Amb la intenció “d’apropar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiariocv.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat per preguntar-los com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.

Arthur Caravan és el tercer grup protagonista de la sèrie audiovisual ‘Cançons de prop’. Tot i que el grup actualment no està en actiu, una tercera part continua vinculada amb el sector de la música amb Las Víctimas Civiles. Parlem amb el cantant i guitarrista Pau Miquel Soler sobre com els està afectant la situació de confinament actual tant en l’àmbit individual com en el professional. Ens deixa una recomanació, dins del seu repertori: L'interval del diable. “La cançó et dóna forces perquè, en el fons, tot passa”.

Com penses que pot afectar tot aquest escenari de cancel·lacions i ajornaments al col·lectiu dels músics?

Una tercera part d'Arthur Caravan continuem en actiu amb Las Víctimas Civiles. Però més que dir que continuem en el sector musical, diria que simplement continuem fent música. No considere que el grup haja entrat en cap sector o, si ho ha fet, ha sigut molt tangencialment. Això és degut a que bona part dels nostres concerts solen ser en petites sales o locals i, evidentment, aquest tipus de locals es trobaran en una situació molt difícil després que passe aquesta crisi amb la qual moltes bandes locals també hi estaran incloses. La situació ja era precària, aquestos esdeveniments representen una estocada fatal.

I a nivell individual, com us està afectant? Esteu immersos en algun projecte actualment?

A nivell individual ens està afectant com a tothom. Ens trobàvem composant i enregistrant nous temes, però aquesta situació ens ha obligat a parar, encara que sempre hi ha la possibilitat, cada dia mes imposada, de col·laborar a distància.

El col·lectiu dels músics sabeu bé què són les crisi i, també, com ressorgir-ne. Què podem aprendre del passat?

És clar. Sabem perfectament que són les crisis en el sector musical i cultural. I veníem arrossegant una greu simptomatologia que aquesta situació agreuja molt més. Sense anar més lluny, un dels factors que van fer que Arthur Caravan ens aturàrem indefinidament era la manca de concerts i les dificultats de defensar i distribuïr un disc en una época de sobreabundància digital. De moment, ens resistim al concert en streaming, ens agrada la calidesa humana. És el que dóna sentit a tot plegat.

Com estàs vivint aquests dies de quarantena? Ens faries algunes recomanacions?

Particularment, no estic vivint aquesta situació molt dramàticament. Cultive una mena d'estoicisme no pessimista en allò personal, encara que m'horroritza el que està passant i em preocupa com al que més, especialment les conseqüències econòmiques, polítiques i socials que tard o d'hora vindran. Així que no ens queda una altra cosa que viure aquest com un temps òptim per a la reflexió, la pausa i les activitats recreatives, en la mesura que puguen fer-se. Pel que fa al tedi, bé, tothom sap que el tedi és condició sine qua non de la creativitat. Així, qui sap!

Quina cançó d’Arthur Caravan ens pot animar per aquests dies de confinament?

Les cançons d'Arthur sempre han tingut un puntet tràgic o seriós. Fins i tot temes jovials com L'amor és cec són més bé irònics -qui en pensa en fer una orgia ara?-. Però si hem de reconfortar-nos en esta situació d'estranyesa i tenir esperança, hi ha un tema que pot parlar als nostres sentiments especialment: L'interval del diable.

No estem en un interval de temps una mica sinistre, al capdavall? La cançó et dóna forces perquè, en el fons, tot passa.

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiariocv.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat de preguntar-los com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.

Òscar Briz (L’Alcúdia, 1965) protagonitza el segon capítol de 'Cançons de prop'. Cantant, guitarrista i compositor, Briz és un dels més prolífics i versàtils de l’escena musical valenciana. D’ell s’ha dit que “les seues cançons tenen paisatges” i que “per elles transcorren històries”. Li hem preguntat quin títol dins del seu repertori ens recomana per aquests dies de confinament i ens respon Les Màscares (Entre llums i ombres, 2015), una cançó que ens anima a ballar i que comença amb aquestes paraules: “Porta ací la caixa, ompli la marraixa, passa'm la cassalla, que vull fer un glop”.

La teua carrera professional suma més de 20 anys de recorregut. Durant aquests anys, has viscut un escenari d'incertesa semblant al que estem vivint ara?

És clar que mai no hem vist res semblant. La cançó popular i la indústria muntada al seu voltant han pogut créixer i evolucionar perquè a Occident, almenys, hem viscut un llarg període de pau, no mancat de tragèdies i conflictes, evidentment. Estem immersos en un període i uns fets històrics que estan tenint i tindran unes conseqüències insospitades. Hem viscut com si no fórem part del bell planeta que ens permet viure. Molts creadors de música hem sigut molt crítics amb les direccions erràtiques que, al nostre parer, hem pres com a espècie però, fins i tot entre el sector més conscienciat de tot l'espectre de les arts en general, mai no esperàvem un cop tan universal i transversal com el que estem rebent.

Estaves immers en algun projecte? Com t'ha afectat individualment?

I tant! A banda de projectes discogràfics sota el meu nom (enguany un de més ambiciosos que apuntava a una revisitació-regravació de part de l'obra creada els darrers vint anys), toque i cante com a intèrpret en tres i de vegades quatre diferents formacions de directe, les reserves de les quals han estat cancel·lades. En el present estat d'incertesa, no sabem quan o si podran tornar a ser programades. Absolutament tot ha quedat aparcat, com un cotxe al pàrquing d'un aeroport l'amo del qual no sabem quan tornarà.

I com penses que pot influir en el sector?

En un sector en què prima la precarietat i el caràcter irregular de la faena, açò només pot afegir devastació. Cap govern ha estat capaç d'abordar i regular urgentment i seriosament els sectors laborals relatius a les arts, tenint en compte les dinàmiques intrínseques de cadascun. Ara mateix, els empresaris que treballen en l'explotació de la música en directe estaran amb tota seguretat tenint tota mena de problemes però, si del que parlem és dels milers de músics que treballem sense cap cobertura o sota un sistema fiscal que no té en compte aquell caràcter del nostre treball que abans comentava, la cosa pot ser dramàtica. És el que passa quan la cultura no es considera un bé de primera necessitat i a tractar i cuidar al màxim.

De quina manera estàs vivint els dies de quarantena?

Sóc un privilegiat que viu en una zona de muntanya, amb espai de sobra i tot el que necessite. Uns altres potser no tenen tanta sort. Diguem que, donades les circumstàncies, un se sentirà privilegiat en major o menor mesura, però hi ha milions de persones al món que, per no tindre, no tenen ni vàter, ni aigua corrent per rentar-se les mans, que viuen amuntegats en espais minsos... Aleshores, els que gaudim de circumstàncies favorables, aprofitem el temps per fer una mirada interior, estar amb nosaltres mateixos, aprofitant l'excepcionalitat del període: cap urgència, cap lloc on anar... És realment increïble. Cap de nosaltres hem viscut res semblant.

Quina cançó del teu repertori ens recomanes per animar-nos durant aquests dies de confinament?

Doncs això és fàcil perquè a més, pel títol ens ve que ni pintada: Les Màscares, del disc Entre llums i ombres del 2016. A banda del contingut, la cançó es pot ballar fàcilment, una activitat que personalment m'encanta i, confinats en casa, ens pot alliberar i ajudar a soltar pes, tot i que siga una estona.

Amb la intenció “d’acostar” la música valenciana a les nostres llars, en eldiario.es hem volgut recuperar el cicle ‘Cançons de prop’, un extraordinari recorregut per algunes de les principals veus del potent catàleg valencià. Els dotze episodis d’aquesta sèrie de reportatges audiovisuals es van gravar fa ara tres anys en un context radicalment diferent a l’actual estat de confinament. Per això, no hem volgut perdre l’oportunitat de preguntar-los als seus protagonistes com estan, com porten la quarantena, com pensen que serà el futur d’aquest incert escenari per a un sector ja precaritzat com és la música.

Els protagonistes del primer episodi són uns grans coneguts del públic valencià. S’acomiadaren dels escenaris a l’octubre del 2017 i, tot i que la majoria dels membres es dediquen a altres camps, alguns d’ells continuen vinculats a l’escena musical valenciana de diferents maneres. Parlem amb Kiko Tur, compositor i fundador d’Aspencat.

Fa més de dos anys que Aspencat es va acomiadar dels escenaris (no sabem si definitivament). Però alguns membres heu continuat vinculats a la música. Com penses que pot influir aquesta situació d'alarma en l’escena musical valenciana?

El confinament ja ha suposat una davallada molt forta d'ingressos per a tot el sector econòmic que orbita al voltant de la cultura. Si centrem el focus en la parcel·la musical; cantautors, músics, artistes, tècnics de so, tècnics de llums, programadors, promotors i un llarg etcètera de llocs de treball indirectes s'han hagut de quedar a casa i ja estan patint, i patiran, les conseqüències de la, d'altra banda inevitable, cancel·lació de tots els esdeveniments culturals previstos per aquesta primavera i veurem si també els de l'estiu i la tardor. Amb tota probabilitat es pot donar per perduda tota la temporada del 2020, amb el drama que això pot suposar per a la supervivència d'un sector històricament maltractat, no només al País Valencià, sinó també a la resta de l'Estat.

Pensem que una vegada es controle l'expansió del virus vindran unes altres mesures per controlar que no hi puga haver un segon brot de contagis i això suposa que les aglomeracions de gent, que són imprescindibles i vitals per a la viabilitat dels esdeveniments i festivals, i, en definitiva per al sosteniment econòmic dels artistes, seran regulades i restringides durant un temps segurament més llarg del que molts podran aguantar, havent de compaginar la música amb altres professions per poder subsistir. Aquest fet no és nou i malauradament molts músics n'estem acostumats perquè ho hem hagut de fer en molts moments de les nostres trajectòries.

Jo mateix ara estic en el procés creatiu de les cançons d'un nou projecte musical i estic fent de professor de secundària a mitja jornada per poder sobreviure. D'altra banda, no hem d'obviar que la crisi econòmica que inevitablement ens acompanyarà en l'escenari postpandèmia suposarà menys diners a les butxaques de la gent per poder “consumir” cultura i una davallada de les ja escases inversions i polítiques públiques per incentivar la creació cultural. Per tant, i per concloure, pense que vindrà un període d'economia de postguerra i que això, tot i les dificultats i els entrebancs que suposarà, s'hauria de canalitzar cap a un enfortiment de la consciència de classe de tots els currants del sector perquè l'eixida de la crisi vaja per la via de la col·lectivització i del suport mutu, i no del campe qui puga com fins ara.

Heu cancel·lat o ajornat projectes?

La majoria de membres d'Aspencat actualment es dediquen professionalment a uns altres camps. Alguns de nosaltres som pluriempleats com és el meu cas i compaginem la música i unes altres feines. Però tots hem hagut de posposar i cancel·lar coses. No hi havia alternativa.

Considereu que també pot tindre un efecte en la qualitat de la cultura i, en aquest cas, de la música?

Tant de bo el confinament supose una inspiració creativa brutal i vegen així la llum noves cançons i, per què no?, nous projectes musicals de qualitat. Temps per pensar i reflexionar per poder crear sembla que en tenim i en tindrem, el problema serà com seguir pagant les factures si no és buscant alternatives laborals mentre duren el confinament i les mesures excepcionals del postconfinament que ja veurem quan duraran o si es quedaran. Ho sent molt si semble una mica pessimista.

Quines fórmules penseu que facilitaran que el sector de la música puga sobreviure?

De moment, l'alternativa més potent han estat els directes a les xarxes per la immediatesa i l'espontaneïtat que permeten. Han sorgit ràpidament iniciatives altruistes molt xules d'alguns músics fent combos i col·laboracions, així com també actuacions d'artistes consagrats, inclús festivals online amb breus actuacions d'un munt de bandes i cantautors. Nosaltres no ens hem prodigat en aquest sentit perquè actualment estem coent nous projectes o descansant i hem entés que potser no ens tocava després de tant de temps de silenci.

Al fil del que acabe de comentar, pense que potser una de les eixides per a la música, a curt i mitjà termini, seran els concerts online de pagament. És a dir, després d'una primera onada espontània i altruista d'actuacions, passarem segurament a una onada de concerts online de pagament per poder pal·liar una mica la manca d'ingressos dels artistes, tot i que hi haurà molts altres professionals que seguiran sense feina (tècnics de so, tècnics de llums... etc.) A partir d'aquesta fase no sabria dir què passarà. Tot dependrà de la duració del confinament i de les posteriors mesures restrictives pel que respecta a les aglomeracions de gent, i també de la imaginació i la creativitat de la gent. Veurem en quines formes mutarà l'ofici de músic.

Personalment m'agradaria que l'eixida vinguera de la mà d'una presa de consciència dels obrers del sector que es traduïra en un enfortiment dels vincles de classe i del suport mutu per les bases cap a un horitzó més sostenible fora dels grans festivals i lluny dels promotors i d'altres intermediaris que trauen el suc de l'esforç del proletariat de la música.

Finalment, quina cançó d’Aspencat ens recomanes per aquests dies de confinament?

Quan caminàvem (Essència, 2013).

Carles Dénia (Gandia, 1971) s'ha forjat com a músic sobre l'enclusa del jazz i com a cantador sobre la del flamenc, però la seua irrupció en l'àmbit de les músiques d'arrel valencianes ha suposat un revulsiu artístic de primer ordre, amb discos com Tan alta com va la lluna (2009), El paradís de les paraules (2011) o L’home insomne (2015), tots publicats per Comboi Records.

La forma de cantar de Carles Dénia, pletòrica de col·locació i afinació, carregada d'un dramatisme gens impostat, revela sempre plecs ocults de les cançons i els atorga una transcendència desconeguda.

Amb aquest dotzè capítol es tanca la sèrie Cançons de prop, una iniciativa d’eldiario.es dedicada al fenomen de la música en valencià que ha tingut el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Mox representen una de les propostes més originals sorgides darrerament en l'àmbit de la música pop valenciana perquè han aconseguit una increïble fusió entre els llenguatges de la música tradicional i els del pop-rock.

El repertori d’aquest grup nascut a Puçol l’any 1995 està conformat de seguidilles, jotes, albaes, fandangos, malaguenyes o riberenques a les quals apliquen un tractament semblant al de Los Planetas o Lagartija Nick i Enrique Morente sobre el flamenc. El resultat és allò que podríem anomenar rock estrictament valencià: un transgènic musical absolutament fascinant.

El grup protagonitza el capítol que fa onze de la sèrie audiovisual Cançons de Prop, una iniciativa d’eldiario.es dedicada a la música actual en valencià que té el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

A Miquel Gil (Catarroja, 1956) no li agrada la puresa. És partidari de la barreja d’influències, del mestissatge, de l’experimentació. I n’ha fet un element distintiu del seu treball esplèndid, que l’ha convertit en una figura de projecció important en el panorama de la world music.

Un dels més veterans de l'escena musical valenciana, ha viscut de prop les eufòries dels primers anys de democràcia amb Al Tall, s'ha apuntat als corrents moderns de la dècada de 1980 amb Terminal Sur, i ha renascut de les seues cendres amb una nova singladura en solitari que l'ha portat a firmar alguna de les obres cimeres de la música en valencià de les darreres dècades -Orgànic (Sonifolk, 2001), amb un peu en la tradició i un altre en la modernitat.

Miquel Gil protagonitza el desè capítol de Cançons de prop, la sèrie audiovisual que cada setmana s’acosta al fenomen de la música actual en valencià, en una producció d’eldiario.es que té el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Nascut a Xàtiva l’any 1960, Pep Gimeno va aprendre de la tradició familiar cançons populars valencianes, però ha fet, a més, un gran treball de camp per a recollir mostres de la tradició oral. Des del seu primer disc, Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006), ‘Botifarra’, apel·latiu amb el qual és conegut, s’ha convertit en la icona del ‘cantaor’ per excel·lència.

Insòlit fenomen de masses de caràcter transversal que en pocs anys s'ha erigit en el nom més popular de l'escena cultural valenciana., proposa una represa de la tradició musical fonamentada en l'elegància de l'acompanyament musical de la seua rondalla (on hi ha alguns dels millors músics de l'escena folk valenciana) i en la credibilitat que li atorguen el seu carisma i la seua personalitat genuïna.

Pep Gimeno protagonitza el nové capítol de Cançons de prop, la sèrie audiovisual que cada semana s’acosta a la música actual en valencià, en una iniciativa d’eldiario.es que compta amb el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

La més internacional de les veus valencianes, des de l'època de l'Ham de Foc i el projecte Al Andaluz, Mara Aranda (1968) fa temps que desplega una solidíssima trajectòria en solitari interpretant repertori sefardita, músiques provinents de la tradició musical dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó o, com en el cas del seu darrer treball, Mare Vostrum (Picap, 2014), noves composicions inspirades en el cançoner de la Mediterrània oriental.

Mara Aranda protagonitza el vuitè capítol de Cançons de prop, la sèrie audiovisual que s’acosta cada setmana a formacions i intèrprets del la música actual en valencià, en una iniciativa d’eldiario.es que compta amb el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació i Esport de la Generalitat Valenciana.

Un pop-rock elèctric i intens adscrit als corrents indie a càrrec d'un grup d’evolució espectacular quant a concepte i prestacions ha fet de Tardor una banda madura amb una sensibilitat especial en els texts i unes cançons construïdes a còpia de riff poderós i infal·lible instint melòdic.

El darrer disc d’aquest grup de la ciutat de València,Una ciutat invisible (Mésdemil, 2014), els ha propulsat al capdamunt de l'escalafó rocker on sembla que romandran per una llarga estona.

Tardor protagonitza el setè capítol de Cançons de prop, la sèrie audiovisual que cada setmana s’acosta a una de les formacions o intèrprets del panorama de la música actual en valencià. És una iniciativa d’eldiario.es que compta amb el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

Els inicis jazzístics d'Eva Dénia (Gandia, 1960) són presents en tota la seua carrera. Poques veus contemporànies conjuguen el seu caràcter i la seua versatilitat, magnífica en qualsevol dels territoris per on s'ha endinsat; el jazz, la chanson, la música tradicional -amb l'Eva Dénia Trad Quartet o Sis Veus per al Poeta- o, darrerament, la cançó d'autor.

La calidesa vocal del seu timbre i una tècnica interpretativa molt treballada li permeten excel·lir en qualsevol camp. És capaç, a més a més, de defensar el repertori en solitari sense més acompanyament que la seua guitarra. Quan abril era abril (2015) és el títol del seu disc més recent.

Eva Dénia protagonitza el sisé capítol de las sèrie Cançons de prop, dedicada a la música en valencià, que eldiario.es ofereix amb periodicitat setmanal i que ha estat possible amb el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana

Diu Miquel Àngel Landete (Senior) que fa música americana en valencià i la veritat és que no resulta difícil trobar en la seua paleta sonora rastres del llegat de Neil Young i Crazy Horse o de referents més moderns com M. Ward, Will Oldham, Wilco o els Felice Brothers.

Tot i això, el fet que s'emmiralle en músiques d'altres no l’ha impedit crear una de les obres més personals i interessants del panorama actual amb una clara evolució des de la catarsi personal dels seus primers discos, com L’experiència gratificant (2009) amb cançons d’èxit com El signe dels temps,fins al compromís social dels darrers, com El poder del voler (2014) o Santo Parranto (2015).

Senior i el Cor Brutal protagonitza el cinquè capítol de las sèrie Cançons de prop, dedicada a la música en valencià, que eldiario.es ofereix amb periodicitat setmanal i que ha estat possible amb el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

La figura de cantautor clàssic, vigilant amb la denúncia al servei de la societat civil, troba la seua encarnació moderna en la figura de Pau Alabajos, que reprén en la seua obra moltes de les temàtiques associades històricament al gènere i les combina amb una habilitat especial per a escriure cançons de clara filiació pop.

Aquesta inspiració pop impregna cada vegada més la seua música, com es pot comprovar singularment en el seu darrer disc, L'amor i la ferocitat (2015), enregistrat davall la supervisió del conegut productor nord-americà Brad Jones.

El cantautor de Torrent protagonitza el quart capítol de 'Cançons de prop', la sèrie audiovisual dedicada a la música en valencià que eldiario.es publica setmanalment amb el suport de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

El rerafons intel·lectual que inspira el treball d'Arthur Caravan, amb referències surrealistes o dadaistes a partir del seu mateix nom, marca la personalitat d'aquesta banda d'Alcoi. Un grup que s'ha acostumat a guanyar els premis Ovidi Montllor amb cadascun dels discs que ha publicat, com ara Major propòsit, el seu darrer treball.

Un rock de guitarres amb ressonàncies culturals, sorgides d'una concepció complexa de les lletres i les composicions, fa de la música del grup alcoià, esguitada amb apunts electrònics, una proposta addictiva que guanya amb cada cançó en capacitat per a captivar un públic sensible al talent creatiu i la inspiració poètica.

Arthur Caravana protagonitza la tercera entrega de la sèrie de reportatges audiovisuals 'Cançons de prop', dedicada a la música en valencià, que eldiario.es publica amb el suport de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

La seua carrera en solitari, que va iniciar l'any 2000, l'ha convertit en una figura imprescindible de la cançó d'autor. Òscar Briz va formar part de diverses bandes de pop-rock en les dècades dels vuitanta i noranta (alguna ben coneguda, com Banderas de Mayo), i a pesar de la seua llarga trajectòria i de la qualitat dels seus treballs discogràfics és encara, en bona mesura, un secret ben guardat per un sector d'iniciats que li ret una admiració insubornable.

L'obra del cantant de l'Alcúdia, amb discos fonamentals com l'imbatible L'estiu del 2010, té tots els ingredients necessaris, grans cançons, bons arranjaments i una interpretació excel·lent, per a conquerir un públic sensible a les bones propostes musicals.

Òscar Briz protagonitza el segon capítol de 'Cançons de prop', la sèrie de reportatges audiovisuals que eldiario.es dedica, amb el suport de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, al fenomen de la música en valencià. Una sèrie que, amb entregues setmanals de 30 minuts dedicades a un grup o cantant, es desplegarà fins a les darreries del mes de maig.

'Cançons de prop' es una producción audiovisual que pretende poner en valor la música valenciana y en valenciano. Un recorrido por la trayectoria de grupos y solistas del panorama valenciano, que mezcla actuaciones con entrevistas a los artistas. Eldiariocv.es ha presentado este martes este proyecto, coproducido con InfoTV y con el apoyo de la Conselleria de Cultura, en un acto informal celebrado en la Sala Russafa.

Durante 12 semanas, la edición valenciana de eldiario.es publicará los correspondientes capítulos de esta serie; 30 minutos de vídeo para aproximarse a este fenómeno cultural. En el proyecto han participado 12 grupos o cantantes, con estilos e influencias variadas. Desde el estilo tradicional de Pep Gimeno 'Botifarra', hasta el particular reggae de Aspencat, pasando por cantautores como Pau Alabajos, grupos como Arthur Caravan, Tardor, Mox o Senior i el Cor Brutal, e intepretes como Òscar Briz, Eva Dénia, Miquel Gil, Mara Aranda o Carles Dénia. La presentadora y conductora es la periodista Verònica Castillo.

Los guiones de las distintas piezas son obra del crítico musical Josep Vicent Frechina, que ha intervenido en el acto para situar el de la música en valenciano como un fenómeno cultural relevante, que ha pasado en apenas una década y media de un puñado de grupos y cantantes a un centenar y medio de propuestas individuales o de grupo muy variadas.

El director de la edición valenciana de eldiario.es, Adolf Beltran, Juli Esteve, de InfoTV, y la productora Maria Ruiz han intervenido en la presentación, a la que han acudido algunos de los intérpretes (Mara Aranda, Eva Dénia y Vicent Redolat, 'Redo', del grupo Mox) y el equipo que ha participado en la producción (Esther Albert, Jesús Insa, Sevi Asensi, Toni Arnau i Eduardo Ruiz). Al acto también han asistido el alcalde de Almussafes, Antonio González, la concejal de Cultura, Teresa Iborra, y el director del Centre Cultural de Almussafes, José María Bullón. Las actuaciones grabadas específicamente para la serie se realizaron en el teatro de esa localidad.

Aspencat és un dels principals grups de referència en l'escena valenciana i cap de cartell indiscutible dels festivals més importants. Des dels seus inicis, ara fa deu anys, la progressió d'aquesta banda, valenta i ambiciosa, que va començar en l'estela d'Obrint Pas però que va trobar ràpidament la seua veu pròpia, ha estat espectacular.

Amb mig milió de visites al seu darrer CD en Youtube i prop d'un milió d'escoltes d'alguna de les seues cançons en Spotify, Aspencat ha treballat molt bé l'electrònica, però també és capaç d'oferir un repertori en acústic de resultats soprenents en una evolució que ha portat el grup d'un ska festiu inicial a explorar territoris sonors com el reggae o el hip hop.

Avui es pot dir que Aspencat s'ha creat una personalitat pròpia i distintiva, arrelada i aventurera alhora, que sona exclusivament a Aspencat. Amb la seua enèrgica proposta musical i les seues lletres plenes de ràbia i rebel·lia, el grup protagonitza el primer capítol de la sèrie 'Cançons de prop'.

La música en valenciano es diversa y potente. Su expansión es uno de los fenómenos más interesantes de los últimos tiempos. Con bandas y solistas y estilos e influencias que van del rock, el reggae o el hip hop a la música de raíces o los ritmos tradicionales, la efervescencia y la creatividad de sus propuestas no dejan de aumentar. A lo largo de 12 semanas, eldiario.es publicará una serie de aproximaciones a una docena de protagonistas de este alentador movimiento musical.

Bajo el título 'Cançons de prop' (Canciones de cerca), a partir del 6 marzo, una producción audiovisual original hará un recorrido extraordinario por algunas de las principales voces del movimiento. Estructurada en episodios de 30 minutos, la serie será publicada con periodicidad semanal en la edición valenciana de eldiario.es hasta finales del mes de mayo.

Este proyecto que lanza eldiariocv.es se ha realizado con la colaboración de InfoTV en la producción y se inicia la semana del 6 al 12 de marzo con un programa dedicado al grupo Aspencat, uno de los principales referentes de la escena valenciana, cabeza de cartel de festivales y ejemplo de una progresión espectacular desde las propuestas basadas en ritmos festivos hasta la exploración de territorios sonoros como el reggae, el ska o el hip hop.

Con guiones elaborados por el crítico y estudioso de la música popular Josep Vicent Frechina, la periodista Verònica Castillo como presentadora y conductora y Maria del Mar Ruiz como productora, la serie está estructurada en 12 capítulos de 30 minutos organizados alrededor de dos ejes: la grabación de actuaciones en directo de los grupos o cantantes específicamente realizadas para el programa y el reportaje-entrevista en exteriores que profundiza en la trayectoria, los planteamientos y la evolución de los músicos protagonistas.

Aspencat, Òscar Briz, Arthur Caravan, Pau Alabajos, Miquel Gil, Eva Dénia, Els Mox, Pep Gimeno 'Botifarra', Mara Aranda, Senior i el Cor Brutal, Tardor y Carles Dénia son los grupos y cantantes que desfilarán por esta producción, que ha resultado posible gracias al apoyo de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Una producción que ha de agradecer al Ayuntamiento de Almussafes y a la dirección y todo el personal del Centre Cultural de esta localidad la colaboración que ha hecho posible las grabaciones en directo.

La música en valencià és diversa i potent. La seua expansió és un dels fenomens més interessants dels últims temps. Amb bandes i solistes i estils i influències que van del rock, el reggae o el hip hop a la música d'arrels o els ritmes tradicionals, l'efervescència i la creativitat de les seues propostes no deixen d'augmentar. Al llarg de 12 setmanes, eldiario.es publicarà una sèrie d'aproximacions a una dotzena de protagonistes d'aquest engrescador moviment musical.

Sota el títol 'Cançons de prop', a partir del 6 març, una producció audiovisual original farà un recorregut extraordinari per algunes de les principals veus del moviment. Estructurada en episodis de 30 minuts, la sèrie serà publicada amb periodicitat setmanal en l'edició valenciana d'eldiario.es fins a les darreries del mes de maig.

Aquest projecte que llança eldiariocv.es s'ha realitzat amb la col·laboració d'InfoTV en la producció, i s'inicia la setmana del 6 al 12 de març amb un programa dedicat al grup Aspencat, un dels principals referents de l'escena valenciana, cap de cartell de festivals i exemple d'una progressió espectacular des de les propostes basades en ritmes festius fins a l'exploració de territoris sonors com el reggae o el hip hop.

Amb guions elaborats pel crític i estudiós de la música popular Josep Vicent Frechina, la periodista Verònica Castillo com a presentadora i conductora i Maria del Mar Ruiz com a productora, la sèrie està estructurada en 12 capítols de 30 minuts organitzats al voltant de dos eixos: l'enregistrament d'actuacions en directe dels grups o cantants específicament realitzades per al programa i el reportatge-entrevista en exteriors que aprofundeix en la trajectòria, els plantejaments i l'evolució dels músics protagonistes.

Aspencat, Òscar Briz, Arthur Caravan, Pau Alabajos, Miquel Gil, Eva Dénia, Mox, Pep Gimeno 'Botifarra', Mara Aranda, Sénior i el Cor Brutal, Tardor i Carles Dénia són els grups i cantants que desfilaran per aquesta producció, que ha resultat possible gràcies al suport de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport. Una producció que ha d'agrair a l'Ajuntament d'Almussafes i a la direcció i tot el personal del Centre Cultural d'aquesta localitat la col·laboració que ha fet possible els enregistraments en directe.