos que se han movilizado para mostrar su desacuerdo y reclamar su retirada; la mayoría de ellos, miembros de la Plataforma per l'Ensenyament Públic. Pero, cuáles son las entidades que se han manifestado en contra de la consulta impulsada por el Consell de Carlos Mazón.

Las familias

Fampa València.- Fundada en 1977, la federación de Ampas de Valencia defiende “la enseñanza pública, de calidad y en valenciano” en la provincia y cuenta con más de 600 asociaciones de madres y padres federadas. Entre sus objetivos, la defensa de una escuela pública “plural, democrática, multicultural, participativa, integradora y laica”; la promoción de actividades de formación e información de madres y padres en materia educativa; representar los intereses de las Ampa; y potenciar la lengua y la cultura valenciana.

Famílies pel valencià.- “Somos familias que queremos que nuestros hijos e hijas estudien en valenciano en la escuela pública”. Así se describen desde este colectivo que exige a la administración “que garantice este derecho, en peligro con la normativa actual”. Tal y como relatan, ante la reciente aprobación de la ley de 'libertad' educativa por parte de PP y Vox, “muchas familias vemos con preocupación la situación en la que esta ley deja a nuestra lengua”. Recurrió la iniciativa impulsada por José Antonio Rovira.

Fampa Alicante-Enric Valor.- La Federación Provincial de Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos/as 'Enric Valor' de Alicante nace en 2001 como “asociación independiente y comprometida con la escuela pública”. Actualmente está integrada por asociaciones de Madres y Padres de Alumnos (AMPAS) de toda la provincia de Alicante: “Somos por tanto un colectivo que comparte la preocupación por una escuela pública, digna y de calidad y la defienden ante las administraciones”.

Fampa Castelló Penyagolosa.- Es la Federación de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos de la provincia de Castellón, formada el 23 de noviembre de 1977. Se describen como una entidad “social, no confesional, progresista e independiente, integrada actualmente por 253 Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos (AMPA) de la provincia de Castellón”. Consideran que consulta sobre la lengua base “representa un retroceso significativo para el aprendizaje del valenciano y para el modelo de enseñanza plurilingüe que tanto ha costado consolidar”.

Colectivo de familias de Russafa.- Un grupo de madres y padres de este barrio de la ciudad de València que también se ha unido a las movilizaciones contra la controvertida consulta impulsada por Rovira. Presentaron un recurso contra esta medida ante el TSJCV junto a Famílies pel Valencià y Acció Cultural.

Docentes

STEPV.- El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià es una organización de profesores con más de tres décadas de antigüedad -“somos una organización sindical joven pero con una amplia experiencia”- que reúne a movimientos docentes que comparten “una fuerte vocación unitaria, pluralista, participativa y democrática”. Denunciaron presiones a los equipos directivos de los centros donde se hizo campaña en favor del valenciano.

UGT-PV.- La Federació dels Serveis Públics de UGT del País Valencià (UGT Serveis Públics PV) es una organización sindical autónoma integrada en la Confederación de la Unión General de Trabajadores. Su ámbito de acción sindical son las Administraciones Públicas, Sanidad, Educación y las empresas gestoras de servicios públicos de la Comunitat Valenciana. Es una de las entidades que ha interpuesto un recurso ante el Tribunal Superior de Justicia (TSJCV) contra la medida impulsada por el conseller José Antonio Rovira. También alertaron de las presiones de la Conselleria a los equipos directivos de colegios e institutos que se posicionaron en favor del valenciano.

CCOO-PV.- La Federación de Educación del sindicato CCOO PV forma parte de la Plataforma per l'Ensenyament Públic y ha sido parte activa de las movilizaciones en contra de la consulta y de la ley de 'libertad' educativa del PP. También presentó un recurso contencioso ante al Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana pidiendo la suspensión cautelar de la consulta. Acusaron a la Conselleria de presionar a las direcciones de los centros que llevaron a cabo actuaciones en favor del valenciano.

CGT PV.- La Confederación General del Trabajo es una asociación de trabajadores y trabajadoras que se define anarcosindicalista, y por tanto: “De clase, autónoma, autogestionaria, federalista, internacionalista y libertaria”. Se definen como “una organización de personas que tratan de cambiar una sociedad que no les gusta por desigual, injusta, autoritaria y, en las más de las veces, irracional”.

Associació de Directors de Primària.- Colectivo integrado por profesionales de la educación que ejercen o han ejercido cargos de dirección en la educación pública valenciana que busca fomentar el trabajo de los equipos directivos, contribuir a la formación, perfeccionamiento y actualización pedagógica de los directores o analizar los problemas de la educación pública, entre otras cuestiones.

Associació de Directors de Secundària.- Colectivo que integra a los equipos directivos de los centros valencianos de Secundaria. Contrarios a la consulta y a la ley de 'libertad' educativa han manifestado reiteradamente, como en el caso de los representantes de las direcciones de Primaria, que la Conselleria de Educación transmitió una información “parcial y sesgada” sobre las consecuencias de una medida que consideraban “innecesaria”.

Moviments de Renovació Pedagògica.- Son grupos de docentes (principalmente maestros de educación Infantil, pero también profesores de Secundaria y universitarios) que tienen como objetivo la formación y autoformación de los docentes para mejorar las prácticas en el aula y en la escuela, intercambiando conocimientos y experiencias.

Adide.- L'Associació d'Inspectores i Inspectors del País Valencià, incluida en Adide Federación, se define como una organización “plural e independiente” que apuesta por una inspección educativa “fuertemente profesionalizada, comprometida con las demandas de una sociedad que cada vez más exige una educación de calidad”. Tal y como apuntan, deben garantizar el derecho a la educación; asegurar el concepto de servicio público de la educación; convertirse en un agente de cambio y mejora del sistema educativo; y conseguir un sistema más eficaz de la Administración.

Estudiantes

FAAVEM.- La Federació Valenciana d'Estudiants es una organización de estudiantes fundada en 1987 con el nombre de Federació d'Associacions d'Alumnes d'Ensenyament Mitjà fruto de las reivindicaciones estudiantiles del curso 1986/1987 tras la aprobación de Decreto de Asociaciones de Alumnado de la Generalitat Valenciana que tiene entre sus objetivos la mejora del sistema educativo.

FEPV.- El Front d'Estudiants del País Valencià es una confederación de organizaciones estudiantiles que nació a raíz de los recortes en Educación impulsados en el curso 2011-12 por los Gobiernos del PP -el ministro de Educación era José Ignacio Wert y la consellera del ramo era la actual alcaldesa de València, María José Catalá-. Entre sus principios, la defensa de la cultura, la lengua y las costumbres del País Valenciano, lo que implica la exigencia de que se fomente el uso del valenciano “de forma prioritaria” en la educación valenciana.

BEA.- El Bloc d'Estudiants Agermanats es una organización estudiantil valencianista de izquierdas fundada en 1984 en la Universitat de València, aunque no tienen dependencia estructural “de ninguna otra organización (partido político, sindicato, ONG...)”. Entre sus principios, la consecución de una universidad “más pública, democrática y participativa, valenciana, feminista, inclusiva y sostenible”. Su objetivo fundamental es la defensa de los derechos de los estudiantes y la mejora de sus condiciones.

Campus Jove.- Asociación de estudiantes universitarios con más de dos décadas de existencia, su trabajo se centra en la lucha en favor de los derechos de los estudiantes y la defensa de una educación pública, valenciana y de calidad desde una perspectiva de progreso: “Queremos una universidad solidaria y multicultural, donde la movilidad académica sea una opción interesante para las salidas profesionales de las y los estudiantes”.

Sindicat d'Estudiants.- Asociación estudiantil que agrupa a alumnos de Secundaria, Bachillerato, Formación Profesional y Universidad en la educación pública. Se define como una organización revolucionaria, marxista, antifascista, antiderechista, obrera, internacionalista y anticapitalista y sus reivindicaciones están centradas en la mejora de la calidad de la enseñanza pública, la eliminación de la enseñanza privada y concertada, la defensa de la laicidad de toda la enseñanza, el reconocimiento del derecho de huelga de los estudiantes de enseñanzas medias y la supresión de las pruebas de acceso a la universidad.

FEU.- El Front Estudiantil Unificat lucha por una educación “popular, científica, social, feminista, inclusiva y participativa”. Una educación “que no es posible construir a base de la simple gestión de las instituciones, a pesar de que no por eso renunciamos a defender nuestros derechos en ellas”.

FdE.- El Frente de Estudiantes es un “sindicato de base y democrático” que surge en 2015 organizado en universidades e institutos que lucha por una “educación pública, de calidad, gratuita y al servicio del pueblo trabajador”.

Acontracorrent.- Estudiants en Moviment País Valencià es un sindicato estudiantil que defiende una educación pública que garantice el acceso de toda la sociedad, que fomente el pensamiento crítico y la conciencia social, además de unas estructuras “más democráticas, igualitarias y participativas”.

Entidades cívicas

Escola Valenciana.- La Federació d'Associacions per la Llengua (FEV) es una entidad cívica formada por 29 entidades comarcales valencianas cuyo principal objetivo es la normalización lingüística en todos los ámbitos de uso de la lengua, con especial incidencia en el sistema educativo valenciano. Comenzó su actividad en el campo educativo a mediados de los ochenta del siglo pasado y que se federaron con el nombre de Escola Valenciana en 1990 para potenciar la creación de un sistema educativo con el valenciano como lengua vehicular.

Acció Cultural del País Valencià.- ACPV es una entidad cívica fundada en 1971 por Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Andreu Alfaro, Eliseu Climent y Joan Francesc Mira, entre otros. Fue legalizada en 1978, ya en democracia, su objetivo es la promoción de la cultura y la lengua valencianas, “así como de la conciencia civil que de ellas se deriva”, a través de la promoción y organización de diferentes iniciativas, actividades y campañas para la promoción de la lengua, la cultural y los valores de progreso. Fue uno de los colectivos que recurrió la consulta ante el TSJ valenciano junto a Famílies pel Valencià i Familias de Russafa.

València Laica.- Agrupada bajo el paraguas de Europa Laica, fue constituida en 2012 por medio centenar de personas, esta plataforma laicista pretende luchar por la “total separación del Estado de las confesiones religiosas” y la defensa del laicismo en la provincia de Valencia. Entre sus objetivos se encuentran el eliminar la asignatura de religión del sistema educativo.

Cave-cova.-  La Confederación d’Associacions de Veïns de la Comunitat Valenciana tiene como principal objetivo el fomento y la estructuración del asociacionismo vecinal con la puesta en marcha de actividades que sirvan para tomar conciencia de los problemas de los ciudadanos en diferentes ámbitos locales y comarcales para así “poder participar junto con la Administración en el debate y vías de solución de los mismos”.

-NOS! Llengua i País, organització de 36 entitats culturals i educatives de la Comunitat Valenciana, ha celebrat una reunió amb diferents propostes per oposar-se a la llei d'“aïllament” del valencià que proposa el Consell, i ha acordat animar la ciutadania a la defensa de la llengua.

En aquesta línia, han decidit que recolzaran les Trobades d'Escoles, que van començar el 22 de març; la manifestació del 25 d'abril organitzada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i que es farà dissabte 27 d'abril a València; les actuacions que emprendrà la Plataforma per l'Ensenyament Públic i qualsevol altra acció que defense l'ús del valencià entre la ciutadania.

Des de la confluència, incideixen que aquesta proposta se suma a altres mesures de persecució de la llengua, com la censura d'algunes revistes en biblioteques públiques; el canvi de l'estàndard valencià a les administracions per castellanitzar-lo; o la supressió de l'Oficina de Drets Lingüístics. A més, amb la nova llei d'educació, el valencià deixaria de ser llengua vehicular al sistema d'ensenyament públic, i a les zones castellanoparlants, es descartaria cursar assignatures no lingüístiques en valencià. Totes aquestes accions, adverteixen, atempten contra l'Estatut d'autonomia i la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del Valencià.

Amb això, NOS! Llengua i País incita que tota la societat valenciana es mobilitze davant d'aquestes polítiques “de marginació del valencià” iniciades per l'Executiu de Mazón per frenar-les i demostrar que es tracta d'una llengua digna i de prestigi.

“Aquesta proposta pot suposar un genocidi contra la llengua”

La presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó, ha manifestat el desacord sobre les polítiques que s'estan emprenent des de la dreta política.

“A la llei d'acompanyament dels pressupostos ja van intentar modificar la llei de plurilingüisme, donant la possibilitat que els centres ubicats a comarques castellanoparlants pogueren realitzar una exempció del valencià i no vehiculitzar cap assignatura en aquesta llengua”, destaca.

A més, explica que des de la dreta han potenciat mesures com el districte únic de matriculació que, “suposadament”, atorga capacitat d'elecció a les famílies: “És una llibertat usada de forma demagògica, perquè hi ha famílies que no poden desplaçar els seus fills al poble del costat o a l'altra punta de la ciutat”. Amb això, afegeix que darrere d'aquesta iniciativa es pretén potenciar l'ensenyament concertat i “destruir” allò públic.

Usó assegura que el PP i Vox pretenen marginar el valencià als centres: “Volen implementar una llibertat d'elecció només per a algunes famílies, i no per a tothom. Només parlen per als seus votants, i no tenen en consideració la llibertat de les famílies valencianoparlants que volen seguir amb la llengua”.

Segons la presidenta d'Escola Valenciana, des de la confluència han acordat que les Trobades, amb el lema “fem poble, parlem valencià”, exerciran com a punts d'informació i conscienciació per a les famílies sobre la “falsa llibertat d'elecció que el Govern actual intenta vendre'ns i que segrega la llengua valenciana”.

“La coordinadora ha organitzat una reunió multitudinària a la Marina Alta, a la qual han acudit tant familiars com professorat, per intentar explicar aquesta proposta de llibertat dʻelecció de la llengua. Continuarem impulsant aquestes xerrades a diferents comarques per informar sobre la veritat dʻaquesta llei que pot representar un genocidi del valencià”, ha subratllat Usó.

A més, ha explicat que des de -NOS! Llengua i País, un grup d'experts plantejarà i treballarà “una alternativa” a la possible llei educativa que puga aprovar el Govern del PP.

Així mateix, Usó ha concretat que l'entitat que dirigeix també pertany a la Plataforma d'Ensenyament Públic, de la qual formen part agrupacions com el Sindicat de treballadors i treballadors de l'ensenyament del País Valencià (STE-PV). “Des de la plataforma ja hem parlat sobre com mobilitzarem la comunitat educativa i hem estudiat la possibilitat d´una vaga del professorat”, ha destacat.

Amb això, ha afegit que cal que la societat se sume a la pròxima manifestació convocada per a l'abril: “Intentarem que hi acudisca molta gent i, amb això, omplir els carrers de València de gent jove i gran que estiga en contra d'aquestes polítiques lingüístiques”.

Ni rastre de música en valencià

L'última polèmica va passar el passat 28 març amb la presentació del cartell d'artistes que participaran als Concerts de Vivers, que se celebren a la ciutat de València i la competència dels quals recau sobre Vox, que dirigeix la regidoria de Festes i Tradicions.

El cartell, presentat pel consistori, recull diferents músics nacionals i internacionals, entre els quals, no apareix ni un sol grup que cante en valencià, a diferència d'altres anys, en què van participar La Fúmiga o artistes emergents com Colomet . A més, el títol del cartell sempre havia aparegut com a “Concerts de Vivers”, però aquest any s'ha castellanitzat.

Alguns membres de l'oposició han manifestat la seua desafecció cap a la manca de representació de la llengua en un esdeveniment que se celebra a la capital de la Comunitat Valenciana i l'han titllat com un nou atac a la cultura valenciana.

-NOS! Llengua i País, organización de 36 entidades culturales y educativas de la Comunitat Valenciana, ha celebrado una reunión con distintas propuestas para oponerse a la ley de “aislamiento” del valenciano que propone el Consell, y ha acordado animar a la ciudadanía en la defensa de la lengua.

En esta línea, han decidido que apoyarán les Trobades d'Escoles, que arrancaron el 22 de marzo; la manifestación del 25 de abril organizada por Acció Cultural del País Valencià (ACPV) y que se realizará el sábado 27 de abril en Valencia; las actuaciones que emprenderá la Plataforma per l'Ensenyament Públic y cualquier otra acción que defienda el uso del valenciano entre la ciudadanía.

Desde la confluencia, inciden en que esta propuesta se suma a otras medidas de persecución de la lengua, como la censura de algunas revistas en bibliotecas públicas; el cambio del estándar valenciano en las administraciones para castellanizarlo; o la supresión de la Oficina de Drets Lingüístics. Además, con la nueva ley de educación, el valenciano dejaría de ser lengua vehicular en el sistema de enseñanza público, y en las zonas castellanohablantes, se descartaría cursar asignaturas no lingüísticas en valenciano. Todas estas acciones, advierten, atentan contra el Estatuto de Autonomía y la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de uso y enseñanza del Valenciano.

Con ello, NOS! Llengua i País incita a que toda la sociedad valenciana se movilice frente a estas políticas “de marginación del valenciano” iniciadas por el Ejecutivo de Mazón para frenarlas y demostrar que se trata de una lengua digna y de prestigio.

“Esta propuesta puede suponer un genocidio contra la lengua”

La presidenta de Escola Valenciana, Alexandra Usó, ha manifestado su desacuerdo acerca de las políticas que se están emprendiendo desde la derecha política.

“En la ley de acompañamiento de los presupuestos ya intentaron modificar la ley de plurilingüismo, dando la posibilidad de que los centros ubicados en comarcas castellanohablantes pudieran realizar una exención del valenciano y no vehiculizar ninguna asignatura en esta lengua”, destaca.

Además, explica que desde la derecha han potenciado medidas como el distrito único de matriculación que, “supuestamente”, otorga capacidad de elección a las familias: “Es una libertad usada de forma demagógica, porque hay familias que no pueden desplazar a sus hijos al pueblo de al lado o a la otra punta de la ciudad”. Con ello, añade que detrás de esta iniciativa se pretende potenciar la enseñanza concertada y “destruir” lo público.

Usó asegura que el PP y Vox pretenden marginar el valenciano en los centros: “Quieren implementar una libertad de elección solo para algunas familias, y no para todo el mundo. Solo hablan para sus votantes, y no tienen en consideración la libertad de las familias valencianohablantes que quieren seguir con la lengua”.

Según la presidenta de Escola Valenciana, desde la confluencia han acordado que les Trobades, con el lema “fem poble, parlem valencià”, ejercerán como puntos de información y concienciación para las familias sobre la “falsa libertad de elección que el Gobierno actual intenta vendernos y que segrega la lengua valenciana”.

“La coordinadora ha organizado una reunión multitudinaria en la Marina Alta, a la que han acudido tanto familiares como profesorado, para intentar explicar esta propuesta de libertad de elección de la lengua. Continuaremos impulsando estas charlas en diferentes comarcas para informar sobre la verdad de esta ley que puede representar un genocidio del valenciano”, ha subrayado Usó.

Además, ha explicado que desde -NOS!  Llengua i País, un grupo de expertos planteará y trabajará “una alternativa” a la posible ley educativa que pueda aprobar el Gobierno del PP.

Asimismo, Usó ha concretado que la entidad que dirige también pertenece a la Plataforma de Ensenyament Públic, de la que forman parte agrupaciones como el Sindicat de treballadors i treballadores de l'ensenyament del País Valencià (STE-PV). “Desde la plataforma ya hemos hablado sobre cómo movilizaremos a la comunidad educativa y hemos barajado la posibilidad de una huelga del profesorado”, ha destacado.

Con ello, ha añadido que es necesario que la sociedad se sume a la próxima manifestación convocada para abril: “Intentaremos que acuda mucha gente y, con ello, llenar las calles de Valencia de gente joven y mayor que estén en contra de estas políticas lingüísticas”.

Ni rastro de música en valenciano

La última polémica ocurrió el pasado 28 marzo con la presentación del cartel de artistas que participarán en los Conciertos de Viveros, que se celebran en la ciudad de València y cuya competencia recae sobre Vox, quien dirige la concejalía de Fiestas y Tradiciones.

El cartel, presentado por el consistorio, recoge distintos músicos nacionales e internacionales, entre los cuales, no aparece ni un solo grupo que cante en valenciano, a diferencia de otros años, en los que participaron La Fúmiga o artistas emergentes como Colomet. Además, el título del cartel siempre había aparecido como “Concerts de Vivers”, pero este año se ha castellanizado.

Algunos miembros de la oposición han manifestado su desafección hacia la falta de representación de la lengua en un evento que se celebra en la capital de la Comunitat Valenciana y lo han tachado como un nuevo ataque a la cultura valenciana.

Escola Valenciana ha denunciado un incremento del 10% en las vulneraciones lingüísticas en el territorio valenciano en lo que llevamos de año, lo que supone una queja cada tres días. Hasta la fecha estamos hablando de un total de 139 denuncias, y la mayoría de estas incidencias se han producido en las comarcas del sur y han afectado principalmente a las mujeres.

La presidenta de Escola, Alexandra Usó, ha presentado este lunes en Alicante el informe de vulneraciones lingüísticas 2023, en el marco del Día de los Derechos Lingüísticos, antes de reunirse con Concha Bru, adjunta primera del Síndic de Greuges. En su opinión, este incremento de denuncias corresponde a que los ciudadanos “están perdiendo el miedo a denunciar”, al tiempo que precisaba que se producen “decenas o incluso centenares de vulneraciones lingüísticas cada día por todo el País Valencià”.

El informe también revela un “sesgo de género importante”, puesto que en el documento se refleja que las mujeres sufren más vulneraciones lingüísticas que los hombres y, al igual que en 2022, estas se producen principalmente en el sur de la Comunitat Valenciana, destacando las ciudades de Alicante y Elche.

Usó considera un dato “escandaloso” que en las administraciones públicas -conselleries, diputaciones, ayuntamientos, mancomunidades o universidades, así como en el trato de los cuerpos y fuerzas de seguridad y los profesionales sanitarios- se produzcan “muchísimas vulneraciones”. Por este motivo, desde hace tiempo Escola defiende que, como mínimo, el requisito del certificado de conocimiento C1 “ha de ser una exigencia cuando pasas a ser funcionario de la Generalitat Valenciana”.

“Intolerancia” del Consell

La presidenta de Escola Valenciana ha denunciado la “intolerancia del gobierno de derecha y extrema derecha” de la Generalitat y ha lamentado vulneraciones “visibles” como las ocurridas en la biblioteca de Burriana, en Castellón. “Un gobierno que vuelva a traer la bandera del odio y que no hace sus funciones principales, que es crear armonía en la sociedad, evidentemente crea una situación que no es la mejor para nosotros”, ha apuntado.

“Ha sido familiar, porque en este territorio hemos tenido 20 años anteriores de gobierno de la derecha, pero esa derecha, ahora apuntalada por Vox, no mejora la situación a nivel de administración y, sobre todo, de ruido social”, ha expresado Usó.

Entre las demandas que realizan al Gobierno valenciano, Escola reclama que se continúe avanzando hacia la igualdad lingüística y el trabajo conjunto con los gobiernos de Catalunya y las Islas Baleares, “desarrollando un plan de cooperación efectiva en los ámbitos de la lengua y la cultura con los gobiernos del mismo ámbito lingüístico”.

“Lo único” que reclama la entidad cívica es que se “respete” el valenciano como lengua cooficial, como marca l'Estatut d'Autonomia. “Para que los valencianoparlantes tengamos derechos, hay una serie de personas que tienen que tener unos deberes, como el requisito lingüístico en las administraciones públicas. Es necesario, es urgente”, ha zanjado Usó.

En la elaboración del informe de vulneraciones lingüísticas también han participado Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, CCOO PV, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, BEA, SEPC, STEPV, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet, ACICOM, Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià i Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV).

Castellar-l'Oliveral es un auténtico enclave de huerta del distrito de Poblats del Sud, una pedanía de Valencia de poco más de 6.800 vecinos, que este domingo se ha visto inundada de música, desfiles, juegos, talleres y pancartas. Paralelamente, otro acto similar, con idéntico ambiente festivo, se ha celebrado en el barrio de El Garbinet, en Alicante, donde está enclavado el Colegio de Educación Infantil y Primaria Azorín, que ha sido el anfitrión de la convocatoria.

Dos de las asociaciones con más solera de Escola Valenciana, la federación que agrupa a las entidades que promueven el valenciano, como son la Coordinadora d'Associacions de Pares i Mares per l'Ensenyament Públic en Valencià (CAPPEV) y la Cívica d'Alacant, han sido las organizadoras de las trobades en las dos principales capitales valencianas.

A Castellar-l'Oliveral ha acudido el conseller de Educación, Vicent Marzà, que se ha sumado al pasacalles y las actividades de la trobada. Marzà ha expresado en su cuenta de Twitter el sentido de la convocatoria, que coincide con resoluciones judiciales como la que se conoció la semana pasada del Tribunal Superior de Justicia, anulando parcialmente el decreto de plurilinguïsmo que su departamento ya había dejado de lado al aprobarse la nueva ley de plurilinguïsmo en las Corts Valencianes. “Contra los que quieren atacar a la lengua, nosotros por el valenciano, ¡en positivo!”, ha escrito Marzà.

Las convocatorias de Valencia y Alicante forman parte de un calendario de una veintena de trobades a lo largo de todo el territorio valenciano que se inició el 15 de abril y terminará el 9 de junio. Según Escola Valenciana, las seis trobades celebradas con anterioridad a las de las dos capitales reunieron a cerca de 83.000 personas. A la celebrada en Castellar-l'Oliveral han acudido 25.000 personas, según los organizadores. En la de Alicante ha habido 9.000 asistentes.

Dedicadas este año a la memoria del escritor Joan Fuster, las trobades surgieron con la intención de motivar en positivo a los padres y madres para que matriculen a sus hijos en la enseñanza en valenciano y, aunque Escola Valenciana ha diversificado su actividad cada vez más a lo largo del curso, constituyen la principal demostración de músculo del movimiento que impulsa la normalización de la lengua autóctona.

Entre las actividades de la convocatoria de Alicante destaca la actuación de Dani Miquel, auténtico ídolo musical entre los más pequeños. En Castellar-l'Oliveral la actuación musical ha ido a cargo del grupo Rascanya.

Castellar-l'Oliveral és un autèntic enclavament d'horta del districte de Poblats del Sud, una pedania de València de poc més de 6.800 veïns, que aquest diumenge s'ha vist inundada de música, desfilades, jocs, tallers i pancartes. Paral·lelament, un altre acte similar, amb idèntic ambient festiu, s'ha celebrat en el barri del Garbinet, a Alacant, on està enclavat el Col·legi d'Educació Infantil i Primària Azorín, que ha sigut l'amfitrió de la convocatòria.

Dos de les associacions amb més tradició d'Escola Valenciana, la federació que agrupa les entitats que promouen el valencià, com són la Coordinadora d'Associacions de Pares i Mares per l'Ensenyament Públic en Valencià (*CAPPEV) i la Cívica d'Alacant, han sigut les organitzadores de les trobades en les dues principals capitals valencianes.

A Castellar-l'Oliveral ha acudit el conseller d'Educació, Vicent Marzà, que s'ha sumat al cercaviles i les activitats de la trobada. Marzà ha expressat en el seu compte de Twitter el sentit de la convocatòria, que coincideix amb resolucions judicials com la que es va conèixer la setmana passada del Tribunal Superior de Justícia, anul·lant parcialment el decret de plurilinguïsme que el seu departament ja havia deixat de costat en aprovar-se la nova llei de plurilinguïsme en les Corts Valencianes. “Contra els qui volen atacar ala llengua, nosaltres pel valencià, en positiu!”, ha escrit Marzà.

Les convocatòries de València i Alacant formen part d'un calendari d'una vintena de trobades al llarg de tot el territori valencià que es va iniciar el 15 d'abril i acabarà el 9 de juny. Segons Escola Valenciana, les sis trobades celebrades amb anterioritat a les de les dues capitals van reunir prop de 83.000 persones. A la celebrada a Castellar-l'Oliveral han acudit 25.000 persones, segons els organitzadors. En la d'Alacant hi ha hagut 9.000 assistents.

Dedicades enguany a la memòria de l'escriptor Joan Fuster, les trobades van sorgir amb la intenció de motivar en positiu els pares i mares perquè matriculen els seus fills en l'ensenyament en valencià i, encara que Escola Valenciana ha diversificat la seua activitat cada vegada més al llarg del curs, constitueixen la principal demostració de múscul del moviment que impulsa la normalització de la llengua autòctona.

Entre les activitats de la convocatòria d'Alacant destaca l'actuació de Dani Miquel, autèntic ídol musical entre els més xicotets. A Castellar-l'Oliveral l'actuació musical ha anat a càrrec del grup Rascanya.

Escola Valenciana, la entidad que agrupa a las organizaciones que defienden la enseñanza en valenciano, ha reunido a miles de personas este sábado en un acto festivo celebrado en la plaza de la Virgen, en Valencia, bajo el lema “l'educació ens dignifica”. Los asistentes, que han llenado la plaza, han participado en actuaciones musicales, castillos de grupos de muixarangues y desfiles de gigantes.

La concentración tenía una motivación reivindicativa ante los ataques de que están siendo objeto el sistema educativo valenciano “Las tareas que desarrollan las comunidades educativas se han visto cuestionadas en algunos medios de comunicación que se hacen eco de una campaña de desprestigio orquestada con intenciones electoralistas”, señalaba el manifiesto de la convocatoria.

“Escola Valenciana cree que cometen una gran irresponsabilidad atacando uno de los pilares maestros de nuestra sociedad”, señalaba el manifiesto. “En sus argumentos no usan razonamientos pedagógicos ni científicos. Únicamente pretenden hacer tambalear el prestigio social y la larga trayectoria de éxito de unas comunidades educativas que ayudan a construir el futuro de generaciones de niños y niñas. Esta construcción se está haciendo con trabajo en equipo, con convivencia participativa y democrática, con grandes dosis de implicación y un rumbo compartido gracias a un debate pedagógico constante”.

“Disparan hacia la educación que germina con el debate del pensamiento libre, contra la educación inclusiva. Quieren destrozar la coeducación que tanto echamos de menos a nuestro entorno”, insistía el manifiesto. “En definitiva, desean dinamitar el consenso nacido del tejido social que rodea a las comunidades educativas y que han escogido democráticamente el modelo de enseñanza plurilingüe en que el valenciano es la lengua vehicular, con distintos niveles de aplicación”.

Con la concentración, Escola Valenciana ha querido expresar “su apoyo ante cualquier tipo de agresión hacia las personas y profesionales que forman la comunidad educativa y su condena al acoso mediático que sufren, por medio de acusaciones infundadas o de incitación al odio y a la intransigencia”.

Escola Valenciana, l'entitat que agrupa les organitzacions que defensen l'ensenyament en valencià, ha reunit milers de persones aquest dissabte en un acte festiu celebrat a la plaça de la Mare-de-déu, a València, sota el lema “l'educació ens dignifica”. Els assistents, que han omplit la plaça, han participat en actuacions musicals, castells de grups de muixarangues i desfilades de gegants.

La concentració tenia una motivació reivindicativa davant els atacs de què estan sent objecte el sistema educatiu valencià “Les tasques que desenvolupen les comunitats educatives s’han vist qüestionades en alguns mitjans de comunicació que es fan ressò d’una campanya de desprestigi orquestrada amb intencions electoralistes”, assenyalava el manifest de la convocatòria.

“Escola Valenciana creu que cometen una gran irresponsabilitat atacant un dels pilars mestres de la nostra societat”, assenyalava el manifest. “Als seus arguments no fan servir raonaments pedagògics ni científics. Únicament pretenen fer trontollar el prestigi social i la llarga trajectòria d’èxit d’unes comunitats educatives que ajuden a construir el futur de generacions de xiquets i xiquetes. Aquesta construcció s’està fent amb treball en equip, amb convivència participativa i democràtica, amb grans dosis d’implicació i un rumb compartit gràcies a un debat pedagògic constant”.

“Disparen cap a l’educació que germina amb el debat del pensament lliure, contra l’educació inclusiva. Volen destrossar la coeducació que tant trobem a faltar al nostre entorn”, insistia el manifest. “En definitiva, desitgen dinamitar el consens nascut del teixit social que envolta les comunitats educatives i que han escollit democràticament el model d’ensenyament plurilingüe en què el valencià hi és la llengua vehicular, amb distints nivells d’aplicació”.

Amb la concetració, Escola Valenciana ha volgut expressar “el seu suport davant de qualsevol tipus d'agressió cap a les persones i professionals que formen la comunitat educativa i la seua condemna a l’assetjament mediàtic que pateixen, per mitjà d'acusacions infundades o d'incitació a l’odi i a la intransigència”.

Escola Valenciana commemora el 34 aniversari de l'aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià –Luev– i aprofita aquesta data per remarcar el paper “fonamental” que van desenvolupar els Moviments de Renovació Pedagògica –MRP– del País Valencià i les comunitats educatives en el model de l'escola valenciana actual.

D'una banda, els MRP “van crear continguts per llevar de soca-rel tot vestigi franquista de l'ensenyament i, d'altra banda, van ser decisius en la introducció del valencià com a llengua vehicular en l'escola des de l'arrelament al medi”. “Escola Valenciana i els professionals de l'educació que avui fan ensenyament de qualitat i en valencià són hereus de les idees dels MRP”. “Tots aquests docents s'esforcen dia rere dia per oferir una educació en valors a les nostres filles i els nostres fills. I ho fan amb passió. Perquè saben que sols es pot motivar l'alumnat des de l'estima a la tasca d'ensenyar”, ha declarat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.

Per aquesta raó, ha insistit el portaveu d'Escola Valenciana: “Les acusacions d'adoctrinament per part de la ultradreta, l'atac als mestres i a l'ensenyament en valencià és un insult, una total i absoluta ignorància vers el treball dels docents que eduquen en el model d'escola que nosaltres considerem òptim: plurilingüe i intercultural, democràtic, obert i participatiu, arrelat al medi i obert al món, crític, creatiu i innovador, únic, públic, gratuït i laic, inclusiu, compromés amb l'entorn local i global, coeducador, humà”. “Totes aquestes característiques que defineixen l'escola valenciana del segle XXI fan que l'ensenyament en valencià siga essencial per donar continuïtat als valors democràtics i, a més, contribuïsca en la creació d'un món més just amb igualtat d'oportunitats”, assenyalava Moreno.

La Llei d’ús i ensenyament del valencià –LUEV– es promulgà el 23 de novembre de 1983 pel Govern de la Generalitat Valenciana. Partia de zero, fins a aquell moment no hi havia cap reglament aprovat que regulara el dret de la ciutadania a fer servir el valencià amb normalitat i l’obligació de les administracions perquè aquest dret fóra efectiu. Ara, tal dia com avui fa 34 anys, Escola Valenciana s'alegra de què el valencià “siga la llengua vehicular del funcionariat, gràcies a l'entrada en vigor del Decret 61/2017, que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'administració de la Generalitat Valenciana”.

“Construïm la Igualtat Lingüística”

Escola Valenciana encetà en les Trobades 2017 la campanya 'Construïm la Igualtat Lingüística' perquè considera “vital per al valencià la creació d'una llei d'Igualtat Lingüística que complete la Luev. Després de 34 anys trobem que aquesta normativa no s'ha desplegat i té les seues mancances per promoure l’ús social del valencià més enllà de l’àmbit educatiu”, en paraules de Vicent Moreno.

La demanda d'aquesta llei té un objectiu ben definit: “Revertir el procés de substitució idiomàtica en pro de la convivència harmònica entre les dues llengües cooficials en contacte, afavorir la normalització del valencià en tots els àmbits, respectar els drets de les valencianes i els valencians de tot el País Valencià, tant si viuen a Vinaròs com a Muro, Elda, Oriola, Requena...”. “La ciutadania té el dret de parlar valencià a tothora i en qualsevol moment i no ser menyspreada per exercir aquest dret. A la Luev li cal una gran empenta, una llei d’Igualtat Lingüística que la complete”, conclou Moreno.

Les Trobades d'Escoles en Valencià han tancat este cap de setmana la seua edició de 2017 amb un balanç de 214.000 participants, segons s'informa des d'Escola Valenciana. Les trobades de l'Alcoià-Comtat a l'Orxa i del Camp de Morvedre a Qaurt de les Valls van ser les que van acomiadar les 19 trobades d'enguany en les que han participat comunitats educatives, les famílies, el veïnat, les associacions de cultura popular i les entitats comarcals.

La primera Trobada 2017, que tingué lloc al Verger (la Marina Alta), va encetar la campanya d’Escola Valenciana 'Construïm la Igualtat Lingüística' i ha estat present a totes les festes per la llengua i per recollir milers de signatures. “El nostre objectiu és conscienciar la ciutadania de la necessitat de crear una llei d’igualtat lingüística que siga capaç de completar la Llei d’ús i ensenyament del valencià. En Escola Valenciana pensem que la LUEV, després de 33 anys, no ha assolit la normalització de la llengua, així que li cal una empenta. Ens cal una normativa específica que equipare els drets de les valencianes i els valencians que volem fer servir el valencià amb els drets de les valencianes i els valencians que opten per parlar castellà”, ha declarat el portaveu d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, durant la seua intervenció en la Trobada de l’Orxa.

Declaracions de Ximo Puig

En la Trobada de Quart de les Valls va estar present el President de la Generalitat, Ximo Puig, ha assegurat que el Consell està treballant per “la igualtat lingüística i d'oportunitats dels xiquets i xiquetes” al marge de la seua condició econòmica i social.

Puig ha afirmat que aquesta festa de convivència deixa a un costat “els fantasmes del conflicte”, que han perjudicat al valencià convertint-lo en “un espai de confrontació”. “El que volem és sumar, veure el que ens uneix: una llengua pròpia, una cultura pròpia i una manera d'entendre el futur que volem, més just i més solidari”, ha subratllat.

Així mateix, el cap del Consell ha recordat que “solament el 35% dels xiquets i xiquetes en acabar l'edat d'escolarització dominen el valencià, per la qual cosa ens queda molt camí que recórrer”. Per aquest motiu, ha destacat la necessitat de comptar amb un mitjà de comunicació propi que “done cobertura al que és un dret d'identitat fonamental com és la llengua”.

La Vall d'Albaida ha celebrado el 30 aniversario de la fiesta de los encuentros de escuelas en valenciano a la comarca, una de las pioneras en todo el País Valenciano. Cerca de 10.000 participantes de los 34 pueblos de la comarca participaron sábado de actividades como cuentacuentos, un centenar de talleres escolares, partidas de petanca y de pelota valenciana, tiro al arco, danzas populares, proyecciones audiovisuales, 'dolçainers i tabaleters', actuaciones musicales, así como la exposición de varias muestras, con las cuales han hecho valer la literatura popular ('Los Amigos del Butoni, monstruos valencianos') y la riqueza ambiental de la zona ('Flora Pintoresca de la Vall d'Albaida').

En este encuentro la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la defensa i ús del valencià ha dedicado especial importancia a las tradiciones, de forma que los asistentes han tenido la oportunidad de visitar exposiciones como 'El oficio de herrero', visualizar el documental 'Calciners' de Miquel Francés, contemplar la encendida del Horno de Cal y el montaje de un horno de cal, a cargo de Agustí Calabuig. “Fontanars dels Alforins es un pueblo con una tradición calcinera que se remonta en siglos en detrás”, ha comentado el presidente de la Coordinadora de la Vall d'Albaida, Josep Andrés Timor, que ha añadido: “En la Trobada hemos querido visualizar y vivenciar las tradiciones con la recuperación de los hornos de cal y el oficio de herrero. Pensamos que es capital proyectar las tradiciones hacia el futuro igual que lo hacemos con nuestra lengua y nuestra cultura”.

El pasacalle que recorrió las calles de Fontanars dels Alforins contó con la participación de la Banda de Fontanars dels Alforins, los 'Gegants i Cabets' de Ontinyent, los Campaneros, la Batucada y los Cabets del CEIP Lluís Vives de Ontinyent, la Batucada de la Escuela Comarcal de Música y el Ball dels Locos de l'Olleria.

“En valenciano, crecemos en cultura, música, danzas, ritmo. Es evidente que el lema de los Encuentros de este año, 'En valenciano, crecemos', le hace un guiño a nuestra cultura popular de los enanos y los gigantes”, ha expresado el presidente de Escola Valenciana, Vicent Moreno y, a la vez “transmitimos un mensaje vertebrador: hablar valenciano nos hace compartir experiencias, nos enriquece culturalmente, amplía nuestro conocimiento del mundo, nos ofrece la clave de acceso para descubrir otras lenguas. Gracias al valenciano experimentamos un crecimiento vital: nos hace sabios de la vida, nos hace grandes de corazón, nos hace gigantes para divisar el futuro”.

La concejal de Educación del Ayuntamiento de Fontanars dels Alforins, Rosalia Soler, ha aludido al significado de la Trobada: “Para nuestro Ayuntamiento la lengua es un elemento muy importante, siempre tenemos presente el valenciano. Todo el pueblo se ha volcado en la organización del Encuentro, desde la comunidad educativa hasta las asociaciones. Todos han aportado algo en esta fiesta”.

La 30a Trobada de Escuelas en Valenciano en la Vall d'Albaida, ha sido organizada por la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la defensa i ús del valencià, Escuela Valenciana y el Ayuntamiento de Fontanars dels Alforins, con el apoyo de la Diputación de València, la Generalitat Valenciana, el Ayuntamiento de Ontinyent y la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, ha contado con la presencia de diferentes personalidades políticas, como es el caso de la vicepresidenta de la Diputación de València, M. Josep Amigó; el diputado de las Corts Valencianes, Fran Ferri; el diputado Joan Baldoví y varios alcaldes y regidores de los pueblos de la comarca.

Premio Benicadell

La Junta Directiva de la Coordinadora de la Vall d'Albaida por la defensa i ús del valencià organiza la entrega del Premio Benicadell desde hace 22 años. Este año, la entidad cívica ha querido otorgar este galardón a la Assemblea de Joves Meruts de Ontinyent, por su trayectoria en la defensa y uso del valenciano y por su compromiso con la actividad social y cultural. Este acto se ha encabit dentro de los actos previos a la Trobada de la Vall d'Albaida.

“L'Assemblea de Joves Meruts de Ontinyent – Ateneu Popular Can la Mera dota de significado el verbo y el nombre 'Crecer en valenciano': ha trabajado intensamente durante las 10 ediciones del Meruts Festival, 7 años como asociación y ahora 3 años de ateneo”, en palabras de Josep Andrés. Por la Asamblea han pasado numerosos proyectos, tanto sociales como musicales y artísticos y, a estas alturas, es lugar de reunión para su asamblea, para el nuevo colectivo Asamblea Feminista las Merudes –que traen su dinámica propia tratando temas de género y feminismo–, el Colectivo Activo –grupo de jóvenes músicos ontinyentins–, los Encuentros Pedagógicos, Radioaktiva o el Ecoxarxa de la huerta a casa. Por todo esto, “hemos querido felicitar la tarea desarrollada por la Asamblea de Jóvenes Meruts con este reconocimiento, el premio Benicadell 2017”.

Escola Valenciana ha aprofitat les 'Trobades d'Escoles en Valencià', que han celebrat enguany la seua 30é aniversari i han reunit en tres caps de setmana a 89.000 persones, per a demanar al Consell la creació d'una “llei d'igualtat lingüística”.

La institució subratlla l'èxit de la trobada que ha tingut lloc aquest diumenge a València i que ha reunit a més de 30.000 assistents, per primera vegada en la plaça de l'Ajuntament, “el cor de la capital en una cita històrica”.

Les comarques de la Marina Alta, les Valls del Vinalopó, l'Horta Nord, l'Alacantí, el Baix Vinalopó i el Baix Segura, la Vall d'Albaida, han celebrat també les “festes d'estima col·lectiva pel valencià”, unes jornades impregnades d'artesania, balls, cultura popular, tradició, jocs populars, tallers escolars, música i festa.

Aquestes Trobades han posat en relleu “la tasca de tota la comunitat educativa i l'èxit dels programes d'ensenyament en valencià, com una aposta de futur, en un món cada vegada més globalitzat”. “En valencià, creixem, arrelats al mitjà, arrelats al coneixement”, reivindiquen des de l'organització.

El vicepresident d'Escola Valenciana, Joan Cortés, ha subratllat la necessitat de “una llei d'igualtat lingüística” i ha afirmat que des de l'entitat són “conscients que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, després de 33 anys, no ha donat els fruits” que esperaven, per la qual cosa “s'ha de completar”. “Si bé és cert que fa tres dècades teníem un context social i lingüístic diferent, des d'Escola pensem que cal desenvolupar una normativa que corregisca les asimetries lingüístiques i les actituds discriminatòries des del principi del respecte i la interculturalitat”, ha recalcat.

Recollida de signatures

Amb el lema 'Construïm la Igualtat Lingüística', Escola Valenciana ha iniciat una recollida de signatures en el marc de les 'Trobades' amb l'objectiu de demanar al Consell la creació d'aquesta llei. El portaveu de l'entitat cívica ha incidit que “tots els valencians” tenen “el dret de viure en valencià” i, no obstant açò, es veuen “obligats a canviar de llengua”. Al seu judici, açò correspon a una “situació de marginació”.

“Volem que una llei d'igualtat lingüística que ens garantisca el nostre dret de parlar valencià en tots els àmbits”, ha manifestat Joan Cortés, abans d'afegir que “altres territoris amb llengua pròpia” com Galícia, el País Basc i Catalunya tenen “lleis de protecció lingüística”. “Els poders públics han de vetlar per la correcta implementació dels plans de normalització i foment del valencià i engegar totes les polítiques necessàries per a garantir la plena igualtat lingüística”, ha defensat.

“Comencem a respirar normalitat”

Així mateix, la presidenta Coordinadora d'Alumnes, Mares, Pares i Professors per l'Ensenyament Públic en Valencià (CAPPEPV), Laura Font, ha destacat que aquest diumenge ha sigut la primera vegada que s'ha celebrat una 'Trobada' en el centre de la ciutat, i ha subratllat el “bonic” que ha sigut celebrar actes com els 'Premis de la Natura' en el Jardí Botànic.

“Va ser molt bonic omplir un espai que durant tants anys ens ha sigut vedat. A València comencem a respirar normalitat i és precisament aquesta normalitat la que estem transmetent a la nostra llengua”, ha ressenyat, al mateix temps que ha indicat que València és un “referent” per a altres ciutats i que “amb aquesta iniciativa el valencià s'obri camí dins i fora de les administracions”.

Des d'Escola Valenciana han destacat d'entre totes les activitats organitzades la manifestació d'aquest matí “per l'escola en valencià”, així com les exposicions, el concert de la Gira en el Lluís Vives i els contacontes, entre unes altres. També s'han oferit més d'un centenar de tallers confeccionats per 53 centres educatius, associacions, la universitat i altres organitzacions i entitats.

El Verger comencà la setmana passada amb més de 15.000 assistents les festes populars que dignifiquen el patrimoni de les valencianes i els valencians: la llengua. Aquest dissabte, la Trobada a Novelda ha congregat més de 4.000 persones i les d'Albalat dels Sorells, Sant Vicent del Raspeig i Crevillent, unes altres 26.000 aquest diumenge. La participació aproximada dels dos primers caps de setmana de festes pel valencià deixa aquestes dades, segon Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua.

Escola Valenciana aprofita les Trobades, que compten amb el suport de la Generalitat Valenciana i la Conselleria d'Educació, per demanar la creació d’una llei d’igualtat lingüística. Es tracta d'unes convocatòries que combinen llengua, festa i cultura i proposen al veïnat una jornada de convivència, amb muixerangues, cercaviles, teatre, contacontes, danses populars, tallers escolars, concerts de música, jocs tradicionals i exposicions

En el marc de la Trobada a Crevillent, el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha felicitat tota la comunitat educativa per “haver triat els nous programes educatius del Decret de Plurilingüisme que millor s’ajusten a la realitat de cada centre i als diferents contextos socials i lingüístics, parant especial atenció a la diversitat que hi ha al nostre país”.

“Sabem que pel bé de l’alumnat cada escola haurà triat el nivell que li ha sigut possible en aquest moment, amb l’objectiu d’avançar”, ha indicat Moreno, que ha comentat: “Us encoratgem a continuar avant, us animem a caminar cap al plurilingüisme, cap al programa avançat, que és l’únic que garanteix la finalitat pedagògica d’adquirir un domini equilibrat en valencià i en castellà, i un domini acceptable d’anglés”. I ha afegit: “Nosaltres, des d’Escola Valenciana, estarem al vostre costat per a tot allò que necessiteu”.

Las Trobades d’Escoles en Valencià organizadas por Escola Valenciana vuelven este sábado en El Verger (La Marina Alta), donde la organización espera reunir a cerca de 20.000 personas en defensa de la lengua propia.

La vuelta de esta concentración multitudinaria en defensa del valenciano viene marcada este año por el decreto de plurilingüismo. La normativa aprobada por la Conselleria de Educación ha introducido cambios profundos para garantizar que los estudiantes dominen el valenciano, el castellano  y el inglés al final de la enseñanza obligatoria.

Las novedades han sido recibidas de manera distinta. El PP y algunas asociaciones de padres -de colegios concertados, pero también públicos- han anunciado denuncias contra la ley impulsada por Educación: creen que discrimina al castellano al vincular las horas de clase en inglés a las de valenciano. Es decir -especialmente en el nivel avanzado- a más horas de valenciano, más de inglés.

Escola Valenciana, al principio crítica con la normativa impulsada por Educación, ve positivos los cambios impulsados por el conseller del ramo, Vicent Marzà, quién trabajó, como parte de su equipo de trabajo, para la organización. “Decimos bien claro que en el nuevo decreto de educación el itinerario avanzado es calidad”. 

El modelo avanzado -hay otro intermedio y uno básico- prioriza el valenciano,  aumenta el peso del inglés y garantiza a los alumnos el certificado A1 de inglés y A2 de valenciano al final de la primaria.  El 54% de los colegios -sus consejos escolares, con al menos una mayoría de dos tercios- lo ha elegido. El 83% en Castellón, el 55% en Valencia y solo un 40% en Alicante.

“Estamos en el buen camino para que los alumnos dominen las dos lenguas oficiales del País Valencià”. Vicent Moreno, profesor y presidente de Escola Valenciana, no entiende la reacción hostil de PP y Ciudadanos contra el decreto de plurilingüismo. “No saben ni de enseñanza ni de filología”, dice.

“Si tengo un problema de salud, voy al médico. En la educación, hay que acudir a los especialistas, y todos los del mundo recomiendan reforzar la lengua minorizada [aquella con menor presencia institucional, en la calle o en los medios de comunicación] para garantizar el derecho de conocer y usar todas los idiomas de tu tierra. Que dejen de engañar a la gente”, clama Moreno.

Las Trobades en Valencià llegan a su trigésimo segunda edición en 2017. Ningún conseller de Educación acudió a ninguna de las convocatorias en los 20 años de gobierno del PP (1995-2015). En 2016, Marzà estuvo. El presidente de la Generalitat también hizo acto de presencia a la celebrada en el barrio de Patraix (Valencia).

Moreno, sin embargo, cree que la defensa del valenciano no es “una cuestión de gobiernos, sino de ofrecer las mismas oportunidades a todos los alumnos valencianos y construir la igualdad lingüística”. Además, “ser plurilingüe es una garantía de futuro en un mundo globalizado”.

El teatro Echegaray de Ontinyent acoge este sábado, 5 de noviembre, desde las 19 horas la XIV Nit d'Escola Valenciana, que con el lema 'A cau d'orella' organiza la Federació d'Associacions per la Llengua. La velada servirá también para rendir homenaje a personas y colectivos que trabajan para alcanzar la normalización lingüística por medio de los premios anuales de Escola Valenciana.

En el contexto de esta cita, organizada por la Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, Escola Valenciana y el ayuntamiento de Ontinyent, también se presentará la imagen y el lema de las Trobades 2017, la XIX edición. El presidente de Escola Valenciana, Vicent Moreno, destaca: “Queremos compartir con todo el mundo el trabajo cotidiano que desarrollan en nuestro país personas y colectivos para mejorar la situación de la lengua y la cultura”.

En este contexto, la entidad otorga tres galardones de diferente naturaleza para reconocer el trabajo de personas y asociaciones que, día a día, “contribuyen a la mejora de la salud de la lengua y fomentan el uso social de la lengua y fomentan el uso social del valenciano en todos los ámbitos”.

Así, Escola Valenciana reconoce con los premios 'Intentant la llibertat', diseñados por el escultor Andreu Alfaro, la Trayectoria Individual, un reconocimiento a persnas que trabajan por el valenciano en el ámbito educativo; el Uso Social del Valenciano, un galardón dedicado a colectivos que “construyen la conservación y difusión de nuestra lengua”; y el galardón extraordinario, que se otorga a instituciones y personalidades valencianas “con un estrecho vínculo con nuestra cultura”. En esta ocasión y de forma especial habrá una mención honorífica.

Posteriormente tendrá lugar una cena que estará amenizada por la actriz Maria Juan y el poeta Joan Olivares, así como por las escuelas de Ontinyent y la cuentacuentos Almudena Francés, que ofrecerá un monólogo.

És la primera vegada que l'Ajuntament de València acull el voluntariat lingüístic d’Escola Valenciana, onze anys després de la seua creació, l’any 2005. Amb aquesta iniciativa, l’equip de govern té la intenció de “potenciar el valencià dins l’administració i, d’aquesta manera, oferir un millor servei a la ciutadania, perquè puga comunicar-se en les dues llengües cooficials”, ha indicat l'Ajuntament en un comunicat.

L’acte de presentació de la iniciativa s’ha desenvolupat aquest dilluns a l’hemicicle de l’Ajuntament i ha comptat amb les intervencions del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno; l’alcalde Joan Ribó; el regidor de l’Àrea de Govern Interior, Sergi Campillo; la responsable del Voluntariat pel Valencià, Dariana Groza, i el cap de gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament, Vicent Anyó.

De la bona acollida que ha tingut el programa del Voluntariat pel Valencià entre el funcionariat de l’Ajuntament de València dóna idea el fet que s’han inscrit uns 140 aprenents i 90 voluntaris. El portaveu d’Escola Valenciana ha manifestat la satisfacció d’introduir el Voluntariat pel Valencià entre els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de València, i ha comentat que “desenvolupar una activitat centrada en el diàleg, l’expressió oral, resulta molt atractiva i enriquidora perquè posa en joc totes les habilitats de la llengua de forma pràctica i, alhora, contribueix a millorar la fluïdesa”.

A més, Vicent Moreno ha exposat que “gràcies al Voluntariat pel Valencià, les parelles lingüístiques potencien valors de solidaritat i d’altruisme”, ja que “un voluntari ofereix el seu temps perquè un aprenent puga eixamplar el seu coneixement de valencià i, és clar, també s’estableix una relació humana molt bonica, com ja vam recollir en el llibre 10de2, que vam presentar l’any passat, i aplega experiències entre voluntaris i aprenents”.

Els assistents a l’acte han tingut l’oportunitat de presenciar com es desenvolupa la primera trobada entre un voluntari i un aprenent, gràcies a la participació d’una de les més de cent parelles lingüístiques que s’han inscrit per desenvolupar les 10 sessions conversacionals del programa.

El president d’Escola Valenciana ha agraït a l’Ajuntament de València la seua implicació i ha felicitat la tasca dels participants en el Voluntariat pel Valencià: “el fet d’oferir una llengua i tractar d’acostar a la nostra cultura gent que no ha tingut la possibilitat d’estudiar en valencià, és un regal que volem compartir amb tothom”.

Aquest dilluns se celebra el Dia Europeu de les Llengües, jornada que s’aprofitarà perquè el conseller d’Educació, Vicent Marzà, inaugure l’escultura l’Arbre de les Llengües, juntament amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Aquesta celebració del multilingüisme, però, té lloc en un moment en què el Decret de plurilingüisme presentat per Marzà, que vol potenciar el trilingüisme (valencià, castellà i anglés), és criticat per tots al mateix temps: els ‘amics’, per no potenciar prou el valencià, i també els ‘enemics’, ja que des de l’àmbit conservador es critica una minorització del castellà.

Des del sector pretesament afí, Intersindical-STEPV ha criticat el decret per “poc ambiciós”, ja que aquest sindicat és un defensor ben ferm de la coneguda com a “immersió lingüística”, i entenen que el pla de Marzà “no compleix els objectius esperats de situar el valencià com a llengua vehicular de l’ensenyament sobre la qual s’ha de construir un model plurilingüe”. Per tot això Intersindical-STEPV diu que se sent “defraudat” per la “falta de valentia del nou govern”.

Les crítiques també han arribat des d’Escola Valenciana, on lamenten que el Decret de plurilingüisme “no respon al model” d’aquesta entitat cívica. El seu retret principal és que el pla “estableix nivells que no garanteixen la competència de les dues llengües oficials i el coneixement efectiu d’una llengua estrangera, un dret fonamental per a tot l’alumnat del País Valencià”. No obstant això, Escola Valenciana hi dóna un cert vot de confiança respecte de la situació anterior amb el govern del PP i apunta que la futura norma “permet avançar”.

Des de la banda oposada, els partits conservadors han criticat el projecte de Vicent Marzà no perquè no conferisca més paper al valencià, sinó per la situació contrària, perquè pensen que no es dóna prou suport al castellà. Així doncs, la presidenta del PP, Isabel Bonig, ha amenaçat de recórrer als tribunals per a impugnar el decret, al mateix temps que ha anunciat mobilitzacions dels seus càrrecs públics, militants i simpatitzants. D’altra banda, des de Ciutadans s’afirma que sí que es tracta d’un programa d’immersió lingüística, però que hi està “encoberta”; per això el portaveu de C’s en les Corts, Alexis Marí, acusa el conseller d’actuar amb “sectarisme” i de “polititzar” l’ensenyament, per això també anuncien que utilitzaran “tota l’artilleria política” per a tombar el projecte.